PORTELL, s. XIV (1387-1400)

[NOTA IMPORTANT: Quan llegim documents antics, cal tenir en copte com estan datats, perquè no és el mateix que siguen “1200 anys de l'Era” que “1200 A.D. o Anno Domini”. El primer calendari citat correspon a l’Era Hispànica i el segon a l’Era Cristiana, que és l'actual. Entre l'un i l'altre hi ha una diferència de 38 anys; així, doncs, si trobem una data referida a “l'Era”, cal convertir-la al calendari actual, restant-li'n 38. Per exemple, l'any 1277 de l'Era Hispànica (que segurament estarà escrita en números romans), es correspondria a l'any 1239 de l’Era Cristiana (perquè 1277-38 = 1239).)

ANY

REFERÈNCIA BIBLIOGRÀFICA

Comença el regnat de Joan el Caçador, fill del rei Pere el Cerimoniós.

Joan I el Caçador, dit també el Descurat o l'Amador de la Gentilesa (Perpinyà, 27 de Desembre del 1350 - Foixà 1396), Rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya i Còrsega, Comte de Barcelona, del Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); Duc de Girona (1351-1387). En aragonès: Juan; en llatí: Johannis. Començà a regnar a l'edat de 37 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 46 anys. És enterrat al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet. Fou el primer fill del rei Pere el Cerimoniós, casat amb la seva cosina segona Elionor de Sicília. El seu germà fou el futur rei Martí l'Humà, nascut l'any 1356. [...)

El seu regnat es caracteritza pel desordre administratiu i financer, deixant inconcluses les Corts de Montsó, iniciades el 1383. El 1391 arribà l'onada antisemita que havia recorregut ja el Regne de Castella, i que es traduí en l'assalt als calls jueus de Girona, Barcelona, València, Perpinyà, Palma de Mallorca, Lleida, entre altres, amb la mort de molts jueus i la conversió forçada de molts altres. El responsables dels atacs foren condemnats a la pena capital. Instituí el Consistori de Barcelona, o Jocs Florals, a imitació del de Tolosa el 1393. [...] Prengué partit en el Cisma d'Occident a favor del Papa d'Avinyó Climent VII, trencant la posició d'indiferència que havia adoptat el seu pare. [...] Joan I morí sobtadament tot caçant a Foixà el 19 de maig de 1396. En no tenir descendència masculina, fou succeït pel seu germà Martí l'Humà.

[ca.wikipedia.org]

Març, 26. Nou bisbe de Tortosa: Hug de Llupià i Bages. Ho va ser fins el 28 de novembre de 1397. Abans era Guillem de Torrelles i Marquet (de 1369 a 1379) i després va estar d'administrador, que no bisbe, Pedro de Luna y Albornoz (de 1399 a 1403).

[Llista de bisbes de Tortosa. ca.wikipedia.org)

Abril, 12. Continuen les conseqüències del conflicte entre les aldees i Morella, relatives a la independència d'aquestes: El rey Juan I, el Cazador, otorgaba remisión selectiva de penas a las aldeas de Morella, con la posibilidad de exceptuar a algunos individuos, decisión firmada en el monasterio de Valldonzella

[ALANYÀ I ROIG, JOSEP. Morella, floreciente villa real (siglos XIII-XVII). La memòria daurada. Obradors de Morella s.XIII-XVI. Pàg. 26. Fundació Blasco de Alagón. València. 2003] www.lamemoriadaurada.com [enllaç caigut]

1388

Juny,10. Monferrer, parlant sobre la festa de Sant Antoni a Vilafranca ens dona una dada molt important sobre el S. Antoni de Portell. Diu:

  “Aquesta festa popular d’indubtable orige pagà, donada la seua relació amb el culte al foc i a la naturalesa, com recentment ha estudiat BOUCHE (1980), constitueix una supervivència de primitives representacions civico-religioses. La festa arranca de l’Alta Edat Mitjana, del s.XIV, en el que Joan I d’Aragó aprobà a Saragossa, el 10 de juny (de 1388) els estatuts u ordinacions de les confraries de les aldees de Morella, que ja funcionaven per multa tempora, i entre elles la de Santi Anthonij com una de les més importants, i la gràcia reial alcançava a set aldees: Forcall, Cinctorres, Portell, Vilafranca, Catí, Vallivona i Castellfort.”

[MONFERRER GUARDIOLA, Rafael. La publicata de Sant Antoni de Vilafranca, p.42. Boletín de Amigos de Morella y su Comarca, A.M.Y.C., AÑO V, 1979-82]

També trobem a la web Avinsolana de Vallibona, referència a Sant Antoni:

Les feines agrícoles es distribueixen segons un calendari que s'ajusta a les estacions climatològiques. Al mateix temps, una sèrie de pràctiques rituals les complementen i els aporten un simbolisme transcendent. [...] Entre 1276 i 1388 degué difondre's la devoció a sant Antoni per les nostres comarques perquè en 1388 Joan I atorgà els estatuts de les confraries dels llogarets de Morella, la qual cosa ens permet suposar que amb anterioritat s'hi havia creat el clima propici per a la demanda del reconeixement i l'aprovació reial. A l'Arxiu de Cinctorres es conserva una còpia dels estatuts de la "Cofradia Laycal de la Verge Maria, sant Joan Evangelista i sant Antoni Abat" que Joan I, rei d'Aragó, concedí per reial privilegi a la visa de Castellfort [i està a l'arxiu de Cinctorres o és una errada i volia dir "arxiu de Castellfort"?] el 10 de juny de 1388. Són els mateixos estatuts que van aprovar les confraries de Cinctorres, Forcall, Portell, Vilafranca, Catí, Vallibona i els llogarets de Morella.

[Consultat en: avinsilona.iespana.es)

I en una web de Catí:

La festa de sant Antoni Abat del 17 de gener ja era celebrada en el segle V per l'Església d'Orient i encara se celebra actualment en nombroses poblacions d'Europa. Com ja s'ha comentat, a la Comunitat Valenciana es troba intensament arrelada en nombroses poblacions, en algunes de les quals és festa patronal. D'altra banda, a les comarques valencianes del nord es troba present des del segle XIV, com se sap per l'existència de confraries sota l'advocació del sant, quan la devoció a sant Antoni va ser difosa pel bisbe de Tortosa. D'acord amb la documentació reunida, el rei Joan I va atorgar ordenacions a estes confraries, en concret a set aldees de Morella: Forcall, Cinctorres, Portell de Morella, Vilafranca, Catí, Vallibona i Castellfort.

En estes terres de la comarca dels Ports, un nombre significatiu de pobles conserva una forma singular de celebració (la Santantonada) amb una estructura semblant. La santantonada dels Ports/Maestrat està caracteritzada per presentar una gran coherència, ser la que millor conserva, dins del conjunt de santantonades de la Comunitat Valenciana, les característiques que defineixen aquell conjunt d'actes de caràcter simbòlic, lúdic i tradicional. Exemplifica, per tant, una forma de celebració popular ancestral revestida amb accions religioses posteriors que, d'alguna manera, es conjuguen en un procés etnogràfic que documenta la història i la societat de tota una comarca. Es tracta d'una celebració en què s'articulen elements materials i immaterials que combinen i barregen teatre popular, focs, figures simbòliques del bestiari infernal tradicional, components carnavalescos, elements pirotècnics, gastronomia compartida, presència de l'arbre (carrasca, pi o maio), sociabilitat festiva, música, ball i jocs tradicionals, i rituals màgics de fertilitat, que donen lloc a una composició rica i bigarrada.

La Santantonada consisteix en una representació teatral popular de la vida del sant, vinculada a la barraca-foguera, en què intervenen una sèrie de personatges singulars. Este tipus de representacions té una considerable antiguitat, ja que en la Baixa Edat Mitjana van estar molt esteses per Europa. [...)

[Consultat en: catimenu.com)

Juliol, 2. Zaragoza. Joan I confirma cinc privilegis concedits anteriorment a les aldees de Teruel. Ho posem ací perquè com a poble fronterer que som, segur que ens afectava. Document sencer en la web de la Universitat Jaume I de Castelló.

Biblioteca de Catalunya. Barcelona. Libro de la Comunidad de Teruel. Ms. 707. Còpia simple de començaments del segle XVII, ff. 5r-7r
Garcia Edo, Vicent. "El Libro de la Comunidad de Teruel (1206-1533). Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura. 1999, pp. 389-390

Pateat universis quod nobis Johanni, Dei gratia regis Aragonum, Valentie, Maioricarum, Sardinie et Corsice, comitique Barchinone, Rossilionis et Ceritanie; fuerunt per fideles nostros Petrum Çarcuella, loci de Sarrione, et Franciscum Egidii, ville de Mosqueruela, nuncios aldearum Turolii, privilegiorum carte seu instrumenta originalia, de quibus infra sit mencio, ostensa et exhibita sigillanti per quorum primum illustris princeps dominus Alfonsus, rex Aragonum, refferens quoddam privilegium per dominum Alfonsum regem Aragonum eius patruum universitati aldearum Turolii concessisse, cuius tenor in dicta carta insertus est, per quod idem dominus Alfonsus patruus alterius domini Alfonsi regis Aragonum supradicti, propter plurima servicia commode sibi impensa concessit aldeanis Turolii, presentibus et futuris, et suis perpetuo, quod essent franchi, liberi et inmunes, per totam terram et dominacionem suam, tam per mare quam per terram et aquam dulcem, ab omni lesda, pensa et pedagio, quod sibi vel successoribus suis pro aliquibus rebus seu mercibus eorum solvere tenerentur et deberent. Quod privilegium insertum datum fuit Tirasone kalendas septembris anno Mº ducentesimo octuagesimo septimo, et clauso per Jacobum de Cabanes, dicti domini Regis scriptorem. Et cum pro partem dictorum aldeanorum dicto domino Alfonso regi nepoti alterius domini Alfonsi regis Aragonum predefuncti, fuisset humiliter supplicatum ut, ex regali munificencia, predictum privilegium ipsius domini Regis patrui, confirmando franquitatem predictam ampliare et extendere dignaretur; eapropter habendo respectum ad impensa sibi servicia per aldeanos prefatos, iamdictum privilegium ipsius domini regis Alfonsi patrui sui predicti confirmavit et etiam eidem privilegio superaddidit, quod nedum dicta universitas aldearum et singulares eiusdem essent franchi et liberi a dictis lezda penso et pedagio verventiam inmunes imperpetuum penitus et exempti ipsi et sucesores sui, per totam terram et dominationem suam adquisitam et adquirendam, adeptam et adipiscendam, per mare et per terram et aquam dulcem, tam a predictis omnibus supra expressatis, quam ab omni mensuratico et cuçols ac portatico, et ab omni consuetudine et vectigali novis et veteribus, statutis et statuendis in aliquo loco terre sue; ita quod non teneatur aliquis solvere pro predictis, imo essent ab omnibus et singulis supradictis franchi, liberi et inmunes. Addidit etiam eidem privilegio, quod dicta universitas aldearum et singulares eiusdem, non possent in tota terra sua pignorari, marchari, impediri seu detineri culpa crimine seu debitis alienis, nisi in ipsis debitis principales essent, aut fideiussorio nomine obligati, nec etiam in hiis casibus nisi prius de eisdem fatica fuisset inventa de directo. Quarumquidem confirmationis et addicionis carta, data fuit Cesarauguste, sexto mensis madii anno a Nativitate Domini millesimo CCCº vicesimo octavo, et clausa per Franciscum de Bastida, predicti domini regis scriptorem, sigillataque sue maiestatis sigillo. [...]

Datum Cesarauguste secunda die julii anno Domini millesimo CCCº LXXXº octavo, regnique nostri anno secundo. Signum + Joannis, Dei gratia regis Aragonum, Valentie, Maioricarum, Sardinie et Corsice, comitisque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie. Rex Joannes. Testes sunt inclitus infans Martinus, dux Montis Albi; Garsias, archiepiscopus Cesarauguste; Galcerandus episcopus Urgellensis, Petrus d’Artés et Berengarius d’Ortoffano, milites. Sig+num Bernardi de Jonquerio, secretarii dicti domini regis, qui mandato eiusdem hec scribi feci, cum litteris rasis et emendatis in lineis IX. Quarumquidem confirmationis et additionis carta data fuit Cesarauguste in XVIIª “habebat”; in XVIIIª “irris”; in XXIIIª “in et in eadem firma nostre magestatis”; et in secunda linea testium “Galcerandus”; et clausit.

[jaumeprimer.uji.es] Veure un document semblants, sobre 'borregatge', de 14 d'abril de 1318 i 25 de novembre de 1394

Juliol, 2. Zaragoza. El mateix dia, el mateix Joan I confirma vuit privilegis concedits anteriorment a les aldees de Teruel.

Biblioteca de Catalunya. Barcelona. Libro de la Comunidad de Teruel. Ms. 707. Còpia simple de començaments del segle XVII, ff. 78v-80v
Garcia Edo, Vicent. "El Libro de la Comunidad de Teruel (1206-1533). Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura. 1999, pp. 447-448

Nos Johannes, Dei gratia rex Aragonum, Valentie, Maioricarum, Sardinie et Corsice, comesque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie. Visis octo translatis auctenticis per fideles nostros Petrum Çarçueña, habitatorem loci de Sarrione, et Franciscum Egidii, habitatorem ville de Mosqueruela, nuncios aldearum civitatis Turolii, nostro conspectui presentatis nonullarum concessionum, franquitatum, libertatum, immunitatum privilegiorum, gratiarum, sententiarum et provisionum per illustres reges Aragonum predescessores nostros, universitatibus et singularibus locorum dictarum aldearum seu in earum favorem concessorum factorum, concessarum et factarum prout continetur et liquide demonstratur in dictis auctenticis translatis, quorum sex facta fuerunt et clausa per Adam Petri de Viano, auctoritate regia notarium publicum septima die septembris anno a Nativitate Domini millesimo CCCº vicesimo tertio, et a suis originalibus abstracta.

Videlicet primum a quadam carta per quam illustris dominus Jacobus, rex Aragonum pie re[fol.79r.]cordationis recepit sub specialibus protectione, comanda et guidatico suis, omnes campannas sive greges pecudum hominum Turolii et eius aldearum, et eorum pastores, plurimaque alia dictis hominibus concessit contenta et per ordinem enarrata in carta ipsa, cuius data fuit Cocentayne XVIIº kalendas iulii anno Domini millesimo ducentesimo quinquagesimo octavo, et clausa per Michaelem d’Alcover, qui de mandato domini Regis illam scribi fecit.

Secundum et a quadam alia carta data Cullarie, secundo idus martii anno Domini millesimo ducentesimo quinquagesimo primo, et clausa per Petrum Andree, per quam idem rex Jacobus concessit et perpetuo stabilivit seu tiam ordinavit, quod in aliquo castro villa seu loco regni Valentie non detur aliqua assadura bestiariis, quamvis sit bestiare illud habitatorum Valentie, vel alterius cuiusvis loci.

Tertium a quadam littera, per quam iamdictus dominus rex Jacobus precipiebat justiciis, juratis, alcaydis et aliis suis officialibus, quod restitui facerent pastoribus peccorum sive ganatorum hominum Turolii vel eius aldearum, omnes res quas medio iuramento dicti pastores asserunt eis fuisse depredatas.

Quartum a quadam litera sive carta, data Algezire, quarto mensis aprilis anno Domini millesimo ducentesimo septuagesimo, per quam ipse dominus rex Jacobus iniungebat quibusvis varonibus et millitibus suis in regno Valentie, quod de cetero non peterent seu reciperent, aut peti seu recipi permitterent, aliquid de erbagio hominibus Turolii vel eius aldearum, pro eorum ganatis depascentibus in terminis locorum seu alcarearum baronum seu militum eorundem.

Quintum, a quadam litera sive carta, data Valentie idus junii anno Domini millesimo ducentesimo quadragesimo septimo, per quam predictus rex Jacobus concessit hominibus Turolii, quod pro eorum ganatis ac peccudibus non teneantur solvere aliquam rem, ratione passagii, eundo vel redeundo, nisi pro mutonibus, ovibus aut aliis bestiariis, quos, quas, et que ipsi homines vendiderint [fol. 79v.] vel non redierint.

Sextum, a quadam carta seu provisione data Calataiubii, kalendas iunii anno Domini millesimo CCCº sexto, per quam illustris dominus Jacobus, rex Aragonum pie recordationis, abavius noster et nepus sive net sepe nominati domini regis Jacobi, confirmavit hominibus Turolii et eius aldearum, certa privilegia in ipsa carta nominata; et nichilominus mandavit procuratori justicie, baiulis et aliiis officialibus regni Valentie, quod hominibus predictis ipsa privilegia observarent et observari facerent, prout eis extiterat usitatum.

Septimum, proinde translatum auctenticum abstractum fuit a quadam sententia in et super questio ne que erat suscitata pretextu iuredictionis quam exercebant jurati et almodaçafi aldearum predictarum inter universitatem Turolii, ex una parte, et universitatem locorum eius aldearum ex parte altera, per illustrem Alfonsum regem Aragonum felicis recordationis, avum nostrum, vel ut principem et ad id per dictas partes electum, lata in civitate Turolii die lune pridie nonas aprilis anno Domini millesimo CCCº tricesimo quarto, clausaque per Bernardum de Podio ipsius domini regis Alfonsi scriptorem, prout hec et alia in dicto septimo translato auctentico, quod factum fuit et clausum per Petrum Guillermi de Celadas, auctoritate regia notarium publicum, vicesima octava die mensis madii anno Domini millesimo CCCº quadragesimo nono, largiflue sunt contenta.

Octavum et ultimum denique translatum auctenticum fuit abstractum a quadam carta domini regis Petri clare recordationis genitoris nostri, datam et actam Cesarauguste, quarta die aprilis anno a Nativitate Domini millesimo CCCº septuagesimo secundo, et clausam per Bernardum de Bonastre, ipsius domini Regis secretarium, per quam dictus dominus genitor noster duxit inter cetera prompto providendum, quod nunquam deinceps [fol. 80r.] justicie Aragonum et eius successores in dicto justiciatu vel eorum locatenentes seu quivis alii vice seu nomine possint aut debeant seu presumant universitates Turolii et aldearum suarum vel singulares ipsarum, generaliter vel particulariter, pro quibuscumque causis civilibus aut criminalibus primis seu appellacionum ad instantiam partis vel ex mero officio ad suum justiciatus evocare consistorium sive iudicium, vel scitare seu alias inde se intromittere vel adversus eos procedere quovis modo, prout hec et alia in ipso octavo translato, quod factum fuit et clausum per Jordanum Beneyt, auctoritate regia notarium publicum, die videlicet tertia decima die julii anno a Nativitate Domini millesimo CCCº LXXº secundo, sunt liquide enarrata. [...]

Datum Cesarauguste, secunda die julii anno a Nativitate Domini millesimo CCCº LXXXº octavo, regnique nostri anno secundo. Sig+num Johannis, Dey gratia regis Aragonum, Valentie, Maioricarum, Sardinie et Corsice, comitisque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie. Rex Johannes. Testes sunt inclitus infans Martinus, dux Montisalbi, Garsias archiepiscopus Cesarauguste, Luppus Eximini d’Urrea, Bernardus de Pinosio, Gasco de Montecatheno. Sig+num Bernardi de Junquerio, secretarii dicti domini Regis, qui mandato eiusdem hec scribi fecit, cum literis rasis in lineis quinta, “domini”, et in XVIIIª, “ubique constitutis”, et clausit.

[jaumeprimer.uji.es]

1388

Eixarch en el seu llibre de Història de Forcall  fa referència a la “confirmació” dels estatuts u ordinacions de les confraries de les aldees de Morella, en el que apareixen només 7 pobles afectats per la gràcia reial, que apareixen citats en la documentació per aquest ordre: Forcall, Cinctorres, Portell, Vilafranca, Catí, Vallibona i Castellfort (falten La Mata i Sorita, no sabem perquè). I transcriu una part. Diu Eixarch:

En el Archivo de la corona de Aragón (Barcelona) obra en los Registros de la Real Cancillería un documento de extraordinario interés para la historia religiosa de nuestra comarca, en la Baja Edad Media. Se trata de la confirmación (lo que presupone su anterior existencia) que concede el rey D. Juan I, en 1388, de los Estatutos de las Cofradías de las siete Aldeas de Morella:  Forcall, Cinctorres, Portell, Vilafranca, Catí, Vallibona y Castellfort. Por este orden aparecen escritas; faltan - no sabemos la causa- La Mata^{*Eixarch en el llibre de La Mata ja diu que tenien cofradia l’any 1332 de Sant Antoni i de Santa Bàrbara (veure en 1332)} i y Zorita. He aquí tanscrito el fragmento que ofrece mayor interés, puesto que detalla las Cofradías existentes en cada una de ellas:

"in loco del Forcall, sub invocationebus beate marie virginis (de Cap d'Altar o de la Asunción, titular de la iglesia), gloriose sancte anne (Patrona principal), sancte marie magdalene, sancti anthonii et sacratissimi corporis jesu christi, 5;

in loco de quinque turribus, sub invocatione sancte marie, 1;

in loco de portello, sub invocationibus sancte marie, sancti dominici et sancte marie, confaria dels letrats, vulgariter appellata, 3; [dos de Santa Maria? una dels letrats?? i sant antoni encara no està? sabem que en 1409 s'amplia l'església per fer-li lloc! La cofradia baix l’advocació de Santa Maria (de l’Assumpta), d’especial devoció del rei conqueridor.)

in loco de ville franche, sub invocationibus sancte marie, que dicitur vulgariter la major et sancte marie, que dicitur la menor, et sancti anthonii, 3;

in loco de catino, sub invocatione sancti martini, 1;

in loco vallis bone, sub invocatione sancti blasii, 1;

et in loco de castro forti, sub invocationibus sancte marie, sancti johannis evangeliste et sancti anthonii..., 3."

  A més, també fa referència a un article de Xavier Fàbregas, en el Diari AVUI, de 12 de gener de 1978, amb el títol “Una Fiesta parateatral: Les Santantonades”, i entre altres coses diu que “...els rituals celebrats per propiciar un bon any de collites i de ramats no van poder ésser eliminats per les religions que van anar arribant...” i “...la festa del solstici d’hivern, la gran festa en honor del sol a tota la Mediterrània occidental, va quedar convertida en el Nadal cristià, i els rituals agrícoles i ramaders que venien amb el desvetllament del nou any, van rebre la presidència honorària de Sant Antoni, i tots contents...”.

  Aquest gran estudiòs del teatre, li dóna doncs un origen pre-romà, més aviat ibéric, cosa que sembla ratificar l’abundant presència de jaciments íbers a les nostres terres. I en l’article també fa referència al nostre poble: “...En una comarca allunyada de les vies de comunicació i, per tant dels corrents migratoris, com els Ports de Morella, el ritual de la Santantonà ha romàs com una de les cerimònies anyals. N’he pogut trobar constància a Cintorres, Portell, Mirambell, Olocau del Rei, Vilafranca del Maestrat, La Mata i Forcall...”

[DUBTE : QUINA RELACIÓ HI HA ENTRE ‘CONFRARIA’ I ‘ESGLÈSIA’?]

[DUBTE : A PARTIR DE QUANT LA DE L’ALBAREDA ESTÀ DEDICADA A S.MARC ? ANTIGAMENT ESTAVA DEDICADA A S.SALVADOR, I S. SALVADOR TÉ ALGUNA COSA A VEURE AMB ELS TEMPLERS ?]

[DUBTE: QUÈ SIMBOLITZA QUE L'ESGLÉSIA ESTIGA DEDICADA TAMBÉ A SANTO DOMINGO? I QUAN ES PERD AQUESTA DEVOCIÓ?]

[EIXARCH FRASNO, José. Forcall y Pueblos de la Comarca dels Ports. Trabajos Históricos (1966-1993), p. 279. Ayuntamiento de Forcall. 1994]

Segons trobem en una publicació anomenada "Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura", sembla ser que les confraries tenien aquestes missions:

... no se'n parla de comunions reglamentaries, ni mensuals ni anyals, només recomanen i estatueixen el referent a una bona confessió al fi de la vida, com una preparació per a la mort. Sobreïxen en la funció de la missa, la de les Hores canóniques, l'àgape anyal el dia de la festa per a fomentar la germanor, els socors als pobres, la visita als malalts, l'assistència als soterrars i funerals, i el foment de la pau i justícia foragitant les rinyes de tota classe.

El Forcall tenia 5 confraries: De la Verge Maria, Sana Ana, Santa Maria Magdalena, Sant Antoni i la del Santíssim Corpus Christi. Cinctorres ne tenia una: la de Santa Maria. Portell ne tenia tres: Santa Maria, Sant Domingo i la de Santa Maria dels Lletrats. Vilafranca ne tenia tres: Santa Maria la Major, Santa Maria la Menor i Sant Antoni. Catí una: la confraria de San Martí. Vallibona també una: la de Sant Blai. Castellfort tres: Santa maria, Sant Joan Evangelista i Sant Antoni. La confraria de Sant Antoni de Castellfort, encara té ara la casa social, tocant a l'Església parroquial, a on celebren algunes funcions, com la del raïmet. La de Sant Martí de Catí tenia casa i benifet, ara desapareguts. La de Santa Maria la Major, de Vilafranca, ha durat fins a la revolució de l'any 1959. Res sabem de les demés confraries [...)

Les Aldees del Castell de Morella demanen al rei Joan l'aprobació dels Capítols de llurs Confraries. Saragossa 10 juny 1388. [...]

Quibus retroactibus temporibus et per multa tempora ut aseruistis per nuntios ad nos specialiter destinatos uos rexialtis et bonis operibus adhesistis nobisque per eosdem nuntios humiliter supicastis ut capitula Ipsa quae in loco del forcall sub inuocationibus beate marie virginis gloriose: Sancte Anne: Sancte marie magdalene: Sanctii Anthonii: Et Sacratissimo corporeis ihu xpl. In loco de Quinque turibus sub inuocatione Sante marie: in loco de portello sub invocationibus Sancte Marie, Sancti dominicij, Et Sancte Marie Confratria dels lletrats vulgariter apellata. In loco villefranque sub invocationibus Sancte Marie que dicitur vulgariter la major. Et Sante Marie que dicitur la menor. Et Santi Anthonij; In loco de Catino sub invocatione Santi Martini; in loco de vallisbone sub invocatione santi Blasij, Et in loco Castrifortis sub invocationibus Sancte Marie, Santi Joannis Evangeliste, et Sancti Anthoni; Exerctis exercuistis et husu etiam exitistis [...*]

Tenor presentis carte nostre laudantes, aprobantes, ratificantes et etiam confirmantes capitula supradicta cum ordinantionibus prenarratis, et de novo concendia (será: condendia?) etiam ad cauteliam vobis majoralibus et Confratribus ach confratriassis dictarum Confratriarum dictorum locorum del forcall, de quinque turribus, de Portello, de villafranca, de Catino, de vallibona, et Castrifortis, aldearum ville Morelle presentibus scilicet et futuris et prout melius usu actenus exiitistis. Itaque inperpetuum non obstantibus foris ach privilegis seu alliis ordinationibus [...*)

*Nota: ho consultem via internet en googlebooks i, malauradament només ens deixa consultar el text de manera parcial, amb la qual cosa, ens caldrà consultar la publicació original.

[BOLETÍN DE LA SOCIEDAD CASTELLONENSE DE CULTURA. Vol. 27-28. p. 262. books.google.es)

Finalment, a la biblioteca de Vinaròs consultem un llibre d'Àlvar Monferre on ens diu que, realment en teníem set!! Caldria revisar millor el llibre i els seus treballs però, de moment, deixem transcrit ací un fragment de taula on apareix Portell (ho copiem també en 1771, any en el que es recullen aquestes dades):

TABLA. Relación de las cofradías existentes en los pueblos de las gobernaciones comprendidas en la actual provincia de Castelló desde la Edad Media hasta finales del siglo XVIII.

(pàg.254)

[MONFERRER MONFORT (2008): Las Cofradías en Castellón y sus comarcas desde la Edad Media hasta finales del antiguo régimen. Las contestaciones a la Encuesta del Conde de Aranda. Publicacions de la Universitat Jaume I. Servicio de Publicaciones de la Diputación de Castellón.] [Consultat a la Biblioteca de Vinaròs]

1388

Juny, 10. En el famòs "Tenal" conservat a l'Arxiu Parroquial de Vilafranca, entre tota la litúrgia religiosa que, pel que sembla, tenia activitats cadascun dels dies de l'any, apareix alguna referència a Portell. Una especialment interessant que lliga amb el que diu Eixarch, sobre l'origen de la Cofradi de Sant Antoni:

Título de Cofadrias [sic] de esta iglesia de Villafranca. Cofadria [sic] de S. Antonio Abad.

Su fundación fue antes del año 1388, pues en dicho año aprovó sus Constituciones de esta Cofadria el Rey Dn. Juan de Aragon estando en Zaragoza en día 10 de Junio del 1388. Y estas mismas constituciones se hallan en las Villas de Castellfort, Portell, Cinchtorres, Forcal, Vallibona y Catí. (pàg.277)

[TENA HEREDIA, Antoni (1792-1795): Tenal. Parròquia de Santa Maria Magdalena. Vilafranca (els Ports). Facsímil de 1996.]

Setembre, 7. Intent de finiquitar el conflicte de la independència de les aldees de Morella: 

En las Cortes de Monzón (Juan I) publicó la solemne sentencia de 21 cláusulas para Morella y las aldeas, con la pretensión de que fuese definitiva y diese fin al contencioso secular, ya muy envenenado y violento en la década de 1379 a 1389. Sentencia que tuvo en la aplicación una larga duración y que el rey Martín el Humano, en 1403, incorporó al cuerpo jurídico de los Fueros. Como dice Mn. Joan Puig, “para el monarca parece este documento una cosa razonable. Para la villa de Morella cosa digna de ser admitida, puesto que ella rogó que se publicase. Mas para las aldeas, una cadena dorada por cuya desaparición lucharon incansables 302 años más, hasta 1691, que la vio hecha pedazos.” (Puig, 1953, pp. 108-112)

[ALANYÀ I ROIG, JOSEP. Morella, floreciente villa real (siglos XIII-XVII). La memòria daurada. Obradors de Morella s.XIII-XVI. Pàg. 33. Fundació Blasco de Alagón. València. 2003] www.lamemoriadaurada.com [enllaç caigut]

Mossén Juan Puig, al seu llibre sobre la història de Catí, també parla d'això:

El 20 de diciembre de 1624 vuelve a protestar Catí contra Morella por la elección del justicia no verificada conforme a las normas del derecho consuetudinario. Esto no era sino llamas del fuego todavía no apagado de las cuestiones de Independencia muy vivas en 1389, y presagio del que se había de encender más fuerte en 1648 y 1672, y que fue irresistible en 1691. (A.P. e Index pág. 436)

[PUIG PUIG, Mossén Juan. Historia breve y documentada de la Real villa de Catí II, p. 19. Servei de publicacions de la Diputació de Castelló. 1998)

D'aquell mateix any, no sabem si en la mateixa sessió que diu Alanyà, o no, tenim una altra referència:

Una sentencia de Juan I dada en 1389 estableció el estatuto de la comunidad [de Morella] y el régimen en que ésta vivió hasta su definitiva disolución [en 1691].

[SÁNCHEZ ADELL, José. La Provincia de Castellón de la Plana. Tierras y Gente. Capítol XI: "La Edad Media Cristiana". Pàg. 316. Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Castellón. Madrid. 1985]

Setembre, 7. Més informació sobre el procés d'independència de les aldees de Morella, gràcies a la transcripció de Paco Segarra en la seua web de Catí:

46 SENTÈNCIA DE L'ESTATUT DEFINITIU DE MORELLA I ALDEES

L'estatut definitiu de Morella i aldees fins a aconseguir la seua independència en 1691, va ser donat el 7 de setembre de 1389 en Monzón, pel rei Joan I “el Indolente, el Cazador o l’animador de la gentilesa”.

Deia la sentència: (copiem el preàmbul en el seu original medieval)

“En nom de nostre Senyor Deu, e de la Verge María, Nos en Joan, per la gracia de Deu Rey de Arago, de Valencia, de Mallorques, de Cerdenya e de Corceja, Copte de Barcelona, de Rosllo e de Cerdenya.

Attenents diuerses contrasts en temps passats esser suscitats e moguts; e encara vuy son entre la uniuersitat de la vila de Morella de una part, e les uniuersitats de les Aldees de aquella villa, ço es del Forcall, de Catí, de Vilafranca, de Cinchtorres, de Castellfort, de Portell, e de Vallibona del altre.

En especial sobre la jurisdiccio ciuil, e mixt imperi, el exercici de aquells; los quals les uniuersitats de les dites Aldees pretenien, e pretenen hauer exercit, e deure esser exercit per los Justicies de les dites Aldees inmediata por lo Senyor Rey; la uniuersitat de la vila de Morella, afermant per fur, e en altra manera la dita jurisdiccio civil, e mixt imperi deure esser exercida solament per los Justicia de Morella en les dites Aldees, e non per nengun altre. E per conseguent en les dites Aldees no poder esser exercida jurisdiccio ciuil, en mixt impei per Justicies de les dites aldees.

E semblantmet esser estada questio sobre contribucions uniuersals, en les quals afermaua la uniuersitat de la dita vila de Morell, les dites Aldees e cascuna de aquelles deure ab ella contribuir. Lo contrari afermant les dites aldees.

Attenents encara axi en les contribucions dels terratinents, com en los estatus e stabliments, com altres coses esser estades, e esser questions entre les dites parts, les quals longament han durat; e de que son seguides moltes messions e despeses; e sobre los dits debats esser estades donades diuerses sentencies, axi arbitrals, com judicials, per les quals encara als dits debats e questions no fes poguda donar fi effectualment; de que ses seguit es segueix gran danyt e sobiranes messions a les dites parts.

E per conseguent es necessari que per Nos sia dada fi perpetualment a les dites parts sobre los dits debats e questions per be publich de les dites vila e Aldees.

Vista encara, e reconeguda per Nos la suplicacio dauant Nos donada per part de la vila de Morella en la ciutat de Barcelona darrerament ab volontat e consentiment nostre; per la qual es estat suplicat a Nos, que una sentencia darrerament donada entre les dites parts, en la ciutat de Girona per lo Senyor Rey Pere (Pere V) de bona memoria, pare nostre, e la Ilustre Sibilia companya del dit Senor, deguessen declarar esser nulla o al menys reuocar axi com a injusta, e donada en lesio gran del dret de la dita vila de Morella. Vistes les excepcions axi perjudicials com altres, posades per part de les aldees contra la dita suplicacio. Vist los procesos sobre aço actitats, e les sentencies, axi arbitrals com judicials donades entre les dites parts, e lo priuuilegi de separacio, cartes e altres escriptures hinc inde produides. Oits plenament los Aduocats de les dites parts, volent posar fi perpetual a les dites questions e debats, e que la dita vila e aldees hajen ab la present nostra sentencia entre ells certa ordenacio, forma e manera com usaran, es regiran sobre les dites coses.

Hagut plen acort delliberacio en nostre Consell Prounciam e Sentenciam en la forma seguent:

“1a. La jurisdicció criminal i civil, de mer i mixt imperi en i de la vila de Morella i aldees són exclusivament del justícia de Morella contra tota concessió precedent. Però com algunes estan lluny de Morella i seria costós buscar justícia anant a Morella, es concedix a cada aldea un justícia que haurà de presentar-se, abans d'exercir jurisdicció, davant del justícia de Morella del dia de Nadal al dia dels Innocents inclusivament, i fer el seu jurament. Entendran en assumptes civils i de mixt imperi, anomenant-se en els escrits ‘Justícia pel Justícia de Morella'.

2a. Si el justícia de Morella es troba en alguna aldea, llavors cessa tota jurisdicció del justícia de la la dita aldea, llevat que, requerit aquell, no vullga usar-la. I si comença o continua alguna causa en la dita aldea, l'ha de continuar i acabar.

3a Les aldees hauran d'observar els estatuts generals que el justícia i el consell de Morella facen. Però per a fer-los, Morella ha d'avisar a cada aldea que envie un home que intervinga a fer-los, i si d'ací a tres dies no arribara, pot Morella procedir ella sola.

4a. Els jurats i consell de Morella, juntament amb un prohom de cada aldea, poden imposar taxes de contribució comuna; per cases i no per lliures i que es consignen en dos llibres comuns, un per a Morella i un altre per a les aldees. Açò cada sis anys. Morella pagarà sola els salaris dels hòmens que intervenen en les dites taxacions.

5a. El salari del jurat caixoner serà de 300 sous; el dels altres de 100 sous, als quals han de contribuir també les aldees.

6a. Que els jurats de Morella tinguen llibre separat d'entrades i gastos.

7a. Les aldees contribuiran amb la vila en la peita reial i gastos comuns.

8a. Les aldees contribuiran amb la vila en l'assumpte dels Murs i Valls amb dos menobrers: un per Morella i un altre per les aldees, que intervinguen en els ingressos i gastos, amb dos claus, una cada un, sota pena en la seua observança els menobrers de 100 sous: dos parts per al comú i una per al rei. Si no coincidixen els dos menobrers, anomenen dos prohoms; si estos no convenen, el ball amb un dels prohoms determine el més just que ha d'observar-se sense cap apel·lació.

9a. Les aldees han de contribuir en els gastos de salaris dels Hosts, defensa de termes i emprius, de privilegis i llibertats de Morella i aldees, de jurisdicció en la Casa de la Cort i del Consell i la seua conservació, però no en les seues millores i creixement.

10a. Les aldees contribuiran en els 500 sous anuals als frares menors i el que s'afija.

11a. Les aldees contribuiran en els salaris dels Vedalers que guarden les muntanyes comunes.

12a. Les aldees han de contribuir en el salari dels missatgers enviats a les Corts, els quals no demanaran gràcia a favor de Morella contra les aldees ni d'estes contra la vila, en cas contrari seran nul·les.

13a. Les aldees contribuiran en els gastos de furs antics i nous i en defensa d'ells.

14a. Morella i cada aldea contribuiran soles en el seu propi territori en els gastos de carreteres, camins, ponts, fonts, aigües, basses, séquies i abeuradors.

15a. Cada terratinent haurà de contribuir en el lloc on tinga la propietat en justícia, com els altres veïns, amb recurs d'apel·lació al Portant Veus de Gobernador en la plana de Burriana si es crega agreujat.

16a. En els obsequis al Rei, a la Reina, al Primogènit, als successors, en Corts i Parlaments i en els convits haurà de guardar-se el costum anterior el privilegi de la separació. En altres casos, notificades les aldees; envien cada un un prohom i amb el consentiment d'ells o de la seua majoria es faran les dites donacions.

17a. En les missatgeries per negocis comuns, si han d'anar dos missatgers, un siga de la vila i un altre de les aldees. Si basta un, que siga triat per Morella, i si hi ha dubte o discòrdia, siguen dos ut supra.

18a. En tot negoci d'interés comú contribuïsquen també les aldees.

19a. Si hi ha dubte a qualificar un negoci d'interés comú, Morella i aldees trien cada un un prohom i estos dos que resolguen. Si no s'avenen, mane el justícia de Morella un tercer, i si amb este no hi ha avinença, que s'aconsellen dels advocats comuns i que la vila done a les aldees i estes a la vila i particulars traslladen dels documents comunes comandes.

20a. Els justícies de les aldees presentaran comptes al fi del seu ofici i tornaran el sobrant excepte els salaris i gastos.

21a. Els murs i muralles del Forcall no siguen destruïts ni crescuts i si una altra cosa ha de fer-se que es consulte el governador general de València, i si no hi havia temps determine el justícia de Morella.”

El rei, una vegada extractada la sentència i feta acta de Cort, va ordenar l'infant i als justícies que la guardaren, i que la feren arribar “els pobletans que l'observen davall greus penes”. Les aldees implicades, Catí, Forcall, Vilafranca, Cinctorres, Castellfort, Portell i Vallibona, no es van donar per vençudes, i van recórrer al rei la sentència. El rei va repel·lir les súpliques, condemnant els síndics de les aldees en els gastos originats pel recurs, que van importar deu mil sous, com apareix per real privilegi de 29 de novembre de 1389, en el que, segons Morella, el rei va qualificar este procedir de les aldees de “tenacitat i desobediència”.

En els Arxius de Catí hi havia un sèrie de documents comprovants de les dificultats que després van posar les aldees en l'aplicació dels preceptes de la real sentència. Deia un: “lletra directa al gobernador del regne de Valencia e al justicia de Morella pera que constrengua a los aldeyans de servar los establiments generals fets per lo Consell de Morella, segons forma de la sentencia entre aquelles donada”.

Les aldees no es van acovardir i van seguir en la seua lluita. En el mes d'agost de 1391 Misser Ramón Tolsa, doctor en dret, deia a València respecte d'això: “Fueron los pleitos más de cien”.

[Ho trobem en  catimenu.com)

Las aldeas más activas en la resistencia a Morella eran Forcall, Cinctorres, Portell, Vilafranca y Catí, las cuales no aceptaban la jurisdicción foral que Morella hacía de su jurisdicción civil y criminal. Los motivos de roce eran muy variados: el de Vallibona protestaba porque no quería denominarse 'lochtinent' sino justicia simplemente; en Forcall se ponía en tela de juicio si el justicia de Morella podía quitar armas o hacer la 'guayta', etc. (131). La jurisdicción quedó definitivamente fijada en la sentencia de 7 de octubre de 1389, de la que más arriba han quedado inserto el correspondiente resumen. (p.102)

[SÁNCHEZ ADELL, José (1982): La Comunidad de Morella y sus aldeas durante la Baja Edad Media (Notas y Documentos). Estudios Castellonenses, N.º 1, pp.73-181.]  dialnet.unirioja.es (pdf)

1393

Gener, 10. Valls Taberner, citant a Tuixans, ens fa menció de certs privilegis adquirits pel "Tribunal del lligalló de Morella":

En Tuixans, el seu compte, diu que en 1393 (a 10 de gener) el rei Joan I, en virtud de petició que i havia adreçat el Tribunal del lligalló de Morella, concedí a aquest un privilegi, donant-li facultats per a adquirir i posseir bens immobles (no obstant el que disposessin en contrari els furs de Valencia) i tenir deveses i corrals; l'administració de tot lo qual correría a cárrec del Justicia del lligalló. Més avant, segons el mateix autor, els Reis Católics, per diplomes expedits a Medina del Camp en 1494 (30 d'abril) i a Berlanga en 1499, confirmaren al lligalló de Morella tots els seus privilegis. Sería interessant conéixer el text íntegre d'aquestes reials célules i veure, però, fins a quin punt fan referència al Tribunal del lligalló.

[VALLS TABERNER, Fernando (1926): El Tribunal del Lligalló de Morella. pp.14-15. Impr. V. Carceller. Morella.] pdf en  repositori.uji.es

Però accedim també a la font original, la de Tuixans:

Per causa de trobarse la caxa del comú universitari moltes voltes exhaurida de rèdits, el Tribunal del lligalló acudí al Rey per a que dongués un privilegi concedint facultats per a possehir y comprar finques, deveses y corrals, l'administració dels quals correría a càrrech del Justicia del lligalló. Els consellers se presentaren a Joan I, que's trobava a Valencia, exposantli les dificultats de poder viure dit Tribunal si no se'ls permitia tenir béns y deveses; lo Rey estengué un privilegi, que's guarda al Arxiu parroquial de l'Arxiprestal de la dita ciutat, en lo qual dóna facultat al Tribunal del lligalló per a acceptar y comprar béns y rayls, no obstant lo que disposen, en contra, els furs de Jaume I. Aytal document està estès el 10 de janer de 1393, setè del seu regnat. Més avant, en temps dels Catòlichs Reys, segons reyals cèdules expedides a Medina del Camp en 30 d'abril de 1494, y la de Berlanga, del any 1499, s'otorgaren y confirmaren tots els privilegis al lligalló, y, al mateix temps, donaren disposicions especials pera evitar la propagació de malalties infecto-contagioses, quan parlen de les "resses achacosses". (Arxiu Nacional de Simancas)

[TUIXANS Y PEDRAGOSA, Joaquim (1926): El Tribunal del Lligalló a Morella (Segle XIII. Dret foral consuetudinari)(p.168-177). Article publicat en el Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. 1926: Vol.: 12 Núm.: 87 Julio a septiembre 1925] raco.cat

1394

En un treball de Vicente Pons, titulat "Los notarios valencianos en época de Pedro IV y Juan I (1351-1396)", n'apareixen tres de Portell. En l'apartat de la web de 1351 posem un quadre amb tots els que trobem de la zona. Ací només posem els portellans:

Estudio del notariado en el reino de Valencia de la segunda mitad del siglo XIV a través de los registros de 'notariorum' de Pedro IV (1351-1387) y Juan I (1387-1396), en el Archivo de la Corona de Aragón, su cuantificación (610 nombramientos reales), procedencia, tipo y ámbito del nombramiento, distribución geográfica y relaciones. Todo esto en el contexto de la primera etapa del Colegio de notarios de Valencia. [...)

C: Notarios generales: "per totam terram et dominacionem dicti domini regis, per totam terram et dominacionem"

*Tàrrega no seria un cognom comú en Portell. No descartar que en el manuscrit posara Tarreça. Terriça o Terrissa sí que ho era.

[PONS ALÓS, Vicente (2012): Los notarios valencianos en época de Pedro IV y Juan I (1351-1396). Aproximación a su prosopografía. En Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols, XXX. pp.31-86. Col·legi de Notaris de Catalunya. Barcelona.] raco.cat

1394

Agost. Vicent Royo, parlant de la manufactura de la llana, ens parla d'una tal Estefania. Com que a Portell teniu un carrer amb aquest nom i desconeixem de quina dona es tractava, ens ha cridat l'atenció aquesta. És probable que el nom de carrer Estefania visquera alguna dona carismàtica amb aquest nom. Parla de Vilafranca però no sabem si tindria, o no, relació amb Portell. En tot cas, és un document interessant.

De la mateixa manera, sorgeixen altres empreses domèstiques que converteixen la ramaderia ovina en la base de la seua subsistència, ja que combinen un patrimoni territorial més aviat modest amb la possessió de nombroses raberes que deuen fer pasturar en el bovalar i les altres terres comunals. És el cas de Pere Miró, un camperol que en el moment de la seua mort només poseeix dues cases i un tros de terra. Això no obstant, l'agost de 1394 el tutor de la seua filla reconeix que "vingueren per sort a part de la dita pubilla en la partició que·s fahie dels béns comuns entre la dita pubilla e na Estefania, mare seua,... [sic] cabrons, XXXVI cabeces entre chichs e grans", altres "cincuanta-huyt cabeces de cabres entre chiques e grans" i quaranta-tres cabrons més que el difunt tenia a mitges amb Pere Salvador. Un any després, el germà de Pere, Domingo Miró, reconeix deure a la seua vídua Estefania 166 s., 8 d. que resten a pagar encara d'un ramat de cabres que li ha comprat i el mateix dia la vídua es desfà de la resta de la rabera i vena un altre veí de Vilafranca un bon nombre de caps de bestiar llaner per 205 s., 4 d.

[ROYO PÉREZ, Vicent (2010): Elits rurals i xarxes mercantils al nord del País Valencià baixmedieval. El comerç i la manufactura de la llana a Vilafranca (1393-1412). Recerques 60 (2010) 25-26. Associació Recerques. Història, Economia, Cultura.]core.ac.uk - raco.cat

Novembre, 25. Barcelona. Joan I ordena al seu batlle general, que publique per la ciutat i regne de València la franquesa de borregatge i carnatge concedida als habtants de les aldees de Teruel, per tal que els oficials del regne no l'exigeixquen. Com que estem en la mateixa frontera amb Terol, segur que també ens afectava. Aquest document està a la web de la Universitat Jaume I de Castelló.

Biblioteca de Catalunya. Barcelona. Libro de la Comunidad de Teruel. Ms. 707. Còpia simple de començaments del segle XVII, ff. 3v-4v
Garcia Edo, Vicent. "El Libro de la Comunidad de Teruel (1206-1533). Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura. 1999, pp. 388-389

En Johan, per la gràtia de Déu rey d’Aragó, de València, de Mallorques, de Cerdénya e de Còrcega, e comte de Barcelona, de Rosselló e de Çardànya. Als amats e feels nostres los batle general de regne de Valèntia, e a tots e qualsevol justícies, batles e altres officials e sotsmeses nostres dins lo dit regne, e en altres parts on se vulla constituïts; e als loctinents dels dits officials presents e sdevenidors, als quals les presents pervendran e les coses deius scrites se pertanguen. Salut et dilectió. Com nós, ab carta o privilegi ab nostre segell pendent segellat, dada en Tortosa a XV dies de deembre de.l any pus prop passat, hajam enfranquits perpètualment de tot borregatge e carneratge, los regidors e prohòmens, e tots altres habitadors de les aldees de Terol, ells avinents-se ab lo noble e amat nostre don Lop Ximénez d’Urrea, qui en los dits borregatge e carneratge havia algun dret, o ab altre persona havent d’ell cessió, donació o venda, segons que aquestes coses són en lo dit privilegi pus largament contengudes; e aprés lo dit don Lop haie feta venda del dit borregatge al feel conseller e thesorer de nostra cara companyona la reyna, en Berenguer de Cortilles, lo qual aprés ha lo dit borregatge e carneratge transportat e venut als dits regidors e prohòmens e habitadors de les dites aldees, segons totes aquestes coses e altres havem vistes en les cartes públicas dequen fetes ésser pus largament contengudes. Per ço a humil supplicatió dels dits regidors e prohòmens, vos dehim e manam espressament e de certa scièntia, sots encorriment de nostra ira e indignació, e pena de mil morabatins d’or a nostres coffres si contrafarets applicadors, e de vostres béns havedors, que observan fermament lo dit nostre privilegi e les vendes sobredites, no constrengats ne constrenger permetats vehins alguns e habitadors de les dites aldees, a pagar en alguna manera cosa alguna, per raó dels dits borregatge e carneratge, del día avant que fo feta e fermada la carta de la venda del dit borregatge per lo dit Berenguer, los ne haiats e haver façats d’allí avant per quitis, franchs e absolts, perpetualment de tot en tot. Manants-vos noresmeyns, ab aquesta matexa, que si e quant requests ne serets, per part de las dites aldees, notifiquets les dites coses públicament, ab veu de crida, en la ciutat de Valèntia, e en totes altres ciutats, villas e lochs del dit regne, per tal que les dites coses sien als dits vehins e habitadors pus fermament observades, e algú no hi puxe ignorància al.legar. E açò no mudets ne dilatets per res, com nós per deute de justícia hajam provehit e ordenat que axí.s faça.

Dada en Barcelona, sots nostre segell pendent, a vint cinch dies de noembre en l’any de la Nativitat de Nostre Señor Mº CCCº XCº quatre, e del nostre regne lo vuytè. Petruz Oltzina. Bernardus Ça Plana, mandato domini regis facto pro thesaurarium domini Regis.

[jaumeprimer.uji.es] Veure un document també sobre 'borregatge' de 14 d'abril de 1318.

Juny, 14. Puig, en el seu llibre de la Iglesuela, ens dona una dada interessant que ens afecta de ple. És el dret que tenen els radamaders de la batllia de Cantavella per passar amb el ramat a terres del castell de Morella, i és que Portell, com a poble més proper devia de ser el més afectat.

En la misma Torre de los Nublos, en el salón del juzgado, sobre lo que hoy es oficina de la secretaría municipal, encontré unos folios en febrero de 1973, escritos por el capitán de Infantería don J. Solsona. habían sido escritos cuando él fue alcalde antes de la 2ª República. Los había copiado traducidos del latín al castellano, de unos pergaminos que más tarde, en el 1936 fueron quemados:

"En el archivo de la villa, entre libros de cuentas, órdenes, veredas y acuerdos municipales, se conservan los siguientes pergaminos:

Nº 5. Por el baile de Cantavieja, Gimeno de Santa Ana, notifica al Consejo de Iglesuela que en 14 de junio de 1352 los vecinos de la bailía tenían derecho, según los privilegios del Rey don Jaime Segundo, de poder ir sus ganados a apacentar a los términos de Morella, notificado por el comendador de la orden de San Juan de Jerusalén, don Simenez [serà Jiménez, no?] de Urrea. 10 de noviembre de 1352.

Nº 17. Notificación del baile de Cantavieja de haber recibido del Rey don Jaime II el privilegio de que todos los vecinos de la bailía son francos de portazgo, que les da de la sal de Peñíscola, del herbaje de los términos de la bailía de Aliaga, Morella y término de Tortosa, sin que puedan ser prendados ni perjudicados. Que no puedan ser juzgados por el maestre ni comendadores, sino por el rey, ni embargados sus bienes salvo tener hechas fianzas confirmando los privilegios de todas las libertades según fuero de Aragón, y no pueden ser molestados sus usos y costumbres. Las franquicias de herbajos se hacen extensivas a los términos de Mosqueruela. 2 de abril de 1332.

Nº 19. Reconocimiento por el baile de Morella de los derechos que tenían los pueblos de Cantavieja a pastar sus ganados en términos de Morella. Año 1395."

[PUIG IZQUIERDO, Fidel Alejo. La Iglesuela del Cid y su ermita. Datos geográficos e históricos. pàg. 50-51. Imprenta Ferrando. Alcañiz. 1991]

1396

Vicent Royo, parlant de la manufactura de la llana en Vilafranca, ens parla de la confecció de 'draps' i la seua venda a la comunitat musulmana.

De la mateixa manera, el 1396 el mercader Domingo Vaselga, encara veí de l'Esglesiola -s'aveïna a Vilafranca el 1401- deixa en comanda diversos draps a Miquel Riello perquè els comercialitze i, finalment, l'agost d'aquest any el veí de Vilafranca aconsegueix col·locarlos a dos musulmans: Alí, alamí del castell de Castro [terme d'Alfondeguilla a la Serra d'Espadà], i Abdal·là Albo, veí de la Vall d'Uixò, per valor de 400 s., testimoni dels múltiples negocis que Vaselga du a terme per la muntanya de Terol i les comarques de la Plana de Castelló. AHNM, núm.73, 22 d'agost de 1396. (pàg.52)

[ROYO PÉREZ, Vicent (2010): Elits rurals i xarxes mercantils al nord del País Valencià baixmedieval. El comerç i la manufactura de la llana a Vilafranca (1393-1412). Recerques 60 (2010) 25-26. Associació Recerques. Història, Economia, Cultura.]core.ac.uk - raco.cat

1396

Abril, 5. Vicent Royo, parlant de la manufactura de la llana en Vilafranca, diu:

A través d'aquestes operacions, els prohoms esmercen grans capitals en el mercat local i comarcal i fan circular les cabanes del mateix poble i d'uns pobles a altres, segons les exigències de la demanda i les possibilitats d'abastiment. D'aquesta manera, veïns com els abans esmentats Pere i Domingo Miró, Antoni Florenç i Guillem Centelles participen activament en la compravenda de ramats i contribueixen a proveir la demanda local de bestiar menut i matèries primeres. Per part seua, les operacions dutes a terme per Pere Colom, Pere Tamús i Antoni Cabestany converteixen Vilafranca en un centre comarcal de redistribució de bestiar menut, ja que ramaders de Benassal, Vistabella, el Boi (llogaret de Vistabella), Catí, Castellfort, la Cuba i Xiva de Morella s'apleguen al lloc per adquirir raberes que després s'enduen als seus llocs d'origen.

Per exemple, el veí de Vistabella Nadal Fontbona el 1401 reconeix deure 188 s. a Berenguer Centelles per una rabera que ha comprat amb Antoni Rovira, veí del Boi, mentre que el 1405 reconeix deure altres 279 s. a Antoni Cabestany 'pretio bestiaris'. [...] Així mateix, el 1396 Domingo Vilaplana, veí de la Cuba i habitant del Portell, reconeix deure 1.020 s. a Pere Colom per una rabera de cabres. AHNM. núm.73, 5 d'abril de 1396. (pag.37)

En un quadre, parla dels tipus d'animal que apareixen als documents notarials: primals, corders, ovelles, borregos, moltons, segalls, cabres, cabrons.

[ROYO PÉREZ, Vicent (2010): Elits rurals i xarxes mercantils al nord del País Valencià baixmedieval. El comerç i la manufactura de la llana a Vilafranca (1393-1412). Recerques 60 (2010) 25-26. Associació Recerques. Història, Economia, Cultura.]core.ac.uk - raco.cat

Maig, 19. Comença el regnat de Martí l'Humà, segon fill de Pere el Cerimoniós i germà de l'anterior rei, Joan el Caçador.

Martí I l'Humà, dit també “l'Eclesiàstic” (Girona 1356 - Barcelona 1410), Rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya, Comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410); de Sicília (1409-1410); d'Empúries (1402) i (1407-1410); Duc de Montblanc (1387-1396). En aragonès: Martín; en llatí: Martinus. Començà a regnar a l'edat de 40 anys, regnà 14 anys i morí a l'edat de 54 anys. És enterrat al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet. Fou el segon fill del rei Pere el Cerimoniós, casat amb la seva cosina segona Elionor de Sicília. El seu germà fou el difunt rei Joan el Caçador. Com a fill segon, el 1368 el seu pare el nomenà comte de Besalú, per a ser nomenat l'any següent senescal de Catalunya. El 1372 li fou concedit també el comtat de Xèrica, així com un extens patrimoni on hi havia Elx i Crevillent. Amb l'ascens del seu germà al tron el 1387 fou nomenat duc de Montblanc i lloctinent seu.

En el Cisma d'Occident fou el partidari més ferm del Papa Benet XIII, parent de la seva esposa Maria de Luna, i l'acollí al seu regne quan França li retirà el suport. [...] El 1400 hagué de sufocar una altra rebel·lió dels Arborea a Sardenya, els quals, ajudats per Gènova, l'arribaren a ocupar gairebé tota, excepte la zona de l'Alguer. En la campanya per recuperar l'illa el 1409, morí el seu fill Martí el Jove, rei, amb l'esperança frustrada d'aconseguir descendència. De fet Jaume II d'Urgell (cosí de Martí l'Humà i nebot de Pere el Cerimoniós) no fou designat hereu del regne com a tal ja que Martí volia legitimitzar el fill natural que havia tingut Martí el Jove, l'infant Frederic de Luna. Martí I morí, però, sense haver-ho fet i sense haver designat successor.

[ca.wikipedia.org]

1397

Grau quan parla de la demografia de Portell en el butlletí AMYC, diu que aquest any hi havien a Portell 157 focs [els calcula segons el pagament del morabatí l’any anterior]. Diu, parlant de la demografia i els efectes que hi van tenir la ‘glànola’ o ‘Peste Negra’: “En emprar fonts com l’Arxiu de la Corona d’Aragó i el Notarial de Morella, a més a més d’altra bibliografia general, és desconcertant vore com Portell, als cinquanta anys (51, per ser més exactes) de la famosa glànola o Peste Negra de 1348, que va delmar la població dls nostres Ports, s’havia refet i tenia una densitat demogràfica prou important; la glànola havia atacat tots els estrats socials. Trenchs Odena {TRENCH ODENA, JOSÉ. El Reino de Valencia y la peste de 1348. Datos para un estudio. “Estudios de Historia de Valencia”. Universidad de Valencia, Secretariado de Publicaciones. 1978, p.23-49} mos diu que, a Morella fins i tot va morir l’arxiprest Ramon Esteve [...] Sigue el que sigue, encara que la passa va repetir els seus estralls uns anys després, podem vore com a Portell hi havia en 1397, 157 focs que representarien una població, si fem el càlcul de 4,5 per foc, d’un total de 706 persones, ànimes, més o menys. Ho sabem, mercés al cobrament del dret de monedatge, del morabatí, que es va fer l’any 1397 i que es cobrava cada set anys, que figura en un volum de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, Reial Patrimoni, Mestre Racional, en el que al llarg de 85 fulls, figura el nom de tots i cada ú dels contribuents, escomensant per Morella (les tres parròquies: Santa Maria, Sant Joan i Sant Miquel)  i els seus masos i carrers (La Mata, Xiva i Palanques), i tot seguit, cada una de les aldees. És molt valuós no només perqué mos dóna la quantitat arreplegada (a Portell foren 127 moracatins) sinó perqué mos facilite el nom propi i alguns dels oficis dels caps de família del lloc, exceptats els dispensats de tal contribució, com eren els clergues, i que serien probabalement en aquell moment el rector i dos o tres beneficiats, que ja no figuren a la relació per la qual cosa caldria pesar en mitja dotzena més de focs.

  [Per tant, si sumem a 157, 12 que debien d’estar exents, farien un total de 169]

[GRAU MONSERRAT, Manuel. Tres qüestions d’història portellenca, p.67-75. Boletín de Amigos de Morella y su Comarca, A.M.Y.C., AÑO XI, 1989-90.]

Continuant amb lo anterior, tenim una transcripció dels noms que apareixen en dit document, amb els noms dels portellans que havien de pagar el morabatí aquell any (1397) [el morabatí es cobrava cada 7 anys], que eren 157 focs o cases, gràcies per una banda a Manuel Grau Monserrat (Boletín de Amigos de Morella y su comarca, A.M.Y.C. XI, que figura en un volum de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, Reial Patrimoni, Mestre Racional, n.2405, f.45v-49r) i també a Enric Guinot, que ens dona una segon lectura dels noms esmentats.

[veure llistat)

  Suman del mora/abatins/clars cullits en lo dit loch de Portell, CXXVII mor/abatins/.”

  També es diu que Les Albaredes en aquell moment estaven dominades pels BRUSCA [***BUSCAR INFO QUE HO CONFIRME***)

  També sabem que en aquell moment, en Portell hi havia:

*dos ferrers, Miquel Carcasses i Bartomeu Martí

*un masover [només un??], que es diu també Bartomeu Martí

*un teixidor, Domingo Esteve

*un fuster, Miquel Domingo

*un notari, Benet Darnes

[GRAU MONSERRAT, Manuel. Tres qüestions d’història portellenca, p.67-75. Boletín de Amigos de Morella y su Comarca, A.M.Y.C., AÑO XI, 1989-90]

[Una altra versió, en GUINOT RODRÍGUEZ, Enric. Els Fundadors del Regne de València. Repoblament, antroponímia i llengua a la València medieval. Vol.II., p.176. Núm. 40. Biblioteca d’Estudis i Investigacions. Tres i Quatre. València. 1999)

D'aquesta any és també tenim dades dels nostres veïns d'Aragó. Així, Laliena, en el llibre "Maestrazgo, laberinto de silencio", a més de fer un bon repàs a aquells primers segles de colonització cristiana, ens diu:

La recaudación de un monedaje (un impuesto no proporcional, satisfecho por todos los propietarios de bienes valorados en una cuantía bastante baja) en 1397, permite señalar que en el territorio de las Bailías [...] tenía 2.647 fuegos de monedaje, es decir, entre 9.300 y 10.500 personas, con una probabilidad mayor en favor de la cifra más elevada, ya que en el censo no se incluyen clérigos, nobles ni pobres de solemnidad. Se trata, tanto en números absolutos, como en relación con la densidad, de la mitad de la población de 1787 (21.427 almas), que debe considerarse prácticamente el máximo que podía soportar la zona con una economía tradicional. [I adverteix] Estos datos no se pueden comparar con el censo de 1495, que se refiere a un impuesto muy distinto y que, además, debe ser manejado con gran prudencia. Un ejemplo servirá para atisbar las dificultades: en Puertomingalvo, el censo señala 91 familias en esa fecha, cuando, al año siguiente una fuente local enumera nominalmente 204 familias. Así, en función de los datos que proporciona esta localidad, que se pueden extrapolar al conjunto del Maestrazgo, no es arriesgado pensar que se estaba iniciando una recomposición de familias, que comenzó con el último tercio del siglo XV y se caracterizó por un incremento del número de los cabezas de hogares imponibles. [...] [més reflexions en l'any 1497)

De acuerdo con el recuento de 1397, la estructura del poblamiento reflejaba un triple fenómeno: por una parte, la presencia de núcleos de poblamiento agrupado y rodeado de murallas, de dimensiones significativas, como Cantavieja, Las Cuevas de Cañart, Castellote, Mirambel, Tronchón, Peñarroya, Fortanete, con 800 a 1.500 habitantes (siempre como mínimo), escoltados por algunos lugares que contaban de 200 a 300 habitantes (Bordón, Luco,...) rodeados, a su vez, por una aureola de poblamiento disperso formado por caseríos y masadas o mases, con un aspecto material que se observa mal en esta fuente, pero que, en todo caso, tenían entre 50 y 60 habitantes por bloque de masadas que, como su nombre sugiere, no solían mostrar aspecto de un caserío homogéneo y compacto.

[LALIENA, Carlos. Maestrazgo, laberinto de silencio. Capítulo: Historia medieval. pàg. 62-63. Parque Cultural del Maestrazgo. Plan de Dinamización Turística del Maestrazgo. Teruel. 2003]

En volum 44 del BSCC, trobem un quadre comparatiu extret de l'arxiu de Castellfort, precedit per la següent introducció:

Es clar que n'hi havien despeses comunes a Morella i Aldees. Els jurats de Morella donaven a cada aldea un trellat de dits comptes cada any. A l'arxiu de Castellfort se'n conserven d'eixos trellats moltíssims des de 1414 a 1686. Com les despeses se repartien proporcionalment segons els focs o veïns de cada poble podem ara seguir el creixement i la disminució de les Aldees de Morella.

.

(pàg.89)

[MIRALLES, Josep (prev.). Demografía i onomástica dels Ports de Morella. Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Volumen 44. 1968.] books.google.es

Gener, 27. Sobre l'art als Ports i el Maestrat. Apareixen un parell de portellans. De Domènec Montpaó ja en teníem constància. En aquella data arrenda un molí serrador a la Pobla del Bellestar, Vilafranca. Revisar a fons l'article.

MONTPAHO, Domnènec. (1393-1423).- Mestre picapedrer, que en 1400 treballava un pont sobre el riu Millars en el terme d'Onda (Cfr. PUIG PUIG, "Canteros en Catí". Art. cit. pp.290-91), sabem que tres anys abans, el 27 de gener de 1397 arrendava un molí serrador en la Pobla del Bellestar, per un període de sis anys (A.N.M. Not. Andreu Navarro) i dos mesos després, Domènec Monpaho [sic], del Portell, i Joan Ainsa concertaven amb la vila de Morella la construcció d'un carril per a poder transportar en carro, a eixa vila, la fusta procedent dels pinars de Vilafranca i l'Anglesola (A.H.E.M. Not Guillem Esteve. 1397, març, 31). En 1406 concertava amb el mercader vilafranquí Domènec Centelles el bastiment de la seua capella en l'església parroquial de Vilafranca (Apèndix documental nº 1). Anys després, en 13 de febrer de 1417 i com a "mestre livellador", es localitza a Castelló, juntament amb Joan del Poyo, revisant la sèquia major i la sèquia jusana, partint l'aigua entre els regants (A.R.V. Governació 2219, 6º ma fol.33 vº. Apud. GLICK, T. F. "Regadío y sociedad en la Valencia medieval. València. 1988, p.366). El 3 de maig de 1423, el cinctorrà Jaume Maçana contractava amb Domènech Monphaho [sic], veí de Portell, la construcció d'un aqüeducte per canalitzar l'aigua des del riu Calders al molí d'en Maçana a base de pilars que sostenien troncs de roure buidats empalmats uns amb altres, pel preu de 880 rals (vegeu GRAU MONSERRAT. Op. cit.). (p.409)

A l'apèndix documental, apareix el document de la capella de Vilafranca. Consultar en 1406.

[OLUCHA MONTINS, F. (2010): Dades per a la història de l'art als Ports de Morella i el Maestrat. (Segles XIV-XIX). pp.389-434. Boletín de las Sociedad Castellonense de Cultura (BSCC). Tomo LXXXVI. Enero-Diciembre 2010.] castellonenca.com

1397

Març, 31. Un document sobre un pedrapiquer (picapedrer) reconegut de Portell a qui li deixen fer "pistes forestals" per poder portar, en carro, a Portell, fusta dels pinars de Vilafranca i l'Anglesola:

Nota 36: En 1397 se concertaron capítulos entre Morella y el vecino de Portell Domingo Montpahó para la construcción de un carril maderero para transportar hasta la primera localidad, en carro, la madera proviniente de los pinares de Vilafranca y de La Iglesuela, prestándole para ello 66 florines. AAM, prot. (pàg.52)

[APARICIO MARTÍ, Joaquín (2010): Ósmosis socio-económica en territorios limítrofes. La permeabilidad del Maestrazgo turolense y castellonense en los siglos XIV y XV. STVDIVM. Revista de Humanidades, 16 (2010), pp.39-56. Facultad de Ciencias Sociales y Humanas. Universidad de Zaragoza.]  dialnet.unirioja.es

Olucha ens parla d'aquesta obra i, a més, ens fa una petita biografia de Domènec Montpaó. Consultar en el 27 de gener de 1397.

MONTPAHO, Domnènec. (1393-1423).- Mestre picapedrer, que en 1400 treballava un pont sobre el riu Millars en el terme d'Onda (Cfr. PUIG PUIG, "Canteros en Catí". Art. cit. pp.290-91), sabem que tres anys abans, el 27 de gener de 1397 arrendava un molí serrador en la Pobla del Bellestar, per un període de sis anys (A.N.M. Not. Andreu Navarro) i dos mesos després, Domènec Monpaho [sic], del Portell, i Joan Ainsa concertaven amb la vila de Morella la construcció d'un carril per a poder transportar en carro, a eixa vila, la fusta procedent dels pinars de Vilafranca i l'Anglesola (A.H.E.M. Not Guillem Esteve. 1397, març, 31). [...], (p.409)

[OLUCHA MONTINS, F. (2010): Dades per a la història de l'art als Ports de Morella i el Maestrat. (Segles XIV-XIX). pp.389-434. Boletín de las Sociedad Castellonense de Cultura (BSCC). Tomo LXXXVI. Enero-Diciembre 2010.] castellonenca.com

1398

En l’Arxiu Datini di Prato (ADP) de Firenze/Italia, hi han dades sobre el comerç de les nostres terres dels ports i Itàlia. Es donen dades de compra-venta de llana tant de Morella com d’altres pobles de la comarca (en aquell moment aldees de Morella), com Portell. Cita dos compradors i dos venedors. Un venedor és de Morella, i es diu Jaume Morató, que ven llana de Portell, Vilafranca i Castellfort a un venecià que es deie messer Francho Cornero (sic)

...417 rove di lana receveti da Giaome Moratone di Morella cioe a Portelli, Vilafancha e Chastelforte del termine di Morella e fecila stivare, 83 sache deono dare, di 20 ottobre, Ib. trecento trentatre, soldi 12. [333 lliures i 12 sous] Chomprai per messer Francho Chornero a soldi 16 ro. Come apare in questo (Memoriale) a carta 45 (f.141 v)

Un altre venedor, aquest de Portell li ven 170 roves de llana al comerciant venecià Antonio Contarino. La quantitat de llana és major que la que consta com a venuda de Forcall (166 roves) o Cinctorres (140), i a més, s’ha de tenir en compte que ja se n’havie venut una part juntament amb Vilafranca i Castellfort per mitjà del morellà Morató.

El comerciant de Portell es diu Pedro Frassinet* i la transcripció del document que ens dón Milián és la següent:

...170 ro. di lana di Portelli del termine di Morella, com prai da Piero Frascinero di Portelli e fecila stivare in 34 sache, deono dare Ib. 136, s. Comprai per Antonio Contarino di Vinegia (f.146v)

*En la ceda del morabatí de l’any anterior, ja apareix un tal Pedro FREXYNET, dos vegades, una per ell mateix, i l'altra com a tudor del fill den Gº Dº; també, en el llibre de Forcall d'Eixarch, també parla d'un Arnau Freixenet com a Justícia de Portell, en 1443.

[MILIÁN BOIX, Manuel. Homenaje. pàg. 435. Capítol 47.- “Contacto mercantil de Morella y sus aldeas con el mercader toscano Francesco di Marco Datini, De Prato (1393-1410). Primer Congreso de Historia del País Valenciano, II. Valencia, 1981. p.639-663.)

Part d'aquest arxiu està digitalitzada. Trobem una carta d'un altre Freixenet, Antoni Frexinet de data 17/11/1410: datini.archiviodistato.prato.it

Laliena també dóna dades dels nostres veïns:

Relación de los centros laneros, su producción, calidad y precio de la lana, en los Maestrazgos castellonense y turolense, según los corresponsales de la Compañía Datin de Florencia en 1402-1410 (sólo se recogen los datos que afectan a nuestra región). El precio base es de 17 sueldos por arroba.

En Tronchón se producen 300 arrobas de lana común puesta en Cinctorres: a razón de 12 dineros por arroba menos que la de Cinctorres.

En Fortanete se producen 250 arrobas de lana común; estamos ya en Aragón: no son buenas lanas, según parece. Desde aquí no hay, en otros mases, más que lanas comunes hasta el límite con Teruel, son a 2 sueldos menos por arroba que las de Morella.

En Cantavieja se producen 800 arrobas de lana; 300 son tan buenas como las de Morella; las otras comunes: puestas en el mar, a I sueldo menos por arroba que las de Morella.

En Ejulve se producen 500 arrobas de buena lana, que, puestas en el mar, valen tanto como las de Morella (...)

[LALIENA, Carlos. Maestrazgo, laberinto de silencio. Capítulo: Historia medieval. pàg. 64. Parque Cultural del Maestrazgo. Plan de Dinamización Turística del Maestrazgo. Teruel. 2003]

Aquells van ser uns anys de prosperitat, com diu Enric Llop en excel·lent treball sobre les llotges:

[...] La planta baja bajo arcadas era una prolongación del mercado o mejor el lugar administrativo desde el que se dirigía y vigilaba la actividad mercantil. Donde se regulaban y se controlaban los pesos y medidas. Los productos, como el hierro, el vino, las hierbas, la sal, así como los artículos, géneros o manufacturas de la ciudad, se comerciaban con la participación oficial de notarios, escribas y tasadores. El ayuntamiento era el centro y la representación de la comuna era el lugar de reunión de los vecinos.

3. SITUACIÓN SOCIO-POLÍTICA. IMPLANTACIONES EN EL REINO DE VALENCIA. Durante la Reconquista, a medida que los pueblos de ciudadanía musulmana iban siendo controlados por huestes cristianas, los monarcas vencedores les otorgaban, por la ayuda recibida de ellos y por su propia debilidad e impotencia, las 'Cartes Pobles o Furs' (Cartas Pueblas -documentos que los acreditaba como puelo- o Fueros -legislación propia-), en las que se protegía y legislaba los privilegios y costumbres locales antiguas, algunas de origen árabe. En nuestras tierras, a partir de la conquista por el rey Jaume I, y establecer el nuevo Reino de Valencia (XIII a XV), surge un régimen político distinto del musulmán precedente. Los mercados muchas veces surgen inmediatamente, después del otorgamiento de la 'Carta Pobla' o 'Carta Franca'. La actividad comercial generó unos espacios arquitectónicos propios. Al principio en la vía pública y al aire libre, en las plazas de la población, o en los arrabales, o fuera de la muralla. A partir de XIII y XIV, empiezan a porticarse espacios para proteger a los comerciantes y productos de las inclemencias del tiempo. A menudo en las zonas porticadas se colocaban 'els obradors' dedicados a la elaboración de productos artesanales. Siendo tiendas comunes: 'Boveria' (macellum), Venta de carne, 'Gallinaria', 'Bladeria', 'Forn', 'Draperia', 'Cuirateria', 'Sabateria', etc. En algunas poblaciones, además de la plaza de la lonja, existen calles especializadas en productos: Carrer del Lli (lino), Carrer de la Fruita (fruta), Carrer de la Peixateria (pescado), Plaça de les Cols (coles), Plaça de la Llana (lana), Plaça del Vi (vino), Plaça de les Gallines (gallinas), Plaça del Gra (granos), Plaça de l'Oli (aceite), etc. Los gobiernos municipales se inician en el XIII y se consolidan en el XIV y en XV. Se forman con asambleas de vecinos o 'Probi Homines' o 'Prohoms'. La figura del 'Veguer' pasa a ser 'Batlle'. Las lonjas son las arquitecturas más emblemáticas de la arquitectura civil, con las primeras instituciones municipales. La aparición de las lonjas va asociada muchas veces al primer edificio comunal. Y se sitúan en ejes viarios principales, generalmente en esquinas y en plazas, plazoletas o recodos. A finales del siglo XIV, los cargos municipales aparecen copados por nobles y familias burguesas. El surgimiento de la comunidad autogobernada, con esa nueva forma urbana de vivir, trajo consigo su propia arquitectura en las casas, tiendas, almacenes gremiales, edificios mercantiles y el propio edificio comunitario. En nuestra zona, uno de los períodos más prósperos corresponde a 1388-1410, cuando el mercader de Prato, Francisco di Marco Datini y sus agentes-factores toscanos establecen sus relaciones comerciales con las comarcas del Maestrazgo de Montesa. Morella y Tortosa. La lana adquirida en Morella, procedente de las comarcas próximas, se concentraba y clasificaba en Sant Mateu, para luego exportarlas desde los puertos de Peníscola, Tortosa y Valencia a la Toscana. Esta ruta de la lana de renombre internacional 'lanae Morelle et Sancti Mathei' durante los siglos XIV y XV, convirtieron a Morella, Catí y Sant Mateu, en importantes emporios.

I continua:

4. TIPOS ENCONTRADOS EN EL INTERIOR DE LA PROVINCIA DE CASTELLÓ. Estas arquitecturas del gótico civil valenciano, tienen sus referencias en el gótico meridional, con cierto oficio de tradición mudéjar, incluso pinceladas florentinas, que al menos en la pintura y orfebrería fueron bien patentes en aquellos lugares. Están localizadas en poblaciones que se corresponden con los antiguos y medievales términos de Morella (villa de realengo): el Maestrat (señorío de los maestres de la Orden Militar de Santa María de Montesa); y la Tinença de Benifassà (feudo del convento cisterciense de Santa Maria de Benifassà). Con una superficie total inferior a la tercera parte de la provincia de Castelló. El número de ellas supera la treintena y la mayoría conservan aún legible la estructura primera de su configuración. Estas arquitecturas que hablan de un pasado histórico, innovador, son un material de primerísima mano que injustamente postergado y olvidado, como gran parte de nuestra arquitectura civil. A nosotros nos interesan especialmente las medievales góticas de los siglos XIV y XV, por ser las primeras y por entender que fueron los precedentes de un tipo que luego tuvo un amplio campo de imitación.  Entre las que se conservan tenemos: Morella, Vilafranca, Catí, Sant Mateu y Ares. Y dentro del mismo grupo pero algo más tardías, las de tradición gótica de Forcall, Cinctorres, la Mata, Traiguera, Cabanes, [...] Ortells, el Toro, Villores, Sorita, Portell de Morella, Culla, Castellfort, Olocau del Rei, Palanques, etc. Todas ellas presentan alguna semejanza con las septentrionales italianas, con las catalanas y las de Francia meridional. Pero su contexto social y económico le imprimen [...]

[LLOP, Enric. Las lonjas en la provincia de Castelló: edificios para las instituciones. pp. 95-106. En CATALDI, Giancarlo i CORONA, Roberto. Logge e/y lonjas: i luoghi del commercio nella storia della città. Editorial Alinea. Florència (Itàlia). 2002.]  Trobat en books.google.com  [Caldria consultar-lo)

Febrer. No és bisbe però fa d'administrador del bisbat de Tortosa: Pedro de Luna y Albornoz. Ho va fer fins a 1403. Abans era bisbe Hug de Llupià-Bages (de 1387 a 1398) i després, Lluís de Prades i d'Arenós (1404).

[Llista de bisbes de Tortosa. ca.wikipedia.org)

1400

Febrer, 23. Notícies d'una compravenda al terme de La Cuba:

En 1400, Guiamó Mirales el mayor, de La Cuba, vendió a Pascual de Torres, vecino de El Portell, una viña y tierra situada en término de La Cuba, en "lo loch apelat devall les forces", frente camino que va al mas Dels Heroles y cerrada de Joan Mirales, bajo señoría de Arnau Dalp con censo de "2 fanecas de forment" anuales. El precio de venta fue de 120 ss. (ANM, nº 115: 1400, febrero 23) (pàg.51)

També cita a un notari de Portell (Antoni Carcasses) i a un reconegut pedrapiquer (Domingo Montpahó). Però apareixen també altres noms i topònims dels pobles veïns, com la venda d'un molí "llamado vulgarmente 'lo molinar de Scuchagrano', sito en término de Vilafranca, en la partida del Riu de les Truytes"

[APARICIO MARTÍ, Joaquín (2010): Ósmosis socio-económica en territorios limítrofes. La permeabilidad del Maestrazgo turolense y castellonense en los siglos XIV y XV. STVDIVM. Revista de Humanidades, 16 (2010), pp.39-56. Facultad de Ciencias Sociales y Humanas. Universidad de Zaragoza.] studium.unizar.es

Octubre, 29. Navegant per internet, trobem un document interessantíssim d'un portellà del que ja teníem constància de la seua existència, ja que apareixia dins el llistat de la recaudació de l'impost del morabatí  de 1397 (si més no, un tal Domingo Montpahon). Però també sabem que en 1406, fa una capella a l'església de Vilafranca. Ara, és un pont el que fa. Hauríem de revisar aquest BSCC d'on treiem la notícia.

NOTAS Y DOCUMENTOS DE ARTISTAS. Canteros de Catí (Continuación).

DOMINGO MONTPAHÓ (1400). -Este cantero era de Portell y fué el encargado de construir el puente sobre el Mijares, camino de Onda, a cuya construcción contribuyó Catí con diez florines. Conexeran tots que yo en Domingo montpaho piquer uey [veí] de portell scientment e de certa sciencia Confes e en ueritat regonech mj hauer hauts e reebuts de uos en Domingo çabater Jurat de Cati qui present sots A saber es deu florins dor de arago los quals uos a mj auets dats e pagats per raho e paga de aquells deu florins de Arago los quals la vniuersitat e consell de Cati auie promesses an Johan ros axi com a sindich e procurador de la vila de Onda, en ajuda de aquell pont que la dita uila a feyt fer a mj dit Domingo montpaho en lo riu de millars en lo pas del cami que ua a la dita vila de Onda E de la qual quantitat la dita vila de Onda a mj dit Domingo montpaho a feyta donacio e gracia singular segons que al notari e testimonis de jus scrits nes stada feyta plenera fe per letra testimonial que data fon en la dita uila de Onda xxix die octobris del any present per que [...] dies del mes de noembre anno a natiuitate dominj M cccc Se+nyal den Domingo montpaho piquer damunt dit qui aço lou atorch e ferm. Testimonis foren aço presents en bernat gendre e en Guiamo auinyo veyns de Cati. Se+nyal den Nanthonj uerdu per auctoritat real notari publich per tota la terra e senyoria del molt alt senyor Rey [...]

[BOLETÍN DE LA SOCIEDAD CASTELLONENSE DE CULTURA: VOLÚMENES 23-24. Pàg. 290. 1947] books.google.es

Olucha ens parla d'aquesta obra i, a més, ens fa una petita biografia de Domènec Montpaó. Consultar en el 27 de gener de 1397.

MONTPAHO, Domnènec. (1393-1423).- Mestre picapedrer, que en 1400 treballava un pont sobre el riu Millars en el terme d'Onda (Cfr. PUIG PUIG, "Canteros en Catí". Art. cit. pp.290-91). [...], (p.409)

[OLUCHA MONTINS, F. (2010): Dades per a la història de l'art als Ports de Morella i el Maestrat. (Segles XIV-XIX). pp.389-434. Boletín de las Sociedad Castellonense de Cultura (BSCC). Tomo LXXXVI. Enero-Diciembre 2010.] castellonenca.com

"Durante la Edad Media, las comarcas del norte valenciano: la ciudad de Morella y sus términos, y los territorios del Maestrazgo de la Orden de santa María de Montesa, fueron un animado cruce de caminos con una economía floreciente. El auge mercantil estaba basado en la exportación de la lana con destino a la industria de paños de la Toscana. El intercambio comercial abrió el territorio a diversas influencias culturales. Afinales del siglo XIV se había asentado en esta zona una prestigiosa escuela de orfebres. Al mismo tiempo aparece en estas comarcas un arte de corte de piedras cuyos diseños parecen depender totalmente de composiciones de orfebrería. Excelente ejemplo de lo dicho es la medieval, aunque hoy descalabrada cruz de término de piedra, o peiró, [el peiró de la Font] de la población de Portell de Morella. En esta construcción se ha sustituido el capitel, o mançana, que sirve de base de cruz (tradicionalmente esculpido con imágenes) por un típico diseño de orfebre: un pétreo nudo o corona cabujones dispuestos en losanje. El diseño de esta pieza es idéntica a la que adorna el coetáneo cáliz cuatrocentista de la parroquia del lugar, o al de la cruz procesional de la vecina localidad de Cinctorres."

[ZARAGOZÁ, ARTURO. Morella, floreciente villa real (siglos XIII-XVII). La memòria daurada. Obradors de Morella s.XIII-XVI. Pàg. 82. Fundació Blasco de Alagón. València. 2003] www.lamemoriadaurada.com [enllaç caigut]

División territorial de la Península Ibérica durante el Antiguo Régimen.

- En azul, el reino de Portugal (incorporado a la Monarquía Hispánica entre 1580 y 1640).

- En naranja la Corona de Castilla.

- En rosa la Corona de Aragón (reunidas primero por el matrimonio de los Reyes Católicos y definitivamente por herencia de Carlos V, 1516).

- En violeta el reino de Navarra (incorporado a Castilla en 1516).

- El reino de Galicia y el principado de Asturias no tenían existencia institucional, y pertenecían al reino de León.

- Del señorío de Vizcaya, había dentro de la Corona de Castilla otras circunscripciones con título diferente al de reino, especialmente el condado de Álava y la provincia de Guipúzcoa (las tres eran llamadas provincias vascongadas o provincias exentas). Otro señorío era el de Molina (éste en la actual provincia de Guadalajara).

La división en reinos dejó de tener transcendencia política con las reformas borbónicas (Felipe V, 1715).

División territorial de la península ibérica durante el Antiguo Régimen (1400 aprox.).

 [Historia de la organización territorial de España. es.wikipedia.org)

[Idioma aragonés. es.wikipedia.org)