Alguns dels documents afegits
entre els anys 2017 i 2023:
DESEMBRE, 2023
- José Sánchez Adell, en un llibre de 1982 titulat "La Comunidad de Morella y
sus aldeas durante la Baja Edad Media (Notas y
Documentos)" (pdf en
dialnet.unirioja.es)
publica once documents del segle XIV (1330-1369) sobre les disputes de les
aldees amb Morella. Tots els documents procedeixen de Catí i són interessants,
especialment els
que cita Portell: fulls
I, III, X, XXIIII, XLIIII, (LX), (LXV), LXXII,
LXXIIII, XCVII. Els portellans que apareixen són: Bernat
Benlloch: II (III), IX, X, XXIIII,
Jaume Carcases: LXXIIII, Pere Copons: LXXIIII i Pere
Frexinet:
(XLIIII), LXXIIII, (LXXXII). Recordem
que la independència la vam aconseguir el 9 de febrer de 1691. (Consultar en 1330,
1361 i 1367)
- No sé si ho sabíeu, però el mes d'octubre de l'any 1582 només va tenir 21
dies pel pas del calendari julià al gregorià. (Consultar en 1582)
- L'Institut Geogràfic Nacional (IGN) té molts mapes
que es poden consultar. Ens criden especialment l'atenció, pel seu detall i
la toponímia, els de 1909 i 1930. (Consultar en 1909 i en 1930)
- A la Gaceta de Madrid
del 13 de juny de 1901
apareixen uns quants topònims de la comarca en el "Catálogo de los
montes y demás terrenos forestales, exceptuados de la desamortización
por razones de utilidad pública. Formado en cumplimiento a lo dispuesto
en el artículo 4.º del Real Decreto de 27 de febrero de 1897".
En Portell, són els mateixos que encara hi ha ara: Barranc Fondo, Pinaret i
Rambla Sellumbres. (Consultar en 1901)
-
En un llibre sobre dispenses matrimonials la Diòcesi de
Saragossa, trobem tres persones de Portell. En 1793, María Flora Ibáñez,
que es casa amb un tal Miguel Domingo, de Cantavella. En 1666, Miguel
Arnes, amb Teresa Molina, de Fortanet; i, en 1589, Miguel Cerdà,
amb Bárbara Sanz, de l'Anglesola. (Consultar en 1793,
1666 i
1589,
respectivament)
NOVEMBRE, 2023
- Un aprenent de fuster de Portell en 1677,
Domènec Marin Fortanet, fill de Miquel Marin, també fuster, i
Magdalena Fortanet. I més notícies d'un picapedrer ja conegut,
Domènec Montpaó, que va estar fent obres a Vilafranca, Morella,
Cinctorres, Onda i Castelló. (Consultar en 1677 i
1397,
respectivament)
-
Trobem, per casualitat el nomemanent al BOE d'un parell de mestres, que ja
citava
Luisa en el seu llibre: Inés Villanueva de Castro i María Teresa Sánchez
Capilla.
A més, trobem el nomenament del mestre de Portell, Rafael Bennassar Manresa,
a l'escola de l'Anglesola. (Consultar en 1943,
1960 i
1946,
respectivament)
Fa uns mesos ens van demanar informació sobre
una cova de Portell anomenada " cueva
del Regirón
". No vam
saber quina cova era perquè o té un altre nom, o no està en el nostre terme.
En tot cas, sabem que l'any 1972 uns espeleòlegs que van entrar, van trobar
el crani d'un xiquet.
(No sabem, tampoc, de quina època és, però l'hem posat a continuació de
la publicació sobre un altre esquelet trobat a la cueva del Turcacho
un segle abans, en
edat de pedra)
- Seguint la pista d'un possible Homo erectus en uns
jaciments d'Almenara que van del Miocé al Plistocé, trobem un bon
article de 2005 on revisa la fauna que s'havia trobat. Eren espècies, ara
extintes, de gat, linx, os, hiena, gos, llop, rabosa, rinoceront, cavall,
daman, dues espècies de cérvols, daina, dues espècies de bou, antílop, isard
i macaco.
(Encara que és anterior, consultar en
edat de pedra)
- Llegim que l'ermita del Barranco (o casas de San Juan) es va fer en
el context del conflicte territorial que la batllia de Cantavella tenia amb
Morella, que es va solucionar, ens diuen, en 1407.
(Consultar en
1407)
- Afegim quatre inscripcions
trobades al jaciment iberoromà de Lesera, Forcall.
(Consultar en
ibers i
romans)
NOVEMBRE, 2022
- Incorporem tot el que hem pogut trobar sobre
notícies relacionades amb el nostre poble, dels segles XIX i XX,
mitjançant el cercador de premsa històrica:
hemeroteca,
prensahistorica.mcu.es. (Les paraules
que hem provat són: portell, partell, pertell, pirtell, purtell,
potrell, porteil, porteli, porell, portillo, portello...)
OCTUBRE, 2022
- Trobem que el fill d'un
practicant que vam tindre en Portell entre 1911 i 1918, Juan
Bautista Tosca Sangüesa, va prendre la Primera Comunió al nostre
poble i uns anys més tard es va fer capellà. El seu nom: Joan Tosca i
Prats (1902-1976). (Consultar en l'any
1918)
- Article de Josep Alanyà i Roig de 2011 on parla
de les festivitats de Portell i d'altres pobles de la comarca:
La religiositat popular al bisbat de Tortosa.
castellonenca.com
- Trobem informació en la Gaceta de Madrid (antic
BOE) on Gabriel Estupiñà demana poder pujar el molí fariner que
tenia des de Cinctorres. I, de rebot, coneixem també de l'existència
d'un "vale por 50 céntimos" del molí elèctric, signat pel
mateix G. Estupiñà. (Consultar en l'any
1927)
- Un altre article meravellós d'Aparici Martí. Si
fa poc ens sorprenia amb un sobre el safrà, ara ens dona dades sobre
ensenyament, on apareixen diverses persones de Portell:
Arnau Frexinet (1417); Ramon Caçador (1), Ramon Caçador (2) i
Andreu Caçador (1443); Pero Guerola, Pere Guerola (1), Pere
Guerola (2), Johan Guerola, Macià Guerola (1), Macià Guerola (2) i
Bertomeu Llopis (1453);
Domingo Codina, Pere Darnés i Antoni Rius (1474); Jaume Espinosa
i la seua filla Maria Espinosa, de l'Albareda (1490); Antoni
Rius, Caterina Rius, Bertomeu Rius, Agnès Rosselló i Pere Rosselló
(1493). A més d'una Francesqueta (1422) i una Esperança
(1498) de les que no sabem els cognoms. I ens crida l'atenció un tal
Guiamó Inquamoles d'Alcanyís (1371) (tindrà res a veure amb els
actuals Moles?). (Consultar informació en els anys
1417,
1443,
1453,
1474,
1490,
1493)
- Trobem un
Anuario del Comercio de 1908 de tota Espanya on cita diversos
portellans i portellanes amb càrrecs i negocis. (Consultar informació en
l'any
1908)
GENER, 2021
- Una dona escriu sobre la seua
infantesa en el Fortanete dels anys cinquanta i recorda que anava "el
chato de Portell" a fer fotos.
(Consultar informació en l'any
1953
)
- En una pàgina web genealògica
dels Urquizu hem trobat fins a vuit portellans: Miguel Ferrer,
Inés Guasch (potser era Guarch) i Pedro Guasch (o Guarch)
(v.1760); Manuel Plana (1770); Juana Maria Cerdà Beltrán,
Juan Cerdá, Josepha Beltrán (v.1771); José Grau Urquizu
(1861); a més d'una desconeguda que es casa amb un Joaquín Urquizu
de Forcall (1781); a més d'una desconeguda que es casa amb un Joaquín
Urquizu de Forcall (1781).
(Consultar informació en l'any
1770
)
- Un important
document trobat en un cartulari de l'Arxiu Històric Nacional. Diu que
Morella s'havia apropiat de part de Cantavella. No el cita, però
segurament parla de Portell, que en aquells anys estava en disputa
entre el rei i els templers. (Consultar informació en l'any
1247)
- En els darrers
mesos s'han afegit diversos documents. Entre ells, destaquem el fragment
d'un llibre sobre la fundació del grup de castellers "els
Capgrossos de Mataró" perquè escriuen que van comprar les seues
primeres faixes a Portell. (Consultar informació en l'any
1996)
AGOST, 2019
- Un extraordinari article sobre el safrà al segle
XV en la nostra comarca cita diversos personatges i topònims de Portell.
Persones: Bartomeu Vives, Calatayú Aguilar
(la dona), Domingo Gassulla, Ramón Aguilar, Domingo
Martí (rector), Joan Blasco, Dolceta (la dona).
Llocs: Les Alberedes, partida de la Serra. (Consultar
informació en el segle
s.XV, 1436, 1441,
1455 i 1444)
ABRIL, 2019
- En una visita al museu dedicat al carlisme, de
Cantavella, trobem una sala on es reconstrueix l'escola del Barranco.
En un panell explicatiu apareix reproduïda part de la inscripció d'un
dels cursos (els primers vint alumnes matriculats). Per l'edat, suposem
que serà de primers dels anys quaranta. N'hi ha de diferents masos de la
barrancada i, algun d'ells, del terme de Portell. (Consultar informació
en el segle
s.XX, 1942)
- Nomenclàtor de 1860 de tota Espanya.
Trobem un munt de topònims de Portell, sobretot, masos. N'afegim dos més
però amb menys informació toponímica: el de 1888 i el de 1940.
(Consultar informació en el segle
s.XIX, 1860
)
- Comunicació personal del cinctorrà Ferran
Guardiola, on ens aporta un parell de documents notarials: un de 1563
sobre "partició de termes" entre Portell i Cinctorres, del
que hi ha dues versions, i un altre, de 1699, anomenat
"Regoneixement dels camins açagadors, sendes comunes, mallades,
abeuradors y altres coses comunes", que encara no tenim clar de
què va, però que, igual que el primer, ens aporta uns quants topònims
medievals interessantíssims. (Consultar informació en el segle
s.XVI, 1563
i
s.XVII, 1699)
- Coneixem l'existència d'una circular de 7 de
març de 1817 per la que es fan padrons de cadascuna de les
parròquies del Bisbat de Tortosa. Esperem que algun dia publiquen el de
Portell tal com es va fer del de Cinctorres:
"Libro Padrón de la Parroquia de Cinchtorres". (Consultar
informació en el segle
s.XIX, 1817
)
- Un de La Cuba que vivia en Portell compra en
Vilafranca una rabera de cabres. El seu nom,
Domingo Vilaplana. No sabem si vivia en el poble o en algun mas. En
el mateix article, de Vicent Royo, trobem també tres portellans que
venen llana a un comerciant de Mirambell, segurament al mercat de
Vilafranca. Són
Bartomeu Colina, Simó Just i Aparici Fabregat.
I, a més, cita "un carreter de Portell"
(del qui no diu el nom) que deu diners a un comerciant vilafranquí per
la compra de llana. També es parla d'un colorant per la roba, el
pastell (o pastel) -v.1374-. (Consultar en el segle
s.XIV, 1395,
segle
s.XV, 1402 i
1405-06)
- Notícia en un periòdic de Terol sobre uns
portellans acusats per activitats contra la salut pública en la Puebla
de Híjar. Són Ángel Bono Marín i Francisco Marín Centelles.
(Consultar en el segle
s.XX, 1935)
- Nomenament com a secretari
de l'Ajuntament de Felipe Tro Crespo. (Consultar en el segle
s.XX, 1950)
- Trobem un parell de portellans que són nomenats
notaris en 1404: Marí Darnes i Antoni Cirera. (Consultar
en el segle
s.XV, 1404)
MARÇ, 2019
- Afegim dades sobre la Guerra Civil per la
nostra zona en maig de 1938. Entre altres coses, el
diari de Luis Hernaiz, un soldat que anava amb els Requetés de
Lácar, en la 4a Compañía. Aquests Requetés eren soldats carlistes (o
tradicionalistes) que donaven suport a Franco perquè el seu ideal era la
restauració de la monarquia en la figura del pretendent borbònic Jaime,
i no en la persona del fill d'Alfonso XIII. En el seu diari va relatant
el que li va passant cada dia. Com que en el citat diari trobem notícia
d'un avió republicà abatut per l'Anglesola, consultem també un magnífic
treball de Jesús Salas sobre l'aviació en Castelló en aquells
anys de la guerra. (Consultar en el segle
s.XX,
1938)
FEBRER, 2019
- Completem una mica més les notes de Jerónimo
Muñoz, de 1568, amb les que es fa el primer mapa de València (Ortelius,
1584). Quan marca la ratlla d'Aragó per ací diu:
"De aquí va entre Miranbell, de Aragón, y
el Portell, de Valencia, I legua".
(Consultar en el segle
s.XVI, 1568
)
- Tenim també notícia d'un llibret que no té data,
però que serà també del s.XVII (posem el fragment que hem aconseguit a
continuació de l'anterior). L'escrit rep per títol:
"Llibre de reparticions axí de grans com de carnatge y vi y altres
menúcies de tot lo port de Morella en lo qual està també los grans en lo
terme de Morella" A. RV. Varia (libros), núm..2, i segons diu
l'autor que l'ha consultat (Jorge Correa Ballester), Portell
apareix també dins de la Batllia de Morella. (Consultar en el
segle
s.XVII, 1669
)
- Trobem un llibre de 1669 titulat
"Montesa
Ilustrada. Origen, Fundación, Principios, Institutos, Casos, Progresos,
Jurisdicción, Derechos, Privilegios, Preeminencias, Dignidades, Oficios,
Beneficios, Héroes y Varones ilustres de la Real, Ínclita y Nobilísima
Religión Militar de N. S. Santa María de Montesa y San Jorge de Alfama"
on se citen les 35 viles i llocs de la
Batllia de Morella en aquell moment, sent Portell
un d'ells. (Consultar en el segle
s.XVII, 1669
)
GENER, 2019
- Trobem un llibre de 1625 titulat
"Volum e recopilació de tots los Furs, actes de
Cort, que tracten dels negocis, y affers respectants a la Casa de la
Deputació, y Generalitat de la Ciutat, y Regne de Valencia"
on apareix Portell i altres pobles de
la comarca dins de l'anomenat "Quarter de Tremuntana".
Parla de taules de mercaderia. Ens diu que en 1490 el sobrecollidor
d'aquest quartell de tramuntana era el mercader
Joan Tolsa. (Consultar en el segle
s.XV, 1490
i en el segle
s.XVII, 1625)
MAIG, 2018
- Coneixem dos nous documents de
l'Arxiu de la Corona d'Aragó sobre els conflictes entre Cantavella i
Morella per la demarcació dels termes de l'Anglesola i Portell. (Consultar en
el segle
s.XIII, 1280-83
)
- També de l'Arxiu de la Corona
d'Aragó, coneixem un veí de Portell resident a l'Anglesola en 1573:
Pedro Fortanet,
per un "treudo
de 3 fanegas de trigo, sobre unas casas con un bancal, detrás de ellas,
en La Iglesuela (del Cid), en la parte alta de la Calle Mayor".
(Consultar en el segle
s.XVI, 1573
)
GENER, 2018
- Incorporem diverses notes sobre
conflictes entre 'Portiell' (del castell de Moriella) i els pobles de la
batllia de Cantavella. Com a curiositat, la captura en Portell d'uns
"espies castellans". (Consultar en el segle
s.XV, 1453)
- En un llibre de Mirambell trobem
uns quants propietaris portellans de béns en aquest poble veí. Estan
inclosos en la "pecha" (impost) de 1482 i són aquests:
Antoni Rosel, Johan Miralles, Bernat Carrquases,
Jayme Matutano, Jayme Quarquases, Pascual Rosello,
Miguell Carquases, Pere Blasco, Pere Castello i Pere
Scoriolla.
Una meravella de document que ens fa pensar que encara hi ha molts
tresors per descobrir. (Consultar en el segle
s.XV, 1482)
- Afegim un document molt
interessant corresponent a les enquestes del Conde de Aranda sobre
Confraries i similars. En el document que envia Portell apareixen
noms interessants, com Ygnacio Plana, Manuel Guimerá,
Ysidro Bono i Pedro Vinayxa. (Consultar en el segle
s.XVIII, 1770
)
NOVEMBRE, 2017
- Un petit fragment de
testament d'un altre portellà, Juan Tallada. Com que encara no hem
pogut consultar la font, no sabem la data. Pinta a molt antiga, ja que
diu alguna cosa com: Nota 3. "Item vul e man que sie aut hun home
lo qual sie pagat dels meus bens que vaie a vetlar a Santa Maria de
Monserrat lo qual sie pagat e coneguda de marmesors". Testamento de Juan
Tallada, vecino de Portell. (Consultar en ells
volums 25-26 del Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, 1949.
books.google.es
)
- En un diari mèdic de 1859
apareix el nom d'un cirurgià de Portell, Quirico Carceller. (Consultar
en el segle
s.XIX, 1859
)
- En un diari oficial de Cuba
trobem en 1911 un jove portellà, Juan Castillo Dalmau. Forma part
d'un llistat, però no hem pogut saber de què va exactament. (Consultar en el segle
s.XX, 1911)
AGOST, 2017
- En agost de 1853 es nomena per
al "curato" de Portell a Miguel Monfort. (Consultar en el
segle
s.XIX, 1853
)
- En novembre de 1851 trobem una
notícia (també en la Gaceta) que parla de Benassal, però que ens parla
d'un que "va ser" capellà a Portell, José Miralles.
(Consultar en
el segle
s.XIX, 1851 i
1852)
- En març de 1868 es publica una
plaça de secretari a Portell. Ho trobem a la Gaceta de Madrid.
Ens diu el nom de l'alcalde: Jerónimo Boix, i del secretari
accidental: Rafael Vidal. (Consultar en el segle
s.XIX, 1868
)
- En setembre de 1931 ix una plaça
de carter (més concretament, "peatón") entre l'Anglesola i
Portell. Ho trobem a la Gaceta de Madrid. Aquesta dada ens porta a
consultar si apareix "Portell" en més articles d'aquest diari, sobretot
de les guerres carlistes, que incloem en la secció històrica
corresponent. Aquest diari (1661-1959) es pot consultar
per internet a la web
del BOE:
boe.es/gazeta (Consultar en el segle
s.XX, 1931)
- Hem trobat un article molt
interessant d'Albert Moncusí. Sempre havíem sentit com s'heretaven antigament els
masos (per exemple, el Mas de Moles): tot el mas era per a
l'amillorat
(o hereu), i la resta de germans, els bordegassos -sí, estem
parlant d'una paraula de Portell, pronunciada 'burdegassos', per molt que ens puga
sonar al
Penedès, per exemple, eren compensats d'alguna manera per tal de poder
guanyar-se la vida. (Consultar l'article:
dra.revistas.csic.es)
revisar-lo!
- Afegim un quadre de dades molt
interessant del Portell de 1930 (aprox.), on apareixen els noms de
qui
ocupaven càrrecs i oficis en aquell any. Imaginem que provenen de la
guia de Castelló i província d'aquell any. L'incorporem des de l'Arxiu
Fotogràfic de Portell.
(Consultar en el segle
s.XX, 1930)
JUNY, 2017
- Trobem un servei d'ortofotos
de tota Espanya i incloem una captura de Portell de 1946-47.
(Consultar en el segle
s.XX, 1946)
MAIG, 2017
- Ferran Guardiola cita la
rambla de Sellumbres, que troba escrit en un llegat notarial.
(Consultar en el segle
s.XVII, 1631
)
- Ferran Guardiola ens fa menció
d'un topònim de Portell: el mas d'en Vela, que troba escrit en un
llibre de l'arxiu de Cinctorres. Aquest document ens aclareix
l'etimologia d'aquest lloc.
(Consultar en el segle
s.XVIII, 1775
)
ABRIL, 2017
- Vicent Royo ens dóna la xifra de
la multa que vam haver de pagar els de Portell a Morella
per la
Guerra de Successió: 6.600 sous.
(Consultar en el segle
s.XV, 1410-12
)
- Un reputat picapedrer
portellà, Domingo Montpaó, que treballa en Vilafranca, surt en
defensa d'un mosso seu, vilafranquí, davant d'un deute.
(Consultar en el segle
s.XV, 1401)
- El professor Ramon Ortolà em
dona coneixement d'una publicació de 1912 que és una delícia. Es tracta
de llibre que escriu el que va ser un soldat carlista anomenat
Ciro Bayo, que amb només setze anys va viure la guerra per la nostra
zona. Les seues reflexions són
molt interessants.
(Consultar en el segle
s.XIX, 1875
)
- Coneixem l'existència d'un
"Arxiu fotogràfic" amb 79 fotos de Portell, fetes entre
1961
i 1977. És el fons fotogràfic de "Mario Guillamón" que pertany a
la Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu. Investigar!!
(Consultar en el segle
s.XX, 1961)
- Diari d'un soldat republicà,
Antoni Roig, que explica de manera molt particular al seu pas per les
nostres terres, Portell inclòs, durant la Guerra Civil.
(Consultar en el segle
s.XX, 1938)
- Llistat de portellans que van
ser víctimes
de la Guerra de Cuba. Noms que caldrà revisar per
a confirmar i
evitar errades. Està en un treball amb el llistat de tots els que se
saben que eren de Castelló. No és un llistat complet perquè hi ha
soldats que no consta d'on eren.
(Consultar en el segle
s.XIX, 1895
)
- En la web
museudelaparaula.es
es poden veure un parell de vídeos, de Luisa Camañes i Severiano de
l'Albareda, parlant a finals del segle XX. També es poden veure algunes
altres persones de la comarca que parlen de coses molt interessants. De
fet, un d'Olocau i un altre que també ho és, però que viu a la Mata,
comenten que un mas d'Olocau tenia els propietaris a Portell i
Vilafranca i els hi havien de pujar,
cada any, part de la collita (40
cahices de trigo, crec que diuen).
Investigar de quin mas es tracta!!
- Arran d'una publicació en la
revista de natura Quercus, trobem la foto d'un os que va captant
pels carrers de Morella. Pertany a una col·lecció fotogràfica molt
important, l'Arxiu Pascual. Caldria estar atents per
si en aquest arxiu hi haguera
alguna foto de Portell.
(Consultar en el segle
s.XX, 1920)
GENER, 2017
- Trobem la pista d'un capellà que
estava a Portell i va morir a la guerra civil, Joaquín Querol Royo,
sembla que nascut a Morella. Hi ha un expedient a l'Arxiu Històric de
Tarragona i un altre al del Bisbat.
(Consultar en el segle
s.XX, 1936)
Alguns
documents afegit durant els anys:
2012-2016 2017-2023
Per possibles problemes d'accés al panell, entreu
per ací: entrada normal entrada antiga
|