PORTELL: toponímia de cartes pobla i altres documents antics de la comarca dels Ports i de comarques pròximes com l'Alt i Baix Maestrat, Plana Alta, Alcalatén, Comunidad de Teruel, Gúdar-Javalambre, Maestrazgo, Bajo Aragón, Matarranya, Andorra-Sierra de Arcos, Terra Alta, Baix Ebre i Montsià.


 autors biodiversitat topònims cartes pobla història

EIXIR

 

 

Topònims:   A   B   C   D-L   M-O  P-R   S-T   U-Z   autors

TOPÒNIM

REFERÈNCIA BIBLIOGRÀFICA

Uixò L'històric castell d'Uixò està en la Vall d'Uixó, a la Plana Baixa. Apareix en la Crònica de Jaume I: ...venc-nos missatge de Uixó e de Nubles, e de Castro, que si els volíem fer bé que ens retrien los castells, pus Almenara havíem... (cap.249) [JaumeI ]
Ulldecona Ulldecona és un poble del Montsià. Jaume I el cita a la seva Crònica. Per exemple: ...e ploc tant en aquella saó, que, quan volgren passar lo riu d'Ulldecona (la regina e don Ferrando), no el poc passar sinó un cavaller qui passà en un cavall, e passà nedant, e dixeren-li ans que passàs, que vingués a nós a Peníscola e que faés assaber que la reina era vinguda e don Ferrando a Ulldecona e que no podien passar lo riu ab les dones  (cap.239) Més avant, el rei es queixa de Zayyan d'algunes incursions passades als seus dominis: ...quan nós fom a Mallorques per conquerir que ens venc córrer en nostra terra, e venc tro a Tortosa e a Amposta, e el mal que ell nos poc fer, e ell e sos hòmens, en hòmens nostres e en bestiar, que ho féu. E combaté'ns Ulldecona, que era dins el nostre regne. (cap.275) [JaumeI] |  Oleastro, es Ulldecona. col.648. nu.6 (consultar) [Escolano,1611]
Useras v. Useres, les
Useres, les Les Useres, Useras en castellà, és un poble de l'Alcalatén. | Useras (escrit Vseras). col.703. nu.2 (consultar) [Escolano,1611]
Valdelinares Valdelinares és un poble de la comarca Gúdar-Javalambre. En un llibre de 1622 s'enumeren les Aldees de la Comunidad de Teruel en l'any 1429. En l'entrada TERUEL estan totes les que apareixen. El mismo priuilegio de la agregacion de 12. de Abril.1429. pone el numero, y nombres de las Aldeas de la Comunidad de Teruel, que son la Villa de Mosqueruela, ValdeLinares (Valdelinares), Gudar (Gúdar), Cedrillas (Cedrillas)... (pàg.277) [Blasco,1622]
Valdeltormo Valdeltormo és un poble del Matarranya. | TORMILLO, EL. Del latín TUMULUS (Huesca): peñasco elevado, altura; TORMOS (Alcalá de Gurrea, Huesca...). Ídem al anterior; TURMO, EL (Gerbe y Griebal). Ver El Tormo [però no el trobo]. [Benito,2002]
Valdenues v. Nocito
Valderrobres v. Vall-de-roures
Vall de Almonacid La Vall de Almonacid és un poble del Alto Palancia. | Almonazit, valle. col.749. nu.1 [Escolano,1611 ]
Vall-de-roues Vall-de-roues, Valderrobres en castellà, és un poble del Matarranya. | Apareix en la Crònica de Jaume I: E, deçà d'Eslida e de Lleó, que hi havien vençuts bé tres milia crestians que els entraven per fer mal, que eren de les partides de Tortosa, e d'Alcanís, e de Castellot, e d'Ortta, e de Vilallonga, e d'Alcanada, e de Vallderroures, e d'altres llogars que eren vilers escampats. (cap.370) [JaumeI]
Vallem Tortam v. Valltorta
Valles, las ...et includit intus Biel. Et vadit ferire ad castellum de Cervol, et transversat per fundum de Vallibona, et exit ad serram, et transversat las Valles, et dividit terminum cum Chert... (doc.1232, Morella P) [UJI; Garcia,1994]
Vallibona VALLIBONA; Vallibonam (1157, 1194); Vallis Ibone (1209); vayllibona (1232). Del llatí /valle bôna/ (vall bona). Mossarabisme. [Arasa,1991] | ...et includit intus Biel. Et vadit ferire ad castellum de Cervol, et transversat per fundum de Vallibona, et exit ad serram, et transversat las Valles, et dividit terminum cum Chert... (doc.1232, Morella P) [UJI; Garcia,1994] | Vallibona té carta pobla: ...dono vobis Vidal de Sogues et Benedet de Bearn, et vicinis populatoribus qui popularunt in Vallibona [...] et de Peña de Biel, sicut aque vertuntur versus Vallibonam transusque profundum de Vallibona, et vadit ferire in illa serra de Turmell... (pob.1233, Vallibona P) [UJI; Guinot,1991] | Vallibona. col.685. nu.4 (consultar) [Escolano,1611]
Vallibonam v. Vallibona
Vallis Ibone v. Vallibona
Vallivana Emili Casanova, sobre el romanç andalusí (o mossàrab), copiant de Coromines, diu, d'una manera confusa: "Vallivana, VII, 433: s'explica per fonètica mossàrab que manté les vocals finals, aquí la 'I' llatina." [Casanova,2010]| VALLIVANA (Morella); Balmana (1194); Vallivana (1239, 1250). Mossarabisme. [Arasa,1991] | Vallmanya (m. de Conflent): doc. ant. Valle Magna (s.X) 'vall gran'. [Torné] | ...et dividit terminum cum Chert. Et descendit per illas lomas, et transversat vallem que venit de Vallivana et dividit terminum cum Cervaria... (doc.1232, Morella P) [UJI; Garcia,1994]
Valltorta, la Barranc de la Valltorta: ...et ascendit per illam serram et dividit terminum cum Teri, et vadit ferire ad Vallem Tortam, Catinus intus stando. Et transversat Vallem Tortam et ascendit per serram, et dividit terminum cum Abocaçer... (doc.1232, Morella P) [UJI; Garcia,1994]
Valverde v. la Puebla de Valverde
Varracas, las v. Venta de la Jaquesa
Vayllibona v. Vallibona
Venahebu VENAHEBU, Cabeço de (1239) (Vilafranca); partida de Benasebus (1691). Perdut en l'actualitat. Es tracta d'un compost amb Ibn i un segon element desconegut. Arabisme. [Arasa,1991]
Venifaçan v. Benifassà
Venta de la Jaquesa Venta de la Jaquesa pertany a Albentosa, poble de la comarca Gúdar-Javalambre. En un llibre de 1622 s'enumeren les Aldees de la Comunidad de Teruel en l'any 1429. En l'entrada TERUEL estan totes les que apareixen. Ací citem només els pobles més propers, que són els de la comarca Gúdar-Javalambre: El mismo priuilegio de la agregacion de 12. de Abril.1429. pone el numero, y nombres de las Aldeas de la Comunidad de Teruel, que son [...] Formiche el alto (Formiche Alto), las Varracas, la Iaquesa (las Barracas de los Jaqueses, ara Venta de la Jaquesa pertany a Albentosa), Rubielos (Rubielos de Mora)... (pàg.277) [Blasco,1622]
Vergantes v. Bergantes
Vespa, la La Vespa és una de les denes en les que està dividit el enorme terme de Morella. (completar). |  Per si serveix d'ajuda en la seua etimologia, citem ací un poble d'Osca que es diu de forma semblant: BESPÉN (Somontano oscense, Valle de Ansó). Antropónimo latino del primer poseedor VESPIO. [Benito,2002] Si fóra aquest el seu origen, podria ser similar al d'una de les altres denes, la dels Llivis.
Vetllecante v. Cantavieja
via ad vilar de la Malepha v. via al vilar de la Malepha
via al vilar de la Malepha ...Et quomodo vadit illa via de la Mata d'Enec Sanç, et exit illa via al/ad/del vilar de la Malepha, et exit ad illa torre de la Criaçon, et vadit via ad somo de illa serra de illa cova d'Albaro... (pob.1233, Morella P) [UJI; Garcia,1994; Guinot,1991; Balbás,1892]
via de la Mata ...Et quomodo vadit illa via de la Mata d'Enec Sanç, et exit illa via al/ad/del vilar de la Malepha, et exit ad illa torre de la Criaçon, et vadit via ad somo de illa serra de illa cova d'Albaro... (pob.1233, Morella P) [UJI; Garcia,1994; Guinot,1991; Balbás,1892]
via del vilar de la Malepha v. via al vilar de la Malepha
viam que vadit apud Valenciam (romana?) ...et dividit terminum cum Abocaçer, sicut aque vertunt, et per serram serram vadit ferire ad illam ramblam que descendit de la Salnadela, et per barranchum barranchum includit intus illud planum de Cireso, et per barranchum reddit ad portum de Prunellas, ad viam que vadit apud Valenciam, et descendit per barrancum Robrosum... (doc.1232, Morella P) [UJI; Garcia,1994]
Vibello v. Bivallo
vicco Un 'vicus' sembla que en época visigoda i, fins i tot abans, era un poblament d'una certa importància. Per la carta pobla de Saranyana, sembla clar que s'està referint a Lesera: "per illos tormos in vicco" (per entre les pedrotes a l'alçada de la ciutat) | et redit per illa serram ad molam de Sarañana intus stando, et exit ad illum frontem redendo del Tortagall, et descendit per illos tormos in vicco, et exit ad barrancum del Robre et venit ferire in rivo.. (pob.1233, Saranyana, Alabor i Perarola) [UJI; Guinot,1991] | Hi ha més documents on surt aquesta paraula, però sol anar amb una sola "c", com el que trobem a Almesgit (Mallorca) en l'Onomasticon de Coromines: "in vico min Mezget Algeneui ile Mudeina Gomeyra" (doc.1209).
Viencello v. Viencillo
Viencillo, balsam de Seguint la carta pobla de Vallibona en els mapes actuals, trobem un munt de llocs amb el nom de "Basseta".  VIENCILLO, Balsam de (1233) (Vallibona). Mossarabisme. [Arasa,1991] | ...et vadit ferire in illa serra de Turmell, Puachol intus stando, et reddit per illam serram et vadit ferire ad illam balsam de Viencello, dictam balsam intus stando, et vadit ad illa Talaiam altam... (pob.1233, Vallibona P) [UJI; Guinot,1991]
Vilafamés Vilafamés és un poble de la Plana Alta. Pertanyia al rei (Jaume I) però però l'any 1264 el cedeix a l'orde de l'Hospital a canvi d'Olocau. | Apareix en la crònica de Jaume I després de la conquesta de Borriana i Peníscola: ...e d'aquí faïen cavalcades, e guanyam Castelló de Borriana, e Borriol, e les coves de Vinromà, e Alcalatén, e Vilahameç. (cap.186) [JaumeI] | Villafames. col.581. nu.6, y col.703. nu.1 (consultar) [Escolano,1611]
Vilafranca Pere el Cerimoniós demana una peça de roba pel seu casament a un mestre de Vilafranca (suposem que la del Penedès): De nos don Pedro por la gracia de Dios rey Daragon etc. al amado de casa nuestra Bernart Çapera salud et dileccion. Enbiamos vos deçir et mandar que nos fagades fer al maestro de Villafrancha unas espalderas cubiertas de seda fuertes... (doc.1330) [Bofarull,1850] | Villafranca. col.684. nu.4 (consultar) [Escolano,1611]
Vilahameç v. Vilafamés
Vilanova d'Alcolea Vilanova d'Alcolea és un poble de la Plana Alta. | Vilanova del Maestre. col.581. nu.6, y col.652. nu.11 (consultar) [Escolano,1611]
Vilar d'En Nicolau v. villar de Nicolau
Vilar de Arenis v. Arenys
Vilar de la Maleha v. Malefas
Vilar de Nicholao v. villar de Nicolau
Vilavella, la La Vilavella és un poble de la Plana Baixa. El seu terme està completament envoltat pel terme de Nules, que es va fundar al s.XIII a partir de la Vilavella. | Vilabella (m. de l'Alt Camp): doc. ant. Villam Abella (s.XI), prové del llatí APICULA 'abellar', 'abella'. [Torné ]
Villafrancha v. Vilafranca
Villalva Continuando el examen de los despoblados, hallo por las memorias antiguas algun vacio en el Partido de Alcañiz: [...] Villalva agregado à Nonaspe. La milicia del Temple concediò à sus veciono en 1258, que pudiesen cortar fusta, cabirones, y vigas en el termino de Nonaspe. (pàg.335) [Asso,1798 ]
villar de la Maleha v. Malefa
villar de Nicolau (podria ser Villores?) ...et vadit ferire ad illam carrascham del Bivallo, et transversat illos valles, et transversat rivum de Vergantes per fundum del vilar/villar de Nicholao, et ascendit ad serram de Montenegriello... (doc.1232, Morella P) [UJI; Garcia,1994] | ...Et sicut dividit cum illa penna de Aonbayo, et vadit per illo somo et exit ad illa carrasca del Bivallo. Et sicut dividit cum illo villar/vilar de Nicolau/d'En Nicolau/de Nicholau intus, et illo val de los Pardos... (pob.1233, Morella P) [UJI; Garcia,1994; Guinot,1991; Balbás,1892]
Villarluengo Villarluengo es un poble de la comarca del Maestrazgo. | Villa fundada en un desierto. D. Alonso II. cedió su territorio en 1194 para poblar à Fr. Gasco Preposito del Hospitál de San Redentor de Teruel (Cartulario de San Juan en Vitela, en fol.). (pàg.335) [Asso,1798]
Villarroya Villarroya, oficialment Villarroya de los Pinares, és un poble del Maestrazgo. | Apareix en la crònica de Jaume I, quan el rei, que està caçant senglars a Gea de Albarracín, és avisat de la caiguda d'Ares, i va cap allà, però en aquest poble li arriba el missatge de què també ha caigut Morella, a mans de Blasco de Alagón: ...quan fo alba nós fom al cap del camp de Muntagut, e passam del Pobo, e eixim a Vila-roja, e albergam aquí aquella nuit: e sus en l'alba nós eixim de Vila-roja qui és de l'Espital, e quian fom sus al cap de la serra que hi podia haver tro a mija llegua, venc-nos un ballester a cavall, e venc trotant e d'arlot així com venir podia a nós, e dix-nos: -Senyor, saluda-us don Blasco, e dis-vos que sua es Morella. [...] E pujam la costa, e fo a un puget que es faïa en la costa de Morella, e meteren-li puis nom Puig del Rei, e estiguem aqui esperant [...] e haguem a endurar que no menjam ni beguem de la nuit que menjam en Vila-roja tro a hora de les vespres, ni nós ni els cavallers ni les bèsties (cap.132-133). Després de la conquesta de Borriana li arriba un missatge al rei, que estava en Terol, de la promesa de rendició de Peníscola. Emprén la marxa i aquesta va ser la ruta: E al dia que eixim de Terol passam pel camp de Montagut e anam a Vila-roja, que és de l'Espital, e quan venc ans de dia, nós nos llevam e passam per un lloc que havia nom Atorella, en què ara ha població, e puis passam pel riu de les Truites, e eixim a la canada d'Ares, e de la canada d'Ares al port de Prunelles, et a Salvasoria, et a Themi, e passam pel pla de Sent Mateu, que era llavores erm, e eixim al riu Sec que va sobre Cervera. E, quan venc a hora de vespres fom denant Peníscola de la part de les vinyes, sobre l'almarge. (cap.183) [JaumeI]
Villores Villores, poble dels Ports. | Segurament ve de VILLA: VILLOBAS (Huesca). De VILLA. [Benito,2002] | Villores. col.683. nu.4 (consultar) [Escolano,1611]
Vinaròs Vinaròs és un poble del Baix Maestrat. | Binaroz, llamada antiguamente Intibilis, o Indibilis. col.633. nu.14; Intibilis, si es Binaroz: y los successos de guerra que se passaron sobre ella entre Romanos y Cartagineses. col.669. n.3 (consultar) [Escolano,1611]
Vinatxos VINATXOS, Font de (Morella). Mossarabisme. [Arasa,1991]
Vinromà, les Coves de v. Coves de Vinromà, les
Vistabella del Maestrat Vistabella, oficialment Vistabella del Maestrat és un poble de l'Alcalatén. | Vistabella de Culla. col.705. nu.6; Vistabella de Picaña. col.286. nu.1 (consultar) [Escolano,1611]
Vivallo Entre els termes de las Parras de Castellote i Sorita, però dins de las Parras, està la partida Vivallo i també el Mas de Vivallo. De la carrasca, imaginem que no deu de quedar ni senyal.. ¿o sí? Sobre l'etimologia, podria ser una alteració de Vilello? Coromines cita casos semblants: VIVELLES.| ...et de Abnanariella vadit ferire ad pinnam del Carro, et per çerrum dividit terminum cum Castelot, et vadit ferire ad illam carrascham/carrascam del Bivallo, et transversat illos valles, et transversat rivum de Vergantes per fundum del vilar de Nicholao... (doc.1232, Morella P) [UJI; Garcia,1994] | ...Et per illo somo de illa serra exit a l'Almallarella. Et sicut dividit cum illa penna de Aonbayo, et vadit per illo somo et exit ad illa carrasca/carrascam del Bivallo/Vibello. Et sicut dividit cum illo villar de Nicolau intus... (pob.1233, Morella P) [UJI; Garcia,1994; Guinot,1991; Balbás,1892]
Xemeno, Fra v. Alhorre
Xert ..et transversat per fundum de Vallibona, et exit ad serram, et transversat las Valles, et dividit terminum cum Chert. Et descendit per illas lomas, et transversat vallem que venit de Vallivana... (doc.1232, Morella P) [UJI; Garcia,1994] | ...inter terminum castri de Morella et castri de Cervera. Affrontat autem terminum de Cervera in serra maiori qua est super loco de Xert, sicut aque discurrunt versus Cervariam tempore pluviarum, de alia autem parte in serra maiori super Barcella, sicut aque discurrunt tempore pluviarum versus Canet, de alia autem parte in serra maiori super pena dicta Bel, sicut aque discurrunt et recurrunt versus Cervariam pluviarum. (doc.1235, Cervera-Morella # ) [UJI] | Chert. col.661. nu.7 y 676. nu.11 (consultar) [Escolano,1611]
Xiva Xiva de Morella, poblet del terme de Morella. | Chiva de Morella. col.688. nu.4 (consultar) [Escolano,1611]
Xivalcolla v. Gibalcolla
Xivert, Alcalà de v. Alcalà de Xivert
Xixileu Al terme de la Vilavella estan les penyetes de Xirleu. No tindrà res a vore però almenys se sembla una mica.
Xodos Xodos, Chodos en castellà, és un poble de l'Alcalatén. | Chodos. col.703. nu.2 (consultar) [Escolano,1611]
Ylactes v. Sant Mateu
   
 

Topònims:   A   B   C   D-L   M-O  P-R   S-T   U-Z   autors

portell.es  -  portellweb@yahoo.es

Recopilació bibliogràfica i transcripcions de Jacint Cerdà