PORTELL, s. XIII (cartes pobla i altres delimitacions territorials, 1233-1245)


 

segles

segle XII

s. XII

s. XIII

s. XIV

s. XV

segle XIV

biblio

Cartes de poblament i delimitacions de territoris:

llistat    1101-1200   1201-1232   1233-1245   1246-1300    1301-1800

Topònims:   A   B   C   D-L   M-O  P-R   S-T   U-Z   autors


 

[NOTA IMPORTANT: Quan llegim documents antics, cal tenir en copte com estan datats, perquè no serà lo mateix que siguen “1200 anys de la Era” que “1200 A.D. o Annus Dominus”. El primer calendari citat correspon a l’Era Hispànica i el segon a l’Era Cristiana. Entre un i altre hi ha una diferència de 38 anys, per tant, quan trobem una data referida a “la Era”, s’ha de convertir al calendari actual restant-li 38 anys, per tant si, per exemple, tenim una data (que segurament anirà en números romans) corresponent a 1277 de la Era Hispànica, li restarem 38 i així sabrem l’any corresponent a l’Era Cristiana, o sigue, la nostra. En aquest cas, l’any del document serà el 1239 (perquè 1277-38 = 1239)]

 

ANY

REFERÈNCIA BIBLIOGRÀFICA

 
s.XIII Aquest és el segle de la conquesta cristiana i el repartiment del territori. Ací trobareu un llistat d'algunes de les CARTES-POBLA

1233

Abril. Blasco de Alagón dóna al monestir de Rueda el lloc anomenat Alforre, del terme de Morella i unes cases a aquesta vila. Vint anys més tard, el 18 de març de 1253, el monestir de Rueda el dóna a poblar (veure més endavant).

Arxiu Històric Nacional. Madrid. Clergat. Pergamins del Monestir de Rueda. Carpeta 3753, nº 8. Original
Transcrit el 25-V-2006 a partir del manuscrit de referència

Notum sit cunctis omnibus hominibus tam presentibus quam futuris, quod nos dompnus Blascus de Alagone bono corde, et obtima voluntate placuit nobis, et damus pro anima patris nostri et matris, et per anima nostra, et pro animabus omnium filiorum nostrorum, et filiarum nostrarum, unam nostram hereditatem quam habemus in termino de Morrella, que dicitur Alhorre, Deo et beate Marie, et vobis dompno Ruberto abbati de Roda, omnique conventui de monasterio Rote, ut habeatis et possideatis eam plene et integre, sicut melius dici vel intelligi potest, ad profectum predicti monasterii, hunc et in perpetuum. Et adhuc similiter, damus Deo et beate Marie, et vobis dompno Roberto abbati omnique convento de Rota, unas nostras casas, quas habemus in villa que dicitur Morrella, ut habeatis et possideatis eas plene et integre, sicut melius dici vel intelligi potest hunc et imperpetuum. Et predictas casas habent affrontaciones de una parte, casas de Johan Franco de Castelot, et de aliis duabus partibus vias publicas.

Et predictam hereditatem de Alhorre, habet affrontationes, de una parte illa turrem de Jucef de Colera, quam dividit terminum cum predicto Alhorre, et de secunda parte habet affrontationem, de illo termino adjusum de illa turre de predicto Jucef de Colera*, quomodo dicunt illos mollones, et quomodo decurrunt aque versus ad illum podium de predicto Alhorre, et de tercia parte habet affrontacionem, sicuti currit illum regallum quem vadit sub podium, et cadit intus in illo rivo de Calderas, et de quarta parte habet affrontationem sicuti includit illum rivum de Calderas usque ad illum congustum de predicto rivo, et sicuti illas aquas vertunt, et includunt predictum terminum de predicto Alhorre.

Sicut iste predicte affrontationes includunt et dividunt per circuitum predictas casas de Morrella, et predictam hereditatem de Alhorre, sic nos predictus Blascus de Alagone damus Deo et beate Marie, et vobis dompno Roberto abbati, omnique conventui Rote, predictas casas de Morrella, et predictam hereditatem de Alhorre, cum omnibus introitibus et exitibus suis, et cum omnibus pertinenciis suis, heremis et populatis, et cum omnibus directis suis, scilicet cum aquis, et lignis, et herbis, et cum omnibus bonis que ad predictam hereditatem pertinent et pertinere debent, ut habeatis et possideatis eam plene et integre, vos et omnes successores vestri, sicut melius dici vel intelligi potest nunc et in perpetuum. Huius rey testes sunt, dompnus Petrus de Ballimanna, et dompnus Fortunius Garçez de Moros, et frater Eximinus de Rota. Facta carta in mense aprilis in Era Mª CCª LXXª Iª. Sig+num Guillermi de Fontibus, notarii, qui pro mandato dompni Blaschi de Alagone hanc cartam scripsit.

*Si Alhorre és el Mas de Fra Eiximeno, la torre de Jucef Colera podria ser la Torreta dels Moros (Cinctorres) segons trobem en la web següent:  naturayeducacion.com/castillos

[jaumeprimer.uji.es)


Per confirmar que l'antic Alhorre és l'actual Fraximeno, citem un fragment d'un manuscrit escrit en 1596:

Aprés en l'any següent de 1307, lo dit senyor don frare Ramon Company, tenint ull en ampliar i augmentar lo monestir, comprà lo lloc o masada de Fraximeno, en lo terme particular de la vila de Morella situada, les hores dita lo mas d'Alhorre, de l'abat i convernt del monestir de Rueda, de la mateixa orde i congregació nostra en preu de XIII mília i cinc-cents sous, com consta ab lo acte de dita venda [...]

[GISBERT, Miquel Joan. Els annals del monestir i convent de Benifassà. pàg. 67. Onada Edicions. Benicarló. 2010. (Edició d'un manuscrit de 1596)] 


1233

Maig, 6. Blasco de Alagón dóna els llocs de Castell de Cabres i Herbès Jussà [de baix] a Artal de Ribes, per a que els repoble. Encara que queda una mica apartat de Portell, ens sembla interessant mantenir la cronologia de les cartes-pobla i els noms que apareixen:

Arxiu Històric Nacional. Madrid. Clergat. Benifassà. Còdex 1126B, f. 90v. Còpia del segle XVI
Garcia Edo, Vicent. "Nuevas aportaciones documentales sobre don Blasco de Alagón". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, 1989, pp. 295-296

Notum sit cunctis hominibus presentibus atque futuris, quod ego, dompnus Blaschus de Alagon, per me et meos atque per omnes, bono cordo bonaque voluntate, sine ullo retento, dono et concedo vobis dompno Arnaldo de Ribas et omni vestre proieniei, nunc et in perpetuum, scilicet Castellum de Cabres cum suos terminos. Et dono vobis similiter Herber Iusano cum suos terminos, cum aquis, pascuis, lignis et fustibus, venaciones, rivis, et montibus et valles, trobas, cum omnibus illis directis et pertinentiis quod ad predictos locos pertinent et pertinere debent, sine ulla mala voce, sicut melius dici vel intelligi potest, ad bonum intellectum vestrum et vestrorum, ut habeatis vos don Arnal de Ribas et vestri, predicta loca integra et sincera, francos et quitis, ad dandos et ad vendendos, et ad impignorandos vel alienandos, atque ad omnes vestras vestrorumque proprias voluntates faciendas omni tempore. Et est conveniencia quod vos don Arnald de Ribas vel vestri, nec aliquis pro vobis, mihi vel meis de predicto loco nullum malum non faciatis. Item, si forte in hoc instrumento de esset aliquid quod vobis posset utile esse, intelligatur ibi esse appositum, ac si expressum esset specialiter in hac pagina. Sunt huius rei testes don Ermengod de Cascant, miles, et don Rodrigo Exemenez, miles. Facta carta II nonas madii Era Mª. CCª. LXXª. prima. Guillermus de Cervaria notarius Alcanicii scripsit, iussu omnium predictorum, et hoc sig+num fecit.

[jaumeprimer.uji.es] [Trobareu una traducció ací: sacariesherbers.wordpress.com] [enllaç caigut]


El mateix any, 1233, Herbers té una altra carta pobla:

Balasc d'Alagó, senyor de Morella, concedeix a Joan Garcés el lloc d'Herbés per a que el poble. L'existencia d'aquesta carta de poblament d'Herbés té varies referències documentals. La primera i més fiable donada la seua antiguitat, és la menció expressa que es fa a una concòrdia que tingué lloc el 29 d'abril del 1325, al mateix lloc d'Herbés Jussans, entre el seu senyor en eixe moment, en Ramon de Centelles, i els Jurats de la població, Ramon Pons i Monserrat Camarasa, en raó d'un fort conflicte entre senyor i veïns sobre el cobrament dels drets senyorials i els abusos que hi feia el primer contra tothom. [...]

[sacariesherbers.wordpress.com] [enllaç caigut]


1233

Juliol. En Borriana, Blasco de Alagón dóna a Bernat de Calvera la torre de Saranyana i els llocs d'Alabor i Perarola, en terme de Morella, per a que els repoble:

Arxiu Històric Nacional. Madrid. Còdex 1126B. Còpia simple de la segona meitat del segle XVI

Notum sit cunctis, quod ego, Blasius de Alagone, propter multa grata servitia que Bernardus de Calvera usque modo nunc fecitis, et facistis, per me et meos successores, cum hac presenti scriptura perpetuo valitura, dono vobis quandam hereditatem in termino de Morella que dicitur Turris de Sarañana, cum illo villare de Alabor et cum illo villare de la Perarola, et dicta hereditas habet afrontationes, a prima parte viis de la Mata de Eneco Sanz vel Enesi Sanz, usque ad illum locum qui dicitur Fiviera de suso, et redit per illa serra, et exit ad castelum de Montelober
[Montllober] et sicut aque vertuntur, et redit per illa serram ad molan de Sarañana intus stando, et exit ad illum frontem redendo del Tortagall, et descendit per illos tormos in vicco, et exit ad barrancum del Robre et venit ferire in rivo. [...)

Facta carta in obsidione de Burriana, in mense julii, sub era millessima ducentessima septuagessima prima. Bartholomeus, scriptor domini Blasii de Alagone, mandato ipsius hanc cartam scripsit et sigillum apposuit et hoc sig+num fecit. Testes sunt, huius rei, Michael de Lison, Guillelmus de Asio, majordomus domini Blasii de Alagone.

[jaumeprimer.uji.es)


1233

Agost, 17. En Lleida, Jaume I dóna al monestir de Poblet el castell i vila de Benifassà, amb els llocs considerats del seu terme que eren els de Malgraner, Fredes, Rossell, Boixar, Castell de Cabres i Bel.

Arxiu Històric Nacional. Madrid. Clergat. Pergamins. Carpeta 418, nº 13. Còpia autoritzada de 1247
Transcripció efectuada el 21-VIII-2008 a partir del manuscrit de referència

Hoc est translatum bene et fideliter factum Vº kalendas septembris anno Domini Mº CCº XLVIIº, a quodam instrumento sigillato cum bulla cereo, quod sic continetur: Manifestum sit omnibus quod nos, Jacobus, Dei gratia rex Aragonum et regni Maioricarum, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispesulani, cum presenti carta perpetuo valitura, per nos et omnes heredes ac successores nostros, ad preces dilecti nostri fratris Guillermi de Cervaria, donamus, concedimus, et laudamus in hereditatem liberam et francam, et sine toto retinimento, quod ibi non facimus, vobis dilecto nostro fratri Vitali, abbati, et toti conventui sancte domus Populetensis, tam presentibus quam futuris, locum illum qui dicitur Benifaça, cum castro et villa, et cum hominibus ibi populatis et populaturis, cum pratis, etiam pascuis, herbis et lignis, et aquis, cum furnis et molendinis, et cum terminis et pertinentiis suis, ad habendum, tenendum, possidendum et semper expletandum, francum et liberum, ad dandum, etiam et vendendum, populandum, comutandum et alienandum, et ad omnes vestras voluntates perpetuo faciendas. Sunt autem et assignamus vobis infra terminos dicti castri et ville, vallem de Malgraner, et castrum de Fredes, et Rossel, et Boxar, et castrum de Capris, et Bel. [...)

Datum Ylerde XVI kalendas septembris anno Domini millesimo CC. XXX. tercio. Signum + Jacobi, Dei gratia regis Aragone et regni Maioricarum, comitis Barchinone et Urgelli et dominis Montispesulani. Huius rei testes sunt: Petrus Cornelii, Garcia de Orta, Bernardus Guillermi, Çuer Melendeç, Ferrandus Deyç maiordomus curie, Berengarius de Angularia, R. Berengarii de Ager, Guillermus de Angularia. Sig+num Guillermi Scribe, qui mandato domini regis pro Guillermo de Sala, notario suo, hanc cartam scripsit loco die et anno prefixis. Sig+num Gonçalbi, notarii publici Ylerdensis. Sig+num Poncii de Claris Vallibus, publici notarii Ylerdensis. Testium huius translati. Sig+num Arnaldi Garssie, notarii publici Ilerdensis.

[jaumeprimer.uji.es)


1233

Novembre. Blasco de Alagón atorga la carta pobla de Vallibona en favor de Vidal de Sogues i altres pobladors:

Còpia manuscrita del segle XX, que fou propietat de Mn. Melcior Boix, actualment en parador desconegut
Boix, Melchor. "Colección de cartas pueblas, XL: Carta puebla de Vallibona por Blasco de Alagón en noviembre de 1233". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, 1932, pp. 293-294

Notum sit omnibus vel cunctis, quod ego Blaschius de Alagone, per me et omnes meos successores, cum presenti scriptura perpetuo valitura, dono vobis Vidal de Sogues et Benedet de Bearn, et vicinis populatoribus qui popularunt in Vallibona, ut dictam Vallibonam habeatis integre, cum omnibus suis terminis sive pertinentibus, scilicet sicut a talla illa valle del Teixo in ajusso, et vadit ferire in illa serra de Castell de Cabres, et de illa serra ajusso, quousque ferit sicut aque vertuntur usque ad covam de Biel, et de Peña de Biel, sicut aque vertuntur versus Vallibonam transusque profundum de Vallibona, et vadit ferire in illa serra de Turmell, Puachol intus stando, et reddit per illam serram et vadit ferire ad illam balsam de Viencello, dictam balsam intus stando, et vadit ad illa Talaiam altam, et reddit per illum barrancum asuso et vadit ferire ad illum rivum ut ferit illa vallis del Teixo.

Sicut dicte afrontationes includunt et dividunt dictam Vallibonam, sic dono vobis ad populandum, cum aquis et rivis, et pasturis, venatibus, lignis et montibus, et cum omnibus melioramentis que ibi nos et successores nostri facere potuerint. Ita, quod populetis ibi ad bonos usos et costumos de Cesarauguste, sicut populatores de Morella sunt populati, et non teneamini vos et successores vestri, nobis et nostris successoribus alia servitia debita facere, unquam nisi eo modo quo homines de Morella faciunt senyori, salvis directis nostris et fidelitate nostra et nostrorum successorum. Et ut hec omnia firmiter permaneant et non possint in posterum revocari, facimus vobis cartam istam, sigilli nostri munimine firmatam. Facta charta in mense novembris, sub era millessima ducentessima septuagessima prima.

[jaumeprimer.uji.es)


1233

Novembre, 22. En Tortosa, Jaume I dóna a Vidal, abat, i a fra Guillem de Cervera, del monestir de Poblet, el castell i vila de Benifassà, amb els llocs de Malgraner, Fredes, Boixar, Rossell, Castell de Cabres i Bel, per tal que funden un nou monestir del Císter subordinat a Poblet.

Arxiu Històric Nacional. Madrid. Clergat. Benifassà. Pergamins. Carpeta 418, nº 15. Original
Transcripció efectuada el 21-VIII-2008 a partir del manuscrit de referència

Patriarcha Jacob Dominum benedicens; eo quod cum eo adjutorium eius prosperum fecerat, obnoxium se adscribens, lapidem posuit in signum super quo domus Domini est fundata. Non est ergo magnum si hii qui mirabilia recepimus a Domino, a quo omne datum obtimum et omne domum perfectum est, aliquid boni in acceptorum recognicionem ponamus. Nos igitur Jacobus, Dei gratia rex Aragonum et regni Maioricarum, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispesulani, predecessorum nostrorum vestigia prosequentes, qui in diversis locis in remedium animarum suarum nobilia monasteria construxerunt; attendentes etiam quod nos ad idem tenemur, cum quilibet nostrum quod seminat id et metet, cum presenti carta perpetuo valitura, per nos et omnes successores nostros donamus, concedimus, laudamus, et etiam perpetuo confirmamus vobis, dilectis nostris fratri Vitali abbati, et fratri G. de Cervaria, totique conventui domus Populetensis, tam presenti quam futuro, castrum et locum de Benifaça cum omnibus terminis et pertinenciis suis, et castrum et villam de Malgraner, et castrum de Fredes, et locum et totam terram de Boxar cum suis vallibus et planis et terminis, et totam terram de Rossel, et castrum de Capris, et castrum de Bel cum suis terminis.
[...)

Data apud Dertusam X kalendas decembris anno Domini M. CC. XXX tercio. Signum + Jacobi, Dei gratia regis Aragone et regni Maioricarum, comitis Barchinone et domini Montispesulani. Huius rei testes sunt: Poncius episcopus dertusensis, Petrus Cornelii, Artallus de Alagone, Ferrandus Dieç maiordomus curie, P. Petri justicia Aragonum, Guillelmus de Montecatano, Raimundus de Sancto Minato, Guillelmus de Aquilone. Sig+num Guillelmi Scribe, qui mandato domini regis pro Guillemo Rabacie notario suo hanc cartam scripsit, loco die et anno prefixis. Signum + Guillelmi, domini regis scribe et notarii, qui mandato ipsius hanc cartam bullavit bulla plumbea, apud Valenciam IIII nonas madii anno M. CC. XL. septimo.

[jaumeprimer.uji.es)


1233

Sobre Sorita, en internet trobem algunes dades importants:

Segons Escolano, Balasc d'Alagon va donar-la a poblar el 1.233 a Andreu de Peralta, i segons altres fonts fou Jaume I qui va fer-ho el 31 de març del 1.253. En el segle XIV fou senyoriu de la família Fernández d'Heredia, i el 20 de desembre de 1.367 fou venuda pel seu senyor, Joan Fernàndez, als Jurats de Morella per 14.511 sous, i des d'aleshores es manté com senyoriu d'aquesta vila.

[uv.es)


1233

Sobre Villores, en internet trobem algunes dades importants:

Històricament formà part del terme general de Morella, tot i que mai fou una de les nomenades aldees de Morella per ser senyoriu laic. Segons Viciana, Balasc d'Alagon va donar el lloc en abril del 1.233 al monestir de monges de Sigena*. En el segle XVI era senyor, juntament amb Todolella, Francesc Joan Ciurana, i la jurisdicció criminal era la de la vila de Morella. El 1.806 tenia el senyoriu Francesc Vidal i Roca, senyor també de la Todolella. [uv.es)

* En un altre document, un llibre de Vicent Baydal, trobem que hi havia un conflicte entre els homes de l'estament reial i el monestir aragonès de Sijena pel 'cabeçatge' de Villores. Pàg. 6.[scribd.com]


1234

Abril, 9. En Alcañiz, Blasco de Alagón dóna el lloc de Coratxà al monestir aragonés d’Escarpe.

Arxiu Històric Nacional. Madrid. Clergat. Benifassà. Pergamins. Carpeta 419, nº 4. Original
Transcripció efectuada el 20-VIII-2008 a partir del manuscrit de referència

Manifestum sit omnibus et notum presentibus atque futuris, quod ego dompnus Belascus de Alagone, inspiracione divina, et in peccatorum meorum remissione, dono et concedo atque in dominacionem ac potestatem vestram cum hac presenti pagina libenti animo trado vobis, honorabili abbati et conventui de Scarp atque monasterio predicti loci, videlicet villarem illum qui dicitur de Corachan, cum sex juvatis de terra in predicto loco, in competenti et optimo loco bone terre in prefati villaris termino.

Quem villarem dono et concedo vobis ac vestris successoribus, et predictas sex juvatas terre, cum omnibus melioramentis qui ibi feceritis, et cum paschariis vestris omnibus bestiariis vel ganatis comuniter et vicinaliter, sicuti et vicini de Maurella [Morella]. Quod predicta ut superius dictum est habeatis et possideatis vos vel successores vestri quiete ac benigne, sine aliqua diminucione vel contrarietate in perpetuum. Huius donacionis sunt testes: dompnus Petrus de Lienda, et dompnus Bartholomeus de Alcoleya. Facta carta in Alkaniz, Vº idus aprilis, sub Era Mª. CCª. LXXª. IIª. Egidius mandato dompni Belaschi hoc scripsit et hoc signum + aposuit.

[jaumeprimer.uji.es)


1234

Maig, 4. En Morella, Blasco de Alagón dóna a n'Elió el lloc de Bel, prop de Castell de Cabres i dins del terme general de Morella, per a que el repoble:

Arxiu Històric Nacional. Madrid. Còdex 1126B, f. 110r/v. Còpia de la segona meitat del segle XVI
Garcia Edo, Vicent. "Nuevas aportaciones documentales sobre don Blasco de Alagón". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, 1989, p. 296

Notum sit cunctis, quod ego Blaschus de Alagone, per me et omnes successores meos, cum hac presenti scriptura in perpetuum valitura, propter multa et grata servicia que vos, dompnus Elion vassallus meus mihi fecistis, et quotidie facitis, et in antea proponitis facere, dono vobis quandam hereditatem meam que est in termino de Castiel de Crabas, que hereditas dicitur pinnam de Biel.

Quam hereditatem dono vobis cum introitibus et exitibus, et cum omnibus pertinenciis dicte hereditati pertinentibus, cum aquis et herbis, et pascuis, et lignis, et montibus, et montaneis et planis, riguis et siccanis. Ita, quod predictam hereditatem habeatis, teneatis et possideatis potenter iure hereditario, cum omnibus supradictis, ad dandum, vendendum, impignorandum, commutandum, alienandum, et quoquo modo alia, vestras proprias voluntates faciendum, vos et filii et filie vestre, et omnis generatio et posteritas vestra et quoscumque volueritis per secula cuncta, sicut melius et sanius et utilius potest dici et intelligi, ad omne vestrum profectum et salvamentum, salva tamen in omnibus nostra nostrorumque successorum fidelitate. Et ut presens donacio firmior habeatur, et a nobis et nostris non possit in posterum revocari, vobis inde cartam istam facimus, sigilli nostri dependentis munimine confirmante. Datum apud Morellam, quarta die in introitibus mensis madii, per manum Bartholomei scriptoris dompni B. de Alagone, qui mandato ipsius, sub Era Mª. CCª. LXXª. IIª., hanc cartam scripsit et sigillum apposuit et hoc sig+num fecit. Testes sunt huius rei hoc videntes et audientes, Fortunius Garcez de Moros, et Martinus Perez de Oteyça.

[jaumeprimer.uji.es)


1235

Maig, 5. En Alcora, Toda Pérez d'Urrea i el seu fill Juan Eximénez d'Urrea atorguen la carta pobla de Llucena. El document sencer es pot consultar a la web de la UJI.

Edició D'Enric Guinot Rodríguez. Les cartes de poblament medievals valencianes. València 1991, pp. 513-515

In nomine Sancte Trinitatis atque individue unitatis, Patris et Filii et Spiritus Sancti. Sepan todos homes como nos, donya Toda Pérez d'Urreya, filla legítima et universal heredera del noble don Johan Eximénez d'Urreya, a quien Dios perdone, et muller que fue del noble don Artal d'Alagón, a quien Dios perdone, senyora de Alcalatén et de la tenencia de aquel; et Johan Eximénez d'Urreya, senyor d'aquel, filio que fue del ditto noble don Artal d'Alagón et de la dita donya Toda Pérez d'Urreya, con voluntad e a otorgamiento de la noble donya Teresa d'Entienza, muller que fue del noble don Johan Eximénez d'Urrea, a quien Dios perdone, que present es; considerando et sguardando que todos los senyoríos et tierras son millorados e dittados et multiplicados, et reciben gran milloramiento et acreximiento quando el senyor veyla e es curoso del proveito de aquel et de aquellos que en su senyorío son et serán; por aquesto nos, ditos donya Toda Pérez d'Urreya et Johan Eximénez d'Urreya, filio d'aquella, sguardando la buena voluntad et amor que los antecedentes nuestros han habido al lugar nuestro de Lucena e a los homes e universidat de aquel, et sguardando encara los muytos e agradables servicios que los ditos homes e universidat de Lucena han feyto a los ditos antecessores nuestros, et a nos cada día non cessan de fer, assín como a buenos e leyales vassallos que ellos son, por aquesto, queriéndolos seyer favorables et volentorosos al proveyto de aquellos, a humilde suplicatione a nos feyta por don Johan Palomar, justicia del dito lugar de Lucena, e don Johan Zanon e don Pedro d'Uguet, jurados del dito lugar, e por don Santiago Zapater, mayor de días, don Ponz de Talavera, don Domingo Çabater, menor de días, don Anthonio Cerdón, don Bertholomeu Doménech, don Pedro Arruffat, don Pedro Bonares e don Arnalt Segarra, vecinos del dito lugar, et de los otros homes et universidat de aquel, queremos e atorgamos que vos seyades poblados e privilegiados a fuero de Aragón e a buen uso e costumbre de Zaragoza. Et encara queremos, de cierta sciencia atorgamos, que vos ditos homes e universidat de Lucena que agora son o por tiempo serán, hayades el dito lugar de Lucena con todos sus términos, con casas e casales, con huertos e huertales, e con todas tierras assín labradas como por labrar, assín de regadío como de secano, et con aguas, cequias, zudes i todos árboles, assín fructíferos como non fructíferos, et con fustes assín verdes como secos, et con lenyas, piedras, cals, algebs, et con ríos, yerbas e pacimientos, et con montes e pescadas, e caças, et con todos adempríos pertenecientes al dito lugar con sus términos. Salvo que retenemos a nos et a los nuestros, fornos, molinos et molinares, et todos otros dreytos e regalías a la nuestra senyoría pertanecientes e pertanyer debientes en el dito lugar et términos.

Et affrontan los ditos términos con término de Chodos, e con término de Villamalepha, et con término de Ludient, et de Argelita, e con término de Artana, et con término de Alcalatén, et con término de las Useyas, et con término del Castellar. [...)

Esto fue feyto en la villa de la Alcora, pridie nonas madii anno Domini millesimo trecentessimo tricessimo quinto. Sig+no de nos, donya Toda Pérez d'Urreya. Sig+no de Johan Eximénez d'Urreya. Sig+no de nos, donya Teresa d'Entienza, sobreditos, qui ésto laudamos, atorgamos y firmamos. Presentes testimonios fueron a ésto Martín Garcés de Jansuas, alcalde de Íjar, y don García Martínez de Calp, e don Bernat Estarás, caballeros, e don Sancho Eximénez de Villa Alba, scudero, e don Ramón Aguilón, rector de la ecclesia de Lucena, e don Beltrán d'Albinyana, de Almazora. Sig+num Jacobi Tirasone, notarii publici Alcore, cum suprascripto in decima nona linea, ubi legitur "et usanzas", hoc scribi fecit et clausit loco die et anno prefixis.

[jaumeprimer.uji.es)


1235

Maig, 11. En Montalbán, Jaume I dóna a Blasco de Alagón els castells i viles de Culla i Coves de Vinromà:

Arxiu Històric Nacional. Madrid. Ordes Militars. Pergamins. Carpeta 481, nº 47R. Original
[Huici-Cabanes, 1976, nº 220]. Transcripció revisada el 8-VII-2006 a partir del manuscrit de referència

Manifestum sit omnibus, quod nos Jacobus, Dei gratia rex Aragonum et regni Maioricharum, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispesulani; propter meritum et remunerationem et magnum servicium et utile quod nobis fecistis in capcione castri et ville de Morella, bono corde et voluntate gratuita damus, concedimus et laudamus, et cum hac presenti scriptura perpetuo valitura imperpetuum confirmamus vobis, dompno Blascho de Alagone et vestris, castrum et villam de Cuellar, et castrum et villam de las Covas de Avenroman, cum omnibus suis terminis cultis, heremis et populatis, et cum introitibus et exitibus et pertinenciis suis, et cum aquis et rivis, et pascuis et venatibus, et herbis et herbaticis, et lignis et montibus et montaneis, et molendinis et molinaribus, et cum omni pleno dominio, et cum omnibus rebus et illis locis que dictis castris et villis, scilicet de Cuellar et de las Covas de Avenroman, pertinent vel pertinere debent, aliquo modo vel aliqua racione ita in integre, sicut sarraceni unquam illa castra et illas villas habuerunt et tenuerunt et possederunt, sine aliqua contrarietate aliquo tempore.

Et sic damus vobis B. de Alagone et vestris dicta castra et villas cum omnibus supradictis, quod nos vel nostri successores non revocemus hanc donationem, nec contra veniamus, ymo vos et vestri habeatis et teneatis et possideatis dicta castra et villas omni tempore sine aliquo interdicto et mala voce, iure hereditario, ad faciendum inde vestras proprias voluntates, ad dandum, vendendum, impignorandum, alienandum, vel quoquo modo alio faciendum vos et omnes generacio et posteritas vestra, sicut melius et integrius dici vel intelligi potest, ad omnem vestrum vestrorumque profectum et salvamentum. Salva tamen in omnibus nostra fidelitate et nostre posteritatis. Datum apud Montem Albanum, Vº ydus madii, in Era Mª. CCª. LXXª. tercia. Sig+num Jacobi, Dei gratia regis Aragonum et regni Maioricarum, comitis Barchinone et Urgelli et domini Montispesulani. [1ª. col.] Testes huius rey sunt: Trencavelis vicecomes Bederrensis, R. Boso comendator Montis Albani. [2ª. col.] Rodericus Ximini de Lusia, F. Petri de Pina, Bernardus de Centellis. [3ª. col.] P. Petri justicia Aragonum, P. Arçes de Roda, Sancius de Antillon. Sig+num Marquesii, scriptoris, qui mandato domini regis hanc cartam scribi fecit, loco, die, Era prefixis.

[jaumeprimer.uji.es)


1236

Març, 15. En Morella, Blasco de Alagón dóna a Domènec Belenguer els llocs del Boixar i Fredes, per tal que els repoble. És interessant pels topònims que cita:

Arxiu Històric Nacional. Madrid. Clergat. Benifassà. Pergamins. Carpeta 420, nº 3
Ferrandis Irles, Manuel: "Carta puebla de Bojar y Fredes otorgada por D. Blasco de Alagón en Morella a 15 de marzo de 1236". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, 1920, pp. 58-59. Revisat el text a partir del manuscrit de referència

Notum sit cunctis, quod ego Blaschus de Alagone, per me et omnes successores meos, cum hac presenti scriptura perpetuo valitura, dono vobis Dominico Belenguer, populatori et quinnonario de Fridis et del Boxar, terminis de Morella, et universis populatoribus ibi habitantibus et habitandis, ut dicta loca populetis cum universis suis terminis, cultis, heremis et populatis, et cum aquis et rivis, et pascuis et lignis, et venationibus, et montibus et montanis, et cum omnibus illis que dictis locis pertinent et pertinere debent aliquo modo et aliqua ratione.

Et dicta loca, scilicet Fridas et el Boxar, habent affrontationes sicut atalla el collado de Rahal de Avingarin, de elia parte sicut vadit serra ad illos Comos, sicut aque vertuntur versus Fridas et el Boxar, et deinde de illa Pinna del Araynonal en suso, de alia parte illa serra de Benifazan, sicut aque vertunt versus Fridas et el Boxar, de alia parte sicut vadit serra de Benifazan, et exit ad Cabezo de las Rasas, et vadit ferire in la Serra de la Cova del Albarda.

Sicut dicte affrontationes includunt et dividunt per circuitum Fridas et el Boxar, sic dono vobis Dominico Berenguer et universis populatoribus, dicta loca cum omnibus supradictis, ad populandum ad bonos foros et usus et consuetudines Cesarauguste, sicut populatores de Morella sunt populati. Ita, quod vos et successores vestri, nunquam teneamini nobis et nostris successoribus, facere aliquid aliud debitum, servitium, nisi eodem modo quo populatores de Morella faciant seniori. Salvis tamen directis nostris in omnibus, et fidelitate nostra et nostrorum successorum. Insuper ego, Blaschus de Alagone, per me et successores meos, promito et convenio bona fide vobis, Dominico Belenguer et universis populatoribus et vestris successoribus, quod ego attendam et compleam, et faciam atendere et complere omnia supradicta, et quod semper vos in istis foris et usibus et consuetudinibus manuteneam fideliter et legaliter sicut scriptum est. Et ut hoc firmius habeatis, facio vobis inde cartam istam, sigilli nostrii dependentis munimine confirmatam. Datum apud Morellam, ydus marcii, per manum Bartholomei, scriptoris dompni Blaschi de Alagone, qui mandato ipsius, sub era Mª. CCª. LXXª. IIIIª, hanc cartam scripsit, et sigillum apposuit et hoc sig+num fecit. Testes sunt huius rey, Michael de Lison, alchaydus de Morella, Bernardus Rey, Sancius de Val, Johannes de domna Rama, Alegre.

[jaumeprimer.uji.es)

Fuente similar en el BSCC:

[FERRANDIS, Manuel (1920): Carta-puebla de Bojar y Fredes otorgada por D. Blasco de Alagón en Morella a 15 de Marzo de 1236. pp.58-59. Colección Melià. En el Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura (BSCC). Tomo Segundo. Junio de MCMXX. Castellón.] castellonenca.com


1237

Febrer. Possiblement el mateix dia que dóna carta-pobla a la Mola Escabossa, Blasco de Alagón en dóna també una a un lloc anomenat Vilanova, també prop de Castell de Cabres, terme general de Morella, per tal que el repoble. Es citen alguns topònims interessants. Tampoc sembla haver prosperat:

Arxiu Històric Nacional. Madrid. Còdex 1126B, ff. 91r/v. Còpia de la segona meitat del segle XVI
Ferrandis Irles, Manuel: "Carta puebla de Vilanova, término de Castell de Cabres, por Blasco de Alagón en febrero de 1237". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, 1933, pp. 200-201. Revisat el text a partir del manuscrit de referència.

Notum sit cunctis, quod ego, Blaschus de Alagone, per me et omnes successores meos, cum hac presenti scriptura imperpetuum valitura, dono vobis Arnaldo de Barbaran, quandam hereditatem meam ad populandum que est in termino de Castell de Crabras et dicitur Vilanova.

Et habet affrontationes, de prima parte sicut dividit terminum cum Herbes mediano et ferit in illa Mola Escaboça, et reddit per cantum de illa Mola Escaboça et vadit ferire ad illa cinglas de illas pinnas que dividunt terminum cum Castell de Crabras. Et volvit per istas pinnas et vadit ferire ad illum cabeço quod est super Vilanova, sicut omnes aque vertunt undique versus Villam Novam.

Sicut dicte affrontationes includunt et dividunt dictam hereditatem per circuitum, sic dono vobis illam ad populandum, cum aquis et aqueductibus, et herbis et pascuis, et lignis et venationibus, cum introitibus et exitibus et pertinenciis suis, et cum omnibus melioramentis que ibi facietis et facere poteritis aliquo modo vel ratione, ita integre sicut melius potest fieri, ad utilitatem et vestri et vestrorumque salvamentum. Et quod populetis ibi ad bonos usus et foros et consuetudines Cesarauguste, et quod vos et filii et filie, et omnis generatio et posteritas vestra et quoscumque volueritis, habeatis dictum locum iure hereditario, ad dandum, vendendum, impignorandum, commutandum, alienandum quoquo modo alio faciendum. Et quod vos et succesores vestri, non teneamini nobis et nostris successoribus facere aliud debitum, servitium dando fideliter Deo et Sancte Ecclesie dedimas, et vos ad opus vestri primicias retineatis. Salva tamen in omnibus nostri nostrorumque fidelitate. Et ut hoc omnia firmiora permaneant, et a nobiset nostris non possit in posterum revocari, facimus inde vobis cartam istam, sigilli nostri munimine confirmatam. Facta carta in mense februarii Era Mª. CCª. LXXª. Vª.
Bartholomeus, scriptor domini Blaschi de Alagone, mandato ipsius hanc cartam scripsit, et sigillum apposuit et hoc sig+num fecit. Testes sunt huius rei, Michael de Lison, alcaydus de Morella, Alegre, iusticia, Johannes de dompna Rama, quinnonarius in Morella.

[jaumeprimer.uji.es)


1237

Febrer, 3. En Morella, Blasco de Alagón dóna a Mateu de Paners el lloc de la Mola Escabossa, prop de Castell de Cabres, terme general de Morella, per tal que el repoble. Segons sembla, va ser un fracàs:

Arxiu Històric Nacional. Madrid. Còdex 1126B, ff. 90v-91r. Còpia de la segona meitat del segle XVI
Ferrandis Irles, Manuel: "Carta puebla de Mola Escaboça, término de Castell de Cabres, por Blasco de Alagón a 3 de febrero de 1237". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, 1933, p. 198. Revisat el text a partir del manuscrit de referència.

Notum sit cunctis, quod ego Blaschus de Alagone, per me et omnes successores meos, cum hac presenti scriptura perpetuo valitura, dono vobis Matheo de Paners ad populandum, quandam hereditatem meam que est in termino de Castiel de Crabas, que dicitur Mola Escaboça, cum omnibus illis que dicte hereditate pertinent et pertinere debent aliqua ratione, cum suis terminis et cum introitibus et exitibus, et cum pertinentiis dicte hereditati pertinentibus et pertinere debentibus. Ita, quod dando nobis censualiter annuatim in Pascha Resurrectionis Domini unam libram piperis, habeatis dictam hereditatem iure hereditario, ad dandum, vendendum, impignorandum, comutandum, alienandum, et quoquo modo alio, vestras proprias voluntates faciendum vos et filii et filie vestre, et omnis generatio et posteritas vestra, sicut melius et sanius potest dici et intelligi, ad omnes vestrum vestrorumque profectum et salvamentum, salvo tamen in omnibus iure et censu vestro et fidelitate et nostrorum successorum. Et sitis ibi populatos ad bonos foros et usus et consuetudines Cesarauguste. Et ego, Blaschus de Alagone, promitto et convenio vobis in Dei fide et legalitate mea, quod ego manuteneam vos et vestris in foris et consuetudinibus et usibus, et quod non deforem vos vel permittam in aliquo deforare, dando nobis et nostris successoribus annuatim, ad prenominatum terminum, dictum censum. Et ut hoc firmius habeatur et stabilius observetur, vobis carta istam facio, sigilli mei ac pendentis munimine confirmatam. Datum apud Morellam, IIIº nonas februarii, per manum Bartholomei, scriptoris dompni Blaschi de Alagone, qui mandato ipsius sub Era Mª. CCª. LXXª. Vª., hanc cartam scripsit et sigillum apposuit et hoc sig+num fecit. Testes sunt huius rei, Michael de Lison, Joannes de dompna Rama, quinnonarius, Johannes Segarra.

[jaumeprimer.uji.es)


1237

Febrer, 7. En Morella, Blasco de Alagón dóna a Salvador els llocs de Coratxà i Penya Aranyonal, en el terme general de Morella, per a que els repoble. Cita alguns topònims interessants:

Arxiu Històric Nacional. Madrid. Còdex 1126B. ff. 113v-114r. Còpia de la segona meitat del segle XVI
Ferrandis Irles, Manuel: "CBlasco de Alagón da a poblar la heredad de Corachar y Peña de Aranonal". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, 1961, pp. 268-269. Revisat el text a partir del manuscrit de referència.

Notum sit cunctis, quod ego, Blaschus de Alagone, per me et omnes successores meos, cum hac presenti scriptura imperpetuum valitura, dono vobis dompno Salvador ad populandum, quandam hereditatem meam que est in termino de Castell de Cabres, que hereditas dicitur Coraychan et Pinna de Aranonal
.

Cui hereditati has affrontaciones et terminos imperpetuum assignamus, scilicet de prima parte sicut aque vertunt de illo collado de Fonte de Albarda versus Ortiello, et dividit ibi cum termino del Boxar a la Cova del Ortiello, et de illa Cova vadit serra serra sicut Pinne et umbrie de los Comos vertunt aquas versus Corachyan, et deinde in antea vadit ferire ad illas talayas de Maria, et de illas talayas de Maria per cerrum cerrum vadit ferire ad congustum de Arannonal, sicut aque vertunt versus Arannonal, et ibi dividit terminum cum Pinna Roya, et de congusto insursum, per cerrum cerrum vadit ferire ad summum de Molinar, et de summo de Molinari vadit ferire ad Pinnam del Grau, in antea vadit ferire ad congustum de illa Scalerola, et dividit terminum cum Pinna Roya, et cum illa Mola Scobosa, et de illa Mola Scobosa cerrum cerrum vadit ferire ad illas cabezades de Scalona, sicut aque vertunt, et exit ad collatum de Fonte de Albarda.

Sicut iste affrontationes includunt et dividunt dictam hereditatem nostram de Caraychan et de Pinna de Arannonal, sic dono vobis dompno Salvatori illam ad populandum, cum omnis supradictis terminis dicte hereditati et populationi pertinentibus et pertinere debentibus aliqua ratione, cum aquis et rivis, et herbis et pascuis et venationibus, et lignis et montibus et montanis, et cum aqueductibus, cum introitibus et exitibus, et cum omnibus pertinentiis suis, et cum omnibus illis que dicte hereditati et populatione pertinent et pertinere debent, aliquo modo vel aliqua ratione, et cum omnibus melioramentis que inde feceritis et facere poteritis vos et successores vestri ullo modo. Et sitis inde populati ad bonos foros et usus et consuetudines Cesarauguste. Ita quod, dando fideliter decima Deo et sancte matri Ecclesie, et primicias vestro consilio, sitis franchi et liberi ad omni pravo, usu, et foro et consuetudine, et ab omni indebito servitio penitus alieni. [...)

Factum fuit hoc, VII diem in introitu februarii, Era Mª. CCª. LXXª. Vª. Bartholomeus, scriptor domini Blaschi de Alagon, de mandato ipsius hanc cartam scripsit, et sigillum apposuit et hoc signum fecit. Testes sunt huius rei, Michael de Lison, alcayde de Morella, et Guillermus de Asin, et Joannes de dompna Rama, quinnonarius.

[jaumeprimer.uji.es)


1237

Abril, 17. En La Jana, Hugo de Malquerer dona Carta Pobla a un lloc anomenat Carrascal, que sembla que és un barri de la Jana.

Notum sit cunctis quod nos frater Hugo de Fullalquer Dei gracia castellanus Emposte humilis, consilio et voluntate fratum nostrorum scilicet fratis Raymundi de Ciri preceptoris Cervarie et fratris Guigno et fratris Martini Eneguiz damus et concedimus vobis Petro de Cappellano et Bernardo Guasch et Balanguerie de Abella et Arnaldo de Castrobono et vestris omnes pariter totam illam hereditatem cum heremis et populatis quam preceptoris Cervarie in loco nominato Carrascalium sicut dividi ab oriente in alia populacione dictum Carracascalium, ab occidente in termino de Chert, a meridie in rivo Sicco et in hereditates sarracenorum, a cierzo in termino de Caneto et de Jana. [...)

[F]actum est hoc XVº kalendas Madii anno Domini millesimo ducentesimo tricesimo et nono. Sig+num fratris Hugonis de Fullalquer Dei gracia castellanus Emposti. Sig+num fratris Raymundi de teris preceptoris Cervarie. Sig+num fratris Guigno. Sig+num fratris Martini Eneguiz. Sig+num Ruffa. Sig+num Bernardi de Orta. Teste huius rei (éste en blanco). Petrus Subdelis qui hoc scripsit mandato fratris Arnaldi prioris Cervarie die et anno quo supra." (La Jana de J. Gargallo. Pág.53)

[VERGE MORERA, Maria Estela (2012): Carta puebla Carrascal.] http://mayores.uji.es/blogs/antopsantmateu/?p=994 [enllaç caigut]


1237

Juny, 17. L'Orde de l'Hospital atorga la carta pobla de Rossell. En la web de la UJI trobareu el text complert.

Edició d'Enric Guinot Rodríguez. Cartes de poblament medievals valencianes. València 1991, pp. 123-125

In Christi nomine. Sit notum cunctis quod nos, frater Hugo de Fullalquerio, Dei gratia magister sancte domus Hospitalis in regno Aragonum et Catalonie, et castellanus Emposte, assensu et voluntate fratris Arnaldi de Espalargues, militis, et [fratris] Bernardi de Valle Forti, comendatoris de Burriana, et fratri Martini Sanxiz, comendatoris de Maioricha, et fratris Bernardi Salanova, comendatoris Vallismollis, et fratris Arnaldi de Bellovicino, comendatoris de Cervera, et fratris Mathei, capellani nostri, per nos et [omnes] successores nostros, cum hoc publico instrumento perpetuo valituro, damus imperpetuum vobis, Guillermo de Pellaga, et Petro Solerio, et Guillermo Gras, et vestris et omnibus aliis populatoribus quos ibi miseritis ad populandum, totum illum locum qui nuncupatur Rossellus, qui est in termino de Cervaria, sicut affrontat de via qua movet de Caneto et pergit ad vilarem d'en Amigueto, et pergit per rivum de Ulldecona usque ad terminum de Benifaça, et cum Pena de Bel, et in rivo de Vallebona, et pergit per rivum de Cervol usque ad caminum de Caneto.

Sicut affrontat et terminatur, sic damus vobis et vestris cum omnibus planis, montaneis, pascuis, lignis, erbis, nemoribus, garrigiis et aquis, ad omnes vestros usus, tam domos et fortitudinem quam alia, sicut vobis videbitur expedire ibi faciendum. [...)

Actum est hoc XVº kalendas iulii anno Domini millesimo CCº XXXº VIIº. Sig+num mei fratris Hugonis de Fulalquerio, Dei gratia magistri domus Hospitalis in regno Aragonum et Cathalonie, et castellani Emposte. Sig+num Arnaldi de Spalargues, militis. Sig+num Bernardi de Valleforti, comendatoris de Borriana. Sig+num fratris Martini Sanxiz, comendatoris de Maiorica. Sig+num fratris Bernardi de Salanova, comendatoris Vallemolle. Sig+num fratris Arnaldi de Bellovicino, comendatoris de Cervera. Sig+num fratris Mathei, capellani nostri, qui hoc firmamus et laudamus, et firmare a testibus rogamus. Sig+num Petri de Bordello. Sig+num Bernardi de Grinio. Sig+num Raymundi Dauder; testium. Raymundus de Pegarolis, qui hoc scripsit et prenotavit, ut superius notatur.

[jaumeprimer.uji.es)


1237

Juliol, 27. Jaume I dóna al noble aragonés don Ladrón el castell d'Ares en concepte de feu.

Arxiu de la Corona d'Aragó. Barcelona. Cancelleria Reial. Registre 6, f. 27v. Original. És la nota escrita al Llibre del Repartiment del Regne de València, on tan sols figura la breu regesta feta pels notaris reials. No es coneix ni l'original ni cap còpia del document complet:

"Domnus Ladron, castrum et villam de Ares in feudum, retentis pace, guerra et potestate. VI kalendas augusti".

[jaumeprimer.uji.es)


Ací tenim una altra versió:

Anteriormente, en 1237, el monarca Jaime I había donado el castillo y villa en feudo al noble En Latró -Don Ladrón de Vidaura- que era uno de los caballeros que acompañaron al rey en la conquista de territorio del Reino de Valencia.

Domnus Ladron: castrum et villam de Ares in feudum, retentis pace, guera et potestate. p. 399

[GÓMEZ BAYARRI, José Vicente. Cartas pueblas valencianas concedidas a fueros aragoneses. p. 398. Aragón en la Edad Media XX. 2008] pdf en dialnet.unirioja.es


1237

Agost. Es dóna carta-pobla a Castellfort. Però per desgràcia, no ens aporta informació de per on lindava amb Portell:

Arxiu Municipal de Castellfort. Còpia simple en paper del segle XVIII
Segura Barreda, José. Morella y sus aldeas, 1868, II, pp. 468-469. Revisada la transcripció a partir del manuscrit de referència

Notum sit omnibus, quod ego, Blaschius de Alagone, per me et omnes successores meos, cum hac presenti scriptura perpetuo valitura, dono vobis Ferrer Segarra, ad populandum, quodam locum in termino de Morella qui dicitur Galintort, tali modo quod habeatis ibi justiciatum, furnum et molendinum, vos et omnes successores vestros. Ita quod, dando nobis annuatim ad festum Sancte Marie mediantis augusti et nostris successoribus, tria chafitia tritici pro tributu sive censu, et vos dando istud tributum nos et successores nostri, non auferamus vobis et vestris successoribus dictum justiciatum, furnum et molendinum. Imo, faciamus vobis et vestri habere, tenere et possidere totum hoc in pace et sine contrario aliquo, et quod nos et nostri non permitamus vobis et vestris inde fortiare aut aliquid tangere aliqua ratione. Et vos, quod custodiatis bene et fideliter omnes res nostras, et vos et vestri omnia fideliter custodiando et complendo, habeatis dictum justiciatum, furnum et molendinum, pro hereditate, ad dandum, vendendum, impignorandum, commutandum, alienandum, et quoquomodo alio vestras proprias voluntates faciendum, vos et filii et filie vestre, et omnis generatio et posteritas vestra. Salvo tamen tributo nostro sive censu, et nostra nostrorumque fidelitate. Et pro majore securitate vestra et quod istud a nobis et nostris non possit revocari, vobis inde facimus chartam istam sigilli nostri munimine confirmatam.

Testes huius rei et scientes et audientes, Michael Luizon, alcaidus de Morella, et Alegre, justicia, Johannes de Rama*, quinonarius. Facta charta in mense augusti, Era M. CC. LXXV. Bartolomeus, scriptor dompni Blaschi de Alagone, mandato ipsius hanc chartam scripsit et sigillum apposuit et hoc sig+num fecit.

* Curiosament, en 1397, en el llistat del cobrament del Morabatí a Portell, apareix un veí com "hereu dena Rama". Veure llistat

[jaumeprimer.uji.es)


1238

Juliol. Blasco de Alagón dóna el lloc de Bel, situat en terme de Morella, a Garcia Comenge i a la seua esposa Estefania:

Arxiu Històric Nacional. Madrid. Clergat. Pergamins. Carpeta 420, nº 5. Original
Garcia Edo, Vicent: "Nuevas aportaciones documentales sobre don Blasco de Alagón". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, 1989, pp. 296-297.

Notum sit cunctis, tam presentibus quam futuris, quod ego Blaschus de Alagone, per me et omnes successores nostros, cum presenti scriptura perpetuo valitura, bono corde et obtima voluntate, dono et confirmo et in presenti trado vobis, Garcias de Comenge et uxori vestre Stephanie, propter multa et grata servitia que mihi fecistis et cotidie faciatis, illam pignam de Biel, cum omnibus suis terminis dicte pinne pertinentibus, cum aquis et rivis et erbis, pascuis et lignis et venationibus, et furnis et molendinis, et molenaris, et cum omnibus hominibus et feminis ibi habitaturis, et cum omnibus melioramentis que vos et ipsi ibi feceritis, ita plenarie et integre, sine diminutione aliqua, et sine nostro nostrorumque retentu, sicut melius et utilius dici vel intelligi et excogitari potest ad salvamentum et profectum vestrum vestrorumque, sicut superius continetur.

Et dicta pinna de Biel habet affrontaciones, de prima parte serra que dicitur de Benifazan, de secunda parte sicut cludent en la sierra de Totis Vallibus, et exit al villar de Rosel, et de tercia et quarta parte termino de Ballibona, pena pena sicut torna a Benifazan.

Sicut iste predicte affrontaciones includunt et dividunt dictam pinnam per circuitum, sic dono vobis illam cum introitibus et exitibus et pertinenciis suis, francam, liberam et quitiam, sine interdicto et contrario aliquo, et mala voce viventis persone. Ita quod habeatis et possideatis et teneatis et expletetis dictum locum, omni tempore iure hereditario, ad dandum, vendendum, impignorandum, comutandum, alienandum, et quoquo modo alio vestras proprias voluntates faciendum, et que nobis vel nostris non teneamini aliquod debitum servicium inde facere, set illam pinnam habeatis ita integre, cum omnibus supradictis superius continetur. Salva tamen in omnibus nostri nostrorumque fidelitate. Et ut presens donacio firmior et stabilior habeatur, et ne a nobis vel nostris possit cassari et in posterum revocari, vobis inde cartam istam facimus, sigilli nostri dependentis munimine roboratam. Actum est hoc in mense julii Era Mª. CCª. LXXª. VIª. Johannes Regis scriptor et sunt testes huius donationis, domini B. dopno de Alagone, scripsit et mandato eius sigillum apposuit et hoc sig+num fecit. [1ª. col.] Michaelis de Lison, alcayde de Moriella, et dopno Alegre, justicia de Moriella. [2ª. col.] Johannes dona Rama, et Petrus Gasco.

[jaumeprimer.uji.es)


1238

Agost, 15. En Morella, Blasco de Alagón dóna a Joan de Brusca el lloc de Tírig per a que el repoble. Encara que ens quede fora de la comarca, cita alguns topònims que sí ho són. El 13 de setembre de 1245 se'n fa una segona.

Arxiu Històric Nacional. Madrid. Ordes Militars. Carpeta 512, nº 11P. Còpia autoritzada de 1324
Garcia Edo, Vicent: "La primera carta puebla de Tirig /1238)". Boletín del Centro de Estudios del Maestrazgo, 1985, pp. 9-10

Sit notum cunctis, quod nos, Blaschus Alagonis, per nos et omnes successores nostros, cum hoc presenti instrumento perpetuo valituro, propter multa grata et servitia quod tu, Johannes de Brusca, vassallus noster, nobis fecisti, damus tibi et uxori tue Berengarie, et vestris, imperpetuum, quandam videlicet hereditatem nostram que est in termino de las Covas, que hereditas vocatur Terich
.

Que afrontatur et terminatur, ex una parte sicut dividit terminum cum pratis de Sancto Matheo et cum fratribus Hospitali, et dividit terminum cum Salçediella, et venit per sumum de soma villas serra serra, sicut aque vertantur versus Terich, et venit ferire usque ad Vallem Tortam, et redit per illam vallem sursum, sicut dividit terminum cum Bochacer, et redit sursum ad illam serram, et dividit terminum cum Chatin, sicut aque vertunt, et vadit serra et ad terminum de Cervaria, sicut aque vertunt usque Terich.

Sicut dicte afrontationes affrontantur et terminantur, sic predictam hereditatem de Terich per circuitum vobis et vestris, et omni vestre progenieri totum ab integro, de celo usque in abissum, sine interdicto et contrario aliquo et mala voce totius viventis persone damus, cum ingressibus et egressibus suis, pertinentiis atque melioramentis, cum toltis, forciis et ademprivis, et firmamentis et stacamentis, cum planis et montaneis, cum silvis et garricis, cum lignis viridis et siccis, cum arboribus cuiuscumque generis sint, cum pratis et pascuis, cum aquis et pasturis et venationibus cuiuscumque generis sint, et cum inventionibus, lapidibus et hedificiis ex abisso usque in celum, et etiam cum furnis, fabricis et molendinis, et cum omnibus suis melioramentis et proventibus, et cum omnibus que ad dictam hereditatem pertinent vel pertinere debent, sicut terminatur et assignatur, et etiam cum omnibus que ad usum hominis pertinent vel pertinere debent, et specialiter cum omnibus iuribus quod ego habeo vel ibi habere debeo aliqua ratione.  [...)

Datum apud Morellam, XVIIIº kalendas septembris, per manum Bartholomei, scriptoris domini B. de Alagone, qui mandato ipsius, sub era Mª. CCª. LXXª. VIª., hanc cartam scripsit et sigillum apposuit, et hoc sig+num fecit, loco, die, era tempore prenotatis. Testes sunt huius rey hoc videntes et audientes, Michael de Lison, alchaydus de Morella, et Johannes de dompna Rama, quinnonarius, et Alegre, justiciam de Morella.

[jaumeprimer.uji.es)


1238

Setembre. Conquesta de València. En un llibre del segle XIX, és parla de la conquesta cristiana des d'un punt de vista legislatiu.

En 1232 preparó (Don Jaime) la conquista de Valencia, para lo cual se previno con autorización de cruzada, concedida por Gregorio IX, y con abundantes recursos que le concedieron las Cortes generales reunidas en Monzón. como preliminar de la campaña, se apoderó de Teruel, Morella, Burriana y de todos los demás pueblos que servían de frontera a Valencia; y por último, conquistó la ciudad en Septiembre de 1238. En el repartimiento que hizo, quedaron heredados, además de los ricoshombres, trescientos ochenta caballeros, principalmente catalanes, los cuales y sus descendientes, tomaron el título de "Caballeros de conquista". (T.IV, p.527)

[MARICHALAR, Amalio y MANRIQUE, Cayetano (1862): Historia de la legislación y recitaciones del derecho civil de España, por los abogados Amalio Marichalar Marqués de Montesa y Cayetano Manrique. Madrid: Imprenta Nacional. 1861: I, II; 1862: III, IV, V; 1863: VI, VII; 1865: VIII; 1872: IX. 1868: Segunda Ed. corregida y aumentada de Extra (fueros de Navarra, Vizcaya, Guipúzcoa y Álava).)


1238

Desembre. En Morella, Blasco de Alagón dóna el lloc de la Salzadella a Pere Ausina i Miquel d'Ascó, per a que el repoblen. Encara que ens quede fora de la comarca, cita alguns topònims que sí ho són:

Arxiu Històric Nacional. Madrid. Ordes Militars. Llibres, nº 542C, f. 22r/v. Còpia simple de 1416
Miralles Sales, José: "Notes complementàries a la història de Salzadella i a la d'Albocàsser". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, 1977, pp. 314-315

Notum sit cunctis, tam presentibus quam futuris, quod ego, Blascus de Alagone, dono et in presenti trado vobis, Petro de Auzina et vobis Michaeli de Azcon, totum illum nostrum terminum qui dicitur Salzadella, ad populandum, quod populetis ibi pro bono foro Cesarauguste, et habeatis predictum terminum cum aquis et pascuis et erbis, et cum montibus et venatibus cuiuscumque sint generis, et molendinis et molinariis, et cum omnibus suis terminis que pertinent ad predictum terminum et pertinere debent, quod populetis sicut superius continetur, et habeatis predictum terminum cum introitibus et exitibus suis.

Et habet affrontaciones predictum terminum qui dicitur Salzadella, de prima parte sicut aque vertuntur de la Sierra de Tirig contra Salzadella, et de secunda parte sicut vadit illo rivo de Alfacala e la sierra de Exivert, et de tertia parte, sicut vadit al barrancho de Alfacala a la sierra de Benifadriell, et de Benifadriell, axí com va a la sierra de Vinabutos, et de quarta parte de la cabeça de la Pena Roya, asi como vadit por pleno, sicut aque vertuntur contra Las Cuevas, et exit a la sierra de Cervera.

Sicut iste predicte affrontationes includunt et dividunt illam undique per circuitum, sic dono vobis predictum terminum ad populandum et omnes homines qui ibi venient ad populare, quod populent ad bonum forum Cesarauguste, tamen salva in omnibus nostra et nostrorum fidelitate. Et ad huc damus vobis, quod faciatis et habeatis ibi furnos.
Et ut firmior et stabilior sit semper, ego Blascus de Alagone hanc cartam, cum sigillo meo munimine facio roborare. Et sunt testes huius rey don Artal de Castellot e don Michael de Lison. Actum est hoc in mense decembris, Era Mª. CCª. LXXª. VIª., per manum Bartholomei, scriptor ex dompni Blaschi de Alagone, qui pro mandato ipsius et predictorum, scripsi et hoc sig+num fecit et sigillum dompni Blassi de Alagone pendentem aposuit.

[jaumeprimer.uji.es)


1239

Gener, 3. Encara que no ens afecta directamente, afegim un fragment de la carta-pobla de Benassal perquè ens ajudarà a identificar altres topònims interessants:

Arxiu Municipal de Benassal. Pergamí original
Barreda Edo, Pere Enric: La carta de població de Benassal. 1988, pp. 29-29

Notum sit cunctis, quod nos Blaschus de Alagone, per nos et omnes successores nostros, cum hac presenti scriptura imperpetuum valitura, damus vobis Berengario de Calatarra ad populandum, quandam hereditatem nostram que est in termino de Cuellar
[Culla], que hereditas dicitur Venaçal [Bensassal].

Et cui hereditati has affrontationes et terminos imperpetuum damus et assignamus, scilicet sicut illum cabeço de Moncatil includit intus versus Venaçal; deinde in antea vadit ferire per illam serram en juso, et dividit terminum cum Molinello, sicut aque vertunt versus vallem Carboneram, et redit per illos somos carrascosos en iuso usque ad Villar de los Angostos, quod debet intrare in valle Carbonera, et redit per illam lomam sursum, et dividit terminum cum illa mola de Aras, et sicut aque vertunt versus Venaçal, redit ad collatum de illa fonte de la Calçada de Meder, et transversat illum barranchum fundum et vadit ferire ad Cabeço de Petro Darocha, et vadit ferire ad Corbon, et transversat illum torrentem quod venit de Valcorba et vadit ferire ad collatum de Ayvol, sicut aque vertunt versus Venaçal, et vadit ferire per somos altos sicut aque vertunt et ferit ad barranchum de Montleon, et per illum barranchum vadit ferire usque ad Forcallo, et redit per barranchum sursum, et venit per barranchum de las Maçaneras et vadir ferire ad illum domenge dompni Blaschi de Alagone, et intra domenge dompni Blaschi de Alagone per serram sursum, vadit ferire al illum cabeço de Moncatil. [...)

Adhuc retinemus ad opus nostri et nostrorum successorum, illum molendinum de Montleon et omnes furnos qui fuerint aliquo tempore in dicta populatione de Venaçal. [...)

Testes sunt huius rei hoc videntes et audientes, Michael de Lison, alchaydus de Morella, et Garcia Perez de Castiel, Romeus, capellanus de Morella, Alegre, justicia de Morella, et Johannes de dompna Rama*, quinnonarius de Morella. Facta carta tertio die in introitu mensis januarii, Era Mª. CCª. LXXª. VIIª. Bartholomeus, scriptor dompni Blaschi de Alagone, mandato ipsius hanc cartam scripsit et hoc sigillum apposuit et hoc sig+num fecit."

* Curiosament, en 1397, en el llistat del cobrament del Morabatí a Portell, apareix un veí com "hereu dena Rama". Veure llistat

[jaumeprimer.uji.es)


1239

Gener, 25. En Morella, Blasco de Alagón dóna el lloc de Catí, del terme general de Morella, a Ramon de Bocona, per a que el repoble:

Arxiu de la Diputació de Castelló. Secció Catí. Pergamí original
Puig, Joan: "Carta pobla de Catí donada per en Blai d'Alagó a en Ramon de Bocona, en Morella a 25 de giner de 1239". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, 1929, pp. 85-87

Notum sit cunctis presentibus atque futuris, quod nos Blaschus de Alagone, per nos et omnes successores nostros, cum hac presenti scriptura imperpetuum valitura, damus vobis Raymundo de Bochona ad populandum, quandam hereditatem que est in termino de Morella, que hereditas dicitur Catim. Ita, quod populetis ibi vobiscum insimul quadraginta populatores et habitatores.

Et dicta hereditas habet affrontationes, de prima parte sicut dividit terminum cum chert, et traviessa illum barrancho et vadit ferire ad illam serram que dividit terminum cum Teri, sicut aque vertunt versus Catim, et serra serra transversat Vallem Tortam et vadit ferire ad serram que dividet terminum inter Abocacer et planum de Cireso, sicut aque vertunt et serra serra vadit ferire ad Rivum Siccum et per rivuum rivum vadit ferire ad viam que descendit de La Cova de Prunellas, sicut aque vertunt, et via via ascendit per illam La Covam et per illam serram vadit ferire ad Gibalcolla, sicut aque vertunt, et serra serra transversat Salvasoria et vadit ferire per fundum de Vallibana et per serram serram dividit terminum cum Chert, sicut aque vertunt versus Catim.

Sicut dicte affrontationes includunt et dividunt dictam hereditatem de Catim per circuitum sic damus vobis, Raymundo de Bochona et universis populatoribus et habitatoribus ibi habitantibus et aliquo tempore habitaturis, totum ab integro de celo usque ad terram, cum introitibus et exitibus, cum montibus, planis et montanis, lignis et arboribus, et herbis, et pascuis, et venationibus, et adinventionibus, et cum aquis et aqueductis, et lapidibus, et cum omnibus melioramentis que ibi et facere poteritis aliquo modo et aliqua ratione, et cum omnibus illis que dicte hereditati pertinent et pertinere debent sicut unquam melius e plenius et utilius potest dici et intelligi et cogitari ad salvamentum et utilitatem vestri et vestrorum successorum.  [...)

Data apud Morellam, VIII kalendas febroarii, per manum Bartholomei, scriptoris dompni Blascho de Alagone, qui mandato ipsius, sub Era Mª. CCª. LXXª. VIIª. hanc cartam scripsit, et sigillum apposuit, et hoc sig+num fecit loco die, era, tempore prenotatis. Testes sunt huius rei hoc videntes et audientes, Michael de Lison, alcaydus de Morella, et Johannes de dompna Rama, quinonarius, et Alegre, justicia de Morella.

[jaumeprimer.uji.es)


A una web de Catí trobem informació de primera mà sobre aquesta carta pobla. Transcribim la part on diu per quins territoris va:

hereditatem que est in termino de Morella que hereditas dicitur Catinus. Ita quod populetis ibi vobiscum insimul cuadraginta populatores et habitatores. Et dicta hereditas habet affrontaciones de prima parte sicut dividit terminum cum Chert. Et taviessa illum barrancho et vadit ferire ad illam serram que dividit terminum cum Teri (Tirig) sicut atque vertunt versus Catinum et serra transversal vallem tortam (Vall Torta) et vadit ferire ad serram que dividit terminum inter Albocacer et planum de Ciresso (Vall de Cirers). Sicut atque vertunt, et serra vadit ferire ad Rivum siccum et per rivum vadit ferire ad viam que descendit de Lacua de Prunellas (La Llècua) sicut aqua vertunt et via ascendint per illam lacuam et per illam serram vadit ferire ad Gibalcolla sicut atque vertunt versus Catinum. [i no pos en latí el que sí que posa en la traducció: "va a tocar a Gibalcolla, segons vessen les aigües, i serra avant travessa Salvassòria i va a tocar pel fons de Vallivana i serra avant parteix terme amb Xert, segons les aigües es vessen cap a Catí".]

[catimenu.com]


1239

Gener, 25. En Morella, Blasco de Alagón dóna a Joan de Brusca el lloc d'Albocàsser, per a que el repoble:

Arxiu Històric Nacional. Madrid. Ordes Militars. Montesa. Llibres, nº 542C, ff. 21v/22r. Còpia simple de 1416
Miralles Sales, José: "La carta puebla de Albocácer". Boletín del Centro de Estudios del Maestrazgo, nº 23, 1988, pp. 5-6

Notum sit cunctis presentibus atque futuris, quod nos, Blaschus d'Alagone, cum han presenti scriptura perpetuo valitura damus vobis, Johanni de Brusca ad populandum, quandam hereditatrem nostram que est in termino de las Cuevas de Avenroman, que hereditas dicitur Albocacer, ita quod populetis ibi vobiscum insimul XXX populatores et habitatores.

Et dicta hereditas habet affrontationes, de prima parte Vallis Torta, et redit per illam serram et dividit termino cum illo plano de Cireso, et serra serra vadit ferire ad rivum Siccum qui venit de Aras, sicut aque vertunt versus Albocacer, et per rivum Siccum enyuso vadit ferire usque ad Covam, et redit per illum barranchum sursum ad serram de Bierach, et per serram serram sicut aque vertunt versus Albocacer, redit ad Vallem Tortam et ibi dividit terminum cum Serra.

Sicut dicte affrontationes includunt et dividunt dictam hereditatem de Albocacer per circuitum, sic damus vobis, Johanni de Brusca, et universis populatoribus ibi habitantibus et aliquo tempore habitaturis, totum ab integro, de celo usque ad terram, cum introitibus et exitibus, cum montibus et montanis, et planis, et lignis, et erbis et pascuis, et venationibus et ad inventionibus, et cum aquis et aqueductis et lapidibus, et cum omnibus melioramentis que ibi ferceritis et facere poteritis aliquo modo et aliqua ratione, et cum omnibus illis que dicte hereditati pertinent et pertinere debent, sicut unquam melius et plenius et utilius potest dici et intelligi et cogitari, ad salvamentum et utilitatem vestri et vestrorum successorum. [...)

Datum apud Morellam, VIIIº kalendas febroarii, per manum Bartholomei, scriptoris dompni Blasii de Alagone, qui mandato ipsius Era Mª. CCª. LXXª. VIIª., hanc cartam scripsit et sigillum aposuit et hoc sig+num fecit, loco, die, era et tempore prenotatis. Testes sunt huius rey, hoc videntes et audientes, Michael de Lison, alcaydus, et Johannes de dompna Rama, et Alegre, justicia de Morella.

[jaumeprimer.uji.es)


En internet trobem un pdf molt interessant sobre les cartes-pobla fetes a terres valencianes amb usos i costums aragonesos:

13.- Albocácer fue una antigua alquería musulmana que fue tomada por las huestes cristianas de Jaime I en 1233. El Monarca entregó dicha población al noble Blasco de Alagón, quien procedió a la acción repobladora donando la primera carta de repoblación el 25 de enero de 1239 a la heredad de Albocasser, en el término de Cuevas de Vinromá, para Juan Brusca y 30 pobladores más, a fuero de Zaragoza. p. 398

[GÓMEZ BAYARRI, José Vicente. Cartas pueblas valencianas concedidas a fueros aragoneses. p. 398. Aragón en la Edad Media XX. 2008] pdf en dialnet.unirioja.es


1239

Gener, 25. En Morella, Blasco de Alagón dóna a Berenguer de ça Granadella i a Berenguer Borràs el lloc de Castell de Cabres, del terme general de Morella, per a que el repoblen:

Arxiu Històric Nacional. Madrid. Clergat. Benifassà. Pergamins. Carpeta 420, nº 10. Còpia autoritzada de 1326
Doménech Querol, Vicente: "Carta de población otorgada por Blasco de Alagón a Berenguer de Çagranadella y Berenguer Borraç, de la heredad de Castell de Cabres, según el fuero de Zaragoza. Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, 1981, pp. 548-549

Notum sit cunctis, quod nos Blasius de Alagone, per nos et omnes successores nostros, cum hac presenti scriptura imperpetuum valitura, damus vobis Berengario de Çagranadiela et Berengario Borraç, et universis aliis populatoribus et habitatoribus qui ibi voluerint populare et habitare, quandam hereditatem nostram ad populandum, que hereditas dicitur Castell de Crabas
.

Cui hereditati has affrontationes et terminos imperpetuum assignamus, scilicet sicut includit Regaxol et ascendit ad seram de Ballibona, et per serram serram vadit ferire ad Maladam Hospitalis intus stando, vadit ferire ad terminum del Buxar, et transversat illas valles et dividit terminum cum Buxar, et vadit ferire ad Seram de Choraxan, et serra serra dividit terminum cum Coratxan et vadit ferire ad pinnum super fontem de l'Albarda, et dividit terminum cum hereditate de Arnalt de Barbaran, et vadit ferire ad serram super Villam Novam, et reddit per illos solanares et vadit ferire ad Regaxol.

Sicut dicte affrontationes includunt et dividunt dictam hereditatem per circuytum, sic damus vobis illam ad populandum totam ab integro, de celo usque ad terram, cum aquis et rivis, et herbis et pascuis, et venationibus, et montibus et planis et montaneis, riguis et irriguis, silvis et lignis, et introitibus et exitibus, et cum omnibus pertinentiis, et cum omnibus iuribus dicte hereditati pertinentibus et pertinere debentibus aliqua ratione, retento illo nostro domenge sicut est assignatum et terminatum. [...)

Data apud Morellam, VI dies in exitu januarii, per manum Bartholomei, scriptoris dompni Blascho de Alagone, qui mandato ipsius sub Era Mª. CCª. LXXª. VIIª. hanc cartam scripsit et sigillum apposuit et hoc sig+num fecit, loco, die, era, tempore prenotatis. Testes sunt huius rei hoc videntes, audientes, Michael de Lison, alcaydus de Morella; Bernardus Rei, Alegre, justicia, Johannes de dompna Rama.

[jaumeprimer.uji.es)


1239

Març. Jaume I otorga un privilegi a Terol concedint-li la facultad de crear noves poblacions en el camí reial de València. Se suposa que aquesta ruta, des de Saragossa, passava per Terol, Sogorb, i per Sagunt arribava a València. De fet, en una nota a peu de pàgina llegim ("todavía en 1265 Jaime I, desde Valencia, ordenaba que el camino real que conduce de Valencia a Teruel pasara obligatoriamente por Segorbe"):

[En una nota] María de los Desamparados CABANES PERCOURT: Documentos de Jaime I relacionados con Aragón. Institución Fernando el Católico. Zaragoza 2009, doc.43: "quod positis facere populationem de quinquaginta populatoribus, tantum intra caminum regium, in quocumque loco volueritis de Valencia usque ad Turolium, propter bonum et custodiam camini adque defensionem" [i en la nota següent:] "Sic incipit a flumine de Guadalaviar [Turia] et vadit cerro ad turrim de La Cuba [Cubla?] que dicitur Serriella; et sicut vadit ad Lossam et ad sumum de Cutema; et exiit ad la covam de Abenferruz [La Cuevarruz, ] et ad sumum de foz de Cherutea [Rambla de la Chartera, afluent del Guadalaviar, en Villel]; et vadit ad fontem Sarcosa; et vadit ad sumum de portu de Bexxis de la Salada [Peña Salada, Abejuela/el Toro], cum omnibus almansis [Almansa, Abejuela]; et exit ad foxem de Bexxis; et donat per cerrum in turre de talaia de Bexxis [Bejis?] et exit ad turrim de la coba de Xerica et de ipsa in sursum; et vadit ad Carbentias et ad montem Algaral et exit ad la cavam de Castelo de Montan [Montán]; et vadit al Olvano et exit ad Pedram Fitam et ad Pignam Gulosam; et vadit ad Pignam Serratam [Penya Cerrada, en Fortanete] et ad Montalt et ad Cassiellas et ad Lagunam Frigiam et ad Mascarosas et ad costam de la Serreçuela, et exit ad Pignam Serratam.

[UTRILLA, Juan F. (2017): De la "extremadura" aragonesa al reino de Valencia: las tierras de frontera entre el mundo cristiano feudal y el Sharq al-Andalus (1170/1240), en Bajar al reino. Relaciones sociales, económicas y comerciales entre Aragón y Valencia siglos XIII-XIV (E. Sarasa, coord.). Institución Fernando el Católico pp.31-61. Zaragoza.] pdf


1241

Llegim en Marichalar sobre la carta de població de La Cuba i també de La Iglesuela del Cid:

DON JAIME I. [...] Cartas de población a Iglesuela y la Cuba. (T.V, p.373)

[MARICHALAR, Amalio y MANRIQUE, Cayetano (1862): Historia de la legislación y recitaciones del derecho civil de España, por los abogados Amalio Marichalar Marqués de Montesa y Cayetano Manrique. Madrid: Imprenta Nacional. 1861: I, II; 1862: III, IV, V; 1863: VI, VII; 1865: VIII; 1872: IX. 1868: Segunda Ed. corregida y aumentada de Extra (fueros de Navarra, Vizcaya, Guipúzcoa y Álava).)


1241

Gener. Martínez Calvo ens dona també una traducció de la carta-pobla de La Cuba. Diu el següent:“La Orden del Temple otorga carta de población a treinta pobladores de La Cuba, fijándose los términos de la localidad”. [curiosament li donen el nom de Valle de Desledón] Diu:

Yo Frey G(uillén) de Ager, por manddato del preceptor de Cantavieja Frey R(aimundo) de Serra, humilde Maestre de las casas de la Milicia del Templo en Cataluña y en Aragón, y con el asenso y voluntad de Fr. Rigaldo, Fr. P. de Ager, Fr. Bertrán de Bompar, Fr. Juan, camarero de Cantavieja y con la voluntad de todos los demás del convento, damos, concedemos y firmamos a los treinta pobladores y sus descendientes sobre el poblamiento (del terreno) que está en el término de Cantavieja y se llama el valle de Desledón* para todos los sucesores, con sus ademprios, a saber: de aguas, caminos, montes, bosques, pastos, carrascales, y en general todas las pertenencias que suelen darse en otros actos de poblar. Los términos del valle de Desledón para poblar son: según va el barranco hondo [el de Portell o un altre?] y sale al collado de Mirambel y va a la Peña Dreta de la torre de Guerín y sale al horcajo de la Cogullada [arribave a La Albareda o ere una altra Cogullada?], y según va la sierra de Mirambel [ere l’actual Mirambell o simplement un altre lloc amb una “bona vista”?] y sale al cabezo del Aljub y sigue la sierra hasta el río de Las Albaredas y avanza hasta el río de Cantavieja y por el mismo río arriba hasta el barranco hondo...” I també diu altres coses curioses, com “Retenemos sin embargo de esta donación las iglesias, con todos sus derechos a saber: diezmos y primicias y todas otras cosas de derecho que sabemos pertenecen a las iglesias. Me reservo también el horno y los molins, los impuestos de toda mercancía,los juicios y las caloñas, el botín del enemigo y cabalgada, bajo este pacto de que vosotros desde esta próxima fiesta de San Juan Bautista hasta dos años no hagáis el servivio de hueste ni cabalgada, y a partir de entonces hagáis como hicieron los hombres de Cantavieja y en general cualquier otra donación.

 -AHN. Cód. 660 B, pp.95-96. (este trasunto se hace con fidelidad el 30 de Juniol de 1304)

-Publ. Ledesma, M.L. “La colonización del Maestrazgo turolense por los Templarios” en “Aragón en la Edad Media. Enonomía y sociedad”, V, (Zaragoza, 1983), pp. 86-87.

[MARTÍNEZ CALVO, Pascual. Historia de Castellote y la comarca. Antiguo partido, La Ginebrosa y Olocau del Rey. Pàg. 82. Editorial Hechos y Dichos. Zaragoza, 1992]  

*Però què vol dir Desledon? a)“deslinde”, o sigue, frontera entre Cantavella i Morella?; b) o vol dir que aquests 30 pobladors eren de Ledó (en l’actualitat, Lledó), que és un poble del Matarranya, a la frontera entre Aragó i Tarragona, c) o el motiu és per la presència de lledoners en aquesta vall?

Com que a més de Vall de Desledón també s'ha trobat escrita com Valldesledón i Valledesledón la meua aposta personal és que ve de la paraula "lledó", que vindria a voler dir que el lloc era una vall amb on hi havia molts lledoners (o un de molt gran, qui sap?). Sabem que en aquella època Jaume I  va fer servir la paraula "ledó" per a referir-se, no al fruit del lledoner sinó a l'arbre. En la seva Crònica va dir, per exemple, quan anava a assatjar Borriana: "...dats-me fusta, que molta n'à aquí, de ledó, e d'uns arbres e d'altres, e fer-vos-he jo un castell de fust...", i és que aquesta sembla que era una fusta molt apreciada, gràcies a la seua flexibilitat, per a la ràpida construcció de màquines d'assalt. De tot això ens fa moltes reflexions Coromines, tant en el seu Onomasticon com en el Diccionari Etimològic.

NOTA: el portellà Joan Planas Masse, en els seus estudis sobre les bailies de Cantavella i Morella, defenia la tesi de que aquesta carta-pobla anomenada Valldesledón, Valledesledón, Vall de Desledón, etc. se correspondria a la carta-pobla de Portell; i que quan parla de La Torre de La Cuba, com en la carta pobla de Villarluengo en 1194, s’estaria referint a la torre de Portell, que des de fa anys fa funció de campanar. Per desgràcia, la seva mort l’any 2002 li va impedir demostrar aquesta tesi.

 Queda obert el dubte. I és que és sospitós que quasi tots els pobles de Castelló tinguen carta-pobla i Portell no, tot i que devia ser un poble de certa importància estratègica, com ens ho demostra la magnífica torre de l'homenatge que encara tenim i el seu emmurallat, gran part del qual encara se conserve.

 Sarthou Carreres, en canvi, no dubta en dir-nos que sí teníem carta pobla. Concretament, ell diu que Portell va estar donat per Jaume I als Templers, en 1234. Això ho va publicar allà per l'any 1910 i és l'últim que sabem sobre la carta pobla. Segurament, en aquell moment encara devia trobar algun document a l'Ajuntament on quedava documentat perquè ho diu sense cap vacilació. Després, com tots sabem, durant la maleïda Guerra Civil van cremar tot el que quedava, segurament amb la carta-pobla inclosa. O, segurament, s'ho va copiar dels diccionaris geogràfics del segle XIX, on també es parla d'aquesta carta-pobla, tal i com hem sabut més tard.


Anant a una font més original, la de Ledesma, trobem la transcripció en llatí d'una copia del document:

A.H.N. Cod. 660 B, pág. 95-96.

Hoc est traslatum bene et fideliter factum, pridie kalendas iulii, era M.ª CCCª XLIIIª, sumptus a quodam instrumentum cuius tenor talis est. In Dei nomine, notum sit cuntis tam presentibus quam futuris quod ego frater G(uillem) d'Ager preceptorii Vetulacanta per preceptum domini fratris R(aymundi) de Serra, humilis magister domorum militie Templi in Catalonie et in Aragone, et cum asensu et voluntate fratris Rigaldi et frater P. d'Ager et frater B(ertrani) de Bompar et frater Iohani camerarii Vetulacanta et cum voluntati omnium aliorum conventui, damus, concedimus et firmamus XXX populatoribus et eorum successoribus de populatione qui est in termino Vetulacanta et est vocata Valle Desledon (o Deslendo), cum omnibus succesoribus cum adempramentis suis, videlicet aquarum, viarum, montium, nemorum, pascuarum, carascalium et generaliter cum omnibus suis adempramentis sicut in aliis populacionibus fieri solet.

Termini vero de Valle Desledon de iam dicta populacione sunt sicut vadit lo barranco fondo et exit ad collado de Miranbell et vadit a la Penna dreta de la Turre del Gerin et exit al forcallo de la Cogullada [Ledesma diu que és la nostra però ho és realment?] et sicut vadit a la sierra de Miranbell et exit al cabezo del Aljub et vadit la sierra usque al rivo de las Albaredas et vadit usque ad illo rivo de Vetulacanta [riu Cantavella] et pro ipso rivo en suso et tornat ad ipso barranco fondo*. Totam iam dictam populatione de Valle Desledon, sicut includunt terminis et affrontatonibus suis, per nostros successoribus donamus, concedimus, laudamus, predictis populatoribus et eorum successoribus, libere et ingenue nunch et semper sicut superius dictum est, et etiam mellis si dici potest ad opus illorum et nostri. [...)

Factum est hoc cum asensu et voluntate et consilio Bergardus scolarii et P. Vitalis et P. Juarez et G. Narbones et F. Flovian et B. de Puigbriaut. Et ego frater Guillem Dager preceptorii Vetulacanta hanc cartam firmo et hoc sig (signo) num facio. Sig num fratis Rigaldo, Sig num fratris P. d'Ager. Sig num fratris B(ertran) de Bonpar. Sig num fratris Iohannis camerarii. Regnante rex Jacobus in Aragone. Actum est hoc in mense ianuarii, anno Domini (ab incarnatione) Mº CCº XLº primo. Bonetus diaconus scripsit et hoc signum facio. Sig num Miguel mercator notaribus publici Cantavetulle testis. Sig num Bartolomei Peregrini notari publici Cantavetulle qui ut testis se rescripsit. Sig num G. Faber notari publici Villarlongi, qui hoc translatum translavit.

* No cal fiar-se del topònim "barranc fondo" perquè sembla ser més descriptiu que topònim pròpiament dit; si consultem altres cartes-pobla el trobarem diverses vegades, com p.e. en la de Tronchón, de 1272


La mateixa Ledesma, la comenta:

La carta de La Cuba, concedida a 30 pobladores, alude a la población que está en término de Cantavieja, señalándose entre sus límites el "forcallo de la Cugullada" (actual Cogullada entre Cantavieja y La Iglesuela), la Sierra de Mirambel, el río de las Albaredas (actual La Cuba [¿¿per què la Cuba i no l'Albareda??]) y el río de Cantavieja. Las condiciones de la donación, muy breves (a saber los derechos de los monjes sobre hornos, molinos, lezdas, caloñas, hueste y cabalgata), incluyen como caso especial la exención a los pobladores de hueste y cabalgada en los dos años siguientes a la concesión, pasados los cuales se ajustarían a lo que regía respecto a este tipo de servicios en Cantavieja. Tal privilegio puede interpretarse como una fórmula para arraigar a una población relativamente reciente que necesitaba poner en cultivo las heredades recibidas y organizar su vida en la localidad.

[LEDESMA RUBIO, M.ª Luisa. La Colonización del Maestrazgo turolense por los Templarios. Inclós en el llibre Aragón en la edad media: Estudios de economía y sociedad (siglos XII al XV). Pàg. 69-93. Universidad de Zaragoza, Facultad de Filosofía y Letras, Departamento de Historia Medieval. 1983.]  pdf en dialnet.unirioja.es


En un llibre del segle XIX, a Cantavella l'escriuen "Vetllecante".

1241. Por Enero de 1241, Fr. Guillermo Ager, que debía pertenecer a la Orden del Temple, concedió a La Cuba, villa de la provincia de Teruel, carta de población a favor de treinta pobladores, con el fuero según parece, de Cantavieja, porque dice en la carta: "et omnes poblaciones in omnibus causis sint ad forum Vetllecante sicut homines Vetllecante sunt populatis per forum nunc et senyer". La misma Orden otorgó en igual año, carta de población a favor de cuarenta hombres, para que poblasen a Iglesuela, con el fuero de Zaragoza. (T.IV, p.537)

[MARICHALAR, Amalio y MANRIQUE, Cayetano (1862): Historia de la legislación y recitaciones del derecho civil de España, por los abogados Amalio Marichalar Marqués de Montesa y Cayetano Manrique. Madrid: Imprenta Nacional. 1861: I, II; 1862: III, IV, V; 1863: VI, VII; 1865: VIII; 1872: IX. 1868: Segunda Ed. corregida y aumentada de Extra (fueros de Navarra, Vizcaya, Guipúzcoa y Álava).)


1242

Agost, 2. Sobre la Todolella, en internet trobem algunes dades importants:

Sembla que el 2 d'agost del 1.242 va rebre una carta pobla per a cristians en la persona de Ramon de Calvera. Fou senyoriu dels Figueroa en el segle XIV, dels Vinatea en el XV i dels Ciurana des del XVI. En 1.806 n'era senyor Francesc Vidal i Roca. En el seu terme es trobava el poblet de Saranyana, poblat per Balasc d'Alagon juntament amb Alabor i Perarola en juliol del 1.233.

[uv.es]


1243

Gener 22. En València, l'Orde de Calatrava confirma la carta pobla d'Albocàsser. Trobarem el document sencer en la web de la UJI.

Edició d'Enric Guinot Rodríguez. Les cartes de poblament medievals valencianes. València 1991, pp. 162-163

Noverint universi quod nos, frater Luppus Martinez, comendator de Alcaniç et de omnibus domibus et hereditatibus quibus ordo Calatrave viget in regno Aragonie et Valentie, et ego frater Garcias, comendator domus de Borriana, et ego frater Ferrer, prior de Bugarra, et ego frater Blascho Petriç, et ego frater Montaner, nos omnes predicti fratres ordinis de Calatrava, per nos et per totum conventum eiusdem ordinis, ad comunem utilitatem totius conventus eiusdem, intendentes et ad memoriam reducentes devotionem et benivolentiam quam vos, Johannes de Brusca et universi populatores de loco qui dicitur Albocacer, in termino de illis Covis de Avinromano, erga ordinem nostrum habetis; ideoque, cum pleno sensu et memoria, non seducti ab aliquo neque coacti, sed gratis et sponte, damus, concedimus, laudamus et confirmamus cum hoc publico instrumento perpetuo valituro, vobis dicto Johanni de Brusca, et universis populatoribus et habitatoribus, presentibus et futuris, locum illum qui dicitur Albucacer, in termino de illis Covis de Avinromano, cum montibus et silvis, et fontibus, et paschuis, et heremis et populatis, ad bonum forum et consuetudinem Cesarauguste, sicut vobis melius, plenius, datum fuit firmiter et assignatum quondam a dompno Blasco de Alagone. [...)

Quod est actum Valentie, IXº kalendas febroarii, anno Domini Mº CCº XL IIº. Sig+num fratris Luppi Martinez. Sig+num fratris Garsie, comendatoris. Sig+num fratris Ferrari, prioris. Sig+num fratris Blasco Petriç. Sig+num fratris Montaner, nos qui hec per nos et totum conventum de Calatrava laudamus, concedimus et firmamus. Actum est hoc in presentia Petri, sacerdotis ecclesie Sancti Michaelis de Valentie. Sig+num Martiniç Roi de Moya, militis. Sig+num Iohannis de Stada. Sig+num Marquesii de Plaença, testium ad hec rogatorum. Sig+num Guillermi de Jacca, publici notarii Valentie, qui mandato dictorum fratrum de Calatrava hoc scripsit.

[jaumeprimer.uji.es)


Gómez  ho situa dos dies més tard i diu:

20.- El 24 de enero de 1243, fray Llop Martínez, comendador de la Orden de Calatrava en Alcañiz, confirma la carta puebla a los vecinos de Albocàsser, que con anterioridad había otorgado don Blasco de Alagón el 25 de enero de 1239 para Juan Brusca y otros, igualmente, a fuero de Zaragoza..

(...) frater Lupus Martinez, comendador de Alcaniç et de omnibus domibus et hereditatibus quibus Ordo Calatrave viget in Regno Aragonie et Valentie, (...) per nos et per totum conventum eiusdem Ordinis (...) damus, concedimus, laudamus et confirmamus cum hoc publico instrumento perpetuo valituro, vobis dicto Iohanni de Brusca et universis populatoribus et habitatoribus (...) locum dicitur Albocacer, in termino de illis Coves de Avinromano (...) ad bonum forum et consuetudinem Cesarauguste. p. 399

[GÓMEZ BAYARRI, José Vicente. Cartas pueblas valencianas concedidas a fueros aragoneses. p. 398. Aragón en la Edad Media XX. 2008] pdf en dialnet.unirioja.es


1243

Gener 23. Carta pobla d'Ares, atorgada per Lladró, senyor de la població. Trobarem el document sencer en la web de la UJI.

Edició d'Enric Guinot Rodríguez. Les cartes de poblament medievals valencianes. València 1991, pp. 164-165

In Christi nomine. Notum sit cunctis presentibus atque futuris, quod ego, dompnus Latrone, per me et omnes meos presentes atque futuros, et omnes alios qui post me fuerint domini de Ares, dono atque concedo villam cum suis terminis de Ares, ad populandum, ad omnem consilium presentem et ad omnes alios qui nunquam fuerint vicini de Ares, ad bonum forum de Cesaraugusta, franque, libere et quiete, et imperpetuum, cum hac presenti carta perpetuo valitura. Ita videlicet, quod ego vel meis, nec aliis qui post me fuerint domini de Ares, non faciant aliquam pectam vel forciam, nec aliquam sennoriam vel dominium, nisi ita sicut in foro Cesarauguste continetur; et ita sicuti illud forum postulat et demandat, dando decimam et primiciam. Et nos, predictus dompnus Latronus, retinemus nobis et nostris in Ares omnes furnos quos nos voluerimus construere ibi, sine aliqua missione vestra de vobis dicto concilio. Preterea, retinemus nobis et nostris omnia molendina que sunt vel fuerint infra terminum castri de Ares, cum suis aquis, et cequiis, [et capud cequiis], et cum omnibus que ad molendina pertinent vel pertinere debent. Preterea, retinemus nobis et nostris sex iovatas de terra ad ermo viste ad illa petrafita. Et dono vobis, consilio de Ares, et vestris, omnes terminos, montes, valles, ortos, ortales, vicinales, deffesas, paschuis et valles, et omnes aquas totius termini, salvis omnis tenedonibus quod vobis assignamus in isto die quomodo superius continetur, hec omnia predicta et singula habeatis et teneatis. Et etiam dono vobis ad unoquoque quinnone XX [kafficia] terre, et faciatis inde vos et vestri omnes vestras proprias voluntates post unum annum et unum diem, sicut de vestris propriis hereditatibus, franquis, liberis et quietis, sicut predicitur in foro de Cesaraugusta; salva etiam fidelitate nostra nostrorumque in omnibus. [...)

Actum est hoc Xº kalendas februarii era Mª CCª LXXXª prima. Sig+num dompnus Latrone, per me et omnes meos presentes atque futuros laudo et confirmo, testesque firmare rogo. Huius rei sunt testes qui ibi fuerunt rogati, don Johannes Perez de Albalat, sig+num. D'en Raguidiis de Calbera, sig+num. Andre de Molinus, sig+num. Vincentius d'Arnas, sig+num. Dominicus Lançola, sig+num. Martinus de Monterion, sig+num. In hec tempore regnavat dominus Jacobus in Ara[gonum] et in regni Maioricarum et Valentie, comitis Barchinone et Urgelli et dominus Montispesolani. Et in Dertusa dominus Poncius, episcopus eadem civitatis. Sig+num Petri Emieti [sic], notarii, qui pro mandamiento dompno Latrone hanc cartam scripsit, sigilli sui munimine roboravit, die et anno qui superius nominatis.

[jaumeprimer.uji.es)


Una altra font:

19.- El 23 de enero de 1243, el caballero Ladrón de Vidaura fue quien concedió carta de repoblación al concejo y vecinos de Ares a fuero de Zaragoza, y el rey otorgó privilegios a los nuevos pobladores, con el objetivo de que no abandonasen la plaza conquistada y ocupada.

(...) In Christi nomini (...) quod ego dompnus Latrone, per me et omnes meos presentes atque// futuros et omnes alios qui post me fuerint domini de Ares, dono atque concedo villam cum suis terminis de Ares (...) ad bonum forum de Cesaraugusta.

Anteriormente, en 1237, el monarca Jaime I había donado el castillo y villa en feudo al noble En Latró -Don Ladrón de Vidaura- que era uno de los caballeros que acompañaron al rey en la conquista de territorio del Reino de Valencia.

Domnus Ladron: castrum et villam de Ares in feudum, retentis pace, guera et potestate. p. 399

[GÓMEZ BAYARRI, José Vicente. Cartas pueblas valencianas concedidas a fueros aragoneses. p. 398. Aragón en la Edad Media XX. 2008] pdf en dialnet.unirioja.es


1243

Març, 9. Azeyt Abu Zeyt, darrer governaor almohade de València i primer senyor d'Arenòs, dóna a 146 cristians la carta pobla de Villahermosa ("el que pueblen y habiten ellos y sus sucesores El Castillo, aldeas y término de Villamalefa para convertirla en Villahermosa". Trobem el document sencer en una web de Ludiente però també a la web de la UJI.

Arxiu del Regne de València: "Manaments i Empars, 1632, llibre 6, mà 60, ff.18r-19v.) en web citada de Ludiente.

Hoc est translatum sive exemplum, actum Ville Vormosse, die XXV februarii anno a Nativitate Domini Mº Dº LXXIXº, sumptum fideliter a publica forma cuiusdam privilegii concessi per dompnum Açeyt Aboseyt [...]:

Sit notum cunctis, quod nos dompnus Açeyt, netus de Miramomelino, volentes populare christianorum terminum castri de Villa Malefa, facere Villam Formossam, consulte et ex certa scientia, per nos et omnes nostros presentes et futuros damus, et concedimus populationem castri de Villamalefa, ad faciendum Villam Formossam et aldearum totius termini eiusdem, vobis Joanni Selpha, et n'Ofre Esperandeu, et Garcia Sanz, et Petro Ferrer, et Dominico Villarroya, et Dominico Corbarani de Celpha, et Blasco Soriano, et vestris successoribus, et vobiscum simul CXL christianibus populatoribus et successoribus eorumdem, et ad plures si convenienter ibi in dicta populatione potuerint populari.

Iamdictam populationem vobis predictis damus et concedimus, et insuper assignamus et donamus vobis per terminos, ut vadit de angustu usque ad villam de Ferrerola, et de loco isto usque ad locum qui dicitur Lucemella, et de loco isto usque ad supremum de Penna Golosam, et huic modo cerro cerro, quomodo aque vertunt usque ad portum que dicitur Chera, et huic modo sicut vadit ad castrum de Ascollean, et istud usque ad locum que dicitur castrum de Pellinos, et hinc quomodo vadit usque ad sumum de Saxas, et huic quomodo aque vertunt usque ad pratum de Equa, et huic quomodo vadit usque ad locum quod dicitur Turrecella Sieca, et huic quomodo vadit usque ad villar de Azaroylla, et huic quomodo aque vertunt pro cerro usque ad collatum de Pedrafita, et huic modo ad dictum locum angusto.

Sicut infra termini de Villamalefa et de Villaformosa includuntur per circuytum, sich sine aliquo retentu et voce mala vocique persone dicta loca per terminos, vobis damus et per populationem dictorum locorum et omnium aldearum, sive alcarearum suarum, et totius termini eiusdem, vobis predictis et vestris damus et concedimus, et numero omnium populatorum quos ibi venerint ad populandum, ad quos eis ibidem fuerint assignate hereditates per Martinum Periz et a Dominico Villarroya, quos ad dividendas inter vos et ipsosmet ibi hereditates dictorum locorum, propter quod donamus, assignamus et successoribus illorum in perpetuum, cum planis, riguis, arboribus, montibus, vallibus, terminis et plantis, pasquis, herbis, lignis, garriciis, devesiis, piscariis, aquis et aqueductibus, furnis, molendinis, introitibus, exitibus, afrontationibus, terminis et suis pertinentiis universis a celo in abiso. Sub hac forma et pro hac donatione et populatione, sitis vos et vestri homines nostri, detis de omnibus fructibus vestram hereditatum et olivarum, donetis nobis in perpetuo decimam, tam pro nobis quam pro ecclesia et non amplius. De fructibus vero aliorum arborum nihil. Et sich possitis vendere, dare, et obligare hereditates vestras ad quemcumque volueritis, sine laudimio, et de firmamento. Preterea tamen annuo nobis et nostris dare decimam corderiorum, porcellarum, vitulorum, pullinorum, asinorum, equorum, decimam gallinarum, et eorum fructuum, lanearum et casearum nihil. [...] Damus vobis et vestris et omnibus populatoribus et habitantibus dictorum locorum, foros et consuetudines Daroche, et merinum, judices et alcaldes, secundum dictum forum. Et quod habeatis semper patronum foronum Daroche, per quod patronum semper judicemini. [...)

Quod est actum in Onda, anno Domini Mº CCº XLº IIº, septimo idus martii. Huius rei testes sunt: Guillermus Roda, Gunçalbus Aceydi, Martinus Perez d'Aznaria, Garcia Periz de Ferrera, Petrus Petri alcayt d'Arenoso, Eximen Perez de Artieda. Ego Petrus Sancii, notarius domini Aceyt, qui pro mandato domini Aceyt hanc cartam scripsit et sig+num fecit.

[jaumeprimer.uji.es)


En la mateixa web de Ludiente trobem una traducció que troben a l'Ajuntament de Villahermosa:

Carta puebla de Villahermosa del Río. SIGLO XIII (Traducción al Castellano)

Sea conocido de todos que Nos, el Señor Zeyt Abuzeyt, nieto de Miramomino, queriendo poblar los términos cristianos del Castillo de Villamalefa para hacer Villahermosa, juiciosa y prudentemente, por nos y para todos los nuestros presentes y futuros, damos y concedemos a la población del Castillo de Villamalefa, con el fin de fundar Villahermosa y las Aldeas de la misma, a vosotros Juan Celcha, Tomás Esperaindeo, García Sanz, Pedro Ferrer, Domingo Villarroya, Domingo Corbarani de Celfa y Blasco Soriano, y con vosotros, a vuestros sucesores, y a ciento cuarenta cristianos con sus descendientes, y a todos los demás que quieran, si fuese conveniente y pudiesen habitar en dicha población. A vosotros, los predichos, os señalamos los límites de dicho pueblo, que serán: desde el estrecho hasta la villa de Ferrerola; desde este lugar hasta Peñagolosa, siguiendo tal como va el sendero, que está sobre la misma y las vertientes de las aguas por el fuerte que se denomina Cheda y los campamentos de Ascollán y Pelinos, hasta lo más alto de Tabas, y siguiendo las vertientes, hasta el Prado de la Yegua, y pasando por los lugares denominados Torrecilla, Villa de la Azarolla y collado de Piedrahita, de nuevo al Estrecho. En el antedicho circuito, sin restricción alguna y sin murmuración de ninguna persona, se incluyen los términos de Villahermosa.

Os damos tales lugares para la repoblación de los mismos, nombrando alcaides de las aldeas que formaréis. Queremos que a vosotros y a vuestros sucesores, y a los pobladores que vinieren a habitar dicho lugar, les sean asignadas posesiones por Martínez Pérez y Domingo Villarroya; les nombramos, a ellos y a sus sucesores, agrimensores de las posesiones y heredades de dichos lugares en todo lo que se refiere a acequias, árboles, montes, valles, términos y plantas de los parques, hierbas, leñas, peces de las aguas, conducción de las mismas, molinos, caminos, yermos, lindes, etc., pero con la condición de que, por esta donación y población, vosotros y vuestros hombres deis, a nosotros y a nuestros sucesores, así como a la iglesia, la décima parte, y no más, de los frutos de vuestras heredades. Nada queremos de las demás producciones, y así, sin ningún gravamen, podéis vender, dar, obligar a vuestras heredades a quien queráis. Tampoco os exigimos nada de lo demás que se cría bajo el cielo, como cordero, cerdo, terneras, pollinos, caballos, gallinas, leche y queso.

Apenas transcurran cinco años, nos comprometemos, nosotros y los nuestros, a dar, a vosotros y los vuestros, las primicias para los usos de vuestras iglesias, y concederos que vuestros hijos sean siempre racionales de las mismas. Queremos que, en su caso de muerte subitánea, de cualquier modo que acaeciera a cualquiera de los vuestros, no se le quite la quinta parte de sus bienes; mas si se prolongase la enfermedad en confesión y recepción del Cuerpo de Cristo, por negligencia suya, en este caso se quinte su haber. Os damos, a vosotros y a los vuestros y a todos los pobladores y habitantes de dichos lugares, los fueros y costumbres de Daroca para que juzquéis siempre con arreglo a los mismos, prometiendo no imponeros nunca otros fueros o costumbres. Los que se ha efectuado en Onda, en el Año del Señor, de mil doscientos cuarenta y dos, el día ocho de marzo, siendo testigos de este documento Guillermo de Rada, Gonzalo Aceidi, Martín Pérez Dasquia, García Périz de Ferrera, Pedro de Pedro y alcalde de Arenós, Gimén Pérez de Artienda. Yo, Pedro Sanz, notario del señor Azeyt, por mandato del señor Aceyt, esta carta escribí y firmé. Os damos, a vosotros y a los vuestros, para siempre franco, libre y sin ningún gravamen el molino que existe en la villa principal, pero con la condición de que no muelan en él más que los habitantes de la villa Mayor. Los otros molinos y todos los hornos de dicho lugar los reservamos para nosotros y los nuestros.

[LUDIENTE ACTIVO! Blog sobre Ludiente. 10 de junio de 2013.] rochaludiente.wordpress.com


1243

Maig. Curiosament en la Carta de poblament que dóna el Temple a 40 pobladors de Mirambel, no apareix ni Portell ni La Albareda en els termes senyalats. Deu ser perquè és tan petita la franja en la que llindem que o no la posa o no l'hem identificat. Martínez Calvo ens la done traduïda, i trascribim un fragment:

“La Orden del Temple otorga a cuarenta pobladores de Mirambel esta carta de población, similar a la de Cantavieja, con sus términos y límites”. I continua dient: “Yo Frey R., por la gracia de Dios humilde Maestre de las casas de la Milicia en Cataluña y Aragón, con el consejo y voluntad de todo el convento de Cantavieja,[...] damos y concedemos a los cuarenta pobladores y sus descendientes de Mirambel con todos los sucesores, para que lo tengáis y poseáis libre e ingenuamente con derecho perpetuo por todos los siglos de los siglos amén; con sus ademprios, a saber: de aguas, caminos, montes, bosques, pastos, carrascales, y en general con todas las pertenencias que suelen darse en todo poblamiento. Los términos de Mirambel son éstos: del cabezo del Frayle según ataja el regacho de la Morera, cayendo al río de Cantavieja y así río abajo hasta el hondo del carrascal y sale del río y va hasta la pieza de Sancho Cañizar y de Guillén de Barberán y va por el barranco abajo a salir al río Cantavieja, y río abajo para el regacho de Castiel de Tormos y sigue la pieza de Domingo de Orios y y sube al cabezo alto sobre la pieza de Pero Ximeno y pasa sobre la pieza de Sancho de Mora y vuelve al cabezo del Frayre.”

  -AHN. Cód. 660 B, pp.21-23

  -Publ. Ledesma, M.L. “La colonización del Maestrazgo turolense por los Templarios” en “Aragón en la Edad Media. Enonomía y sociedad”, V, (Zaragoza, 1983), pp. 90-91, doc. 6.

[MARTÍNEZ CALVO, Pascual. Historia de Castellote y la comarca. Antiguo partido, La Ginebrosa y Olocau del Rey. Pàg. 84. Editorial Hechos y Dichos. Zaragoza, 1992]


Anant a una font més original, la de M. L. Ledesma, trobem la transcripció en llatí d'una copia del document:

A.H.N. cod. 660 B, pp. 21-23

In Dei nomine et eius gratia. Notum sit cunctis tam presentibus quam futuris, quod ego frater, R., Dei gratia humilis magister domorum milice Templi in Catalonie et in Aragone, cum consilio et voluntate omni conventi Vetule Cante, et cum consilio fratris G. d'Ager preceptor Vetulecante et fratris G. d'Esmont preceptor Villeli et fratris Folco preceptor Castellote et fratris G. Desmont Gran et fratris G. de Belpuy et fratris Rostan Auger et fratris G. Gonsa camerari eiusdem loci, damus et concedimus XL populatoribus et eorum successoribus de Mirambelli, cum omnibus succesoribus suis, libere et ingenue ad habendum et posidendum iure perpetuo per cuncta secula seculorum amen. Cum adempramentis suis videlicet aquarum, viarum, montesium, nemorum, pascuarum, carascalium et generaliter cum omnibus aliis adempramenis, sicut in aliis populacionibus fieri solet.

Termini vero Mirambel sunt isti, de Cabezo del Frayle asi cum atalla lo rigallo de la Morera et cadet in rivo Vetulacanta, et sic cum vadit lo rivo aiuso usque ad fondon del Carrascal et exit del rivo et vadit usque ad piezam Sancho Canizari et de Guillem de Barberán et vadit per lo varanco aiuso e exit ad rivum Vetulacanta et vadit per lo rivo aiuso et cadit in regallo de Castiel de Tormos et vadit a la pieza Domingo d'Orios et vadit al cabezo alto sobre la pieza de Pere Ximeno et vadit super pieza de Sancio de Mora et torna al Cabezo del Frayre[...]

També més endavant diu: "...omnis vicinus de Miranbel..."

[LEDESMA RUBIO, Mª Luisa (1983): La colonización del Maestrazgo turolense por los Templarios.]  pdf en dialnet.unirioja.es


La mateixa Ledesma, la comenta:

Dos años después (que a La Cuba y La Iglesuela) se otorgaba carta puebla a Mirambel. La tributación que debería abonarse al Temple y el resto de las condiciones también eran similares a la que en 1225 se acordó para la villa de Cantavieja. En 1299 la población de Mirambel recibió del monarca el privilegio de celebrar un mercado semanal, prueba indiscutible del éxito de la colonización y de la actividad creciente de la villa.

[LEDESMA RUBIO, Mª Luisa (1983): La colonización del Maestrazgo turolense por los Templarios.]  pdf en dialnet.unirioja.es


1243

Maig, 19. Llegim informació sobre un acord que va haver en un conflicte territorial sobre Olocau del Rei, en un llibre sobre documents procedents de la Cancilleria de Pedro III el Gran i el seu successor, Alfonso III:

En 1243, hospitalarios y templarios llegan a un acuerdo 'post multas contentciones', en virtud de cuyo documento quedan fijados los términos del castro de Olocau. El área de fricción sobre la que se provoca el contencioso se sitúa 'cum terminis de Cantaviella et de Castelloto et de villas suis', territorios que se corresponden con los términos municipales de Tronchón y Castellote (en la zona de Bordón, fundamentalmente). El texto describe los límites municipales que aún en la actualidad se paran a Bordón de La Todolella y Olocau del Rey, y a éste de Tronchón: desde la Cueva de Álvaro, por la Tosquilla y el río Bordón, hasta la Peña Ovejera, y de ahí al Castellar.

La partición de términos que se explicita en este documento se rige por una serie de hitos, tanto topográficos ('Pena de la Ovellera', 'Cova de la Candela'), como referidos al hábitat (antiguo, como el 'Castellare Vetus', y moderno, como Bordón), y hace mención a un único mojón, sito en La Codoñera. Es  abundante la referencia al hábitat, que se define por su variedad. 'villar' (Villar de la Malefa), 'torre' (Torre de Criaçon), 'castro' (Olocau y Tronchón), e incluso un 'Castellar Viejo', que se sitúa entre los castillos de Tronchón y Olocau (en la actualidad  se conserva el topónimo 'Castellar' en el límite entre los términos de ambos municipios).  La mayoría de estos espacios de poblamiento se encuentran dentro de los límites de la encomienda de Castellote, mientras el territorio hacia Tronchón y Olocau parece menos densamente poblado, un área dedicada a pastos para la ganadería. Y no parece necesario insistir en la trascendencia que tiene este documento para manifestar la existencia y características de estos núcleos de poblamiento del tipo de masías, en algunos casos fortificadas.

La importancia de los términos en litigio radica entonces verosímilmente, en su valor para la ganadería. Un vistazo a la cartografía actual confirma la importancia de la actividad pecuaria, si atendemos a topónimos que hacen referencia a la existencia de dehesas, por ejemplo. De hecho, incluso en la propia toponimia mayor se mantienen nombres como 'Monte del Bobalar' (en alusión al 'boalar' o espacio que se dedica al pasto de la cabaña propia, con preferencia del ganado de labor). Históricamente, la encomienda de Castellote se encuentra en un momento de expansión, tanto demográfica como económica. Expansión que queda atestiguada por el hecho de que se multiplican en el cartulario las noticias de nuevas roturaciones. La propia Santolea, que es objeto de controversia entre los de Olocau y Castellote, es un territorio situado entre el Guadalope y Dos Torres de Mercader, 'dominicatura' del Temple, que se pone en explotación en la década de 1260. [...] (pàg.40-41)

Ací transcribim el text (document 39):

1243, mayo, 19. Concordia entre Hugo de Fullaquer, Castellán de Aposta, y Raimundo de Serra, maestre del Temple, por los términos de Olocau, Cantavieja, Castellote y Tronchón. AHN, Códice 594-B, p.44, doc.35.

In Dei nomine universis Sancte Matris Ecclesie filiis in notescant quod post multas contenciones qui vertebantur inter fratrem Hugonem de Fulalquerio, Castellanum Emposte, et fratres Hospitalis potentes ex una parte, et fratrem Raymundum de Serra, Domorum Milicie Templi in Aragonia et Catalonia magistrum, et fratres domus eisdem Templi ex altera, defendentes, super terminis de Olocau, et de Cantavetula, et de Castelloto, et de Tronxon, eandem pro bono pacis compromiserunt super premisis inter fratrer Raymundum de Vetula comendatorem Emposte, et fratrem Arnaldum de Villari Acuto, comendatorem domus Ospitallis Barbastri, et fratrem Petrum Examen, comendatorem Gardenii, et fratrem Guillelmum de Monte, comendatorem Vilelli. Itaque quidquid ipsi dicerent iure laude vel consilio ab utraque parte firmum per pro aberetur adiunxerint eciam quintam personam Berengarium de Trogone, archidiaconum Benascensis, ut si in aliquo ipsi quatuor descordarent, per ipsius sentenciam separetur.

Predicti vero fratres et prenominatus archidiaconus personaliter accedentes ad locum de quo questio movebatur, vocaverunt qui erant evocandi et cum tota diligencia rei veritate quesita, terminos ipsius castri de Olocau ita, ut inferius continetur, terminaverunt et diviserunt cum terminis de Cantaviella, et de Castelloto et de villulis suis.

Protenditur igitur terminos de Olocau usque ad Castellare Vetus, quod est in sumitate inter castrum de Olocau et de Tronxon, et inde sicut aque vertuntur in Olocau per barancum usque ad mollon quod est in collato de La Codonera, et deinde vadit per viam de Morella usque ad torentem magis profundum, et inde per ipsum torretem usque ad rivum, et deinde sicut rivus currit verso Morella. Ex parte de Castellot, terminatur et protenditur usque ad villare de La Malefa et hinc ad semitam de Turre de Criaçon, et deinde per serram citra Covam de Alvaro et exit ad viam que vadit ad Tosquellam, et deinde usque ad rivum de Bordon et hinc per rivum superius usque ad Penam de la Ovellera, et deinde usque ad Covam de la Candela, et inde usque ad Castellare Vetus quod superius est positum.

Que omnia predicta et singulla (sic) predicti magistri et fratres Ospitalis et Templi pro se et successoribus et domibus suis aprobaverunt, laudaverunt et concesserunt, promitentes eam omnia in perpetuum se observaturos.

Quod est actum XIIII kalendas junii, anno Domini Mº CCº XLº tercio.

Sig(signo)num fratris Hugoni de Fulalquerio, Castellani Emposte. Sig(signo)num fratris Raymundi de Serra, Domorum Milicie Templi in Aragonia et Catalonia magistri. Sig(signo)num fratris Raymundi de Vetulla, comendatoris Emposte. Sig(signo)num fratris Arnaldi de Villari Acuto, preceptoris Barbastri. Sig(signo)num fratris Petri Examenis, comendatoriis (sic) Gardenii. Sig(signo)num fratris Guillelmi de Monte, preceptoris Villelli, quod omnes hoc laudamus, concedimus et firmamus.

Testes que firmare rogamus: Sig(signo)num dopni Garcie de ALNOR [? va ser nom de dona]. Sig(signo)num Raymundi de Calvera. Sig(signo)num Michaelis del Pescador, justice Villarislongi. Sig(signo)num Johannis del Caniçar, justicie de Tronxon.

Testium huyus rey, Petrus de Cubellis ab utraque parte rogatus et mandatus, hoc scripsit suum quod sig(signo)num aposuit. (pàg.122-123)

[DE LA TORRE GONZALO, Sandra (2009): El Cartulario de la Encomienda Templaria de Castellote (Teruel), 1184-1283. Universidad de Zaragoza. Facultad de Filosofía y Letras. Departamento de Historia Medieval. Ciencias y Técnicas Historiográficas y Estudios Árabes e Islámicos de Investigación de Excelencia C.E.M.A. Zaragoza.] (consultat en Cantavella)


- Castellare Vetus és el Castellar que està just on acaba el parc de Manzanera, actual límit territorial amb Tronchón.

- barrancum: podria ser el Barranco de la Tejería, però només al naixement d'aquest.

- mollon quod est in collato de La Codonera: Aquest colladet està en el punt on es troben l'antiga i la nova carretera de Olocau a Tronchón. Allà està el Mas del Mojón. I no només està aquest topònim, sino que trobem també als mapes, la Pared del Mojón i la Solana del Mojón. Aquesta Codonyera, doncs, no té relació amb el poble d'aquest nom sinó amb aquest mas d'Olocau. Per cert, en un document de 1212 sobre la confirmació de la batllia de Cantavella, la cita com a "torre de Codoñera". El molló encara existeix i està pegat al mas. Es pot veure des  de la carretera.

- viam de Morella: prop d'aquell Mas del Mojón anava, segons els mapes el "Azagador de la Torre", que va fins la Masía Torre Algares. Podria ser aquest, ja que és l'actual límit territorial.

- torentem magis profundum: sembla el Río Tormos, ja que en l'actual límit territorial, de la Masía Torre Algares, baixa directament a aquest riu.

- usque ad rivum, et deinde sicut rivus currit verso Morella: aquest ha de ser el Río Cantavieja que, efectivament, va direcció al castell de Morella (i aldees)

- villare de La Malefa: si seguim l'actual límit territorial, seria la Masía Molino Royo, lloc on s'uneixen Olocau, Mirabel i la Mata. A la versió aragonesa de la wikipedia, en 'Castiello de Villamalefa', fan venir 'malefa' de l'àrab, significant 'polita' o 'fermosa', similar a Villahermosa. També trobem una alqueria de Castelló anomenada 'Almalefa' que diuen que, sense dubte, ve de 'salina'.

- semitam de Turre de Criaçon: si seguim els límits actuals, devia de ser un mas que hi ha just a dalt de tot, el Mas Blanco.

- per serram citra Covam de Alvaro: aquesta cova està ja vora la carretera d'Olocau a Bordón. Ara li diuen "cueva del árbol". Ahí no especifica gens, ja que són uns 4 km sense saber per on va. Excepte que això de "per serram" vulga dir alguna cosa, com que va per les parts altes o que va en linea recta. ¿què volia dir exactament 'per serram'?

- Tosquellam: la Tosquilla és un barranc (i també una partida) que baixa justament de la Cueva de Alvaro. Queda ja prop del Bordón-poble.

- rivum de Bordon: el barranc anterior arriba al río Bordón. Ara el límit territorial no arriba a aquest riu sinó que va per la cresta de la serra anterior.

- usque ad Penam de la Ovellera: riu amunt està, efectivament, la Sierra de la Ovejera, que ja quedaria fora, per cert (entre Bordón i Villarluengo); però també hi ha una partida 'la Ovejera' al terme d'Olocau. No descartar-la.

- usque ad Covam de la Candela: prop d'aquesta Serra de la Ovejera, una mica desviada cap al terme de Villarluengo, hi ha una "Cueva Calandín". Està una mica més allà de la roqueta que sobresurt de vora el Mas de la Rambla (el Cerro Bureles). Investigar quina cova era. Per què 'candela'? I havia alguna "almenarella" per fer senyals? En un document de 1212 sobre la confirmació de la batllia de Cantavella, la cita també: "se dirigen a la Peña de Ovellera y a la Cueva de Candela y a la torre de Codoñera".


1244

Enero, 2. Carta-pobla de Castellote i Cuevas de Cañart (és l'any de la Era 1282 però que correspon al Any del Senyor 1244). L'Orde del Temple atorga carta de població als concells de Castellote i de les Coves, fixant els termes i establint la tributació deguda pels pobladors i la reserva i monopolis del Temple (AHN. Ordenes Militares. San Juan, Lengua de Aragón, leg. 254, nº 5. Copia en papel del año 1729, testificada por el notario Pedro José Rifatierra). Nombra per on parteix, i encara que no nombre Portell, cita altres llocs interessants de la comarca:

[...] los términos siguientes: a saber: el Vivallo y de el Vivallo toda la Sierra adelante a la Almanarella hasta la Cueva de Alvarc hasta Villar de los Trillos, y desde Villar de los Trillos hasta Cacarabed y desde Cacarabed hasta el río y río arriba hasta el vado de Julve y desde el vado de Julve hasta la fuente que se dice la Pinilla y desde la Pinilla hasta la leguna de Fortun Garces, dividiendo el termino las aguas batientes y desde la liguna hasta la Val de Abra (...) y desde allí hasta el lecinar y desde el lecinar hasta la caida de Fogañan y desde Fogañan hasta el collado de Vallipon y desde el collado de Vallipon hasta la azud de Camaron y desde la azud toda la sierra arriba hasta el Vivallo y la Cueva dividiendo los terminos. Todo lo que incluien, cierran y contienen las dichas confrontaciones, os lo cedo yo el sobredicho comendador de Castellote a vosotros los dichos consejo de Castellote y las Cuevas y a todos vuestros sucesores [...]

[I més avall afegeix algun altre topònim)

[...] en compensación de las decimas y primicias de Ragante (o Xaganta) [Raganta en la web] y Bordon y del Puerto de Avella que os reservasteis por deberse al Temple por pacto [...] y cedemos todos los molinos y heredades que fueron de los hijos de María Exulbe y de los molinos de la Torre de Novilla con sus heredades que fueron de Guillem Arnalt y del molino de Garcia Roiz con sus heredades y asimismo en las Cuevas del molino de don Arnaldo y del molino de Luna muger de Aznar, y del molino de Sancho de Pedro, para que sin contradicción de persona alguna, así en los términos de Castellote como en los de las Cuevas los poseáis con pleno dominio, por vos o por el gran maestre y caballeros comendadores [...] y prometemos por nosotros y nuestros sucesores, a saber es: para el consejo de Castellote desde la hoz de Nocilla hasta la hoz de San Bartolomé y para el consejo de las Cuevas desde el prado de Boneta hasta la Villa de las Cuevas, y prometemos tener los sobreditos molinos dispuestos y suficientes para moler [...] Y asimismo nosotros los sobredichos consejos por nosotros y nuestros sucessores queremos que vosotros los sobredichos comendador y caballeros y todos vuetros sucesores percibáis de los morales de Guadalof hasta aquí la mitad y de Guadalof hasta, la quinta parte de dichos trescientos sueldos [sic]. [...]"

[MARTÍNEZ CALVO, Pascual. Historia de Castellote y la Comarca. pp.77-78. Hechos y dichos. Zaragoza, 1992.] Hi ha una transcripció íntegra en la web: http://usuarios.lycos.es/jedana/fourphotogalery8.html [enllaç caigut]


1244

Març, 23. Carta dels senyors de Culla per a 60 pobladors.:

23.- El 23 de marzo de 1244, Guillem de Anglesola y su mujer Constanza -hija de Blasco de Alagón-, señores del castillo de Culla, conceden carta puebla a Culla para 60 pobladores, a fuero, usos y costumbres de la ciudad de Zaragoza.

(...) Sit omnibus manifestum quod nos, Guillermus de Angularia et Constancia, uxor eius, (...) damus et concedimus ac etiam in presenti tradimus vobis Simon de Culla et Guillermo Berenguer, nunch et in perpetuum, ad populandum videlicet locum nostrum de Culla, cum omnibus suis terminis (...) ad bonos foros, usus et consuetudines et privilegia civitatis Cesarauguste.

Anteriormente, el rey Pedro II el Católico de Aragón, padre de Jaime I el Conquistador, prometió en 1213 el castillo de Culla y otros territorios a Guillem Castell, Maestre de la Orden del Temple, antes de su conquista.

(...) Castrum et villam de Cullar, quam cito deus illud dederit in manibus Christianorum, cum omnibus terminis.

[GÓMEZ BAYARRI, José Vicente. Cartas pueblas valencianas concedidas a fueros aragoneses. p. 400. Aragón en la Edad Media XX. 2008] pdf en dialnet.unirioja.es


A l'Arxiu Virtual de la Universitat Jaume I trobem el text íntegre d'aquesta carta de Culla, atorgada en el mateix poble per Guillem d'Anglesola i la seua esposa Constança d'Alagó, a fur de Saragossa:

Arxiu Municipal de Culla. Signatura B-3. Còpia autoritzada de 1374 en pergamí
Garcia Sanz, Arcadi - Garcia Edo, Vicent. "La carta de població de Culla". Imatge de Culla. 1994, pp. 64-68

Hoc est transllatum bene et fideliter factum in locho de Cuylla, XX die mensis febroary anno a Nativitate Domini Mº CCCº LXXº quarto, sumptum a quodam instrumento publico domini Guillermi d'Angullarya et Constancia, eius uxoris, tenor cuius sequitur in hunc modum:

In Dei nomine. Sit omnibus manifestum, quod nos Guillermus de Angularia et Constancia uxor eius, ambo insimul, per nos et omnes nostros presentes atque futuros, damus et concedimus ac in presenti tradimus vobis, Simoni de Culla et Guillermo Berenguer, nunch et in perpetuum ad populandum, videlicet locum nostrum de Culla cum omnibus suis terminis, qui dividantur ad sexaginta populatores, ad decimam et primiciam tantum.

Termini vero dicti loci, sic determinatur et confrontatur: de podio de Moncatil vadit directe ad baranchum del Mançanar, et intrat ad rivum qui descendit dels Albers. Et de dicto rivo vadit et ferit in rivum Sichum. Et rivum rivum vel cursum vadit ad terminum de Alcalaten, et dividit cum termino de Vilafames. Et intrat ad ramblam de Carbonera, et dividit cum termino de la Serra. Et ramblam in sursum dividit cum termino de Ares. Et ascendit in serra de Foveis, et vadit directe a Mochellos. Et de Mochellos ascendit directe in dicto podio de Moncatil. [...)

Quod est actum in Culla, X kalendas aprilis, anno Domini millesimo CCº XXXXº IIIº. Sig+num Guillermi de Angularia. Sig+num Constancie eius uxoris, qui hec laudamus et concedimus, testesque firmare rogamus. Sig+num Simonis de Culla. Sig+num Guillermi Berenguer, populatorum predictorum. Sig+num Bernardi de Guimera, militis. Sig+num Berengarii d'Orpinell, militis. Sig+num Raymundi de Canet. Sig+num Petri Roig, testium. Sig+num Dominici Petri, abbatis de Benaçal, qui hanc cartam scribi fecit, clausit et signavit. Se+nyal de.l honrat en Guiamó Biota, justícia del loch de Culla, qui vist e regonegut l'original de la present carta, en lo present tresllat la sua acturitat e decret prestà e donà a mí, notari dejús scrit, de la mia pròpia mà scriure ffeu, en presència d'en Pasqual Simó, veý de Benaçal, e en Berthomeu Angevý, e en Domingo Miralles, fill d'en Pere, vehyns de Culla. Se+nyal de mi, en Jachme Gargil, notari públich per actoritat del senyor rey d'Aragó, e per tota la terra e senyoria sua, qui en lo present treballat per testimoni m·i scriví. Sen+yal de mi, en Jacme Ros, per aucturitat real notari públich, per tota la terra e senyoria del senyor rey, qui en lo present traslat per testimoni dejús me scriví. Se+nyal de mi, en Pere Miralles, notari públich de Culla, qui lo present tresllat per manament del desús dit honrat justícia, de la mia pròpia ma scrivý ab sobreposat en lo XXVIèn recgló, que diu "abbatis", e bé e fellment ab lo horiginal de aquell comprový e cloý en lo loch e dia e ayn en lo primer recgló contenguts.

[jaumeprimer.uji.es]  


1245

Setembre, 13. Joan de Brusca atorga la carta pobla de Tirig. En la web de la UJI trobareu el document sencer.

Edició d'Enric Guinot Rodríguez. Les cartes de poblament medievals valencianes. València 1991, pp. 191-192

Sit notum cunctis, quod nos, Johannes de Bruscha, et coniug mea Berengaria, uterque nostrum pro toto, per nos et per omnes nostros, cum hoc publico instrumento perpetualiter valituro, damus et stabilimus vobis, Monteserrato, et Tarascono, en An Falchs, et populatoribus quos ibi miseritis et vestris successoribus et heredibus, imperpetuum, scilicet omnem illum locum de Tirixt ab integro, cum terminis et pertinentiis suis. Damus vobis et vestris, nos et nostris, in hunc videlicet modum que prefatum locum populetis bene et legitime, nostre voluntati et vestre, ad viginti populatores ibi suficientes, salva tamen nostra quinnonia in omnibus. Prefatum locum vobis et vestris damus et stabilimus iuribus hereditatoribus, ad bonum forum et consuetudinem civitatis Cesarauguste, in quo ipsum a domino Blascho adquisivi, et fratrum de Calatrave.

Prefatus locus afrontat, de una parte, in termino de Cervaria, ad Rocham Rubeam, et vadit ferire ad serram apud Covas, et pergit serram serram aquam versantem usque in Valletorta, et vadit rivum amunte ad Castellar Gros, et ad terminum de Catino, et vadit serram serram aquam versantem apud Tiryit, et redditur usque in termino de Cervaria, ad Rocham Rubeam.

Sicut a dictis terminis prefatus locus terminatur et afrontatur, sic damus et stabilimus vobis et vestris, cum ingressibus et egressibus suis, secure et potenter, et directis et pertinentiis, et cum aquis et petris, et lignis et saxis, et erbis et fustis, et venationibus et arboribus diversum generum, et pascuis, et cum omnibus melioramentis quos ibi facere poteritis, et cum omnibus que illi loci pertinentibus pertinent et pertinere debent, aliquo modo nec aliqua ratione; in hunc videlicet modo que prefatum locum habeatis, teneatis, posideatis et expletetis. Ita tamen, que unusquisque predictorum viginti laboratorum per seipsum et sui successori, nobis et nostris successoribus censum ibi faciatis, scilicet unusquisque quinque quarterias frumenti, boni et recepturi ad mensuram Tarrachone, quem nobis et successoribus nostris in perpetuum detis annuatim in festo Sancte Marie augusti, sinne omni missione nostra, in pace et absque omni contradictu, in statuto loco et absque omni alio usatico, et servitute, et fatigua. [...]

Quod est actum idus septembris anno Domini millesimo CCº XLº quinto. Sig+num Johannis de Bruscha. Sig+num Berengarie, coniugis sue, qui hec concedimus et rogamus scribi et firmari. Sig+num Johannis. Sig+num Guillelme, filii eorum, firmancium. Sig+num Galliani. Sig+num Guillermi Guitardi. Sig+num Petri Gaucii, testium. Raymundus de Pegueroles, notarius publicus, hec scripsi et hoc sig+num fecit, die et anno prenotatis, cum litteris supprapositis in IIIIª linea.

[jaumeprimer.uji.es)


Gómez ho avança un any i diu que va ser el 13 de Setembre però del 1944. A no ser que siga un altre document. Gómez diu que és la segona carta pobla a Tírig, aquesta per a 20 pobladors. El 15 d'agost de 1238 ja se n'havia fet una.

26.- La localidad de Tirig fue conquistada en el reinado de Jaime I y fue señorío de Blasco de Alagón, quien otorgó el 15 de agosto de 1238, en Morella, la primera carta puebla al lugar de Tírig a nombre de Juan Brusca, su mujer Berenguera, y los suyos.

(...) Sit notus cunctis quod nos, Blaschus Alagonis, per nos et omnes successores nostros, (...) propter multa grata et servitia quod tu, Iohannes de Brusca, vassallus noster, nobis fecisti, damus tibi et uxore tue, Berengarie, et vestris, imperpetuum, quandam videlicet hereditatem nostram que est in termino de las Covas, que hereditas vocatur Terich.

El 13 de septiembre de 1245, Juan Brusca y su mujer doña Berenguera, ya señores de Tirig, concedieron una segunda carta puebla al lugar para 20 pobladores, a fuero de Zaragoza.

(...) Sit notum cunctis quod nos, Iohannes de Bruscha, (sic) et coniug mea, Berengaria (...) damus et stabilimus vobis, Monteserrato, et Tarascono, et Anfalchs, et populatoribus quos ibi miseritis et vestris successoribus et heredibus imperpetuum, scilibet omnem illum locum de Tirixt (...) ad bonum forum et consuetudinem civitatis Cesarauguste. p. 402

[GÓMEZ BAYARRI, José Vicente. Cartas pueblas valencianas concedidas a fueros aragoneses. p. 402. Aragón en la Edad Media XX. 2008] pdf en dialnet.unirioja.es  


 

segles

segle XII

s. XII

s. XIII

s. XIV

s. XV

segle XIV

biblio

Cartes de poblament i delimitacions de territoris:

llistat    1101-1200   1201-1232   1233-1245   1246-1300    1301-1800

Topònims:   A   B   C   D-L   M-O  P-R   S-T   U-Z   autors


portell.es  -  portellweb@yahoo.es

Recopilació bibliogràfica i transcripcions de Jacint Cerdà