DESEMBRE, 2023

- José Sánchez Adell, en un llibre de 1982 titulat "La Comunidad de Morella y sus aldeas durante la Baja Edad Media (Notas y Documentos)" (pdf en dialnet.unirioja.es) publica once documents del segle XIV (1330-1369) sobre les disputes de les aldees amb Morella. Tots els documents procedeixen de Catí i són interessants, especialment els que cita Portell: fulls I, III, X, XXIIII, XLIIII, (LX), (LXV), LXXII, LXXIIII, XCVII. Els portellans que apareixen són: Bernat Benlloch: II (III), IX, X, XXIIII , Jaume Carcases: LXXIIII, Pere Copons: LXXIIII i Pere Frexinet: (XLIIII), LXXIIII, (LXXXII). Recordem que la independència la vam aconseguir el 9 de febrer de 1691. (Consultar en 1330, 1361 i 1367)

- No sé si ho sabíeu, però el mes d'octubre de l'any 1582 només va tenir 21 dies pel pas del calendari julià al gregorià. (Consultar en 1582)

- L'Institut Geogràfic Nacional (IGN) té molts mapes que es poden consultar. Ens criden especialment l'atenció, pel seu detall i la toponímia, els de 1909 i 1930. (Consultar en 1909 i en 1930)

- A la Gaceta de Madrid del 13 de juny de 1901 apareixen uns quants topònims de la comarca en el "Catálogo de los montes y demás terrenos forestales, exceptuados de la desamortización por razones de utilidad pública. Formado en cumplimiento a lo dispuesto en el artículo 4.º del Real Decreto de 27 de febrero de 1897". En Portell, són els mateixos que encara hi ha ara: Barranc Fondo, Pinaret i Rambla Sellumbres. (Consultar en 1901)

- En un llibre sobre dispenses matrimonials la Diòcesi de Saragossa, trobem tres persones de Portell. En 1793, María Flora Ibáñez, que es casa amb un tal Miguel Domingo, de Cantavella. En 1666, Miguel Arnes, amb Teresa Molina, de Fortanet; i, en 1589, Miguel Cerdà, amb Bárbara Sanz, de l'Anglesola. (Consultar en 1793, 1666 i 1589, respectivament)

NOVEMBRE, 2023

- Un aprenent de fuster de Portell en 1677, Domènec Marin Fortanet, fill de Miquel Marin, també fuster, i Magdalena Fortanet. I més notícies d'un picapedrer ja conegut, Domènec Montpaó, que va estar fent obres a Vilafranca, Morella, Cinctorres, Onda i Castelló. (Consultar en 1677 i 1397, respectivament)

- Trobem, per casualitat el nomemanent al BOE d'un parell de mestres, que ja citava Luisa en el seu llibre: Inés Villanueva de Castro i María Teresa Sánchez Capilla. A més, trobem el nomenament del mestre de Portell, Rafael Bennassar Manresa, a l'escola de l'Anglesola. (Consultar en 1943, 1960 i 1946, respectivament)

 Fa uns mesos ens van demanar informació sobre una cova de Portell anomenada " cueva del Regirón ". No vam saber quina cova era perquè o té un altre nom, o no està en el nostre terme. En tot cas, sabem que l'any 1972 uns espeleòlegs que van entrar, van trobar el crani d'un xiquet. (No sabem, tampoc, de quina època és, però l'hem posat a continuació de la publicació sobre un altre esquelet trobat a la cueva del Turcacho un segle abans, en edat de pedra)

- Seguint la pista d'un possible Homo erectus en uns jaciments d'Almenara que van del Miocé al Plistocé, trobem un bon article de 2005 on revisa la fauna que s'havia trobat. Eren espècies, ara extintes, de gat, linx, os, hiena, gos, llop, rabosa, rinoceront, cavall, daman, dues espècies de cérvols, daina, dues espècies de bou, antílop, isard i macaco. (Encara que és anterior, consultar en edat de pedra)

- Llegim que l'ermita del Barranco (o casas de San Juan) es va fer en el context del conflicte territorial que la batllia de Cantavella tenia amb Morella, que es va solucionar, ens diuen, en 1407. (Consultar en 1407)

- Afegim quatre inscripcions trobades al jaciment iberoromà de Lesera, Forcall. (Consultar en ibers i romans)

NOVEMBRE, 2022

- Incorporem tot el que hem pogut trobar sobre notícies relacionades amb el nostre poble, dels segles XIX i XX, mitjançant el cercador de premsa històrica: hemeroteca, prensahistorica.mcu.es. (Les paraules que hem provat són: portell, partell, pertell, pirtell, purtell, potrell, porteil, porteli, porell, portillo, portello...)

OCTUBRE, 2022

- Trobem que el fill d'un practicant que vam tindre en Portell entre 1911 i 1918, Juan Bautista Tosca Sangüesa, va prendre la Primera Comunió al nostre poble i uns anys més tard es va fer capellà. El seu nom: Joan Tosca i Prats (1902-1976). (Consultar en l'any 1918)

- Article de Josep Alanyà i Roig de 2011 on parla de les festivitats de Portell i d'altres pobles de la comarca: La religiositat popular al bisbat de Tortosa. castellonenca.com

- Trobem informació en la Gaceta de Madrid (antic BOE) on Gabriel Estupiñà demana poder pujar el molí fariner que tenia des de Cinctorres. I, de rebot, coneixem també de l'existència d'un "vale por 50 céntimos" del molí elèctric, signat pel mateix G. Estupiñà. (Consultar en l'any 1927)

- Un altre article meravellós d'Aparici Martí. Si fa poc ens sorprenia amb un sobre el safrà, ara ens dona dades sobre ensenyament, on apareixen diverses persones de Portell: Arnau Frexinet (1417); Ramon Caçador (1), Ramon Caçador (2) i Andreu Caçador (1443); Pero Guerola, Pere Guerola (1), Pere Guerola (2), Johan Guerola, Macià Guerola (1), Macià Guerola (2) i Bertomeu Llopis (1453); Domingo Codina, Pere Darnés i Antoni Rius (1474); Jaume Espinosa i la seua filla Maria Espinosa, de l'Albareda (1490); Antoni Rius, Caterina Rius, Bertomeu Rius, Agnès Rosselló i Pere Rosselló (1493). A més d'una Francesqueta (1422) i una Esperança (1498) de les que no sabem els cognoms. I ens crida l'atenció un tal Guiamó Inquamoles d'Alcanyís (1371) (tindrà res a veure amb els actuals Moles?). (Consultar informació en els anys 1417, 1443, 1453, 1474, 1490, 1493)

- Trobem un Anuario del Comercio de 1908 de tota Espanya on cita diversos portellans i portellanes amb càrrecs i negocis. (Consultar informació en l'any 1908)

GENER, 2021

- Una dona escriu sobre la seua infantesa en el Fortanete dels anys cinquanta i recorda que anava "el chato de Portell" a fer fotos. (Consultar informació en l'any 1953 )

- En una pàgina web genealògica dels Urquizu hem trobat fins a vuit portellans: Miguel Ferrer, Inés Guasch (potser era Guarch) i Pedro Guasch (o Guarch) (v.1760); Manuel Plana (1770); Juana Maria Cerdà Beltrán, Juan Cerdá, Josepha Beltrán (v.1771); José Grau Urquizu (1861); a més d'una desconeguda que es casa amb un Joaquín Urquizu de Forcall (1781); a més d'una desconeguda que es casa amb un Joaquín Urquizu de Forcall (1781). (Consultar informació en l'any 1770 )

- Un important document trobat en un cartulari de l'Arxiu Històric Nacional. Diu que Morella s'havia apropiat de part de Cantavella. No el cita, però segurament parla de Portell, que en aquells anys estava en disputa entre el rei i els templers. (Consultar informació en l'any 1247)

- En els darrers mesos s'han afegit diversos documents. Entre ells, destaquem el fragment d'un llibre sobre la fundació del grup de castellers "els Capgrossos de Mataró" perquè escriuen que van comprar les seues primeres faixes a Portell. (Consultar informació en l'any 1996)

AGOST, 2019

- Un extraordinari article sobre el safrà al segle XV en la nostra comarca cita diversos personatges i topònims de Portell. Persones: Bartomeu Vives, Calatayú Aguilar (la dona), Domingo Gassulla, Ramón Aguilar, Domingo Martí (rector), Joan Blasco, Dolceta (la dona). Llocs: Les Alberedes, partida de la Serra. (Consultar informació en el segle s.XV, 1436, 1441, 1455 i 1444)

ABRIL, 2019

- En una visita al museu dedicat al carlisme, de Cantavella, trobem una sala on es reconstrueix l'escola del Barranco. En un panell explicatiu apareix reproduïda part de la inscripció d'un dels cursos (els primers vint alumnes matriculats). Per l'edat, suposem que serà de primers dels anys quaranta. N'hi ha de diferents masos de la barrancada i, algun d'ells, del terme de Portell. (Consultar informació en el segle s.XX, 1942)

- Nomenclàtor de 1860 de tota Espanya. Trobem un munt de topònims de Portell, sobretot, masos. N'afegim dos més però amb menys informació toponímica: el de 1888 i el de 1940. (Consultar informació en el segle s.XIX, 1860 )

- Comunicació personal del cinctorrà Ferran Guardiola, on ens aporta un parell de documents notarials: un de 1563 sobre "partició de termes" entre Portell i Cinctorres, del que hi ha dues versions, i un altre, de 1699, anomenat "Regoneixement dels camins açagadors, sendes comunes, mallades, abeuradors y altres coses comunes", que encara no tenim clar de què va, però que, igual que el primer, ens aporta uns quants topònims medievals interessantíssims. (Consultar informació en el segle s.XVI, 1563 i s.XVII, 1699)

- Coneixem l'existència d'una circular de 7 de març de 1817 per la que es fan padrons de cadascuna de les parròquies del Bisbat de Tortosa. Esperem que algun dia publiquen el de Portell tal com es va fer del de Cinctorres: "Libro Padrón de la Parroquia de Cinchtorres". (Consultar informació en el segle s.XIX, 1817 )

- Un de La Cuba que vivia en Portell compra en Vilafranca una rabera de cabres. El seu nom, Domingo Vilaplana. No sabem si vivia en el poble o en algun mas. En el mateix article, de Vicent Royo, trobem també tres portellans que venen llana a un comerciant de Mirambell, segurament al mercat de Vilafranca. Són Bartomeu Colina, Simó Just i Aparici Fabregat. I, a més, cita "un carreter de Portell" (del qui no diu el nom) que deu diners a un comerciant vilafranquí per la compra de llana. També es parla d'un colorant per la roba, el pastell (o pastel) -v.1374-. (Consultar en el segle s.XIV, 1395 , segle s.XV, 1402 i 1405-06)

- Notícia en un periòdic de Terol sobre uns portellans acusats per activitats contra la salut pública en la Puebla de Híjar. Són Ángel Bono Marín i Francisco Marín Centelles. (Consultar en el segle s.XX, 1935)

- Nomenament com a secretari de l'Ajuntament de Felipe Tro Crespo. (Consultar en el segle s.XX, 1950)

- Trobem un parell de portellans que són nomenats notaris en 1404: Marí Darnes i Antoni Cirera. (Consultar en el segle s.XV, 1404)

MARÇ, 2019

- Afegim dades sobre la Guerra Civil per la nostra zona en maig de 1938. Entre altres coses, el diari de Luis Hernaiz, un soldat que anava amb els Requetés de Lácar, en la 4a Compañía. Aquests Requetés eren soldats carlistes (o tradicionalistes) que donaven suport a Franco perquè el seu ideal era la restauració de la monarquia en la figura del pretendent borbònic Jaime, i no en la persona del fill d'Alfonso XIII. En el seu diari va relatant el que li va passant cada dia. Com que en el citat diari trobem notícia d'un avió republicà abatut per l'Anglesola, consultem també un magnífic treball de Jesús Salas sobre l'aviació en Castelló en aquells anys de la guerra. (Consultar en el segle s.XX, 1938)

FEBRER, 2019

- Completem una mica més les notes de Jerónimo Muñoz, de 1568, amb les que es fa el primer mapa de València (Ortelius, 1584). Quan marca la ratlla d'Aragó per ací diu: "De aquí va entre Miranbell, de Aragón, y el Portell, de Valencia, I legua". (Consultar en el segle s.XVI, 1568 )

- Tenim també notícia d'un llibret que no té data, però que serà també del s.XVII (posem el fragment que hem aconseguit a continuació de l'anterior). L'escrit rep per títol: "Llibre de reparticions axí de grans com de carnatge y vi y altres menúcies de tot lo port de Morella en lo qual està també los grans en lo terme de Morella" A. RV. Varia (libros), núm..2, i segons diu l'autor que l'ha consultat (Jorge Correa Ballester), Portell apareix també dins de la Batllia de Morella. (Consultar en el segle s.XVII, 1669 )

- Trobem un llibre de 1669 titulat "Montesa Ilustrada. Origen, Fundación, Principios, Institutos, Casos, Progresos, Jurisdicción, Derechos, Privilegios, Preeminencias, Dignidades, Oficios, Beneficios, Héroes y Varones ilustres de la Real, Ínclita y Nobilísima Religión Militar de N. S. Santa María de Montesa y San Jorge de Alfama" on se citen les 35 viles i llocs de la Batllia de Morella en aquell moment, sent Portell un d'ells. (Consultar en el segle s.XVII, 1669 )

GENER, 2019

- Trobem un llibre de 1625 titulat "Volum e recopilació de tots los Furs, actes de Cort, que tracten dels negocis, y affers respectants a la Casa de la Deputació, y Generalitat de la Ciutat, y Regne de Valencia" on apareix Portell i altres pobles de la comarca dins de l'anomenat "Quarter de Tremuntana". Parla de taules de mercaderia. Ens diu que en 1490 el sobrecollidor d'aquest quartell de tramuntana era el mercader Joan Tolsa. (Consultar en el segle s.XV, 1490 i en el segle s.XVII, 1625)

MAIG, 2018

- Coneixem dos nous documents de l'Arxiu de la Corona d'Aragó sobre els conflictes entre Cantavella i Morella per la demarcació dels termes de l'Anglesola i Portell. (Consultar en el segle s.XIII, 1280-83 )

- També de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, coneixem un veí de Portell resident a l'Anglesola en 1573:  Pedro Fortanet, per un "treudo de 3 fanegas de trigo, sobre unas casas con un bancal, detrás de ellas, en La Iglesuela (del Cid), en la parte alta de la Calle Mayor". (Consultar en el segle s.XVI, 1573 )

GENER, 2018

- Incorporem diverses notes sobre conflictes entre 'Portiell' (del castell de Moriella) i els pobles de la batllia de Cantavella. Com a curiositat, la captura en Portell d'uns "espies castellans". (Consultar en el segle s.XV, 1453)

- En un llibre de Mirambell trobem uns quants propietaris portellans de béns en aquest poble veí. Estan inclosos en la "pecha" (impost) de 1482 i són aquests:  Antoni Rosel, Johan Miralles, Bernat Carrquases, Jayme Matutano, Jayme Quarquases, Pascual Rosello, Miguell Carquases, Pere Blasco, Pere Castello i Pere Scoriolla. Una meravella de document que ens fa pensar que encara hi ha molts tresors per descobrir. (Consultar en el segle s.XV, 1482)

- Afegim un document molt interessant corresponent a les enquestes del Conde de Aranda sobre Confraries i similars. En el document que envia Portell apareixen noms interessants, com Ygnacio Plana, Manuel Guimerá, Ysidro Bono i Pedro Vinayxa. (Consultar en el segle s.XVIII, 1770 )

NOVEMBRE, 2017

- Un petit fragment de testament d'un altre portellà, Juan Tallada. Com que encara no hem pogut consultar la font, no sabem la data. Pinta a molt antiga, ja que diu alguna cosa com: Nota 3. "Item vul e man que sie aut hun home lo qual sie pagat dels meus bens que vaie a vetlar a Santa Maria de Monserrat lo qual sie pagat e coneguda de marmesors". Testamento de Juan Tallada, vecino de Portell. (Consultar en ells volums 25-26 del Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, 1949. books.google.es )

- En un diari mèdic de 1859 apareix el nom d'un cirurgià de Portell, Quirico Carceller. (Consultar en el segle s.XIX, 1859 )

- En un diari oficial de Cuba trobem en 1911 un jove portellà, Juan Castillo Dalmau. Forma part d'un llistat, però no hem pogut saber de què va exactament. (Consultar en el segle s.XX, 1911)

AGOST, 2017

- En agost de 1853 es nomena per al "curato" de Portell a Miguel Monfort. (Consultar en el segle s.XIX, 1853 )

- En novembre de 1851 trobem una notícia (també en la Gaceta) que parla de Benassal, però que ens parla d'un que "va ser" capellà a Portell, José Miralles. (Consultar en el segle s.XIX, 1851 i 1852)

- En març de 1868 es publica una plaça de secretari a Portell. Ho trobem a la Gaceta de Madrid. Ens diu el nom de l'alcalde: Jerónimo Boix, i del secretari accidental: Rafael Vidal. (Consultar en el segle s.XIX, 1868 )

- En setembre de 1931 ix una plaça de carter (més concretament, "peatón") entre l'Anglesola i Portell. Ho trobem a la Gaceta de Madrid. Aquesta dada ens porta a consultar si apareix "Portell" en més articles d'aquest diari, sobretot de les guerres carlistes, que incloem en la secció històrica corresponent. Aquest diari (1661-1959) es pot consultar per internet a la web del BOE: boe.es/gazeta (Consultar en el segle s.XX, 1931)

- Hem trobat un article molt interessant d'Albert Moncusí. Sempre havíem sentit com s'heretaven antigament els masos (per exemple, el Mas de Moles): tot el mas era per a l'amillorat (o hereu), i la resta de germans, els bordegassos -sí, estem parlant d'una paraula de Portell, pronunciada 'burdegassos', per molt que ens puga sonar al Penedès, per exemple, eren compensats d'alguna manera per tal de poder guanyar-se la vida. (Consultar l'article: dra.revistas.csic.es) revisar-lo!

- Afegim un quadre de dades molt interessant del Portell de 1930 (aprox.), on apareixen els noms de qui ocupaven càrrecs i oficis en aquell any. Imaginem que provenen de la guia de Castelló i província d'aquell any. L'incorporem des de l'Arxiu Fotogràfic de Portell. (Consultar en el segle s.XX, 1930)

JUNY, 2017

- Trobem un servei d'ortofotos de tota Espanya i incloem una captura de Portell de 1946-47. (Consultar en el segle s.XX, 1946)

MAIG, 2017

- Ferran Guardiola cita la rambla de Sellumbres, que troba escrit en un llegat notarial. (Consultar en el segle s.XVII, 1631 )

- Ferran Guardiola ens fa menció d'un topònim de Portell: el mas d'en Vela, que troba escrit en un llibre de l'arxiu de Cinctorres. Aquest document ens aclareix l'etimologia d'aquest lloc. (Consultar en el segle s.XVIII, 1775 )

ABRIL, 2017

- Vicent Royo ens dóna la xifra de la multa que vam haver de pagar els de Portell a Morella per la Guerra de Successió: 6.600 sous. (Consultar en el segle s.XV, 1410-12 )

- Un reputat picapedrer portellà, Domingo Montpaó, que treballa en Vilafranca, surt en defensa d'un mosso seu, vilafranquí, davant d'un deute. (Consultar en el segle s.XV, 1401)

- El professor Ramon Ortolà em dona coneixement d'una publicació de 1912 que és una delícia. Es tracta de llibre que escriu el que va ser un soldat carlista anomenat Ciro Bayo, que amb només setze anys va viure la guerra per la nostra zona. Les seues reflexions són molt interessants. (Consultar en el segle s.XIX, 1875 )

- Coneixem l'existència d'un "Arxiu fotogràfic" amb 79 fotos de Portell, fetes entre 1961 i 1977. És el fons fotogràfic de "Mario Guillamón" que pertany a la Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu. Investigar!! (Consultar en el segle s.XX, 1961)

- Diari d'un soldat republicà, Antoni Roig, que explica de manera molt particular al seu pas per les nostres terres, Portell inclòs, durant la Guerra Civil. (Consultar en el segle s.XX, 1938)

- Llistat de portellans que van ser víctimes de la Guerra de Cuba. Noms que caldrà revisar per a confirmar i evitar errades. Està en un treball amb el llistat de tots els que se saben que eren de Castelló. No és un llistat complet perquè hi ha soldats que no consta d'on eren. (Consultar en el segle s.XIX, 1895 )

- En la web museudelaparaula.es es poden veure un parell de vídeos, de Luisa Camañes i Severiano de l'Albareda, parlant a finals del segle XX. També es poden veure algunes altres persones de la comarca que parlen de coses molt interessants. De fet, un d'Olocau i un altre que també ho és, però que viu a la Mata, comenten que un mas d'Olocau tenia els propietaris a Portell i Vilafranca i els hi havien de pujar, cada any, part de la collita (40 cahices de trigo, crec que diuen). Investigar de quin mas es tracta!!

- Arran d'una publicació en la revista de natura Quercus, trobem la foto d'un os que va captant pels carrers de Morella. Pertany a una col·lecció fotogràfica molt important, l'Arxiu Pascual. Caldria estar atents per si en aquest arxiu hi haguera alguna foto de Portell. (Consultar en el segle s.XX, 1920)

GENER, 2017

- Trobem la pista d'un capellà que estava a Portell i va morir a la guerra civil, Joaquín Querol Royo, sembla que nascut a Morella. Hi ha un expedient a l'Arxiu Històric de Tarragona i un altre al del Bisbat. (Consultar en el segle s.XX, 1936)

Alguns documents afegit durant els anys:  2012-2016  2017-2023

Per possibles problemes d'accés al panell, entreu per ací:  entrada normal  entrada antiga