PORTELL, s. XX (1907-1912) |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1901-1906 1907-1912 1913-1915 1916-1923 1924-1927 1928-1930 1931-1933 1934-1936 1937-1938 1938 (front) 1938-1940 1941-1943 1944-1948 1949-1958 1959-1972 1973-1977 1978-1980 1981-1983 1984-2000
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
ANY |
REFERÈNCIA BIBLIOGRÀFICA |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1907 |
Febrer, 27. Queda deserta la plaça de mestra de Portell.
[La Correspondencia de Valencia: diario de noticias; eco imparcial de la opinión y de la prensa. Año XXX. Núm.10041. Pàg.3. Miércoles 27 de Febrero de 1907. Valencia] (hemeroteca: prensahistorica.mcu.es); també en Las Provincias del dia 28 (prensahistorica.mcu.es); i en el Correo Ibérico del dia 1 de març (prensahistorica.mcu.es) |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1907 |
Març, 15. Luisa Camañes, al seu llibre ens dóna
els noms dels alcaldes, secretaris, mestres, capellans, etc. de finals
del segle XIX i bona part del segle XX:
Maestra: Asunción Sanz Miguel. 15 de marzo de 1907. (pàg.105) [CAMAÑES, Luisa (1990): Portell. Usos y costumbres, desde el siglo XIX al XX. Imprés en Gráficas Aparici. Castellón.] |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1907 |
Març, 16. Nova mestra interina de Portell. Serà la mateixa que Luisa posa en el seu llibre com Asunción Sanz Miguel.
[La Correspondencia de Valencia: diario de noticias; eco imparcial de la opinión y de la prensa. Año XXX. Núm.10051. Pàg.2. Sábado, 16 de Marzo de 1907. Valencia.] (hemeroteca: prensahistorica.mcu.es) |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1907 |
Juliol, 20. Oberta de nou la plaça de mestra.
[El Magisterio Español: Revista General de la Enseñanza. Época 4ª. Año XLI. Núm.3119. Pàg.12. Madrid 20 de Julio de 1907.] (hemeroteca: prensahistorica.mcu.es). El 4 de setembre es torna a publicar al mateix rotatiu. (prensahistorica.mcu.es). |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1908 |
A l'enciclopèdia catalana de Carreras i Candi, de sis volums, editats entre 1908 i 1918, apareix Portell, formant part de l'arxiprestat de Morella, un dels molts que formaven part del Bisbat de Tortosa: La separació entre Tarragona y Tortosa va donar lloch, en lo segle XII, a controversies entre abdues diòcessis, havent sigut resoltes per sentencia arbitral lo día de Santa Ágata, del any 1203 (Villanueva: "Viaje Literario", v.V, p.84). La Séu tortosina, quina titolar es Santa María, apareix ja existent en los primers anys del segle VI. Urs es lo prelat ab justificació històrica que consta assistent al concili de Tarragona del any 516, y encara que la tradició suposa que Sant Ruf, un dels dexebles de Sant Pau, va ésser lo fundador de dita esglesia, aquella tradició està en discordancia ab la veritat històrica. Tampoc se troba cap rastre verídich de la esglesia tortosina, durant l'espay de més de quatrecents anys, en que los alarbs dominaren en aquella ciutat y en son territori. [...] Lo servey parroquial vé distribuit en prop de duescentes parroquies y un centenar d'esglesies anexes, quina agrupació per arxiprestats resulta formada ab los de Tortosa, Gandesa y Masroig, dins de la provincia de Tarragona; ab los d'Alvocàcer, Castelló, Lucena, Morella, Nules, Sant Matéu, Villareal y Vinaròç, en la provincia de Castelló, y ab lo de Calaceyt, en la de Terol; dotze arxiprestats en sa totalitat. La relació de quiscún d'ells queda sintetisada en los següents estats: Arxiprestat de Tortosa:
Arxiprestat de Calaceyt (Terol):
Arxiprestat de Gandesa:
Arxiprestat de Masroig:
Arxiprestat d' Alvocàcer:
Arxiprestat de Castelló de la Plana:
Arxiprestat de Lucena:
Arxiprestat de Morella:
Arxiprestat de Nules:
Arxiprestat de St. Matéu:
Arxiprestat de Villareal:
Arxiprestat de Vinaròç:
(pàg.104-108) [CARRERAS I CANDI, Francesc -coord.- i MORERA I LLAURADÓ, Emili (1908-1918): Geografia General de Catalunya. Establiment editorial de Albert Martín. Concell de Cent, 140. Barcelona.] biblioteca.icc.cat En la web de la Biblioteca Virtual del Patimonio Bibliográfico (BVPB), trobem un mapa que complementa la informació anterior, ja que mostra el bisbat de Tortosa de primers de segle XX. Sembla que formava part de la "Geografia General de Catalunya" dirigida per Francesc Carreras. Ens senyala algunes ermites (signe +) i les carreteres. Com es pot apreciar, la carretera de Portell encara no consta. En quant als pobles, es diferencia Morella i Sant Mateu, com a "Cap d'Arciprestat". Destaca a Forcall, Cinchtorres (Cinctorres), Ares, Vilafranca, Catí, com a "Parroquia d'ascens". Portell i la resta de pobles, consten com a "Parroquia d'entrada". Però en la descripció que fa quan enumera totes les parròquies del bisbat, diu que Portell tenia també una parròquia d'ascens de primera classe.
[Bisbat de Tortosa (1913). Publicat en "Geografia General de Catalunya", dirigida per Francesch Carreras y Candi (1908-1918)] bvpb |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1908 |
Luisa Camañes, al seu llibre ens dóna
els noms dels alcaldes, secretaris, mestres, capellans, etc. de finals
del segle XIX i bona part del segle XX:
Secretario: Manuel Mormeneo, de Castellfort (Castellón). (pàg.23) [CAMAÑES, Luisa (1990): Portell. Usos y costumbres, desde el siglo XIX al XX. Imprés en Gráficas Aparici. Castellón.] |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1908 |
Gener, 1. En el "Anuario del Comercio" de tota Espanya i les seues colònies de l'any 1908, diu de Portell:
[Anuario del Comercio de la Industria de la Magistratura y de la Administración de España, sus colonias Cuba, Puerto-Rico y Filipinas, estados hispano-americanos y Portugal. [...] Librería Editorial de Bailly-Bailliere e hijos. Plaza de Santa Ana, número 10. Madrid. 1908.] books.google.es |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1908 |
Febrer, 1. Continua oberta de nou la plaça de mestra.
[El Magisterio Español: Revista General de la Enseñanza. Época 4ª. Año XLII. Núm.3175. Pàg.10. Madrid 1 de Febrer de 1908.] (hemeroteca: prensahistorica.mcu.es). El mateix dia també ho publica El Defensor Escolar. (hemeroteca: prensahistorica.mcu.es) |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1908 |
Juny, 13. Un portellà nomenat diàca. Transcribim els de la zona.
[Correo Ibérico: diario católico. Año VI. Núm.1313. Pàg.2. Sábado 13 Junio 1908. Tortosa.] (hemeroteca: prensahistorica.mcu.es) |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1908 |
Novembre, 11. Luisa Camañes, al seu llibre ens dóna
els noms dels alcaldes, secretaris, mestres, capellans, etc. de finals
del segle XIX i bona part del segle XX:
Maestra: María Natividad Marín. 11 de noviembre de 1908. (pàg.105) [CAMAÑES, Luisa (1990): Portell. Usos y costumbres, desde el siglo XIX al XX. Imprés en Gráficas Aparici. Castellón.] |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1908 |
Novembre, 11. Nomenament de mestra interina. És la María Natividad Marín que cita Luisa en la mateixa data.
[La Correspondencia de Valencia: diario de noticias; eco imparcial de la opinión y de la prensa. Año XXXI. Núm.10583. Pàg.2. Madrid 11 de Noviembre de 1908.] (hemeroteca: prensahistorica.mcu.es). El 12 ho publica Las Provincias. (prensahistorica.mcu.es). El dia 13 ho publica El Restaurador, amb la variant "María Natividad Marín". (prensahistorica.mcu.es) |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1908 |
Novembre, 20. Sobre una plaça vacant de metge. Cita també l'alcalde del moment.
[El Siglo Médico. Volum.55. Pàg.704.] (books.google.es) |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1908 |
Desembre, 18. Nomenament de una altra mestra interina. En la mateixa pàgina diu que Rosario Claramunt, que serà la que agafarà la plaça segons llegim en el diari del dia següent, queda la 16 a les oposicions (16 de 16).
[La Correspondencia de Valencia: diario de noticias; eco imparcial de la opinión y de la prensa. Año XXXI. Núm.10615. Pàg.2. Viernes, 18 de Diciembre de 1908. Valencia.] (hemeroteca: prensahistorica.mcu.es). El dia 19 ho publica Las Provincias. (prensahistorica.mcu.es) |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1908 |
Desembre, 19. Un portellà que era diàca arriba a capellà. Transcribim els de la zona.
[El Restaurador: diario de propaganda católico-social y de avisos. Año I. Núm.138. Pàg.2. Sábado, 19 de Diciembre de 1908. Tortosa.] (hemeroteca: prensahistorica.mcu.es). El dia 21 es publica en Los Debates (prensahistorica.mcu.es) |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1908 |
Desembre, 19. Mestra que obté plaça a l'escola de Portell. És la darrera del llistat, però més val això que res.
Versió del Magisterio Español del dia 2 de gener de 1908:
[La Correspondencia de Valencia: diario de noticias; eco imparcial de la opinión y de la prensa. Año XXXI. Núm.10616. Pàg.2. Sábado, 19 de Diciembre de 1908. Valencia.] (hemeroteca: prensahistorica.mcu.es). El dia 20, ho publica El Pueblo, però li diu només "doña Claramunt". (prensahistorica.mcu.es). El dia 2 de gener de 1909 ho publica Magisterio Español, i la informació està més completa. (prensahistorica.mcu.es). El dia 8 surt en La Orientación. (prensahistorica.mcu.es) |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1908 |
Desembre, 21. El capellà Ricardo Moliner Escorihuela canta missa, sembla que en València. Pel registre sabem que un Ricardo Adrián Moliner Escorihuela era fill del mestre Joaquín Moliner Tena, nascut a Vilafranca.
[El Restaurador: diario de propaganda católico-social y de avisos. Año I. Núm.139. Pàg.2. Lunes, 21 de Diciembre de 1908. Tortosa.] (hemeroteca: prensahistorica.mcu.es) |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1908 |
Desembre, 22. Nova mestra en Portell: María Llorens y Castell, citada també per Luisa en el seu llibre. Si el 19 aquest matix més, una mestra obté plaça en Portell i el 22 l'obté una altra, imaginem que devia ser que la primera, Rosario Claramunt, no deguera prendre possessió mai
En Las Provincias del dia 5 de gener de 1908 també apareix. La que havia triat Portell pocs dies abans, Rosario Claramunt, no apareix en cap dels pobles.
[El Restaurador: diario de propaganda católico-social y de avisos. Año I. Núm.140. Pàg.3. Martes 22 de Diciembre de 1908. Tortosa.] (hemeroteca: prensahistorica.mcu.es). El dia 5 de gener de 1909, en Las Provincias. (prensahistorica.mcu.es). El dia 7, un altre cop en El Restaurador. (prensahistorica.mcu.es) |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1909 |
En el centre de descàrregues de l'Institut
Geogràfic Nacional (IGN), trobem mapes diversos on apareix Portell. Un
que té molta toponímia és aquest de la sèrie "Planimetrías, Altimetrías
y Conjuntas", en aquest cas, el 20206, de 1909.
Només per posar un exemple, a la creu del rotllet li posen "Cruz y peirón de los Evangelios". [Instituto Geográfico Nacional (IGN)] centrodedescargas.cnig.es |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1909 |
Aquell any cau, per les riades, un pont de la carretera de Morella a Sant Mateu. Ens ho conta Segarra: Esta guerra (la dels Matiners, 1846-1849) tuvo la más mínima incidencia en estas comarcas. Historiadores contrastados lo achacan a que en estas fechas se estaba construyendo la carretera de Sant Mateu a Morella que daba trabajo a la gente, por eso se desarrolló más por Catalunya, Aragón, Navarra y Guipúzcoa. [...] En la primavera de 1847, bajo la dirección de José Gómez Ortega, empezaron las obras de construcción de la carretera de Sant Mateu a Morella. El general Villalonga había sido el alma impulsora para que este ambicioso proyecto se llevara a cabo, atendiendo, según él, a lo penoso que había resultado el traslado de las piezas de artillería desde Sant Mateu a Morella en la pimera guerra carlista. Esta carretera, que era parte de la de Castelló a las Ventas de Valdealgorfa, fue declarada de primer orden por Real Orden de 14 de enero de 1852. El Estado debía financiar el tramo de Sant Mateu al límite de provincia con Teruel, corriendo el resto desde Castelló a Sant Mateu a cargo de la Diputación Provincial. Diez años después de comenzadas las obras de construcción llegaba al Pla de la Batallera, o sea, donde posteriormente pasaría a llamarse l'Hostal Nou. Tres años después de su inauguración, en 1860, se implantó el servicio de coche hasta tal punto, y los viajeros que pretendían llegar hasta Morella tenían que hacerlo a pie. [...] El famoso puente de Carabasseres , que en 1909 se lo llevó una gran riada y que el Ayuntamiento de Morella en sesión celebrada el 28 de septiembre de 1911, dos años después, acordó por unanimidad "solicitar del Ministro de Fomento, la reconstrucción del puente denominado de Carabasseres", ya ha pasado a la historia al quedar fuera del nuevo y reciente trazado. (pàg.284 i 285) [SEGARRA CAPSIR, Francisco (2016): Todas las guerras sufridas en el Maestrazgo histórico. Editorial Antinea. Vinaròs.] |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1909 |
Gener, 4. Luisa Camañes, al seu llibre ens dóna
els noms dels alcaldes, secretaris, mestres, capellans, etc. de finals
del segle XIX i bona part del segle XX:
Maestra: María Llorens Castell. 4 de enero de 1909. (pàg.105) [CAMAÑES, Luisa (1990): Portell. Usos y costumbres, desde el siglo XIX al XX. Imprés en Gráficas Aparici. Castellón.] |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1909 |
Febrer, 18. Nevada forta als Ports i Alt Maestrat.
Recollim també la notícia anterior, relacionada amb les gelades. Un home té un accident quan va a buscar fusta per fer culleres; segurament de boix. Segons la gent gran del poble, les culleres, maces de morter, etc, es feien d'aquesta fusta.
[El Pueblo: diario republicano de Valencia. Año XVI. Núm.6074. Pàg.2. Jueves 18 de Febrero de 1909. Valencia.] (hemeroteca: prensahistorica.mcu.es). El Restaurador del dia 19 també ho diu i, afegeix: "Algunos carros y caballerías circulan con gran exposición por los referidos caminos". (prensahistorica.mcu.es) |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1909 |
Febrer, 25. Una persona és detinguda per insultar a un membre de l'ajuntament. No ens diu si era o no del poble ni ens dóna més dades.
[El Restaurador: diario de propaganda católico-social y de avisos. Año II. Núm.192. Pàg.3. Jueves 25 de Febrero de 1909. Tortosa.] (hemeroteca: prensahistorica.mcu.es) |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1909 |
Abril, 14. El capellà del poble participa en el monument de Mossèn Manuel Domingo i Sol, fundador de la Fraternitat dels Sacerdots Operaris Diocesans del Sagrat Cor de Jesús.
[El Restaurador: diario de propaganda católico-social y de avisos. Año II. Núm.228. Pàg.1. Miércoles 14 de Abril de 1909. Tortosa.] (hemeroteca: prensahistorica.mcu.es). Apareix també en Los Debates del mateix dia. (prensahistorica.mcu.es); i en el Diario de Tortosa, també del mateix dia. (prensahistorica.mcu.es). |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1909 |
Juny, 5. S'inaugura el servei d'autobús a Morella: La "Hispano-Suiza del Maestrazgo" (HISUMA) inició el 5 de junio de 1909 el servicio de autobús de Castelló a Morella. [PERIS TORNER, Juan (2014): Castellón, diligencias y autobuses. Blog "Compartir Conocimientos".] compartirconocimientos.com [enllaç caigut] |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1909 |
Agost, 21. Sobre els excedents de cupo (del servei militar) que li toca a Portell. Estaria trobar els llistats amb tots els noms dels quintos de cada any.
[Las Provincias: diario de Valencia. Año XLIV. Núm.15678. Pàg.2. Sábado 21 de Agosto de 1909. Valencia.] (hemeroteca: prensahistorica.mcu.es) |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1909 |
Novembre, 1. La revista Vallivana, en
un especial del riu Bergantes, ens dóna informació sobre diveres eixides
de mare del riu.
[Vallivana. Revista quincenal de las Fiestas Sexenales de Morella. Núm.9. Morella, 1 de Diciembre de 1945.] repositori.uji.es |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1910 |
Llegim: Olocau pasa a llamarse Olocau del Rey. Censo 1910. [MAP (2008): Variaciones de los municipios de España desde 1842. Ministerio de Administraciones Públicas. Secretaría General Técnica. Madrid.] mptfp.gob.es |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1910 |
En la web de la Biblioteca Virtual del Patimonio Bibliográfico (BVPB), trobem documents interessants. Un dels quals és aquest mapa de la província de Castelló, suposadament de 1910. Veiem que ja estan marcades les carreteres (excepte la de Morella, que era 'principal', la resta de la comarca consten com a 'secundàries'), encara que la de Portell es va fer uns anys més tard. I apareixen topònims amb alguna variant: "Rambla Columbres" (Celumbres o Sellumbres), "Riu Galdes" (Calders). Però no hauríem de fer més cas, perquè ja sabem que els mapes solen estan plens d'errades toponímiques.
[GIMENO, Luis (1910): Mapa de la provincia de Castellón. Trabajo y datos recopilados por el delineante de la Sección de Vías y Obras Provinciales, Luis Gimeno. Editor. B. Ballester. Mayor, 2. Castellón.] bvpb |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1910 |
En una tesi doctoral sobre moviments
poblacionals d'Olesa de Montserrat (Baix Montserrat), parla d'una altra
publicació sobre Terrassa. Diu que esmenta un centenar de castellfortins
i més de 40 portellans: A Terrassa, J. Segon (2005b), per al 1910, destaca l'arribada des de les poblacions més properes com els 550 sabadellencs -el 2,4% dels immigrants-, prop d'uns 400 vacarissencs, uns 200 olesans, altres 200 rubinencs i 180 de Viladecavalls; pel que fa a l'Aragó, les poblacions més representatives són Fraga amb uns 160 individus i, fins a uns 225 individus més de Bellver de Cinca, d'Estopanyà del Castillo, d'Ossó de Cinca i d'Ontinyena; i, de la resta dels Països Catalans esmenta el centenar de nascuts a Castellfort i els poc més de quaranta de Portell de Morella [Segon, 2005b:50]. (pàg.561)
[MILLÀS I CASTELLVÍ, Carles (2015): Aproximació a l'estudi de les migracions històriques a escala municipal: Olesa de Montserrat, 1581-1930. Doctorat en demografia. Tesi doctoral. Centre d'Estudis Demogràfics. Departament de Geografia. Facultat de Filosofia i Lletres. Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Bellaterra (Cerdanyola del Vallès)] tesisenred.net (pdf) |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1910 |
Gener, 1. En la guia comercial de Castelló i província de 1910, diu de Portell: LOS PUEBLOS: DISTANCIA DE LA CAPITAL. HABITANTES E ITINERARIO PARA EL VIAJE PORTELL, a 78 kilómetros de distancia con 1.123 habitantes; viaje en f. c. (a Vinaroz) y diligencia hasta Morella y el resto en caballería. [...] Distrito de Morella: Alcalá de Chivert, Ares del Maestre, Ballestar, Bel, Bojar, Canet lo Roig, Castell de Cabres, Castellfort, Cinctorres, Corachar, Chiva de Morella, Forcall, Fredes, Herbés, La Mata, Morella, Olocau, Ortells, Palanques, Portell, Puebla de Benifasar, Salsadella, San Mateo, Todolella, Vallibona, Villafranca del Cid, Villores, Zorita. [...] División de Distritos para Diputados Provinciales. Distrito de Albocácer-Morella: Albocácer, Ares del Maestre, Ballestar, Bel, Benafigos, Benasal, Benlloch, Bojar, Castell de Cabres, Castellfort, Catí, Cinctorres, Corachar, Cuevas de Vinromá, Culla, Chiva de Morella, Forcall, Fredes, Herbés, La Mata, Morella, Olocau, Ortells, Palanques, Portell, Puebla de Benifasar, Sarratella, Sierra Engarcerán, Tirig, Todolella, Torre Embesora, Torre Endoménech, Vallibona, Villafranca del Cid, Villanueva de Alcolea, Villar de Canes, Villores, Zorita. [Guía de Castellón y su provincia para 1910. Anuario de la Industria y del Comercio. Año I. Imprenta Joaquín Barberá. Castellón.] arxiumunicipal.castello.es - repositori.uji.es (pdf) |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1910 |
Gener, 1. Sobre l'antiguitat dels mestres de Portell, Joaquín Moliner Tena i María Llorens Castel.
[El Magisterio Español: Periódico de instrucción pública. Órgano General de los establecimientos de enseñanza. Defensor de los intereses y derechos de los catedráticos y maestros. Época 4ª. Año XLV. Núm.3583. Pàg.8. Madrid 25 de Abril de 1911.] (hemeroteca: prensahistorica.mcu.es). La mestra apareix en el periòdic del dia 20 de Maig de 1011] (prensahistorica.mcu.es) . |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1910 |
Julio, 15. Renovació de fiscals.
[La Correspondencia de Valencia: diario de noticias: eco imparcial de la opinión y de la prensa. Año XXXIII. Núm.11201. Pàg.1. Viernes 15 de Julio de 1910. Valencia.] (hemeroteca: prensahistorica.mcu.es) |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1910 |
Octubre, 19. Renovació del practicant.
[El Restaurador: diario de propaganda católico-social y de avisos. Año III. Núm.667. Pàg.3. Miércoles 19 de Octubre de 1910. Tortosa.] (hemeroteca: prensahistorica.mcu.es) |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1910 |
Desembre, 14. Dues notícies de capellans en el mateix diari. Per una banda, ens diu que es fa una bona festa de la Immaculada, però també posa que el capellà del poble portava tres mesos malalt. Déu de ser per això que la missa la fa el de Castellfort.
[El Restaurador: diario de propaganda católico-social y de avisos. Año III. Núm.723. Pàg.3. Miércoles 14 de Diciembre de 1910. Tortosa.] (hemeroteca: prensahistorica.mcu.es) |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1910 |
Desembre, 31*. En el llibre de geografia de la província de Castelló fet per Sarthou Carreres al 1913 trobem una comparativa del cens de tots els pobles de Castelló entre els anys 1888, 1900 i 1910: Comparación del movimiento de población en los pueblos de esta provincia, según los dos censos oficiales últimamente publicados (POBLACIÓN DE HECHO)
*Ens diu que és el cens de 1910 però no ens especifica si es refereix al primer o al darrer dia, però com ens diu que l'1 de gener de 1901 hi havia en portell 1,067, pensem que el que posa com a cens de l'any 1900 es refereix al darrer dia de l'any, i per tant, imaginem que tot tres censos correspondrien al 31 de desembre [SARTHOU CARRERES, Carles. Geografía general del Reino de Valencia: Provincia de Castellón. p.264. Barcelona. Ed. Alberto Martín. 1913; edició de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Castellón. Sant Vicenç dels Horts (Barcelona). 1989] Més endavant, en parlar de Portell ens torna a donar el cens de Portell i a més, afegeix el nombre de cases habitades: El número de habitantes, según el censo de 1910, es de 1.086 habitants (y las casas habitadas, 223 en el casco y 81 en la parte rural, según los datos particulares de la Alcaldía). [SARTHOU CARRERES, Carles. Geografía general del Reino de Valencia: Provincia de Castellón. p.702. Barcelona. Ed. Alberto Martín. 1913; edició de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Castellón. Sant Vicenç dels Horts (Barcelona). 1989) Trobaràs un quadre comparat del cens del segle XX més amunt, consultant en l'apartat corresponent a 1900. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1910 aprox. |
Luisa Camañes, sobre els primers en
marxar a treballar a l'estranger:
Sobre 1910 empezaron los portellanos a contratarse temporalmente a las minas de talco, en Lusenac [Luzenac], al sur de Francia. Esta campaña de seis meses al extranjero no dejaba de ser dura y penosa, pero sus ingresos cambiarían por completo la economía del pueblo. Se acabó aquella miseria. De 80 a 90 hombres emigraban a últimos de marzo para regresar a últimos de septiembre. Durante este tiempo quedaban sólo las mujeres, los viejos y los niños. (pàg.60) [CAMAÑES, Luisa (1990): Portell. Usos y costumbres, desde el siglo XIX al XX. Imprés en Gráficas Aparici. Castellón.] |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1911 |
En el Diccionari de la llengua catalana ab la correspondència castellana, vol.3, trobem Portell i altres entrades interesants: PORTELL. Poble de la prov. de Castelló, bisbat de Tortosa, part. jud. de morella; és entre la montanya Bobalar y a Penya Parda y té 1,123 hab. I inclou un segell que diu que és de Portell però no "quin!!" Per lògica caldria pensar que hauria de ser el més important dels citats i aquest és el nostre, ja que el de Lleida tenia molta menys població, 692 hab., i el tercer que es cita és un caseriu del terme de Crespià (Girona). El cas és que és un segell prou recent però mai l'hem vist enlloc, cosa que ens fa pensar que és el segell del Portell de Lleida, així que caldrà estar atents i investigar per confirmar-ho o descartar-lo:
Però després va i, en l'entrada 'Morella', diu que el partit judicial el formen 24 ajuntaments i només en cita 23. Quin s'ha deixat? precisament Portell. Deixem justament les entrades de Morella i les dels pobles que limiten territorialment amb el nostre: MORELLA. Geog. Partit judicial de la prov. de Castelló, format d'aquests 24 ajuntaments: Ares del Maestre, Ballestar, Bel, Bojar, Castell de Cabres, Castellfort, Cinctorres, Coratchar, Chiva de Morella, Forcall, Fredes, Herbés, Mata (La), Morella, Olocau, Ortells, Palanques, Pobla de Benifassar, Todolella, Vallibona, Vilafranca del Cid, Villares [Villores] y Zorita; sumen, entre tots, 29,629 hab. | Vila de la prov. de Castelló, bisb. de Tortosa, cap del part. jud. del seu nom, és a la vora del riu Bergantes, té un castell que en alter temps era molt fort, molta industria llanera, essent famoses les faixes y les mantes morellanes, y té 7,078 hab. [I inclou un petit dibuix de Morella] CASTELFORT. Geog. Vileta de la prov. de Castelló, bisb. de Tortosa, part. jud. de Morella; és al peu d'una montanya y té 1,491 hab. CINCH-TORRES [sic]. Geog. Villa de la prov. de Castelló, bisb. de Tortosa, part. jud. de Morella; és a la vora del riuet Caldes y té 1,696 hab. MATA (LA). Vileta de la prov. de Castelló, bisb. de Tortosa, part. jud. de Morella; és a la vora del riu Cantavieja y té 689 hab. VILAFRANCA DEL CID. Vila de la prov. de Castelló, bisb. de Torosa, part. jud. de Morella; és dalt d'un turó y té 2,856 hab. [DICCIONARI DE LA LLENGUA CATALANA ab la correspondència castellana (1911?). Volum. II [H-S], p.562. [Continuació del Labernia]. Salvat y Comp.ª, S. en C., editors. Carrer de Mallorca, 220. Barcelona.] babel.hathitrust.org (vol.1 [A-G]: babel.hathitrust.org; vol.3 [T-Z]: babel.hathitrust.org) Al tercer volum parla de la comarca, tal i com es coneixia en aquell temps: MESTRAT O MESTRATGE. Geog. Comarca natural, al N. del regne de Valencia, quins llindars ón: al NE. y E. el territori de la Ribera del Ebre y a la prov. de Castelló de la Plana, que tanca també el territori al S; al O. y NO. el regne d'Aragó. Té per capital Morella, y entre les seues poblacions significades cal esmentar Sant Mateu, Xiva, Vallibona, Rossell, Portell y Castellfort. El territori és escabrós y trencat, y aquella mateixa topografia, va contribuir a que fos teatre d'encarniçades lluites, durant la guerra dels set anys. Pertanyia llavors encara, abans de la nova repartició de províncies, a l'orde militar de Montesa, de quin mestre va pendre el nom. Actualment el Mestratge, comprèn territoris dels partits d'Albocácer, Sant Mateu y Vinaroç, ab petita part dels de Morella, Lucena y Castelló de la Plana. En tota la comarca s'hi troven espargides nombroses cases de camp, anomenades 'masades' que 'ls seus amos arrenden ab el terreny que les rodeja. En sa major part és poch fructífer el sol, dificultós de conreuar, essent abundoses les rouredes y alzinars, ont se nodrex molt bestiar boví, si bé a la banda oriental de la regió les valls y les planuries tenen major fertilitat, ab tot y la escassessa de les aigües, produitat de la terra de secà abundosos grans y essent prou remarcable en ella la cullita del vi. [DICCIONARI DE LA LLENGUA CATALANA ab la correspondència castellana (1911?). Volum. II [T-Z]. [Continuació del Labernia]. Salvat y Comp.ª, S. en C., editors. Carrer de Mallorca, 220. Barcelona.] babel.hathitrust.org |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1911 |
Trobem el nom d'un portellà relacionat amb Cuba. Només hem pogut llegir un petit fragment, pel que no sabem el contexte. [INVESTIGAR] [...] A Mauricio Algarin y Feliciano, natural de Patilla, Puerto Rico, Estados Unidos de América, de 23 años de edad, soltero, hijo de Francisco y de Ramona. A Juan Castillo y Dalmau, natural de Portell, Castellón de la Plana, España, de 23 años de edad, soltero, hijo de Francisco y de Ramona. A Manuel Triana y Méndez natural de Santa Cruz de La Palma, Canarias, España, de 27 años de edad, soltero, hijo de Francisco y Micaela. A Hipólito Miguel y Díez, natural de Uña, León, España, de 29 años de edad, casado, hijo de Hipólito y de María. [...](pàg.376) [BOLETÍN OFICIAL DEL MINISTERIO DE ESTADO DE LA REPÚBLICA DE CUBA. Volumen 8.] books.google.es |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1911 |
Abril, 6. Nomenaments de Justícia municipal (fiscals, jutges, jutges suplents i adjunts):
[La Correspondencia de Valencia: diario de noticias; eco imparcial de la opinión y de la prensa. Año XXXIV. Núm.11430. Pàg.4. Jueves 6 de Abril de 1911. Valencia.] (hemeroteca: prensahistorica.mcu.es). També en el Diario de Valencia del dia 7. (prensahistorica.mcu.es) |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1911 |
Setembre, 2. En la web del Col·lectiu Avinsolana, de Vallibona, trobem informacions sobre Portell. Concretament el que diu un periòdic de la època anomenat "El Tradicionalista". En aquell número, el nº 36, diu: CRÓNICAS VERANIEGAS DESDE MORELLA. Hace por este Maestrazgo un clima verdaderamente delicioso, el cual, unido a una encantadora belleza que en esta época nos ofrece la naturaleza, dan al veranenate una vida apacible, tranquila y llena de admirables goces. [...] Una vez hecha pública la noticia de que se encontraba en Morella el ilustre Barón de Benicasim, tan conocido y querido en todo el Maestrazgo, enseguida empezaron a llegar comisiones de los pueblos deseosos de visitar a D. Paco y de reiterarles la adhesión Inquebrantable a su política y a su persona: hasta hoy, miércoles, han llegado ya las comisiones de Vallibona, Forcall, Portell, Chiva y Puebla de Benifasar, siendo muchas más las que han anunciado su venida. [...] [avinsilona.iespana.es] [enllaç caigut] |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1911 |
Desembre, 4. Nomenament d'una mestra per l'escola de Portell
[Las Provincias: diario de Valencia. Año XLVI. Núm.16505. Pàg.2. Lunes 4 de Diciembre de 1911. Valencia.] (hemeroteca: prensahistorica.mcu.es) |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1911 |
Desembre, 5. Luisa Camañes, al seu llibre ens dóna
els noms dels alcaldes, secretaris, mestres, capellans, etc. de finals
del segle XIX i bona part del segle XX:
Maestra: María Isabel Antonino Orenga. 5 de diciembre de 1911. (pàg.105) [CAMAÑES, Luisa (1990): Portell. Usos y costumbres, desde el siglo XIX al XX. Imprés en Gráficas Aparici. Castellón.] |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1911 |
Desembre, 7. Nomenament d'una altra mestra per l'escola de Portell. María Blanchard sembla que no va acabar prenent posessió. I, en la mateixa pàgina del diari, un portellà és dispensat de fer la mili.
[El Restaurador: diario de propaganda católico-social y de avisos. Año IV. Núm.1010. Pàg.3. Jueves 7 de Diciembre de 1911. Tortosa.] (hemeroteca: prensahistorica.mcu.es) |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1911 |
Desembre, 31. Escola vacant en Portell. Es publica a finals de gener.
[Las Provincias: diario de Valencia. Año XLVII. Núm.16561. Pàg.2. Lunes 29 de Enero de 1912. Valencia.] (hemeroteca: prensahistorica.mcu.es). El Restaurador ho publica el 6 de febrer. (prensahistorica.mcu.es). El Magisterio Español, el dia 8. (prensahistorica.mcu.es). El Eco de Santiago ho fa el dia 9. (prensahistorica.mcu.es) |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1912 |
Luisa Camañes, al seu llibre ens dóna
els noms dels alcaldes, secretaris, mestres, capellans, etc. de finals
del segle XIX i bona part del segle XX:
Alguacil: José Ferrer. (pàg.24) I ens diu com va començar la indústria tèxtil de Portell: A raíz de los "faixeros" [finals del segle XIX], nacieron los artesanos, y de los artesanos, la industria. Hacia 1912, Miguel Mestre, Miguel Antolí, José Camañes y Amador Marín fueron los primeros artesanos que, por su cuenta, fabricaban las fajas. Ya no había necesidad de ir a buscar trabajo a Morella (a la fábrica Giner). Portell se había convertido, aunque artesanalmente, en un pueblo industrial. Allá por el año 1932 comenzaron a ser fabricantes-artesanos Eustaquio Bono y Perfecto Segura. Todos los artesanos continuaron siendo "faixeros" hasta su jubilación. [...](pàg.62) [CAMAÑES, Luisa (1990): Portell. Usos y costumbres, desde el siglo XIX al XX. Imprés en Gráficas Aparici. Castellón.] |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1912 |
Gener, 3. Un portellà sembla ser que introduïa bitllets falsos al mercat. No diu el nom.
[El Restaurador: diario de propaganda católico-social y de avisos. Año V. Núm.1029. Pàg.3. Miércoles 3 de Enero de 1912. Tortosa.] (hemeroteca: prensahistorica.mcu.es) |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1912 |
Febrer, 10. Un portellà apareix en un diari com a model de "patriota". Uns anys més tard, en 1927, aquest Antonio Vinaixa morirà assassinat en Terrassa.
[El Restaurador: diario de propaganda católico-social y de avisos. Año V. Núm.1060. Pàg.3. Sábado 10 de Febrero de 1912. Tortosa.] (hemeroteca: prensahistorica.mcu.es) |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1912 |
Maig, 1. Apedreguen la casa del rector i tiren un petard a l'església. El capellà d'aquells anys era José Monserrat Monfort. Uns mesos més tard, tornarà a passar.
[La Correspondencia de España : diario universal de noticias. Año LXIII. Núm.19803. Pàg.7. Miércoles 1 de Mayo de 1912. Madrid.] (hemeroteca: prensahistorica.mcu.es). Juliol, 23. La història del petard arriba el dia 24 a un diari d'Almeria, i sembla ser que confonen el nom del capellà amb el d'alguna altra notícia. Per altres notes de premsa anteriors sabem que, quan arriba la notícia a Almeria, la versió ha canviat considerablement.
[La Independencia: diario de noticias. Año V. Núm.1400. Pàg.2. Miércoles 24 de Julio 1912. Almería.] (hemeroteca: prensahistorica.mcu.es). Las Provincias el dia 24 diu:
[Las Provincias: diario de Valencia. Año XLVII. Núm.16737. Pàg.3. Miércoles 24 de Julio 1912. Valencia.] (hemeroteca: prensahistorica.mcu.es). El 25, ho publica El Popular (prensahistorica.mcu.es) i La Información, d'Almeria (prensahistorica.mcu.es). |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1912 |
Agost, 1. Els Alcaldes envien actes d'examens i memòries dels mestres.
[El Magisterio Español: Revista General de la Enseñanza. Época 4ª. Año XLVI. Núm.3981. Pàg.12. Madrid, 1º de Agosto de 1912.] (hemeroteca: prensahistorica.mcu.es). |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1912 |
Setembre, 7. Sobre una plaça de mestra.
[El Magisterio Español: Revista General de la Enseñanza. Época 4ª. Año XLVI. Núm.3998. Pàg.9. Madrid 7 de Septiembre de 1912.] (hemeroteca: prensahistorica.mcu.es). Ho publica també La Bandera Profesional del dia 10. (prensahistorica.mcu.es). També Las Provincias del dia 13. (prensahistorica.mcu.es). La Orientación, també del 13. (prensahistorica.mcu.es). El Restaurador del 14. (prensahistorica.mcu.es). I el Defensor Escolar del 14. (prensahistorica.mcu.es) |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1912 |
Novembre, 11. Sobre carters i peatons.
[La Correspondencia de España: diario universal de noticias. Año LXIII. Núm.19997. Pàg.4. Lunes, 11 de Noviembre de 1912. Madrid.] (hemeroteca: prensahistorica.mcu.es). |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1912 |
Desembre, 4. La plaça de mestra queda deserta. El Magisterio Español diu:
[El Magisterio Español: Revista General de la Enseñanza. Época 4ª. Año XLVI. Núm.4036. Pàg.15. Madrid 5 de Diciembre de 1912.] (hemeroteca: prensahistorica.mcu.es). El dia abans ja ho deia El Restaurador, però en lloc de posar Castellfort, posava Castellón. (prensahistorica.mcu.es) |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1901-1906 1907-1912 1913-1915 1916-1923 1924-1927 1928-1930 1931-1933 1934-1936 1937-1938 1938 (front) 1938-1940 1941-1943 1944-1948 1949-1958 1959-1972 1973-1977 1978-1980 1981-1983 1984-2000
|
portell.es - portellweb@yahoo.es
Recopilació bibliogràfica i transcripcions de Jacint Cerdà