PORTELL: Bibliografia


tornar a l'arxiu històric


AGUADO SÁNCHEZ, Francisco (1975): El maquis en España: su historia. pp.355 i 356. Librería Editorial San Martín. books.google.com [no consultable]

AGUIRRE GONZÁLEZ, Francisco; MOLES VILLAMATE, Carmen; ABOS CASTEL, Maria Pilar (1983): Catálogo de los Archivos Municipales Turolenses (II). Tronchón, Fuentespalda, Cantavieja, Peñarroya de Tastavins, La Fresneda. Instituto de Estudios Turolenses. Colección de Catálogos Documentales VIII. Teruel. 1983. tronchon.info

ALANYÀ I ROIG, Josep (2000): Urbanisme i vida a la Morella medieval (s. XIII - XV). p.86. Ajuntament de Morella i Associació d'Amics de Morella i comarca. Benicarló. books.google.com [no consultable]

ALANYÀ I ROIG, Josep (2003): Morella, floreciente villa real (siglos XIII-XVII). La memòria daurada. Obradors de Morella s.XIII-XVI. Fundació Blasco de Alagón. València. lamemoriadaurada.com [enllaç caigut]

ALANYÀ I ROIG, Josep (2011): La religiositat popular al bisbat de Tortosa. Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Tomo LXXXVII. 2011. p.111-147. castellonenca.com (revisar)

ALANYÀ I ROIG, Josep (2015): Relació nominal de les propietats de béns immobles de les parròquies del bisbat de Tortosa, segons la documentació dels anys 1900 a 1930 existent a l'Arxiu Històric Diocesà de Tortosa (IV). Butlletí Oficial del Bisbat de Tortosa. Any CLVI-Tom CXXVIII. Juny 2015. Núm. 6. p.522-523. https://bisbattortosa.org/wp-content/uploads/2015/07/BOB-juny-2015.pdf [enllaç caigut]

ALANYÀ I ROIG, Josep -pvre.- (2001): El Seminari Diocesà de Tortosa. Bisbat de Tortosa. Imp. Altrés. L'Hospitalet de Llobregat. [Consultat a la Biblioteca de Vinaròs)

ALFARO PÉREZ, Francisco José et ROYO GARCÍA, Juan Ramón (2018): Dispensas matrimoniales de la Diócesis de Zaragoza, siglos XV al XIX. Fuentes Históricas Aragonesas, 85. Institución Fernando el Católico. Excma. Diputación de Zaragoza. Zaragoza.] ifc.dpz.es

ALMAGRO GORBEA, Martín (2003): Epigrafía prerromana: Catálogo del Gabinete de Antigüedades. p.147, etc. Publicaciones del Gabinete de Antigüedades de la Real Academia de la Historia. Madrid. books.google.es

ALTABA ESCORIHUELA, José (1987): Cantavieja y su baylía. Madrid. (Llibre autoeditat; biblioteca personal) [revisar]

ALVIRA CABRER, Martín (2010): Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica. Tomo I. Fuentes Históricas Aragonesas 52. Institución "Fernando el Católico" (C.S.I.C.). Excma. Diputación de Zaragoza. icf.dpz.es

ALÓS FERRANDO, Vicente R. y CASTELLET ALEMANY, Carmen (1998): El ocaso del sistema canovista: elecciones generales en Castellón, 1903-23. Vol. 34 de Colección Arkarnos.  Publicat per la Diputació de Castelló. books.google.com [no consultable]

ANDRÉS DE USTARROZ, Juan Francisco (1663): Segunda parte de los Anales de la Corona y Reyno de Aragon, siendo sus reyes Doña Ivana y Don Carlos. p.26. Herederos de Pedro Lanaja, Impresores del Reyno de Aragón. books.google.es

ANGELA, Piero i Alberto (1999): La extraordinaria historia de la vida. Ediciones Grijalbo. Barcelona.

Guía de Castellón y su provincia para 1910. Anuario de la Industria y del Comercio. Año I. Imprenta Joaquín Barberá. Castellón. arxiumunicipal.castello.es - repositori.uji.es (pdf)

APARICI MARTÍ, Joaquín (2010): Ósmosis socio-económica en territorios limítrofes. La permeabilidad del Maestrazgo turolense y castellonense en los siglos XIV y XV. STVDIVM. Revista de Humanidades, 16 (2010), pp.39-56. Facultad de Ciencias Sociales y Humanas. Universidad de Zaragoza.] dialnet.unirioja.es

APARICI MARTÍ, Joaquín (2010): Paños, tintes y batanes. Mapa de la producción textil medieval en la zona septentrional del Reino de Valencia. pp.185-212. Boletín de las Sociedad Castellonense de Cultura (BSCC). Tomo LXXXVI. Enero-Diciembre 2010. castellonenca.com

APARICI MARTÍ, Joaquín (2018): Patrimonio histórico. El azafrán medieval de Gúdar-Maestrazgo. Aragón en la Edad Media, núm. 28 (2017) pp.15-38. Departamento de Historia Medieval, Ciencias y Técnicas Historiográficas y Estudios Árabes e Islámicos. Facultad de Filosofía y Letras. Universidad de Zaragoza.  papiro.unizar.es (revista), dialnet.unirioja.es (pdf)

APARICI MARTÍ, Joaquín (2018): El mundo rural y el patrimonio medieval: recursos didácticos. "Massata quod dicitur de Les Alberedes" (Castelló). Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Tomo XCIV. 2018. pp.339-362. castellonenca.com

APARICI MARTÍ, Joaquín & VILLANUEVA MORTE, Concepción (2019): Deslindes y amojonamientos medievales en las serranías de Gúdar-Maestrazgo: un acercamiento al patrimonio rural y a la didáctica del territorio. pp.15-60. Espacio, tiempo y forma. Serie III. Historia Medieval, n.º 32. UNED. zaguan.unizar.es revisar, sobretot els 8 documents finals

APARICI MARTÍ, Joaquín; RABASSA I VAQUER, Carles (2019): Ensenyar i aprendre. La formació a través dels contractes d'afermament dels segles XIV i XV al Maestrat i Els Ports de Morella (Castelló). Revista Millars. Espai i Història. pp.73-113. Publicacions de la Universitat Jaume I. TOMO XLVI (2019/1). Castelló.  e-revistes.uji.es (revista)

APARICI MARTÍ, Joaquín; IGUAL LUIS, D.; NAVARRO ESPINACH, G. (1994): Emigrants del Maestrat i dels Ports a Castelló de la Plana (s.XIV-XVI). pp.63-78. 4as Jornadas de Historia, Arte y Tradiciones Populares del Maestrazgo. Centro de Estudios del Maestrazgo. Culla. Octubre de 1994. academia.edu

ARANEGUI GASCÓ, Carmen (2012): Los iberos ayer y hoy. Arqueologías y culturas. Marcial Pons, Ediciones de Historia, S.A. Madrid. books.google.es

ARASA I GIL, Ferran (1983): El morrón del Cid (La Iglesuela del Cid). Teruel. Instituto de Estudios Turolenses de la Excma. Diputación Provincial de Teruel. CSIC. Núm.70. Julio-Diciembre. 1983. pp.61-186. roderic.uv.es

ARASA I GIL, Ferran (1991): "Notes sobre toponímia medieval a la comarca dels Ports", Butlletí Interior de la Societat d'Onomàstica, XLIV (març), p.546-550. raco.cat - roderic.uv.es

ARASA I GIL, Ferran (1991): "Un 'osculatori' i dues plaques de cinturó de la comarca dels Ports", Saguntum, papeles del laboratorio de Arqueología de Valencia, 24. 1991 Universitat de València. Departament de Prehistòria i Arqueologia. Facultat de Geografia i Història, pp. 203-210. roderic.uv.es  core.ac.uk

ARASA I GIL, Ferran; RIPOLLÉS I ALEGRE, Pere P. (1999): Troballes de tresors a les comarques septentrionals del País Valencià. Quad. Preh. Arq. Cast. 20, 1999. repositori.uji.es

ARASA I GIL, Ferran (2000): La comarca dels Ports des de la Prehistòria fins a l'alta Edat Mitjana. Actes de la XL Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos Morella. Volum I. Serveis de Publicacions de la Diputació de Castelló. Castelló. [buscar font]

ARASA, Ferran (2006): La ciutat romana de LESERA. Les excavacions de 2001-2005. Miscel·lània en homenatge a José Eixarch Frasno. p.53-97. Ajuntament de Forcall i Editorial Antinea. Vinaròs.

ARASA I GIL, Ferran (2009): La ciudad romana de Lesera. Ajuntament de Forcall. core.ac.uk

ARDIT, Manuel (1992): Història del País Valencià. Capítol 4: "Els segles XVI, XVII i XVIII". Papers bàsics 3 i 4. Eliseu Climent, Editor. València.

AVILÉS FARRÉ, Juan y otros (1995): Atlas Histórico Universal, EL PAÍS-Aguilar. Editorial Aguilar. Madrid.

AYGUALS DE IZCO, Wenceslao (1846): El Tigre del Maestrazgo ó sea De Grumete a General. Tomo I. Imprenta de Don Wenceslao Ayguals de Izco. Calle de San Roque, núm.4. Madrid. books.google.es  revisar

AZNAR, Manuel (1963): Historia militar de la guerra de España. Vol. 3. p.133. Editora Nacional. books.google.com [no consultable]

BADIA I MARGARIT, Antoni M. (1989): Toponímia de la conquesta de Borriana segons la Crònica de Jaume I. Article inclòs en el llibre "La Corona de Aragón y las lenguas románicas. Miscelánea de homenaje para Germán Colón". pp.9-16. Gunter Narr Verlag. Tübingen (Germany). books.google.com [no consultable]

BALBÁS, Juan A. (1892): El libro de la provincia de Castellón. pp.345-349. Imprenta y librería de J. Armengot. Enmedio, 77. Castellón. Reeditado por Editorial Maxtor. Valladolid. 2009. books.google.es

BARCELÓ MATUTANO, José (1982): Historias de El Maestrazgo y Pláticas de Familia. Parte I: Historias. Autoeditat. Vilafamés. (Biblioteca de un particular)

BARCELÓ TORRES, Carmen (1985): Historia Medieval (Musulmana). La Provincia de Castellón de la Plana. Tierras y Gentes. Capítol X. Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Castellón. Madrid.

BARCELÓ, Carme (2011): Àrab i català: contactes i contrastos. Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. València/Barcelona, 2011. books.google.es [revisar)

BARRACHINA, Amparo; CABANES, Sebastià; VICIACH, Anna; ARQUER, Neus; HERNÁNDEZ, Fco. José; VIZCAÍNO, David (2011): En Balaguer 1 (Portell de Morella), gènesi i evolució d'una comunitat rural del ferro antic a la comarca d'Els Ports. Revista d'arqueologia de Ponent. raco.cat

BARREDA, Pere-Enric (2006): Crònica documentada d'Ares. I - Fonts escrites (1157-1550). Dos volums. Edita: Ajuntament d'Ares (Castelló).

BARREDA, Pere-Enric (2010): El camino de Jaime I por La Iglesuela y las Bailías. Cinco itinerarios de 1231 (2), 1233, 1249 y 1259. Edita: Centro de estudios de La Iglesuela del Cid (CEIG). La Iglesuela del Cid (Teruel).

BARREDA, Pere-Enric (2011): La Iglesuela y su ermita del Cid: documentos para su historia (I). Centre d'Estudis del Maestrat. Jordi Dassoy - Impresor, Sant Carles de la Ràpita (Tarragona).

BARREDA, Pere-Enric (2012): El nacimiento de nuestros pueblos: las Cartas de Población de la Bailía de Cantavieja. Edita: Centro de estudios de La Iglesuela del Cid (CEIG). La Iglesuela del Cid (Teruel).

BAUTISTA GARCIA, Joan Damià (2002): Esglésies-saló del segle XVIII a les comarques valencianes. Fundación Dávalos-Fletcher, “La Fundación de Castellón”. Castelló.

BAYDAL SALA, Vicent [Institució Milà i Fontanals - CSIC] (2008): "El 'cabeçatge', un desconegut servei aprovat a les corts valencianes de 1301-1302". Revista d'Història Medieval, 14 (en premsa). scribd.com

BAYERRI Y BERTOMEU, Enrique (1933): Historia de Tortosa y su comarca: Volumen 6, p. 486. Imprenta Moderna de Algueró y Baiges. Tortosa. books.google.es  [no consultable]

BAYO, Ciro (1912): Con Dorregaray. Una correría por el Maestrazgo. pp.385-511. "Breve correría por el Maestrazgo, allá por los años de 1875, cuando la segunda guerra carlista." [sic, però serà la tercera]  biblioteca.org.ar (pdf)

BELLVER SANS, Luis (1888): Historia de Castellón de la Plana. Ed. El Clamor de Castellón.] repositori.uji.es (pdf) REVISAR

BENITO MOLINER, Manuel (online): Pueblos del Alto Aragón: el origen de sus nombres. etno.patrimoniocultural.aragon.es toponimia

BERNABÉ GIL, David (2009): Bienes rústicos de aprovechamiento público en la Valencia moderna. Dpto. Historia Medieval y Moderna. Universidad de Alicante. Campus de San Vicente. Ediciones Universidad de Salamanca. Sant Vicent del Raspeig. dialnet.unirioja.es (pdf)

BERNAT I MARTÍ, Joan Serafí i BADENES MARTÍN, Miguel Ángel (1994): Crecimiento de la población valenciana (1609-1857). Arxius i Documents 11. Edicions Alfons el Magnànim - IVEI. València. [Consultat a la Biblioteca de Vinaròs]

BERRAONDO URDAMPILLETA, María Jesús (1999): Datos históricos de Alcaine y Obón. p.69. Revista TERUEL 87. pdf en dialnet.unirrioja.es

BEUTER, Pere Antoni (1538): Primera part de la història de València. València. Reeditada en edició de Vicent Josep Escartí, amb el títol "Pere Antoni Beuter: Primera part de la Història de València". Universitat de València. Fonts Històriques Valencianes. València (Edició de 1998).  books.google.es

BOFARULL Y MASCARÓ, Próspero (1850): Colección de documentos inéditos del Archivo General de la Corona de Aragón publicada de Real Orden por el archivero mayor, D. Próspero de Bofarull y Mascaró.  Tomo VI: Procesos de las antiguas cortes y parlamentos de Cataluña, Aragón y Valencia, custodiados en el Archivo General de la Corona de Aragón. Tomo VI. pp. 89-92. Establecimiento litográfico y tipográfico de D. José Eugenio Monfort. Barcelona. books.google.es  (La col·lecció sencera: bdh-rd.bne.es)

BOIX, Vicente -cronista de Valencia- (1867): Crónica de la Provincia de Valencia. Ed. Rubio y Compañía. Imprenta de J.E. Morete. Preciados, 74. Madrid. Inclosa en la col·lecció: Cronica general de España, o sea historia ilustrada y descriptiva de sus provincias, sus poblaciones más importantes, de la Península y de Ultramar. Su geografía y topografía; su historia natural; su agricultura, comercio, industria, artes y manufacturas, su historia antigua y moderna, civil, militar y religiosa; su legislación, lengua, literatura y bellas artes; su estadística general; sus hombres célebres y genealogía de las familias más notables. Obra redactada por conocidos escritores de Madrid, de provincias y de América. Vol. 8 babel.hathitrust.org

BOLETÍN DE LA SOCIEDAD CASTELLONENSE DE CULTURA. Vol. 22. p.498. Es pot consultar parcialment en books.google.es (castellonenca.com)

BOLETÍN DE LA SOCIEDAD CASTELLONENSE DE CULTURA. Vol. 23-24. p.290. 1947. Es pot consultar parcialment en books.google.es (castellonenca.com)

BOLETÍN DE LA SOCIEDAD CASTELLONENSE DE CULTURA. Vol. 25-26. p.321. 1949. Es pot consultar parcialment en books.google.es  (castellonenca.com)

BOLETÍN DE LA SOCIEDAD CASTELLONENSE DE CULTURA. Vol. 27-28. p.262. Es pot consultar parcialment en books.google.es (castellonenca.com)

BONET DONATO, María (1994): La Orden del Hospital en la Corona de Aragón: Poder y Gobierno en la Castellanía de Amposta (ss. XII-XV). Biblioteca de Historia. Consejo Superior de Investigaciones Científicas (C.S.I.C.). Madrid. books.google.es  [vista parcial]

BORDÁS MARCOVAL, José (1997): La Guerra del Groc. Memoria de un voluntario carlista forcallano (Tomás Peñarroya Peñarroya). A. 1833-1874. Ayuntamiento de Forcall. Jordi Dassoy, Impresor, Sant Carles de la Ràpita.

BOSCH, Aurora (1982): Colectivizaciones en el País Valenciano durante la Guerra Civil (1936-1939). Tesis Doctoral. Facultad de Geografía e Historia. Universidad de Valencia. core.ac.uk

BOSCH, Aurora (1983): Ugetistas y libertarios: guerra civil y revolución en el País Valenciano, 1936-1939. Edicions Alfonso el Magnánimo. books.google.com  [no consultable]

BOSCH, Aurora (2001): La segunda República y la Guerra Civil: conflicto rural y colectivización. (pp.237-254) de PRESTON, Paul i SAZ, Ismael. De la revolución liberal a la democracia parlamentaria: Valencia (1808-1975). p.249. Universidad de Valencia. Valencia. books.google.com  [no consultable]

BOSQUE MAUREL, Joaquín (1992): Geografía de España: Comunidad Valenciana, Murcia. Volumen 10. p.188. Planeta. books.google.es

BRANCHART, Vicente (1784): Tratado de los derechos y regalías que corresponden al Real Patrimonio en el Reyno de Valencia y de la jurisdicción del intendente como subrogado en lugar del antiguo Bayle general. Imprenta de Joseph y Tomás de Orga. València.  books.google.es

CALBO Y ROCHINA DE CASTRO, Dámaso (1845): Historia de Cabrera y de la Guerra Civil en Aragón, Valencia y Murcia. p.332. Universidad Complutense. Madrid. 1845. books.google.es / babel.hathitrust.org

CALVO SEGARRA, José (2009): La Pastora, del monte al mito. Teresa/Florencio Pla Meseguer, "La Pastora", que siguió al maquis de la Agrupación Guerrillera de Levante y Aragón. Ed. Antinea. Vinaròs. Quinta edición, junio 2010.] https://elcombate.noblogs.org/files/2016/09/La-Pastora_-del-monte-al-mito-Calvo-Segarra-Jose.pdf [enllaç caigut)

CAMAÑES, Luisa (1990): Portell. Usos y costumbres, desde el siglo XIX al XX. Imprés en Gráficas Aparici. Castellón.

CAMPÀS MONTANER, Joan (2014): "2. El Paleolític: cronologia i referències etnoarqueològiques", del Curs: Orígens de l'Art i evolució humana: l'homo significans. Estudis d'Art i Humanitats de la UOC. blogs.uoc.edu

CANELLAS LÓPEZ, Ángel (1989): Los cartularios de San Salvador de Zaragoza. Volumen 1. pp.1 i 171. iberCaja. 1989. books.google.es [vista fragments]

CARIA MENDES, J. As origens do homem. Bases anatómicas da hominização. p.428. Edição da Fundação Calouste Gulbenkian. Lisboa.

CARIDAD SALVADOR, Antonio (2014): Cabrera y compañía. Los jefes del carlismo en el frente del Maestrazgo (1833-1840). Institución "Fernando el Católico" (C.S.I.C.). Excma. Diputación de Zaragoza. Zaragoza. ifc.dpz.es (pdf) [Interessants biografies; imperdibles els anexes de les pàgines 595 i següents.)

CARIDAD SALVADOR, Antonio -IES Peset Aleixandre, Paterna (Valencia)-.  (2015): El carlismo tras la Guerra de los Siete Años: la revuelta de 1842-1844 en el Maestrazgo, pp.169-192. Investigaciones Históricas, 35 (2015). Universidad de Valencia. dialnet.unirioja.es (pdf)

CARIDAD SALVADOR, Antonio -IES Peset Aleixandre, Paterna (Valencia)-.  (2016): La revuelta de los 'matiners' en Valencia y el sur de Aragón, pp.211-236. Estudis Castellonencs, núm.1 (2a època) (2015-2016). dialnet.unirioja.es (pdf)

CARRASCO, Juan Bautista (1861): Geografía general de España: comparada con la primitiva, antigua y moderna según sus monumentos. p. 700. Imp. Gaspar y Roig Editores. Príncipe, 1. Madrid. books.google.com  revisar

CASANOVA, Emili (2011): Influencia histórica del aragonés sobre el valenciano. Archivo de Filología Aragonesa (AFA) 67, 2011, pp.201-235.  ifc.dpz.es  revisar

CASANOVA, Julián (1988): El sueño igualitario: campesinado y colectivización en la España republicana 1936 - 1939. p.40. Editado por IFC. Zaragoza. books.google.com [vista fragments]

CASINO BOU, Rubén; EJARQUE PEÑARROYA, Anabel; LINARES BAYO, José Cristian (1998): Estudi antropològic de la vida masovera al nord del País Valencià. Jornades de Foment de la Investigació. Universitat Jaume I. repositori.uji.es (pdf)

CASTÁN ESTEBAN, José Luis (2002): La influencia de la trashumancia aragonesa en la onomástica valenciana. Actes del Congrés Internacional d'Onomástica i Toponímia Catalanes, Universitat de València, Denes editorial, pp. 15-38.  academia.edu

CASTÁN ESTEBAN, José Luis (2006): La trashumancia en la Bailía de Cantavieja. Miscelánea del Centro de Estudios del Maestrazgo Turolense. BAYLÍAS. Año 2006. Cantavieja. pp.97-110.

CASTÁN FERRER, Cristóbal: Personajes del Maestrazgo Carlista: el Brigadier D. Francisco Vallés Rosellóaulamilitar.com - es.slideshare.net

Castellón. Guía Comercial de la Provincia. Almanaque para 1921. División administrativa y descripción comercial de Castellón y general de la provincia. Itinerarios. Noticias útiles. Anuncios. Editorial Hijos de J. Armengot. González Cherma, 29 y 31. Castellón. 1920. repositori.uji.es

CASTELLVELL, Ventura (1991):  Els habitants de Morella i les seves aldees en el 1397. Societat d'Onomàstica Butlletí Interior, XVIè Col·loqui Castelló de la Plana (12 a 14 de Abril de 1991), Actes del Setzè Col·loqui General de la Societat d'Onomàstica, volum II, número XLIX, marzo del año 1992. raco.cat (pdf)

CAVANILLES, Antonio Josef (1795): Observaciones sobre la Historia Natural, Geografía, Agricultura, Población y Frutos del Reyno de Valencia. p.19. Tomo I. Imprenta Real. Madrid.] babel.hathitrust.org (La Fundació Bancaixa va editar 4 volúmens sobre aquest treball. 1995-1997)

CAVANILLES, Antonio (1861): Historia de España. Tomo segundo. p.140-141. Imprenta de J. Martín Alegría. Paseo del Obelisco, 2. Chamberí, Madrid. 1860: T.I; 1861: T.II; 1862: T.III, T.IV; 1863: T.V  revisar

CEBRIÁN FERNÁNDEZ, Rosario (2000): Titulum fecit: la producción epigráfica romana en las tierras valencianas. p.64. Real Academia de la Historia. Madrid. books.google.es

CELMA, Francisco (1759): Historia del Santuario de Nuestra Señora de la Misericordia y de la Fuente de la Vellà, sito en el término de la Villa Real de Catí, del Obispado de Tortosa, en el Reyno de Valencia. En Valencia, por Joseph Thomàs Lucas. books.google.es

CHALKOKONDYLES, Laonikos [Laonicus Chalcocondyles] (1464): Laonici Chalcocondylae Atheniensis Historiarum Libri X. Interprete Conrado Clausero Tigurino cum Annalibus Sultanorum, ex interpretatione Joannis Leunclavii. Ex Typografphia Bartholomaei Javarina. Venetiis. M. DCC. XXIX. books.google.es

COLECCIÓN LEGISLATIVA DE ESPAÑA. (CONTINUACIÓN DE LA COLECCIÓN DE DERECHOS). PRIMER CUATRIMESTRE DE 1850. Tomo XLIX. p.CXXIX. Imprenta Nacional. Madrid.  books.google.es

COLOMINA i CASTANYER, Jordi (1990): Dos vocabularis d'oficis valencians del segle XVII. G. Tarraça (1636) i V. Exulve (1643), pp.179-208. En la Revista de Filologia Caplletra 6 (primavera, 1989). Institut de Filologia Valenciana. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Barcelona.cervantesvirtual.com

CORONA MARZOL, Carmen (1985): Edad Moderna. La Provincia de Castellón de la Plana. Tierras y Gentes. Capítol XII. Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Castellón. Madrid.

COROMINES, Joan (1996): Onomasticon Cataloniae. VIII volums. Curial Edicions Catalanes. Caixa d'estalvis i pensions de Barcelona "La Caixa". Barcelona.

CORPUS TOPONÍMIC VALENCIÀ (2009). Academia Valenciana de la Llengua. Vols. I-II. València. avl.gva.es (pdf)

CUCALÓN Y ESCOLANO, Luis (1848): Panteón de los mártires españoles sacrificados por la libertad e independencia. p.XI. Tomo I. (Universidad Complutense). books.google.es

CUERPO DE ESTADO MAYOR DEL EJÉRCITO, EL. Narración militar de la Guerra Carlista de 1869 a 1876 por el Cuerpo de Estado Mayor del Ejército. Publicada por el Depósito de la Guerra. Tomo XII. Imprenta y Litografía del Depósito de la Guerra. Madrid. 1888. archive.org

DE BURGOS, Javier. Anales del reinado de Dª Isabel II, obra póstuma. Tomo V. Establecimiento tipográfico de Mellado, calle de Santa Teresa, núm. 8. (1851) pp. 396-398. books.google.es

DE CÓRDOBA, Buenaventura (1844-45): Vida militar y política de Cabrera. Imprenta y fundición de Don Eusebio Aguado. Madrid. Tomo I: archive.org  Tomo II: archive.org  Tomo III: archive.org (o babel.hathitrust.org)  Tomo IV: archive.org

DE LA TORRE GONZALO, Sandra (2009): El Cartulario de la Encomienda Templaria de Castellote (Teruel), 1184-1283. Universidad de Zaragoza. Facultad de Filosofía y Letras. Departamento de Historia Medieval. Ciencias y Técnicas Historiográficas y Estudios Árabes e Islámicos de Investigación de Excelencia C.E.M.A. Zaragoza. (consultat en Cantavella)

DE MIGUEL FERNÁNDEZ-CARRANZA, Enrique i altres. La provincia de Castellón en la Guerra de Cuba (1895-1898).En RACV Digital. 2014. racv.es (pdf)

DE PAULA MELLADO, Francisco (1848): Diccionario universal de Historia y de Geografía. Tomo Sexto. p.143. Establecimiento Tipográfico de D. Francisco de Paula Mellado Editor. Santa Teresa, 8. Madrid.  També es pot consultar en books.google.com [diferent a l'enciclopèdia?]

DE PAULA MELLADO, Francisco (1851): Enciclopedia Moderna. Diccionario universal de Literatura, Ciencias, Artes, Agricultura, Industria y Comercio. Tomo Sexto. p.1048. Establecimiento Tipográfico de D. Francisco de Mellado. Santa Teresa, 8. Madrid. books.google.com  [importar]

DE SAMPER Y GORDEJUELA, HIPÓLITO (1662-1669): Montesa Ilustrada. Origen, Fundación, Principios, Institutos, Casos, Progresos, Jurisdicción, Derechos, Privilegios, Preeminencias, Dignidades, Oficios, Beneficios, Héroes y Varones ilustres de la Real, Ínclita y Nobilísima Religión Militar de N. S. Santa María de Montesa y San Jorge de Alfama. Por el Doctor Frey Hippolyto de Samper, examinador de entrambos derechos y catedrático de decreto en la insigne Universidad de Valencia, rector del real colegio de la mesma orden y prior formado de la iglesia de señor S. Jorge. Impreso en Valencia, en el mismo Real Colegio de la Orden de Montesa, por Geronymo Vilagrasa, Impresor de la ciudad y de la Inquisición, Año 1669. Segundo tomo. Tercera parte de la Montesa Ilustrada.] Tomo II (1669)  revisar també el Tomo I (1662)

DE SOTTO Y ABBACH, Seramín María [nom de l'irlandès "Sutton", Teniente General, Conde de Clonard] (1851-1859?): Historia orgánica de las armas de infantería y caballería españolas desde la creación del ejército permanente hasta el día. 13 Vols. Imp. Boletín de Jurisprudencia. Madrid. catalog.hathitrust.org -pendent de revisió!-

DESCLOT, Bernat (Ed. 1982): Crònica. Les Millors Obres de la Literatura Catalana, 76. Edicions 62. Barcelona. (3a edició, 1999)

DEVOS W. & GEIVERS R. (1997): Atlas Histórico Universal. Editorial Bruño. Madrid.

DIARIO DE OPERACIONES DEL 1r. Batallón de Palencia y 5a Bandera de Navarra de Falange Española Tradicionalista y de las JONS. pp.131-135. Imp. Aldecoa. Burgos (1939) books.google.es [vista fragments]

DICCIONARI DE LA LLENGUA CATALANA ab la correspondència castellana (1911?). [Continuació del Labernia]. Salvat y Comp.ª, S. en C., editors. Carrer de Mallorca, 220. Barcelona Vol. I (A-G). babel.hathitrust.org  Vol. II (H-S) babel.hathitrust.org  Vol. II (T-Z) babel.hathitrust.org

DICCIONARIO GEOGRÁFICO UNIVERSAL, por una Sociedad de Literatos. Barcelona: Imprenta de José Torner. 1831: Tomo I (A-BEN), Volum II (BEN-CZU), Volum III (DAA-GEN), Tomo IV (GEN-JYN); 1932: Tomo V (KAA-MAR), Tomo VI (MAS-OSA), Tomo VII (OSC-RAP); 1833: Volum VIII (RAR-SHU), Tomo IX (SIA-TOZ); 1934: Volum X (TRA-Z)

DOLZ NAVARRO, Rafael. Revista 'La Murada' on-line, de Fortanete, extret del llibre "La Configuración del dominio feudal de la orden de San Juan del Hospital en las Bailías de Aliaga, Cantavieja y Castellote": http://www.lamurada.com/index.php?option=com_content&view=article&id=70:fda-tomato-farms&catid=13:entrevistas&Itemid=26 [enllaç caigut]

EIXARCH FRASNO, Josep (1987 -1988). Notícies sobre Castellfort. Boletín de Amigos de Morella y su Comarca (A.M.Y.C.). AÑO IX.

EIXARCH FRASNO, José (1988): La Mata (Els Ports de Morella). Sant Carles de la Ràpita, Jordi Dassoy, impressor.

EIXARCH FRASNO, José (1994): Forcall y Pueblos de la Comarca dels Ports. Trabajos Históricos (1966-1993). Ayuntamiento de Forcall.

EIXARCH FRASNO, José (1999): La Vida Quotidiana dels nostres avantpassats. Cinctorres, Volum I, p.159. Editat per Cinctorres Club C.B. Tortosa.

EIXARCH FRASNO, José (2001): Los Bosques de Vallivana. Un conflicto plurisecular entre Morella y pueblos de su Comarca. Ayuntamiento de Forcall.

EJARQUE, Ramón (1934): Historia de Nuestra Señora de la Balma. Promotor de la 4a edición (1995): F.M.G. La Balma, Sorita.

EL INSTRUCTOR ó Repertorio de historia, bellas letras y artes. Tomo V. Londres. En casa de Ackermann y compª. Repositorio de Artes, 96, Strand. (1938)  books.google.es

EL ESPAÑOL. Diario de las Doctrinas y de los Intereses Sociales. Madrid. Consultable en:  hemerotecadigital.bne.es

ENCICLOPEDIA UNIVERSAL ILUSTRADA EUROPEO-AMERICANA. p.447. Ed. Espasa (1907) books.google.es

ENCICLOPEDIA UNIVERSAL ILUSTRADA EUROPEO-AMERICANA: etimologías sánscrito, hebreo, griego, latín, árabe, lenguas indígenas americanas, etc.: versiones de la mayoría de las voces en francés, italiano, inglés, alemán, portugués, catalán, esperanto. Vol.46. Espasa-Calpe (1922) books.google.es

ENCICLOPEDIA UNIVERSAL ILUSTRADA EUROPEO-AMERICANA: APÉNDICE - VOLUMEN 8. p.744. Espasa-Calpe. (1933) books.google.es

ENGEL, Carlos (2000): Historia de las divisiones del Ejército Nacional. p.13. Ed. Almena.  books.google.es

ESCOLANO, Gaspar (1610 y 1611): Primera y Segunda parte de la Década Primera de la Historia de la Insigne y coronada Ciudad y Reyno de Valencia. Por el licenciado Gaspar Escolano, Rector de la parrochia de S. Estevan, Coronista del Rey nuestro Señor en el dicho Reyno, y Predicador de la Ciudad y Consejo. En Valencia, por Pedro Patricio Mey, junto a San Martín, 1610 y 1611.] 1a parte  2a parte

ESPINALT Y GARCÍA, Bernardo (1775): Dirección General de Cartas en forma de Diccionario. Ed. en la Oficina de Pantaleón Aznar. Madrid. Tomo Primero (A-L): books.google.es  Tomo Segundo (M-Z): books.google.es

ESPINALT Y GARCÍA, Bernardo (1778-1795): ATLANTE ESPAÑOL, o descripción general de todo el Reyno de España. Imprenta de Antonio Fernández. Madrid. (14 Tomos) bdh-rd.bne.es

FACI, Roque Alberto (1750): Aragon, reyno de Christo, y dote de Maria Santissima, exaltado por la columna immobil de Nuestra Señora del Pilar, y favorecido con los santissimos mysterios de Jesus sacramentado, Reliquias de la Santa Cruz, y otras; con las Santissimas Imagenes de Nuestra Señora, Apariciones y Patrocinio de muchos Santos. Tercera y Quarta Parte. Tomo Segundo. Imprenta de Francisco Moreno. Zaragoza. books.google.es

FEBRER ROMAGUERA, Manuel Vicente i SANCHIS ALFONSO, José Ramón (2003): La configuración del dominio feudal de la Orden de San Juan del Hospital en las Bailías de Aliaga, Cantavieja y Castellote (siglos XII - XIX). Editado por el Ayuntamiento de Villarroya de los Pinares.

FERNÁNDEZ Y DOMINGO, Daniel (1867): Anales ó Historia de Tortosa: desde su fundación hasta nuestros días, escritos en presencia de las obras que tratan de esta materia, de varios documentos inéditos y noticias adquiridas. Establecimiento tipográfico de Jaime Jepús, calle de Petritxol, núm. 14, principal. Barcelona. books.google.es

FERNÁNDEZ-GUERRA Y ORBE, Aureliano (1870): El Arco de Bara (conclusión). Los pueblos Ilérgetes y los Cossetanos en la provincia Tarraconense. p.339. Article inclòs en el periòdic La Ilustración Española y Americana. Año XIV. Núm. 22. Madrid. Octubre 5 de 1870. cervantesvirtual.com

FERRAGUD DOMINGO, Carmel (2005): Medicina i promoció social a la baixa edat mitjana: Corona d'Aragó, 1350-1410. pp.109-111. Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Madrid. (Estudios sobre la Ciencia, 36) books.google.es

FERRER NAVARRO, Ramon i GIL VICENT, Vicent (2023): Pergamins de l'arxiu municipal de Vila-real (1307-1690). Col·lecció Fons Documentals Vila-realencs. Institut d'Estudis Vila-realencs.  vila-real.es revisar

FISCHER, Christian Augustus (1809): A picture of Valencia, taken on the spot. pp.237-242. Printed for Henry Colburn. Conduit-street, New Bond-Street. London. books.google.es

FLAVIO, E., Conde de X. (1870): Historia de Don Ramón Cabrera. Editorial de G. Estrada. Hiedra, 7. Madrid. Tomo I: archive.org

FONT RIUS, José María (1971): Notas sobre algunas cartas pueblas de la región oriental aragonesa. Ministerio de Justicia y Consejo de Investigaciones Científicas. Madrid. (Anuario de Historia del Derecho Español. Tomo XLI, 1971. Págs. 699-766) derechoaragones.es    REVISAR

FORCADA MARTÍ, Vicente (1992): Torres y Castillos de la Provincia de Castellón. Síntesis histórico-estructural. Primera edició, Societat Castellonenca de Cultura. vicente-forcada.com [enllaç caigut]

FORNER TICHELL, Vicente (1922): Familia de los Viciana: estudios histórico-críticos. p.34. Imp. Hijo de F. Vives Mora. Hernán Cortés, 8. Valencia. bvpb.mcu.es (pdf)

FUNES Y VILLALPANDO, Baltasar de (1685): Ordinaciones de la Comunidad de Teruel y villa de Mosqueruela. Por Pascual Bueno, Impressor del Reyno de Aragón. Zaragoza. 1685. derechoaragones.es    REVISAR

FURIÓ, Antoni (1992): Història del País Valencià. Capítol 3: "La Baixa Edat Mitjana (segles XIV i XV)". Papers bàsics 3 i 4. Eliseu Climent, Editor. València.

FURS, CAPÍTOLS, PROVISIONS E ACTES DE CORT, FETS Y ATORGATS PER LA S.C.R.M. DEL REY DON PHELIP [Felip IV] NOSTRE SENYOR, ARA GLORIOSAMENT REGNANT (1635): En les Corts generals per aquell celebrades als regnicols de la Ciutat y Regne de Valencia, en la vila de Monço, en lo Any M. DC. XXVI [1626]. Estampats en la insigne y coronada Ciutat de Valencia en casa de Iuan Batiste Marçal, prop de S. Marti, Any de la Nativitat del Senyor. M. DC. XXXV. Fulls 45-46. Valencia. books.google.es

GABARDA CEBELLÁN, Vicent (1993): Els afusellaments al País Valencià (1938-1956). p.241-249. Publicacions de la Universitat de València. Edició de 2007 (Primera edició: Institució Alfons el Magnànim, 1993)] books.google.es

GACETA DE MADRID, Volumen 1. Imprenta Real. Madrid. (1834) [gener-juny] books.google.es

GALERÍA MILITAR CONTEMPORÁNEA (1846): Colección de biografías y relatos de los generales que más celebridad han conseguido en los ejércitos liberal y carlista, durante la última guerra civil, con una descripción particular y detallada de las Campañas del Norte y Cataluña. Tomo I. pp.239-240. Sociedad tipográfica de Hortelano y Compañía. Pasadizo de San Ginés, 3. Madrid. books.google.es

GAMUNDI CARCELLER, Serafín (1994): La Comarca de Els Ports. Su patrimonio y sus gentes. Morella.

GARCIA CÀRCEL, Ricard (1975): Las germanías de Valencia. p.116. Ed. Península. books.google.es

GARCÍA DE CASTRO, Francisco Javier (1995): Sociedad y poblamiento en la Hispania del siglo IV, parte  3. p.65. F.J. García de Castro.  books.google.com

GARCÍA BORJA, Pablo; PALMER BROCH, Joan, ROYO PÉREZ, Vicent (2020): El Castell del Boi (Vistabella del Maestrat, Castelló). Quaderns de prehistòria i arqueologia de Castelló, 2020, 30:185-201. repositori.uji.es

GARCIA EDO, Vicente (2001): La Carta Puebla de 1233 y el Fuero general de Morella. pp.587-605. Inclòs en BARÓ PAZOS, Juan i SERNA VALLEJO, Margarita. El Fuero de Laredo en el octavo centenario de su concesión. p.604. Servicio de Publicaciones de la Universidad de Cantabria. Laredo. books.google.es

GARCÍA EDO, Vicent i VENTURA RIUS, Albert (2007): El primer mapa del reino de Valencia (1568-1584). p.143. Publicacions de la Universitat Jaume I. Castelló de la Plana. books.google.es

GARCÍA EGEA, Mª Teresa (1993): La visita pastoral a la Diócesis de Tortosa del Obispo PAHOLAC, 1.314. Servei de Publicacions de la Diputació de Castelló. Castelló.

GARCÍA MARSILLA, Juan V (2002): Vivir a crédito en la Velencia medieval. De los orígenes del sistema censal al endeudamiento del municipio. p.287. Universitat de València. books.google.es

GARCIA MERCADAL, José (1939): "Aire, tierra y mar: los más gloriosos episodios de la gesta española". p.364. Colección Hispania. Zaragoza. books.google.es

GARCIA MONERRIS, Carme (1992): Història del País Valencià. Capítol 5: "Els segles XIX i XX". Papers bàsics 3 i 4. Eliseu Climent, Editor. València.

GARCÍA PÉREZ, Guillermo (1993): Elpha: Ocho estudios sobre el 'Cantar de Mýo Çid'. p. 108. Ediciones Polifemo. Madrid.  books.google.es

GARCIA SANZ, Arcadi i GARCIA EDO, Vicent (1994): La Carta Pobla de Morella. Universitat Jaume I. Castelló.

GIL I ESTALELLA, Pere (2002): Edició de part de la seva obra a càrrec  de Josep Iglésies i Fort. Pere Gil, S.I. (1551-1622) i la seva Geografia de Catalunya. Seguit de la transcripció del Llibre primer de la història catalana en lo qual se tracta d'història o descripció natural, ço és, de coses naturals de Catalunya. Societat Catalana de Geografia. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona.  books.google.es

GIL-MASCARELL, Milagro (1992): Història del País Valencià. Capítol 1: "Prehistòria i Antiguitat". Papers bàsics 3 i 4. Eliseu Climent, Editor. València.

GIMÉNEZ CHORNET, Vicent (2002): Compte i raó: la hisenda municipal de la ciutat de València en el segle XVIII, p.166. Universitat de València. books.google.com

GINÉS VILLAR, Teresa (1998): La evolución de la población en la zona norte del País Valencià durante los siglos XVI y XVII (part de la seua tesi del mateix títol. UJI, 1999). Miralls, Espai i Història, n.º.XXI, pp.149-176. raco.cat

GIRALT, Emili (1993): Vinyes i vins: mil anys d'història I. Publicacions de la Universitat de Barcelona. books.google.es

GISBERT, Miquel Joan (1596 i 2010): Els annals del monestir i convent de Benifassà. Onada Edicions. Benicarló. (Edició d'un manuscrit de 1596)

GLICK, Thomas F. (1992): Història del País Valencià. Capítol 2: "L'Alta Edat Mitjana". Papers bàsics 3 i 4. Eliseu Climent, Editor. València.

GÓMEZ BAYARRI, José Vicente (2008): Cartas pueblas valencianas concedidas a fueros aragoneses. p. 398. Aragón en la Edad Media XX. dialnet.unirioja.es (pdf)

GONZÁLEZ, Tomás (1829): Censo de Población de las Provincias y Partidos de la Corona de Castilla en el siglo XVI, con varios apéndices para completar la del resto de la península en el mismo siglo, y formar juicio comparativo con la del anterior y siguiente según resulta de los libros y registros que se custodian en el real archivo de Simancas. Imprenta Real. Madrid. p.140. books.google.es

GONZALO DE LAS CASAS, José (1855): Diccionario General del Notariado de España y Ultramar. Tomo IV. p.225. Imp. de la Biblioteca del Notariado. c/ Zurita, 18. Madrid.  books.google.es

GONZALO DE LAS CASAS, José (1857): Diccionario General del Notariado de España y Ultramar. Tomo VIII. p.171. Imp. de la Biblioteca del Notariado. c/ Zurita, 18. Madrid. books.google.es

GÖRES-GESELLSCHAFT (1988): Gesammlte Aufsätze zur Kulturgeschichte Spaniens, Volume 32. Aschendorff. books.google.com

GRAU MONSERRAT, Manuel (1986): Herbés. Col·lecció Universitària. Diputació de Castelló.

GRAU MONSERRAT, Manuel (1987): Beates als Ports de Morella. Boletín de Amigos de Morella y su Comarca (A.M.Y.C.). AÑO VIII.

GRAU MONSERRAT, Manuel (1988): CASTELLFORT: focs i veins. Boletín de Amigos de Morella y su Comarca (A.M.Y.C.). AÑO IX.

GRAU MONSERRAT, Manuel (1990): Tres qüestions d’història portellenca. Boletín de Amigos de Morella y su Comarca (A.M.Y.C.). AÑO XI.

GRAU MONSERRAT, Manuel (1990): Arrendament de serveis públics [en Portell]. Boletín de Amigos de Morella y su Comarca (A.M.Y.C.). AÑO XI.

GRAU MONSERRAT, Manuel (1990): “Termenals Portell - l’Anglesola”, en nota núm. 1, p.88. Butlletí d’Amics de Morella i Comarca (A.M.Y.C.), any XI, Morella.

GRAU MONSERRAT, Manuel (2004): Morella i la comarca dels Ports. Estudis i notes - I -. Musulmans i jueus. Butlletí d'Amics de Morella i Comarca. Vol. XIX. Morella.

GRAU VERGE, Ferran (2004): Alguns apunts sobre la Tercera Guerra Carlista a Ulldecona i les terres a banda i banda del riu de la Sénia. Raïls, N.20 - Any 2004. pp.135-203. docplayer.es    REVISAR

GUARDIOLA NOGUERA, Ferran (2016): Toponímia dels Pobles Valencians. Portell de Morella. Acadèmia Valenciana de la Llengua. València.] cuevascastellon.uji.es (pdf)

GUICHARD, Pierre (2001): AL-ANDALUS frente a la CONQUISTA CRISTIANA. p.82. Editorial Biblioteca Nueva. Universidad de València. books.google.es

GUIMERÁ ALTABAS, Blas (2003): Tarsis, Tartessos, Dertosa, Tortuosa, Tortosa (mirum bellum). p.86. Impreso en Grafisa S.L. Tortosa. es.scribd.com

GUINOT RODRÍGUEZ, Enric (1991): Cartes de poblament medievals valencianes. Generalitat Valenciana. Servei de publicacións de la Presidència. Direcció General de Relacions Institucionals i Informatives. València.

GUINOT RODRÍGUEZ, Enric (1995): Els límits del Regne: el procés de formació territorial del País Valencià medieval, 1238-1500. p.51. Ed. Alfons el Magnànim. Institució Valenciana d'Estudis i Investigació. València.  books.google.es

GUINOT RODRÍGUEZ, Enric (1999): Els Fundadors del Regne de València. Repoblament, antroponímia i llengua a la València medieval. Vol. I i Vol. II. Núm. 39 i 40. Biblioteca d’Estudis i Investigacions. Tres i Quatre. València.

GUINOT RODRÍGUEZ, Enric (2006): Establiments municipals del Maestrat, els Ports de Morella i Llucena (segles XIV-XVIII). Fonts històriques valencianes. Universitat de València. books.google.es

GUINOT RODRÍGUEZ, Enric (2010): Pergamins, processos i cartes reials. Documentació dispersa valenciana del segle XIII. Universitat de València. Fonts Històriques Valencianes. València.

GUSI, Francesc (1982): La Valltorta. Arte rupestre del Levante Español. Capítol "Prehistoria". Ediciones Castell.

GUSI JENER, Francesc (1985): La Provincia de Castellón de la Plana. Tierras y Gente. Capítol VIII: "Prehistoria". Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Castellón. Madrid.

HALPERIN DONGHI, Tulio (1955): Un conflicto nacional en el Siglo de Oro: moriscos y cristianos viejos en Valencia. Cuadernos de Historia de España, XXIV. Reeditat a València, Institució Alfons el Magnànim, 1980. -Llibre consultat en la Biblioteca de Benicarló-

HERNANDO DELGADO, José (2003): Els esclaus islàmics a Barcelona: blancs, negres, llors i turcs. De l'esclavitud a la llibertat (s. XIV). p. 46. Consell Superior d'Investigacions Científic (CSIC). Institució Milà i Fontanals. Departament d'Estudis Medievals. Barcelona. books.google.es

HERNAIZ GRIJALBA, Víctor (2012): Memorias de mi padre (Luis Hernaiz Gracia). Guerra Civil Española (1937-1938). Barcelona. books.google.es

IBOR MONESMA, Carolina y ESCOLANO GRACIA, Diego (2002). Sobre la música popular en la memoria de cinco localidades de Teruel. p.309. Teruel 88-89 (II). dialnet.unirioja.es (pdf)

IL NUOVO OSSERVATORE VENEZIANO (1835-1837). Compilato da Lorenzo Fracasso Estensore. Stampadore, Fondamenta Malvasia Vecchia, S. Maurizio N. 2279. (3 volums, 440 diaris,  01.01.1835 - 21.10.1837). Vol.1 (1835, n.º.1-157); Vol.2: (1836, n.º.1-157); Vol.3: (1937, n.º.1-126)  

ITINERARIO DESCRIPTIVO MILITAR DE ESPAÑA. Formado y publicado por el Depósito de la Guerra, con los datos recogidos sobre el campo por el Cuerpo de Estado Mayor del Ejército. Tomo IV. Cataluña y Valencia. Imp. de M. Rivadeneyra, impresor del Depósito de la Guerra. Calle del Duque de Osuna, 3. Madrid (1866). books.google.es

JAUME I. Crònica o Llibre dels Feits. Les Millors Obres de la Literatura Catalana, 86. Edicions 62. Barcelona. 1982 (4a edició, 2000)

JORDÁN CÓLERA, Carlos (online): El topónimo "Teruel" y sus antecesores, representantes de dos grados vocálicos de la raíz *TER-. pdf en ifc.dpz.es

KOSTKA, Estanislao (1877): Efemérides de la guerra civil en el alto Maestrazgo. Ed. Librerías Paris-Valencia.] Vista d'algun fragment en: books.google.es

JULIÁN ROCHELA, Carlos (1988): El habla de La Iglesuela del Cid (Teruel). Mira Editores. Zaragoza.

La Real Academia de la Historia (1852): Colección de Fueros y Cartas-pueblas de España. Catálogo. Imprenta de la Real Academia de la Historia. A Cargo de José Rodríguez. Calle de San Vicente Baja, núm.74. Madrid. 1852. derechoaragones.es  REVISAR

LABERNIA, Pere (1839): Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia Castellana y Llatina. Tomo I [A-G]. En la estampa dels hereus de la V. Pla. Carrer dels Cotoners, Barcelona. babel.hathitrust.org

LABERNIA, Pere (1940): Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia Castellana y Llatina. Tomo II [H-Z]. En la estampa dels hereus de la V. Pla. Carrer dels Cotoners, Barcelona. babel.hathitrust.org

LALIENA, Carlos (2003): Maestrazgo, laberinto de silencio. Capítulo: Historia medieval (p.51-68). Parque Cultural del Maestrazgo. Plan de Dinamización Turística del Maestrazgo. Teruel.

LATORRE CIRIA, José Manuel (2003): Maestrazgo, laberinto de silencio. Capítulo: Historia moderna (pp.69-74). Parque Cultural del Maestrazgo. Plan de Dinamización Turística del Maestrazgo. Teruel.

LEDESMA RUBIO, María Luisa (1983): La Colonización del Maestrazgo turolense por los Templarios. Inclós en el llibre Aragón en la edad media: Estudios de economía y sociedad (siglos XII al XV). pp.69-93. Universidad de Zaragoza, Facultad de Filosofía y Letras, Departamento de Historia Medieval. dialnet.unirioja.es (pdf)

LEDESMA RUBIO, María Luisa (1988): Cartas de población y fueros turolenses. Instituto de Estudios Turolenses. Excma. Diputación Provincial de Teruel. (Castillos turolenses, n.º 12 - 1988) derechoaragones.es  REVISAR

LEDESMA RUBIO, María Luisa; GARCÍA MARCO, Javier (1991): Cartas de población del reino de Aragón en los siglos medievales. Instituto de Estudios Turolenses. Zaragoza. (Fuentes Históricas Aragonesas, 18) derechoaragones.es Revisat fins p.164. Llistats toponímic (i onomàtic) en pàg 333. (1 Alquézar; 2 Jaca; 3 Kaster Lenas; 4 Lumberres; 5 Lecina; 6 Artasona (Ayerbe); 7 Estadilla (Monzón); 8 El Castellar; 9 Tormos y Biota; 10 Montemayor o Luna (San Juan de la Peña); 11 Luna; 12 Lecina; 13 Luna, Lecar y Avago; 14 Santa Cilia; 15 Nuestra Señora del Pueyo (Barbastro); 16 Aragüés; 17 Naval; 18 Azafaz; 19 Huesca; 20 Barbastro; 21 Pueyo; 22 Bolea; 23 Gurrea de Gállego; 24 Alcalá del Obispo; 25 Ejea (delimit.); 26 Ejea; 27 Montañana; 28 Frago (Arba de Biel); 29 Zaragoza; 30 Belchite (1119); 31 Ayerbe; 32 Bascués [cita un tal Ato Orella]; 33 Cariñena; 34 María de Huerva; 35 Luesia (diezmos); 36 Ayerbe; 37 Alquézar [cita a Ato Orella, de Ricla]; 38 Uncastillo; 39 Luescia y Asín [cita a Ato Orella, de Ricla]; 40 Andalucía (mozárabes); 41 Ainsa; 42 Tormos; 43 Tarazona y Cella; 44 Monreal; 45 almunia de Mesones [cita a Ato Orella, de Ricla]; 46 Bagón y Barbués (¿o Torres de Barbués?) [cita a Ato Orella (Atorelga), in Ricla]; 47 Singra y Torre la Cárcel [cita a Atorella, in Ricla]; 48 Gallur y Razazol; 49 Zaragoza [cita a Ato Orella (Ato Orelga), de Sos i Ricla]; 50 Uncastillo (fueros) [cita a Atorella, in Sos]; 51 Monzón; 52 Alfajarín; 53 Calatayud; 54 Puilampa; 55 Asín; 56 Mallén; 57 Sesa; 58 Montearagón y Curb; 59 Zaragoza; 60 Artasona; 61 Escanilla; 62 Benabarre; 63 Zaragoza (contorno); 64 Fuentes de Ebro; 65 Alboreg [cita Enneco Sanz, in Gabin]; 66 La Zuda de Huesca; 67 Daroca [cita un tal Arnal d'Stopañan]; 68 Salillas de Jalón; 69 Alfocea (temple); 70 Ambel y Traid (delimit.) [cita Enneco Sanz (Enec Sanz (Alcái)]; 71 Añesa (temple); 72 Novillas; 73 Santa María de Solsona y la de San Pedro de Lagata; 74 Mamblas; 75 Remolinos; 76 Castellar de Jaca y la Armentarica; 77 Longares [cita Enneco Sanz (Enec Sanz (Tarinus)]; 78 San Esteban de Luesia [cita Cornelg in Morello -Murillo de Gállego-, Ato Orelia in Cesaraugusta i Sancio Ennecondes in Daroka]; 79 Albored; 80 Cetina; 81 Añesa; 82 Monforte; 83 Alcañiz (1157); 84 La Almunia de Binéfar; 85 Vera; 86 Pueyo de Pintano; 87 Alborge (parte); 88 Razazol; 89 Pilluel (Ejea); 90 La Pitella, Binaced y Benifaragon; 91 Tamarite de Litera; 92 Santa María de Uncastillo; 93 Selgua; 94 San Martín de Uncastillo; 95 Pueyo de Mianos; 96 Almudévar [cita Sancio Ennecons in Uno Castello]; 97 Sariñena; 98 Castiliscar; 99 Villanueva de Monzón; 100 Alcalá de la Selva (1174); 101 Sena y Sijena; 102 La Peña de Aznar Lagaya con Fuentespalda y Mezquín (1175); 103 Encinacorba; 104 Nocito, en el río Guadalope; 105 Torrente de Cinca; 1016 Alfambra; 107 una almunia en Monzón; 108 Castejón del Puente; 109 Monesma; 109-bis Encinacorba; 110 La Zaidía; 111 Teruel (1177); 112 Grisén; 113 La Almunia de Doña Godina; 114 Alpartir; 115 Villel; 116 Maella (1180-1182); 117 Cortada; 118 Graus; 119 Almudévar; 120 Alborge (Huesca); 121 castillo de Alcalá (1184); 122 Valmadrid; 123 Arnellas; 124 Torralba; 125 Monroyo (1185);

LLISTAR Y ESCRIG, Arcadio (1887 i 1987): Historia de la provincia de Castellón. Valencia. LOCALITZAR I CONSULTAR

LLOP GOTERRIS, Josep Xavier (2013): Els camins tradicionals a Ares del Maestrat. Treball fi de carrera d'Humanitats (TFC UOC).  slideshare.net

LLOP, Enric (2002): Las lonjas en la provincia de Castelló: edificios para las instituciones. pp. 95-106. En CATALDI, Giancarlo i CORONA, Roberto. Logge e/y lonjas: i luoghi del commercio nella storia della città. Editorial Alinea. Florència (Itàlia). books.google.com

LOJENDIO, Luis María de (1940): Operaciones militares de la guerra de España, 1936-1939. p.499. Montaner y Simón. books.google.com

LÓPEZ DE VARGAS MACHUCA, Tomás (1919): Relaciones geográficas, topográficas e históricas del Reino de Valencia hechas en el siglo XVIII: Alicante. Castellón de la Plana. p.259. Tip. de la "Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos". Madrid. books.google.es

LÓPEZ POLIN, José (1863): DICCIONARIO ESTADÍSTICO MUNICIPAL DE ESPAÑA, comprende todos los ayuntamientos, número de pueblos que están agregados, el de los vecinos y almas de aquellos. Imprenta Nacional. Madrid. babel.hathitrust.org

MADOZ, Pascual (1845-50). Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Imprenta de D. Pascual Madoz. Calle de Jesús y María, núm.28 & Est. Tipográfico-Literario Universal, Calle de la Madera baja, núm.4. Madrid. 1845: Volum I (A), Volum II (ALI); 1846: Volum III (ARR), Volum IV (BAR), Volum V (CAA); 1847: Volum VI (CAS), Volum VII (COR), Volum VIII (FAB), Volum IX (GUA), Volum X (LAB); 1848: Volum XI (MAD); 1849: Volum XII (NAB), Volum XIII (PIA), Volum XIV (SEA), Volum XV (TOL); 1850: Volum XVI (VIA)

MADOZ, Pascual (1850 i 1982). Diccionario geográfico-estadístico-histórico de Alicante, Castellón y Valencia. Institució "Alfons el Magnánim". Diputació Provincial de València. Valencia. [Original editat en Madrid. 1848-1850]

[MALTE-BRUN, Conrad (1828): Diccionario geográfico Universal (...) de Malte-Brun. Paris: Librería de Mame y Delaunay-Vallée.] Parte 1ª (A-LYS), Parte 2ª (MAA-Z) REVISAR

[MALTE-BRUN, Conrad (1832): Nuevo diccionario geográfico manual (...) de Malte-Brun. Madrid: Librería de Pérez.] 1832: Tomo I (A-KYS), Tomo II (LA-Z) REVISAR

[MALTE-BRUN, Conrad (1878-1883): Nueva geografía universal por Vivien de Saint-Martin, Maury, Beaudain, Malte-Brun, Lavallée, Cortembert y Topinard (...). Barcelona: Montaner y Simón, Editores.] 1878: Tomo I (Asia), Tomo II (África, Oceanía y América); 1879: Tomo III (Europa); 1883: Tomo IV (Francia, España, Portugal y Andorra) REVISAR

MARÉS, Vicente (1681): La Fénix Troyana. Epítome de varias y selectas historias, así divinas como humanas: breve resumen de la población del universo. Noticia y descripción de toda la tierra. Sucinta fundación de los lugares más famosos de España, con la sucesión de cuantos principales la han dominado, y deleitoso jardín de valencianos. p.96. Imp. Mateo Penen. Valencia. books.google.es

MARICHALAR, Amalio y MANRIQUE, Cayetano (1862): Historia de la legislación y recitaciones del derecho civil de España, por los abogados Amalio Marichalar Marqués de Montesa y Cayetano Manrique. Madrid: Imprenta Nacional. 1861: I, II; 1862: III, IV, V; 1863: VI, VII; 1865: VIII; 1872: IX. 1868: Segunda Ed. corregida y aumentada de Extra (fueros de Navarra, Vizcaya, Guipúzcoa y Álava). revisar per c.pobla, etc.

MARTÍNEZ BANDE, José [Servicio Histórico Militar] (1977): La ofensiva sobre Valencia. p.76-77. Librería Editorial San Martín.  books.google.es

MARTÍNEZ GONZÁLEZ, Montserrat (2003): Maestrazgo, laberinto de silencio. Capítulo: La prehistoria y la antigüedad. (pp.40-50) Parque Cultural del Maestrazgo. Plan de Dinamización Turística del Maestrazgo. Teruel.

MARTÍNEZ CALVO, Pascual (1992): Historia de Castellote y la Comarca. Hechos y dichos. Zaragoza.

MARTÍNEZ ORTIZ, José. Referencias a Teruel y su provincia en los documentos de Jaime I el conquistador. Colección de catálogos documentales IV. Instituto de Estudios Turolenses. 3w.ieturolenses.org [enllaç caigut]

MARTORELL Y DE LUNA, Francisco (1627): Historia de la Antiqva Hibera con la milagrosa descensión de la Madre de Dios a su santo Templo y la dádiva preciosa de la Santa Cinta dada por su sagrada mano. Descripción del monte de Cardó morada de los Religiosos Carmelitas Descalzos, con variedad de Historias; y una breve descripción de Cataluña y su fidelidad. p.110. Imp. por Gerónimo Gil. Tortosa.  books.google.es

MATEU, Jaime (1832): Breve historia de la villa de Villafranca del Cid en el reino de Valencia, y del hallazgo prodigioso de N. Señora del Losar. Imprenta de la viuda de Muñoz. Plaza de S. Agustín. Valencia. books.google.es

MATEU IBARS, Josefina i Mª Dolors. Índice alfabético de los pueblos que había en el Reyno de Valencia y a quienes pertenecían (Ms. 18.654, núm. 8 de la Biblioteca Nacional de Madrid. Siglo XVIII). dialnet.unirioja.es i raicesreinovalencia.com (pdf)

MELA, Pomponi. De situ orbis. Transcripció del s. XIX. books.google.es

MENÉNDEZ PIDAL, Ramón (1940): Historia de España. Vol. III. España Visigoda. p.641 Espasa-Calpe. Madrid.  books.google.com

MESADO OLIVER, Norberto (1989): Las pinturas rupestres de ‘la Covatina del Tossalet del Mas de Rambla’, Vilafranca-Castellón. Lucentum, vol. VII-VIII. Universidad de Alicante.

MESSEGUER FOLCH, Vicente (1988): El Carlismo en el Maestrazgo. La pacificación de la comarca en 1844. Centro de Estudios del Maestrazgo. Boletín n.º 24, Octubre-Diciembre 1988, pp.21-31. esdocs.com

MIGUEL BALLESTÍN, Pascual (2007). Toponimia mayor aragonesa. Formas de los topónimos mayores aragoneses en al documentación medieval y moderna, con indicación de la fecha en al que aparece reflejado cada topónimo por primera vez. Chornadas de debate toponímico. Toponimia Histórica Aragonesa. Isín, Alto Galligo, abiento 2007. toponimiaaragonesa.org

MILIÁN BOIX, Manuel -Junta de Fiestas- (1928): 1a Exposición Morellana de Arte. Morella. MCMXXVIII. google.es (repositori.uji.es)

MILIÁN BOIX, Manuel (1981): Homenaje a. p.435. Capítol 47.- “Contacto mercantil de Morella y sus aldeas con el mercader toscano Francesco di Marco Datini, De Prato (1393-1410). Primer Congreso de Historia del País Valenciano, II. Valencia. pp.639-663.

MIÑANO Y BEDOYA, Sebastián (1826-1829). Diccionario geográfico-estadístico de España y Portugal. Imp. Pierart-Peralta. Plazuela del Cordón. Madrid. 1826: Volum I (A-BAR), Volum II (BAR-CAS), Volum III (CAS-ESP), Volum IV (ESP-HOC), Volum V (HOC-MEM); 1827: Volum VI (MEN-PES), Volum VII (PES-SAN), Volum VIII (SAN-TOR); 1828: Volum IX (TOR-VIL), Volum X (TOR-Z); 1829: Volum XI (Suplemento)

MIRALLES DE IMPERIAL, Adolfo (1868): Crónica de la Provincia de Castellón de la Plana, pp.10, 16 i 58. Inclosa en la Crónica General de España. Ed. Rubio, Grilo y Vitturi. Imp. J. E. Morete. Beatas, 12. Madrid. Inclosa en la col·lecció: Cronica general de España, o sea historia ilustrada y descriptiva de sus provincias, sus poblaciones más importantes, de la Península y de Ultramar. Su geografía y topografía; su historia natural; su agricultura, comercio, industria, artes y manufacturas, su historia antigua y moderna, civil, militar y religiosa; su legislación, lengua, literatura y bellas artes; su estadística general; sus hombres célebres y genealogía de las familias más notables. Obra redactada por conocidos escritores de Madrid, de provincias y de América. vol. 8 babel.hathitrust.org / books.google.es

MIRALLES I SALES, Josep (2002): La Villa de Castellfort. Serie histórica del Maestrat, n.º 3. Centre d'Estudis del Maestrat.

MIRANDA ESTRAMPES, Xavier (2000): Conflictes territorials als Ports durant els segles XIII i XIV. pp.105-136. Conferencia del l'11 de març de 1998 dins les Jornades de Recerca V. Recerca, núm. 4. Tortosa.  raco.cat - raco.cat (pdf). Revista 'Recerca' (190 artículos) sibhilla.uab.cat

MIRANDA ESTRAMPES, Xavier (2001): Desamortització i política forestal als Ports en el transcurs del s. XIX: els casos de Refalgarí i la Mola de Catí. pp.67-136. I Jornades de l'Explotació del Bosc als Ports, celebrades a la Sénia del 29 de novembre a l'1 de desembre de 1996. Recerca, núm.5. Tortosa.  raco.cat revisar-lo!   Revista 'Recerca' (190 artículos) sibhilla.uab.cat

MOLÉS, Juan (1810): Quaderno del Inventario de Fr. Juan Moles Religº. Mercedario: desde el año 1810 y de varias anotaciones y curiosidades. Manuscrit. lacuba.es

MONCUSÍ FERRÉ, Albert -Universitat de València- (2010): Memoria oral del modelo de familia troncal en Els Ports de Morella: tensiones, cambios y continuidades para una generación de ruptura. Revista de Dialectología y Tradiciones Populares, vol.LXV, n.º 2, pp.359-388, julio-diciembre 2010. dra.revistas.csic.es revisar-lo!

MONFERRER I GUARDIOLA, Josep (2008): Violències i penitències. Una crònica al voltant de la guerra civil a Vilafranca -Els Ports-. Publicacions del Magnífic Ajuntament de la Reial Vila de Vilafranca -Els Ports- Núm.1.

MONFERRER GUARDIOLA, Rafael (1982): La publicata de Sant Antoni de Vilafranca. Boletín de Amigos de Morella y su Comarca (A.M.Y.C.). AÑO V.

MONFERRER GUARDIOLA, Rafael (1988): El cólera de 1855 y 1885 en Castellfort. Recuerdo médico, aspectos sociales y epidemiología. Boletín de Amigos de Morella y su Comarca (A.M.Y.C.). AÑO IX.

MONFERRER MONFORT, Álvaro (2008): Las Cofradías en Castellón y sus comarcas desde la Edad Media hasta finales del antiguo régimen. Las contestaciones a la Encuesta del Conde de Aranda. Publicacions de la Universitat Jaume I. Servicio de Publicaciones de la Diputación de Castellón. [Consultat a la Biblioteca de Vinaròs]

[MONFERRER I MONFORT, Àlvar (1994): Tres romiatges penitencials medievals de Castelló. pp.55-69. Revista de l'Alguer. Vol.5. Núm.5. 1994] revistes.iec.cat

MONFORT TENA, Antonio (1999): Historia de la Real Villa de Villafranca del Cid. Edició crítica de Josep Montferrer i Guardiola [que publica l'obra de l'historiador, que moria en 1974]. Ajuntament de Vilafranca.

MONTORIO GONZALVO, José Manuel. (2007): Cordillera Ibérica. Recuerdos y olvidos de un guerrillero ["Chaval", guerriller maqui]. Memorias Posguerra 1945-1952. Ed. Gobierno de Aragón. bibliotecavirtual.aragon.es

MONTORNÉS. (sobre els pelegrins de Portell) *Completar la referència bibliogràfica.

MORA DE ALMENAR GENEROS, Guillem Ramon (1625): Volum e recopilació de tots los Furs, actes de Cort, que tracten dels negocis, y affers respectants a la Casa de la Deputació, y Generalitat de la Ciutat, y Regne de Valencia; en execució dels fur 83 de les Corts del Any M.DC.IIII. Per en Guillem Ramon Mora de Almenar generos, Doctor en Drets. Essent Deputats del dit Regne: Per lo Bras Ecclesiastich, lo Illustrissim y Reverendissim Fray D. Isidoro Aliaga, Archebisbe de Valencia, y lo Reverendissim Fr. D. Miquel Merola, Abat de Poblet; y per lo Bras Militar D. Iaume de Moncayo, y lo dit en Guillem Ramon Mora de Almenar; y per lo Bras Real Thomas Buix Ciutada, per la Ciutat de Valencia, y Vicent Nicolau Garcia, per la Vila de Alzira. Estampat a despeses de la Deputacio, en la insigne y coronada Ciutat de Valencia en casa de Felip Mey, a la Plaça de Calatrava, en lo Any 1625. books.google.es

MORA GOTERRIS. Paloma (2002): La dolçaina: un instrument d'ahir,... i d'avui. Ajuntament de Vila-real.  vila-real.es  (revisar l'anècdota del dolçainer Agustí Blasco, de Borriana, nascut allà pel 1903, que "quan va arribar al Portell de Morella, ja quasi de nit i caient una forta nevada, la mestresa de la csasa on l'havien allotjat li va demanar què li abelliria sopar. Agustí va pensar que per entrar en calor, podria començar amb una sopeta d'alls. Pareix ser que allà no coneixien aquest senzill plat i la mestressa de casa el va fer més senzill: li va treure a la taula un plat de aigua bullint, un preciós cap d'alls i un tros de pa de fogassa"; és una llàstima no saber l'any aproximat)

MORANDI, Aldo (2002): In nome della libertà: diario della guerra di Spagna, 1936-1939. Murshia.  books.google.com

MUNDINA MILALLAVE, Bernardo (1873): Historia, Geografía y Estadística de la provincia de Castellón. Impr. Rovira Hermanos. Mayor, 96. Castellón. repositori.uji.es

MUNTANER, Ramon: Crònica I. Les Millors Obres de la Literatura Catalana, 19. Edicions 62. Barcelona. 1979 (4a edició, 1994)

MUNTANER, Ramon: Crònica II. Les Millors Obres de la Literatura Catalana, 20. Edicions 62. Barcelona. 1979 (5a edició, 1998)

NAVARRO ESPINACH, Germán (2008): Cuentas del Concejo de Mirambel (1472-1489). Universidad de Zaragoza. Facultad de Filosofía y Letras. Departamento de Historia Medieval. Ciencias y Técnicas Historiográficas y Estudios Árabes e Islámicos de Investigación de Excelencia C.E.M.A. Zaragoza. (Instituto de Estudios Turolenses. Diputación de Teruel.) (Consultat en Cantavella)

NAVARRO ESPINACH, Germán et VILLANUEVA MORTE, Concepción (2009): Libro de la Bailía de Cantavieja. Universidad de Zaragoza. Facultad de Filosofía y Letras. Departamento de Historia Medieval. Ciencias y Técnicas Historiográficas y Estudios Árabes e Islámicos de Investigación de Excelencia C.E.M.A. Zaragoza. (Instituto de Estudios Turolenses. Diputación de Teruel.) (Consultat en Cantavella)

NOMENCLATOR DE LOS PUEBLOS DE ESPAÑA, formado por la Comisión de Estadística General del Reino. p.219. Imprenta Nacional. Madrid (1858). -buscar enllaç-

NOMENCLATOR O DICCIONARIO DE LAS CIUDADES, VILLAS, LUGARES, ALDEAS, GRANJAS, COTOS REDONDOS, CORTIJOS Y DESPOBLADOS DE ESPAÑA Y SUS ISLAS ADYACENTES; CON EXPRESIÓN DE LA PROVINCIA, PARTIDO Y TÉRMINO Á QUE PERTENECEN Y LA CLASE DE JUSTICIAS QUE HAY EN ELLAS; FORMADO POR LAS RELACIONES ORIGINALES DE LOS INTENDENTES DE LAS PROVINCIAS DEL REINO, Á QUIENES SE PIDIERON DE ORDEN DE SU MAGESTAD POR EL EXCELENTÍSIMO SEÑOR CONDE DE FLORIDABLANCA, Y SU MINISTERIO DE ESTADO, EN 22 DE MARZO DE 1785. p. 541. En la Imprenta Real. 1789. books.google.es

Nomenclator que comprende las poblaciones, grupos, edificios, viviendas, albergues, etc., de las cuarenta y nueve provincias de España. Tomo I. Imprenta de José María Ortíz. 1863. pp.884-885. bdh-rd.bne.es

NUEVO DICCIONARIO GEOGRÁFICO DE CORREOS, PARA LA DIRECCIÓN DE LA CORRESPONDENCIA Á TODOS LOS PUEBLOS CABEZAS DE AYUNTAMIENTO DE ESPAÑA É ISLAS ADYACENTES (1867): Publicado por la Revista de Correos. Imprenta de D. Cárlos Frontaura. Calle de los Caños, 4 bajo. Madrid. books.google.es

O ECCO. Jornal crítico, litterario e político. (1835-1840). Na typografia de A. I. S. de Bulhões. Calçada de Santa Ana, n.º. 110. Lisboa. (9 volums, 488 diaris) catalog.hathitrust.org -pendent de revisió!-

OLÀRIA PUYOLES, Carme (1985): La Provincia de Castellón de la Plana. Tierras y Gente. Capítol IX: "Historia Antigua". Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Castellón. Madrid.es

OLIET PALOS, Francisco (2006): Historia de la muy noble, fiel, fuerte y prudente villa de Morella (1861). Edició facsímil de Josep Alanyà i Roig. Ajuntament de Morella i Fundació Sexennis de Morella. L'Hospitalet de Llobregat.

OLIVA PRAT, Miguel (1953): Un "osculatorio" visigodo de Ampurias, Gerona (España). Inclós en Indica: the Indian Historical Research Institute silver jubilee commemoration volume, pàg 286. Issue 18 of Studies in Indian history of the Indian Historical Research Institute. St. Xavier's College.  books.google.com

OLIVER, Antonio (1876) -General jefe del Estado Mayor General que fue del Ejército Carlista del Centro-: Dorregaray y la traición del Centro. Apuntes para la historia de la última guerra civil. Imp. de la Viuda de Lamaignère. Calle Chegaray, 39. Bayona. books.google.es

OLUCHA MONTINS, F. (2010): Dades per a la història de l'art als Ports de Morella i el Maestrat. (Segles XIV-XIX). pp.389-434. Boletín de las Sociedad Castellonense de Cultura (BSCC). Tomo LXXXVI. Enero-Diciembre 2010.  castellonenca.com

ORIOL RONQUILLO, José (1851): Diccionario de Materia Mercantil, Industrial y Agrícola, que contiene la indicación, la descripción y los usos de todas las mercancías. Tomo I (A-CAU). Imp. de D. Agustín Gaspar. Plaza de Palacio, frente la Lonja. Barcelona. 1851. books.google.es

ORTEGA ET COTES, Ignatij Josephi de -et al.- (1761): Bullarium ordinis militiae de Calatrava, per annorum seriem nonnullis. Donationum, Concordiarum, et alijs interjectis Scripturis. Congestum. Regio diplomate compilatum, et in lucem editum. Matriti: Ex Typographia Antonij Marin, anno MDCCLXI. books.google.es

ORTÍ MIRALLES, F. (1974): Síntesis de la Historia de Morella. p.18. Ediciones Ortí. Valencia.

OVILO Y OTERO, Manuel. Vida militar y política de D. Carlos María Isidro de Borbón: Historia de su vida militar y política. Tomo III. Imprenta de Don José de Rebolledo y Compañía, calle del Fomento, número 15. Madrid. (1938) pp. 115-117. books.google.es

PALOMO FERRER, Xavier (2006): Solis Mervere Beati (Felices las que viven en soledad). La fascinación de Pío Baroja por el convento de Santa Catalina de Mirambel. Miscelánea del Centro de Estudios del Maestrazgo Turolense. BAYLÍAS. Año 2006. pp.83-95. Cantavieja.

PANORAMA ESPAÑOL, Crónica contemporánea. Obra pintoresca con 30 láminas en acero, 75 grabados en madera en cada todo; destinada a exponer todos los acontecimientos desde octubre de 1832 hasta nuestros días; con los retratos de los personajes que han figurado durante la revolución, en uno y otro partido, y las principales acciones y escaramuzas de la Guerra Civil de los últimos siete años, por Una reunión de amigos Colaboradores. Tomo I. Imprenta del Panorama Español. Plazuela de Santa Catalina de los Donados, núm.1, cuarto principal. Madrid. 1842. [books.google.es]; Tomo II, 1842. [books.google.es]; Tomo III,1845. [books.google.es]; Tomo IV,1845. [books.google.es] tots per revisar!!

PARDO CAMACHO, Ricardo (2009): La Guerra de la Independencia en la provincia de Castellón (1808-1814). Aula Militar Bermúdez de Castro. Castellón.  aulamilitar.com

PATXOT I FERRER, Fernando [alias Manuel Ortiz de la Vega] (1854): Las glorias nacionales. Grande historia universal de todos los reinos, provincias, islas y colonias de la monarquía española, desde los primitivos hasta el año de 1852. p.309. Madrid - Barcelona. books.google.es

PEÑA RAMBLA, Fernando (2008): La aplicación de la ley de responsabilidades políticas en la provincia de Castellón. Departamento de Historia, Geografía y Arte. Facultad de Ciencias Humanas y Sociales. Universitat Jaume I. Castellón.  academia.edu

PERE IV -Si bé signa com "anònim"- (s.XIV): Croniques de totes les naçions qui poblaren en Espanya e en apres dels Reys d'Aragó.. e dels comtes de Barchinona. cervantesvirtual.com [digitalitzada] REVISAR!

PILES ROS, Leopoldo (1978): La población de Valencia a través de los "Llibres de Avehinament", 1400-1449. Publicaciones del Archivo Municipal de Valencia. Serie Tercera. Estudios Monográficos, 11. Valencia.

PINARES, Jorge de. (1888 i 2001): La heroína de Castellfort. Episodio histórico-tradicionalista. Ed. Associació Cultural de Castellfort. Imp. 4 colors Coop. Vinaròs. (Reedición de un libro ya editado en 1888)

PIRALA, Antonio (1855): Historia de la Guerra Civil, y de los partidos Liberal y Carlista. Estab. Tipog. de Mellado. Calle de Santa Teresa, núm. 8. Madrid. Tomo V: babel.hathitrust.org

PIRALA, Antonio (1868-69): Historia de la Guerra Civil, y de los partidos Liberal y Carlista. Segunda edición, refundida y aumentada con la historia de la Regencia de Espartero. Imprenta y Librería Universal. Madrid. Tomo I: babel.hathitrust.org Tomo V: books.google.es

PLA ALBEROLA, J. [Universidad de Alicante] (2009): La jurisdicción alfonsina como aliciente para la recolonización del territorio. p.94. En la Revista de Historia Moderna n.º 12. Universidad de Alicante. Valladolid. docs.google.com

PONS ALÓS, Vicente (2012): Los notarios valencianos en época de Pedro IV y Juan I (1351-1396). Aproximación a su prosopografía. En Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols, XXX. pp.31-86. Col·legi de Notaris de Catalunya. Barcelona.  raco.cat

PONS ALÓS, Vicente (2015): 'Me fonc donada la auctoritat de notari'. La consolidación de la 'auctoritas notariae' en Valencia en el reinado de Martín el Humano (1396-1410). pp.105-146. En La 'auctoritas' del notario en la sociedad medieval. Daniel Piñol Albalat Coord. Trialba. Barcelona. datospdf.com (pdf)

PONZ, Antonio. Viage de España en que se da noticia de las cosas más apreciables, y dignas de saberse qué hay en ella. Joachin Ibarra, Impresor de Camara de S. M. Madrid. 1772-1794] (Vol.XIII, 1785) bivaldi.gva.es (Vol.XV, 1788) bivaldi.gva.es Biblioteca Nacional: bdh-rd.bne.es (18 Tomos)

PRAT FERRER, Juan José (2002): Cronología medieval vista desde los reinos hispánicos (711-1517). academia.edu

PUIG IZQUIERDO, Fidel Alejo (1991): La Iglesuela del Cid y su ermita. Datos geográficos e históricos. Imprenta Ferrando. Alcañiz.

PUIG IZQUIERDO, Fidel Alejo (2001): Por el Alto Maestrazgo. San Miguel de la Puebla. Imprenta Cometa. Zaragoza.

PUIG IZQUIERDO, Fidel Alejo y BARBERÁ MIRALLES, Benjamín (2003): Paseando por el entorno de la Iglesuela del Cid, sus masías y molinos. Edita F.A.P.I. Iglesuela del Cid.

PUIG PUIG, Mossén Juan (1998): Historia breve y documentada de la Real villa de Catí II. Servei de publicacions de la Diputació de Castelló.

RABASSA I VAQUER, Carles A. (1992): Puntualitzacions sobre la institució ramadera del Lligallo. El Lligallo de Culla. pp.82-98. Article publicat en Millars: espai i història. 1992: Vol.: 15. raco.cat

RABASSA VAQUER, Carles (2006): La manufactura tèxtil en l'àmbit rural dels Ports de Morella (segles XIV-XV). Millars. Espai i Història, XIX, pp.151-173. e-revistes.uji.es (pdf)

REAL SOCIEDAD ECONÓMICA DE AMIGOS DEL PAÍS DE VALENCIA. Junta pública de la Real Sociedad Económica de Amigos del País de Valencià celebrada el día 9 de diciembre de 1800. pp.188-193. Imprenta de D. Benito Monfort. Valencia (1801) books.google.es

RISCO, Fr. Manuel [del Orden de S. Agustín] (1801). España Sagrada. Tomo XLII. p.172-173. Imprenta de la viuda de D. Joaquín Ibarra. Madrid. books.google.es

ROIG FORN, ANTONI (2004): Mi trágica 'Guerra Civil'. Diari mecanografiat dipositat a l'Arxiu de la Memòria Popular de la Roca del Vallès. Málaga, 1º Abril 2004. A los 65 años de haber terminado la guerra. laroca.cat/arxiumemoria (pdf) [enllaç caigut]

ROMEU ALFARO, Fernanda (2002): Más allá de la utopía: Agrupación Guerrillera de Levante. pp.93-102. Ediciones de la Universidad de Castilla - La Mancha. Colección Almud. Cuenca.  books.google.es

ROMEU LLORACH, Jordi (1985): La Provincia de Castellón de la Plana. Tierras y Gente. Capítol XIII: "Historia Contemporánea". Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Castellón. Madrid.

ROS, Domingo, notari (1397). Arxiu Històric Eclesiàstic de Morella (AHEM). Inèdit. Morella.

ROSSELLÓ I VERGER, Vicenç M. (2004): Toponímia, geografia i cartografia. p. 45. Universitat de València. València. books.google.es

ROVIRA CLIMENT, J.J. (2000): Rafalgarí. Editorial Cinctorres Club. Tortosa.

ROVIRA I VIRGILI, Antoni (1922): Història nacional de Catalunya, Vol.1. Pòrtic de J. Puig i Cadafalch. Barcelona. Edicions Pàtria. books.google.es (caldria consultar el llibre)

ROYO PÉREZ, Vicent (2010): Un paisatge agrari de muntanya en el segle XV. Horts, terres i masos a Culla en 1431 (pp.273-298). En La Caracterització del paisatge històric. Ed. de Jordi Bolòs. Territori i Societat: el paisatge històric, V. Història, Arqueologia, documentació. Universitat de Lleida.  uv.es

ROYO PÉREZ, Vicent (2010): Elits rurals i xarxes mercantils al nord del País Valencià baixmedieval. El comerç i la manufactura de la llana a Vilafranca (1393-1412). Recerques 60 (2010) 25-26. Associació Recerques. Història, Economia, Cultura.core.ac.uk - raco.cat

ROYO PÉREZ, Vicent (2012): Negociar la paz en el mundo rural valenciano durante la baja Edad Media. II Seminario anual de la Sociedad Española de Historia Agraria (SEHA). Madrid. 23/11/2012. seha.info

ROYO PÉREZ, Vicent (2013): Fraus fiscals, corrupció i política al món rural valencià. harcajmv.blogspot.com

ROYO PÉREZ, Vicent (2013): La fusta i la construcció a les comunitats rurals valencianes. harcajmv.blogspot.com

ROYO PÉREZ, Vicent (2016): Vilafranca (1239-1412). Conflictes, mediacions de pau i arbitratges en una comunitat rural valenciana. Col·lecció Humanitats, 50. Publicacions de la Universitat Jaume I. Castelló de la Plana.

RUBIO VELA, Agustín (2003): Epistolari de la València Medieval (I). p.105-106. Biblioteca Sanchis Guarner. 2a Edició propietat de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i de Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Montcada i Reixac.  books.google.es

SÁEZ RIQUELME, Beatriz i PITARCH ROIG, Ángel M. (2011): La iglesia de la Asunción de Portell de Morella: el inicio del tipo arquitectónico de las iglesias Salón en las Diócesis de Tortosa y Segorbe-Castellón. III CONGRÉS DE CULTURA I TERRITORI A LES COMARQUES DE LA DIÒCESI DE TORTOSA. Vinaroz, Castellón.

SALAS LARRAZÁBAL, Jesús (2001): La aviación en Castellón en 1936-1939. Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, Tomo LXXVII, Castellón, Enero-Diciembre, pp.585-600. Publicat també en Aula Militar "Bermúdez de Castro", que es pot consultar en es.slideshare.net

SALVADOR GASPAR, Manuel (2014): Síntesis de las Guerras Carlistas. Ports de Morella. Edita Familia Salvador Marín. Vinaròs.

SALVADOR I VINYALS, Joaquim (2014): Els notaris Miquel Hieroni Antoli i Miquel Cosme Antolí, d''Herbés Jusans' (1583-1637). pp.254-277. Servei de Publicacions. Diputació de Castelló i Generalitat Valenciana. Conselleria d'Educació, Cultura i Esport. Castelló.

SÁNCHEZ ADELL, José (1975): La inmigración en Castellón de la Plana durante los siglos XV, XVI y XVII. Cuadernos de geografía, n.º 19, p.67-100. Fuentes: Llibres de vehins novells, Archivo municipal de Castellón. uv.es

SÁNCHEZ ADELL, José (1982): La Comunidad de Morella y sus aldeas durante la Baja Edad Media (Notas y Documentos). Estudios Castellonenses, N.º 1, pp.73-181. dialnet.unirioja.es (pdf) Revisar

SÁNCHEZ ADELL, José (1985): La Provincia de Castellón de la Plana. Tierras y Gente. Capítol XI: "La Edad Media Cristiana". Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Castellón. Madrid.

SÁNCHEZ CERVELLÓ, Josep et al. (2004): Maquis: el puño que golpeó al franquismo. La Agrupación Guerrillera de Levante y Aragón (AGLA). Flor del Viento Ediciones. Barcelona.

SÁNCHEZ GIMÉNEZ, Sofía (2007): "La muerte en la Edad Media y su plasmación en la escultura gótica de la comarca del Maestrazgo a través de dos ejemplos en Cantavieja y Bordón”, en "BAYLÍAS 4. Miscelánea del Centro de Estudios del Maestrazgo Turolense. Año 2007". Centro de Estudios del Maestrazgo Turolense. Cantavieja. Descargable en internet: quebrantahuesos.org

SÁNCHEZ GIMÉNEZ, Sofía -coord.- y RÚJULA LÓPEZ, Pedro (2015): Tiempos convulsos en el Maestrazgo. Bandidos, Franceses, Liberales y Carlistas en el s.XIX, p.8 i 20. Edita Comarca del Maestrazgo. C/ García Valiño, 7. Cantavieja (Teruel)

SANCHIS GUARNER, Manuel (1980): Aproximació a la història de la llengua catalana. Creixença i esplendor. Salvat Ediciones Generales. Barcelona. Edició de 1992.

SANCHO, Nicolás (1860): Descripción histórica, artística, detallada y circunstanciada de la ciudad de Alcañiz y sus afueras. p.605. Imprenta de Ulpiano Huerta, calle Mayor 56. Alcañiz. books.google.es

SANZ ROZALÉN, Vicent i PIQUERAS ARENAS, José Antonio (2000): Propiedad y Desposesión Campesina: La Bailía de Morella en la Crisis del Régimen Señorial. Vol. 8 de Biblioteca Histórica Social. Centro Francisco Tomás y Valiente. UNED Alzira-Valencia, 2000. books.google.es [vista de fragments: Portell en 17 pàgines]

SANZ ROZALÉN, Vicent (2002): Estrategias de privatización del comunal. Los usos del poder local en el tránsito a la sociedad contemporanea. Universitat Jaume I pp.131-153. Inclòs en Bienes Comunales: propiedad, arraigo y apropiación. Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación. Centro de publicaciones. Madrid, 2002. magrama.gob.es (pdf)

SARASA, Esteban -coord.- (2017): Bajar al reino. Relaciones sociales, económicas y comerciales entre Aragón y Valencia: siglos XIII-XIV. Colección Actas. Instituto Fernando el Católico. Excma. Diputación de Zaragoza. ifc.dpz.es  no cita Portell, però revisar igualement

SARTHOU CARRERES, Carlos (1920): Las pinturas gótica y renacimiento en la provincia de Castellón pp.387-400, en la Revista Hojas Selectas. n.º 221, Mayo 1920, Año XIX. Conclusión en las pp.513-525, n.º 222, Junio 1920, Año XIX. Salvat y Cia. Barcelona. hemerotecadigital.bne.es - conclusión

SARTHOU CARRERES, Carles (1989): Geografía general del Reino de Valencia: Provincia de Castellón. Barcelona. Ed. Alberto Martín. 1913; edició de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Castellón. Sant Vicenç dels Horts (Barcelona).

SAYAS RABANERA Y ORTUBIA, Francisco Diego de (1666): Anales de Aragón desde el año de M.D.XX del Nacimiento de Nuestro Redemptor hasta el de M.D.XXV. Ed. por los herederos de Pº. Lanaja, impresores del Reyno. Zaragoza, 1666. [Crònica del Regne d'Aragó de 1520 a 1525] books.google.es

SEGARRA CASPIR, Francisco (2011): Los horrores en el Maestrazgo carlista (el desastroso siglo XIX español). Editorial Antinea. Vinaròs.

SEGARRA CAPSIR, Francisco (2016): Todas las guerras sufridas en el Maestrazgo histórico. Editorial Antinea. Vinaròs.

SEGURA BARREDA, José (1868): Morella y sus Aldeas. Geografía, Estadística, Historia, Tradiciones, Costumbres, Industria, Varones Ilustres, etc. de esta población y de las que fueron sus aldeas. Imp. de F. Javier Soto, editor. Morella. Año 1868. (3 Volums) repositori.uji.es

SESMA MUÑOZ, José Ángel (2005): Reflexiones en torno a la guerra en la historia de la plena Edad Media (guerra, ejército y sociedad en Aragón. Siglos XI-XIII). p.244. Cuadernos del CEMYR, ISSN 1135-125x, n.º 13, págs. 229-248. pdf en ull.es

SOLDEVILA, Ferran (2007): Les quatre grans cròniques: I. Llibre dels feits del rei En Jaume. Institut d'Estudis Catalans. Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica, LXXIII. Barcelona.  books.google.es

SOLER CARNICER, José (2006): Morella y Els Ports. Rutas, historia y tradición. Carena Editors. València. books.google.es

SORIANO MARTÍ, Javier i ORTELLS CHABRERA, Vicent: Las roturaciones de tierras forestales en el siglo XVIII frente al abandono agrícola actual: El monte Pereroles de Morella (Castelló). Departament d'Història, Geografia i Art de la Universitat Jaume I de Castelló. mapa.es

SOTO, Venancio (1889): Guía oficial de Castellón y su provincia y almanaque para 1890. Administración. Calle de la Mealla, núm. 13. Imprenta de Venancio Soto, calle Mayor, 118. Castellón. repositori.uji.es

SUBDIVISIÓN EN PARTIDOS JUDICIALES de la Nueva División Territorial de la Península é Islas adyacentes, aprobada por S.M. en el Real Decreto de 21 de Abril de 1834., p.58. Imprenta Real (1834) books.google.es

TEATRO DE LA GUERRA: Cabrera, los montemolinistas y republicanos en Cataluña. Crónica de nuestros días, por un testigo ocular de los acontecimientos. Imprenta de D. B. González, calle de la Hortaleza, 89. Madrid (1849) . [2 llibres] books.google.es (revisar el segon!)

TENA HEREDIA, Antoni (1792-1795): Tenal. Parròquia de Santa Maria Magdalena. Vilafranca (els Ports). Facsímil de 1996.

TEÒCRIT DE SIRACUSA. Theocriti Reliquiae. Graece et Latine. Textum recognovit et cum animadversionibus Theophili Christophori Harlesii, Io. Christ. Danielis schreberi, aliorum excerptis suisque. Edidit Theophilus Kiessling. Lipsiae (en Leipzig, Alemània) in libraria Weidmannia. MDCCCXIX?  books.google.es [nota: Les principals obres de Teòcrit són d'entre els anys 284 aC i 280 aC)

TOLOSA, Lluïsa, COMPANY, Ximo i ALIAGA, Joan (2011): Documents de la pintura valenciana medieval i moderna. III. (1401-1425) Universitat de València. Fonts Històriques Valencianes. València. books.google.com

TORRES VILLEGAS, Francisco Jorge (1852): Cartografía Hispano-Científica o sea Los Mapas Españoles, en que se representa a España bajo todas sus diferentes fases. Tomo I. p.364. Imp. de D. José Marín Alonso. c/ de Capellanes, 10. Madrid. books.google.es

TUIXANS, Joaquín (1926): La Mata del Maestrat. pp.177-179. Article folklòric inclòs en el Almanaque para el año 1926 de Las Provincias, diario de Valencia. Editor Domenech. Es pot consultar parcialment en internet: books.google.es

TUIXANS Y PEDRAGOSA, Joaquim (1926): El Tribunal del Lligalló a Morella (segle XIII. Dret foral consuetudinari) pp.168-177. Article publicat en el Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. 1926: Vol.: 12 Núm.: 87 Julio a septiembre 1925. raco.cat

UBIETO ARTETA, Agustín (2016): Caminos peregrinos de Aragón. Institución Fernando el Católico (CSIC). Excma. Diputación de Zaragoza. Zaragoza. ifc.dpz.es

UBIETO ARTETA, Antonio (1981): Historia de Aragón. Formación Territorial. p.271. Anubar Ediciones. Zaragoza, 1981. Ubieto,1981 - 6 Volums: Vol.1 (1981), Vol.2 (1881), Vol.3 (1983), Vol.4 (1984), Vol.5 (1987), Vol.6 (1989)

URCELAY ALONSO, Javier (2004): El Maestrazgo Carlista. Una visita a los escenarios y lugares de las Guerras Carlistas del siglo XIX. Editorial Antinea. 3a Edición. Vinaròs.

VALLDECABRES RODRIGO, Rafael (2002): El cens de 1510. Relació dels focs valencians ordenada per les corts de Montsó. p.493-494. Universitat de València. Servei de Publicacions. books.google.es

VALLS TABERNER, Fernando (1926): El Tribunal del Lligalló de Morella [hauria de ser 'lligallo']. Impr. V. Carceller. Morella. repositori.uji.es

VEGAS, Antonio (1795): Diccionario Geográfico Universal. Tomo Quinto. p.147. Imprenta de Don Joseph Doblado. Madrid. books.google.com

VICENTE NAVARRO, Francisco (2012): Las actividades económicas de la encimienda de Cantavieja en la frontera entre Aragón y Valencia (siglos XIII-XV). La Historia peninsular en sus espacios de fronteras: las "Extramaduras históricas" y la "Transierra" (siglos XI-XV). Madrid. pp.279-294.  medievalistas.es

VICIANA, Rafael Martí de (1564): Libro tercero de la Crónica de la ínclita y coronada ciudad de Valencia y de su reyno. En casa de Juan Navarro, 1564. Valencia. bivaldi.gva.es

VICIANA, Rafael Martí de (1564 i 2005): Libro quarto de la Crónica de la ínclita y coronada ciudad de Valencia y de su reino (1564). Edició de Joan Iborra. Universitat de València. books.google.es

Vida y hechos de los principales cabecillas facciosos de las provincias de Aragón y Valencia desde el pronunciamiento de Morella en 1833 hasta el presente, por un emigrado del Maestrazgo [el notari de Vinaròs, Sebastián Sech Corner?]. Oficina de López. Valencia. 1840. books.google.es

VINAIXA I MIRÓ, Joan R. (2003): El Trienni Constitucional al partit de Tortosa (1820-1823). Aproximació històrica. p.201. Cossetània Edicions. Valls.  books.google.es

VIÑAS, Ramón (1982): La Valltorta. Arte rupestre del Levante Español. Capítols "Arte rupestre" i "La Valltorta y su conjunto rupestre". Ediciones Castell.

ZARAGOZÁ CATALÁN, Arturo (2003): Morella, floreciente villa real (siglos XIII-XVII). La memòria daurada. Obradors de Morella s.XIII-XVI. Fundació Blasco de Alagón. València.  lamemoriadaurada.com [enllaç caigut]

ZARAGOZÁ CATALÁN, Arturo. Puente "gótico" sobre el río Cantavieja. Todolella (Castellón). http://www.gothicmed.com/.../Todolella/Puente-gotico.html?... [enllaç caigut]


Biblioteques, repositoris i arxius digitals

(entre parèntesi, el número de documents que troba si busquem, per exemple: portell morella)

Ajuntament de Vila-real. Pergamins de l'Arxiu:  solucionsinformatiques.com (0)

Archivo di Stato di Prato. Fondo Datini:  datini.archiviodistato.prato.it (0)

Arxius en línia (Catalunya):  arxiusenlinia.cultura.gencat.cat (3)

Arxiu municipal de Castelló de la Plana:  arxiumunicipal.castello.es (0)

Asociación cultural "Ontejas" (Fortanete):  ontejas.org (5, amb site:ontejas.org portell)

Asociación Raíces Reino de Valencia:  raicesreinovalencia.com (18, amb site:raicesreinovalencia.com portell)

Aula Militar "Bermúdez de Castro" (Castellón): aulamilitar.com (9, amb site:aulamilitar.com)

Barcos e Inmigrantes (buscando información del abuelo inmigrante):  barcoseinmigrantes.com [enllaç caigut)

Biblioteca Digital de la Diputación de Zaragoza:  bivizar.es (0)

Biblioteca Digital de la Real Academia de la Historia:  bibliotecadigital.rah.es (0)

Biblioteca Nacional de España (BNE):  bne.es (18)

Biblioteca Nacional de España (BNE) - Hemeroteca Digital: hemerotecadigital.bne.es (1631)

Biblioteca Nacional de França (BnF, gallica):  gallica.bnf.fr (38)

Biblioteca Valenciana DIGITAL:  bivaldi.gva.es (1)

Biblioteca Virtual de Aragón:  bibliotecavirtual.aragon.es (0; 6, amb site:bibliotecavirtual.aragon.es portell morella)

Biblioteca Virtual de Defensa:  bibliotecavirtual.defensa.gob.es (45)

Biblioteca Virtual de Derecho aragonés:  derechoaragones.es (0)

Biblioteca Virtual de Prensa Histórica (BVPH):  prensahistorica.mcu.es (580)

Biblioteca Virtual del Patrimonio Bibliográfico (BVPB):  bvpb.mcu.es (39)

Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes:  cervantesvirtual.com (124)

Bibliotecas y Archivos del CSIC:  csic-primo.hosted.exlibrisgroup.com (8)

Bisbat de Tortosa - Butlletins Oficials del Bisbat (BOB) [des de 2020]:  bisbattortosa.org (44, amb site:bisbattortosa.org portell)

Butlletins de la Societat d'Onomàstica (1980-2012) dialnet.unirioja.es

Cartographic.info:  cartographic.info (2)

Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya:  ccuc.csuc.cat (8)

Centre d'estudis de Penyagolosa:  cepenyagolosa.org (1, amb site:cepenyagolosa.org portell)

Centre d'estudis del Maestrat:  cemaestrat.org [de pagament] (2, amb site:cemaestrat.org portell)

Centre d'estudis del Ports:  cedelsports.cat (244, amb site:cedelsports.cat portell)

Centro de Estudios Migratorios Latinoamericanos:  cemla.com; o buscardor:  search.cemla.com  (per nom)

CORE by The Open University and Jisc. Collection of open acces research papers:  core.ac.uk (523)

Digital Publiching Platform ISSUU:  issuu.com (367, amb site:isuu.com portell morella)

Diputació de Castelló - Arxiu, gestió documental i publicacions:  archivopublicaciones.dipcas.es (0)

Documentos y Archivos de Aragón:  dara.aragon.es (0)

Documentos y Archivos de Aragón - Comarca del Maestrazgo:  dara.aragon.es (0)

Efemérides Turolenses:  efemeridesteruel.blogspot.com (seleccionar dia) (0)  revisar

Europeana Collections and other thematic Music and Art History Collections:  europeana.eu (1)

Esdocs (service for document publishing, storage and exchange):  esdocs.com (5, amb site:esdocs.com portell morella)

Fondo Histórico de Aragón. Fundación iberCajafondohistoricodearagon.fundacionibercaja.es (239)

Fundación Dialnet (Dialnet):  dialnet.unirioja.es (11)

Gaceta de Madrid (1661-1959); per calendari:  boe.es/gazeta (53); per paraules:  boe.es/gazeta (101)

Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló:  memoriacastello.cat [enllaç caigut)

Grupo de estudio "El Masino" (Mas de las Matas):  elmasino.com (5, amb site:elmasino.com portell)

HATHI TRUST - Digital Librery:  hathitrust.org (1281)

HISPANA: portal de acceso al patrimonio digital y agregador nacional de Europeana:  hispana.mcu.es (16)

Institución Fernando el Católico - Biblioteca virtual:  ifc.dpz.es (46, amb site:ifc.dpz.es portell morella)

Internet Archive:  archive.org (987)

Portal de Archivos Españoles (PARES):  pares.cultura.gob.es (8)

Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO):  raco.cat (131)

Revista Aragón en la Edad Media (Universidad de Zaragoza):  papiro.unizar.es (0; 3, amb site:papiro.unizar.es portell morella)

Sistema de Información del Patrimonio Cultural Aragonés (SIPCA):  sipca.es (5; 1, amb site:sipca.es portell morella)

Sistema de Información del Patrimonio Cultural Aragonés (SIPCA) - Comarca del Maestrazgo:  sipca.es/dara

Societat Castellonenca de Cultura: Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura (BSCC) [1920-2019]  castellonenca.com (41, amb site:castellonenca.com portell morella)

Tesis Doctorales en Red o Tesis Doctorals en Xarxa:  tesisenred.net = tdx.cat (129) [revisar]

Universitat Autònoma de Barcelona (8855 artículos):  sibhilla.uab.cat (0)

Universitat Carlos III, de Madrid:  e-archivo.uc3m.es (0; 0, amb site:e-archivo.uc3m.es; però sí Morella)

Universitat de la Experiencia. Universidad de Zaragoza:  uez.unizar.es (sin permiso) (37, amb site:unizar.es portell morella)

Universitat de La Laguna:  ull.es (0; 2, amb site:ull.es portell morella)

Universitat de València:  uv.es (680)

Universitat de València - Repositori d'Objectes Digitals per a l'Ensenyament la Recerca i la Cultura (RODERIC):  roderic.uv.es (55)

Universitat Jaume I - Arxiu Virtual Jaume I. Documents d'època medieval relatius a la Corona d'Aragó:  jaumeprimer.uji.es (Vicent Garcia Edo)

Universitat Jaume I - Blogs Universitat per a Majors:  mayores.uji.es (5, amb site:mayores.uji.es portell morella)

Universitat Jaume I - Repositori Universitat Jaume I:  repositori.uji.es (?; 534, amb site:repositori.uji.es portell morella)

Xarxa d'Arxius Comarcals de Catalunya (XAC):  xac.gencat.cat (1)

Webs de genealogia

(entre parèntesi, el número de documents que troba si busquem, per exemple: portell morella)

Family Search: ancestors.familysearch.org (1, amb site:familysearch.org portell morella)

Mapes i visors cartogràfics

GeaMap; diversos visors:  geamap.com; cartografía histórica, minuts y primera edición del mapa topográfico del IGN:  historico-topografico-espana

Infraestructura de Conocimiento Espacial de aragón (ICEARAGON):  Visor ICEARAGON - Buscador toponímico:  Buscar topónimos

Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC):  icgc.cat

Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) - Cartoteca Digital:  cartotecadigital.icc.cat

Institut Cartogràfic Valencià (ICV): Nomenclàtor Toponímic Valencià. Visor:  icv.gva.es

Instituto Geográfico Nacional (IGN): ign.es (consultar "Minutas cartográficas")  centrodedescargas.cnig.es

Instituto Geográfico Nacional (IGN) - comparador PNOA: ign.es (triar capa 1956)

Instituto Geográfico Nacional (IGN) - Datos espaciales para QGIS (SMS): ign.es

Instituto Geológico y Minero de España (IGME): info.igme.es (en MAGNA 50 hi ha mapes 1:50.000, en jpg i pdf)

Library of Congress (World Digital Library):  loc.gov (0)

Mapa de Bolsillo:  mapadebolsillo.com (ortofotos actual i històric:  mapadebolsillo.com/visor-de-ortofotos) [enllaços caiguts)

Rare Maps (BLR - Barry Lawrence Ruderman. Antique Maps Inc.):  raremaps.com


portell.es  -  portellweb@yahoo.es

Recopilació bibliogràfica i transcripcions de Jacint Cerdà