PORTELL, s. XIV (1320-1365)

[NOTA IMPORTANT: Quan llegim documents antics, cal tenir en copte com estan datats, perquè no és el mateix que siguen “1200 anys de l'Era” que “1200 A.D. o Anno Domini”. El primer calendari citat correspon a l’Era Hispànica i el segon a l’Era Cristiana, que és l'actual. Entre l'un i l'altre hi ha una diferència de 38 anys; així, doncs, si trobem una data referida a “l'Era”, cal convertir-la al calendari actual, restant-li'n 38. Per exemple, l'any 1277 de l'Era Hispànica (que segurament estarà escrita en números romans), es correspondria a l'any 1239 de l’Era Cristiana (perquè 1277-38 = 1239).)

ANY

REFERÈNCIA BIBLIOGRÀFICA

1320

Parlant de la transhumància, que ací a Portell, la gent major encara coneix com "anar a extrem", i que, per cert, encara es fa en major o menor medida pels assagadors de la comarca i el veí Aragó, José Luis Castán ens fa menció d'un parell de dades que, encara que no nomena al nostre poble, sí l'afectava de ple:

La primera mención de pastores de Cantavieja trashumando hacia Levante la tenemos en una carta de la reina en 1299 en la que notificaba que sus ganados podían pasar libres en Morella, sin tener que pagar por ello derecho alguno de herbaje. Como Morella se opuso, fue necesario pactar en 1320 que los ganados de las dos villas podían apacentarse en ambos términos. En el siglo XIII hay documentados conflictos con Morella, llegando incluso al asesinato de varios hombres en los términos de Cantavieja, so pretexto de que "habían hecho daño". En estos siglos es cuando la trashumancia se consolida, creando redes de comunicación, comercializada a través de la feria de San Mateo, se exportaba a Francia e Italia por genoveses y florentinos.

  [CASTÁN ESTEBAN, José Luis. La trashumancia en la Bailía de Cantavieja. pp.100-101. Miscelánea del Centro de Estudios del Maestrazgo Turolense. BAYLÍAS. Año 2006. Cantavieja. 2006)

Vicent Royo, parlant de la manufactura de la llana, diu

Així, doncs, l'especialització ramadera es concreta amb la concessió el 1242 a Morella i les seues aldees de les deveses de Vallivana, Salvassòria, Gibalcolla, la vall de Vallibona i na Monreala, amb la creació del Lligallo de Morella el 1271 i amb la concessió de llibertat de pastures per a tots els seus habitants arreu de tot el regne de València el 1273. Amb el pas dels anys, la mobilitat de cabanes del Baix Aragó, els Ports i el Maestrat s'intensifica a través de les mallades i els assagadors que estructuren el territori i, per tal d'afavorir la circulació, el 1320 Jaume II concedeix a tos els veïns del terme general de Morella la llibertat de pastures en el terme de Cantavella i viceversa. D'altra banda, la fira celebrada durant tot el mes de setempre a la vila de Morella des de 1256 contribueix a dinamitzar la mobilitat dels ramats just en el moment del trànsit de les pastures d'estiu a les d'hivern, mentre que la que se celebra al mes de juny des de 1312 esdevé un punt de trobada de mercaders procedents dels diversos centes manufacturers de la Mediterrània occidental a la recerca de llana.

Així, doncs, a les ordinacions de l'art de la draperia de Barcelona de 1308, vigents fins 1387, s'estableix que la llana de Sant Mateu -on es pot englobar la matèria primera procedent del Maestrat i també els Ports de Morella -s'ha de reservar per als draps de major qualitat, juntament amb l'anglesa. M. RIU, "Aportació a la organización gremial de la industria textil catalana en el siglo XIV", VII Congrés d'Història de la Corona d'Aragó, Barcelona, 1964, II, 547-559, especialment, 556.

[ROYO PÉREZ, Vicent (2010): Elits rurals i xarxes mercantils al nord del País Valencià baixmedieval. El comerç i la manufactura de la llana a Vilafranca (1393-1412). Recerques 60 (2010) 25-26. Associació Recerques. Història, Economia, Cultura.]core.ac.uk - raco.cat

EL RÍO BERGANTES. [...] El cronista morellano D. Ramón Bruñó Escorihuela, Presbítero archivero que fue del de nuestra Arciprestal, copia en sus 'Anales de Morella', sin cita de procedencia, pero que en la mayor parte extrae de las noticias insertas en "Protocolos, Baldufaris, Libros Capitulares y papeles sueltos del Archivo Histórico Eclesiástico", los siguientes datos a este respecto interesantes: Grandes temporales de agua y salida de los ríos en 1321, 1328, 1358 y 1407. Salió el Bergantes varias veces del 20 de Noviembre al 21 de Diciembre de 1475. Hasta 1540 a 5 de octubre no consta ocurriera otra avenida, que se repite en 1546 a 1º de Marzo y 1582 a 2 de Mayo. Se desbordó el Bergantes: 7 de enero de 1826, 24 de mayo de 1853 y 1 de agosto de 1860. En 1909 [...] (pàg.136)

[Vallivana. Revista quincenal de las Fiestas Sexenales de Morella. Núm.9. Morella, 1 de Diciembre de 1945.] repositori.uji.es

1321

 Mossén Juan Puig, en els seu llibre d'història de Catí, parla de Sant Pere de Castellfort i de la pelegrinació dels catinencs. De la de Portell no diu res però no ens estranyaria que fóra ja d'aquella època.

1652. Noticias sobre San Pedro de Castellfort. Tenemos noticias de San Pedro de Castellfort del año 1321, en que Arnau Segarra le dejó un legado. De la procesión que hace Catí a la ermita de dicho santo, la primera vez, en 1424. Se llevaba un cirio grande que ardía durante la estancia de la procesión en ella. Iban cantores y comían de lo que llevaban. Primeramente, eran los asistentes unos cuantos devotos, doce solamente, vestidos de peregrinos, y después iban todos los que querían, en gran número. En el siglo XVi fueron muchas veces por necesidad de agua, y entonces pagaba el gasto el Consejo municipal. Se suspendió durante la guerra pasada. Pero subió el año 1638, 1639, 1640, 1643 y 1652. (A.M. e Index, pág. 611)

[PUIG PUIG, Mossén Juan. Historia breve y documentada de la Real villa de Catí II, pàg. 34. Servei de publicacions de la Diputació de Castelló. 1998)

Àlver Monferrer i Monfort es fa ressò d'aquesta aportació de mossén Puig i l'amplia i compara amb les altres dos que encara queden, de les moltes que s'hi feien antigament:

Els pelegrins de Catí. [...] A l'origen també hi trobem el desastre mític de la malaltia (com els de les Useres), de la cruel pesta que delmà la població. Tot  i això, ara les referències són conegudes. La devoció a Sant Pere la trobem datada al 1321, quan Arnau Segarra, fundador de l'hospital, deixà un llegat testamentari al titular de l'ermita de Castellfort. Al 1377 se li edificarà al temple parroquial la capella juntament amb l'àrcàngel Sant Miquel. Al llarg del XIV i XV hi ha més llegats i també una primera referència descriptiva de la pelegrinació, al 1424, del notari Ramon de Sanjuan. Tenim notícies del pelegrinatge al 1500, el 12 de maig. Sembla, per les minses despeses de llenya, que en un principi hi anaven dotze pelegrins i que l'ampliació d'aquest fou posterior. També el cerimonial i la ruta són ben marcats. La ritualització del costum ho demana, perquè si no es fa així no arriven d'hora al lloc i tot són presses i cansaments inútils. [...)

Els pelegrins de Portell de Morella. El pelegrinatge de Portell a Sant Pere és dels més desconeguts, quasi limitat als habitants de la localitat i als emigrants. Destaca per la senzillesa del seu ritual i encara està ple de simbolismes medievals. Conten que als orígens, cap a finals del segle XIV, feren la promesa d'anar cada any a Sant Pere de Castellfort el tercer dia de Pasqua de Pentecosta. I la llegenda així ens ho mostra: hi hagué set anys de sequera absoluta. La fam, la malaltia i la pobresa ho dominaven tot: persones, animals i plantes. ni els arbrissons més ferms pogueren ressitir la manca d'aigua del cel. Els ramats quasi havien desaparegut. Les persones no disposaven d'aigua ni per a beure. Aleshores es reuniren els portellans i decidiren enviar a Roma una ambaixada per preguntar-li al Papa el que havien de fer per a remeiar la necessitat. N'anaren dotze i tots, trets d'un, periren de pesta, fam i violència al llarg del camí. Al que tornà al cap de set anys, li preguntaren: "-Què t'ha dit el sant pare?" I ell contestà: "-Què m'ha de dir el sant pare? On aneu, bon home? Teniu Sant Pere tant a propet i veniu ací? Aneu a Sant Pere!". [Recordem que es considera a Sant Pere el primer dels papes de Roma] Lògicament es referia a l'ermita de Sant Pere de Castellfort. Des d'aleshores començaren a pelegrinar els caps de casa cada any per a demanar la pluja tan necessària.

[MONFERRER I MONFORT, Àlvar (1994): Tres romiatges penitencials medievals de Castelló. pp.55-69. Revista de l'Alguer. Vol.5. Núm.5. 1994] revistes.iec.cat

De documents sobre els pelegrins de Portell només coneixem un document de 1575 que, per cert, diu de que només n'anàven sis (?)

Any 1575, agost 29. Portel [...]

Item per quant sa Señoria denota que los vehins del present loch quasqun any per festes de pasqua fan una professo a la hermita de sant Pere de Castellfort en la qual se fan grans gastos i se fan molts pecats mortals, mana als jurats sots pena de excomunicació de aquí anavant nos fassa dita professo sino que sis homens confessats ab un prevere vagent en professo a dita hermita en loch de dita professo.” (ACT. Caixa 4, visita nº 18. Any 1575)

I continua dient:

Actualment son dotze els homens que van de pelegrins de Portell a Sant Pere. No sabem si el número de 6 que apareix en la nota és atribuïble a un error del escriva, o si guarde relació al número de veïns que hi havie a Portell.

[Això últim pareix descartar-ho ell mateix perquè, en el mateix full, parla dels 12 pelegrins (de Castellfort) a la nostra Senyora del Cid, o dels 12 (de Culla) que van a Sant Joan de Penyagolosa.)

[MONTORNÉS, pàg. 32] *Desconeixem el títol, editorial i any de publicació.

Recentment llegim en la web "Comarquesnord" una pista sobre un altre possible document, perquè diu això:

Antigament, set municipis feien rogativa a Sant Pere de Castellfort, encara que actualment només la mantenen Portell, Catí i Castellfort. La tradició portellana amb l'Apòstol pescador, considerat com al primer Papa de l'Església Catòlica, es remunta a l'any 1414. (serà 1514?)

[comarquesnord.cat] [enllaç caigut]

I, també, en el Mediterraneo:

Los peregrinos cumplirán un año más con la tradición que se remonta al año 1514 según los documentos del obispado de Tortosa. Esta peregrinación es una de las mejor conservadas en el interior de Castellón y, como particularidad, destaca que no tiene público ni visitantes, por lo que mantiene el encanto del misterio que todavía la rodea. Los peregrinos salen de la iglesia de Portell de uno en uno empezando por el más mayor, a cada toque de campana, y les separa una distancia de cincuenta pasos entre ellos. Emprenden un camino que en 1738 sufrió modificaciones, tras una disputa con los vecinos de Castellfort. Desde aquel entonces el Camí dels Pelegrins no ha variado... (?)

[elperiodicomediterraneo.com)

I en Castellón Diario:

En la despedida final el párroco de Portell recordó que en 2014 el municipio celebrará los 500 años de la peregrinación. Según los documentos que se conservan en el pueblo en 1514 se celebró, por primera vez, esta peregrinación. Es por eso que el pueblo afronta con ilusión esta conmemoración.

[vivecastellon.com)

Novembre, 13. Ramon de Besora, senyor del lloc de la Torre d'en Besora, [anomenada Vinrobí] confirma les condicions de poblament existents, modificant algunes d'elles.

[A] Pergamí original perdut.

B Trasllat fet el 6 de febrer de 1598 pel notari Llorens Joan Galí, conservat a l'Arxiu Municipal de la Torre d'en Besora.

Edicions: a. MIRALLES I PORCAR, J.: "Raimundo de Besora confirma... Colección de cartas pueblas, nº CXVI", B.S.C.C., t.LXVI, 1989, pp.221-224.

Noverunt universi quod ego, Raymundus de Besora, et Solsina, uxor eius, dominus loci Vinrrabi, attendens quod Guillermus de Besora, pater nostri dicti Raymundi de Besora, et uxor eius dompna Romia, dederunt locum predictum cum omnibus terminis et pertinentiis suis populatoribus eiusdem loci sub certis conditionibus seus populationis predicti predicta et alia larguis sunt expressa, attendens etiam quod post obitum predicti domini patri nostri dicti Raymundi, ad suplicationem nobis factam pro Iohanne Bernat et Llorenç Barba, iuratorum amdicti loci [...]

E nos, predictus Raymundus de Besora, retinemus quod vos, predicti populatores et habitatores in dicto loco de Vinrobi nec successoribus vestris [...]

Quod est actum idus novembri anno Domini M CCC XX I. Sig+num Raymundus de Besora. Sig+num Solsina, uxor eius. Sig+num Joan Bernat. Sig+num Llorenç Barba, iuratorum predicti loci, nos omnes in simul quia hoc firmamus, concedimus et laudamus omnia superius contenta. Testes huius rei sunt Antoni Vallfogona et Joan Nuez et Dominicus Lupi, habitatores Vinrobi. Dominicus D., notarius publicus de Culla et de Vinrobi, qui hoc scripsit pro mandato predictus venerabilis Raymundus de Besora et pro dicta universitate, et meum sig+num posuit et clausit loco, die et anno suprascriptis

[GUINOT RODRÍGUEZ, Enric (1991): Cartes de poblament medievals valencianes. pp.487-489. Generalitat Valenciana. Servei de publicacións de la Presidència. Direcció Generala de Relacions Institucionals i Informatives. València.]

1325

Juny, 21. En la web de Sacaries, d'Herbers, trobem més noms que ens ajuden a entendre els topònims de les cartes pobla de la comarca.

En data de 21 de juny de 1325 es casen Pere Garcés (fill de Ramon de Centelles i Elvira Periç) i Dominga Aster (també de Morella). Entre els documents d'aquest esdeveniment es troba la delimitació del terme d'Herbers:

Ex prima parte cum terminis Pena Rubee [Pena-roja de Tastavins] et de secunda cum terminis Castri Caprarum [Castell de Cabres] et de .iii. cum terminis Morelle et de quarta cum terminis Erboriorum superiorum [Herbeset] aldee Morelle et de quinta cum termino Montis Rubeii [Mont-roig] ...

I també cita un altre document on surt el nom d'Herbers:

Pere Garcés "don Pedro Garcés de Janues senyor de Los Erberos" que va combatre al costat del Rei en la revolta dels comtes de Foix, Pallars i Urgell.

[sacaries.en.telepolis.com] [enllaç caigut; per sort, encara es pot consultar en miarboldefamilia.wordpress.com)

1325

Novembre, 25. Seguint la nostra dèria per entendre la comarca, trobem una comentari sobre Palanques:

Sabemos que Jaume II, por medio de unprivilegio de 26 de noviembre de 1325, erigió las masias de Palanques en aldea de Morella. En el privilegio se explica que había surgido la duda sobre si el lugar de Palanques era una aldea o una masía. El rey recogió la información correspondiente y otorgó el privilegio, para que disfruntaran de los mismos privilegios que el resto de las aldeas de Morella. Poco después, el 9 de febrero de 1326, el mismo Jaume II ordenó que se designara el término particular de la aldea de Palanques; y el 6 de marzo el mismo monarca dio la correspondiente licencia para construir un horno. Posteriormente, otro testimonio de 1330 nos confirma que en la aldea de Palanques había efectivamente una universidad, ya que aparece: 'Pere Cases, jurat, síndich e procurador de la universitat de dit loch de Palanques'. Es decir, la aldea de Palanques era un lugar del término general del Morella, que gozaba de una autonomía municipal muy pequeña. Desconocemos si alguna vez obtuvo el mismo grado de autonomía que las otras aldeas de Morella, ya que de hecho en 1564 Martí de Viciana decía claramente que Palanques era un lugar de realengo, pero hacía una clara distinción entre los lugares de Forcall, Cinctorres, el Portell, Castellfort, Vilafranca, Vallibona, de los cuales dice que 'Estos antedichos seys lugares son haldeas de Morella, como lo es Catí'; pero en cambio cuando habla de los lugares de Saranyana, La Mata, Xiva y Palanques nos dice que 'Estos antedichos cuatro lugares son havidos por calles de Morella'. Parece que, lo que quiere decir Martí de Viciana es que los primeros lugares disfrutaban de la jurisdicción alfonsina desde la sentencia de Jua [...i sembla que se talla a mitja frase; vol dir "la sentencia de Juan I, de 1389"?]

[sacaries.en.telepolis.com] [enllaç caigut]

Comença el regnat de Alfons el Benigne, segon fill de Jaume el Just.

Alfons el Benigne, IV d'Aragó, II de València i III de Barcelona (Nàpols 1299 - Barcelona 1336). Rei d'Aragó, de València, de Sardenya i Còrsega, i Comte de Barcelona (1327-1336). En aragonès: Alifonso; en occità: Anfós; en llatí: Alfonsi. Començà a regnar a l'edat de 28 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 37 anys. És enterrat al Catedral vella de Lleida. Fou el segon fill del rei Jaume II d'Aragó el Just i de la seva segona muller Blanca de Nàpols. Accedí a la línia successòria quan el seu germà major i primogènit Jaume d'Aragó i d'Anjou renuncià a casar-se amb Elionor de Castella i de Portugal. [...)

Durant el regnat del seu pare, i com a procurador general de la Corona, estigué al capdavant de l'expedició catalana que es feu amb la conquesta de Sardenya, el 1323 i 1324. Entre 1329 i 1336 es va mantenir una guerra contra la República de Gènova que va permetre guanyar la ciutat de Sàsser, clau pel domini de Sardenya. Durant el seu regnat es van incorporar a la Corona el ducat d'Atenes i el Ducat de Neopàtria (territori històric situat a Grècia, a la regió de Tessàlia).

[ca.wikipedia.org]

La comunidad morellana representa un hecho absolutamente único y singular dentro de la historia valenciana: un tipo de organización territorial y política propio de las 'Extremaduras' de Castilla y Aragón en el siglo XII que implanta en las tierras morellanas cuando éstas, en el siglo XIII, asumen el papel de capítulo inicial de la reconquista valenciana. A este género de organización corresponde una determinada modalidad de repoblación cuya tardía aplicación en Morella va a tener, sin embargo, cuatro siglos y medio largos de vigencia [fins 1691], a través de los cuales no faltarán tensiones, entre la villa capital y las aldeas sufragáneas, que pongan en peligro la existencia de la comunidad. En realidad, puede decirse que los momentos verdaderamente críticos son aquellos que se dan en el siglo XIV, y más concretamente bajo los reinados de Alfonso IV (1327-1336) y de Pedro IV el Cerimonioso (1336-1387), salvados los cuales la vida de la comunidad se prolongará ya sin problemas graves hasta su disolución en 1691. Debe destacarse que la superación de las diferencias se hizo siempre por la vía del pacto y de la concordia, virtudes cívicas de las cuales demostraron estar genererosamente dotados tanto los morellanos como los aldeanos. (pp.81-82)

[SÁNCHEZ ADELL, José (1982): La Comunidad de Morella y sus aldeas durante la Baja Edad Media (Notast y Documentos). Estudios Castellonenses, N.º 1, pp.73-181.]  dialnet.unirioja.es (pdf)

Juliol-agost. El rei Alfons IV passa per la comarca. No pensem que ho faça per Portell però el teníem ben a prop:

[Alfonso IV] Viaje 8 (1327): [...] Montalbán (6-10/V) -- Calaceite (12/V) --> Gandesa (13/V) -- Tortosa (25/VI) -- Morella (2-8/VII) --> Beceite (10/VII) --> Morella (11/VII a 20/VIII), con salida a Peñarroya (17/VII) --> Morella --> Torrecilla del Rebollar (21/VIII) -- Olalla, 'aldea de Daroca' (23/VII) [...] (pàg.72 i 564)

[UBIETO ARTETA, Agustín (2016): Caminos peregrinos de Aragón. Institución Fernando el Católico (CSIC). Excma. Diputación de Zaragoza. Zaragoza.] ifc.dpz.es

EL RÍO BERGANTES. [...] El cronista morellano D. Ramón Bruñó Escorihuela, Presbítero archivero que fue del de nuestra Arciprestal, copia en sus 'Anales de Morella', sin cita de procedencia, pero que en la mayor parte extrae de las noticias insertas en "Protocolos, Baldufaris, Libros Capitulares y papeles sueltos del Archivo Histórico Eclesiástico", los siguientes datos a este respecto interesantes: Grandes temporales de agua y salida de los ríos en 1321, 1328, 1358 y 1407. Salió el Bergantes varias veces del 20 de Noviembre al 21 de Diciembre de 1475. Hasta 1540 a 5 de octubre no consta ocurriera otra avenida, que se repite en 1546 a 1º de Marzo y 1582 a 2 de Mayo. Se desbordó el Bergantes: 7 de enero de 1826, 24 de mayo de 1853 y 1 de agosto de 1860. En 1909 [...] (pàg.136)

[Vallivana. Revista quincenal de las Fiestas Sexenales de Morella. Núm.9. Morella, 1 de Diciembre de 1945.] repositori.uji.es

Maig, 2. Zaragoza. Alfons el Benigne confirma la franquesa de lleuda, pes, i peatge, donada en 1287 pel rei Alfons el Lliberal, afegint les exempcions de mesura, cuçol i portatge. El document està en la web de la Universitat Jaume I. (L'altre document també es pot consultar al lloc corresponent)

Biblioteca de Catalunya. Barcelona. Libro de la Comunidad de Teruel. Ms. 707. Còpia simple de començaments del segle XVII, ff. 58r-59r
Garcia Edo, Vicent. "El Libro de la Comunidad de Teruel (1206-1533). Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura. 1999, pp. 433-434

Noverint universi, quod coram nobis Alfonso Dei gratia rege Aragonum, Valentie, Sardinie et Corsice, ac comite Barchinone, fuit per fideles nostros Gomecium Eximini, vicinum de Mezquita, et Franciscum de Miedes, vicinum de Aguilar, sindicos seu nuntios universitatis aldearum Turolii exhibitum quoddam privilegium preclarissimi domini Alfonsi Aragonum regis patris nostri memorie recolende, eius sigillo impendenti munitum, cuius series proprie sic notatur:

Noverint universi, quod nos Alfonsus, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum, Valencie ac comes Barchinone; attendentes quod vos fideles nostri aldeani Turolii predecessoribus nostris et nobis fideliter deservistis et etiam quotidie nobis deservitis, idcirco per nos et successores nostros, de gratia speciali concedimus vobis, dictis aldeanis presentibus et futuris et vestris perpetuo, quod sitis franchi, liberi et inmunes, per totam dominationem nostram, tam per mare quam per terram quam etiam aquam dulcem, ab omni lezda, pensu, pedagio, quod nobis vel successoribus nostris pro aliquibus rebus seu mercibus vestris solvere teneremini et deberetis. Hanc autem concessionem et gratiam facimus vobis, aldeanis predictis et vestris perpetuo, per nos et omnes successores nostros, sicut melius dici potest et intelligi, ad vestrum vestrorumque salvamentum et bonum intellectum. Mandantes universis supraiuntariis, baiulis, justiciis, merinis, juratis, judicibus, lezdariis, pedagiariis et universis aliis offitialibus nostris presentibus et futuris, quod predictam gratiam et concessionem nostram firmam habeant et observent et faciant inviolabiliter observari, et non contraveniat nec aliquem contravenire permitant aliqua ratione. Datum Tiraçone kalendis septembris anno Domini millesimo ducentesimo octuagesimo septimo. Sig+num Alfonsi Dei gratia regis Aragonum, Maioricarum et Valentie, ac comitis Barchinone. Testes sunt infans dominus Petrus, frater domini Regis, Artaldus de Luna, Llupus Fierich de Luna, Marcho de Focibus, Luppus Fererich de Lurcenich. [...]

Datum Cesarauguste sexto nonas madii, anno a Nativitate [sic] millesimo trecentesimo vicesimo octavo. Sig+num Alfonsi Dei gratia regis Aragonum, Valentie, Sardinie et Corsice, ac comitis Barchinone. Testes sunt reverendus Joannes Toledanus archiepiscopus domini regis germanus inclitus infans Petrus, predicti domini regis frater, Ripacurtie et Impuriarum comes, reverendus Petrus Cesaraugustanus archiepiscopus, domini Regis cancellarius, Jacobus de Exerica, Joannes Eximini d’Urrea, cancellarius. Signum Francisci de Bastida, predicti domini regis scriptoris, qui de mandato ipsius hec scribi fecit et clausit, cum literis rasis et emendatis in linea IIIª, ubi dicitur “nostris et nobis fideliter deservistis et etiam nobis quotidie deservitis”.

[jaumeprimer.uji.es]

Documento inserto:

1329(30).- Febrero, 6. Tortosa. La reina doña Leonor, como señora de Morella, ordena que tanto la villa de Morella como sus aldeas designen árbitros para pronunciar sentencia y compromiso entre una y otras.

Datum Dertuse VIIIº idus febroarii anno Domini Millesimo CCCº XXº nono. (p.82)

[SÁNCHEZ ADELL, José (1982): La Comunidad de Morella y sus aldeas durante la Baja Edad Media (Notas y Documentos). Estudios Castellonenses, N.º 1, pp.73-181.]  dialnet.unirioja.es (pdf)

Laliena, en el llibre "Maestrazgo, laberinto de silencio", a més de fer un bon repàs a aquells primers segles de colonització cristiana, ens dóna una bona descripció de les transformacions econòmiques en la Baixa Edat Mitjana, i concretament, diu que a la dècada de 1330 s'accentua la complexitat dels negocis de la llana:

La ganadería ovina, destinada a la producción de lana, era el segundo componente esencial de la economía agraria de esta región serrana. La transformación de los rebaños estantes en cabañas trashumantes se inició hacia 1250, cuando las ovejas del sur de Aragón se integraron en un circuito amplio con las del norte de Valencia, para compartir los pastos de verano en la montaña del Maestrazgo (con Teruel y Albarracín), junto con los de invierno en las planicies costeras. El acotamiento de dehesas y los enfrentamientos entre los pueblos vecinos por cuestiones de pastos son fenómenos que sugieren que, a finales del siglo XIII, se llegó a una situación en la que el aprovechamiento de los pastizales debía ser regulado para poder continuar el ritmo de crecimiento de las cabañas. Desde la década de 1330, se acentuó la complejidad de los negocios alrededor de la lana del Maestrazgo: aparición de contratos a medias para explotar los hatos, compraventas especializadas de lana y compras adelantadas a los ganaderos, son algunas de las novedades que hallamos. El desarrollo pecuario posterior obligó a extremar la sofisticación de las técnicas de pastoreo para utilizar al máximo los recursos de la montaña ibérica y de las hierbas de las masadas, de forma que los ganados estantes y trashumantes  se conjugaban para situarse, probablemente, en el techo histórico de las posibilidades de la región en la segunda mitad del siglo XIV. Desde los años finales de este siglo, los representantes de los mercaderes italianos, entre los que destacaban los florentinos, adquirían lana en los centros productores del Maestrazgo, lo que indica la integración de esta producción en el floreciente comercio del Mediterráneo occidental. Este primer impulso colonial, obra de los italianos, fue sustituido paulatinamente por la estabilización de un comercio lanero que estaba en manos de comerciantes locales o regionales, que actuaban como intermediarios, colocando la lana en los puertos levantinos.

La eficiencia de este sistema pastoril, que unía la trashumancia y la ganadería local, no debe ser subestimada puesto que generó un flujo de riqueza muy destacado y, sobre todo, constante. [...] Aparentemente, la abundancia de materia prima contribuyó a fomentar las actividades artesanales locales, si bien tal vez sería mejor designarlas con una expresión que ha hecho fortuna, la de industrias rurales.

[LALIENA, Carlos. Maestrazgo, laberinto de silencio. Capítulo: Historia medieval. pàg. 65. Parque Cultural del Maestrazgo. Plan de Dinamización Turística del Maestrazgo. Teruel. 2003]

Febrer, 6 i Maig, 23. Paco Segarra, en una web de Catí, comparteix amb nosaltres un document sobre la disputa entre Morella i les aldees:

30-1 REUNIÓ I SENTÈNCIA ARBITRAL ENTRE MORELLA I ALDEES. TORTOSA 6 DE FEBRER DE 1330 I MORELLA 23 DE MAIG DE 1330

En vista de les contínues queixes i diferències ocorregudes entre Morella i les seues aldees, la reina Elionor en document datat a Tortosa el dia 6 de febrer de 1330, ordena que es reunisquen els representants de Morella i de les seues aldees per a designar àrbitres i establir la forma de redactar una sentència que resolga les diferències entre la dita vila i les seues aldees.

Acaten tots la voluntat de la reina y el 23 de maig de 1330 es reunixen els representants de Morella i de les aldees en el convent de San Francisco, de la metrópoli, redacten un document anomenant als que havien de representar-los per a aconseguir l'acord que satisfaga, “les controversies ques mouen o moure se speren entre Morella, Xiva, Palanques e de Erbes sobirants, aldeyes del dit loch de Morella, duna part…. Et les universitats dels homens del Forchall, olocau, de Vilafrancha, de la Matha, de Portell, de Cinchtorres, de Castellfort, de Cati, de Vallibona, aldeyes del loch de Morella, de la altra.”

“Aço es comprimes feyt e fermat entre la vila de Morella e aldees de aquella.

En nom de Deu e de la seua divina gracia. Conexeran tots que com materia de pleyts, questions, disensions o controversies se moguessen o moure se sperassen entre les universitats dels homens de Morella, de Xiva, de Palanques e de Erbes sobirans, aldeyes del dit loch de Morella, duna part, demanants e defenents. Et les universitats dels homens del Forchall, Dolocau, de Vilafrancha, de la Mata, de Portell, de Cinchtorres, de Castelfort, de Cati, de Vallibon, aldeyes del dit loch de Morella, de la altra, semblantment demanants e defenents. Los quals pleyts, questions e controversies foren deduytes e demostrades per les dites parts en la cort de la senyora Reyna, et la dita senyora Regina volen los dapnatges, perills e scandells deles dites parts squivar e coebeian fin posar als pleits, questions……. Et dem Thomas Lilet, notari deldit loch de Cati, sindich e procurador de la universitat daquell loch de Cati, ab carta de la procuracio feta per ma den Francesca de Muntalt, notari publich per auctoritat per tot lo Regne de Valencia, ……..et den Bernat Çelom, vehi del dit loch de Cati……. Aço fon feyt en Morella en lo Monestir dels Frares menors del dit loch de Morella decimo kalendas nunii anno Domini Millesimo CCCº Tricesimo. Sen+yal den Françes Aguilo. Sen+yal de Tomas Lilet……sindichs e procuradors damunt dits qui totes les damunt dites coses e sengles loaren, atorgaren e fermaren.

Testimonis del fermament den Tomas Lilet, sindich 3e procurador de Cati qui ferma les dites coses en lo loch de Morella IIº kalendas nno predicto….e requeriren als dits arbitres que deguessen dona e pronunciar la dita sentencia. Et los dits arbitres, visa la dita requisicio, per lo poder a ells donat per les dites parts el dit comprimes asignaren a aquells a hoyr la dita sentencia a dema que sera digous en hora de tercia en la casa de la cort del dit loch de Morella.

Al qual dia e hora de Digous comparegueren davant los dits arbitres en la dita cort en Francesca Daguilo e en Pere Cases, sindichs e procuradors damunt dits, de una part. Et en Gill de Peralta, sindich e jurat del Forchall, Nanto Nadal, jurat e sindich Dolocau, en Bernat Benloch, jurats e sindch de Portell, en Matheu Castell, sindich e procurador de Cinchtorres et sindich e procurador substituit den Tomas Lilet, sindich de Cati, et en Pere Muntmeneu, jurat e……. Et los dits arbitres en presencia deles dites parts reguonegueren tots los VIII.sengles de la sentencia e atrobaren aquells sens tota sospita, no mudats ni viciats axi com posats los hi havien. Et regonegut casco dels dits arbitres son seguell, tots ensemps obraren la dita sentencia e enantaren en donar aquella segons ques seguex, la qal per manament dell legi Arnau Tolsa, escriva del present negoci.

Sig+num Analdi Tolsa, notarii publici auctoritate Regina per totam terram et dominaciones illustrissimi domini Regis Aragonum, qui predicáis interfuit e hec scribi cum litteris et diccionibus supprapositis videlizet primo in IIIIª linea ubi dicitur. A. Et in XIIIª linea ubi dicitur present. Et in XVIIIª linea ubi dicitur en tot. Et in XXVIª linea ubi legitur la. Et in XXIIIIª linea ubi rescribitur requirents et in eadem lnea ubi dicitur absencia, et XXXIIª linea ubi dicitur scriva. Et clausi loco, die anno prefixis.”

[Ho trobem en  catimenu.com i historiadecatifrasecap.wordpress.com)

Las sentencias, concordias y documentos reales sobre este tema (tensiones entre Morella y las aldeas) correspondientes al período que va de 1330 a 1369 forman un volumen que, procedente de Catí, conserva el Archivo Municipal de Castellón. Su transcripción constituye el apéndice documental de este trabajo.

Document I

1330.- Mayo, 23. Morella "En el convento de Franciscanos de Morella, por orden de la reina doña Leonor, señora de la villa (documento inserto: Tortosa, 6 febrero 1330), se reunen los representantes de Morella y de sus aldeas para designar árbitros y establecer la forma de redactar una sentencia que resuelva las diferencias entre dicha villa y sus aldeas". Fols. I-XI.

Aço es compromes feyt e fermat entre la vila de Morella e aldees de aquella.

En nom de Deu e de la seua divina gracia. Conexeran tots que com materia de pleyts, questions, disensions o controversies se moguessen o moure se sperassen entre les universitats dels homens de Morella, de Xiva, de Palanques e de Erbes sobirans, aldeyes del dit loch de Morella, d'una part, demanants e defenents. Et les universitats dels homens de Forchall, Dolocau [sic], de Vilafrancha, de la Matha, de Portell, de Cinchtorres, de Castelfort, de Cati, de Vallibona, aldeyes del dit loch de Morella, de la altra, semblantment demanants e defenents. Los quals pleits, questions e controversies foren deduytes e demostrades per les dites parts en la cort de la senyora Reyna, et la dita senyora Regina volen los dapnatges, perills e scandells deles dites parts squivar e coebeian fin posar als pleits, questions, controversies damunt dites mana ab carta sua ales dites universitats que convinençes e acordançes en una e en loch covinent alguns dels prohomens deles dites universitats elegissen, los quals per juhi o per concordia determinassen los pleyts, questions o controversies damunt dites, la forma de la qual es segons ques segueix. [...]

Per auctoritat e poder de la qual carta e per ven de pau e de concordia e per toldre disensions e scandells et per squivar messions e dapnatges a les dites parts, es a saber, en Francesch Aguilo, sindich e procurador de la dita universitat de Morella ab carta publica feyta de procuracio per ma den Arnau Tolsa, notari de ius scrit, pridie idus Madii anno Domini Millesimo CCCº XXXº. Et en Pere Noguer, sindich e procurador de la universitat de Xiva, ab carta publica de procuracio feta per ma den Ramon Castell, notari publich de Morella, IIIIº kalendas aprilis anno presenti. Et en Pere de Cases, jurat, sindich e procurador de la universitat del dit loch de Palanques, ab carta publica feta de procuracio per ma den Pere Catala, notari publich per tota la terra e senyoria del senyor Rey, IIIº kalendas aprilis en lo dit any present. En Bertholdi Benviure, sindich e procurador de la universitat de Erbes sobirans desus dit, ab carta publica de procuracio feta per ma den Johan Marti, publich notari per auctoritat real per tota la terra e senyoria del dit senyor Rey, IIIº kalendas aprilis (III) anno proxime dicto, per part deles dites universitats, et en nom e en veu de aquelles de la una part. Et en Bertholomeu Penaroga, jurat, sindich e procurador del dit loch del Forchall, ab carta de procuracio feta per ma den Ponç de Paner, notari publich per auctoritat real per tota la terra e senyoria del senyor Rey, IIIIº kalendas aprilis en lo dit any present. Et Nanto Nadal, jurat, sindich e procurador de la universitat del dit loch de Olocau, ab carta publica feta de procuracio per ma den Domingo Ponç, notari publich de Olocau de sus dit, a XVII kalendas de Mag del any present ja damunt dit. Et en Blascho Sanxo, sindich e procurador de la universitat del dit loch de Vallibona, [com llegim més avall, vol dir Vilafrancha], ab carta publica feta de procuracio per ma den Anthoni Spert, notari publich de Morella, IIIIº kalendas aprilis anno presenti. Et en Pere Muntmeneu axi com a jurat, sindich e procurador de la universitat del dit loch de la Mata, ab carta publica feyta de procuracio per ma den Jacme Cirerola, publich notari per auctoritat real per tota la terra e senyoria del dit senyor Rey, IIIº kalendas Madii del dit any present. Et en Bernat Belloch, jurat, síndich e procurador de la universitat del dit loch de Portell, ab carta publica de procuracio feta per ma den Pere Martell, notari publich de Morella, IIIº kalendas aprilis del any present de M. CCC. XXX. Et en Matheu Castell, vehi de Cinchtorres, axi com a sindich e procurador de aquella universitat de Cinchtorres, ab carta publica de procuracio feta per ma den Bertholomeu Hom de Deu, publich notari de Morella, IIIIº kalendas aprilis del dit any present. Et den Miquel Barreda, jurat, sindich e procurador de la universitat del dit loch de Castelfort, ab carta publica de procuracio feta per ma den Francesch de Muntalt, notari publich per auctoritat per tot lo Regne de Valencia, II idus aprilis del dit any present. Et den Thomas Lilet, notari del dit loch de Cati, sindich e procurador de la universitat daquell loch de Cati, ab carta de publica de procuracio feta per ma den Francesch de Muntalt, notari publich per auctoritat per tot lo Regne de Valencia, II idus aprilis del dit any present. Et en Pere de Liminyana, jurat, sindich e procurador de la universitat del dit loch de Vallibona, ab carta publica de procuracio feta per ma den Guiamo Conesa, publich notari de Morella, IIIIº kalendas Madii (IIII) del any present ja damunt dit, per part deles universitats deles dites aldeyes e en nom e en veu de aquelles, havents tots los dits sindichs e procuradors deles dites universitats special manament cascun en lur sindicat e procuracio. Comprometeren los sobre dits sobe los dits pleyts, questions, disensions e controversies damunt dites en arbitres arbitradors e amigables composadors. Dels quals sindicats e procuracions al notari de ius scrit en presencia dels testimonis de ius scrits fo feyta plenera fe tots ensemps e cascun per si de grat e de certa sciencia no pe renguan o per error induyts per lo poder a ells els dits sindicats donat. Comprometeren en poder dels honrats e discrets Narnau Aster, jurat, e den Bertholomeu Cirera, savis en dret de Morella, e den Ramon Nebot e den Bertholomeu Segarra, vehins del dit loch de Morella, et den Guiem [sic] de Liminyiana, notari e vey de Valibona, e den Simo Bonfill, notari e vehi del dit loch de Vilafrancha, et den Bernat Çalom, vehi del dit loch de Cati, et den Domingo Ponç, notari e vehi del dit loch de Olocau, axi com en arbitres arbitradors, loadors, difinidors e amigables composadors de volentats deles dites parts elects sobre tots pleyts, demandes, questions, disensions e controversies ques mouen o moure se spere entre les dites parts en aquest compromes expressades, la qual o les quals la una part conta laltra hage o have puxe o propossar o moure entene per qual sevol raho o manera de tots los temps trespassats tro aquest present dia de huy en lo qual lo present compromes durara. Donats e atorgats les dites parts e cascuna per si als arbitres arbitradors e amigables composadors damunt dits pel e liure poder en totes les coses damunt dites e sengles de procehir, examinar e conexer les dites parts citar a sentencia e manament lur e altres coses a hoyr aquell, prorog (V) gar la part contumax, punir e multtar e per si matexes pronunciar e difinir, loar, arbitrar, manar e axi com a ells ben vist sera termenar e ordenar una vegada o moltes les dites questions coniunctament o divisament orde de dret servada o no servada en orde de dret o fora dorde, en dies feriat o no feriats, sien o estan, en scrits o sens scrits, tota hora e tot loch, cascuna part present o absent, citats o no citats. [...]

Aço fon feyt en Morella en lo Monestir dels Frares menors del dit loch de Morella decimo kalendas junii anno Domini Millesimo CCCº Tricesimo.

Sen+yal den Françes Aguilo. Sen+yal den Pere Noguer. Sen+yal den Pere Cases, jurat. Sen+ yal den Bertholi Benviure. Sen+yal den Bertholomeu Penaroga, jurat. Sen+yal den Anto Nadal, jurat. Sen+yal den Blasco Sanxo. Sen+yal den Pere Muntmeneu, jurat. Sen+yal den Benloch, jurat [senyal, signatura]. Sen+yal den Matheu Castell. Sen+yal den Miquel Barreda, jurat. Sen+yal den Tomas Lilet. Sen+yal den Pere de Liminyiana, jurat, sindichs e procuradors damunt dits qui totes les damunt dites coses e sengles loaren, atorgament e fermaren.

Testimonis foren presents ales damunt dites cosdes en Domingo de Pollach, savi en dret, Arnau Scola, notaris, vehins de Morella, en Pere Porta, vehi de Olocau, Domingo Balaguer e Guiamo Conesa, notaris e vehins de Vallibona. Et foren presents testimonis tots los sobredits al fermament den Francesch Daguilo, sindich e procuradors damunt dit qui forma el dit loch les dites coses nono kalendas Junii anno predicto.

Testimonis del fermament den Tomas Lillet, sindich e procurador de Cati qui ferma los dites coses en lo loch de Morella IIº kalendas Junii anno predicto, en Johan Dalmenar, en Guiem Cerda e en Berenguer Toralla, vehins de Morella. En apres Vº kalendas Julii anno predicto el loch de Morella comparegueren davant los dits arbitres en Francesch Daguilo e en Pere Cases, sindichs damunt dits, de una part. Et en Gill Peralta, sindich e jurat del Forchal, et Nan (X) to Nadal, jurat e sindich Dolocau. Et en Benloch, jurat e sindich de Portell, en Pere Muntmeneu, jurat e sindich de la Mata. Et en Pere de Vilba, sindich de la universitat del dit loch de Castellfort, de la altra. Et requeriren als dits arbitres que deguessen donar e pronunciar la dita sentencia. Et los dits arbitres, vista la dita requisicio, per lo poder a ells donat per les dites parts el dit compromes asignaren a aquells a hoyr la dita sentencia a dema que ser digous en hora de tercia en la casa de la cort del dit loch de Morella.

Al qual dia e hora de Digous compareguern davant los dits arbitres en la dita cort en Francesch Daguilo e en Pere Cases, sindichs e procuradors damunt dits, de una part. Et en Gill de Peralta, sindich e jurat del Forchall, Nanto Nadal, jurat e sindich Dolocau, en Bernat Benloch, jurat e sindich de Portell, en Matheu Castell, sindich e procurador de Cinchtorres et sindich e procurador substituit den Tomas Lilet, sindich de Cati, et en Pere Muntmeneu, jurat e sindich de la Mata, et en Pere Vilba, sindich de la universitat del dit loch de Castellfort, et en Pere Canals, jurat e sindich de Vallibona, et Yvanyes de Losso, jurat de Vilafrancha, delaltra, tots ensemps la prolacio de la sentencia demanants. Et los dits arbitres en presencia deles dites parts reguonegueren tots los VIII, sengles de la sentencia e atrobaren aquells, tots ensemps obriren la dita sentencia e enantaren en donar (XI) aquella segons ques segueix, la qual per manament dell legi Arnau Tolsa, escriva del present negoci. [...] (pp.123-126) [veure en 29 de juny de 1330]

[SÁNCHEZ ADELL, José (1982): La Comunidad de Morella y sus aldeas durante la Baja Edad Media (Notas y Documentos). Estudios Castellonenses, N.º 1, pp.73-181.]  dialnet.unirioja.es (pdf)

Document II

1330.- Junio, 28 o 29. Morella. Sentencia arbitral pronunciada por los árbitros designados por la villa de Morella y por sus aldeas, para atenuar las diferencias entre aquellas y éstas. Fols. XI-XXVII.

Aço es sentencia promulgada per vigor del dit compromes, la qual fon donada e pronunciada per Narnau Aster, en Bertholi Cirera e altres de ius nomenats, la qual es de la forma seguent.

Hon nos Narnau Aster, en Bertholi Cirera, en Ramon Nebot, en Bertholomeu Segarra, vehins de Morella, e en Guiem de Liminyiana, vehi de Vallibona, e en Bernat Çalom, vehin de Cati, e en Simon Bonfill, vehins de Vilafrancha, e den Domingo Ponç, de Olocau, arbitres arbitradors e amigables composadors de volentats (XII) de les dites parts elets e jutges per la senyora Regina asignats. Vistes e enteses e diligentment examinades totes les demandes axi per part de la dita universitat de Morella proposades com per part deles dites aldeyes o qual se vol daquelles, e les respostes a aquelles feytes. Vista encara la Carta de la comissio de la senyora Regina e del compromes "per les dites parts daquen feyt e lo poder a nos en aquell compromes" (sobepuesto) e comissio donat e atorgat. Vistes encara les cartes per la dita senyora Regina atorgades ales dites universitats deles dites aldeyes. Et vista e diligentment entesa la Carta condicional feyta entre la dita universitat de Morella, de la una part, e les dites universitats deles dites aldees, de la altra. Et vist encara e diligentment examinat tot ço que les dites parts o qual sevol daquelles davant nos han volgut propossar, dir e allegar, axi de paraula com com per escrit, Deus havent davant nostre huylls, seents en manera de Jutges o de arbitres jutgants e pronunciants, en loch acostumat de Jutgar, per tal quel nostre juhi proces que de la cara de Deu e los nostres huylls vegen egualtat, haut colloqui e comun tractament e consentiment deles dites parts, et consell de savis e de prohomens e aquell senseguit tots en una sentencia, dit o pronunciacio concordants, per vigor e auctoritat de la comissio de la dita senyora Regina e del compromes daquen feyt, per be de pau e de concordia entre les dites parts daqui avant en per tots temps tenidora e observadora.

De taxacions de peyters

Dehim e pronunciam e sentencialment per loa amigable composició (XIII) jutgam que en les taxacions de les peytes comunes de la dita vila e aldeyes quels prohomens de Morella faran daqui avant en aquell dit loch de Morella puxen esser presents sis voldran tres prohomens de les dites aldeyes e dagen esser a aquelles taxacions, los quals dits tres prohomens sien elets per los prohomens de les aldeyes. Axi empero que sien tenguts aquells dits tres prohomens de fer sagament en poder dels jurats de Morella o de qual sevol de aquelles que "seran e" (sobrepuesto) estaran continuament, ço es de dia en dia a la dita taxacio faedora e tindran aquella secreta salvu que puxen relevar la manera de la taxacio segons que aquell dit sagrament sera reebut dels altres prohomens de la dita vila de Morella qui seran elets a la dita taxacio. Enaxi encara quels dits tres prohomens nos departiran de la vila de Morella entro la dita taxacio sie perfecta o acabada si donchs no era per alguna instancia o raho en lo qual car los dits tres prohomens de les dites aldeyes o qual sevol de aquells sen puxen anar a departir de la dita taxacio e que ni puxen venir altres tres prohomens en loch daquells qui sen iran per la dita necessitat daquells empero lochs don siran aquells qui sen iran e no de altre loch o aldea. Et que sien tenguts de fer lo dit sagrament los dits tres prohomens e qual sevol de aquells qui novellament vendran. Semblantment quels altres tres dits taxadors hauran feyt per tal que escandell no puxe enseguir e aquella dita taxacio juaçosament [sic] puxe venir a bon acabament e perfeccio. Axi empero que si los dits tres prohomens pus sia a les universitats de ls dites aldeyes dia suficient asignar a fer la dita taxacio no vindran a la vila de Morella quels prohomens de la dita vila puxen fer la dita taxacio en absencia dels dits proho (XIIII) mens de les dites aldeyes. Enaxi que aquella taxacio hage aytanta valor e fermetat com si los dits prohomens de les aldeyes hi fossen presents. Empero si duran la dita taxacio los dits tres prohomens elets o qual sevol daquells vindran a la dita taxacio faedora quey sien reebuts a aquella en la manera damunt expressada.

Capitol quels jurats de les aldees no puxen taxar les liures de aquelles dites aldees. [...]

Capitol quels jurats de cascuna aldea sien tenguts de dir e de mostrar les liures de les taxacions e que no retendran algunes liures celades o apartades. [...]

Rubrica que sien feyts dos libres e scrits per lo scriva e hun prohom de la vila de Morella. [...]

Capitol per qual manera abatiment de liures deu esser feyt. [...]

Capìtol quels jurats de Morella son tenguts de demanar e certificar los jurats de les aldees a hoyr e reebre los comptes e altres coses comunes. [...]

Capitol com los jurats de Morella son tenguts de donar treslats als jurats de les aldees dels privilegis e cartes comunes si request ne seran. [...]

Capitol com los jurats de Morella poden fer donacions a la esglesia e frares menors de Morella en la manera seguent. [...]

Capitol de donacions al senyor Rey o a la senyora Reyna tro a suma de Noucents solidos. [...]

Capitol de donacions als porters de casa del senyor Rey. [...]

Capitol de donacions per qual manera deuen esser feytes a metges per profit comu. [...]

Capitol com part per les aldees o procurador per totes aquelles poden esser en lo consell de Morella. [...]

Capitol que en les mesatgeries comunes sie demanada part per totes les aldees. [...]

Capìtol que compres algunes comunes la vila de Morella sens consentiment de les aldees n les aldees sens consentiment de la vila no deuen esser feites. (XXIII) [...]

Capitol que les fires de Morella sien guaytades a messio comuna. [...]

Capitol en qual manera los prohomens de les aldees se poden avistar e plegar en certs logars per tractar lurs negocis comuns aprofit daquelles. [...]

Et totes  les damunt dites coses e sengles capitols desus dits fahents (XXIIII) per la dita vila de Morella e pronunciants e aiutgants per la part daquella en tenir e servar aquells dits capitols e sengles en la manera que pronunciats e jutgats son e a aquells en alguna cosa no contravenir, ço es, les universitats del Forchall, Dolocau, de Vilafrancha, de la Matha, de Portell, de Cinchtorres, de Castelfort, de Cati e de Vallibona. Et en nom de aquelles en Gill de Peralta, jurat e sindich del Forchall per la universitat daquell loch, Nanto Vidal, jurat e sindich de la universitat de Olocau per aquella universitat. Et en Bernat Benloch, jurat e sindich de Portell per la universitat de aquell dit loch. Et en Matheu Castell, jurat e sindich e procurador de la dita universitat de Cinchtorres. Et substituit den Thomas Lilet, procurador e sindich de la universitat del dit loch de Cati per les dites universitats de Cinchtorres e de Cati. Et en Pere Muntmeneu, jurat e sindich del dit loch de la Mata per la universitat daquell loch. Et en Yvanyes de Losso, jurat de la universitat de Vilafrancha, present, e en Blascho Sanxo, absent, axi com si fos present en nom de la dita universitat e per aquella. Et en Pere Canals, jurat e sindich de Vallibona per la universitat daquell loch. Tots ensemps presents salvu empero lo dit Blasco Sanxo per los e amiganle composicio arbitram, jutgam sentencialment condempnam. Et en semblant manera totes les dites coses e sengles e capitols desus dits fahetns per part de les dites aldeyes e pronunciants e aprovants per part daquelles en tenir e en servar aquells dits capitols en la manera que jutgats son e a aquells en alguna cosa no contravenir la universitat de Morella, de Xiva, de Palanques e Derbes sobirans e en nom de aquelles en Francesch Aguilo, sindich e procurador de aquella universitat (XXV) de Morella present e en Pere Noguer, sindich e procurador de la universitat de Palanques, present, per aquella universitat e en nom daquella, en Bertoli Benviure, sindich e procurador de la universitat Derbes sobirans, absent, axi com si fos present en nom de aquella universitat per loa e per amigable composicio arbitram sentencialment condempnam. Los capitols empero en les cartes de la dita senyora Reyna contenguts e atorgats als dits prohomens de les aldees. Et los copitols contenguts en la dita carta condicional en aytant com en la present sentencia expresats e declarats e contenguts son arbitram per loa e per amgable composicio sentencialment conferma e aprovam. [...]

Lata  sentencia en la casa de la cort de Morella IIIIº kalendas Julii anno Domini Mº CCCº Tricesimo, presents les parts ja damunt dites. Et tots ensemps la present sentencia loants, atorgants, fermants, aprovants e emologats. Et presents testimonis en Pere Riquart, Narnau Tolsa lo pare, en Pere Sauch, en Domingo Ametla, en Gill Dominguez, Paschal Montull, Miquel Vilar notari, Guillem Aznar, Domingo Ros, notari, Berenguer Betet e molts daltres. Se+nyal den Arnau Aster. Se+nyal den Bertoli Cirera. Se+nyal den Ramon Nebot. Se+nyal den Bertholomeu Segarra. Se+nyal den Guiem de Liminyana. Se+nyal den Bernat Çalom. Se+nyal den Simon Bonfill. Se+nyal den Domingo Ponç, arbitres arbitradors e amigables composadors e jutges damunt dits qui la present sentencia donaren." (pp.126-131)

[SÁNCHEZ ADELL, José (1982): La Comunidad de Morella y sus aldeas durante la Baja Edad Media (Notas y Documentos). Estudios Castellonenses, N.º 1, pp.73-181.]  dialnet.unirioja.es (pdf)

Puig, en el seu llibre de la Iglesuela, ens dona coneixement d'una dada interessant que ens afecta de ple. És el dret que tenen els radamaders de la batllia de Cantavella per passar amb el ramat a terres del castell de Morella, i és que Portell, com a poble més proper devia de ser el més afectat.

En la misma Torre de los Nublos, en el salón del juzgado, sobre lo que hoy es oficina de la secretaría municipal, encontré unos folios en febrero de 1973, escritos por el capitán de Infantería don J. Solsona. habían sido escritos cuando él fue alcalde antes de la 2ª República. Los había copiado traducidos del latín al castellano, de unos pergaminos que más tarde, en el 1936 fueron quemados:

"En el archivo de la villa, entre libros de cuentas, órdenes, veredas y acuerdos municipales, se conservan los siguientes pergaminos:

Nº 5. Por el baile de Cantavieja, Gimeno de Santa Ana, notifica al Consejo de Iglesuela que en 14 de junio de 1352 los vecinos de la bailía tenían derecho, según los privilegios del Rey don Jaime Segundo, de poder ir sus ganados a apacentar a los términos de Morella, notificado por el comendador de la orden de San Juan de Jerusalén, don Simenez [serà Jiménez, no?] de Urrea. 10 de noviembre de 1352.

Nº 17. Notificación del baile de Cantavieja de haber recibido del Rey don Jaime II el privilegio de que todos los vecinos de la bailía son francos de portazgo, que les da de la sal de Peñíscola, del herbaje de los términos de la bailía de Aliaga, Morella y término de Tortosa, sin que puedan ser prendados ni perjudicados. Que no puedan ser juzgados por el maestre ni comendadores, sino por el rey, ni embargados sus bienes salvo tener hechas fianzas confirmando los privilegios de todas las libertades según fuero de Aragón, y no pueden ser molestados sus usos y costumbres. Las franquicias de herbajos se hacen extensivas a los términos de Mosqueruela. 2 de abril de 1332.

Nº 19. Reconocimiento por el baile de Morella de los derechos que tenían los pueblos de Cantavieja a pastar sus ganados en términos de Morella. Año 1395."

[PUIG IZQUIERDO, Fidel Alejo. La Iglesuela del Cid y su ermita. Datos geográficos e históricos. pàg. 50-51. Imprenta Ferrando. Alcañiz. 1991]

1332

De les Confraries de Portell no en sabem res fins al 1388, que és quan són confirmades per Joan I, però a La Mata ja se’n citen un parell l’any 1332. Així, en el testament de Matheu Balle i na Ramoneta, conjugues, figura el següent.

  “...item lexam a la confraria de Sent Anthoni e Senta Bárbera, per quiscun de nos, vint y cinch sous...” (AHDT [Arxiu Històric de la Diòcesis de Tortosa]. Causas Beneficiales. La Mata. Beneficio de San Mateo fundado por Mateo Balle, a. 1332, en su testamento, copia sacada del Protocolo de Pere Sans, en 1463)

  I se confirma en altres cites, que es poden consultar a la pàgina 117 del llibre de La Mata d’Eixarch Frasno. Per exemple, aquesta cita notarial de 1398:

  “...conexeran tots com yo en Guiamó Montmeneu, major de dies, e yo en Domingo Scuriola, axí com a majorals que som de Sent Anthoni e de Senta Bàrbera, confesam...” (AHNM [Arxiu Històric Notarial de Morella]. Pere Çavall. A. 1398, julio 7, f. 14v)

  (EIXARCH FRASNO, José. La Mata (Els Ports de Morella). Pàg. 151. Sant Carles de la Ràpita, Jordi Dassoy, impressor. 1988.)

Portell segons el que ens diu Sarthou en paraules de Balbas, estava dintre de la governació de Castelló.

"El maestro Balbas nos dice lo siguiente: En la época foral hallábase el Reino de Valencia dividido en cuatro gobernaciones: la de Orihuela, la de Játiva, la de Valencia y la de Castellón de la Plana (y al frente de cada una había un lugar-teniente general gobernador). La de Castellón comprendía por la parte de la costa desde el río Cenia, que era mojón de Cataluña, hasta el río de Uxó; y por la parte montañosa, todo el territorio del Maestrazgo y de Morella, hasta el mojón de Aragón [*]. Don Pedro el Ceremonioso, en un privilegio dado en Zaragoza en Octubre de 1335, ordena que el 'lloch-tinent portant veus de general gobernador' de esta gobernación, tenga su asiento en Castellón de Burriana, lo cual se confirma en un curioso privilegio de 15 de Julio de 1366."

{* Madoz, en 1830 també fa referència al "Mojón de Aragón" i, segurament, podria ser que fóra el "Tossal del rei" o "dels tres reis", entre Fredes, la Sénia i Vall-de-roures, que és on conflueixen el País Valencià, Catalunya i Aragó)

[SARTHOU CARRERES, Carles. Geografía general del Reino de Valencia: Provincia de Castellón. p.157. Barcelona. Ed. Alberto Martín. 1913; edició de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Castellón. Sant Vicenç dels Horts (Barcelona). 1989)

1335

Maig, 6. Carta de població de Llucena.

41.- Lucena estuvo ligada en el señorío que don Jaime concedió al noble aragonés Juan Ximén de Urrea en 1233 y perteneció a la jurisdicción del castillo de L'Alcalatén. Su carta de repoblación es del 6 de mayo de 1335. En ella se constata que doña Toda Pérez de Urrea, hija de don Johan Eximénez de Urrea, y mujer que fue del noble don Artal de Alagón, señora de Alcalatén y de su Tenencia, y su hijo Johan Eximénez de Urrea otorgan carta puebla a la villa de Lucena a fuero de Aragón.

"(...) Sepan todos homes como nós Toda Pérez d'Urreya (...) senyora de Alcalatén et de la Tenencia (...) sguardando la buena voluntad et amor que los antecesores nuestros han habido al lugar nuestro de Lucena (...) queremos e otorgamos que vos seyades (sic) poblados e privilegiados a fuero de Aragón e a buen uso e costumbre de Zaragoza.

[GÓMEZ BAYARRI, José Vicente. Cartas pueblas valencianas concedidas a fueros aragoneses. p. 406. Aragón en la Edad Media XX. 2008] pdf en dialnet.unirioja.es

Comença el regnat de Pere el Cerimoniós, fill del rei Alfons el Benigne.

Pere el Cerimoniós o el del Punyalet (a causa del punyal que tenia per costum portar), IV d'Aragó, II de València i d'Empúries, III de Barcelona, I de Mallorca i de Sardenya, signava com a Pere Terç (5 d'octubre de 1319, Balaguer - 5 de gener de 1387, Barcelona ), fou Rei d'Aragó, de València, de Sardenya (1336-1387) i de Mallorca (1375-1387); Duc d'Atenes i de Neopàtria (1381-1387); Comte de Barcelona i d'Empúries (1386-1387). Fill del rei d'Aragó i comte de Barcelona Alfons el Benigne i la seva primera esposa, Teresa d'Entença. Mentre ell fou designat hereu del seu pare a la Corona d'Aragó, el seu germà, l'infant Jaume, fou nomenat hereu del comtat d'Urgell.

La Guerra de la Unió (1347-48) enfrontà d'una banda al propi sobirà, Pere el Cerimoniós i les tropes que li eren fidels, i de l'altra a la coalició formada sota el nom d'Unió de València i Unió d'Aragó, lligues formades per alguns nobles i el braç popular de les ciutats i viles que s'adheriren al moviment senyorial. Catalunya es mantingué fidel al rei. Les hostilitats s'inicaren el 1347 al Regne de València on hi va haver un avalot contra el rei encapçalat per la ciutat de València i seguit per bona part de les viles i llogarets del regne. Les classe populars, després d'un seguit de males collites, protestaven contra l'autoritarisme de Pere el Cerimoniós i la seva càrrega fiscal que tenia per objecte finançar les seves conquestes exteriors. Al Regne d'Aragó la Unió d'Aragó no acceptava que el rei hagués nomenat hereva de la corona la seva filla gran Constança d'Aragó i de Navarra i les hostilitat bèliques començaren a principis de 1348. La guerra acabà amb la victòria reial a la Batalla de Mislata; Aquest abolí, el 14 d'octubre de 1348, el Privilegi de la Unió, unes concessions atorgades pel rei Alfons II d'Aragó a la noblesa aragonesa i valenciana que dataven de 1288. Durant el seu regnat es configurà la Generalitat, a les Corts de Barcelona-Vilafranca-Cervera de 1358 i 1359. Castella havia envaït Aragó i València, i això donà lloc a enfrontaments bèl·lics que ocasionaven grans despeses a la corona. Per això, les Corts van designar dotze diputats amb atribucions executives en màteria fiscal i uns "oïdors de comptes" que controlarien l'administració del donatiu reial. No serà, però, fins a les següents Corts de Montsó (1362) quan la institució tindrà caràcter permanent sota l'autoritat de Berenguer de Cruïlles, bisbe de Girona (1359), qui ha estat considerat el primer President de la Generalitat. [...] Guerra contra Gènova. [...] Guerra contra Castella. [...] Reannexió del Regne de Mallorca a la Corona d'Aragó.

[ca.wikipedia.org]

Fragment de la "carta portolana de Angelino Dulcert", conservada a la Biblioteca Nacional de França. Els pobles de la nostra costa que podem llegir són, de nord a sud: Barcelona, Llobregat, Sitges, Tamarit, Tarragona, Salou, ¿? (Todraster? Rodraster?) , Coll de Balaguer, Ampolla, el Fangar (P. Fangoso), Tortosa, Grao de Tortosa, Peníscola, Capicorb (Corvo), Orpesa, Borriana, Sagunt (Morviedro), Valencia.

[DULCERT, Angelino. Carta portolana de Angelino Dulcert (1339). Palma de Mallorca, 1339.] dretforalcivilvalencia.blogspot.com

Comencen les hostilitats entre Morella i les seves aldees:

Mas tarde, en 1340, las aldeas de Vilafranca y Forcall, creyendo que su aumento demográfico lo justificaba y no queriendo aportar ya más a la comunidad y a la villa de Morella las contribuciones exigidas, sobre todo las llamadas “de mus e valls”, destinadas al castillo, torres, murallas y fosos, que consideraban excesivas y de gran provecho para los otros y nulos para ellas, rompieron los lazos de la solidaridad y abrieron la puerta a la secesión, que procuraron alcanzar en diferentes intentos y buscando la colaboración de las otras aldeas. Por eso rechazaban contribuir a los gastos comunes del capítulo de obras de defensa y prestar ayuda económica a la construcción de la iglesia mayor de Santa María y a la del convento de Sant Francesc; se negaban a dar la ayuda dineraria acostumbrada a la comunidad de frailes menores y a hacer aportaciones para las obras de construcción y mantenimiento del acueducto y fuentes de Morella; y exigían a las autoridades morellanas la fijación de mojones propios para formar sus términos municipales con carácter exclusivo, de modo que ni Morella ni cualquiera de las otras aldeas pudiesen entrar en ellos impunemente. A este fin nombraron un comisionado que pudiese presentar ante el rey de Aragón su petición. El elegido fue Antonio Folch, vecino de Castellfort, quien bajó a la ciudad de Valencia, donde se encontraba el rey Pedro el Ceremonioso, y le presentó el deseo de las aldeas.

El rechazo a contribuir iba haciéndose general y se adhirieron a él los Calvera, señores de la Todolella y Sarañana, el abad de Benifassà y las aldeas de Portell y Olocau, sobre todo a raíz de las guerras de la Unión y de los dos Pedros, cuando el rey Pedro el Ceremonioso decidió fortificar Morella en gran manera obligando a las aldeas a colaborar en el coste de las obras con fuertes imposiciones.

1340

Segura Barreda, en el segle XIX, ens parla de Vallivana i la Salvassòria i sembla que ens diu que en aquell any les aldees de Morella crearien un bovalar dins del seu territori per tal de no haver de fer ús del de Vallivana i Salvassòria.

Conquistada Morella, al ceder D. Jaime I el Señorío a D. Blasco de Alagón, se reservó la dehesa de Vallivana, que dio a su esposa Dª. Violante, pero como a los ocho años que el de Alagón había concedido su carta puebla a los morellanos, habíase aumentado admirablemente el vecindario, la reina quiso manifestar el aprecio que les tenía, renunciando en su favor la grande dehesa de Vallivana y Salvasoria, para que sirviese de baldío para los de Morella y aldeas de su jurisdicción. Como este documento no es de mucha extensión y está expuesto a perderse, nos parece copiarlo íntegro en su mismo idioma. [consultar-lo a l'any 1241)

Desde entonces, la dehesa de Vallivana y Salvasoria fue común, no sólo para los vecinos de Morella, sí que también para las demás aldeas. Señalado después un terreno particular a cada una en 1340, si dentro de sus límites se reservaron dehesas para pasto del ganado mayor, "bobalares", las de Vallivana, Salvasoria, Val de Ballibona y Na Monreala quedaron comunes a todas. [...] Una de ellas (disposiciones), en 1440, fue que los cerdos engordados en el bosque común no podían extraerse de los términos generales sin haber estado antes veinte y cuatro horas en el mercado de Morella. Cuando en 1691 se separaron las aldeas haciéndose villas independientes, los Jurados de Morella prohibieron el entrar ganado de las villas separadas; pero reclamaron éstas su derecho antiguo y después de un largo y costoso pleito, pudieron entrar de nuevo en el goce de apacentarlos. Hasta hoy el bosque de Vallivana sigue común, pero el de Salvasoria se le ha disputado.

[SEGURA BARREDA, José. Morella y sus aldeas. Corografía, Estadística, Historia, Tradiciones, Costumbres, Industria, Varones Ilustres, etc. de esta antigua población y de las que fueron sus aldeas. Tomo I. pp. 418-421. Morella. Imp. de F. Javier Soto, Editor, Año 1868.] En format pdf en repositori.uji.es

Una altra versió, de Tuixans, segurament treta del llibre de Segura Barreda. L'article de Tuixans tracta del Tribunal del Lligalló de Morella [consultar any 1270]

El Tribunal del lligalló prengué molt increment y forta organisació del segle XIII al XIV. Quan la conquesta de Morella, al cedir lo Rey Jaume el senyoriu a don Blasch d'Alagó's reservà la devesa de Vallibana [Vallivana], que la donà a Violant, muller caríssima del Conqueridor; però com qu'als vuyt anys d'haver donat la carta de població als morellans el d'Alagó havia fet tanta crescuda'l vehinat, lloch y masades, y pres tant d'increment el lligalló, la Regina Violant vulgué manifestar l'apreci que'ls tenia, renunciant en son favor la gran devesa de Vallibana y Salvasoria per a que se destinessin de 'baldío' (terrenys no llaurats ni adevesats) al lligalló, qual donació diu: [consultar-lo a l'any 1241)

[...]

La devesa de Vallirana [Vallivana] y de Salvasoria fou aprofitada desde aquell moment pel lligalló, no sols pels vehins de Morella, sinó també de les aldees qu'entraven en la concordia. Després fou senyalat un terreny particular a cada hu en l'any 1340; y acordaren reservarse per al bestiar major els 'bobalars' o 'bohalars' a Vallibana, Salvasoria, Vall de Vallibana y Monreal, obligantse a pagar del fons comú que'n guardava l'Universitat totes les despeses que s'esdevingueren en l'arranjament de les sendes, abeuradors, basses, podes y neteges d'arbres, y fins els altres que s'ocasionaven per l'extinció de l'oruga y reparació de les vedalles, llochs ahont se recullia la llana procedent de les esquilades fetes en les diverses aldees de la concordia. També gaudia Morella d'un privilegi donat en 1440, el qual disposa que'l bestiar y porchs engrexats en el bosch comunal no podien trèures del terme general sense haver estat abans vintiquatre hores en el mercat de Morella. Axò'ns demostra que'l lligalló tenia cura de fomentar molt bé'ls seus interessos.

[TUIXANS Y PEDRAGOSA, Joaquim (1926): El Tribunal del Lligalló a Morella (Segle XIII. Dret foral consuetudinari)(p.168-177). Article publicat en el Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. 1926: Vol.: 12 Núm.: 87 Julio a septiembre 1925] http://www.raco.cat

Febrer, 20. Nou bisbe de Tortosa: Guillem de Sentmenat. Ho va ser només un dia perquè el Papa Benet XII ho va invalidar fent ús del seu dret de reserva pontifícia. Abans ho era Berenguer Desprats (de 1316 a 1340) i després, Arnau de Lordat (de 1341 a 1346).

[Llista de bisbes de Tortosa. ca.wikipedia.org)

Agosto. A una web de Catí, Antonio Melià Lloréns ens diu que aquest any les "aldees de Morella" van aconseguir del rei que es fixaren els tèrmens de cadascuna d'elles:

"Los abusos que el Justicia y Jurados de Morella cometieron sobre las sufridas aldeas durante los cuatro siglos y medio de tiránico sumisión fueron considerables, propiciando diversas reacciones de éstas a lo largo de este tiempo, tenientes a alcanzar su total emancipación.

El sentimiento autonómico de estos sumisos pobladores aparece ya en el primer tercio del siglo XIV, al pretender que el rey adjudicara a las aldeas términos propios. Así acuerdan comisionar para formular esta súplica colectiva a Antonio Folch, de Castellfort, el cual consiguió que Pedro IV ordenara al Bayle de Morella, D. Nicolás del Pí, en 13 de enero de 1.340 llevara a cabo tal demanda; pero por discrepancias en el amojonamiento de las lindes no pudo materializarse hasta el mes de agosto del año siguiente."

**D'AQUEST AMOLLONAMENT NO EN TENÍEM CONSTÀNCIA, CALDRIA INVESTIGAR-HO**

[catimenu.com]

Octubre, 3. Nou bisbe de Tortosa: Arnau de Llordat. Ho va ser fins al 1346. Abans ho era Guillem de Sentmenat (de 1340 a 1341) i després, Bernat Oliver (de 1346 a 1348).

[Llista de bisbes de Tortosa. ca.wikipedia.org)

Document III

1342.- Diciembre, 24. Valencia. Pedro IV establece las atribuciones del lugarteniente de justicia de la aldea de Vallibona, y las del justicia de Morella sobre dicha aldea. Fols. XXVII-XXX.

Sentencia del loch de Vallibona donada per lo senyor Rey.

Hon nos en Pere, per la gracia de Deu etcetera. Vistes les appellacions per lo justicia o justicies de la aldea de Valibona comisses de alguns manaments penals per lo justicia de la vila de Morella a ell feytes a les quals appellacions proseguir e inhibicions per vigor daquelles obtenir e altres molts enantaments fer se enseguit lo sindich de la dita aldea. [...)

Lata sentencia in civitate Valencie IXº kalendas januarii anno Domini MIllesimo CCCº XLº secundo. [...] (pp.132-133)

[SÁNCHEZ ADELL, José (1982): La Comunidad de Morella y sus aldeas durante la Baja Edad Media (Notas y Documentos). Estudios Castellonenses, N.º 1, pp.73-181.]  dialnet.unirioja.es (pdf)

Juny, 26. Nou bisbe de Tortosa: Bernat Oliver. Ho va ser fins al 14 de juliol de 1348. Abans ho era Arnau de Lordat (de 1341 a 1346) i després, Jaume Sitjó i Carbonell (de 1348 a 1351).

[Llista de bisbes de Tortosa. ca.wikipedia.org)

Paco Segarra, en una web de Catí ens dóna informació sobre la disputa entre Morella i les aldees i la Guerra de la Unió:

36-2 1349 GUERRA DE LA UNIÓ (continuació)

Com dèiem, Morella no va respectar l'acord amb les aldees i es va posar del ban Reial. Les aldees es van queixar davant de la metròpoli per no respectar els acords presos i decantar-se pel rei, dient-li que “no devien cambiar per si la dita ordenacio ne innovar alcuna altra cosa sens voluntat de les dites aldees ne trametre missatgers al senyor rei pus lo fet roquave e toque a la comunitat de la dita Vila e aldees, segons la sentencia arbitral que es entre ells”. Las aldeas se negaron a pagar los mensajeros que había mandado Morella al rey, “no deuen pagar alcuna cosa”.

Esta va justificar el seu canvi d'actitud en escrit de data 28 d'agost de 1347.

“Conexeran tots Quod die saqbbati jntitulata Octauo Kalendas Septiembres anno Dominj Millesimo Trecentesimo Quadragesimo Septimo. Los missagers de les aldeyes de Morella ço es Nantoni Cubells missager del loch del Fforcall, En Bernat de Muntalt missager del loch de Cati, en Guillem Conessa missager del loch de Vallibona, En Guillem Marco missatger del loch de la Mata, Nantoni Folch missatger del loch de Castellfort, En Cipres Calbo missatger del loch de Cinchtorres, Narnau Martell missatger del loch de Portell, Domingo Terça missatger del loch de Olocau, en Berenguer Centelles missatger del loch de Villafranca, et en Marco Bercelo missatger del loch de Palanques donaren per escrit los capitols o posicions infraseguents als honrats en Domingo de Paholac e en Pere Nauarro Jurats de Morella la tenor dels quals es aytal: Diuen los missatgers de les aldeyes de la vila de Morella tots en vna veu concordants ques marauellen dels prohomens de la dita vila per qual raho cambiaren la fforma daço que entre tots ere hordenat sobre la vnio, car be saben los dits prohomens de la dita vila que a lur manament e uoluntat los fon donat poder de fer e fermar la dita unio ab sindicats fetts per la dita uila e aldeyes…….

Les aldees seguixen amb allò que s'ha acordat amb la metrópoli argumentant les raons que li assistixen a València per a proclamar la Unió, però Morella hi havia donat el pas.

Catí, no obstant, es va decantar per la Unió. Ignorem la resta de les aldees quin partit va prendre. Tot pareix indicar que la majoria es va decantar pel partit del Rei Pere.

“Quod fuit actum in castro Pepiniani in camera videlict timberorum octava die julii anno a Nativitate Domini Millesimo CCCº quinquagesimo octavo, nostrique regni vicesimo tercio.”

La primera batalla es va decantar a favor dels unionistes, i van assetjar al rei a Sagunt. Este, astut com sempre, davant de la comissió manada pel Papa per a intentar reconciliar-lo amb la seua madrastra i germans, va anomenar don Fernando procurador i hereu de la Corona i a més va anomenar un justicier (Justicia) per a València, càrrec que ja existia a Aragó. Els unionistes van traslladar el monarca a València, des d'on va escriure als seus fidels perquè deposaren les armes i juraren la Unió. Evidentment, no podia fer una altra cosa estant pres com estava. Morella intuint que això del rei era un estratagema, no va obeir el seu mandat i va proveir el seu castell de comestibles i efectes, va reclutar tres companyies de soldats i va anomenar Gerardo Torres el seu capità.

Mentrestant, aprofitant que a València la pesta negra començava a fer estralls, el rei va poder abandonar la ciutat. Als pocs dies es reprenien les hostilitats. El 21 de juliol de 1348 en Épila era derrotat el cap dels unionistes, don Fernando, per Lope de Luna. Amb esta victòria per part del rei Pere, es va aconseguir la pau en el Regne d'Aragó. Es va traslladar a Saragossa i des d'allí va imposar exemplars castics als derrotats.

Es va dirigir després a València i el 10 de setembre de 1348 derrotava als unionistes capitanejats per Juan Sala en la batalla de Mislata. El dia 10 de novembre entra a València on va imposar horrorosos castics. Un d'ells va ser el de fondre la campana que convocava el consell i del metall fos amb un cullerot donant de beure als derrotats perquè moriren amb les entranyes abrasades.

El rei En Pere va continuar amb la represió sobre els vençuts, que va durar tot l'any 1349. Va anul·lar el privilegi de la Unió, i inclús és va ferir en una mà a l'intentar esgarrar-lo amb el seu propi punyal, d'on li ve el nom de “En Pere el del punyalet”.

Quant al nostre poble, va manar a dos comissaris, Bernat Vives de Canemàs i Ramón Nebot per a investigar els “crims” que havien comés els de Catí durant la guerra.

Catí va anomenar a Pere Miralles procurador per a la seua defensa el dia 31 de gener de 1349. Este es va presentar davant del rei el dia 3 de febrer aconseguint el perdó real el dia 19 del mateix mes i any, però pagant 4.000 sous de multa.

L'escrit de perdó del rei, s'iniciava d'esta manera:

“Morella 19 febrer de 1349

ouerjnt vnieuersi Quod die lune jntitulata quinto decimo kalendas Marcij Anno dominj Millesimo Trecentesimo Quadragesimo Nono. Comparech davant los honrats e discrets en Bernat Ujues de Canelas et en Ramon Nebot, saujs en dret, jutges e hoidos de la cort del senyor Rey e jutges diputats per aquell mateyx senyor a enquerir e fer jnquissicio contra la vniuersitat del loch de cati e singulars de aquella qu'en P. mjiralles vey e habilitador del dit loch e sindich e procurador de la dita vujuersitat, et presenta a aquells dits jutges e per mj en Bernat Asquo notari publich per auctorita real legir e publicar feu e requerir en presencia dels testimonis desus escrits vna carta del molt alt e poderos princep e senyor Rey de Arago en pergamj escrita segellada ab lo segell pendent del dit senyor Rey ab cera uermella segons que en prima faç apparie la tenor de la qual es segons que s segueix: Nos petrus dey gracia Rex Aragonum Valencia Majoricarum Sardinie et Corssice Comesque Barchinone Rosillionjs et Cerytanie tenore presentís carte nostre firmiter valiture absolvimos deffinimus relaxamus ach eciam perdonamos vobis juratis et probis hominibus ach vniuerssitati et singularibus perssonjs tam vivis quam mortuis loci de Cati aldee morelle….."

Esta sentència tan ràpida del rei va evitar mals majors, ja que els comissionats Bernat Vives de Canemàs i Ramón Nebot, ja havien iniciat les investigacions i decomissats alguns béns dels catinencs, que, lògicament van haver de restituir.

[Ho trobem en  catimenu.com] Consultar els Boletins de la Sociedad Castellonense de Cultura (BSCC) de 1959.

Setembre, 6. Zaragoza. Pere el Cerimoniós enfranqueix els habitants de la ciutat i aldees de teruel, dels imposts d'herbatge, carnatge i muntatge, pagadors en el regne de València pel bestiar que entra en territori valencià.

Biblioteca de Catalunya. Barcelona. Libro de la Comunidad de Teruel. Ms. 707. Còpia simple de començaments del segle XVII, ff. 63v-64r
Garcia Edo, Vicent. "El Libro de la Comunidad de Teruel (1206-1533)". Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura. 1999, pp. 437-438

Nos Petrus, Dei gratia rex Aragonum, Valentie, Maioricarum, Sardinie et Corsice, comesque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie. Considerantes quod inter alia que regie serenitatis fastigium precipue decorare noscuntur, et ad grata subditos inducunt obsequia et ceteros animant, ad sincere devotionis fervore benemeritos insignire muneribus, et laboriosa servitia munificentie retributionis antidotis compensare; prospicientes igitur grata et accepta servitia per homines ville Turolii et aldearum eiusdem, nostris predecessoribus et nobis prestita fideliter ac devote; ob quod dignum reputavimus tam habitantes in villa et aldeis predictis quam habitaturos condignis favoribus prosequi gratiarum; idcirco, tenore presentis carte nostre perpetuo valiture intuitu servitiorum predictorum, volumus ac concedimus hominibus ville Turolii et aldearum eiusdem, presentibus et qui pro tempore fuerint, quod de cetero a datione, prestatione seu solutione herbatici sive carneragii seu montatici regni Valentie, ratione ovium parideriarum et vaccarum seu equarum eorundem sint franqui, quitii, liberi et immunes, et a datione, prestatione seu solutione ipsius herbatici seu carneragii et montatici deinde minime teneantur; quinimo ab ipsa datione, prestatione seu solutione in regno predicto et locis ipsius quitios, franchos, liberos et immunes, perpetuo appellamus. Mandantes universis officialibus et subditis nostris in regno Valentie constitutis et constituendis, presentibus et futuris, necnon emptoribus seu collectoribus aut receptoribus herbatici, carneragii seu montatici regni Valentie, quod presentem concessionem nostram hominibus ville predicte et aldearum iamdictarum presentibus et futuris, inviolabiliter observent et faciant observari, et non contraveniant nec aliquem contravenire permitant aliqua ratione. Recipientes omne ganatum eorundem, sub nostra speciali custodia, guidatico seu comanda, in eundo, stando pariter et etiam redeundo. In cuius rei testimonium presentem cartam nostram fieri iussimus nostre magestatis sigillo munitam.

Datum Cesarauguste octavo idus septembris anno Domini millesimo trecentesimo quadragesimo septimo. Rex Petrus. Signum Petri, Dei gratia regis Aragonum, Valentie, Maioricarum, Sardinie et Corsice, comitisque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie. Testes sunt infans Jacobus, comes Urgelli et vicecomes Agerensis; infans Ferdinandus domini Regis frater; Luppus de Luna, frater Sancius archiepiscopus Terrachone, Blasius de Alagone. Sig+num mei Roderici Didaci deAltariba, scriptoris domini Regis, qui mandato ipsius hec scribi feci, cum rasis et emendatis in VIIIª linea, ubi scribitur “nostram hominibus” et clausi.

[jaumeprimer.uji.es]

1348

Any de la famosa glànola o Peste Negra. Diu Grau que Portell en 50 anys se va refer moltíssim, i així, al 1397, hi havien 157 focs [157 x 4,5 = 706 persones].

“En emprar fonts com l’Arxiu de la Corona d’Aragó i el Notarial de Morella, a més a més d’altra bibliografia general, és desconcertant vore com Portell, als cinquanta anys (51 per a ser més exactes) de la famosa glànola o peste negra de 1348, que va delmar la població dels nostres Ports, s’havia refet i tenia una densitat demogràfica prou important.”

[GRAU MONSERRAT, Manuel. Tres qüestions d’història portellenca. Pàg. 67. Boletín de Amigos de Morella y su Comarca (AMYC) Morella. Año XI, 1989-90]

Laliena també parla d'aquestes epidèmies:

Como es sabido, los siglos bajomedievales constituyen un periodo peculiar, marcado decisivamente por la instalación de las epidemias de peste como un componente fundamental de la dinámica demográfica de ésta y de cualquier otra región europea. La estructura de la población del Maestrazgo y su evolución a corto y largo plazo se vio muy afectada por este componente catastrófico de la mortalidad, ya de por sí elevada. Debemos, sin embargo, huir de la impresión de una etapa de crisis, dominada por una muerte cercana y opresiva, para insistir en que las gentes, y en particular las de Aragón meridional, resistieron con entereza los embates de la peste, reconstruyeron incesantemente sus familias y modificaron sus comportamientos económicos para obtener los mejores rendimientos de un mundo cambiante. [...)

Las oleadas de peste que afectaron la comarca fueron, cuando menos, las de 1348, 1362, 1375 y 1410, aunque puede haber otras intermedias que desconocemos.

En el siglo XV, la enfermedad continuó siendo endémica, si bien es más difícil averiguar sus fases de incidencia, al tener un carácter menos general. A pesar de que existen pocos estudios sobre esta cuestión y ninguno de carácter amplio, los medievalistas y modernistas aragoneses suelen admitir implícitamente que los siglos bajomedievales contemplaron un declive más o menos continuo de la población, que alcanzó mínimos a finales del siglo XV, como reflejaría el censo de 1495. Es probablemente, sin embargo, que esta visión del ciclo demográfico no sea correcta, de modo que, en realidad, la fase crítica de la curva de la población deba situarse hacia 1380-1400. A este periodo sucedería una etapa de estabilidad dentro de niveles bajos, para reiniciar un alza demográfica en algún momento de los años centrales del siglo XV, que prosiguió ininterrumpidamente en la centuria siguiente.

[LALIENA, Carlos. Maestrazgo, laberinto de silencio. Capítulo: Historia medieval. pàg. 60-61. Parque Cultural del Maestrazgo. Plan de Dinamización Turística del Maestrazgo. Teruel. 2003]

El professor Ubieto ens parla de camins de peregrins però ens diu moltes altres coses, també interessant, amb les que hem d'aprofondir. És el cas de alguns brots de "peste" que podrien haver afectat, diu, l'activitat peregrina a Santiago de Compostela. Les incloem perquè, si van afectar al veí Aragó, ací és probable que també:

* En negreta, les més virulentes (almenys en Aragó)

La peste de 1348-1352, llamada "Peste Negra", es la más estudiada y por eso también la más conocida, y debió influir lo suyo en el ritmo romero durante su vigencia. [...] El propio monarca (Pere IV) se quedó viudo de Leonor de Portugal a causa de la pestilencia ese mismo año 1348.

San Roque, un santo nacido en el último tercio del siglo XIII, por méritos propios se convirtió de la noche a la mañana en el intercesor entre el cielo y tierra para tratar de paliar o eliminar la lacra, y se le hizo patrono de muchas localidades, se le erigieron varias ermitas en pueblos diversos o celebraron su actuación positiva con festejos que todavía se conmemoran actualmente cada año el día 16 de agosto. De las 164 poblaciones afectadas por la peste, en 29 de ellas celebran hoy las fiestas mayores en su honor [entre d'altres, Bordón i Mirambell], lo que nos hace pensar que buena parte de las 114 poblaciones en las que se celebra esta festividad se verían afectadas por la Peste Negra.

[Més endavant, quan parla dels darrers brots, ja al segle XVIII, diu que a Sant Roc se li va afegir, com a defensor, Sant Sebastià.]

En marzo de 1350, Pedro IV de Aragón escribe a Alfonso XI de Castilla para ponerse de acuerdo en solicitar al Papa indulgencias para los supervivientes de la peste que acudieran a Santiago o a Roma, ciudad ésta por la que no aboga el castellano. (pàg.122)

[Portell també celebra les festes en honor a Sant Roc (i a Sant Tomàs de Villanueva -mort en 1555-); podrien ser aquestes indulgències, l'origen de la llegenda dels peregrins que van anar de peregrins a Roma i que, va continuar amb la peregrinació anual a Sant Pere de Castellfort.]

[UBIETO ARTETA, Agustín (2016): Caminos peregrinos de Aragón. Institución Fernando el Católico (CSIC). Excma. Diputación de Zaragoza. Zaragoza.] ifc.dpz.es

Octubre, 13. Nou bisbe de Tortosa: Jaume Sitjó i Carbonell. Ho va ser fins a 1351. Abans ho era Bernat Oliver (de 1346 a 1348) i després, Esteve Malet (de 1351 a 1356).

[Llista de bisbes de Tortosa. ca.wikipedia.org)

Segura Barreda, en el seu llibre Història de Morella y sus aldeas parla de la situació administrativa del bisbat de Tortosa i les seves parròquies a meitat del segle XIV:

A la mitad del siglo XIV los pueblos cristianos se habían multiplicado en nuestra diócesis, la raza árabe disminuía y se levantaban nuevas poblaciones alrededor de las antiguas a donde afluían colones de las montañas de Aragón y de otras partes, atraídos por la bondad del suelo y las riquezas que producía. Castellón, Villarreal, Vinaroz, Benicarló, San Mateo y otras poblaciones rivalizaban con las que habían sido sus cabezas, y el número de sus habitantes se aumentaba cada día. Pero por esto mismo se aumentaban en el tribunal eclesiástico los negocios, y no bastaba ya para aligerar el peso del oficial de la curia de Tortosa el que en Morella hubiera un Arcipreste; que preciso crear oficiales foráneos que conocieran en las causas y litigios de un distrito señalado.

Dividióse el obispado en cuatro estaciones; la de Tortosa que comprendía la parte de Cataluña hasta el río Cenia; la de Almazora la parte de la Plana de Burriana; la de San Mateo, el viejo Maestrazgo hasta Peñíscola y Villafamés; y la de Morella la parte montuosa, de la que debemos ocuparnos particularmente.

Las parroquias pertenecientes al oficinato de Morella eran Morella y sus parroquias, esto es la de San Miguel, San Juan, Salvasoria, Herbés subirans y la Puebla de Alcolea; Adzaneta, Albocácer, Ares, Arboleda [la Albareda], que luego se agregó a Portell, Ballestar, Benasal, Bel, Boxar, Benafigos, Ballibona, Castell de Cabres, Castellfort, Catí, Chiva, Corachar, Cinctorres, Culla, Callosa, cuya correspondencia ignoramos , Fredes, Forcall, Herbés susans, La Mata, Molinell en el término antiguo de Culla, Malagraner en la Tinenza de Benifazar, Ortells, Puebla de Ballestar, unida a Villafranca, Puebla de Benifazar, Portell, Palanques, Todolella, Sarañana, Torrenbesora, Villafranca, Vistabella, Villardecanes, Villores y Zorita. Tenía pues el oficialato cuarenta y tres parroquias a mediados del siglo XV. (Vol.1, pàg.283)

[SEGURA BARREDA, José (1868): Morella y sus Aldeas. Geografía, Estadística, Historia, Tradiciones, Costumbres, Industria, Varones Ilustres, etc. de esta población y de las que fueron sus aldeas. Imp. de F. Javier Soto, editor. Morella. Año 1868. (3 Volums)] repositori.uji.es

1351-96

En un treball de Vicente Pons, titulat "Los Notarios valencianos en época de Pedro IV y Juan I (1351-1396)", n'apareixen tres de Portell. Citem tants els portellans com els que ens pillen més a prop:

Estudio del notariado en el reino de Valencia de la segunda mitad del siglo XIV a través de los registros de 'notariorum' de Pedro IV (1351-1387) y Juan I (1387-1396), en el Archivo de la Corona de Aragón, su cuantificación (610 nombramientos reales), procedencia, tipo y ámbito del nombramiento, distribución geográfica y relaciones. Todo esto en el contexto de la primera etapa del Colegio de notarios de Valencia. [...)

C: Notarios generales: "per totam terram et dominacionem dicti domini regis, per totam terram et dominacionem"

*Tàrrega no seria un cognom comú en Portell. No descartar que en el manuscrit posara Tarreça. Terriça o Terrissa sí que ho era.

[PONS ALÓS, Vicente (2012): Los notarios valencianos en época de Pedro IV y Juan I (1351-1396). Aproximación a su prosopografía. En Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols, XXX. pp.31-86. Col·legi de Notaris de Catalunya. Barcelona.] raco.cat

Febrer, 15. Nou bisbe de Tortosa: Esteve Malet. Ho va ser fins a 1356. Abans ho era Jaume Sitjó i Carbonell (de 1348 a 1351) i després, Joan Fabra (de 1357 a 1362).

[Llista de bisbes de Tortosa. ca.wikipedia.org)

Juny, 14. Puig, en el seu llibre de la Iglesuela, ens dona una dada interessant que ens afecta de ple. És el dret que tenen els radamaders de la batllia de Cantavella per passar amb el ramat a terres del castell de Morella, i és que Portell, com a poble més proper devia de ser el més afectat.

En la misma Torre de los Nublos, en el salón del juzgado, sobre lo que hoy es oficina de la secretaría municipal, encontré unos folios en febrero de 1973, escritos por el capitán de Infantería don J. Solsona. habían sido escritos cuando él fue alcalde antes de la 2ª República. Los había copiado traducidos del latín al castellano, de unos pergaminos que más tarde, en el 1936 fueron quemados:

"En el archivo de la villa, entre libros de cuentas, órdenes, veredas y acuerdos municipales, se conservan los siguientes pergaminos:

Nº 5. Por el baile de Cantavieja, Gimeno de Santa Ana, notifica al Consejo de Iglesuela que en 14 de junio de 1352 los vecinos de la bailía tenían derecho, según los privilegios del Rey don Jaime Segundo, de poder ir sus ganados a apacentar a los términos de Morella, notificado por el comendador de la orden de San Juan de Jerusalén, don Simenez [serà Jiménez, o Ximénez] de Urrea. 10 de noviembre de 1352.

Nº 17. Notificación del baile de Cantavieja de haber recibido del Rey don Jaime II el privilegio de que todos los vecinos de la bailía son francos de portazgo, que les da de la sal de Peñíscola, del herbaje de los términos de la bailía de Aliaga, Morella y término de Tortosa, sin que puedan ser prendados ni perjudicados. Que no puedan ser juzgados por el maestre ni comendadores, sino por el rey, ni embargados sus bienes salvo tener hechas fianzas confirmando los privilegios de todas las libertades según fuero de Aragón, y no pueden ser molestados sus usos y costumbres. Las franquicias de herbajos se hacen extensivas a los términos de Mosqueruela. 2 de abril de 1332.

Nº 19. Reconocimiento por el baile de Morella de los derechos que tenían los pueblos de Cantavieja a pastar sus ganados en términos de Morella. Año 1395."

[PUIG IZQUIERDO, Fidel Alejo. La Iglesuela del Cid y su ermita. Datos geográficos e históricos. pàg. 50-51. Imprenta Ferrando. Alcañiz. 1991]

1352

 Encara que parlant de Catí, mossén Juan Puig ens parla d'uns músics molt especials en aquesta comarca i que encara amenitzen les nostres festes: els dolçainers:

1655. Cuando solían tocar los dulzaineros. Cuando no estaban organizadas las bandas de música, como en los tiempos modernos, tocaban en el pueblo los dulzaineros, que ya los vemos en Catí en 1352. Se encargaba el Consejo de alquilarlos, o los mayorales que servían a los santos, y eran también los mozos que intervenían, pagando una parte de lo concertado. Solían tocar en Navidad, las dos Pascuas, las fiestas de Agosto o Asunción de la Virgen, San Martín y Santa Ana. [...] Un dulzainero y un tamborilero eran suficientes en estos tiempos para alegrar y divertir al pueblo en sus fiestas principales, sin las armonías complicadas y estudiadas de las bandas de música modernas. (A.M. e Index, pág. 437 y 438)

[PUIG PUIG, Mossén Juan. Historia breve y documentada de la Real villa de Catí II, pàg. 35. Servei de publicacions de la Diputació de Castelló. 1998)

1353

Encara que no siga de Portell, citem un document que trobem en la biblioteca nacional francesa (consultable també en archive.org). El document parla d'un tal Pedro Ros, metge del rei. Cita també uns barris molt curiosos de la València poc després de la conquesta.

Pedro IV desde Barcelona, 4 de Junio de 1351, ratifica una donación, completa y libre, hecha a 'archiatro', de un huerto con sus tierras y edificios en la Plaza de las Ollas de Valencia, "Ollaria satis prope domum Sancti Lazari", que perteneció á un clérigo de Burriana en el campo de Castellón; [...] Dos años después quedó ratificada la donación perteneciente á una propiedad en Vilafranca de Morella, y en este mismo año de 1353, al autorizar el soberano una venta en que figuran el judío Bon Sua de Piera, su mujer y Pedro Ros, llama á éste 'su médico'. (Reg.895, fs.152 y 165)

Abans, en 10 de desembre de 1342, el rei concedia títol de noblesa al 'seu metge' (Pedro Ros), per haver demostrat ser descendent, per línia directa, d'un tal Offredo Ros de Ursino, premiat per Jaume I en la conquesta de València. Posem un fragment per veure com d'estranys sonen alguns dels seus barris:

Rex Jacobus etc. damus et concedemus vobis Offredo Ros de Ursinis de Campofloris milite et de nobilissimo genere romanorum sancte urbis Roma et tribus fratribus vestris et sexaginta sociis equitibus vestris qui fuistis in servicio Dei omnipotentis et Beate Marie carissime domine nostre tunc in conquista civitatis Majorice et nunc in conquista Regni et civitatis Valencie continue, sex vicos cum sexiginta quator hospicia notabilia et multa alia minores intus civitatis Valencie confrontates cum barrio de Albucalbo et cum barrio ¿Faxeradi? et cum barrio de Algalga et cum barrio Alhadrani et cum barrio hominum Ilerde et cum barrio hominum Barchinone et cum murus civitatis, hondum tenendum cum interitibus et exitibus et affrontacionibus et suis pertinentis... et ad dividendum cum fratribus vestris et sociis sexaginta sicust vobis placuit et a omnis vostras voluntates... (Nota: Este documento lleva fecha equivocada: Valencia cuarto nonas Mady eram MCCCXXVI)

[COMENGE, L. El protofísico de Pedro el Ceremonioso. pp.151-157. Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona. Octubre a Diciembre de 1901. Año 1, Núm.4. Tipografía de la Casa Provincial de Caridad. Caller de Montealegre, núm.5. Barcelona. 1901.] archive.org

1355

Any en que LA MATA passa a ser de aldea a “carrer” de Morella, possiblement degut a la pèrdua de població per la peste. Ho trobem en un document que hi ha a l’Arxiu de La Mata, juntament amb un procés per deutes de La Mata a Morella, de 9.993 lliures, escrit l’any 1690. Diu Eixarch:

¿Es posible -se preguntará el lector- averiguar la fecha y el por qué La Mata cambió su situación con respecto a Morella, pasando de aldea que era a ‘carrer’? Afortunadamente creemos poder satisfacer tal curiosidad. En un legajo del año 1690, que hace referencia a un anterior proceso, seguramente por deudas, de 1630, se hace constar que en el folio 143 se leía: “La Mata, fins l’any 1355 fonch universitat de per si; i que en aprés, en dit any, se uní i feu carrer de dita vila de Morella, com consta en dit acte de ajuñiment que està en dit foli 143” (Archivo Municipal de la Mata -AMM-. Documentos antiguos. Legajo en que se encuentra el Proceso por deudas de La Mata a Morella, de 9993 libras. A. 1690). Después de facilitarnos la fecha en que La Mata se constituyó en ‘carrer’, no sabemos si por propia voluntad o por imposición de la metrópoli o por exigencias de una difícil situación (pues no hay que olvidar las terribles consecuencias, tanto de índole económica como demográfica, causadas por la terrible Peste Negra, 1348-49, que supuso, según algunos autores, la muerte de tres cuartos o dos tercios de nuestra población [La Mata]).

Y continúa el legajo: “En apres tingueren diferents altercats sobre les vexacions que patia La Mata de la vila de Morella que carregà als veins de dit carrer en diferents pechos que li imposava i sempre fonch mantenguda dita vila en cobrar les sises (impost que se cobrava damunt els comestibles i altres mercaderies, llevant-ne una part del pes o mesura) i imposits en lo pa, vi, carn, mercaduries i altres coses, com també en totes les demés contribucions dels demés vehins de dita vila”

[EIXARCH FRASNO, José. La Mata (Els Ports de Morella). Pàg. 62. Sant Carles de la Ràpita, Jordi Dassoy, impressor. 1988]

El professor Ubieto ens parla de camins de peregrins però ens diu moltes altres coses, també interessant, amb les que hem d'aprofondir. És el cas de algunes guerres que podrien haver afectat, diu, l'activitat peregrina a Santiago de Compostela:

El siguiente conflicto que pudo influir se dio en el siglo XIV [el primer que cita no ens afecta, ja que és la 'guerra dels tres Sanchos' -Aragó, Castella i Navarra- (1065-1067), ja que estàvem sota control musulmà], siglo epidémico por antonomasia como veremos. El primer tramo de la frontera castellano-aragonesa quedó fijado a la muerte de Alfonso I el Batallador, entre 1135 y 1137, correspondiendo con la extremadura soriana. A partir de allí, el resto de la línea fronteriza fue pactado. El problema no estaba allí.

Cuando Pedro I de Castilla y Pedro IV de Aragón se enfrentaron entre 1356 y 1369, no estaban en juego tierras que pudieran afectar a la integridad del reino aragonés. La 'Guerra de los dos Pedros' constituyó un episodio más de otra de mucho mayor alcance geográfico y de mayor duración, la 'Guerra de los Cien Años', dirimida fundamentalmente entre Francia e Inglaterra. Aragón y Castilla formaron parte de ella como aliados de aquéllos, aunque en realidad los motivos para este enfrentamiento peninsular fueron otros. [...]

El monarca aragonés (Pedro IV) tenía dos objetivos en esta lucha: incorporar el reino de Murcia a la Corona de Aragón (aspiración que databa de tiempos de Jaime I, en el siglo XIII) y dominar el Mediterráneo occidental frente a Castilla y Génova, su aliada.

La guerra, muy cruenta, abarca de 1356 a 1365, porque su prolongación, entre 1365 y 1369, fue más bien entre le monarca castellano (Pedro I, ayudado por Inglaterra) y su hermano (Enrique de Trastámara, hijo bastardo del malogrado rey Alfonso XI, el cual contaba con ayuda francesa), que acabó por destronarlo (1369) [és la batalla de Montiel, on Pedro I acaba morint]. [...)

El reino de Aragón soportó la peor parte. Ciudades como Teruel estuvieron varios años en poder castellano. Las alternativas se sucedieron, como la tregua de 1357, la paz de Terrer (1360) y el incumplido tratado de Murviedro (1363). Se produjeron multitud de despoblados en tierras de Tarazona, Calatayud, Teruel y Albarracín. El resultado para Aragón, ineficaz. [...]  La 'Guerra de los Dos Pedros' paralizó momentáneamente, sin duda, las romerías de largo alcance. [...]  Finalizaría con la paz de Almazán de 1375. Llegó un periodo bonancible que aprovechó el monarca aragonés para incentivar las peregrinaciones, como demuestra la ingente tarea caritativa de la 'Limosna' real itinerante a partir de 1378 entre Cataluña y Aragón. (pàg.114-116)

[UBIETO ARTETA, Agustín (2016): Caminos peregrinos de Aragón. Institución Fernando el Católico (CSIC). Excma. Diputación de Zaragoza. Zaragoza.] ifc.dpz.es

Febrer, 27 Nou bisbe de Tortosa: Joan Fabra. Ho va ser fins a 1362. Abans ho era Esteve Malet (de 1351 a 1356) i després, Jaume de Prades i de Foix (de 1362 a 1369).

[Llista de bisbes de Tortosa. ca.wikipedia.org)

EL RÍO BERGANTES. [...] El cronista morellano D. Ramón Bruñó Escorihuela, Presbítero archivero que fue del de nuestra Arciprestal, copia en sus 'Anales de Morella', sin cita de procedencia, pero que en la mayor parte extrae de las noticias insertas en "Protocolos, Baldufaris, Libros Capitulares y papeles sueltos del Archivo Histórico Eclesiástico", los siguientes datos a este respecto interesantes: Grandes temporales de agua y salida de los ríos en 1321, 1328, 1358 y 1407. Salió el Bergantes varias veces del 20 de Noviembre al 21 de Diciembre de 1475. Hasta 1540 a 5 de octubre no consta ocurriera otra avenida, que se repite en 1546 a 1º de Marzo y 1582 a 2 de Mayo. Se desbordó el Bergantes: 7 de enero de 1826, 24 de mayo de 1853 y 1 de agosto de 1860. En 1909 [...] (pàg.136)

[Vallivana. Revista quincenal de las Fiestas Sexenales de Morella. Núm.9. Morella, 1 de Diciembre de 1945.] repositori.uji.es

"El sentimiento autonómico de estos sumisos pobladores aparece ya en el primer tercio del siglo XIV, al pretender que el rey adjudicara a las aldeas términos propios. Así acuerdan comisionar para formular esta súplica colectiva a Antonio Folch, de Castellfort, el cual consiguió que Pedro IV ordenara al Bayle de Morella, D. Nicolás del Pí, en 13 de enero de 1.340 llevara a cabo tal demanda; pero por discrepancias en el amojonamiento de las lindes no pudo materializarse hasta el mes de agosto del año siguiente.

Alcanzado este objetivo y aprovechando la guerra que Pedro IV mantenía con Castilla, se le solicitó autorizara la emancipación de todas las aldeas respecto a la matriz con el fin de dedicarse de lleno a la construcción de sus propias murallas en lugar de contribuir de manera mancomunada al mantenimiento de las de Morella. El 8 de junio de 1358 concede el autogobierno de los concejos solicitantes, pero tan sólo mientras durara la guerra, aplazando una solución definitiva para el final de la mismo. Acabada ésta, la peste y la miseria se cebaron sobre las aldeas, que vieron como el monarca se dejaba inducir por las influyentes autoridades de Morella, revocando la provisión anterior en 1369 y disponiendo multas de quinientas o cinco mil libras, según fuera uno particular o el concejo, quienes reavivaran el problema de la desmembración."

[catimenu.com]

Juny, 4. Portell, juntament amb la resta d'aldees de Morella, continuava reivindicant el dret a invertir en les muralles locals i no a les de la ciutat.

Algunes aldees, capdavanteres entre elles les de Vilafranca i el Forcall, negades a contribuir a l'obra dels murs de Morella, preferien invertir els diners en la fortificació pròpia. Per aquesta raó, Pere III, amb orde signada a Girona el 4 de juny de 1358, hagué d'enviar a fer-hi visura 'in situ' de les possibilitats exitoses d'eficaç defensa de cadascuna de les aldees que pretenien fortificar-se al marge de Morella (Nota 87: ACA, Cancilleria, reg. 694, fols. 166 v.-168 r.). I envià fra Guillem de Blanes, comanador de Culla, Guerau de Torrent, reboster reial, i el justícia de la vila a Vilafranca, Portell, la Todolella, Forcall i Olocau i a altres aldees "pro recognoscendo et exequendo ea que per nos, ut predicitur, eis iniuncta fuerant". Segons l'informe elevat al monarca per Guerau de Torrent, en nom propi i com a sotsdelegat del comanador de Culla, la situació era aquesta:

"in locis de Vilafranca et de Portello et de la Todolella ac castro de Alocau, que per se vel habitatores in eis valerent se deffendere, magne inimicorum potentie et tempore obsessionis longeve habitatores ipsorum fortalitia et muros faciant et reparent, aliqua ex eis restringendo. Habitatores vero aliorum locorum et aldearum terminorum dicte ville que per se vel per habitantes in eisdem a predictis se non valerent deffendere seu tueri, de certero ac de novo non construant muros seu aliqua non faciant fortalitia. Quinimo aliqua in eis existentia, que tempore necessitatis modicum prodesse possent, infra tempus per jamdictos a nobis deputatos prefixum diruant et dirui faciant seu etiam demoliri incessanter ne habitantes in ipsis guerrarum actum ignorantes sub spe deffensionis murorum et barbacanarum predictarum falli possint nec eis dampna inferri in aldeis seu locis predictis. (...) Datum Barchinone, decima die aprilis, anno a Nativitate Domini Mº CCCº Lº VIIIº (Nota 88: ACA, Cancilleria, reg. 694, fols. 97 v. - 98 r.)" [Quan tinguem la traducció ja us la posarem)

Aquesta no deixava de ser una solució de compromís, forçada per la presió de les aldees, en el contenciós per la contribució a les obres de murs i valls de Morella.

 [ALANYÀ I ROIG, JOSEP. Urbanisme i vida a la Morella medieval (s. XIII - XV). Pàg. 86. Ajuntament de Morella i Associació d'Amics de Morella i comarca. Benicarló. 2000]

Juliol, 8. Intent de les aldees de comprar la seva independència de Morella:

"Morella veía en la actitud y en la obra de fortificacción de las aldeas una amenaza a su autoridad política y jurídica y una herida muy grande por donde se desangraba la vida de la comunidad dels Ports. El miedo era bien fundado pues el rey Pedro, vacías como tenía las arcas reales y tan necesitadas de dinero, ante el ofrecimiento de 5.000 florines de oro para ayuda de guerra por parte de las aldeas, les concedió la independencia el 8 de julio de 1358. Desde Montmaneu, el 2 de noviembre del mismo año, Pedro el Ceremonioso aceptaba los 60.000 sueldos barceloneses satisfechos por las aldeas, y todos los gastos pagados por la obtención del privilegio de separación de la villa de Morella [...] El día siguiente, ante la queja de las aldeas, de la impugnación que Morella hacía del privilegio y de no reconocerlo, el monarca advertía a las autoridades morellanas que no intentasen penalizar a las aldeas por su secesión con penas dinerarias muy elevadas como pretendían y amenazaban ejecutar. (ACA, Cancillería, reg. 1137, ff.32v.-33r. y 34r.)"

[ALANYÀ I ROIG, JOSEP. Morella, floreciente villa real (siglos XIII-XVII). La memòria daurada. Obradors de Morella s.XIII-XVI. Pàg. 31. Fundació Blasco de Alagón. València. 2003] www.lamemoriadaurada.com [enllaç caigut]

Document IV

1358.- Julio, 8. Pedro IV Perpinyà. concede a las aldeas la independencia provisional en el aspecto económico de las contribuciones (no en lo político), y promete que después de la guerra con Castilla proveerá los más conveniente. Fols. XXX-XXXVIII.

Privilegium concessum Morelle et aldeis suis per dominum Regem super contributionem et super quibusdam questionibus.

In nomine sancte et individue trinitatis, patris et filii et spiritus sancti. Notum sit cunctis quod nos Petrus dei gratia Rex Aragonum, Valentie, Maioricarum, Sardinie et Corsice Comesque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie Sedule cogitantes quod sicut progenitores nostri illustres Reges Aragonum memorie recolende eo quia noverunt universitates alquarum civitatum et villarum eorum domini sub se aldeas habentes abuti dominio sive superioritate que vel quam in dictis aldeis veo eorum habitatoribus habeant sic salubria exquisiverunt et adhibuerunt remedia quod dictum abusum tollentes dictum dominium sive superioritate quibus dicte universitates abutebantur ante ut (XXXI) prefertur limitarunt, artarunt vel restrinxerunt et in quibus videlicet homines dictarum aldearum predictis universis tenerentur sub esse suis privilegiis et sanctionibus declararunt eos a ceretis liberantes prout viderunt expediens et existimarunt de justitia faciendum. [...]

Quod fuit actum in castro Perpiniani in camera videlicet temberorum octava die julii anno a Nativitate Domini Millesimo CCCº quinquagesimo octavo, nostrique regni vicesimo tercio. [...] (pp.133-135)

[SÁNCHEZ ADELL, José (1982): La Comunidad de Morella y sus aldeas durante la Baja Edad Media (Notas y Documentos). Estudios Castellonenses, N.º 1, pp.73-181.]  dialnet.unirioja.es (pdf)

Document V

1358.- Septiembre, 8. Barcelona. Pedro IV hace algunas aclaraciones a la concesión de independencia otorgada a las aldeas. Fols. XXXVIII-XLIII.

Declaracio feta per dominum Regem inter villam Morellam et aldearum eiusdem super quodam privilegio a domino Rege concesso.

Noverint universi quod nos Petrus Deu gratia Rex Aragonum, Valencia, Maioricarum, Sardinie et Corsice Comesque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie, licet in privilegio per nos pridem concesso universitatibus proborum hominum aldearum ville Morelle inter alia contineatur quod nunquam dicte universitates (XXXIX) aldearum perdictarum vel quavis ipsarum ac singulares ex eis contribuant vel contribuere teneantur cum universitate proborum hominum dicte ville Morelle in quibusvis peytis, questis, cenis, impositionibus vel adiutis aut aliis exactionibus sive contributionibus quibuscumque tam regalibus quam vicinalibus vel aliis quibuslibet que dice vel nominari possint seu in quibus consueverunt contribuere temporibus retroactis quinimo partem vel id quam vel quod cum dicta universitate Morelle in premissis vel alquibus ex eis per solvere solite vel solita extiterunt solvant in predictis contribuant per se ipsas sic videlicet quod dicta pars vel id quod dicte universitates in presmissis exsolvere vel contribuere consueverunt cum universitate predicta et ad tatxationem eiusdem imponatur inperpetuum dictis universitatibus aldearum ipsarum et ab eis separatim et singulariter exhigatur prout hec inddicto privilegio nostro bulla plumbea comunito quod actum fuit in castro Perpiniani in camera  videlicet timberorum octava die julii anno subscripto plenius explicantur. [...] Et omnia et singula in ipso privilegio et in presenti declaratione contenta teneant perpetuo et observent et faciant ab omnibus teneri et perpetuo observari nulla a nobis secunda aut quacumque jussione alia expectata non obstante sententia arbitrali t juditiali inter dictam villa ex parte una et dictas aldeas ex altera lata per Arnaldum Asteri, Bartholomeum Cirera, Raymundum Nepotis, Bartholomeum Segarra de villa Morelle predicta. Et Guillem de Liminyana de Vallibona et Bernardum Çalom de Cati, et Simonem Bonfill de Villafrancha, et Dominicum Ponç de Olocau, aldeis ville predicte, judices et arbitros in (XLII) causa seu causis que inter eas ducebantur deputatos et electos aut alia quacumque sententiam transactionem inter ipsas villam et aldeas lata aut facta vel provisione nosta aut predecessorum nostrorum vel alterius cuiuscumque persone per modum privilegii aut alias in contrarium edita [...]

Datum Barchinone octava die septembris anno a Nativitate Domini Millesimo CCCº quinquagesimo octavo, reghique nostri vicesimo tercio. [...] (pp.136-137)

[SÁNCHEZ ADELL, José (1982): La Comunidad de Morella y sus aldeas durante la Baja Edad Media (Notas y Documentos). Estudios Castellonenses, N.º 1, pp.73-181.]  dialnet.unirioja.es (pdf)

En 1361 [Forcall] fue fortificada por orden de Pedro II de Valencia y IV de Aragón.

I més avall continua parlant entre les hostilitats entre Forcall (i la resta de aldees) i Morella:

En este pueblo predominaba el estado llano, en continua pugna con la aristocrática Morella. Las tradicionales luchas de las aldeas contra Morella solían capitanearlas los labriegos y pastores de Forcall. A la muerte del rey D. Martín [1410], Morella siguió el partido del señor de Antequera, y las aldeas, el de Urgel. Los morellanos pusieron bombardas en la muela de la Garumba para batir á Forcall. En 1463, los vecions de esta villa levantaron bandera contra Juan II de Aragón, iniciando el movimiento á favor de los "rebelats" de Cataluña, que secundó el Maestrazgo (salvo Morella y San Mateo, cuyas villas permanecieron fieles al Rey). Según Mundina, en 6 Octubre 1837 los carlistas entraron en el pueblo, haciendo 3.015 prisioneros isabelinos procedentes de la batalla de Maella contra el general Pardiñas, y alojados en el convento de San Francisco, donde extenuados por el hambre, perecieron muchos de ellos, pues el día 18 no se les daba otro alimento que una galleta diaria por persona. Según Balbás, en 12 de dichos mes y año y procedentes de la indicada batalla, fueron fusilados en Forcall, por orden de Cabrera, 96 sargentos prisioneros, por el supuesto delito de conspiradores.

[SARTHOU CARRERES, Carles. Geografía general del Reino de Valencia: Provincia de Castellón. p.692. Barcelona. Ed. Alberto Martín. 1913; edició de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Castellón. Sant Vicenç dels Horts (Barcelona). 1989]

En 1361 [Castellfort] fue rehabilitado el castillo y fortificado el pueblo por orden de Pedro II de Valencia y IV de Aragón.

[SARTHOU CARRERES, Carles. Geografía general del Reino de Valencia: Provincia de Castellón. p.682. Barcelona. Ed. Alberto Martín. 1913; edició de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Castellón. Sant Vicenç dels Horts (Barcelona). 1989]

En 1361 [Cinchtorres] fue fortificada por orden del Rey, para combatir á los castellanos que habían penetrado en el territorio.

[SARTHOU CARRERES, Carles. Geografía general del Reino de Valencia: Provincia de Castellón. p.686. Barcelona. Ed. Alberto Martín. 1913; edició de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Castellón. Sant Vicenç dels Horts (Barcelona). 1989]

Pedro IV ordenó fortificarla [Vilafranca] en 1301 [serà 1361; en 1301 regnava Jaume II]

[SARTHOU CARRERES, Carles. Geografía general del Reino de Valencia: Provincia de Castellón. p.718. Barcelona. Ed. Alberto Martín. 1913; edició de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Castellón. Sant Vicenç dels Horts (Barcelona). 1989]

Febrer, 20. Sentència sobre el vi. Diu el text:

Una sentència de l'any 1361 entre Morella i les aldees ens mostra que també ací existeix aquest proteccionisme per a tot el terme general malgrat els conflictes i baralles entre els diversos pobles que el conformen. En aquest cas el temps de prohibició d'entrada de vi foraster al terme és de quatre mesos, de l'1 de maig al 30 d'agost, organitzat de forma que durant els mesos de maig, juny i juliol tan sols podia ser venut el vi autòcton, i durant el mes d'agost s'aplicava un sistema de transició pel qual podia vendre's vi de qualsevol procedència tan sols amb la condició que haguera estat dut a aquests pobles abans de l'esmentat 1 de maig.

I, en una nota al peu de pàgina ho amplia:

Aquest capítol sobre el vi a Morella es troba inclòs en una llarga sentència del 20 de febrer de 1361 feta pels jutges Ramon de Perexeç i Joan de Brusca en el plet que mantenien les aldees del Forcall, Vilafranca, Catí, Vallibona, Portell, Cinctorres i Olocau contra Morella en raó del repartiment de competències de poder municipal entre una i altres. Diu el capítol:

"...que algun hom strany o privat no gos metre ne vendre vi strany que no sie de la cullita de la dita vila o aldeyes o termens de aquella, exceptat les desús declarades, del primer dia de mayg inclusive tro al primer dia de setembre exclusive, que són IIII meses, sots aytal declaració, que en los primers tres meses, ço és, mayg, juny e juliol, no puxe ésser venut vi en la dita vila o aldeyes o tèrmens de aquelles o alguna de aquelles sinó de la collita de la dita vila o aldeyes o termens de aquelles. Emperò, lo mes de agost tot hom pugue vendre en les dites vila e aldeyes e termens de aquelles d'onsevol se sie lo dit vi, ab que hi sie estat més o encubat ans dels dits IIII meses..."

Document inserit en un 'Llibre del compromés e sentències donades entre la vila e les aldeyes', fol. 64-65, que es troba a l'Arxiu Municipal de Castelló i ha estat editat per J. SÁNCHEZ ADELL, 'La Comunidad de Morella y sus aldeas durante la Baja Edad Media', "Estudis Castellonencs", núm. 1, 1982, p.145.

[GIRALT, Emili. Vinyes i vins: mil anys d'història I. p. 436. Publicacions de la Universitat de Barcelona. 1993] books.google.es

Febrer, 20. Paco Segarra, en una web de Catí, ens dóna molta informació entre les disputes entre Morella i les aldees:

38.1 SENTÈNCIA ARBITRAL ENTRE MORELLA I ALDEES. MORELLA 20 DE FEBRER DE 1361

En 1330 els representants de Morella i les seues aldees s'havien reunit per a dictar una sentència arbitral sobre problemes i qüestions que havien anat sorgint en la comunitat. Ara, 31 anys després, s'havien tornat a reunir per a posar acord sobre les mateixes temes, més o menys. Els àrbitres morellans Ramon de Perexenç i Joan de Brusca, el forcallà Eiximeno Puigbriau i el vilafranquí Pere de Brusca redacten una sentència en el convent morellà de San Francisco en la que entre altres coses diu que hi haurà una caixa comuna en el convent dels franciscans amb “dues tancadures”, les claus del qual seran custodiades respectivament pel “manobrer” anomenat per la vila i pel “manobrer” anomenat per les aldees. La comunitat contribuirà conjuntament en la bufeta (16000 sous) al sucar (1000 sous) i altres que es puguen exigir. Els jurats, el caixoner, l'escriva i les missatgeries es pagaran conjuntament fins a un límit de 500 sous. El caixoner jurarà portar les "cuentas comunes" i les de la vila separadament. Es fixava un límit de 40 sous diaris cada vegada que el justícia isquera, amb bandera o sense ella, amb la host, encara que només cobrarà 20 sous. Altres 12 sous seran per al “penoner” (banderer), i dels altres vuit sous es pagaran els altres oficis. Si el justícia o regidor no ix amb tota la host només cobrarà 12 sous, i si va a peu i no cavalcant només cobrarà 5 sous.

Un dels capítols es referix a la manera de comptar les llars a efectes contributius. Seran les cases poblades de la vila i les aldees les que comptarà. Els encarregats de comptar les llars pobletanes seran prohomens de la vila enviats a este efecte. Els jurats de cada aldea, baix jurament, seran els encarregats de dir el nombre de llars existents en la seua aldea. Per a la peyta es confeccionaran els llibres de costum i seran guardats en una caixa comuna amb dos claus una en poder de cada part. Cada any que el “caixoner” (caixer) reta comptes es traslladarà de cada llibre-patró a les parts abans de ficar-lo en la caixa. Cada sis anys es farà el recompte de les llars de la vila i de cada una de les aldees.

La defensa dels termes i els emprius i la dels veïns “marchats o empenyorats” en terres estranyes a causa dels privilegis i franqueses de la comunitat es farà per consentiment de la comunitat. Esta també haurà de donar el consentiment per a les donacions a la reialesa, a excepció de què s'acorden en les Corts o Parlaments generals. Quan els reis es troben en la metrópoli o en alguna de les seues aldees, Morella podrà fer els convits en nom de la comunitat i les aldees obligades a contribuir. El mateix regirà per a la defensa de la jurisdicció criminal morellana en els senyorius d'ordes o cavallers dins de la comunitat. La construcció de la casa del consell es farà per separat, la carnisseria anirà a càrrec de Morella, però la presó serà a càrrec de la comunitat, podent triar un menobrer. Els franciscans, el convent dels quals havien construït entre Morella i aldees, continuaran cobrant els seus 500 sous a càrrec de la comunitat adduint que els frares “han acostumat servir les dites aldeyes en sermons, confessions e visitacions e en altres coses”. El salari de 40 sous de dos vedalers que vigilen els boscos comuns també anirà a càrrec de la comunitat.

Serà un missatger de Morella el que anirà a Corts o parlaments, i ho farà amb càrrec de la comunitat, però prèviament jurarà no demanar res a favor de Morella en contra de les aldees o viceversa, i en este cas seria nul. Encara que en el text no apareguen les aldees, ambdós parts es comprometen a considerar entés qualsevol privilegi a tota la comunitat. També vetlarà perquè el rei sempre escriga “Morella y sus aldeas”.

Hi haurà un missatger de la vila i un altre de les aldees que es pagaran del fons comú. Cas de màxima urgència el missatger morellà eixirà sol i es pararà en l'aldea més pròxima al seu pas i requerirà als jurats d'eixa aldea perquè proveïsquen d'un que represente a les aldees. Si l'aldea diu fiar-se del morellà seguirà sol.

El sou dels missatgers serà de 14 sous si van amb escuder i de 8 si van sense ell.

Quan hi haja diferències en els assumptes d'interés general es triaran un o dos prohoms per cada part. Si passat un temps prudencial no arriben a un acord, el justícia de Morella “ab manaments penals o en altra manera leguda” els marcarà una data per a arribar a l'acord.

Morella en el seu terme, i les aldees en el seu, vetlaran pel manteniment de camins, fonts, ponts i infraestructures anàlogues. Si una persona té propietats en diverses aldees haurà de contribuir allà on les tinga.

Cas que algú estiga en desacord amb la contribució que haja de pagar sobre alguna finca seua podrà fixar el seu valor, però estarà obligat a vendre-la en un termini de tres mesos a qualsevol que oferisca eixa quantitat.

Tota la jurisdicció civil correspon a les aldees, conservant el justícia de Morella “tota aquella superioritat que ha acostumada haver”. Este va ser el dictamen a causa d'una demanda de Morella contra Catí, Cinctorres, Forcall, Portell i Vilafranca.

38.2 SENTÈNCIA ARBITRAL ENTRE MORELLA I ALDEES. MORELLA 20 DE FEBRER DE 1361 (cont.)

Les aldees podran fer establiments propis, sense la metrópoli, a excepció dels següents casos comuns, que deuran observar els establiments generals de Morella:

1.- Que els jurats de Morella prohibisquen traure blat dels termes generals. Només ho podrà fer en cas d'evident necessitat la comunitat o si el preu del blat de Morella és de 40 sous o més per cafís.
2.- Si la vila o alguna aldea declara la prohibició de traure blat, farina, porcs, volateria o altres aliments, s'entendrà que la prohibició afecta les fronteres exteriors de la comunitat però no dins d'ella. Es podran traure fora dels termes generals només per als seus pastors o per a sembrar en les seues propietats o “quen tingue albara” (albarà), amb el consentiment escrit de Morella o aldea d'on procedisquen.
3.- Es declara l'obligació de respectar els establiments de la vila respecte al vi, atenint-se a les normes següents: prohibició d'entrar vi de fora de la comunitat del primer de maig al primer de setembre, a excepció del mes d'agost que es podrà vendre amb la condició d'haver-se encubat abans de maig. D'esta prohibició queden exempts Castellfort, el Portell i Vilafranca. Cas que el vi s'encarisca per damunt dels 2 sous i 6 diners “per quarter” els jurats podran permetre l'entrada de vi estrany.
4.- Els habitants de les aldees hauran d'observar els establiments sobre la tala d'arbres per a fusters i sobre “los forns de pegunta, de oli de ginebre, de carbó e de cendres”. Si no se sorprén una persona in fraganti, encara que es trobe prop d'un tall fresc, no podrà acusar-se, eliminant d'esta manera la presumpció de culpabilitat haguda fins llavors, encara que se li haurà de prendre jurament de no ser ell ni conéixer l'autor de la tala. Qualsevol veí que desitge tallar fusta per a sa casa o servici, haurà de tindre una llicència atorgada per un jurat, però haurà de jurar el destí donat a eixa fusta i no ejuercitar el frau amb ella. El justícia de l'aldea on es trobe el bosc en què hi haja hagut alguna infracció, serà el competent per a entendre la mateixa, a denúncia dels vedalers que només podran acusar d'allò que hagen vist o puguen provar.
5.- Prohibició de portar i traure armes a excepció dels justícies de les aldees.
6.- Si Morella té deutes retardades les aldees no hauran de pagar els gastos.
7.- Sobre les muralles de Vilafranca s'acorda que la qüestió la resolga el rei després d'haver sentit a les parts.
8.- Les aldees fixaran lliurement el valor dels béns del seu territori a efectes fiscals sense que puga intervindre Morella i promulgaran establiments excepte en el que reserva anteriorment a Morella. També podran reunir-se en qualsevol aldea per a tractar temes comuns amb Morella. No es poden eliminar ni els furs ni els drets reals però sí les anteriors sentències arbitrals. Se salden els pleits entre Morella i aldees “e cascuna de aquelles calament perdurable imposam”.

Y el dia 20 de febrer de 1361 van redactar la sentència arbitral sobre “algunes qüestions dubtoses”.

Sentencia arbitral pronunciada e donada entre villa e aldees per en Ramon de Perexeç e en Johan de Brusca, la qual es ut sequitor.

En nom de Deu e de la seua divinal gracia, conexeran tots que com questions e demandes fossen e esperassen a esser entre els jurats e prohomens e universitat de la vila de Morella de la una part demanats e defenents, et los jurats, prohmens e universitats del lochs del Forchall, de Vilafrancha, de Cati, de Valibona, de Portell, de Cinchtorres, e de Olocau, aldees de la dita vila…….. Et en Domingo Lagerola, sindich e procurador de Cati…… [Consultar més avall la versió de Sánchez Adell, que transcriu el document íntegre]

A Morella estava, i encara existix, la “casa comuna del consell, con la cort del justicia y la presó”, on es reunia amb les aldees per a tractar assumptes concernents a tots. Esta casa, que va començar a construir-se en 1361, no va ser finalitzada fins a 1414. Morella pretenia que en els gastos de la construcció de la “casa comuna” participaren les aldees, a la qual cosa estes es resistien. Després de moltes reunions es va arribar a l'acord següent:

“Los gastos en fer la casa comuna de la cor de dita vila e en la del consell ques ha a fer al cimet de la dita cort sobre les de la pressó comuna de la dita vila, en aquesta manera, que la dita vila de son propi hage a fer la carniceria de la dita vila cuberta e tenir en condret e de part de sus sien construydes les dite cases de cort e de consell segons que dit és. Et aquelles ensemps ab les dites cases de la pressó tenir en condret a messió comuna de les dite4s vila e aldeyes. Et a fer les dites obres les dites aldeyes puguen tenir o elegir un manobrer segons la forma que es a tenir en les obres del mur desu dits si tenir o elegir lo y voldran”.

Durant la construcció de la casa va haver-hi diversos acords més. En 1367 es va acordar que si els prohomens de Morella volien adquirir solars per a eixamplar la “casa de la presó”, també en açò contribuirien les aldees.

[Ho trobem en  catimenu.com)

Document VI

1361.- Febrero, 20. Morella. Sentencia arbitral entre Morella y sus aldeas sobre algunas cuestiones dudosas. Fols. XLIII-LXX.

Sentencia arbitral pronunciada e donada entre villa e aldees per en Ramon de Perexeç e en Johan de Brusca, la qual es ut sequitur.

En nom de Deu e de la sua divinal gracia, conexeran tots que com questions e demandes fossen e esperassen a esser entre los jurats e prohomens e universitat de la vila de Morella de la una part demanats e defenents, et los jurats, prohomens e universitats dels (XLIIII) lochs del Forchall, de Vilaffrancha, de Cati, de Valibona, de Portell, de Cinchtorres, e de Olocau, aldees de la dita vila, de la part altra semblantment demanants e defenents axi per rahon de hun privilegi del senyor Rey per part de les dites aldeyes impetrat e declaracio e declaracions de aquell feytes sobre separacio de la dita vila e de les dites aldees com per rahon de sentencies arbitrals entre les dites viles e aldeyes ja peça ha pronunciades e donades sobre contribucions comunes entre la dita vila e les desus dites aldeyes e altres comunament faedores com encara per rahon de la jurediccio civil de algunes de les aldeyes desus dites. Et encara per rahon de penes per la una part alaltra accusades e demanades. Com encara per rahon de contribucio de les obres dels murs e fortalees dels lochs de Vilaffrancha, de Portell, de Olocau, aldees desus dites. Finalment les dites parts per ben de pau e de concordia e per stalviar messions e treballs, scandells e perills que daquen se porien enseguir e esdevenir e en loch daquelles los sindichs lurs, ço es, en Jacme Marti, sindich e procurador de la dita vila de Morella, de la una part. Et en Pere Fores, jurat, sindich e procurador del Forchall. Et en Domingo Lagerola, sindich e procurador de Cati. Et en Guiamo Liminyana, sindich e procurador de Vallibona. Et en Pere Frexinet, sindich e procurador de Portell, e en Guiamo de Bruscha, síndich e procurador de Cinchtorres. Et en Guiamo Montreal, sindich e procurador de Olocau de la part altra. Comprometeren e ver compromes feren en e sobre les dites questions e demandes e enca(XLV)ra sobre totes altres e sengles dependents, descendents o devallants de aquelles o aquelles adherents o connexens o altres quals sevol que de present entre les dites parts sien per qual sevol raho o manera en nos en Ramon de Pere xenç [sic] et en Johan de Bruscha, fill ça enrere den Romeu de Bruscha, vehins de Morella elets per part de la dita vila. Et Neximeno Puybriau, vehin de Forchall elets per part de les dites aldeyes axi com en arbitres arbitradors e amigables composadors tots ensemps en hun dit e sentencia concordants sobre les dites questions e demandes dirien, arbitrarien e sentenciarien per fur, per dret, per loa e per amigable composicio e en totes aquelles maneres que ben vist nos sie faedor e en tot temps e loch en dia feriat e no feriat siens o estants les parts presents o absents o la una present e laltra per contumacia absent orde o dret servat o no servat, ab scrits o sens scrits dementre empero que en scrits la sentencia fos donada les dites parts e cascuna de aquelles ho prometeren haver per ferm e per tots temps observar e en alguna cosa no contravenir per alguna raho. Et aço sots pena de duo milia Morabatis dor donadors e pagadors dels bens de qualsevol de les dites universitats no estant e inobedient al dit, sentencia e pronunciacio de nos dits arbitres arbitradors e amigables composadors, es asaber la deena part al senyor Rey e les nou parts a la part estant e obedient al dit, sentencia e pronunciacio de nos deus dits arbitres arbitradors e amigables composadors segons que totes les dites coses e altres en lo compromes daquen feyt son pus largament contengudes. Hon nos en Ramon de Pere (XLVI) xenç, en en Johan de Bruscha e en Pere de Bruscha, Nexemeno Puigbriau, arbitres arbitradors e amigables composadors desus dits, vist lo dit compromes entre les dites parts feyt e fermat e lo poder en aquell a nos donat. Et vistes les cartes de les procuracions e sindicats del sindichs de les desus dites universitats desus nomenats. Vistes enapres les demandes e questions per qual sevol de les dites parts contra laltra proposades e les respostes en aquells feytes, et tot ço que la una e laltra de les dites parts e cascuna de aquelles davant nos han volgut dir, proposar o allegar axi de paraula com per escrit. Vista enapres una sentencia arbitral entre la vila de Morella e les aldeyes de aquella donada e pronunciada per los honrats Narnau Aster e en Bertoli Cirera, en Ramon Nebot e en Bertoli Segarra, vehins de Morella, en Guiem de Liminyana, vehin de Vallibona, en Bernat Çalom, vehin de Cati, en Simo Bonfill, vehi de Vilafrancha, en Domingo Ponç, vehin de Olocau, arbitres arbitradors e amigables composadors la donchs entre les dites parts elets, la qual fon pronunciada en lo dia quis comptave IIIIº kalendas julii anno Domini Millesimo CCCº XXXº. Et les coses en aquella dita sentencia contengudes. Et les coses en aquella dita sentencia contengudes. Vista encara mes una altra sentencia arbitral entre les dites parts donada e pronunciada en lo dia quis comptave (blanco) anno Domini Mº CCCº Lº per los honrats en Pere de Pinos, vehi de Morella, et en Pere Salvador, vehin de Vilaffrancha, arbitres e amigables composadors entre les dites parts elets, et los honrats en Miquel Sanchez, alcayt del loch de Pena roga, e en Bartholomeu Castell, savi (XLVII) en dret, vehi de Mirambell, sobrestants. Vist enapres lo privilegi per lo senyor Rey en Pere per la gracia de Deu Rey d Arago [sic] ara regnant ales dites aldeyes atorgat, lo qual fon donat en lo castell de Perpinya en lo dia que era comptat VIII dies de juliol anno a Nativitate Domini Millesimo CCCº Lº VIIIº. Et les coses en aquell dit privilegi contengudes. Et vista insuper una carta de declaracio per lo dit senyor Rey feta sobrel dit privilegi, la qual fon donada en Barchinona VIIIº die septembris anno a Nativitate Domini Millesimo CCCº Lº VIIIº. Et vistes finalment totes e sengles cartes e scriptures axi de poblacions com altres per cascuna de les dites parts davant nos produytes. Attenents que haut sguart a la condicio del present negoci molt pus que profitosa cosa es a les dites parts e acascuna de aquelles que les desus dites questions sien tenides e levades per loa e per amigable composicio que si per via de fur e de dret eren determenades, finades o levades, haut sguart a moltes intolerabiles messions e despeses que daquen se pogren sdevenir. Attenents encara que jats sia quel senyor Rey en lo dit seu privilegi e declaracio daquen feta separas les dites aldeyes de tota contribucio faedora ab la dita vila de Morella sobre qual sevol messions e despeses comunes altres en les quals les dites aldeyes aguessen acostumat comunament ab la dita vila ensemps en los temps passats contribuir exceptats alguns certs casses en lo dit privilegi contenguts. Empero com haut esguart a la finitat e amis (XLVIII) tat que es entre la dita vila e aldeyes e molt e diverses cases per los quals la una part bonament nos pot separar de contribuir comunament ab laltra per raho de termens, libertats e franquees e aemprius comuns e altres diverses coses les quals comunament se pertanyen e es profitos per les dites vila e aldees comunament ensemps esser mantengudes e defeses axi per pleyts com en altra manera. Empero moguts per les dites rahons e altres que moven a moure poden coratge de arbitres arbitradors e amigables composadors, haut sobre aço comun colloqui e tractament ab les dites parts e ab cascuna de aquelles, et ab volentat e consentiment de aquelles dites prat sients com arbitres arbitradors e amigables composadors en loch e hora covinents de arbitrar pronunciam per loa e per amigable composicio sentencialmente [sic] dehim e arbitram declaram que no contrastant lo dit privilegi les dites aldeyes contibuesquen e contribuir e pagar sien tengudes comunament daci avant en per tots temps ab la dita vila e la dita vila ab les dites aldeyes en los cases de contibucio subseguents.

Capitol com la vila de Morella e aldees deuen contibuir comunament en los XVI mil sous de peyta e Mil sous de cena. [...]

Capitol quels jurats e Caxoner, scriva e Misatge de consell no deuen haver entre tots e de comuna contribucio sino tantsolament Cinchcents sous e quel dit Caxoner deu fer libre separadament del comu. [...]

Capitols del manobrers dels murs de Morella [...]

Capitol de les messions ques faran per rahon de les hosts que les aldees sien tengudes contribuir ab la vila tro en suma de XL. sous e no pus. [...]

Capitol que les messions ques faran en defensio de termens e emprius comuns se facen de volentat e consentiment de vila e aldees. [...]

Capitol de messions ques faran en defensio de franquees e libertats de la vila e aldees si alguns vehins seran marchats o penyorats en terres stranyes. [...]

Capitol de dons, aiudes o convits ques faran al senyor Rey o a la senyora Reyna en qual manera deu esser feyt. [...]

Capitol de messions ques faran en defensio de la jurediccio criminal. [...]

Capitol de messions ques faran en fer la casa comuna del consell. [...]

Capitol dels Cinchcents sous tantsolament que son tenguts donar als Frares menors de Morella. [...]

Capitol delsl XL. sous als vedalers que han aguantar los boschs comuns. [...]

Capitol de les misatgeries faedores per alongar o escusar osts quey sie elet I. misatger de la vila e altre dels aldees.

Capitol que totes misatgeries de corts o parlaments generals sien comunes e de comuna contibucio. [...]

Capitol si el senyor Rey o altri per ell aemprara les viles, que en tal cars hi sien elets dos misatgers hu per la vila e altre per les aldees e que la hu sent laltre no puxe res fer ne donar. [...]

Capitol que les aldees contribuesquen ab la vila en tots casses de furs nous e vells. [...]

Capitol de messions ques fan en camins publichs e fonts com deuen esser departides. Pero com en les aldeyes de la dita hage moltes messions de mudar e fer les carreres e camins publichs de ponts, de fonts, aygues e basses e de cequies, de braçals, abeuradors, per ço pronunciam de voluntat de les dites parts que la vila no sie tenguda ab les aldeyes ne les aldeyes ab la vila ensemps contribuir en les (LVI) messions ques hagen afer per les dites carreres, camins, ponts, fonts, aygues, basses, cequies, braçals e abeuradors en la dita vila o aldeyes cascuna part hage afer les seues messions per les dites rahons. Romanin los altres casses del dit fur començant tota excusacio remoguda etcetera en sa força e valor.

Capitol si per rahon de pleits amenar en altres parts sien elets axi per vila com per aldees certs Misatgers e que per la vila sens les aldees ne les aldees sens la vila no puxen fer ni començar les dites coses toquants interes comu. [...]

Capitol que tots misatgers de la vila e aldees que elets seran hagen lo salari en lo present capitol declarat. [...]

Capitol que dos prohomens un de la vila e altre deles aldees o dos de cascuna part sien elets a difinir los duptes ques faran sobre la defensio e contribucio comuna. [...]

Capitol com deuen esser tramesses prohomens axi en la vila com en les aldees per scriure e comptar los alberchs sobre lo feyt de contribucio comuna. [...]

Capitols del bens dels hereters en qual loch sien taxats e deuen esser tenguts peytar per aquells en totes contribucions. [...]

COSES DE JUREDICCIO

Capitol que les aldees han tota aquella jurediccio civil que en temps passat han acostumat haver e de qual jurediccio deuen ussar. Item attenents la universitat de Morella haver possada demanda contra les universitats del Forchall, de Cinchtorres, de Portell, de Vilaffrancha e de Cati per rahon de la jurediccio civil. Attenents encara que jatsie que per aventura per fur de Valencia per part de la dita vila allegat pogues esser possat en dupte si la dita jurediccio civil dels dites aldeyes se pertanyerie al justicia de Morella. Empero com sie notori los justicies deles dites (LXI) aldeyes se pertanyerie al justicia de Morella. Empero com sie notori los justicies deles dites aldeyes en tots los temps passats haver exercitada aquella dita jurediccio cascuns en son loch. Emperaço volents tolre e amputar manera de dubitacio e molts desgrats, messions e perills que sobre la dita questio entre les dites dites parts se porien enseguir dehim e arbitram e per loa e per amigable composicio sentencialment pronunciam que les dites aldeyes e cascuna de aquelles daci avant hagen en per tots temps sens contradiccio de la vila de Morella tota aquella jurediccio civil plenera e exercici com en los temps passats han acostumat haver. Et encara en donar tudor e curadors e marmesors e metre en possessio per primer e segon decret, et fer tots altres actes, exerciciis de jurediccio de mixtimperi segons que en los temps passats han acostumats fer, exercitar e usitar, retengut al justicia de la vila de Morella tota aquella superioiritat que ha acostumada haver en les dites aldeyes e en cascuna de aquelles. Et encara en los lochs de Olocau, e de Vallibona en los temps passats e axi de appellacions com de levar cossos morts com de qual sevol altres coses segons que ha acostumat en los dits temps passats. Quan es sobre la demanda proposada per la part de la universitat de Vallibona contra la universitat de la dita vila de Morella sobre la nominacio del lochtinent de justicia de Vallibona la qual la universitat del dit loch demane esser appellat justicia segons los justicies deles altres aldeyes pronunciam que sie reservat e a cascuna part tot son dret segons que per fur e raho li pertangue, enaxi que per la present sentencia no sie a la una part ni alaltre engendrat algun periuhi ni atribuit algun dret mes avant que de present no li pertangue (LXII).

Capitol que la vila es tenguda donar treslat autentich o altre de totes scriptures comunes. [...]

Capitol per qual manera les aldees son  tengudes servar los stabliments generals que seran feyts per los jurats e prohomens de Morella en los casses deius seguents. [...]

Capitol sobre lo vet de treyta de blats e farina, ço es quels jurats e prohomens de Morella non puxen fer algun vet sino en cars quels dits vallen comunament en la dita vila pr los XL sous o dali amunt. Primerament los stabliments generals ques faran per los dits jurats e prohomens de Morella sobre vet de treyta de blats e farina de la vila e termens generals de aquella e aldeys de aquella, aço empero declarat quels dits jurats e prohomens de Morella no puguen fer vet de treyta de forment ne de altres blats o farina sino en cars que forment valle comunament en la dita vila XL. sous per kafis o dalli amunt o si donchs no ere evident necessitat o utilitat de vila e aldeyes. Empero ab aytal declaracio que si vet especial o general se fara de treytes de blats, de farina, de porchs, de volateries o de altres viandes en la vila de Morella o en alguna deles aldees de aquella quel dit vet no sia entes de vila a aldeyes ne de aldeyes a vila ne de aldeya a aldeya ans cascun vehi o habitador de Morella o de qualsevol deles aldeyes de aquella puxe portar blats e altres viandes de la vila ales aldeyes o de les aldeyes o alguna de aquelles a la dita vila o de una aldeya a altra sens tota pena no contrastant algun stabliment feyt o faedor (LXIIII).

Capitol quels vehins de vila e aldees puxen traure blat o farina per a obs de lurs pastors o companyes o per obs de sembrar. [...]

Capitol sobre lo vet del vi. Item que les dites aldeyes e cascuna de aquelles exceptuades Vilafrancha e Castelfort qui de aço han privilegi, sien tengudes servar los stabliments generals del vet del vi feyts e faedors per los jurats e prohomens de Morella. Aço entes e declarat quels dits jurats e prohomens de Morella façen e fer sien tenguts per tots temps stabliment de vet de vi en al manera seguent, ço es, que algun hom strany o privat no gos metre ne vendre vi strany que no sie de la cullita de la dita vila o aldeyes o termens de aquella, exceptat les desus declarades, del primer dia de mayg inclusive tro al primer dia de setembre exclusive, que son IIII. messes, tots aytal declaracio que en los primers tres messes, ço es, mayg, juny e juliol, no puxe esser venut vi en la dita vila o aldeyes o termens de aquelles o alguna de aquelles sino de la collita de la dita vila o aldeyes o termens de aquelles. Empero (LXV) lo mes de agost tot hom pugue vendre en les dites vila e aldeyes e termens de aquelles don sevol se sie lo dit vi, ab que hi sie estat mes o encubat ans dels dits IIII. messes. Salvu empero e reservat qui si alguna de les dites aldeyes an privilegi special de no metre vi en sos termens propris que per la present sentencia nols ne sie feyt algun periudici en los privilegis declarants. Empero que aço que es desus dit de Vilafrancha e de Castelfort sie semblantment entes del loch de Portell si de allo an privilegi.

Capitol que quan vi valra comunament en la vila de Morella dos sous e VI. diners per quarter o de ali a ensus, quel dit vi puxe esser solt per los jurats de aquella. [...]

Capitol queles dites aldee sien tengudes servar los stabliments feyts e faedors sobre los talls e fraus de fusters dels boschs comuns. Item queles dites aldeyes e habitadors de aquelles sien tenguts servar los stabliments feyts e faedors sobre los talls e treytes de fraus dels fusters dels boschs comuns e sobre los forns de pegunta, de oli de ginebre, de carbo, de cendres, pero ab aytal declaracio quel stabliment antich que diu que si tall de fusta o frau sera atrobat fresch quel pastor o aquell qui pus prop del dit tall o frau sera atrobat sie ten (LXVI) gut donar autor o pagar la calonia sie revocat. Et que james semblant stabliment no sie feyt, mas car aytal tall o frau sera atrobat quel pastor o altre qui pus prop del dit tall o frau sera atrobat façe sagrament que nou ha ell feyt ne sab quiu ha feyt. Et fahen lo dit sagrament sie escusat de la calonia o pena del stabliment. Et si fer nou volra que pach la pena establida.

Capitol de fer albarans de licencia de tallar fusta en los dits boschs comuns. Item quels jurats de la dita vila o de qual sevol deles dites aldeyes puxen atorgar e fer albarans de licencia de tallar fusta en los dits boschs comuns al vehins lurs per a obs de lurs casses e a lur propri servi o per a obs dels vehins deles dites vila e aldees segons forma dels stabliments daquen per los jurats e prohomens de Morella feyts e faedors e ab sagrament de aquell quil dit albara reebra que noy fara frau nil consentra ans sil li veu fer quel manifestara segons que aytals albarans son acostumats fer en la vila de Morella.

Capitol dels dos vedalers generals que aquells son tenguts fer accusacions. Item que dos vedalers generals sien elets per los jurats de Morella e guardar los dits fraus de fustes, de forns de pegunta, de oli, de ginebre, de carbo e de cendres dels boschs comuns, los quals façen les accusacions davant los justicies dels boschs en los termens dels quals los dits fraus (LXVII) seran atrobats. Empero los dits vedalers no puxen fer accusacions sino daço que ells matexs veuran o daço que provaran salvu de aquells qui seran atrobats pus prop dels talls o fraus axi com damunt es dit e declarat.

Capitol sobre lo vet de armes axi de protar com de traure aquelles e dels stabliments servar e tenir. [...]

Capítol que les dites aldees no sien tengudes pagar o contribuir ab la vila en alcuns deutes qui daci atras sien stats feyts. [...]

Capitol quela questio moguda per Vilafrancha contra la vila per rahon dels murs de Vilafrancha se hage a determenar sens tot pleyt. Item que la questio per la universitat de Vilafrancha posada o moguda contra la vila de Morella per rahon dels murs del dit loch de Vilafrancha se hage a determinar sens tot pleyt per lo senyor Rey. Et que la una part alaltra sie tenguda servar aquella determinacio quel dit senyor Rey fara sobrel dit feyt presents les parts e aquelles hoydes en son dret.

Capitol sobre lo privilegi e declaracio de aquell ales dites aldees per lo senyor Rey indults e atorgats. [...]

Pronunciats per la present sentencia que les sentencies arbitrals antigues donades entre la vila de Morella e aldeyes de aquella de les quals desus es stada feyta mencio e cascuna de aquelles sien casses e nulles, irrites e abolites daci avant en per tots temps, en axi que la una deles desus dites parts contra laltra no puxen de aquelles o de alguna de aquelles per alguna manera (sin terminar) (LXX).

Et totes altres e sengles questions e demandes quela dita vila hagues contra les dites aldeyes o alguna de aquelles o les dites aldeyes o alguna de aquelles contra la dita vila axi per rahon de messions com de penes per la una part alaltra demanades o accusades com per qual sevol altra raho que dir o nomenar se puxe de tot lo temps passat entro al present dia de huy cascuna deles dites parts per ben depau e de concordia e per loa e amigable composicio arbitram sentencialment absolem. Et sobre aquelles e cascuna de aquelles a la dita vila e ales dites aldeyes e cascuna de aquelles callament perdurable imposam.

Et totes les desus dites coses e cascuna de aquelles ales dites parts e cascuna de aquelles en per tots temps servar e tenir manam e james en alguna cosa no contravenir sots la pena en lo dit compromes contenguda. Per la present empero sentencia no entenem ne volem esser feyt o engendrar algun perjuhi als dret e regalies del senyor Rey ne aquells disminuyr o tocar en alcuna manera ans aquell e aquelles conservar en totes coses e per totes e entant com per fur e raho nullo modo podem ne devem. Lata sentencia en la vila de Morella en lo Monestir dels frares menors de aquella disapte a XX dies del mes de febrer del any de la Nativitat de nostre Senyor M. CCC. LX. hu. (LXXI). (pp.137-147)

[SÁNCHEZ ADELL, José (1982): La Comunidad de Morella y sus aldeas durante la Baja Edad Media (Notast y Documentos). Estudios Castellonenses, N.º 1, pp.73-181.]  dialnet.unirioja.es (pdf)

I, en la mateixa web catinenca, una mica més avall, en torna a parlar:

40.2.- PERE EL DEL PUNYALET DESIGNA EL SEU FILL, DUC DE GIRONA, COM ÀRBITRE [continuació)

 Capitol de qual jurediccio deuen usar los lochs tinents de justicies de les aldeyes.

Item declarants e interpretants lo XXIII capitol de la dita sentencia arbitral continents de qual jurediccio deuen ussar lo justicia de la dita vila de Morella e los justicies deles dites aldees de Forchall, de Cinchtorres, de Portell, de Vilafrancha e de Cati. Et aquell capitol avistants dehim, pronunciam e ordenam quels justicies deles dites V. aldees e lursn lochs tinents haien daqui avant tota conexença e dicisio de totes questions, contrasts en les dites aldees o lurs territoris o termens moguts o movedors entre privats o stranys o altres quals sevol persones per raho o per occasio daltres drets o actes davallants de contractes o quasi contractes o de quals sevol altres negocis ab que de crim o delicte no devallen. Et encara de tot dret e accio de delicte devallant pus que vaga a persecucio de cosa o de interes propi axi com son accio aquilie e dcondicio furtiva e semblants accions o vaja a persecucio de injuria propia per la part civilment demanada axi com es accio injuriarum a la part injuriada pertanyent. Aço declarat que si per punir alcun crim o delicte era per fur o costum imposada a certa pena pecuniaria de la cual certa part fos guanyada al fiscal del senyor Rey o a la cort e certa part a la part injuriada o dapnificada, que aytal pena la part no pogues demanar denant los justicies deles dites aldees ans la agues a demanar denant lo justicia de Morella. Per ço car tota la pena en lo dit cars a venjança e punicio del crim hagen encara tota conexença e decisio de feyts liberals, ço es, si algu esant en libertat era demanat en servitut o si algu estant en servitut proclamava en libertat e de fets de ingenuitat e de tots altres fets per grans que sien ab que de crim no devallen. Encara puxen e hagen a dar tudors, curadors e marmossors e metre en possessio axi per lo primer com per lo segon decret, encara manar seguretat a fer e generalment exercir tots altres actes de civil jurediccio e de mixtimperi no devallants de delicte o crim. Et encara quen devallen pus vagen a persecucio de cosa o de interesse o de injuria propria civilment per la part intemptada segons que de sus es ceclarat. Puxen encara fer guayta de dies e denit e toldre armes vedades e demanar e levar bans darmes per be quel justicia de Morella o son lochtinent sia present en les dites aldees o termens o territoris de aquelles. Aço empero declarat que aquells justicies deles dites aldees o lurs lochs tinents no puxen toldre armes de nit ni de dia a saygs o misatges de la cort del dit justicia de Morella per be que aquell justicia o son lochtinent no fos en aquelles present ab que aquells saygs o misatges de nit o de dia no anassen desordenadament. Ne encara puxen toldre armes als jurats de la dita vila ne a lurs companys quils acompanyarien ab que no anasen desordenadament. Ne encara puxen toldre armes als jurats de la dita vila ne a lurs acompanyes quils acompanyarien ab que no anasen desordenadament. Ne encara puxen toldre armes a la companya del dit justicia de Morella o a lochtinent seu, aquella empero companya lo dit justicia o son lochtinent en les dites aldees acompanyant e ab ell comunament estant e son vi mengant e bevent. Ne encara on fos atrobada no companyant lo dit justicia o son loch tinent pus fos aquella companya en alguna deles dites aldees hon seria present lo dit justicia de Morella o son lochtinent ab que la dita companyia no anant ab lo dit justicia de Morella o son lochtinent no portas armes desordenadament cor aquella companya lo dit justicia o son loch tinent no vullen que en negun cars li puxen esser toctes armes. Puxen encara los justicies deles dites aldees ordenar ab consell dels jurats e prohomens de aquelles aldees tots bans e calonies quis agen a ordenar sobre orts, vinyes e altres possessions e sobre no portar armes e altres coses en que sia acostumat de posar bans e calonies e daquells bans e calonies e daquells bans e calonies e encara tots quarts o penes de quarts per qual sevol manera a la cort pertanyents puxen per si matex los dits justicies emanar e levar. Exceptants empero bans e calonies als officis del mustaçafs deles dites aldees pertanyents los quals per aquells Mustaçafs sien collits e levats dels quals empero mustaçafs los dits justicies puxen demanar e haver compte e aquells mustaçafs los sien tenguts de librar tot ço que retut lo dit compte los sobrara dels dits bans e calonies. Exceptats bans generals en los casses en la dita sentencia arbitral espacificats los quals al justicia de la vila resguarden segons que de ius es declarat. Puexen encara e hagen los justicies deles dites aldees pendre tots crimoses o de crims o delictes encolpats, los quals dins les dites aldees e termens e territoris lurs trobar poran flagrant lo crim o apres aque pres les hauran sien tenguts remetre al justicia de Morella aquelles despesses encontinent quels dits preses lisien liurats age sots pena de la dobla guanyadora als justicies deles dites aldees e sie a aquells justicies tenguts de pagar, la qual pena a requesta dels justicies deles dites aldees e de cascuna de ella lo dit lochtinent en la plana de Burriana de portant veus de Governador de regne de Valencia haia e sia tengut de levar e de donar aquells justicies ab totes despeses daquen faedores. Et si per aventura alcuns dels dits criminoses eren encolpats de crims lugers per los quals de fur o de raho algu no deges esser detengut pres, en aquells cars puxen los dits justicies pendre covinent capleuta per la qual los capleuadors se obligasen sots certa pena a tornar los dits criminosos en poder del justicia de Morella dins tres dies apres que per lo dit justicia de Morella ne fossen request e ques guarden los justcies deles dites aldees que prenen covinents capleuadors e daques capleuta sien tenguts los dits justicies trametre al dit justicia de Morella dins hun dia natural, la qual capleuta lo dit justicia de Morella puxa de puyx minuar e crecer e fer dels dits criminoses ço ben vist li sera.

[Ho trobem en  catimenu.com)

1361

Febrer, 27. En la pàgina de Facebook Històries de Morella, Vicent Garcia Edo ens fa una transcripció d'un establiment del Consell Municipal de Morella sobre gats i gossos:

Nº 76 - DE NO MATAR CANS NE GATS.

"Item, stabliren e ordenaren que nul·la persona no gos matar ca ne gat dins la vila de Morella e aldeyes de aquella, sots pena de V sous, dels quals age lo senyor rey lo terç, lo terç lo comú e el terç lo acusador".

Sens dubte era per interés, però la preocupació per la protecció del territori i el medi ambient, dit amb paraules actuals, era una constant en les quasi 250 disposicions o establiments de la vila i terme de Morella que han arribat als nostres dies, una font bàsica per a la història de la població.

[GARCIA EDO, Vicent. Al Facebook: Històries de Morella (entrada de 26 d'agost de 2016))

Durant aquest curt període d'independència passen coses com aquesta: "Después de obtener la independencia las aldeas, Morella mantuvo firme su actitud de rechazo al privilegio de separación, con lo cual la vida en la comarca dels Ports se volvió difícil, tensa, muy insegura y violenta, hasta el punto que, en 1361, se tuvo que pronunciar una sentencia arbitral de obligado cumplimiento entre la villa y las aldeas, acto que no sirvió de nada para apaciguar las tensiones, ataques y enfrentamientos graves de Morella con Forcall, ni impedir la destrucción de los muros de esta aldea, ni tampoco malos tratos y heridas a personas, así como incendio de viñas, bosques y otros cultivos, hechos por los cuales, Morella tuvo que pagar 11.000 sueldos barceloneses".

No nombra a Portell, però ja podem pensar que no li deguera passar res de bo.

 [ALANYÀ I ROIG, JOSEP. Morella, floreciente villa real (siglos XIII-XVII). La memòria daurada. Obradors de Morella s.XIII-XVI. Pàg. 32. Fundació Blasco de Alagón. València. 2003] www.lamemoriadaurada.com [enllaç caigut]

Gener, 10. Nou bisbe de Tortosa: Jaume de Prades i de Foix. Ho va ser fins a 1369. Abans ho era Joan Fabra (de 1357 a 1362) i després, Guillem de Torrelles i Marquet (de 1369 a 1379).

[Llista de bisbes de Tortosa. ca.wikipedia.org)