PORTELL, s. XIV (1366-1386)

[NOTA IMPORTANT: Quan llegim documents antics, cal tenir en copte com estan datats, perquè no és el mateix que siguen “1200 anys de l'Era” que “1200 A.D. o Anno Domini”. El primer calendari citat correspon a l’Era Hispànica i el segon a l’Era Cristiana, que és l'actual. Entre l'un i l'altre hi ha una diferència de 38 anys; així, doncs, si trobem una data referida a “l'Era”, cal convertir-la al calendari actual, restant-li'n 38. Per exemple, l'any 1277 de l'Era Hispànica (que segurament estarà escrita en números romans), es correspondria a l'any 1239 de l’Era Cristiana (perquè 1277-38 = 1239).)

ANY

REFERÈNCIA BIBLIOGRÀFICA

Setembre, 1. Un portellà que és enviat a Barcelona per treballar i aprendre en casa d'un "físic" (que vindrà a ser alugna mena de metge). Ho trobem en un llibre sobre medicina a la baixa edat mitjana, de Carmel Ferragud.

EL SERVEI DOMÈSTIC: EL SISTEMA D'APRENENTATGE OBERT I ELS ESCLAUS

L'afermament fou el mecanisme contractual mitjançant el qual s'adquirien els coneixements propis dels oficis de caràcter artesanal a través de la transmissió que en feien els mestres als macips o macipes, aprenents o afermats. Aquests infants i joves d'entre sis i vint anys aproximadament, abandonaven la llar originària per passar a establir-se en la casa del  nou patró on residirien durant un període variable segons els casos, però en qualsevol cas copsaria els tres anys, açò és, el mínim indispensable per assolir els coneixements necessaris i establir-se individualment fundant un negoci, o bé en el cas de les xiquetes per a obtenir el dot necessari per accedir al matrimoni. L'aprenent s'obligava a contribuir al servei domèstic i a l'ajuda en l'ofici amb una submisa obediència, i a canvi rebia vestit, allotjament, manutenció, aprenentatge de l'ofici -encara que no sempre-, i en ocasions molt concretes també de les lletres, i un salari final que oscilava bastant segons els casos. Fins que el xiquet assoliria amb el temps una competència professional fonamental per a l'ingrés en el món adult, les tasques que anava a realitzar en favor del seu amo ultra passaven l'àmbit professional en gran mesura. La nomenclatura amb la qual eren considerats aquests aprenents era tan diversa ('nuncius', 'scutifer', 'famulus' o 'mancipium') com també l'amplitud de les funcions que desenvolupaven tots ells. I és que, com s'indicava als documents, els afermats s'obligaven "pro servendo vobis in dicto officio et omnibus mandatis vestris licitis et honestis, die et nocte". De vegades, però, es preferí contractar un servent pròpiament dit que actuava en tasques molt concretes però que no tenia com a contrapartida l'ensenyament de l'ofici. Hi ha tres casos localitzats amb físics de Barcelona. David Averrut, de divuit anys i procedent de Carmona, al regne de Castella, s'afermà amb Mossé Caravida durant tres anys per tal d'aprendre lletra en hebreu i servir-lo, sense obtenir cap salari a canvi. En segon lloc tenir el cas de Bernat, d'onze anys i oriünd de Mallorca, afermat per la seua mare Guillamona amb Pere Roca, per un període de dos anys, perquè aprenguera lletres i el servira, sense cap remuneració afegida. També, Pere de Montblanc contractarà durant un any Guillemó Domènec, procedent de Morella, "pro nuncio et serviciali vestro". El metge li prometé a canvi un salari de 80 s. i a més "docebo vos legere et scribere prout vos melius adiscere publicis bona fama" [AHPB, Guillem d'Orta, "Manual", 14-1-1366/22-IX-1366, ff.218v-219 (1366, set. 1)]. Possiblement això s'haja de posar, d'una banda, en relació amb la importància concedida pels metges a l'educació i la seua tendència a oferir-la a tots els qui depenien d'ells, i, d'altra banda, amb la manera oficial d'accedir a la professió de físic, que era el pas per la universitat. Com veiem, el contracte d'afermament canalitzà freqüentment l'arribada de nous integrants a les llars de sanadors, alguns amb una procedència llunyana. Tanmateix, la independització final d'aquests mossos resulta impossible d'esbrinar atés que l'abast cronològic d'aquest estudi és insuficient per capir el seu futur desenvolupament en l'ofici. [...]

S'acompanya amb una fitxa on es detalla aquesta dada:

Data: 1-9-1366

Afermat: Guillem Domènec

Afermant: Ídem

Ofici afermant: -

Procedència: El Portell (Morella)

Afermador: Pere de Montblanc

Ofici: F [fisic]

Remuneració: Manteniment; ensenyarà a llegir i a escriure

Anys: 1

Al mateix llibre, en una nota a peu de la pàgina 379, parlant sobre aquest home que accepta al jove portellà, diu:

Pere de Montblanc, físic de Barcelona, era establert en emfiteusi en una peça de terra pel notari Francesc Costa en el Raval de Barcelona, en el lloc anomenat Cap de Tàpies, i que era tingut per un tal Pere Riera, el qual, a la vegada, el tenia per l'almoina creada pel canonge Miquel de Palau. [...]

Sobre els oficis u ocupacions, en els llibres es parla dels següents: apotecari (A), barber (B), cirurgià (C), físic (F), físic-cirurgià (F-C), metge (M), queixaler (QU).

[FERRAGUD DOMINGO, Carmel (2005): Medicina i promoció social a la baixa edat mitjana: Corona d'Aragó, 1350-1410. pp.109-111. Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Madrid. (Estudios sobre la Ciencia, 36) books.google.es]

Setembre, 1. Barcelona. Pere el Cerimoniós confirma privilegis a la comunitat d'aldees de Teruel. En la web de la Universitat Jaume I està el document sencer.

Biblioteca de Catalunya. Barcelona. Libro de la Comunidad de Teruel. Ms. 707. Còpia simple de començaments del segle XVII, ff. 74r-75r
Garcia Edo, Vicent. "El Libro de la Comunidad de Teruel (1206-1533)". Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura. 1999, pp. 445-446

Pateat universis, quod nos Petrus, Dei gratia rex Aragonum, Valentie, Maioricarum, Sardinie et Corsice, comesque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie, dum intra nostri cordis abdita memoriter contemplamus servicia, accepta, et placida per vos, universitatem seu comunitatem aldearum civitatis Turolii et singulares vestros, et alios habitatores terminalis ipsius predecessoribus nostris regibus Aragonum, et nobis multipharie temporibus preteritis exhibita et impensa, quorum contemplacione serviciorum per ipsos predecessores nostros et nos vobis, universe immunitates fori, libertates, franquitates, concessiones et privilegia concessa et indulta existunt; dignum arbitramur et debitum, ut nos ipsis immunitatibus, franquitatibus, privilegiis, libertatibus et foris pro nunc faciamus gaudere eosque uti libere atque frui, sicuti et prout dictis temporibus melius usi estis, licet occasione culpe per vos seu aliquos ex vobis commiso in occupatione de dicta civitate Turolii dudum facta per Petrum olim Castelle regem, qui dictam civitatem et aliquas de dictis aldeis hostiliter occupavit; ipsa privilegia, foros, libertates, immunitates et franquitates possemus pro nunc revocare et rationabiliter infringere, ac alias de eis pro voluntatis nostre libito ordinare, cum ad ea servanda non teneamur propter culpam prefatam eo quia requisiti intus dictam civitatem vos recolligere voluistis, nec citra eius deffensionem solicite incedistis. Idcirco predictis et aliis rationabiliter ducti, considerantes quod culpa seu ingratitudo huiusmodi non debet servicia preterita abolere, tenore presentis carte nostre cunctis temporibus valiture, immunitates, foros, libertades, franquitates, concessiones et privilegia vobis dicte comunitati aldearum et habitatoribus eiusdem, et aliis de dicta comunitate existentibus et aliorum locorum terminalis vestri indultas et indulta, concessas et concessa, in genere et in specie, coniunctim cum dicta civitate vel divisim, et omnia et singula in dictis privilegiis et concessionibus ac foris contenta et scripta, que in presenti pro repetitis et conscriptis haberi volumus et iubemus, prout tamen eius melius et plenius ac uberius usi fuistis ante occupationem predictam, laudamus, aprobamus, ratificamus et confirmamus. [...]

Datum Barchinone prima die septembris anno a Nativitate Domini millesimo trecentesimo sexagesimo sexto, regnique nostri tricesimo primo. Visa Ro. Sig+num Petri, Dei gratia regis Aragonum, Valentie, Maioricarum, Sardinie et Corsice, comitisque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie. Testes sunt reverendus in Christo, pater Petrus, archiepiscopus Terracone, cancellarius, Johannes comes Montanearum de Prades, Hugo vicecomes Cardone, Dalmacius vicecomes de Rochabertino, Andreas vicecomes Insule de Caneco, milites. Sig+num Ferrarii Sayolli, scriptoris dicti domini regis, qui hec de mandato ipsius scribi fecit et clausit, die, anno, et loco prefixis.

[jaumeprimer.uji.es]

Desembre, 28. Parlant de l'Albareda, tenim una publicació d'Aparici que ens aporta diversos documents de l'Arxiu Notarial de Morella, com aquest:

1366, diciembre 28. Archivo Notarial de Morella (en adelante ANM), núm. 39.

Juan Dols, vecino de Portell confesó deber a Juan Cubells, vecino de Mirambel pero habitente en Les Albaredes ("manens in barranquo vocato de Les Alberedes") 6 cahices de cereal por préstamo amigable entre ellos, a devolver en 10 días. Ese mismo día el propio Cubells vendió a Domingo Sabater, vecino de Cantavieja, presente, una mula de pelo negro precio de 170 sueldos, a pagar en 10 días. También Antoni Gargallo, "manens in massata vocata de Les Alberedes termini loci Portelli" confesó deber a Cubells 2 cachices de cereal, nuevamente por préstamo amigable entre ellos, a devolver en 10 días. A continuación Miguel Llopis, 'manens el Les Albaredes', confesaba deber al mismo Cubells 2 cahices y 2 fanegas de cereal, razón de préstamo, a 10 días. Finalmente, Miquel Martí, 'manens' en Les Albaredes, confesó deber a Cubells 2 cahices de cereal por el mismo motivo. El primer documento se canceló de mutuo acuerdo por satisfacción de ambas partes el 15 de julio de 1370. El segundo se canceló el 9 de marzo de 1368. El cuarto documento se canceló el 11 de junio de 1368. El tercero no consta.

[APARICI MARTÍ, Joaquín (2018): El mundo rural y el patrimonio medieval: recursos didácticos. "Massata quod dicitur de Les Alberedes" (Castelló). Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Tomo XCIV. 2018. pp.339-362.] castellonenca.com

Document VII

1367.- Septiembre, 9. Zaragoza. Pedro IV designa al Duque de Gerona, su hijo, como árbitro para pronunciar sentencia en las diferencias entre la aldea de Forcall y Morella. Fols. LXXI-LXXXIII.

Compromes en poder del senyor Rey e del senyor Duch feyt e fermat.

In Xpi. nomine. Cunctis presentes inspecturis seriem in nocescat quod propterea quia ad aures serenissimi et Magnifici Principis et domini domini Petri Dei gratia Regis Aragonum provener it pluries quod ratione questionum que erant inter universitatem ville Morelle ex parte una, et universitatem loci del Forchall, aldee ipsius ville ex parte altera ex eisdem universitatibus contra alteram ad nirgia provocata infinitas inde cotidie faciendo expensas quod nisi tempore dominus Rex predictas questiones sopiret breviter possent ipse universitats devenire defacili ad irreparabile detrimentum idem dominus Rex ipsis universitatibus scripsit ut apud cum suos procuratores et sindicos destinarent cum pleno posse compromittendi in eundem super questionibus supradictis. [...] Necminus quia super quadam arbitrali sententia dudum inter juratos, probos homines et universitatem dicte ville Morelle ex parte una et juratos, probos homines et universitates aldearum ipsius ville ex altera lata per Raymundum de Perexenç et Johannem de Bruscha, vicinos eiusdem ville, et Petrum de Bruscha loci Villafrancha et Eximinum Puigbriau dicti loci del Forchall vicinos ut arbitros arbitratores et amicabiles compositores a dictis partibus electos. Que quidem arbitralis sententia coram dictis venerabilibus Jacobo de Faro et Januario Rabaça per dictos sindicos producta fuerint seu super aliquibus capitulis ipsius arbitralis sentencis aliqua dubia resultabant ex quibus nisi declararentur multe inter dictas universitates possent emergere questiones dictus dominus Rex per suas scripsit litteras justiciis, juratis et probis hominibus dicte ville Morelle dictarumque aldearum suarum videlizet del Forchall, de Portell, de Cinchtorres, de Vilafrancha, de Cati, de Valibona, de Olocau quod mitterent apud ipsum dominum Regem suos sindicos cum suficientibus ad hoc procurationem et sindicatum instrumentis juxta formam eis missam in dictis litteris interclussam. [...]

In Dei nomine universis pateat quod nos Raymundus Cardona, notarius, Dominici Cubells et Petrus Domenech jureperitus, vicini Morelle, procuratores, sindici et actores ad subscripta specialiter constituti et ordinati a Francisco Alamany, jureperito, tenente locum venerabilis Arnaldi de Pinos, justicie dicte ville, et a Bernardo de Angularia, Arnaldo Morera et Jacobo Allepuz, juratis eiusdem ville, et Bartholomeus Bernardi Siurana de Quadres et pluribus aliis consiliariis et proceribus dicte ville pro concilio convocatis et congregatis ipsumque concilium celebrantibus ut huiusmodi nostra procuratone et sindicatu et actoria (LXXIIII) constat per publicum instrumentum actum Morelle Tricesima die augusti anno subscripto et clausum per Johannem de Angularia Regiam auctoritatem notarii publici per totam terram et dominationem vestri domini Regis. Et nos Petrus Arnaldi, notarius, et Petrus Fores, vicino loci Forchall aldee dicte ville procuratores, sindici et actores simul cum Petro Cubells jureperito dicti loci, Andrea Serra, jurato, Dominico Cabanes, locum tenente Petri Cubells, jurati loci predicti, Johannem Piulart, Petro Fullola et pluribus aliis singularibus ipsius loci pro concilio convocatis et congregatis more solito ipsumque consilium facientibus ut de huiusmodi procuratone, sindicatu et actoria in qua utrique nostrum in solidum super subscriptis est data potestas constat per publicum instrumentum actum in dicto loco del Forchall prima die septembris anno subscripto clausum per Petrum Tereiça notarium publicum Morelle. Et ego Petrus Frexinet, vicinus Portelle, aldee dicte ville Morelle, procurator et sindicus ad subscripta specialiter constitutus a Jacobo Carcases, notario, jurato dicti loci, Berengario Navarro, Petro Copons et pluribus aliis tam consiliariis quam aliis ipsius loci pro concilio more solito convocatis et congregatis ut de huiusmodi mea procuratione et sindicatu constat per publicum instrumentum actum in dicto loco Portelli secunda die dicti mensis septembris clausumque per Bartholomeum Tarrega, notarium publicum per totum regnum Valentite auctoritate vestri domini Regis. Et etiam sindicus et procurator ad subscripta specialiter ordinatus a Dominico Galindo, justicie loci de Cinchtorres, aldee dicte ville Morelle, et Natalis Terça et Johannem Rocha, tenentem locum Bernardi Pallares, jurati eiusdem loci, et Berengario Castell ac Guillermo de Bruscha et pluribus aliis singularibus ipsis loci pro concilio more solito covocatis et congregatis ut de huiusmodi sindicatu et procuratione constat per publicum instrumentum in dicto loco Quinqueturrim actum dicta secunda die (LXXV) septembris clausumque per Michaele Alegre, notarium publicum dicte ville Morelle. Etiam sindicus et procurator una cum Bartholomeo Tarrega, notarium Villefranche, aldee predicte ville Morelle ad subscripta specialiter constitutus a Nicholao Carrascuyl, tenente locum Guillermi Scoter, justicia eiusdem loci, Dominico Garduyl, Vitale Monte regali, jurato ipsius loci, necnon a consiliariis et probis hominibus dicti loci omnes in simul universitatem facientibus ac more solito pro  concilio convocatis et congregatis ut de huiusmodi sindicatu et procuratione constat per publicum instrumentum actum in dicto loco Ville franche IIIª die septembris anno subscripto et clausum per Anthonium Sanxo auctoritate vestri domini Regis notarii publici per totam terram et dominationem vestram. Et ego Dominicus de Castelnou, notarius, vicinus loci de Cati, aldee dicte ville Morelle, procurator et sindicus ad subscripta specialiter constitutus a Raymundo de Sancto Johannem, justicie dicti loci, et Bernardo Azquo et Ferrario Lilet, juratis, et Petro Monserrat et pluribus aliis eiusdem loci more solito convocatis et congregatis ut de hac mea procuratione et sindicatu constat per publicum instrumentum  actum in dicto loco de Cati die Jovis dicta die 11ª septembris clausumque per Anthonium Verdu, notarium publicum  per totam terram et dominationem vestri domini regis. Et ego Raymundus Linya notarius, vicinus loci de Vallibona, aldee dicte ville Morelle, procurator et sindicus ad subscripta specialiter constitutus et ordinatus a Pedro de Liminyana, tenente locum justicie loci predicti, et Dominico Sogues et Pedro Runa, juratis eiusdem loci, et Raymundo Garrol, Dominigo Cudella et pluribus aliis singularibus eiusdem loci pro concilio ipsius loci more solito convocatis et congregatis de huiusmodi procuratione et sindicatu constat per publicum instrumentum actum in dicto loco Valibone tertia die mensis septembris anno subscripto et clausum per Petrum Caçador, notarium publicum dicte ville Morella. Et ego (LXXVI) etiam Petrus Prunyonosa, vicinus loci de Olocau, aldee jamdicte ville Morelle, procurator et sindicus ad subscripta specialiter constitutus et ordinatus a Dominico Vives, justicie dicte loci, et Natale Donyoro, jurato, et Antonio Salvator, locumtenente Andree de Antris, jurato, et toto concilio ipsious loci convocato et congregato more solito ut de hoc meo sindicatu et procuratione constat per publicum instrumentum actum in dicto loco de Olocau dicta IIª die septembris, et clausum per Martinum Matha, notarium publicum dicte ville Morelle. [...] Acta fuerunt hec in aliafaria domini Regis Cesarauguste IXº die septembris anno a Nativitate Domini Millesimo CCCº LXº VIIº. Sig+num Raymundi Cardona. Sig+num Dominici Cubells. Sig+num Petri Domenech. Sig+num Petri Arnaldi. Sig+num Petri Fores. Sig+num Petri Frexinet. Sig+num Dominici de Castelnou. Sig+num Raymundi Linya. Sig+num Petri Prunyonosa, dindici et procuratorum predictorum qui jamdictis nominibus Ducis dictique domini Regis consiliarius, Petrus de Marginibus, scriptor porcionis ac consiliarius, eiusdem domini Regis, Blasius Fernandi de Heredia, domicellus, et Petrus Vitalis, scriptor dicti domini Regis. [...] (pp.147-151)

Al final del llibre hi ha un índezx de llocs i persones citades, i a quins folis són citats:

a) De lugares

Portell: I, III, X, XXIIII, XLIIII, (LX), (LXV), LXXII, LXXIIII, XCVII

També Castellfort, Catí, Cinctorres, Forcall, Herbés Sobirans (Herbeset), la Mata, Mirambel, Morella, Olocau, Palanques, Peñarroya (Pena-roja), Vallibona, Vilafranca i Xiva.

b) De personas

Benlloch, Bernat (vecino del Portell): II (III), IX, X, XXIIII

Carcases, Jaume (notario de Portell): LXXIIII

Copons, Pere (vecino de Portell): LXXIIII

Frexinet, Pere (vecino de Portell): (XLIIII), LXXIIII, (LXXXII)

També cognoms encara familiars per ací: Ametla, Balaguer, Barreda, Brusca, Carrascull, Castell, Cerdà, Conesa, Domenech, Escoter (Escuder?), Forés, Martí, Monserrat, Montoliu, Muntmeneu (Mormeneo), Pallarés, Penyarroja, Pollach (com el bisbe Paholac), Rabaça, Salvador, Sanxo, Torralla (qui sap si orígen dels Morralla), Vidal, Vilar, Vives, etc.

[SÁNCHEZ ADELL, José (1982): La Comunidad de Morella y sus aldeas durante la Baja Edad Media (Notast y Documentos). Estudios Castellonenses, N.º 1, pp.73-181.]  dialnet.unirioja.es (pdf)

Llegim a la Viquipèdia que el ducat de Girona el va crear el rei Pere III per al seu fill primogènit, Joan:

Va néixer a la ciutat de Perpinyà el 27 de desembre de 1350. Fou el primer fill de Pere III el Cerimoniòs i de la seva esposa i cosina segona, Elionor de Sicilia. [...] El 1351 el seu pare creà per a ell el títol de duc de Girona, per a l'any següent ser nomenat primogènit del regne. El 1363 fou nomenat lloctinent general del regne, i comandà les tropes que van fer front a la invasió de Catalunya que intentà Jaume IV de Mallorca.

Joan el Caçador. Viquipèdia

En la web catinenca, també llegim:

40.2.- PERE EL DEL PUNYALET DESIGNA EL SEU FILL, DUC DE GIRONA, COM ÀRBITRE [continuació)

 Capitol de qual jurediccio deuen usar los lochs tinents de justicies de les aldeyes

Item declarants e interpretants lo XXIII capitol de la dita sentencia arbitral continents de qual jurediccio deuen ussar lo justicia de la dita vila de Morella e los justicies deles dites aldees de Forchall, de Cinchtorres, de Portell, de Vilafrancha e de Cati. Et aquell capitol avistants dehim, pronunciam e ordenam quels justicies deles dites V. aldees e lursn lochs tinents haien daqui avant tota conexença e dicisio de totes questions, contrasts en les dites aldees o lurs territoris o termens moguts o movedors entre privats o stranys o altres quals sevol persones per raho o per occasio daltres drets o actes davallants de contractes o quasi contractes o de quals sevol altres negocis ab que de crim o delicte no devallen. Et encara de tot dret e accio de delicte devallant pus que vaga a persecucio de cosa o de interes propi axi com son accio aquilie e dcondicio furtiva e semblants accions o vaja a persecucio de injuria propia per la part civilment demanada axi com es accio injuriarum a la part injuriada pertanyent. Aço declarat que si per punir alcun crim o delicte era per fur o costum imposada a certa pena pecuniaria de la cual certa part fos guanyada al fiscal del senyor Rey o a la cort e certa part a la part injuriada o dapnificada, que aytal pena la part no pogues demanar denant los justicies deles dites aldees ans la agues a demanar denant lo justicia de Morella. Per ço car tota la pena en lo dit cars a venjança e punicio del crim hagen encara tota conexença e decisio de feyts liberals, ço es, si algu esant en libertat era demanat en servitut o si algu estant en servitut proclamava en libertat e de fets de ingenuitat e de tots altres fets per grans que sien ab que de crim no devallen. Encara puxen e hagen a dar tudors, curadors e marmossors e metre en possessio axi per lo primer com per lo segon decret, encara manar seguretat a fer e generalment exercir tots altres actes de civil jurediccio e de mixtimperi no devallants de delicte o crim. Et encara quen devallen pus vagen a persecucio de cosa o de interesse o de injuria propria civilment per la part intemptada segons que de sus es ceclarat. Puxen encara fer guayta de dies e denit e toldre armes vedades e demanar e levar bans darmes per be quel justicia de Morella o son lochtinent sia present en les dites aldees o termens o territoris de aquelles. Aço empero declarat que aquells justicies deles dites aldees o lurs lochs tinents no puxen toldre armes de nit ni de dia a saygs o misatges de la cort del dit justicia de Morella per be que aquell justicia o son lochtinent no fos en aquelles present ab que aquells saygs o misatges de nit o de dia no anassen desordenadament. Ne encara puxen toldre armes als jurats de la dita vila ne a lurs companys quils acompanyarien ab que no anasen desordenadament. Ne encara puxen toldre armes als jurats de la dita vila ne a lurs acompanyes quils acompanyarien ab que no anasen desordenadament. Ne encara puxen toldre armes a la companya del dit justicia de Morella o a lochtinent seu, aquella empero companya lo dit justicia o son lochtinent en les dites aldees acompanyant e ab ell comunament estant e son vi mengant e bevent. Ne encara on fos atrobada no companyant lo dit justicia o son loch tinent pus fos aquella companya en alguna deles dites aldees hon seria present lo dit justicia de Morella o son lochtinent ab que la dita companyia no anant ab lo dit justicia de Morella o son lochtinent no portas armes desordenadament cor aquella companya lo dit justicia o son loch tinent no vullen que en negun cars li puxen esser toctes armes. Puxen encara los justicies deles dites aldees ordenar ab consell dels jurats e prohomens de aquelles aldees tots bans e calonies quis agen a ordenar sobre orts, vinyes e altres possessions e sobre no portar armes e altres coses en que sia acostumat de posar bans e calonies e daquells bans e calonies e daquells bans e calonies e encara tots quarts o penes de quarts per qual sevol manera a la cort pertanyents puxen per si matex los dits justicies emanar e levar. Exceptants empero bans e calonies als officis del mustaçafs deles dites aldees pertanyents los quals per aquells Mustaçafs sien collits e levats dels quals empero mustaçafs los dits justicies puxen demanar e haver compte e aquells mustaçafs los sien tenguts de librar tot ço que retut lo dit compte los sobrara dels dits bans e calonies. Exceptats bans generals en los casses en la dita sentencia arbitral espacificats los quals al justicia de la vila resguarden segons que de ius es declarat. Puexen encara e hagen los justicies deles dites aldees pendre tots crimoses o de crims o delictes encolpats, los quals dins les dites aldees e termens e territoris lurs trobar poran flagrant lo crim o apres aque pres les hauran sien tenguts remetre al justicia de Morella aquelles despesses encontinent quels dits preses lisien liurats age sots pena de la dobla guanyadora als justicies deles dites aldees e sie a aquells justicies tenguts de pagar, la qual pena a requesta dels justicies deles dites aldees e de cascuna de ella lo dit lochtinent en la plana de Burriana de portant veus de Governador de regne de Valencia haia e sia tengut de levar e de donar aquells justicies ab totes despeses daquen faedores. Et si per aventura alcuns dels dits criminoses eren encolpats de crims lugers per los quals de fur o de raho algu no deges esser detengut pres, en aquells cars puxen los dits justicies pendre covinent capleuta per la qual los capleuadors se obligasen sots certa pena a tornar los dits criminosos en poder del justicia de Morella dins tres dies apres que per lo dit justicia de Morella ne fossen request e ques guarden los justcies deles dites aldees que prenen covinents capleuadors e daques capleuta sien tenguts los dits justicies trametre al dit justicia de Morella dins hun dia natural, la qual capleuta lo dit justicia de Morella puxa de puyx minuar e crecer e fer dels dits criminoses ço ben vist li sera.

[Ho trobem en  catimenu.com)

Dejando a un lado el corto perído de libertad concedido por Pedro IV a las aldeas, todo lo más que éstas llegaron a alcanzar de Morella fue el reconocimiento de un lugarteniente de justicia local, segregado del de la capital. El régimen de estos justicias queda aclarado en la concordia de 1342 (vid. apéndice documental), donde queda expresamente señalado que tal concesión es en atención a la distancia de las aldeas a Morella y a la importancia demográfica adquirida, dejando sin embargo bien sentado que será un "lochtinent de justícia de Morella". En la sentencia de 2 de octubre de 1367 se determina la jurisdicción del 'lochtinent' de las aldeas de Forcall, Cinctorres, Portell, Villafranca y Catí (130). Estos 'lochtinents' tenían obligación de acudir a Morella a jura el día de Navidad de cada año. (pp.101-102)

[SÁNCHEZ ADELL, José (1982): La Comunidad de Morella y sus aldeas durante la Baja Edad Media (Notas y Documentos). Estudios Castellonenses, N.º 1, pp.73-181.]  dialnet.unirioja.es (pdf)

Document VIII

1367.- Octubre, 2. Sentencia del Duque de Gerona para resolver cuestiones existentes entre Morella y sus aldeas. Fols. LXXXIIII-CXIIII.

Sentencia del Senyor Duch.

En nom de Deu Nos en Johan, primogenit del senyor Rey darago e en los seus Regnes e terres Governador general, Duch de Girona e Comte de Cervera, Attenents que per diverses contrasts en temps passats moguts entre la universitat de la vila de Morella duna part, et la universitat o universitats de les aldees daquella vila delaltra per raho del exercici de la jurediccio civil e criminal o deles contribucions o talles e de altres comunes les universitats e singulars de les dites aldees eren tengut de fer ab la univsersitat e singulars de la dita vila. Et encara deles contribucions en les quals los singulars de la dita vila eren e son tenguts de fer ab les universitats de les dites aldees per les heretats e possessions que han dins aquelles aldees e termes lurs e per algunes altres rahons foren diverses pleits menats entre aquelles universitats per occasio deles quals aquelles matexes universitats han sostenguts diverses dapnatges e messions intollerabiles. Et a la fi fon donada sentencia arbitral entre les dites universitats a XX dies del mes de febrer del any de la Nativitat de nostre Senyor M. CCC. LX. hu per en Ramon de Perexenç e en Johan de Bruscha fill ça enrere den Romeu de Brusca, vehins de la dita vila, elets per part de aquella vila, et per en Pere de Brusca, vehin del loch de Vilafrancha, en Eximeno Puygbriau, vehi del loch de Forchall aldeas (sic) de la dita vila, elets per part de totes les dites aldees axi (LXXXV) com arbitres arbitradors e amigables composadors. [...]

Capitol quell procurador per les aldeyes puxe esser affer lo lo sagrament del caxoner, et quell escriva lur age ultra lo salari C. sous. [...]

Capitol del enadiment quells manobres sien tenguts servar les coses en lo capitol contengudes sots pena de C. sol. [...]

Capítol que si los prohomens de Morella volien comprar alguns patis per examplar la casa de la preso que en alo no sien tengudes contribuyr les aldeyes. [...]

Capitol quels prohomens en lo capitol contenguts agen atendre e declarar los duptes segons dit es. [...]

Capitol de enadiment de les escriptures quells escrivans son tenguts fer franquament. [...]

Capitol de herents e que algun de aquells no façen contra aquell capitol sots pena de CC. sol. [...]

Capitol de qual jurediccio deuen usar los lochs tinents de justicies de les aldeyes. Item declarants e interpretants lo XXIII, capitol de la dita sentencia arbitral continents de qual jurediccio deuen ussar lo justicia de la dita vila de Morella (XCVII) e los justicies deles dites aldees del Forchall, de Cinchtorres, de Portell, de Vilafrancha e de Cati. Et aquell capitol avistans dehim, pronunciam e ordenam quels justicies delse dites V. aldees e lurs lochs tinents haien daqui avant tota conexença e dicisio de totes questions, contrasts en les dites aldees o lurs territoris o termens moguts o movedors entre privats o stranys o altres quals sevol persones per raho o per occasio daltres drets o actes devallants de contractes o quasi contractes o de quals evol altres negocis ab que de crim o delicte no devallen. Et encara de tot dret e accio de delicte devallant pus que vaga a persecucio de cosa o de interes propri axi com son accio legis aquilie e condicio furtiva e semblants accions o vaja a persecucio de injuria propria per la part civilment demanada axi com es accio injuriarum a la part injuriada pertanyent. Aço declarat que si per punir alcun crim o delicte era per fur o costum imposada a certa pena peccuniaria de la qual certa part fos guanyada al fischal del senyor Rey o a la cort e certa part a la part injuriada o dapnificada, que aytal pena la part no pogues demanar denant los justicies deles dites aldees ans la agues a demanar denant lo justicia de Morella. Per ço car tota la pena en lo dit cars va a venjança e punicio del crim hagen encara tota conexença e decisio de feyts liberals, ço es, si algu estant en libertat era demanat en servitut o si algu estant en servitut proclamava en libertat e de fets de ingenuitat e de tots altres fets per grans que sien ab que de crim no devallen. Encara puxen e hagen a dar tudors, curadors (XCVIII) a marmessors e mestre en possessio axi per lo primer com per lo segon decret, encara manar seguretat a fer e generalment exercir tots altres actes de civil jurediccio e de mixtimperi no devallants de delicte o crim. [...]

Capitol de que lo justicia de Olocau se pot entrametre en son offici segons que ha costumat. [...]

Capitol quell justicia de Morella o son loch tinent en res no puxe entrametre deles coses jutgades a les aldees sino en via de appellacio sots pena de dos Millia sol. Reals. [...]

Capitol de tota conexença, punicio e decisio pertanyent al justicia de Morella en les aldees en e sobre tots feyts de crims o delictes. [...]

Capitol com lo justicia de de Morella ha conexença e dicisio de totes demandes de penes fiscals en les dites aldees. [...]

Capitol en qual manera lo justicia de Morella e los lochs tinents en les aldees poden e deuen tots criminosos pendre axi en la vila com en les aldees (CIII). [...]

Capitol quel justicia de Morella puxe fer guayta e tolre armes en les aldees si empero per los jurats daquelles ne sera request e no en altra manera. [...]

Capitol de appellacions dels quals los lochs tinents de justicia en les aldees no poden o deuen conexer com se pertangue allo conexer e determenar al justicia de Morella. [...]

Capitol com los lochs tinents de justicies en les aldees son tenguts en la fi de son regiment retre compte al justicia de Morella de ço que hauran reebut. [...]

Capitol per qual manera los justicies de Morella als justicies deles aldeyes los justicies dels aldeyes se deuen escriure e posar en les letres ques trametran la huna jurediccio alaltra. [...]

Capitol quel justicia e jurats de Morella no puxen ni degen posar aestrenyment algunes persones reeben sagrament en e sobre venda de volateria ques venes en plaça de la dita vila. [...)

Capitol sobre los murs e casamurs del loch del forchal a declaracio de aquells ordenat. [...]

Capitol que tot ço que es estat vedat o atorgat de fer axi al justicia de Morella o als justicies deles dites aldees sie entes a lurs lochs tinents. [...]

Capitol sobre lo feyt de la guayta la qual lo justicia de Morella dihie ell poder fer en lo loch del Forchall. [...]

Capitol a declaracio sobre les messions feytes per lo loch del Forchall si les altres aldees deuen contribuir en aquelles o no en los pleits que ha manats. [...]

Capitol que totes les coses de sus dites e de sius scrites sien tengudes e observades entre les dites parts no constrastants quals sevol provesions atorgades. [...]

Capitol que les dites parts no puxen suplicar al senyor Rey les dites coses esser revocades e aço sots privacio de tot dret a aquelles guanyat. [...]

Capitol si sobre les dites coses o sobre la sentencia arbitral entre les dites parts dupte exia aquelles no puxen moure algun pleyt. [...]

Capitol que deles dites parts dins X dies aproven o aguessen aprovat totes e sengles coses sots pena de Mil sol. [...]

Capitol que alguns singulars deles dites vila e aldees no gossen fer o reebre sindicat, procuracio o manament o poder algu contra les presents coses sots les penes en lo present capitol declarades. [...]

Capitol que de totes les damunt dites coses les dites parts e cascuna de aquelles puxe haver carta o cartes publiques ab segell pendent sis volran o les demanaran. [...]

Lata et lecta dicta sentencia... IIª die octobris anno a Nativitate Domini Millesimo CCCº LXº VIIº. Testes Petrus de Marginibus, Blasius Ferdinandi de Heredia, Andreas Martini de Peralta, domicelli. Francisco Aznar de Miendes, JohanLoral, Berthomeu Bernat. (CXIIII)  (pp.152-162)

[SÁNCHEZ ADELL, José (1982): La Comunidad de Morella y sus aldeas durante la Baja Edad Media (Notast y Documentos). Estudios Castellonenses, N.º 1, pp.73-181.]  dialnet.unirioja.es (pdf)

En 20 Diciembre 1367, Juan Fernández de Heredia, que á la sazón era Señor de Zurita, vendió el señorío con toda su jurisdicción á los jurados de Morella por el precio de 14.511 sueldos (y por esta razón se titulaban dichos jurados barones de Zurita)

[SARTHOU CARRERES, Carles. Geografía general del Reino de Valencia: Provincia de Castellón. p.722. Barcelona. Ed. Alberto Martín. 1913; edició de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Castellón. Sant Vicenç dels Horts (Barcelona). 1989]

En internet trobem també aquesta dada:

Segons Escolano, Balasc d'Alagon va donar-la a poblar el 1.233 a Andreu de Peralta, i segons altres fonts fou Jaume I qui va fer-ho el 31 de març del 1.253. En el segle XIV fou senyoriu de la família Fernández d'Heredia, i el 20 de desembre de 1.367 fou venuda pel seu senyor, Joan Fernàndez, als Jurats de Morella per 14.511 sous, i des d'aleshores es manté com senyoriu d'aquesta vila.

[uv.es)

1369

Per l’Arxiu Històric Eclesiàstic de Morella (AHEM) sabem que en aquell moment (1368), el qui ostentava el càrrec de lloctinent de justícia en la aldea de Portell era Pere Bosch, que depenia del Justícia de Morella, Domingo Cubells. “...Pere Bosch... de Portell... confés e reconec a vos lo hontat Francesc Alemany [qui representa en dit acte al Justícia de Morella], savi en dret, en el loch de justicia en lo any present, l’honrat en Domingo Cubells, que fou de la dita vila...100 reals de València per raó del salari del justiciat, lo qual regí en la dita aldea de Portell en el any passat...

[Pel morabatí de 29 anys després (1397) sabem que hi havien 4 Bosch, que potser eren fills o familiars de dit justícia. Es deien: Jaume, Bertomeu, Berenguer i Françés]

[ROS, Domingo, notari. Arxiu Històric Eclesiàstic de Morella (AHEM). Inèdit. Morella. 1397. (docs. en llatí en un llibre de comptes. **REVISAR**))

Nou bisbe de Tortosa: Guillem de Torrelles i Marquet. Ho va ser fins a la seua mort, el 16 de febrer de 1379. Abans ho era Jaume de Prades i de Foix (de 1362 a 1369) i després, Hug de Llupià-Bages (de 1387 a 1398).

[Llista de bisbes de Tortosa. ca.wikipedia.org)

Setembre, 28. Pèrdua un altre cop de la independència de les aldees de Morella: 

Los años que siguieron, como consecuencia de la peste y de repetidas epidemias, y sometidas a duras pruebas, padeciendo una gran escasez de alimentos y totalmente arruinadas, las aldeas, desoladas, no podían subsistir y mantenerse en su nueva condición de independencia; como ha quedado recogido en un memorial de la época: “com les aldees estaven desolades e algunes mudaren de siti [COM S’HA D’INTERPRETAR AIXÒ? QUE CANVIAREN D’EMPLAÇAMENT?], e Morella tenia síndich en les Corts: per ço el rei invalidà el Privilegi”. Por eso, en 1369, el rey Pedro revocó el privilegio de independencia y estableció las atribuciones de los lugartenientes del justicia mayor en las aldeas a la instancia del síndico de Morella, quien lo justificaba así: “E sia, senyor, gran interès, en special de la ciutat e viles reials del Regne, que la dita vila de Morella no sia perjudicada ne aminvada de sa honor, com sia vila insigne e com merexca honor e favor, per la noblesa e insigniat e per los bons serveis que ha fet en temps passat e fa e farà, Deus volent, no mereix ésser deteriorada ne aminvada de sa honor e prerrogativa. Per ço, Senyor, suplica lo dit braç que, axí com per Vós fou feta la dita separació...així’ns plàcia de evocar-la...reduint e tornant les dites aldees a la columna e universal contribució de la dita vila...”, petición atendida por el monarca, quien atendió a la revocación solicitada “com, segons fur e bona raó, no sia leguda cosa que’ls membres se partesquen del cap, e sia notori que la dita vila de Morella és cap de totes dites aldees e de tot lo terme general de aquella...” (Eixarch, 1990, p.11)

Amb unes altres paraules, Antonio Melià Lloréns, en una web de Catí ens diu:

"El 8 de junio de 1358 concede el autogobierno de los concejos solicitantes, pero tan sólo mientras durara la guerra, aplazando una solución definitiva para el final de la mismo. Acabada ésta, la peste y la miseria se cebaron sobre las aldeas, que vieron como el monarca se dejaba inducir por las influyentes autoridades de Morella, revocando la provisión anterior en 1369 y disponiendo multas de quinientas o cinco mil libras, según fuera uno particular o el concejo, quienes reavivaran el problema de la desmembración."

[catimenu.com]

Document IX

1369.- Septiembre, 28. Valencia. Pedro IV revoca la concesión de independencia de las aldeas, y rectifica algunos capítulos de la sentencia del Duque de Gerona. Fols. CXIIII-CXXVIII.

Sentencia de contribucio.

En nom de Deu Jhu. Xst. sapien tot presents e sdevenidors que denant nos en Pere per la gracia de Deu Rey Darago, de Valencia, de Mallorques, de Cerdenya e de Corcega, Comte de Rosello e de Cerdanya, en les corts generals les quals de present celebram als habitadors de la Ciutat e Regne de Valencia fon donada per part deles ciutats, viles reals del dit Regne una suplicacio en loch de greuge la tenor de la qual es aytal.

Item com per nos, senyor, en temps passat fos feyta separacio exceptats certs casses deles dites aldees de la dita vila de Morella, ço es que aquelles separas de la dita vila. Et aço, senyor, fahes parlan ab humil e deguda reverencia en gran periudici e tort manifest de la dita vila e dels habitadors de aquella, per ço com fon fet ells no appellats, demanats ne hoyts, jatsia que les dites aldeyes axi per longa possessio e per lonchs usses com encara per sentencia fossen part o carrer o carreres de la dita vila. Enapres, senyor, sobre allo fo fet per vos, senyor, privilegi o declaracio. Et per temor de la dita separacio la vila de Morella en apres consentits en certs arbitres qui donaren alguna sentencia la qual fon per les parts loada e aprovada. Et a tot aço, senyor, se seguis per occasio de la separacio e del tort e periudici que vos, senyor, parlant ab reverencia que de sus los havets fet. Et jatsia, senyor, gran interes (sic) en especial del braç deles Ciutats e viles del Regne de Valencia (tachado) quela dita vila de Morella no sia periudicada ni aminuida da sa honor com sia vila insigne, notable e assenyalada pus que nenguna del Regne com (CXV) meresqua honor e favor per sa noblea e insignitat per los bons servis que ha fets en temps passats e fa e fara Deus ovlent no merex esser deteriorada ni aminuada de sa honor e prorogativa. Pero ço, senyor, suplica lo dit braç que axi com per vos fon fet ala dita separacio de fet e no hoyts ne appellats los jurats e prohomens de Morella, axius placia de fer revocar la dita separacio e tot ço que apres de aquella ses seguit en periudici, lesio e dapnatge de la dita vila, reduhin e tornan les dites aldees a la comuna anigua e universal contribucio de la dita vila com axis dega fer de fur e de raho e de bona egualtat, ço es, segons una sentencia entre la dita vila e les dites aldees donada be ha XL. anys poch mes o menys, la qual fon donada en la cort de la vila de Morella IIIIº kalendas Julii anno Domini Millesimo CCCº XXXº, la qual promulgaren axi com arbitres per les dites parts elets Narnau Aster e en Berholi Cirera e en Ramon Nebot e en Berthomeu Segarra, vehins de la dita vila. Et en Guillem de Liminyana, vehin de Vallibona, e en Bernat Çalom, vehin de Cati. Et en Simon Bonfill, vehin de Vilaffrancha e en Domingo Ponç, vehin de Olocau. Per raho de la qual suplicacio e greuge per satisfer e provehir sobre aquell segons quens parria faedor rahonablement nos fahem citar axi la vila de Morella com les dites aldees ab letres vostres per les quals los manam que trametesen ab plen poder denant nos o denant micer Gerau de Palau al qual comanam que per nos cullis lo present proces lurs sindichs o procuradors a cert dia a ells asignat.

Les quals vila e aldees obtemperaran al nostre manament trameteren lurs sindichs e procuradors quei comparegueren denant. Micer Gerau de Palau, licenciat en leys, conseller nostre e promovedor de la nostra cort, denant lo qual les dites aldees han dit e possat e allegat axi descrit com de paraula tot ço que dir e propossar e allegarhan volgut, e entre les altres coses han dit e allegat les coses contengudes en la (CXVI) damunt dita supplicacio offerta per manera de greuges, de la qual los fos donat treslat no deuen esser fetes la part deles dites Ciutats e viles lo contrari pretenents e afermants pre moltes rahons en lo proces daquen accitats contengudes e denant nos de paraula allegades, lo qual dit Micer Guerau de Palau vistes e regonegudes diverses scriptures e entre les altres hun privilegi de separacio del qual de sus es feta mencio. Et una declaracio daquen enseguida e una sentencia arbitral donada per en Johan de Bruscha e per en Ramon de Perexenç e alguns altres arbitres e una altra sentencia derrerament donada en lo loch de Pina per Mossen Jacme Dez Far, canceller de nostre car primogenit lo Duch en persona sua lo dit Duch estave en les parts de Catalunya.

Et haudes moltes e diverses collacions ab los advocats deles parts e feyta relacio del dit feyt per lo dit Micer Gerau de Palau denant nos presents les dites parts e haut colloqui sobre aço ab lo dit nostre primogenit qui es aci present nos manam esser publicada e pronunciada en nom e veu e persona nostra la sentencia e declaracio infraseguent.

Incipit sentencia in modum qui sequitur

Hon nos en Pere, per la gracia de Deu Rey Darago, de Valencia, de Mallorques, de Cerdenya e de Corcega e Comte de Barcelona, de Rosello e de Cerdanya, vista la suplicacio damunt dita e vist lo privilegi e carta de la separacio per nos atorgat ales dites aldees, lo qual fon donat en Perpinya a VIII. dies de juliol en lany de la Nativitat de nostre Senyor M. CCC. LVII. Et vista una declaracio per nos feta de e sobre lo dit privilegi de separacio a VIII. dies de setembre en lany de sus prop dit. Vista enapres una sentencia arbitral donada entre les dites parts per en Johan de Bruscha e per en Ramon de Perexenç, vehins çaenrere de la dita vila, e per en Pere de Bruscha, habitant en Vilaffrancha, e per Neximeno de Puyg (CXVII) braiau, vehin ça enrere del loch del Forchall. Et vista una sentencia donada entre la dita vila e aldees sobre les dites contribucions per Narnau Aster, en Berthomeu Cirera, en Ramon Nebot e en Berthomeu Segarra, vehins de Morella, e altres habitadors deles dites aldees, la qual fon donada en Morella IIIIº kalendas julii del anys M. CCC. XXX. Vista enapres altra sentencia arbitral donada per Mossen Jacme Dez Far, canceller del alt e magnifich inffant en Johan, car primogenit nostre en persona del dit nostre primogenit jatsia que ell fos absent del loch de Pina, situat en lo Regne de Arago, ans lo dit inffant estant en lo Principat de Cathalunya, e lo compromes per vigor del cual se dona la dita sentencia arbitral ere estat fet plenerament en poder e ma nostre e del dit car Primogenit nostre segons que en aquell se conte la qual sentencia fo donada en la forma desus dita en lo dit loch de Pina. Vista encara una letra de consulatacio a nos tramesa per los prohomens de Morella en al qual letra son estats moguts duptes resultants de la dita sentencia promulgada per lo dit Jacme Dez Far e hoydes e examinadesles rahons e duptes los quals e les quals per part dels dits prohomens de Morella son stades denant nos proposades de paraula. Et vist finalment tot ço que veures deu en lo dit feyt e tot ço que cascuna deles dites parts e los advocats daquelles han volgut dir, proposar e allegar denant nos e denant lo dit Micer Gerau acort e deliberacio e plen consell sobre lo dit fet ab doctors e altres savis experts en dret e fur e raho Deus havent denant nostres huylls e los sants evangelis de aquell denant nos posats per tal que mils puxam jutgar e fer justicia e egualtat seents coma princeps e en loch covinet e honest de jutgar, presents les dites parts sentencia en lo dit feyt en aquests (CXVIII) scrits donan en la forma seguent.

Com segons fur e bona raho no sia leguta cosa quels menbres se partesquen del cap e sia notori quela dita vila de Morella es cap de totes les dites aldees e de tot lo terme general de aquella e dels habitans en aquella. Et les dites aldees e habitans en aquelles son e deuen esser menbres, part e carres de aquella. Attenent encara quel dit nostre privilegi en per lo qual fon fet la dita separacio e la declaracio per nos apres festa sobre aquells foren feyts e atorgats e nevident periudici e lesio de la dita vila de Morella e dels drets de aquella foren dicisoris e privatius de la proprietat e possessio la qual pertanyia e pertany a la dita vila de Morella en la qual ere de fer contribuir ab si les dites aldees en totes peytes, carrechs e contribucions la dita vila no citada ne appellada ne en son dret hoyda. Hoc encara foren feyts e atorgats nos stants fora lo Regne de Valencia. Et per conseguent segons fur e expresa disposicio de aquell lo dit privilegi de separacio e declaracio de aquell foren e son dits nulles e de nulla eficacia e valor. Considerants mes avant apparer per tenor e forma de la dita sentencia donada per lo dit Arnau Aster, en Bertoli Cirera e altres desus dits. Et en altra manera a nos esser cert les dites aldees e habitants en aquelles esser de contribucio universal e general. [...]

Et primerament vinents al primer capitol de la dita sentencia del Duch en quant aprova e conferma la dita sentencia arbitral donada per los dits Johan de Bruscha e Ramon de Perexenç (CXXI) e alguns altres arbitres sots les addicions e mutacions que alis segueixen, declaram e pronunciam aquella aprovacio e confirmacio no haver efficacia ni esser servadora sino aytant sens pus com nos en la present sentencia lo romanent daquella sentencia arbitral es loat, aprovat e confermat com per ço qui es contra ço que nos havem ordenat son moguts es porien moure duptes molts los quals son tots per la declaracio feta en la present sentencia nostra.

Capitol sobre lo salari dels jurats, scriva e misatger de la vila de Morella declare en la manera seguent. [...]

Capitol sobre lo feyt dels manobrers ab o batle. [...]

Capitol sobre la contribucio faedora per alberchs declarat que sie feta per liures. [...]

Capitol de que e de quals bens los hereters deuen contribuir axi en la vila com en les aldees. [...]

Capitol sobre lo fet de jurediccio. [...]

Capitol sobre los stabliments e status servadors en les aldees pus que intimats los seran. [...]

Capitol sobre los murs si impetuosa de enemichs se sdevenia. [...]

Capitol sobre lo feyt de jurediccio. [...]

Capitol destrnyiment que totes les coses e sengles en la present sentencia contengudes per les dites parts sien observades sots penes de iurs (sic) declarades.

Aquesta sentencia fon donada e promulgada per lo senyor Rey o en persona sua per lo dit Micer Guerau de Palou de manament del dit senyor Rey o del dit senyor Duch. Et per aquell matex manament lesta e publicada per en Jacme Conesa, prothonotari del dit senyor Rey, en aquella sala longa del palau del bisbe de Valencia on lo senyor Rey aquella hora havia hoyda missa divendres XXVIII. dia de setembre en lo any de la Nativitat de nostre senyor M. CCC. LXIX. Presents en Domingo Cubells e en Pere Carrascho, misatgers e sindichs de la vila de Morella. Et en Pere Salvador de Vilafrancha, Andreu Serra del Forchall, Antoni Verdu de Cati, Bernat Muntmeneu Dolocau, misatgers e sindichs dels dits lochs en contumacia dels altres al quals tocava lo present fet qui jatsia hi fossen appellats e citats e no curaren comparer. G. de Palou.

Testimonios qui foren presents a la prolacio de la dita sentencia Micer Jacme Jofre e Micer Francesch Oriola, licenciats en leys, e en Marti de Torres, savi de la ciutat de Valencia, e en Pere de Valls (CXXVII) lochtinent de Tresorer, e en Pere Vidal, scriva del senyor Rey, e en Pere Dez Pla, de casa del senyor Rey, e molts daltres en gran multitut.

Senyal de nos en Pere per la gracia de Deu Rey Darago, de Valencia, de Mallorques, de Cerdenya e de Corcega, et comte de Barcelona, de Rosello e de Cerdanya qui la present sentencia havem donada e aquella havem manat esser promulgada en persona nostra per lo dit Micer Guerau. Et lesta e publicada per lo dit Jacme Conesa, nostre Prothonotari, per manament nostre. Et per aquesta nostra sentencia sesser bollada ab bolla nostra de plom a memoria perdurable.

Senyal de nos dona Elianor per la gracia de Deu Reyna de Arago, de Valencia e de Mallorques, de Cerdanya e de Corcega e Comtesa de Barchinona, de Rosello e de Cerdanya, qui de present tenim per cambra la dita vila de Morella ab ses aldees. Certificada la dita sentencia esguardar lo profit del senyor Rey e nostre de la dita vila e aldeyes aquella sentencia loam e fermam e manam aci posar lo nostre segell pendent. Et aquesta sentencia havem feta en Valencia a IX. dies de octobre en lo dit any de la Nativitat de nostre Senyor M. CCC. LXIX. Presents testimonis Mossen R. de Pegera, maiordom, e Mossen en Ramon Berenguer de Montoliu, camarlench nostres.

Senyal de nos inffant en Johan, Primogenit del dit senyor Rey, (CXXVIII) Duch de Gerona e comte de Cervera e Governador general en tots los Regnes e terres del dit senyor Rey, lo qual dit senyor per sa benignitat a nos comana aquest fet abans quela dita sentencia se donas, la qual fon promulgada de manament del dit senyor Rey e nostre per lo dit Micer Gerau. Et lesta e publicada per lo dit Jacme Conesa als quals nos axi matex de paraula o manam qui aço loam e sentenciam en la Ciutat de Valencia a VII. dies de octobre en lo dit any de la Nativitat de nostre Senyor M. CCC. LXIX. en poder den Jacme Conesa, prothonotari del senyor Rey.

Presents testimonis lo dit Micer Guerau de Palou e en Pere Blan, despenser nostre, e manam aci posar en pendent lo nostre segell. Primogenit (CXXIX) Tachada (CXXX) (pp.162-168)

[SÁNCHEZ ADELL, José (1982): La Comunidad de Morella y sus aldeas durante la Baja Edad Media (Notast y Documentos). Estudios Castellonenses, N.º 1, pp.73-181.]  dialnet.unirioja.es (pdf)

Document X

1369.- Septiembre, 28. Valencia. Pedro IV determina la jurisdicción del justicia de Morella. Fols. CXXXX-CXLIII.

Sentencia de jurediccio.

Sapien tuyt que com diverses pleyts, contrasts e questions fossen o sperassen esser entre la universitat de la vila de Morella de una part Et les universitats deles aldees de la dita vila de la altra, asenyaladament entre la universitat del loch del Forchall, aldea de aquella matexa vila, pretenen lo dit loch de Forchall o la universitat daquell que lo justicia de la dita vila no podia e devia fer guayta en lo dit loch com aquest fos acte de jurediccio pertanyent al justicia del dit loch del Forchall e no altri, pretentnts encara les dites aldeyes asenyaladament lo dit loch del Forchall (sobrepuesto) molts altres diverses actes de jurediccio pertanyer a aquells o als justicies daquelles en les dites aldees, termens e territoris lurs, la dita universitat de la vila de Morella lo contrari aferman. Sobre les quals dites questions e altres fon per les dites parts feyt e fermat compromes en poder del senyor Inffant en Johan, Primogenit e Governador general deles terres e Regnes del omlt alt senyor Rey, en persona del qual dit Inffant lo seu canceller en nom e veu e en persona promulga sentencia en lo dit feyt. Per la qual sentencia fon declarat jurediccio mer a civil e cert actes de altra jurediccio pertanyer a les dites aldees e als justicies daquelles segonsque les dites coses e altres son en la sentencia promulgada per Mossen Jacme Dez Far, canceller del dit senyor Inffant, largament son contengudes. Apres de les quals coses com lo dit senyor Rey fos personalment en la Ciutat de Valencia constituit e en aquella celebras corts generals als habitadors del dit Regne per part del (CXXXI) braç deles Ciutats e viles del dit Regne de Valencia foren donats diverses capitols per manera de greuges al dit senyor Rey, entre les quals foren donats greuges contra la dita sentencia en persona del dit senyor Inffant per lo dit en Jacme Dez Far promulgada. Et la tenor del un del dits greuges es aytal. Item que com en e sobre alguns constrasts o questions les quals gran temps ha foren en la vostra cancellaria e denant altres jutges entre la universitat de la vila de Morella de la una part et lo loch de Vallibona, aldea de la dita vila de Morella, de la altra pretenen entre les altres coses lo dit loch de Vallibona asi pertenyer juresdiccio civil e criminal o aquell justicia elegidor per lo dit loch devia aquella exercir en lo dit loch e terme daquell. La dita universitat de Morella lo contrari aferan, hoydes les dites parts ad plenum per vos senyor en nom e en persona vostra fos donada sentencia ab gran maturitat e consel de moltes grans e notables persones asenyaladament den Arnau Çamora e den ernat Gomir, los quals eren notables e grans persones e havents gran praticha en furs e privilegis del dit Regne, e en altra manera bons e grans clergues. Per la qual fo per vos molt alt senyor declarat tota jurediccio criminal e civil pertanyer al justicia de la dita vila axi en la dita vila com en qual sevol loch del terme general del Castell de aquella, fundan la dita sentencia en lo capitol un sol vehi, Rubrica del batle e de la cort, e en algunes moltes e bones rahons en fur e raho natural consistents segons que per la dita sentencia les dites coses e altres mils e pus largament poden apparer, la qual sentencia, senyor, fen dret no solament entre la dita vila e la dita aldea ans encara fen e fer dech dret entre les aldees de la dita vila situades dins lo terme general del dit castell (CXXXII).

Et com, senyor, alguns contrasts e questions fossen entre la dita vila de Morella duna part et lo loch del Forchall, aldea de la dita vila, de la altra, axi de jurediccio com daltres coses lo molt alt senyor Duch volvh e mana compromes esser feyt de totes questions en poder seu entre la dita vila e lo loch de Forchall, e encara totes les altres aldees quela dita vila jatsia los contrasts la donchs no fossen sino ab lo dit loch del Forchall segona que dit es, per virtut del qual compromes fon donada sentencia en nom e veu del dit Duch per Mossen Jacme Dez Far, son canceller, la qual fon donada en Arago lo dit senyor Duch estant en Cathalunya, per la qual sentencia foren donades e jutgades moltes e diverses coses deles dites aldees contra forma de la dita sentencia per vos, senyor, pronunciada en lo dit contrast de Vallibona e en altra manera contra furs e privilegis e bons usses del dit Regne, segons que per lectura evident de la dita sentencia del dit senyor Duch les dites coses poden apparer. On molt alt senyor com gran interes sia deles Ciutats e viles del Regne de Valencia esser observats e esser revocats ço que per qual sevol manera contra aquells e lesteniment daquells es estat enesguit, per ço supliquen les dites Ciutats e villes que per vos, senyor, sia revocat tot ço que contra furs e privilegis veurets e trobarets esser jutgar axi per lo dit senyor Duch com per qual sevol persones en nom daquelles manan eser observada en totes coses e per totes e sengles aldees de la dita vila la dita solempnal e justa sentencia per vos, molt alt enyor, en lo dit feyt de Vallibona pronunciada. Qual sevol sentencia judicial o arbitral en contrari pronunciada en alguna manera no contrastant. (CXXXIII).

Lo qual dit senyor Rey, enteses, vistes e hoydes los dits capitols per manera de greuges segons que dit es esser offerts, mana les dites parts citades e en special les dites aldees e sindichs daquelles que a cert dia fossen ab poder bastant davant lo dit senyor o davant Micer Guerau, conseller e promovedor de la sua cort, appellats de enantar degudament en e sobre los dits feyts los quals dites aldees o sindichs en nom de aquelles a citacio o manament del dit senyor segons que dit es Comparegeren en la sua cort, es a saber, denant Micer Gerau de Palau, e demanaren copia dels dits greuges o capitols per manera de greuges offerts, lo qual a aquells atorgada axi de paraula com per scrit diverses rahons per les quals pretengeren les coses per part de les dites Ciutats e en les requestes demanades e suplicades no deuen esser fetes, la part deles dites Ciutats e villes lo contrari pretenen e afferman per moltes e altres en lo proces daquen accitat contengudes. Lo qual dit Micer Gerau, conseller del senyor Rey, vistes e regonegudes diverses sentencies entre les dites parts pronunciades, vists encara diverses processes e enantaments entre aquells accitat, et vists los duptes e questions moguts e mogudes per part de la vila de Morella los quals podien moure rahonablement segons un capitol contengut en la sentencia del dit Jacme Dez Far, les quals fon denant nos mostrades per letra de la dita vila e de paraula. Et vists encara los sindicats per les parts sobre aço produyts. Et haudes collacions ab los advocats deles parts, et feta relacio del dit feyt per aquell denant lo dit senyor Rey, presents les dites parts, lo dit senyor mana esser pronunciada e publicad en nom, veu e persona sua la pronunciacio, declaracio o sentencia deius seguent. (CXXXIIII)

Rex Petrus

Hon nos en Pere per la gracia de Deu Rey Darago, de Valencia, de Mallorques, de Cerdenya, de Corcega, Comte de Barcelona, de Rosello e de Cerdenya, vists los capitols per manera de greuges denant nos per part deles Ciutats e villes del Regne de Valencia offerts e donats, vists diverses processes e enantaments davant diverses jutges entre les dites accitats. Et vistes diverses sentencies entre aquelles per diverses persones promulgades entre les quals ni ha una donada per nos de la qual fa mencio la suplicacio dada per lo dit braç e altra dada per en Johan de Bruscha e per en Ramon de Perexenç e per alguns altres deles dites aldees, senyaladament la sentencia per lamat conseller nostre Mossen Jacme Dez Far, canceller de nostre car Primogenit, promulgada. Et vist encara lo privilegio (sic) de la separacio fet per nos deles aldees de la dita vila e altres diverses scriptures, vistes e hoyts per lectura e de paraula e regoneguts e examinats los duptes a nos fets per part de la vila de Morella sobre diverses Capitols de la sentencia promulgada per en Jacme Dez Far tocants lo fet de la jurediccio, vist finalment tot ço que per les dites parts e cascuna daquelles es dit, proposat e allegat. Et haut colloqui sobre aço ab lo dit nostre Primogenit aci present. Attenents que segons fur possat en la Rubrica del batle e de la cort lo capitol un sol vehi et en la Rubrica de la cort, capitol en sa propria persona etcetera, lo dit justicia de Morella e no altre ha e deu haver lexercici de tota jurediccio criminal e civil dins la vila e tots los termens de Morella no contrastant quel dit loch del Forchall o altre loch dins terme general del Castell de la dita vila situat aguessen o hageren ussat de jurediccio civil en los dits lochs e encara de alguns altres actes, jurediccio criminal o mixt imperi pertanyents com lo dit us enseguit contra los dits furs prohibitius sia dapnat hoc encara tot costum contra los dits furs produyts sia dapnat. Attenents en a sobre lo contrast e questio lo qual temps ha fo entre la dita universitat del loch de Vallibona, aldea de la dita vila de Morella, duna part e la dita (CXXXV) vila delaltra per raho de la jurediccio civil e altre, la qual dita aldea pretenia a si pertanyer, Nos ab gran acort e deliberacio e molt solempnialment moguts per los dits furs haver ladonchs en propria persona sentencialment pronunciat e declarat definitivament hoydes plenerament segons ques convenia les parts, tota la jurediccio civil e criminal e exercici daquella pertanyer al dit justicia de Morella dins la vila e tots los termens generals del Castell daquella ne no a nengun altre, la qual dita sentencia nostra feu e dech fer dret no solament entre la dita vila e la dita aldea de Vallibona ans feu e dech fer entre les altres adees daquella. No res menys attenents que diverses duptes e molts se porien moure sis servava la ordenacio contenguda sobre la jurediccio e us daquella en la sentencia del dit en Jacme Dez Far los quals costaren per la ordenacio contenguda en la present nostra sentencia e quela dita nostra ordenacio es pus clara e pus profitosa als habitants en les dites vila e aldees e als drets nostres fischals. Attenents encara la dita sentencia per lo dit en Jacme Far pronunciada esser stada promulgada contra los dits furs entrant com jurediccio civil o altra ajutga o dona ales dites aldees o alguna daquelles com segons los dits furs tota jurediccio civil o criminal, us a exercici daquella pertangues o pertanyer degues o deja en tots los termens de la dita vila al dit justicia de Morella e no algun justicia dalgunes deles dites aldees daquella ne e altres segons que dit es. Attenents encara que aquella matexa sentencia fon promulgada contra la dita nostra difinitiva sentencia donada sobre lo dit contrast de jurediccio del dit loch de Vallibona e de la dita vila e per conseguent lo braç deles dites Ciutats e viles per violencia feyta als dits furs e a la dita nostra solempnial sentencia han pogut suplicar a nos que aquella de (CXXXVI) guessen revocar, corregir e esmenar degut reduir. Et aço no contrast quela sentencia se diga loada e aprovada e emologada per les dites parts e cascuna daquelles com los dits furs no solament en favor de la dita vila de Morella ans en favor de tota la cosa publica del dit Regne de Valencia e quela dita aprovacio fon feta enorreament e no de certa scientia. Et per temor deles penes imposades en e per la dita sentencia per lo dit en Jacme Dez Far promulgada sobre la aprobacio faedora de la dita sua sentencia et alio timore. Attenents encara sobre los dits capitols de la dita sentencia toquants la dita jurediccio esser moguts duptes rahonables. Attenents encara la dita vila e Castell de Morella esser una de les notables viles de nostre regne e aquella aver a nos servit tots temps notablement en diverses guerres les quals havem haudes e en altres fets e aquella dita vila e Castell de Morella esser cap de totes les aldees e de tots los termens generals daquella. Per les quals rahons nos haviem maior raho de insignir la dita vila e ennoblir e proseguir aquella de gran favor que no de tolreli alguna cosa de ço que per los dits furs li es donat e per sa superioritat. Attenents encara aquella dita vila esser enormement e fort evident esser stada lesa en tant com li es stada tolta alguna cosa de la dita jurediccio, us e exercici de aquella e atribuida o jutgada ales dites aldees o alguna de aquelles com per los dits furs tot us e exercici de jurediccio civil e criminal se pertanyagua al justicia de Morella solament e no a altre en tots los termens generals de la dita vila segons que dit, per la qual raho nos per justicia e en altra manera de poder reyal degam e vulgam e devem e son tenguts voler aquella e la cosa publica de la dita vila deure esser restituida e aquella de feyt restituescam. [...]

Lesta e publicata per mi Jacme Conesa, prothonotari del dit senyor Rey, en aquella sala longua del palau del bisbe de Valencia on lo senyor Rey aquella hora havia hoyda missa, divendres a XXVIII dies de setembre en lo any de la Nativitat de nostre Senyor M. CCC. LXIX. [...] (pp.168-172)

[SÁNCHEZ ADELL, José (1982): La Comunidad de Morella y sus aldeas durante la Baja Edad Media (Notast y Documentos). Estudios Castellonenses, N.º 1, pp.73-181.]  dialnet.unirioja.es (pdf)

Document XI

1369.- Noviembre, 5. Valencia. Pedro IV rectifica algunos capítulos de los dos anteriores documentos. Fols. CXLIII-CLIII.

Rex Petrus. [...]

Declaracio sobre les dites dues ultimes sentencies feta ut sequitur. [...]

Capitols quels loch tinents de justicia en les aldees poden lexar a si hun subtituit. [...]

Capitol que si lo justicia de Morella començara ha a conexer alguns feyts en les aldees aquells feyts hage ali a determenar e no tirarse los litigans de aquells a la dita vila, exceptat les appellacions segons lis pertany. [...]

Capitol que quan los jurats de Morella volran fer establiments servadors en les aldees que a aquells a fer appellen e demanen de cascuna aldea un hom. [...]

Capitol que les dites aldees no poden esser dites axi com apart e carrers de Morella com tot allo sie revocat. [...]

Capitol en qual manera les taxacions e manifestacions deuen esser feytes axi en la vila com en les aldees. [...]

Capitol a declaracio en e sobre les donacions e convits ques feran al senyor Rey o a la senyora Reyna e altres quals sevol. [...]

Capitol sobrel feyt del dos manobres en cars que discordia fos quey fos elet lo batle de Morella es avistat, quel dit batle façe sagrament que fara en aquell feyt ço que de bona raho e egualtat sera faedor. [...]

Capitol de contribucions particulars es enadit que sobre aquelles contribucions sie cregut aço quels jurats de cascuna aldea diran e ordenaran, declarant ab sagrament. [...]

Capitol com en les misatgeries ques faran en e per la vila de Morella, exceptades corts e parlaments, han a esser e entrevenir part les aldees. [...]

Confermacio per la senyora Regina. (CLII) [...]

Confermacio per lo senyor Inffant en Johan. [...]

Et lesta per manament del dit senyor en la sua audiencia per mi Jacme Conesa, prothonotari del senyor Rey en la ciutat de Valencia estant, diluns a V. dies de Noembre del any de la Nativitat de nostre senyor M. CCC. LXIX. [...] (pp.173-176)

[SÁNCHEZ ADELL, José (1982): La Comunidad de Morella y sus aldeas durante la Baja Edad Media (Notast y Documentos). Estudios Castellonenses, N.º 1, pp.73-181.]  dialnet.unirioja.es (pdf)

En una nota a peu de pàgina, María Bonet ens dona informació sobre uns drets que tenien els santjoanistes a la nostra comarca:

En 1370, la reina Leonor y, a petición del Castellán de Amposta y los habitantes de Ulldecona, confirmó las franquicias de la Orden del herbaje, carnaje, peaje, lezda y pasaje con especial mención al término de Morella [i suposem que inclou les seues aldees], y ordenando al baile, jurado y hombres del lugar su consecución (A.C.A. R.C. 1577, 163). Al parecer, Ulldecona desarrolló una importante ganadería y numerosas noticias revelan problemas con otros núcleos de población por esta actividad.

[BONET DONATO, María. La Orden del Hospital en la Corona de Aragón: Poder y Gobierno en la Castellanía de Amposta (ss. XII-XV). Pàg.293. Biblioteca de Historia. Consejo Superior de Investigaciones Científicas (C.S.I.C.). Madrid. 1994. books.google.es ]

1370-74

Guinot ens rescata en Castellfort una joia de l'edat mitjana: el "Llibre d'establiments de Castellfort i aldees de Morella (1370-1374)": Es veu que fins ara només tenien els establiments comuns a totes les aldees i podien comparar el seu contingut amb les conservades a Castellfort i a Catí; però fa poc va aparèixer una nova versió a la Biblioteca de Catalunya, a Barcelona, que encara que li falten fulls, es veu que coincideix en la primera part, fins al full 19, amb els establiments de Morella i terme general de l'any 1370, coincident bàsicament amb el text de Catí publicar per Sánchez Adell [contrastar] però amb alguns articles menys que, potser no calien per a Castellfort. Entre els fulls 20 i 22 hi ha copiats vuit establiments propis de la vila de Castellfort, desconeguts fins ara. Tot el llibre no es pot llegir per internet però sí unabona part. Ací us citem alguna de les reglamentacions del text:

Establiments generals de les aldees (fulls 1-19):

1. [no es pot consultar)

2. De traure espasa, coltell ni maneres o altres armes contra altri.

3. De tallar fusta en los boscs comuns.

4. Albarà [de tallar fusta] no valle sinó un mes.

5. [no es pot consultar)

6. [no es pot consultar)

7. Que tot hom qui tallarà segons que desús, sie tengut de jaquir lo cap principal.

8. Dels vedalers que faran acusació.

9. De no traure fusta, cendres ne carbó dels térmens de Morella.

10. De no fer carbó.

11. De no fer cendra.

12. De no fer oli de ginebre ne alquitrà.

13. Si algun fuster serà atrobat de fer frau contra forma dels stabliments.

14. De no tallar rama.

15. De no parar nengun arbre ne metre y foch.

16. De no fer artiga ne rompre terra erma.

17. De no fer forn de calç ne raitg en los boschs comuns.

18. De no metre vi. [En aquest establiment parla d'un privilegi que teníem els de Portell en qüestió de vi)

Ítem, stabliren e ordenaren que null hom strany ni privat no sie tan osat que per null temps no gos metre en la vila de Morella ne aldeyes de aquella ne lochs dels térmens de aquella, vi strany que no sie de la cullita de la dita vila e aldeyes e lochs del terme de aquella, ço és a saber, cascun any del primer dia de maig entró en lo primer dia de setembre, ne vendre nengum vi strany que no sie cullita propria de la dita vila e aldeyes e lochs del terme de aquella dins los III meses primers, ço és saber, dins los meses de maig, de juny e de juliol. Emperò, si dins la vila de Morella aurà vi estrany encubat, lo qual no sie de la cullita de les dites viles e aldeyes e lochs, que aquell aytal, ab que y sie entrat abans del mes de maig, pugue ésser venut dins lo mes de agost. Et qui constra farà que perde lo vi e les bèsties ab que·l adurà e ultra allò que pach LX sous de pena, de les quals penes haje lo senyor rey lo terç, e el terç lo comú e el terç lo acusador, et si acusador no y aurà, que sie mig per mig entre·l senyor rey e el comú. Et que tot hom ne pugue ésser acusador, e que·l justícia ne pugue enquerre per son ofici. Açò entés e declarat allí hon diu que perde lo vi e les bèsties ab que·l adurà, que sie entés si serà atrobat lo vi, car lo metran dins lo terme o·l aportaran a la dita vila e aldeyes, que en aquell cars perden lo vi e les bèsties e paguen la dita pena de LX sous. Si emperò lo vi no serà atrobat car serà més el terme mas serà atrobat que·s ven dins lo temps que és vedat, que en aytal cas aquell qui contra farà perde lo vi tot aquell que en aquella cuba que vendrà, lo qual no sie de la cullita general de Morella, serà atrobat, e oltra allò pach la dita pena de LX sous.

Açò entés e declarat que si vi que sie de la cullita propia de la vila de Morella o de les aldees, aldeyes o lochs dels térmens de aquella, valdrà comunament dins la vila de Morella dos sous VI diners per quarter o d'allí amunt, que no constrastant lo present stabliment los jurats e prohòmens de la dita vila puguen soltar lo dit vet e dar licència a tot hom de metre vi dins los térmens de Morella e aldeyes de aquella si a ells ben vist serà. Et açò entés encara que si les aldeyes de Castellfort, de Vilafrancha e de Portell an privilegi real en lo qual sie contengut que no contrastant nengun estatut o vet de vi que ells ne puguen metre, que per lo present stabliment als dits lochs no pot ésser feyt nengun prejuhí. Et açò entés encara e declarat que si·ls jurats e prohòmens de Morella, en cas de cullita pròpia de la vila e térmens de Morella e de ses aldeyes e lochs, valgue dos sous e mig o d'allí ensús e soltaran lo dit vet e daran licència de metre vi dins los dits térmens, que si alguna de les dites aldeyes an privilegi real, que dins lo terme, o límits de la dita aldeya no gos entrar vi estrany que per lo present estatut no·ls sie feyt nengun prejuhí.

19. Dels boschs comuns, et cascun que puxe tallar en sa heretat.

20. [no es pot consultar)

21. Que no puxen traure bellota del terme de Morella.

22. De no parar roures ni carasques.

23. Que no puxen metre nengun bestiar en les deveses comunes.

24. [no es pot consultar)

25. [no es pot consultar)

26. Que nengú no gos rifar.

27. De daus falsos.

28. Car lo joch és solt.

29. Que nengú no gos portar daus falssos.

30. Que nengú no gos anar de nits sens lum.

31. Dels bestiars que entren en blat.

32. De bestiar que entre en coltiva ho dins lo vinyet.

33. De bestiars que entren en guareyt.

34. De renadiu.

35. [no es pot consultar)

36. [no es pot consultar)

37. [no es pot consultar)

38. [no es pot consultar)

39. Que puxe ésser fiat lo clam a sagrament de aquell en lo qual lo senyor de la heretat aurà sospita.

40. Si bestiar serà atrobat sens esquelles.

41. Que nengun ca no vage sens ganxo de què les vinyes comencen a madurar tro sien venemades.

42. De aquells qui entren en heretat d'altri sens volentat dels senyor de la heretat.

43. De no traure sarmens ni plexells de vinya ni altra lenya de clausura de vinya o d'altra posessió.

44. Que nengú no gos arrencar vinya.

45. De fer devesa cascú en sa heretat.

46. Que null hom no face artiga.

47. [il·legible parcialment)

48. Que nengun ostaler no gos ésser corredor ne corredor no gos ésser ostaler.

49. Que nengú no gos traure algun mercader strany fora lo terme per fer alguna compra.

50. Que nengun corredor no gos córrer ni cridar al digmenge ne a la festa.

51. [no es pot consultar)

52. [no es pot consultar)

53. [no es pot consultar)

54. Establiment del vet del vi [però s'ha perdut el text)

Establiments propis de Castellfort (fulls 20-22):

55. Que·l peyter que serà elet a plegar la peyta haje a cullir aquella sots pena de CC sous.

56. De forcar ab sagrament qual se vulle vehí de Castellfort que guarden la devesa del dit loch.

57. Dels XV Consellers de Castellfort.

58. Confirmació feta per los Jurats de Morella dels strabliments propris feyts per los jurats e prohòmens de Castellfort.

59. [sense títol)

60. [sense títol)

61. [sense títol)

62. [sense títol)

Ací el manuscrit torna a tallar-se i s'enceta un nou grup d'establiments refeits al terme general de morella, els quals ja estàven copiats anteriorment, concretament entre el número 9 i el 12 d'aquest mateix text. Només hi ha petites diferències (fulls 22v-24):

63. [sense títol)

64. Rúbrica que nengú no gos fer carbó de nengun fust vert ne sech de què pogués exir carbó o limdar de VIII palms de lonch.

65. Rúbrica que nengú no gos fer cendres dins los boschs comuns.

66. Rúbrica que nengún no gos fer forn de oli de ginebre ni de alquitrà dins los boschs comuns.

Comença un nou fragment del manuscrit, amb el final de l'establiment número 15 d'aquest mateix text. (fulls 24r-25)

67. [sense títol)

68. Rúbrica que nul hom no gos fer artigua ne rompre terra herma dins los boschs comuns. [= al 16)

69. Rúbrica que nengú no gos fer forn de calç ni rayg dins los boschs comuns. [= al 17)

Deu començar un altre fragment amb establiment repetits

70. Rúbrica que nengú no gos metre vy estrany en los térmens de Morella, del primer dia de mayg entró al primer dia de setembre.

71. Rúbrica que nengú n·ós juguar ne prestar sobre penyora.

72. Rúbrica que nengú no gos gitar a carn, a peix ni a rifar. [= al 37)

Un altre fragment amb establiment repetits (full 26)

73. [incomplet] [= al 61)

Un altre fragment amb establiment repetits, però el 74, encara que du el mateix títol que el 30, presenta diferències en quant al contingut (full 27-29)

74. Rúbrica en la qual manera devesses sien feytes.

75. Rúbrica que negú no gos metre bestiar en corral que haje portes sens licència de aquell de qui és.

76. De rostolls.

77. Rúbrica que no gosen traure seu ne candeles de seu dels térmens generals de la dita vila.

78. Rúbrica del stabliment de les oques. [per desgràcia està incomplet: falta el final)

79. [falta la primera part)

80. Rúbrica que nengun corredor no gos cridar ne fer crides ne almoneda prop Santa Maria mentre l'offici divinal s'i fa.

81. Rúbrica que nengú no gos demanar part en mercaderia que altre age senyalada o comprada.

82. Rúbrica que nengun ostaller no gos fer star corredor ne negun corredor no gos ésser ostaler [= al 48)

83. Rúbrica que negun corredor ne altre n gos traure negun mercader fora el terme de Morella per comprar lanes ne altres mercaderies. [= al 49].

84. Rúbrica en qual manera sien reebuts aquells que·s voldran fer vehins de Morella e de les aldeyes.

I, encara:

1. Rúbrica de juradós de Déu.

2. Rúbrica de servar e tenir los diumenges e festes.

3. Que botigués e altres menestrals no venen los diumenges e festes.

4. Rúbrica de les armes.

5. Que negú gos traure armes en brega sinó per a departir aquella.

6. En qual manera sia donada licència de tallar fusta.

7. Que aquell qui tallarà fusta sie tengut de obrar-la dins un mes.

8.

9.

10. En qual manera deuen ésser fetes les acusacions per los vedalés o guardians o per altres persones.

11. Que nengú no gos fer artiga ni rompre terra erma dins los boschs comuns.

12. Que nengú no gos fer forn de calç ni raig dins los boschs comuns.

13.

14.

15.

16. Rúbrica dels coredós de orella.

17. Que nengú no gos traure fusta del terme ne vexells de vi ni cendres ne carbó.

18.

19.

20. Que nengú no gos fer forn de oli de ginebre ne de alquitrà en los boschs comuns.

21. Que aquel que haurà obtengut licència de tallar fusta, si serà atrobat que haje fet frau, que ja més no li sie donada y, si li serà donada, que no li valgue.

22. Que nengú no gos tallar rama en los boschs comuns sinó ab coltell.

23. Que nengú no gos tallar ni acimalar nengun arbre per raho de bellota ni metre-y foch en los boschs comuns.

24. De bestiar que entre en devesa d'altri.

25. Que nengú no mete bestiar en guareyts ni rostoll mentres que sie moll.

26. que nengú no mete bestiar en rostoll que sie pedregat puix sie mollonat.

27. Que negú no mete bestiar dins la devesa de les vinyes ni en altres heretats plantades exceptat en la fira e mercat ni en era, orts ni safranar.

28.

29.

30. De les deveses en qual manera sien fetes.

31. De néxer devessa.

32. Dells camins generals.

33. Que nengú no gos gitar les sues aygües en los camins.

34. Que nengú no gos abcegar ni estrènyer camins, antuxans ni abeuradors.

35.

36.

37.

38.

39. Que negú no gos anar de nit sens lum.

40. Que negú no gos anar de nit ab la cara cuberta.

41. Que negú no gos jugar ab la cara cuberta ne vestir-se en àbit estrany.

42. Que negú no gos tenir amagats hòmens estranys.

43. Que aquell que·s clamarà de sa heretat, que·n sie cregut per son sagrament.

44. Que lo clam se haja a posar dins un mes aprés que se serà feta la tala e que no prengue sinó un clam en un dia de una rahó.

45. Que si tala sera feta a algú, que aquel de qui se tindrà sospita ne haje a escusar, e si no u volrà fer, que pague la smena e lo ban.

46.

47.

48. Que negú no trague de heretat d'altri barbats, sarments, plexels o altra lenya.

49. Que negú no gos dexar anar son ca sens gancho en temps que les vinyes són madures.

50. Que nengú no gos casar en heretat ni en devesa d'altri.

51. Que nengú no gos casar perdius ni conills de Pasqua de Flor fins a Senta Maria de setembre.

52. Que nengú no gos maatar coloms ab nengun giny o art.

53. De casar todons.

[...]

[GUINOT RODRÍGUEZ, Enric. Establiments municipals del Maestrat, els Ports de Morella i Llucena (segles XIV-XVIII). Fonts històriques valencianes. Universitat de València. 2006] books.google.es

1371

En un treball de Vicente Pons, titulat "Los Notarios valencianos en época de Pedro IV y Juan I (1351-1396)", n'apareixen tres de Portell. En l'apartat de la web de 1351 posem un quadre amb tots els que trobem de la zona. Ací només posem els portellans:

Estudio del notariado en el reino de Valencia de la segunda mitad del siglo XIV a través de los registros de 'notariorum' de Pedro IV (1351-1387) y Juan I (1387-1396), en el Archivo de la Corona de Aragón, su cuantificación (610 nombramientos reales), procedencia, tipo y ámbito del nombramiento, distribución geográfica y relaciones. Todo esto en el contexto de la primera etapa del Colegio de notarios de Valencia. [...)

C: Notarios generales: "per totam terram et dominacionem dicti domini regis, per totam terram et dominacionem"

*Tàrrega no seria un cognom comú en Portell. No descartar que en el manuscrit posara Tarreça. Terriça o Terrissa sí que ho era.

[PONS ALÓS, Vicente (2012): Los notarios valencianos en época de Pedro IV y Juan I (1351-1396). Aproximación a su prosopografía. En Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols, XXX. pp.31-86. Col·legi de Notaris de Catalunya. Barcelona.] raco.cat

1371

El professor Ubieto ens parla de camins de peregrins però ens diu moltes altres coses, també interessant, amb les que hem d'aprofondir. És el cas de alguns brots de "peste" que podrien haver afectat, diu, l'activitat peregrina a Santiago de Compostela. Les incloem perquè, si van afectar al veí Aragó, ací és probable que també:

[UBIETO ARTETA, Agustín (2016): Caminos peregrinos de Aragón. Institución Fernando el Católico (CSIC). Excma. Diputación de Zaragoza. Zaragoza.] ifc.dpz.es

1372

Abril, 15. En una nota a peu de pàgina d'un llibre alemany apareix el nom del notari de Portell en aquell moment:

413. Carcasses, Jakob, notarius Portell bei Morella. (Zaragoza 15.4.1372. 922-70')

[GÖRES-GESELLSCHAFT. Gesammlte Aufsätze zur Kulturgeschichte Spaniens, Volume 32. p.116. Aschendorff, 1988)

1374

Vicent Royo, parlant de la manufactura de la llana en Vilafranca, ens dóna informació sobre un colorant: el pastel.

Els mercaders, fins i tot, poden vendre el pastell per al tint dels draps als paraires, matèria que aconsegueixen arran del seu contacte amb els mercaders italians i el comerç de la llana. Per exemple, el 1374 el paraire de Morella Tomàs Fortunyo reconeix deure 2.100 s. al mercader també de Morella Llorenç Ciutadella per les dotze càrregues de pastell que li ha comprat, amb un preu de 175 s. per càrrega. C. RABASSA, "Funcions econòmiques del porte de Peníscola durant la Baixa Edat Mitjana", XVIII Congrés d'Història de la Corona d'Aragó, València, Universitat de València, II, 1.269-1.291, especialment 1.281. (pàg.51)

[ROYO PÉREZ, Vicent (2010): Elits rurals i xarxes mercantils al nord del País Valencià baixmedieval. El comerç i la manufactura de la llana a Vilafranca (1393-1412). Recerques 60 (2010) 25-26. Associació Recerques. Història, Economia, Cultura.]core.ac.uk - raco.cat

Segons petjadacatalana.com, aquest atles català és una obra mestra de la cartografia medieval europea, i va ser un regal del futur rei Joan I d'Aragó al rei de França:

L'infant Joan (el primogènit de Pere III, el Cerimoniòs, i fitur rei) va encarregar l'any 1375 un mapamundi als cartògrafs jueus mallorquins Abraham i Jafudà Cresques (pare i fill), els màxims representants de l'Escola Mallorquina de Cartografia, la més important del segle XIV. Els seus autors, acostumaven a elaborar mapes d'altíssima qualitat que els comtes de Barcelona i reis d'Aragó ofreien com a present. En aquest cas l'infant regalaria aquest mapa (que acabaria sent conegut com a "Atles català") al seu cosí Carles VI, amb motiu de la seva coronació com a rei de França el 1381.

[CRESQUES, Abraham (?). Atlas de cartes marines, dit 'Atlas catalan'.] gallica.bnf.fr

Inici del Cisma d'Occident.

En la història de l'Església catòlica, Cisma d'Occident o Cisma Papal, és l'expressió utilitzada per fer designar el període de crisi viscut entre 1378 i 1417 durant el qual dos papes rivals, l'un establert a Roma i l'altre a Avinyó, es consideraven l'únic i legítim papa; a partir del Concili de Pisa (1409) els papes rivals foren tres. El cisma es va resoldre finalment amb el Concili de Constança (1417), que establí de nou un únic papa reconegut per tota la Cristiandat. Entre els anys 1305 i 1377, els papes -Climent V (1305-1314), Joan XXII (1316-1334), Benet XII (1334-1342), Climent VI (1342-1352), Innocenci VI (1352-1362), Urbà V (1362-1370) i Gregori XI (1370-1378)- residiren no pas a Roma, sinó a Avinyó. Durant el segle XIV, el Papat d'Avinyó fou vist per molts com una anomalia, ja que la seu històrica del Papa era Roma. Aquesta crisi va resoldre's quan, el 13 de setembre de 1376, Gregori XI deixà Avinyó per establir-se a Roma, on hi arribà el 14 de gener de 1377; ara bé, un any i escaig després, el 27 de març de 1378, Gregori XI va morir i es va haver de reunir el Conclave per elegir un nou papa. [...)

L'existència de dos papes rivals -Urbà VI a Roma i Climent VII a Avinyó- va plantejar, òbviament, la qüestió de quin d'ells dos era el legítim, la qual cosa va dividir la Cristiandat llatina en dues faccions: la romana i l'avinyonesa. Entre els poders polítics, Polònia, Hongria, Portugal, Anglaterra, Flandes, molts estats italians i el Sacre Imperi Romanogermànic es declararen fidels al papa de Roma, mentre que França, Nàpols, Navarra, Castella, Savoia, alguns prínceps de l'Imperi enfrontats a l'Emperador i Escòcia es declararen d'obediència avinyonesa. D'entre els poders de la Cristiandat, cal assenyalar el cas del rei indiferent: Pere el Cerimoniós (1336-1387), que, durant tot el seu regnat, no es decantà pas per cap dels dos papes rivals, sinó que, mantenint una actitud equidistant, va mirar d'aprofitar-se de l'existència de dues corts papals enfrontades per afavorir els seus projectes expansionistes. Després de la mort de Pere el Cerimoniós, els seus fills Joan el Descurat (1387-1396) i Martí l'Humà es decantaren pel papa d'Avinyó. Per altra banda, la divisió també afectà persones de reconegut prestigi d'aleshores, moltes de les quals, posteriorment, l'Església ha reconegut com a sants o beats. Així, Santa Caterina de Siena, Santa Caterina de Suècia, el Beat Pere d'Aragó, la Beata Ursulina de Parma, Felip d'Alençon i Gerard de Groote foren partidaris del papa de Roma, mentre que Sant Vicent Ferrer, Santa Coleta i el Beat Pere de Luxemburg obeïren el papa d'Avinyó. Generalment, els teòlegs i juristes de l'època adoptaren el punt de vista seguit pels poders polítics del seu país.

[ca.wikipedia.org]

En volum 44 del BSCC, trobem un quadre molt interessant extret de l'arxiu de Castellfort, sobre cereal:

Taxacions fetes a Castellfort (1376-1430)

Un amic volia llegir valencià ben antic. A l'atzar posí la mà a un llibre de l'arxiu municipal, d'uns quaderns cosits, de 12x30 cm. Té este llibre 94 fulls i parla de taxacions de bens per establir les peytes, i també parla de les obres dels murs de Castellfort, fetes l'any 1406. A continuació poso la valor de les coses en 1376, 1382 (?) i 1388 (?) -no porten any estes dues taxacions- i 1391, 1402, 1405, 1408, 1426 i 1430. Feent la comparació es vorà l'oscil·lació prou marcada, però tendint a baixar la valor de les coses. Desprès recolliré els capítols o normes per les quals es regien per establir amb equanimitat les contribucions. Noteu que canvio la numeració romana per l'àrab. Cal recordar també que la lliura són XX sous i I sou són XII diners, i que el jornal diari de dona en 1376 era un sou, jornal d'home dos sous. Així comença la taxació feta l'any 1430 (f.89):

"Diumenge a 14 de maig de l'any de la Nativitat de Nostre Senyor 1430 fon tengut consell en lo loch de Castellfort en lo qual consell fon acordat de tatxar [sic, taxar]. E foren elets stimadors o aforadors per estimar e afforar los bens mobles (e semovents) dels veïns de dit lloch, ço és los honrats Bernat Fraumir e en Jacme Cerdà jurats, e los honrats en Bertolí Fabregat e en Pere Forés, en Jacme Català, en Bertolí Prunyonosa, en Miquel Blasco e en Jacme Ripollés, veïns del dit loch per mà major, mitjana e menor. Et continuaren lo dit aforament dijous a 18 de dit mes. Scriuá, Pere Sanç, notari".

I afegeix aquest quadre sobre taxacions i un comentari on cita Portell:

Quarter de vi de la vila de Morella, de la Palanqa ansús, de Cinctorres, de Portell e de Olocau, 20 diners (taxació de 1376).

(pàg.37-38)

Nota: veiem com parla de "forment en gra i sembrat", "ordi en gra i sembrat", "centeno en gra i sembrat", "espeltós en gra i senbrat" i "avena negra en gra i sembrada".

En quant al "kafís" que diu, em diuen a casa que un cafís equivalía a unes 12 barcelles i mitja, o equivalia també a 2 taleques. La taleca -sac llar- s'omplia amb unes 6 barcelles -mesura de fusta-. mitja taleca (ja que una taleca -sac llarg- tenia dos cafisos). Com que una barcella solia pesar uns 12 kg i en una taleca, cabien unes 6 barcelles, la taleca pesaria uns 72 kg. I el cafís, el doble, uns 144 kg. Però si busquem "cafís" a la viquipèdia, ens diu que antigament un cafís no eren 12 barcelles sinó 24. Cal anar amb compte amb aquestes coses, ja que no ha sigut igual sempre ni en tots els llocs. En 1880 queda ja superat pel sistema mètric decimal.

[MIRALLES SALES, Josep (prev.). Taxacions fetes a Castellfort (1376-1430). Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura (BSCC). Volumen 44. 1968, 1, pp.37-45.] books.google.es

Octubre, 17. València. El procurador de les aldees de Teruel presenta al batlle general del regne de València un privilegi del rei Pere el Cerimoniós datat en 1366, confirmant-los privilegis, i li demana que lliure una comunicació formal a tots els oficials reials, per tal que tots respeten i facen respetar l'esmentada confirmació. En la web de la Universitat Jaume I està el document sencer, que és bastant llarg, per cert.

Biblioteca de Catalunya. Barcelona. Libro de la Comunidad de Teruel. Ms. 707. Còpia simple de començaments del segle XVII, ff. 73v-78v
Garcia Edo, Vicent. "El Libro de la Comunidad de Teruel (1206-1533)". Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura. 1999, pp. 445-448

Sàpien tots quants la present carta veuran, que divendres que ere comptat deset dies del mes de octubre, en l’any de la Natividad de Nostre Senyor mil trecents setanta e sis, comparech devant la presèntia de.l honrat en Francesch Marrades, conseller del senyor Rey, e per lo dit senyor balle general del regne de Valèntia, lo discret en Johan Martínez del Pobo, notario, vehí de Sarrió, qui en lo nom dius scrit, presentà a.l honrat batle, e per mí, Pere Çolivera, notari públich per auctoritat reyal, en presèntia dels testimonis deius scrits, legir et publicar feu un privilegi del dit senyor Rey, en pergamí scrit, et ab lo sagel de la magestat del dit senyor Rey, en cera vermella, ab vetes reyals empendent sagellat, lo tenor del qual se seguex aprés la scriptura infra següent:

Constituhït davant la presèntia de.l honrat en Francesch Marrades, batle general de la ciutat e regne de Valèntia, en Johan Martínez del Pobo, notari, vehí del loch de Sarrió, aldea de la ciutat de Terol, procurador substituhït d’en Sancho Péreç Navarro, procurador constituït de les aldees de la dita ciutat de Terol, e presentà a vós un privilegi del molt alt senyor rey d’Aragó, en pergamí scrit et sagellat ab sagell pendent, la tenor del qual és segons que.s seguex:

Pateat universis, quod nos Petrus, Dei gratia rex Aragonum, Valentie, Maioricarum, Sardinie et Corsice, comesque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie, dum intra nostri cordis abdita memoriter contemplamus servicia, accepta, et placida per vos, universitatem seu comunitatem aldearum civitatis Turolii et singulares vestros, et alios habitatores terminalis ipsius predecessoribus nostris regibus Aragonum, et nobis multipharie temporibus preteritis exhibita et impensa, quorum contemplacione serviciorum per ipsos predecessores nostros et nos vobis, universe immunitates fori, libertates, franquitates, concessiones et privilegia concessa et indulta existunt; dignum arbitramur et debitum, ut nos ipsis immunitatibus, franquitatibus, privilegiis, libertatibus et foris pro nunc faciamus gaudere eosque uti libere atque frui, sicuti et prout dictis temporibus melius usi estis, licet occasione culpe per vos seu aliquos ex vobis commiso in occupatione de dicta civitate Turolii dudum facta per Petrum olim Castelle regem, qui dictam civitatem et aliquas de dictis aldeis hostiliter occupavit; ipsa privilegia, foros, libertates, immunitates et franquitates possemus pro nunc revocare et rationabiliter infringere, ac alias de eis pro voluntatis nostre libito ordinare, cum ad ea servanda non teneamur propter culpam prefatam eo quia requisiti intus dictam civitatem vos recolligere voluistis, nec citra eius deffensionem solicite incedistis.

Idcirco predictis et aliis rationabiliter ducti, considerantes quod culpa seu ingratitudo huiusmodi non debet servicia preterita abolere, tenore presentis carte nostre cunctis temporibus valiture, immunitates, foros, libertades, franquitates, concessiones et privilegia vobis dicte comunitati aldearum et habitatoribus eiusdem, et aliis de dicta comunitate existentibus et aliorum locorum terminalis vestri indultas et indulta, concessas et concessa, in genere et in specie, coniunctim cum dicta civitate vel divisim, et omnia et singula in dictis privilegiis et concessionibus ac foris contenta et scripta, que in presenti pro repetitis et conscriptis haberi volumus et iubemus, prout tamen eius melius et plenius ac uberius usi fuistis ante occupationem predictam, laudamus, aprobamus, ratificamus et confirmamus. [...]

Datum Valentie, XVIIº die octobris anno a Nativitate Domini millesimo CCCº septuagesimo sexto. Vt. Pp. Et manada et feta la dita letra, lo dit en Johan Martínez del Pobo, en lo dit nom, requès mí, notari, que de totes les dites coses li degués fer et liurar carta pública, per haver memòria en sdevenidor. Presents testimonis fóren a la presentació del dit privilegi, e a la resposta per lo dit honrat batle general, feta al dit privilegi, Bernat Marrades, e en Sancho Coronell, scriptors comorants en València. Sig+num mei Petri Çolivera, auctoritate regia notarii publici Valentie, regentisque scribaniam curie baiulie regni Valentie generalis, qui predictis dum sit ut premititur agerentur interfui eaque ad instantiam dicti Johannis Martínez del Pobo, nomine procuratorio, scribi feci, clausique Valentie, die et anno in prima linea contentis, cum rasis et correctis in lineis IIIª ubi dicitur “Terol”, et in XVIIª, ubi rescribitur “sexa”, et in XXXVª ubi videtur “de Terol. Sig”, et in XXXXVIIª, ubi adaptatus “ira et”, et in XLVIIIIª ubi prospicitur “et adaptatur”, etiam de supraposito in IIª linea, ubi reseratur “empendent”.

[jaumeprimer.uji.es]

Entre 1377 i 1381, Morella i les aldees han de pagar a la casa reial 450.000 sous per prèstecs censals.

En todo caso, el recurso por parte de las villas al mercado crediticio de la capital solía estar relacionado con demandas repentinas, y traumáticas por su volumen, de la monarquía o del titular del señorío. Era entonces cuando no quedaba otro remedio que hipotecar la hacienda comunal a los magnates de Valencia. Los mismos 10.000 sueldos cargados por Elx en 1383 servirían para subvenir a una petición del infante Juan. Pero sin duda el mejor ejemplo de esta dinámica nos lo ofrece Morella, una villa de realengo, pero cuyas rentas fueron cedidas de forma vitalicia a lo largo del siglo XIV a diversos miembros de la familia real. En el último tercio de la centuria la bailía de Morella retornó a manos de Pedro el Ceremonioso, pero éste y su hijo, el citado infante Juan, acuciados por las deudas y la necesidad de liquidez, fueron alienando en favor del municipio las rentas reales a cambio de dinero al contado. Entre 1377 y 1381 la vila i aldees de Morella entregaron por esta razón a la casa real 450.000 sueldos que obtuvieron de préstamos censales proporcionados mayoritariamente por nobles y ciutadans de Valencia. En efecto, el primer censal, de 12.000 sueldos anuales, vendido el 1 de julio de 1377, se lo quedó por 144.000 sueldos (al 8,33%) un acreedor del infante Juan, el noble habitador de Valencia Pere de Centelles, a quien los jurats de Morella debían pagar su pensión con 12.000 sueldos que percibirían de la bailía. Aún en el mismo mes los jurats de Morella prometían al rey 156.000 sueldos por el precio de 13.000 de los 16.000 sueldos que le entregaban de peita. El capital para prestar al rey lo facilitaron esta vez dieciséis acreedores, uno de ellos de Sant Mateu, dos de Barcelona y trece de Valencia, aunque estos últimos sólo prestaron 66.000 sueldos [en una nota posa els noms]. La conservación de varios protocolos del notario morellano residente en Valencia Guillem Almudéver, ante el que el síndico de la villa de Els Ports pagaba las pensiones de censales, permite completar esta nómina de acreedores valencianos de este municipio: además de los citados encontramos en 1377 a trece más [i també posa els noms]. [...] En total, ante notario el síndic de Morella y sus aldeas pagó en 1377 pensiones de censal por valor de 38.761 sueldos y 7 dineros (Nota 28: ARV. Protocolos Guillem Almudéver 2.503. [i hi ha un tercer llistat de noms]. Diez años más tarde, en 1387, con algunos cambios en la nómina de acreedores, el municipio de Morella seguía aportando a las arcas de los prestamistas de Valencia 9.400 sueldos anuales [en la nota 29: un quart llistat de noms]

[GARCÍA MARSILLA, Juan V. Vivir a crédito en la Velencia medieval. De los orígenes del sistema censal al endeudamiento del municipio. Pàg. 287. Universitat de València. 2002.] books.google.es

1378

Conflicte entre el tribunal del Lligalló de Morella i l'abat del monestir de Benifassà. Pel que sembla, no volien anar a les reunions:

Segons dades facilitades per Mn. R. Bruñó, en 1378, havent-se produit un conflicte amb l'abad de Benifazá amb motiu de l'empresonament de vintidós homens d'aquest monestir que's negaven a concorrer al lligalló de Morella, l'infant Martí, qui rebé la protesta del dit abad, va cridar a Valencia el batlle de Morella per a que respongués als cárrecs que se li feien i ordená que'ls llocs que formaven part de l'esmentat lligalló, amb tal de que paguessin certa quantitat pera subvenir a les despeses d'aquest tribunal, no poguessin esser molestats per raó del mateix.

[VALLS TABERNER, Fernando (1926): El Tribunal del Lligalló de Morella. Pàg.14. Impr. V. Carceller. Morella.] pdf en  repositori.uji.es

1380

Juliol, 6. Un portellà se'n va a viure a València. Ací tenim la carta que ens envien al poble per tal de comunicar-nos-ho:

“La condició de veí i ciutadà de València (6 juliol 1380)

Als honrats e discrets los justícia, jurats e pròmens del loch de Portell, aldea de Morella. De nós, los jurats de la ciutat de València. Salut e honor.

Certificam-vos que, en lo present dia, En Domingo Vaquer, natural del dit loch, ha renunciat en poder nostre al vehinatge del dit loch e s'és fet vehí nostre e de la dita ciutat, e nós aquell havem reebut o fet escriure per vehí e ciutadà nostre e de la ciutat sobredita per tal com legítimament se és obligat a fer e complir totes e sengles coses les quals cascun ciutadà e vehí de la dita ciutat és tengut fer. E specialment ha transportat de dret o de coratge son domicili e capmajor en la dita ciutat, e ha promés e s'és obligat de transportar de fet lo dit seu domicili ab sa muller e companya dins cert temps, sots certa pena. E sobre les dites coses ha dades bastant fermança, per manera que nós d'ací avant havem a ell per ciutadà e vehí nostre.

Per què, intiman les dites coses a vós e cascun de vós, en deute de justícia requerim e de nostra part pregam que·l dit En Domingo Vaquer hajats e tengats per ciutadà e vehí nostre e de la dita ciutat, e li observets totes e sengles coses que a ciutadà e vehí de la dita ciutat deuen ésser observades. En altra manera, siats certs que per nós seria mantengut e defés e preservat a nostre poder de tot tort e prejudici, segons que·s pertany e és legut, sabets tota vegada nós ésser apparellats vostres justes requestes e pregàries obeir.

Data Valentie VIª die iulii anno a nativitate Domini MºCCCºLXXXº”

[RUBIO VELA, Agustín. Epistolari de la València Medieval (I). Pàg. 105-106. Biblioteca Sanchis Guarner. 2ª Edició propietat de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i de Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Montcada i Reixac. 2003] books.google.es

1380

Setembre,7. Juan I fa una sentencia arbitral entre Morella i les aldees que en aquell moment eren dependents de Morella i que pretenien ser independents. Es pot llegir:

“Attenents diuerses contrasts en temps passats esser suscitats e moguts; e encara vuy son entre la uniuersitat de la vida de Morella de una part, e les uniuersitats de les Aldees de aquella villa, ço es del Forcall, de Cati, de Vilafranca, de Cinchtorres, de Castellfort, de Portell, e de Vallibona del altre. En especial sobre la jurisdiccio ciuil, e mixt imperi, el exercici de aquells, los quals uniuersitats de les dites Aldees pretenien, e pretenen hauer exercit, e deure esser exercit per los Justicies de les dites Aldees inmediata por lo Senyor Rey...”

[MONFORT TENA, Antonio. Historia de la Real Villa de Villafranca del Cid. p.317 Ajuntament de Vilafranca, 1999]

1380

Setembre, 24. Fragment d'una carta que parla d'un avalot en Morella, i segur que afectava també a Portell, que en aquell moment era aldea seua. Cal dir que aquest llibre és molt interessant perquè en aquestes cartes ens mostra una visió de la València i societat d'aquell moment: jocs il·legals, delinqüència, relació amb els moriscs, etc.

Avalot a Morella: el camp front a la ciutat (24 setembre 1380)

A la molt alta majestat de nostre senyor lo rey. Molt excel·lent senyor:

Axí com la vostra magnificència sab mils, aquesta ciutat, e tota altra de gran poble, no ha ne pot haver de si collites d'esplets e criances de bestiars bastants a sa provisió, ans cové que de totes ses contrades, e encara d'altres parts lunyadanes, sia soccorreguda, car en altra manera no poria haver sosteniment ne durada. E per aquesta raó los molt alts reys prececessors vostres e vós, senyor, feren e fes diverses vrivilegis e provisions a favor e sosteniment de la dita ciutat, axí com inhibicions de no traure blats ne bestiars covinents a desfer del regne, e en altres maneres.

Ara, no sabem d'on ne per què, som per aquestes raons en la major fortuna del món, car d'una part los de la ciutat de Xàtiva e de la vila d'Algezira [Alzira], no per necessitat, mas per volentat lur contra expresses privilegis nostres, s'esforcen fer e tenir inhibicions de no traure blats de lur terme per portar ací. E en açò, senyaladament los d'Algezira -parlan ab humil reverència- són tant favorejats per vós, senyor, e per la senyora reyna, que tro ací no havem poguda obtenir justícia, no contrastant que en vostra cort d'alcun temps a ençà hajam tengut síndich contínuament.

D'altra part, com de carns, e senyaladament de moltons, haguéssem e hajam tanta fretura que les gents no·n poden haver, e haguéssem sabut que açò esdevenia per la treta, que·s fahia a palés, dels moltons del dit regne, contra exprés privilegi, lo governador, a instància nostra, tramés en les partides de Morella lo seu lochtinent a vedar la dita treta. E com volgués per justícia usar de son offici, és estat obeït e tractat tan gallardament per los justícia, jurats e poble de la vila -campana repicada e host feta, [...]”

[RUBIO VELA, Agustín. Epistolari de la València Medieval (I). Pàg. 108. Biblioteca Sanchis Guarner. 2ª Edició propietat de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i de Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Montcada i Reixac. 2003] books.google.es

Sobre el tèxtil a les darreries del segle XIV.

Tot apunta que la manufactura tèxtil experimenta un auge important en tota la zona septentrional del País Valencià (Ports de Morella i Maestrat) a partir de les darreries del segle XIV. Durant els dos últims decennis d'aquesta centúria, i coincidint cronològicament amb el triomf internacional de les llanes del país, trobem diversos indicis d'un increment considerable de l'activitat tèxtil, que ja no es limita a la vila de Morella (de característiques urbanes, o almenys suburbanes) sinó que s'estén també per les diverses aldees provocant importants canvis en la seua estructura productiva.

Precisament en aquests anys (dos últims decennis del XIV) trobem conflictes en diversos pobles al voltant de l'ofici de paraire, que fins en aquest moment havia estat una espècie de monopoli, una funció especialitzada encomanada pel consell municipal a un professional que tenia garantida l'exclusivitat. Recordem que, en origen, les instal·lacions industrials com batans o tintoreries -calderes per al tint- són monopolis senyorials, igual que la resta d'instal·lacions per a la transformació o el comerç (molins, forns, panaderia, carnisseria, etc.). [...]

En aquests pobles del nord valencià el cicle del treball tèxtil es redueix, a banda de la preparació prèvia de la llana, a teixidors i paraires. Es cert que en la vila de Morella trobem de vegades algun veí qualificat com a tintorer, cardador, pentinador o arquejador, però normalment aquestes fases finals de l'acabat dels draps es troben compreses en l'ampli ventall de tasques que caracteritzen l'ofici del paraire.

El principal problema en aquests llocs menuts com Vilafranca, Cinctorres, Vallibona, etc., és la dificultat d'establir categories professionals pel caràcter poc explícit de les fonts. Els notaris de les aldees no solen adscriure una indicació professional als veïns que apareixen als seus registres. A diferència de llocs majors com València o, en menor mesura, Morella, el veïnatge sol ser l'únic identificador que acompaña els noms. Açò no vol dir, però, que no hi haja activitat artesanal. N'hi ha i molta, però moltes vegades a un nivell exclusivament domèstic. [...]

Durant el segle XIV en Vilafranca, com segurament en molts altres llocs menors dels Ports de Morella i el Maestrat, l'art de la parairia, és a dir, l'aprest i acabat final dels draps (espinsar, estirar, tenyir i abaixar), és un monopoli municipal [...] de la mateixa manera que es feia amb d'altres serveis com forns, escrivanies, carnisseries o panaderies -en quests casos perquè els antics monopolis feudals havien estat establits a favor del consell municipal-, o funcions concretes com l'assessor de justicia (normalment un jurista foraster), o en el marc més local, els vedalers, els 'messeguers' (guardià dels blats), el duler, o l'encarregat de tocar les campanes, entre molts altres. La concesió comportava el dret d'exclusivitat en l'exercici d'aquest ofici, però en contrapartida a un preu taxat i amb l'obligació del concessionari de servir bé, i sempre que ho requeriren, els veïns del lloc. (pàg.152-154)

[RABASSA VAQUER, Carles (2006): La manufactura tèxtil en l'àmbit rural dels Ports de Morella (segles XIV-XV). Millars. Espai i Història, XIX, pp.151-173.] e-revistes.uji.es (pdf)

Octubre, 16. Zaragoza. Pere el Cerimoniós ordena als recaptadors del borregatge en el regne de València, que respeten el privilegi atorgaten 1347 als habitants de la ciutat i aldees de Teruel a aquest respecte. Aquest altre document també es pot consultar una mica més amunt, en data 6 de setembre de 1347. Tots dos estan en la web de la UJI.

Biblioteca de Catalunya. Barcelona. Libro de la Comunidad de Teruel. Ms. 707. Còpia simple de començaments del segle XVII, ff. 64v-65v
Garcia Edo, Vicent. "El Libro de la Comunidad de Teruel (1206-1533)". Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura. 1999, pp. 438-439

Petrus, Dei gratia rex Aragonum, Valentie, Maioricarum, Sardinie et Corsice, comesque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie. Fidelibus nostris universis et singulis arrendatoribus, levatoribus et collectoribus iuris vocati del borregatge nobis in regno Valentie pertinentis et eorum locatenentis presentibus et futuris, ac aliis ad quos spectet. Salutem et gratiam. Exponentibus nobis humiliter nuntiis comunitatis aldearum Turolii in nostra curia presentibus, precepimus quolibet universi et singuli habitatores civitatis Turolii et eius aldearum, eo usu antiquitus observato, a tanto tempore citra quod memoria hominum non ocurrit in contrarium, non solverint nec solvere teneantur ius borregagii pro suis ganatis maioribus que mitunt in regnum Valentie, pro exivernando. Et ex privilegio per nos habitantibus et habitaturis in dictis civitate et aldeis, cum carta nostra data Valentie, [octavo] idus septembris anno Domini millesimo CCCº quadragesimo septimo concesso, de quo seu eius transumpto auctentico nobis facta extit prompta fides, idem habitatores dictarum civitatis et aldearum sint franchi, quitii et immunes, a prestatione seu solutione herbatici seu carneratici et montatici in dicto regno Valentie, ratione ovium parideriarum et vaccarum seu equarum eorundem; et de hiis videlicet tam de dicto usu antiquo non solvendi ius borregagii quam contentis in dicto privilegio, sint in pacifica possessione ac ea usi fuerint et uti debeant, ut apparet per quandam literam declaratoriam super dicto iure borregagii per eos non solvendo, factam per Franciscum Marrades quondam baiulum dicti regni Valentie generalem, datum Valentie XXVII die aprilis anno a Nativitate Domini Mº CCCº LXXXº, proxime lapso. Que littera in sui forma nobis fuit exhibita; attamen vos seu aliqui vestrum hiis non obstantibus a predictis habitatoribus dictarum aldearum, aut aliquibus singularibus eorundem dictum ius borregagii et carneragii exhigitis seu exhigere nitimini pro equis, vacis, et aliis ganatis grossis vel aliis que immitunt in dictum regnum Valentie, et inde extrahunt, quod in lesionem privilegii, usus et declarationis ac preiudicium dictorum habitatorum noscitur proculdubio redundare. Quo circa debito a nobis super hiis auxilio, justicie postulato, quia de predictis ut predicitur nobis consitit vobis et cuilibet vestrum dicimus et mandamus, de certa scientia et expresse, sub pena quingentorum morabatinorum auri a quolibet contrafacientem irremissibiliter habendorum et nostro erario applicandorum, quatenus a predictis habitatoribus vel eorum aliquo dictum ius borregagii nec borregagii nec carneragii pro aliquibus eorum ganatis non exigatis, nec vos vel eorum aliquem pro inde molestetis nec aggravetis. Et si aliquis dicta de causa ab eis vel eorum exigistis illud restituatis eis illico et omni mora sublata. Et caveatis quod pro hiis neminem videamus querelantem, quia ultra dictam vos inde fortiter puniremus.

Datum Cesarauguste XVIº die octobris anno a Nativitate Domini Mº CCCº LXXXº primo. Narcisus pmo. Sig+no de mí, Johan Paschual, notario público de la ciudad de Teruel, qui vista la original, aquí me scriví por testimonio. Sig+no de mí, Johan Fortunyo, por actoridat real notario público de la ciudad de Teruel, e por toda la tierra et señoría del señor rey de Aragón, qui vista la present carta original, en su prima figura, aquí por testimonio me scriví. Sig+no de mí, Fortuño de Sessa, notario público de la ciudad de Teruel, por actoridat real por toda la tierra et señoría del señor rey de Aragón, qui el present traslat de la original carta saqué, e con aquel bien e diligentment comprové et fiz, a instancia e requisición del honrado don Gil Domínguez de Ocón, procurador de la universidad de las aldeas de la dita ciudad de Teruel, día viernes ultimo día del mes de febrero, anno a Navititate Domini Mº CCCº LXXXº secundo; et cerré.

[jaumeprimer.uji.es]

Agost, 9. El conflicte entre Morella i les aldees no queda oblidat: En el contencioso entre Morella y las aldeas, el monarca nombró nuevos árbitros y prohibió taxativamente que una y otra siguiesen presentando recursos ante el rey, el primogénito o los tribunales de la corte. Aun así, sin embargo, son muchos los folios de los registro de la Cancillería Real del Archivo Real de Barcelona que contienen documentos relativos al largo contencioso de la comarca dels Ports.

En Vistabella es fa una altra carta pobla, ja que la de 1251 sembla que no va acabar de funcionar i el territori va quedar molt despoblat. Els topònims que cita són molt semblants a l'anterior, això sí, amb matisos:

[...] locum prefatum de Vistabella situm infra Regnum Valentie cum suis terminis. Qui termini confrontatur de prima parte in capite Penegolose, et de dicto capite Penegolose tendunt apud Marinetum et de Marineto tendunt serra serra usque in via que itur ad locum de Chodos; et de dicta via tendunt serra serra usque ad collum altum de capite de Foyes d'Ories, et de capite de Foyes d'Ories endunt serra serra sicut aque decurrunt versus Foyes d'Ories, et tendunt ad Penam Rubeam, que pena est infundo de Foyes d'Ories, et de Pena Rubea tendunt usque ad talayam altam que est inter illum locum qui vocatur Arcedello et castri del Boy, et de dita talayam tendunt serra serra ad Montem Leoni, et de Monteleonis tendunt ad Arcedolum, et de Arcedolo tendunt carria carria usque in fundo de illo loco que vocatur Mosquerola, sicut aque vertuntur verus dictum terminum de Vistabella, et de fundo Mosquerola tendunt serra serra usque in viam que vocatur de Alendolo; et de dicta via de Alendolo, ascendunt serram serram usque ad talayola iuxta vilarium de Sarçoso, et de dicta talayola descendunt in barrancho et ascendunt pro cenderolo Brucariorum, et ascendunt usque in vista de camino qui dicitur de Arzedolo, et in capite serre sicut aque decurrunt versis Vistabella, usque ad sumum barranch illius loci qui vocatur Carro, et de sumo de Carro transeunt in serra Penegolose, et serra serra ascendunt in sumo Penegolose. [...] [Carta 296, pàg.622-627)

1383

En un treball de Vicente Pons, titulat "Los Notarios valencianos en época de Pedro IV y Juan I (1351-1396)", n'apareixen tres de Portell. En l'apartat de la web de 1351 posem un quadre amb tots els que trobem de la zona. Ací només posem els portellans:

Estudio del notariado en el reino de Valencia de la segunda mitad del siglo XIV a través de los registros de 'notariorum' de Pedro IV (1351-1387) y Juan I (1387-1396), en el Archivo de la Corona de Aragón, su cuantificación (610 nombramientos reales), procedencia, tipo y ámbito del nombramiento, distribución geográfica y relaciones. Todo esto en el contexto de la primera etapa del Colegio de notarios de Valencia. [...)

C: Notarios generales: "per totam terram et dominacionem dicti domini regis, per totam terram et dominacionem"

*Tàrrega no seria un cognom comú en Portell. No descartar que en el manuscrit posara Tarreça. Terriça o Terrissa sí que ho era.

[PONS ALÓS, Vicente (Universitat de València). Los notarios valencianos en época de Pedro IV y Juan I (1351-1396). Aproximación a su prosopografía. pp.31-86. En Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols. Col·legi de Notaris de Catalunya. Barcelona. 2012.] raco.cat

Desembre, 10. Paco Segarra, en una web de Catí, ens dóna molta informació sobre les disputes entre Morella i les aldees:

45.1 CONFIRMACIÓ DEL DECRET REVOCANT LA INDEPENDÈNCIA DE LES ALDEES

El 10 de desembre de 1385 es trobava el rei Pere “el del punyalet” a Girona i publica un decret confirmant el publicat el 28 de setembre de 1369, sobre la revocació de la independència de les aldees de Morella. Este document es troba en l'Arxiu de la Corona d'Aragó, Reg. 1454, f. 176 v. Sententiarum Petri III 1385, nov. 10 Girona.

Catí, sempre al capdavant de les aldees, juntament amb Vallibona, Vilafranca, Castellfort, Portell, Cinctorres i Forcall, estaven enfrontades a Morella, i el dia 20 de novembre de 1382 inicien un procés a Tortosa, i el rei dicta sentència el 10 de novembre de 1385 “en hora de vespres sonades”, fent constar el seu malestar perquè a pesar d'existir nombroses sentències en este sentit “encara les presents se son esforçades de traure e fer questions desidides questions e contrasts”.

Les aldees el que demanaven era que la situació tornara a retrotraure's a com estava abans de la revocació de 1369. Però el rei, continuava estant de part del més fort en aquelles kalendes, i confirma el seu decret revocatiu declarant nul qualsevol acte o qüestió que pose en dubte la seua eficàcia: “e per tal que millor aço sia tengut e servat posam a les dites parts pena de 30.000 lliures”, en cas de reincidència en “alguna forma, guisa o manera”. Com es pot apreciar, la quantitat era astronòmica.

El rei, torna a recalcar una altra vegada la seua decisió el 19 de desembre estant a Barcelona i ordena que tot el món, des del seu primogènit fins a l'última universitat o oficial seu que complisca la sentència dictada el mes anterior “sub incursu ire, et indignatione nostre ac pena dicta sententia apposita et adjacta”.

A Catí, com l'aldea més important de les de Morella, li va correspondre pagar 3.200 sous valencians dels 16.000 que van ascendir els gastos dels pleits amb Morella, i que van haver de pagar al seu síndic i procurador Guiamó de Brusca, natural de Cinctorres, “per obs e necesitat de les dites aldees per raho de la questio que es entre la dita vila de Morella e les dites Aldees”.

El rei no hauria de tindre la consciència molt tranquil·la perquè per un costat absol a Forcall de pagar unes denúncies fetes contra l'aldea. D'altra banda, autoritza a les set aldees a posar imposicions sobre alguns comestibles, especialment sobre el vi i la carn, i a murallar-se, autoritzant el derrocament de les cases que obstaculitzen el murallat, tal com consta en l'Arxiu de la Corona d'Aragó Reg. 945 f. 226 a 1385 girona dec 1 Pet III.

Segons es desprén del document obrant en l'Arxiu de la Corona d'Aragó, “Conferència Monço 1389 reg. 1874 f. 66 1389-90,” el rei mostra preocupació per la situació de les aldees de Morella i envia el seu Majordom a les aldees perquè informe sobre la conveniència, o no, d'edificar o créixer les muralles de les mateixes ja que “los lochs que no son murats estan en gran necessitat e perill per les companyes estranyes que son entrades en aquells”. Este informe haurà de redactar-lo arran d'haver-se entrevistat amb persones “no sospitoses”.

Les aldees sempre havien topat amb la negativa del rei a què pogueren associar-se o sindicar-se per a lluitar totes juntes contra Morella. Però era tanta la pressió que el rei “attendentes quod virtus unita fortior” accedix que les aldees de “Catino, de Cinchtorres, de Vallibona, de Villafrancha, de Castro forti, de Portell et de Fforcall vulgariter nuncupate Aldee Morelle” pogueren unir-se, tant judicialment com extrajudicialment, siga enfront de Morella o qualsevol altra universitat, col·legi o persona. Les aigües no havien de baixar molt clares quan accedix a estos atorgaments.

Les aldees, sense immutar-se, i gastant-se una fortuna en l'intent, continuen lluitant per a aconseguir la independència de la metrópoli. Es van desplaçar a Monzón els síndics de les aldees Pere Aranu, del Forcall, i Antoni Verdú i Jaume Saltó, de Catí, i encara que al setembre de 1388 van aconseguir parlar amb el rei Joan II, encara que no van aconseguir gran cosa, sí que van aconseguir que el rei anomenara Berenguer Carrera jutge especial de la causa entre Morella i aldees. El 17 de novembre de 1388 encara estava en Monzón el catinenc Antoni Verdú, ajudat per Ramón Soler i Bernat Despons. El rei, no pot aguantar més les pressions i sentència l'ordenació sobre les relacions entre Morella i aldees, tal com consta en l'Arxiu de la Corona d'Aragó Reg. 2003 Sententiarum 2 Regiu Joannis I 1388 ad 1390 fol. 102 v usque 114.

En una pròxima intervenció detallarem al màxim el concernent a este document.

Una vegada promulgada la sentència, Catí se separa de la resta de les aldees i firma una concòrdia amb Morella, al·legant que Morella té una part dels delmes i quarts de penes civils i criminals, aconseguint Catí amb això, a més, disminuir qualsevol dret que puguen deure a Morella fins a la data. Amb esta concòrdia Catí aconseguix també tot dret que puguen obtindre les altres aldees, tant si són aconseguits de forma amistosa com si no. Queda exempta de pagar sobre qualsevol conflicte que hi haja entre Morella i les altres aldees. Per la seua banda, Catí queda obligada a no col·laborar amb les altres sis aldees amb els conflictes que puguen tindre amb la metrópoli, cas de col·laborar, patiria una multa de tres mil florins d'or aragoneses, una tercera part per al rei i les altres dos per a Morella. No li hauria d'anar massa bé esta decisió, ja que en 1399 Morella li dóna permís a Catí perquè puga ajuntar-se amb les altres aldees en els dubtes sobre els gastos de reparació del monestir franciscà de Morella. Però “solament en dit cars”. Casimir Melià Tena diu sobre el particular: “açó es nadar i guardar la roba”.

D'altra banda, els successius reis que van governar estes terres, van haver de dictar sentències, prohibicions, decrets………., fastiguejats dels continus enfrontaments entre Morella i les seues aldees. Ja en 1315 el rei Jaume II de València i Aragó, “el Justo “, dicta una orde prohibint a les aldees reunir-se per a resoldre els seus problemes amb la metrópolis. En 1369 el rei Pere fa la mateixa prohibició, llevat que s'obtinga permís previ del justícia de Morella, baix pena de 1.000 morabatins d'or. En 1410 el rei torna a prohibir les reunions de les aldees per a lluitar contra Morella. I en 1413 torna a prohibir-les. En l'Arxiu del Regne de València, 393, f. 137-140 Barcelona, 18 de juliol de 1413, es troba la transcripció en un document datat a València 10 de març de 1424, confirmant el permís per a celebrar reunions de les aldees amb permís morellà.

En 1418 el rei Alfons II de València, IV de Catalunya, V d'Aragó, I de Mallorca, I de Nàpols, “el Magnànim”, concedix permís a les aldees per a reunir-se, i posa com a única condició que estiga present el justícia de l'aldea on es reunisquen.

En 1424 el rei novament recorda les condicions de permís de Morella i amenaça amb multa a causa dels innumerables litigis, desolació i destrucció hagudes entre Morella i aldees. I torna a repetir les prohibicions en 1428.

[Ho trobem en  catimenu.com)

1386

1386 i s. XV en un document d'Anfós el Magnànim (Arxiu de Cinctorres, **CONSULTAR**) [apareix Portell];

  ***AMPLIAR: Ho diu el Coromines en el ONOMASTICON CATALONIAE i ens ho facilita Santi Arbós via fòrum de internet, veure en 1249***