|
PORTELL, s. XIV (ceda del morabatí de 1397) |
|
|
[NOTA IMPORTANT: Quan llegim documents antics, cal tenir en copte com estan datats, perquè no és el mateix que siguen “1200 anys de l'Era” que “1200 A.D. o Anno Domini”. El primer calendari citat correspon a l’Era Hispànica i el segon a l’Era Cristiana, que és l'actual. Entre l'un i l'altre hi ha una diferència de 38 anys; així, doncs, si trobem una data referida a “l'Era”, cal convertir-la al calendari actual, restant-li'n 38. Per exemple, l'any 1277 de l'Era Hispànica (que segurament estarà escrita en números romans), es correspondria a l'any 1239 de l’Era Cristiana (perquè 1277-38 = 1239).) |
|
|
|
|
|
ANY |
REFERÈNCIA BIBLIOGRÀFICA |
|
|
|
|
1397 |
CEDA DEL MORABATÍ DEL 1397 Noms dels portellans que havien de pagar el morabatí aquell any (1397) [el morabatí es cobrava cada 7 anys]. En total, afectava a 157 focs o cases. El llistat el tenim gràcies a Manuel Grau Monserrat (Boletín de Amigos de Morella y su comarca, A.M.Y.C. XI, p. 38) i també en un llibre d’Enric Guinot. Tots dos ens diuen on on està el document original (Arxiu de la Corona d’Aragó, ACA, Reial Patrimoni, Mestre Racional, n.2405, f.45v-49r) La CEDA o NÓMINA del MORABATÍ de 1397 és la següent: Jachme Bosch, Jachme Bosch Ramon de Aguilar, Ramon d'Aguilar, Ramon d'Aguillar Matheu Moliner, Matheu Moliner, Matheu Molinner Ramon de Aguillar ‘tudor de sos germans’, (nom repetit: Ramon d'Aguilar, Ramon d'Aguillar) Assensio Carcasses, Assensio Carcassés Miquel Carcasses ‘ferrer’, Miquel Carcassés, ferrer Domingo Marí, Domingo Marí Johan Martí, Johan Martí Domingo Monpahon, Domingo Montpaó, Domingo Munpahó *
[*En 1400, un tal Domingo Montpahó figura com a 'cantero de Portell' en la construcció d'un pont"en lo riu de millars en lo pas del cami que ua a la dita vila de Onda"]
Bertomeu Monpahon, Bertomeu Montpaó, Bertomeu Munpahó Ferrer Teriça, Ferrer Terrissa, Ferrer Teriça Ramon Caçado(r), Ramon Caçador Domingo Bosch, Domingo Bosch Pere Guasch ‘tudor de Pascualet Roselló’, Pascualet Rosselló, Pascualet Roselló (repetit: Pere Guasch ) Pere Navarro, Pere Navarro D(omingo) Calatayu(d), Domingo Ca latayud, Domingo Ca latayú Miquel Portella, Domingo Porçella D(omingo) Portella, Domingo Portella, Domingo Porcella D(omingo) Benet, Domingo Bernat Pere Domingo, Pere Domingo Jachme de Aguilar, Jachme d'Aguilar Pere Guasch, Pere Guasch Berenguer Navarro, Berenguer Navarro Pascual Soriano, Pascual Soriano Lurenc Turrelles, Lurenç Torrelles, Lurenç Turrelles Pasqual de Cortes, Pascual de Cortes Bonanat Roqua, Bonant Roca, Bonanat Roqua Anto(ni) Copons, Antoni Copons, Anto Jachme Belloch, Jachme Belloch, Jachme Bell·lloch Domingo Sancho, Domingo Sanxo, Domingo Sancho Jachme Copons, Jachme Copons Bertomeu Bosch, Bertomeu Bosch Sanxo Pallomar, Sanxo Palomar, Sanxo Pallomar Na Maria ‘muller qº [viuda] den Ramo(n) de Aguilar’, Ramon d'Aguilar i na Maria B(er)n(a)t Colloma, Bernat Coloma Miquel Pallomar, Miquell Palomar, Miquell Pallomar Domingo del Vall, Domingo del Vall Pere Copons, Pere Copons Pascual Martí ‘auella’ [Avellà?], Pascual Martí Mellà Ramon Bertran, Ramon Bertran Benedito Darnes ‘hereus de Aguilar’, Benedito d'A rnes, Benedito Da rnes Nanthona ‘muller qº den D(omingo) Viu’, Domingo Viu, i n'Anthona Arnau Munpaho, Arnau Montpaó, Arnau Munpahó Domingo Aguilar, Domingo Aguilar Pere Spana, Pere Espasa, Pere Spassa Narbona ‘muller qº den Pascual Roselló’, Pascual Rosselló, Pascual Roselló, i n'Arbona Jorda de Campos, Jordà de Campos Bertomeu Belmunt, Bertomeu Bellmunt Na lamanda [Alamanda] ‘dem Biota’, en Biota i n'Alamanda Johan Dorta, Johan d'Horta, Johan d'Orta Miquel Sancho, Miquell Sanxo, Miquell Sancho Domingo Soriano, Domingo Soriano Na Roqueta, na Roqueta Giamo Soribes, Guiamó Sorribes, Guiamó Soribes Bertomeu Carcasses, Bertomeu Carcassés Domingo Ortolla, Domingo Hortolà, Domingo Ortollà Domingo Dolç, Domingo Dolç Miquel Luça, Miquell Lluçà, Miquell Luça Miquel Maestre, Miquell Mestre, Miquell Maestre Domingo Aznar, Domingo Açnar, Domingo Aznar Domingo Sancho, Domingo Sanxo, Domingo Sancho Pere Thous menor, Pere Tous, menor Pere Thous mayor, Pere Tous, Pere Thous, major Na Sancha ‘muller qº den Pascual Coloma’, Pascual Coloma, i na Sancha Domingo Esteve, Domingo Esteve, Domingo Steve Aparici Fabregat, Aparici Fabregat Guiamo Roselló, Guiamó Rosselló, Guiamó Roselló B(er)n(a)t Riber, Bernat Riber Domingo Navarro, Domingo Navarro Ramon Benet, Ramon Bernat Johan Rosello, Johan Rosselló, Johan Roselló Arnau Mosquera, Arnau Mosquera Guiamo Teriça, Guiamó Terrissa, Guiamó Terriça Arnau Martell, Arnau Martell ‘la filla den Pere Altemir’, Pere A ltemir Miquel Carcasses ‘major’, Miquell Carcassés, major Domingo Gill, Domingo Gil, Domingo Gill Pascual Vives, Pascual Vives B(er)n(a)t Luça, Bernat Lluçà, Bernat Luca Guiamo Fonoll, (no apareix en Guinot, sí en Castellvell: Guiamó Fonoll) aquell mateix ‘tudor de son nebot’,Fenoll, Jachme Fonoll Jachme Fonoll, Jachme ‘hereu dena Rama’, na Rama *
[*Curiosament, en gener de 1239, en la carta-pobla de Benassal, apareix com a testimoni un tal "Johannes de dompna Rama, quinnonarius de Morella". Veure en 1239. Un poc abans també apareix en la delimitació del Castell de Morella, en 1232. També en 1233 en la carta-pobla de Morella, en aquest cas com "Joannis de Rama, judex de Maella". En 1236, en la carta pobla del Boixar i Fredes com "Johannes de domna Rama". En 1237, en la carta-pobla de la Mola Escabosa, prop de Castell de Cabres, també surt: "Joannes de dompna Rama, quinnonarius". El mateix any, també en la de Vilanova, vora Castell de Cabres: "Johannes de dompna Rama, quinnonarius in Morella". Encara el mateix any en la del Coratxà i Penya Aranyonal: "Joannes de dompna Rama, quinnonarius". També en 1237 en la carta-pobla de Castellfort: "Johannes de Rama, quinonarius". I ho deixem ahí però segurament el trobaríem en molts documents més...)
Anto(ni) Marti, Antoni Martí, Anto Marti Pereç, Martín Péreç Pere Sancho, Pere Sanxo Domingo Coria, Domingo Sòria, Domingo Çòria Pascual Dolç, Pascual Dolç Pere Querolla, Pere Guerola, Pere Guerolla Domingo Caçador, Domingo Caçador Pascual Rosello, Pascual Rosselló, Pascual Roselló Guiamo Rosello, Guiamó Rosselló, Guiamó Roselló aquell mateix ‘curador de sos fills’, Pascual Marti, Pascual Martí Berenguer Bosch, Berenguer Bosch aquell mateix ‘tudor del fill den Pere Benet’, Pere Bernat Domingo Marti, Domingo Martí ‘los fills den Bertomeu Moliner’, Bertomeu Moliner Pere Gaçulla ‘tudor dells fills den D(omingo) Gaçulla “menor”’, Domingo Gaçulla, menor Berto(meu) Bru, Bertomeu Bru Johan Vich, Johan Vic, Johan Vich Pere-Sanxo Estopinyana, Pere Sanxo Estopinyà Na Dominga ‘muller qº den Domingo Gaçulla’, Domingo Gaçulla, i na Dominga Na Francescha ‘muller qº den Domingo Gaçulla’, (nom repetit: Domingo Gaçulla; i a na Francesca no la cita) Pere Gaçulla, Pere Gaçulla Miquel Rosello, Miquel Rosselló, Miquel Roselló Pere Climent, Pere Climent Jachme Soribes, Jachme Sorribes, Jachme Soribes Guiamo Escollà, Guiamó Escolà, Guiamó Escollà Miquel Palomar, Miquell Palomar, Miquell Pallomar Matheu (E)scuder, Matheu Escuder, Matheu Scuder Na Maria ‘muller qº den Pere Vives’, Pere Vives, i na Maria Francesc Bosch, Françés Bosch ‘los fills den Miquel Alfons’, Miquell A lfons Berto Martí ‘tudor de sos nebots’, Bertomeu Martí Pere Sanxo, Pere Sanxo Guiamo (E)steve, Guiamó Esteve, Guiamó Steve ‘los fills den Curran’, en Curra (?) Jachme Martell, Jachme Martell B(er)n(a)t Carcasses, Bernat Carcassés, Bernat Carquassés B(er)n(a)t Carcasses ‘fill den Miquel’, Bernat Carcassés, Bernat Carquassés, fill d'en Miquell Narigolfa, na Rigolfa Jachme Brun ‘tudor dell fills den Benedito Pallomar’, Benedito Palomar, Benedito Pallomar (repetit: Jachme Brun) Pere Frexynet, Pere Freixenet, Pere Frexinet Sanxo Dixer, Sanxo d' Íxer Na Pascualla ‘muller qº den Pere Brun’, Pere Brun, i na Pascuala Berto Marti ‘masover’, Bertomeu Martí, masover Nanthoneta ‘muller den Jachme Carquasses’, Jachme Carcassés, Jachme Carquassés, i n'Anthoneta Pascual Fort, Pascual Fort B(er)n(a)t Roqua, Bernat Roca, Bernat Roqua Na Berengona ‘muller den Saranyana’, en Saranyana, i na Berenguerona B(er)n(a)t Moliner, Bernat Moliner Pere Guerra, Pere Guerra Berto Marti ‘ferrer’, Bertomeu Martí, ferrer Pere Frexinet ‘tudor dell fill den G(uiamo) D(omingo)’, Guiamó Domingo (repetit: Pere Freixenet, Pere Frexinet ) Jachme Brun ‘pare’, Jachme Brun, pare Jachme Brun ‘fill’, Jachme Bru, fill Bonanat Prunyonosa, Bonanat Prunyonosa Vicent de Campos, Jordà de Campos, Jordà de Canpos Miquell Tallada, Miquell Tallada Domingo (E)steve ‘texidor’, Domingo Esteve, Domingo Steve, teixidor Johan Cubells, Johan C ubells B(er)n(a)t Conessa, Bernat Conesa, Bernat Conessa Domingo Sauana, Domingo Favana Miquel Carcasses ‘fill den Miquell’, Miquell Carcassés, fill d'en Miquell Miquel Domingo ‘fuster’, Miquell Domingo, fuster Benedito Darnes ‘notari’, Benedito d'A rnes, Benedito Da rnes, notari Tomas Romeu, Thomàs Romeu Domingo (E)steve ‘gendre den Bardaxi’, Domingo Esteve, Domingo Steve, gendre d'en Bardaxí Guiamo Bertran, Guiamó Bertran Naligsen ‘filla den Miquell Carquasses’, (nom repetit: Miquell Carcassés; i a na Ligsén no la cita) Pere Serrano, Pere Serrano ‘hereus den Pere Domingo’, (nom repetit: Pere Domingo ) ‘hereus den Matheu Moliner’, (nom repetit: Matheu Moliner, Matheu Molinner) Pere Bardaxi, Pere Bardaxí ‘hereus den B(er)n(a)t Luça’, (nom repetit: Bernat Lluçà, Bernat Luca) ‘la hereua den Jachme Belloch’. (nom repetit: Jachme Belloch, Jachme Bell·lloch) Suman del mora/abatins/clars cullits en lo dit loch de Portell, CXXVII mor/abatins/. També es diu que Les Albaredes en aquell moment estaven dominades pels BRUSCA. Llegim: "En la esmentada relació estaven inclosos els que vivien a Les Albaredes, encara que, com a dominades pels Brusca, tal volta hi hauria alguna exempció. [...] (Aquest llistat) és molt valuós, no només perqué mos dóna la quantitat arreplegada -a Portell foren 127 moracatins- sino perqué mos facilite el nom propi i alguns dels oficis dels caps de família del lloc, exceptats els dispensats de tal contribució, com eren els clergues, i que serien probablement en aquell moment el rector i dos o tres beneficiats, que ja no figuren a la relació per la qual cosa caldria pensar en mitja dotzena més de focs." [***BUSCAR INFO SOBRE ELS BRUSCA!!!***] Per tant, sabem que Portell tenia: * Dos ferrers, Miquel Carcasses i Bartomeu Martí * Un masover [només un??], que es diu també Bartomeu Martí * Un teixidor, Domingo Esteve * Un fuster, Miquel Domingo * Un notari, Benet Darnes [GRAU MONSERRAT, Manuel. Tres qüestions d’història portellenca, p.67-75. Boletín de Amigos de Morella y su Comarca, A.M.Y.C., AÑO XI, 1989-90.] [GUINOT RODRÍGUEZ, Enric. Els Fundadors del Regne de València. Repoblament, antroponímia i llengua a la València medieval. Vol.II., p.176. Núm. 40. Biblioteca d’Estudis i Investigacions. Tres i Quatre. València. 1999] (en verd) Una altra versió del llistat, aquesta, de l'Associació 'Raíces Reino de Valencia', amb data de 1396, i que ordena els noms alfabèticament (posem al costat les equivalències de les fonts anteriors):
AZNAR, AZNAR, Domingo (Domingo Aznar, Domingo Açnar, Domingo Aznar ) AGUILAR, Domingo (Domingo Aguilar, Domingo Aguilar ) AGUILAR, Jachme d' (Jachme de Aguilar, Jachme d'Aguilar ) AGUILAR, AGUILLAR, Ramon d' (Ramon de Aguilar, Ramon d'Aguilar, Ramon d'Aguillar ) i (Ramon de Aguillar ‘tudor de sos germans’, (nom repetit: Ramon d'Aguilar, Ramon d'Aguillar) ) AGUILAR, Ramon d', i na Maria (Na Maria ‘muller qº [viuda] den Ramo(n) de Aguilar’, Ramon d'Aguilar i na Maria ) ALFONS, Miquell (‘los fills den Miquel Alfons’, Miquell A lfons ) ALTEMIR, Pere (‘la filla den Pere Altemir’, Pere A ltemir ) ARNES, DARNES, Benedito d' (Benedito Darnes ‘hereus de Aguilar’, Benedito d'A rnes, Benedito Da rnes ) ARNES, DARNES, Benedito d', notari (Benedito Darnes ‘notari’, Benedito d'A rnes, Benedito Da rnes, notari ) BARDAXÍ, Pere (Pere Bardaxi, Pere Bardaxí ) BELL·LLOC, BELLOCH, Jachme ( Jachme Belloch, Jachme Belloch, Jachme Bell·lloch ) - 'la hereua den Jachme Belloch’. (nom repetit: Jachme Belloch, Jachme Bell·lloch) BELLMUNT, Bertomeu (Bertomeu Belmunt, Bertomeu Bellmunt ) BERNAT, Domingo (D(omingo) Benet, Domingo Bernat ) BERNAT, Pere (aquell mateix [Berenguer Bosch] ‘tudor del fill den Pere Benet’, Pere Bernat ) BERNAT, Ramon (Ramon Benet, Ramon Bernat ) BERTRAN, Guiamó (Guiamo Bertran, Guiamó Bertran ) BERTRAN, Ramon (Ramon Bertran, Ramon Bertran ) BIOTA, en, i n'Alamanda (Na lamanda [Alamanda] ‘dem Biota’, en Biota i n'Alamanda ) BOSCH, Berenguer (Berenguer Bosch, Berenguer Bosch ) BOSCH, Bertomeu (Bertomeu Bosch, Bertomeu Bosch ) BOSCH, Domingo (Domingo Bosch, Domingo Bosch ) BOSCH, Francés (Francesc Bosch, Françés Bosch ) BOSCH, Jachme (Jachme Bosch, Jachme Bosch ) BRU, Bertomeu (Berto(meu) Bru, Bertomeu Bru ) BRUN, Jachme, pare (Jachme Brun ‘pare’, Jachme Brun, pare ) BRU, Jachme, fill (Jachme Brun ‘fill’, Jachme Bru, fill ) BRUN, Pere, i na Pascuala (Na Pascualla ‘muller qº den Pere Brun’, Pere Brun, i na Pascuala ) CAÇADOR, Domingo (Domingo Caçador, Domingo Caçador ) CAÇADOR, Ramon (Ramon Caçado(r), Ramon Caçador ) CALATAYUD, CALATAYÚ, Domingo (D(omingo) Calatayu(d), Domingo Ca latayud, Domingo Ca latayú ) CAMPOS, Jordó de (Jorda de Campos, Jordà de Campos ) CAMPOS, CANPOS, Vicent de (Vicent de Campos, Jordà de Campos, Jordà de Canpos ) CARCASSÉS, Assensio (Assensio Carcasses, Assensio Carcassés ) CARCASSÉS, CARQUASSÉS, Bernal (B(er)n(a)t Carcasses, Bernat Carcassés, Bernat Carquassés ) CARCASSÉS, CARQUASSÉS, Bernat, fill d'en Miquell (B(er)n(a)t Carcasses ‘fill den Miquel’, Bernat Carcassés, Bernat Carquassés, fill d'en Miquell ) CARCASSÉS, Bertomeu (Bertomeu Carcasses, Bertomeu Carcassés ) CARCASSÉS, CARQUASSES, Jachme, i n'Anthoneta (Nanthoneta ‘muller den Jachme Carquasses’, Jachme Carcassés, Jachme Carquassés, i n'Anthoneta ) CARCASSÉS, Miguel, ferrer (Miquel Carcasses ‘ferrer’, Miquel Carcassés, ferrer ) CARCASSÉS, Miquell, major (Miquel Carcasses ‘major’, Miquell Carcassés, major ) CARCASSÉS, Miquell, fill d'en Miquell (Miquel Carcasses ‘fill den Miquell’, Miquell Carcassés, fill d'en Miquell ) - Naligsen ‘filla den Miquell Carquasses’, (nom repetit: Miquell Carcassés; i a 'na Eligsen' no la cita) CLIMENT, Pere (Pere Climent, Pere Climent ) COLOMA, Bernat (B(er)n(a)t Colloma, Bernat Coloma ) COLOMA, Pascual, i na Sancha (Na Sancha ‘muller qº den Pascual Coloma’, Pascual Coloma, i na Sancha ) CONESA, CONESSA, Bernat (B(er)n(a)t Conessa, Bernat Conesa, Bernat Conessa ) COPONS, Antoni, Anto (Anto(ni) Copons, Antoni Copons, Anto ) COPONS, Jachme ( Jachme Copons, Jachme Copons ) COPONS, Pere (Pere Copons, Pere Copons ) CORTES, Pascual de (Pasqual de Cortes, Pascual de Cortes ) CUBELLS, Johan (Johan Cubells, Johan C ubells ) CURRA, en (?) (‘los fills den Curran’, en Curra (?) ) DOLÇ, Domingo (Domingo Dolç, Domingo Dolç ) DOLÇ, Pascual (Pascual Dolç, Pascual Dolç ) DOMINGO, Guiamó (Pere Frexinet ‘tudor dell fill den G(uiamo) D(omingo)’, Guiamó Domingo (també Pere Freixenet, Pere Frexinet ) ) DOMINGO, Miquell, fuster (Miquel Domingo ‘fuster’, Miquell Domingo, fuster ) DOMINGO, Pere (Pere Domingo, Pere Domingo ) - 'hereus den Pere Domingo’, (nom repetit: Pere Domingo ) ESCOLA, ESCOLLA, Guiamó (Guiamo Escollà, Guiamó Escolà, Guiamó Escollà ) ESCUDER, SCUDER, Matheu (Matheu (E)scuder, Matheu Escuder, Matheu Scuder ) ESPASA, SPASSA, Pere (Pere Spana, Pere Espasa, Pere Spassa ) ESTEVE, STEVE, Domingo (Domingo Esteve, Domingo Esteve, Domingo Steve ) ESTEVE, STEVE, Domingo, teixidor (Domingo (E)steve ‘texidor’, Domingo Esteve, Domingo Steve, teixidor ) ESTEVE, STEVE, Domingo, gendre d'en Berdaxí (Domingo (E)steve ‘gendre den Bardaxi’, Domingo Esteve, Domingo Steve, gendre d'en Bardaxí ) ESTEVE, STEVE, Guiamó (Guiamo (E)steve, Guiamó Esteve, Guiamó Steve ) ESTOPINYA, Pere Sanxo (Pere-Sanxo Estopinyana, Pere Sanxo Estopinyà ) FABREGAT, Aparici (Aparici Fabregat, Aparici Fabregat ) FAVANA, Domingo (Domingo Sauana, Domingo Favana ) FENOLL, FONOLL, Jachme (Jachme Fonoll, Jachme Fenoll, Jachme Fonoll ) - Guiamo Fonoll, (no apareix en Guinot, sí en Castellvell: Guiamó Fonoll) - aquell mateix [Guiamo Fonoll] ‘tudor de son nebot’, FORT, Pascual (Pascual Fort, Pascual Fort ) FREIXENET, FREXINET, Pere (Pere Frexynet, Pere Freixenet, Pere Frexinet ) GAÇULLA, Domingo, i na Dominga (Na Dominga ‘muller qº den Domingo Gaçulla’, Domingo Gaçulla, i na Dominga ) GAÇULLA, Domingo, menor (Pere Gaçulla ‘tudor dells fills den D(omingo) Gaçulla “menor”’, Domingo Gaçulla, menor ) - Na Francescha ‘muller qº den Domingo Gaçulla’, (nom repetit: Domingo Gaçulla; i a na Francesca no la cita) GAÇULLA, Pere (Pere Gaçulla, Pere Gaçulla ) GIL, GILL, Domingo (Domingo Gill, Domingo Gil, Domingo Gill ) GUASCH, Pere (Pere Guasch, Pere Guasch ) GUEROLA, GUEROLLA, Pere (Pere Querolla, Pere Guerola, Pere Guerolla ) GUERRA, Pere (Pere Guerra, Pere Guerra ) HORTA, ORTA, Johan d' (Johan Dorta, Johan d'Horta, Johan d'Orta ) HORTOLA, ORTOLLA, Domingo (Domingo Ortolla, Domingo Hortolà, Domingo Ortollà ) ÍXER, Sanxo d' (Sanxo Dixer, Sanxo d' Íxer ) LLUCÁ, LUCA, Bernat (B(er)n(a)t Luça, Bernat Lluçà, Bernat Luca ) - ‘hereus den B(er)n(a)t Luça’, (nom repetit: Bernat Lluçà, Bernat Luca) LLUCÁ, LUCA, Miquell (Miquel Luça, Miquell Lluçà, Miquell Luça ) MARÍ, Domingo (Domingo Marí, Domingo Marí ) MARTELL, Arnau (Arnau Martell, Arnau Martell ) MARTELL, Jachme (Jachme Martell, Jachme Martell ) MARTÍ, Antoni, Anto (Anto(ni) Marti, Antoni Martí, Anto ) MARTÍ, Bertomeu (Berto Martí ‘tudor de sos nebots’, Bertomeu Martí ) MARTÍ, Bertomeu, ferrer (Berto Marti ‘ferrer’, Bertomeu Martí, ferrer ) MARTÍ, Bertomeu, masover (Berto Marti ‘masover’, Bertomeu Martí, masover ) MARTÍ, Domingo (Domingo Marti, Domingo Martí ) MARTÍ, Johan (Johan Martí, Johan Martí ) MARTÍ, Pascual (Pascual Marti, Pascual Martí ) MARTÍ MELLA, Pascual (Pascual Martí ‘auella’ [Avellà?], Pascual Martí Mellà ) MESTRE, MAESTRE, Miquell (Miquel Maestre, Miquell Mestre, Miquell Maestre ) MOLINER, Bernat (B(er)n(a)t Moliner, Bernat Moliner ) MOLINER, Bertomeu (‘los fills den Bertomeu Moliner’, Bertomeu Moliner ) MOLINER, MOLINNER, Matheu (Matheu Moliner, Matheu Moliner, Matheu Molinner ) - ‘hereus den Matheu Moliner’, (nom repetit: Matheu Moliner, Matheu Molinner) MONTPAÓ, MUNPAHÓ, Arnau (Arnau Munpaho, Arnau Montpaó, Arnau Munpahó ) MONTPAÓ, MUNPAHÓ, Bertomeu (Bertomeu Monpahon, Bertomeu Montpaó, Bertomeu Munpahó ) MONTPAÓ, MONPAHÓ, Domingo (Domingo Monpahon, Domingo Montpaó, Domingo Munpahó * ) MOSQUERA, Arnau (Arnau Mosquera, Arnau Mosquera ) NAVARRO, Berenguer (Berenguer Navarro, Berenguer Navarro ) NAVARRO, Domingo (Domingo Navarro, Domingo Navarro ) NAVARRO, Pere (Pere Navarro, Pere Navarro ) PALOMAR, PALLOMAR, Benedito (Jachme Brun ‘tudor dell fills den Benedito Pallomar’, Benedito Palomar, Benedito Pallomar (Jachme Brun també està) ) PALOMAR, PALLOMAR, Miquell (Miquel Pallomar, Miquell Palomar, Miquell Pallomar ) PALOMAR, PALLOMAR, Miquell (Miquel Palomar, Miquell Palomar, Miquell Pallomar ) PALOMAR, PALLOMAR, Sanxo (Sanxo Pallomar, Sanxo Palomar, Sanxo Pallomar ) PÉREC, Martín (Marti Pereç, Martín Péreç ) PORTELLA, PORCELLA, Domingo (D(omingo) Portella, Domingo Portella, Domingo Porcella ) PORÇELLA, Miquell (Miquel Portella, Domingo Porçella ) PRUNYONOSA, Bonanat (Bonanat Prunyonosa, Bonanat Prunyonosa ) RAMA, na (‘hereu dena Rama’, na Rama * ) RIBER, Bernat (B(er)n(a)t Riber, Bernat Riber ) RIGOLFA, na (Narigolfa, na Rigolfa ) ROCA, ROQUA, Bernat (B(er)n(a)t Roqua, Bernat Roca, Bernat Roqua ) ROCA, ROQUA, Bonanat (Bonanat Roqua, Bonant Roca, Bonanat Roqua ) ROMEU, Thomás (Tomas Romeu, Thomàs Romeu ) ROQUETA, na (Na Roqueta, na Roqueta ) ROSSELLÓ, ROSELLÓ, Guiamó (Guiamo Roselló, Guiamó Rosselló, Guiamó Roselló ) ROSSELLÓ, ROSELLÓ, Guiamó (Guiamo Rosello, Guiamó Rosselló, Guiamó Roselló ) aquell mateix ‘curador de sos fills’, ROSSELLÓ, ROSELLÓ, Johan (Johan Rosello, Johan Rosselló, Johan Roselló ) ROSSELLÓ, ROSELLÓ, Miguel (Miquel Rosello, Miquel Rosselló, Miquel Roselló ) ROSSELLÓ, ROSELLÓ, Pascual (Pascual Rosello, Pascual Rosselló, Pascual Roselló ) ROSSELLÓ, ROSELLÓ, Pascual i n'Arbona (Narbona ‘muller qº den Pascual Roselló’, Pascual Rosselló, Pascual Roselló, i n'Arbona ) ROSSELLÓ, ROSELLÓ, Pascualet (Pere Guasch ‘tudor de Pascualet Roselló’, Pascualet Rosselló, Pascualet Roselló (repetit: Pere Guasch ) ) SANXO, SANCHO, Domingo ( Domingo Sancho, Domingo Sanxo, Domingo Sancho ) SANXO, SANCHO, Domingo (Domingo Sancho, Domingo Sanxo, Domingo Sancho ) SANXO, SANCHO, Miquell (Miquel Sancho, Miquell Sanxo, Miquell Sancho ) SANXO, Pere (Pere Sancho, Pere Sanxo ) SANXO, Pere (Pere Sanxo, Pere Sanxo ) SARANYANA, en, i na Berenguerona (Na Berengona ‘muller den Saranyana’, en Saranyana, i na Berenguerona ) SERRANO, Pere (Pere Serrano, Pere Serrano ) SORIA, CÓRIA, Domingo (Domingo Coria, Domingo Sòria, Domingo Çòria ) SORIANO, Domingo (Domingo Soriano, Domingo Soriano ) SORIANO, Pascual (Pascual Soriano, Pascual Soriano ) SORRIBES, SORIBES, Guiamó (Giamo Soribes, Guiamó Sorribes, Guiamó Soribes ) SORRIBES, SORIBES, Jachme (Jachme Soribes, Jachme Sorribes, Jachme Soribes ) TALLADA, Miguel (Miquell Tallada, Miquell Tallada ) TERRISSA, TERIÇA, Ferrer (Ferrer Teriça, Ferrer Terrissa, Ferrer Teriça ) TERRISSA, TERRICA, Guiamó (Guiamo Teriça, Guiamó Terrissa, Guiamó Terriça ) TORRELLES, TURRELLES, Lurenc (Lurenc Turrelles, Lurenç Torrelles, Lurenç Turrelles ) TOUS, THOUS, Pere, major (Pere Thous mayor, Pere Tous, Pere Thous, major ) TOUS, Pere, menor (Pere Thous menor, Pere Tous, menor ) VALL, Domingo del (Domingo del Vall, Domingo del Vall ) VIC, VICH, Johan (Johan Vich, Johan Vic, Johan Vich ) VIU, Domingo, i n'Anthona (Nanthona ‘muller qº den D(omingo) Viu’, Domingo Viu, i n'Anthona ) VIVES, Pascual (Pascual Vives, Pascual Vives ) VIVES, Pere, i na Maria (Na Maria ‘muller qº den Pere Vives’, Pere Vives, i na Maria )
Fuentes: Morabatí de 1396. A.C.A., M. Racional, n.2405, f.45v-49r
[Asociación Raíces Reino de Valencia: raicesreinovalencia.com] [GRAU MONSERRAT, Manuel. Tres qüestions d’història portellenca, p.67-75. Boletín de Amigos de Morella y su Comarca, A.M.Y.C., AÑO XI, 1989-90.] [GUINOT RODRÍGUEZ, Enric. Els Fundadors del Regne de València. Repoblament, antroponímia i llengua a la València medieval. Vol.II., p.176. Núm. 40. Biblioteca d’Estudis i Investigacions. Tres i Quatre. València. 1999] (en verd) Una altra versió és la de Castellvell, on es citen els pobles i masies, amb el número d'habitants -caps de família- que tributen, però, a diferència de Guinot, no ens dóna tots els noms de cada cens. Tampoc no estan tots els pobles (dels Ports, falten els termes de Sorita, Ortells, Villores, la Todolella i Herbers). Posem el nom literal i, entre parèntesi, si ho escriu d'una altra manera a l'article. (en blau, per comparar, els noms que posa Guinot en el llibre citat abans, i que recull també el web raicesreinovalencia.com): Parròquia de santa Maria: 395 Parròquia de sent Joan: 312 Parròquia de sent Miquel: 302 TOTAL VILA DE MORELLA: 1009
Serra de Benavit / IDEM. [serra de Sant Marc]: 24 [En Coromines, BENAVITES: (...) Aquest mossarabisme es retroba a Morella en el nom de la Serra de Benavit, i grossa partida, pertanyent a la dena de la Pobleta d'Alcolea, i continuant cap a la dena dels Castellons, prop de Torremiró. La diferència només es que Benavites (alqueria de Sagunt) té -VITIS en genitiu 'la penya de la parra', i la de Morella, en acusatiu juxtaposat -VITEM. Ja figura en el Capbreu Milian de 1443: "hun camp de terra a la Serra de Benavit" (f.3r i 4r). A penes cal dir que en aquesta serra no hi escassegen les penyes.] Pobla e vall de Gavaldàs / Pobla i Vall de GAVALDANS [En Coromines, GAVALDONS, GAVALDÀ: (...) Es va arrelar fermament dins el vast terme de Morella, segons el Capbreu Milian, de 1443: "una sort de terra que fonch d'en Guavald'à, item... al toçal d'en Guavalda" (f.35r). Aquí va quedar-hi com a nom de la Vall dels Gavaldans, divisió de la dena de la Pobleta d'Alcolea: "un camp... al cap de la vall dels Gauaualdans", "un mas... en la vall dels Guaualdans" (f.6r, 12r, 96r); segons Xesco, antic nom del mas de Bruno, una mica al sudest de la Pobleta]: 24 Foya del Andador / Foia de l'ANDADOR [?]: 6 [En Coromines, ANC-: (...) Andador, costa i foia de l'Andador, en el terme de Morella: "ad illam costam que dicitur Andador", afrontaciones de Morella a. 1250; la Foya del Andador era una de les divisions que marca el Capbreu Milian, a. 1443, dins el terme de Morella, situada entre la Pobleta d'Alcoleja i Herbés Sobirans; en la qual situen alguns llocs: "un troç de terra... a la foya del Andador en la partida de la Torre" (que formava part del terme de la Pobleta). J. Puig situa avui la costa de l'Andador (BSCC) prop de Mont-roig (Matarranya): deu ser, però, el mateix paratge, perquè Mont-roig afronta amb Herbés i la Pobleta. Andador probablement vingui aquí d'un andador 'funcionari municipal o notarial', més aviat que dels sentits topogràfics del mateix mot ('caminal entorn d'una sénia', o 'vorera de carrer'.] Erbés Sobirans / HERBÉS SOBIRANS [Herbeset]: 26 [En Coromines, HERBA: (...) HERBÉS, poble de la comarca dels Ports, entre Morella i el Matarranya, uns 15 km NNE de Morella, en una fonda vall on es forma el riu Tastavins, afluent esquerra del Matarranya, 7 km al sud de Pena-roja, però constitueix municipi, ja valencià (Nota 1: Vegeu algunes notícies d'Herbes i Herbeset en Cavanilles i en GGRV). Pronuncia popular acil·lant entre 'erbés' i 'arbés' ho vaig oir en l'enquesta feta en el poble el 1961 i ja el 1934 anant de Castell-de-Cabres a Morella, i el 1956 a Pena-roja. Dalt de la carena que separa els vessants morellans dels del Matarranya, i uns km. més al sudoest, hi ha el llogaret d'Herbesset, prop del qual vaig passar el 1934 anant de Castell-de-Cabres a Morella, i tant a les cases veïnes com a Morella pronunciaven 'erbezét'; un poc decantat al norde la serra de Sant Marc, i prop, i al nordest de Torremiró, que ja pertany a Morella; però Herbeset està agregat el terme d'Herbés [?] Mencions antigues: Herbés figura ja en les afrontacions de l'antic i vast terme de Morella, arran de la Conquesta; document que vaig transcriure a l'arxiu de Cinctorres, ordenat pel savi Mn. Betí, que n'havia estat el rector, i llavors, 1961, ja era mort. N'hi havia dues versions consecutives, datada la primera de 1234, i l'altra de 1249. En aquestes afrontacions veiem que distingueixen dues localitats, homònimes i adjacents: una que diferencien de l'altra com Herbés jusà o inferior, i una altra sense adjectiu: aquesta devia ser Herbeset (i l'altra, la jusanna, havia de ser l'actual Herbés, donada la posició orogràfica respectiva). Vaig llegir en la de 1234: "...les Pereroles... Erber jusano... illam penam de la Mado..." (Nota 2: Els altres llocs anomenats s'identifiquen fàcilment amb les completes enquestes fete per mi en aquells pobles. La Vall de los Pardos, és la que puja des del Forcall, al peu de Morella, cap al Sud. La Penya de la Madó és avui Torre-Madó, notables edificació i tossal, a la dena de Morella - La Roca, amb un nom que dforma contrast amb el de Torre-Miró, veïnat entre Morella i Herbeset, provinent aquell de TURREM MEA DOMINAE 'la torre de missenyora'. El terme de Morella era llavors vastíssim i per això es comprén que enclogués fins i tot el puig damunt Fredes [?], que ja és més a l'est de Castell-de-Cabres; d'altra banda recordo, més vagament, que les Pereroles són en direcció a Ares del Maestre. -fals-). En la de 1249, llegia. "... valle de los Pardos... illarum pinarum ['penyes'] de Erbé [sic] inferior... eodem Erber... et includit Pug Fredes" (f.18 i 19 del manuscrit); per desgràcia, mancant de temps en la meva visita, i a la vista de l'alcalde, no en vaig poder pendre còpia més extensa, però en dir "eodem" 'el mateix' es veu que parla de dos "Erbés": un (el "jusano") i un altre. Es nota, doncs, que llavors vacilElaven entre una forma 'Erbé' sense -r i, després, com reprenent-se, es corregien, tot seguint, posant-hi 'Erber' amb -r. Crec, però, que la forma pròpia fou des d'antic 'Erbés', notable forma amb enganyosa aparença de plural. Car així és com figura en el text jurídic, bàsic, i sens dubte de tradició més ferma i conservadora, on figura escrit amb '-és'. I és massa antic perquè sigui versemblant que allí ja hi hagi una reducció fonètica de '-ers'. Són els "Establiments d'Herbés" en versió datada de 1336, i publicada en la bona edició crítica de Valls Taberner (Revista Jurídica de Catalunya, 1927). Fora d'aquestes, no tinc altra menció, exacta i ben datable, fins al cens de 1609, transmés per Boronat i Reglà, on figura també sense 'r': 'Hervés', com població "del Rei", amb 88 habitants "cristianos viejos". (No en els censos de moriscos del s. XVI). Etimologia: (...) El sufix -ESSOS és pre-romà, conspicu, i justament el tenim molt ben representat en els nostres Pirineus catalans i aragonesos (Nota 5: ...catalans: Erbés, Sirès, Artés i Benés, i els alt-aragonesos: Ipiés, Arbaniés, Lardiés, Layés, Beniés...) (...) El meu judici sobre l'evolució del nom és aquest: ERBESSOS>Erbés sonava com un plural; es'escaigué que el nom s'aplicà a dos poblets conjunts, l'Erbés de Dalt i l'Erbés jussà o de Baix: era natural llavors que el vulgar de la gent ho interpretés ocasionalment com un nom plural, i així n'estragué el doble 'Erbé'/'Erber' de les afrontacions de 1234 i 1249. Ja aleshores la gent vulgar començava a reduir '-rs' a '-s': 'ferrés' per 'ferrers', plural de 'ferrer' etc., per això: 'Erber', analògicament amb '-r'. Però la forma etimolòtica i més tradicional 'Erbés', singular, amb '-s', restà en l'ús de la gent de lleis, com els autors dels Establiments de 1336 (Nota 6: Vaig amonestar Sanchis Guarner quan em someté el seu projecte de nomenclàtor orogràfic dels pobles valencians de 1966, que no hi havia dret a canviar la grafia tradicional, per mor d'etimologies més o menys defensables, si els fets no ens hi obligaven. Per desgràcia, o ell o el secretari Aramon de l'IEC, no me'n féu cas, i hi apareix amb l'arbitrària grafia novadora 'Herbers'...); i és la que predominà en definitiva. El llogaret de dalt de la serra es oblà menys que el del fons de la vall, situat en una ribera ampla, fèrtil i més arrecerada dels freds tramuntanals. Llavors es formà el diminutiu 'Herbeset' per designar el més petit. I notem que fou amb '-s': si això hagués estat un derivat d'HERBA, en -ARIUM, n'haurien fet 'Herberet' que no arribà a existir mai, tal com a la Vall d'Ebo es formà el diminutiu 'Els Hedrerets', extraient-lo d'Hedrés). Mantinc, doncs, en ferm aquesta etimologia preromana, que ja vaig comunicar a alguns amics ara fa trenta anys. Un d'ells barrinava: és que 'Herbés' podria venir d'HERBERS, mentre que -ESSUS no ens consta. Però què és el que consta? Encara menys consta 'Herbers'. I quin prodigi i estupenda casualitat la identitat d'Herbés i 'Erbessos' si no tenien res a veure! (...) [Res diu del Capbreu Mlian]
Regaxoll / IDEM. [a l'est d'Herbeset]: 26 [En Coromines, REGÀS, REGATXO, REGATXOL: (...) 'Reguacholl' és un dels epígrafs en que divideix el vast terme de Morella, el Capbreu Milian, a. 1443; dins el terme de Morella recordo haver oït en l'enquesta de 1961, un Mas de Regatxol i un de Regatxolet, que no sé si coincideixen bé amb un "mas... apellat d'en Palma" (únic que porta aquell capbreu dins aquella divisió).] Masses de Serrans / Masos de SERRANS [?]: 18 [En Coromines, ELS SERRANS: (...) 'Los Serrans', partida de La Serratella; i fins el l'extrem Nord, comarca de Morella: 'Mas dels Serrans', que devia ser cap a Vallibona: "un camp de terra al Mas dels Serrans" (f.101v); "Mases dels Serrans" (f.721r ss.). "S. A. Messeguer de Vallibona... per la mitat del mas e molí, en la partida del Mas dels Serrans" (f.799v) en el Capbreu Milian, a. 1443). I en variant que potser serà més aviat de forma mossàrab que manlleu dels xurros: Casa i Horteta de Serranos, terme Castell de Guadalest.] Planelles et serra de Bayarris (o Baiarris) / Planelles i Serra de BAYARRIS [?]: 26 [Hi ha un mas de Planelles al peu de Morella, però a l'altra vora la Nacional. Una altre mas de Planelles al nord del terme, vora la serra de Sant Marc. I sabem que en 1630 hi havia a Morella un mas de Bayarri: "Die XII mensis februarij Anno a Nat. D. MDCXXX, Magdalena Lorensa natural de Ontinent resident en la vila de St, Matheo. Interrogada. E dix quella ts. (testimoni) tenia amistat ab Pere Bouil [en altres fonts, Pere Bovil] y aquell a ocasió de anar com anava aquadrillat ab Gerony Gil alias lo Serrat [per altres fonts, sabem que era la banda del Sarrut, de Morella], Jusep Beser, Berthomeu Tena de Vilafranca, Valentí Esteller del Mas dels Estellers, Roch Sapeira del lloc del Forcall, anava també segunt lo [sic, seguint-lo?] en esta forma que a ella ts. la deixaven en lo Molí de La Senia [per altres fonts, sabem que és l'actual molí de l'Abat] algunes voltes, y altres en La Senia, y altres en unes coves, y de allí a dos y tres dies tornaven a hon ella ts. estava, a menjar lo que portaven, que unes vegades portaven cabrits y altres moltons y a ella ts. presentia los llevave als masovers y herbajans y esta en vent [sic, veient?] al que desde la finestra del Molí de la Senia a hon ella ts. estava retirada veya com los dits Geroni Gil y Josep Beser, Roch Sapeyra del Forcall, Berthomeu Tena de Vilafranca, Balthasar Guarch de Catí y demés de la camada y quadrilla del dit Gil exien al camí reqal y desbalexaven als pasachers y caminants, llevantlos les provisions que aquells portaven, y que esta en veritat que encara que ella no u ha vist, sab mot be per haverlo y centat [contat] lo dit Pere Bouil que lo dit Gerony Gil y demés de sa quadrilla anaven inquietant la pau pública robant los masos y faves dels herbajans llevantlos les resses les quals portaven a hon ella ts. estava, y allí se les menjaven en campanya [companyia] della ts. de les quals ne menjava també ella ts. y així mateix esta en veritat que lo dit que lo dit [sic] Gerony Gil, Balthasar Guarch, Roch Sapeyra, Josep Beser, Gabriel Barrera de Vilafranca, tenien sos valedors y receptadors y es recollien y es retiraven, a saber es, en la Vila de Trayguera, La Chana, Vinaros, Cati, Vilafranca, lo Forcall, Morella en lo Mas de Bayarri que es a hon mataren al dit Bouil y capturaren a Francés Boix y als demés y que sab ella testimoni que en Trayguera qui els recullia era lo Justicia de l'any passat (1629) nomenat Pere Escrivano, lo qual los treya de menjar y espardenyes fora la vila, y entraven en aquella ab molta seguretat fent temor al que a consentirlos lo dit Justicia, y també els receptava Jaume Michavila, que es de la Senia, y en Cati sab també quels receptava en ses cases Anthoni Olsina, notari, y Felip Cervera, y en lo Forcall los receptava Gaspar Miró, Justicia del Forcall, en lo any pasat y també es recollien en cas [casa] del dit Roch Sapeyra, de son germà, a hon estant una nit ella ts. ab los de dita quadrilla, veu los portaven de menjar als dits bandolers, y en Vilafranca en casa del germà de Berthomeu Tena y sos parents, y en Morella, en casa de la mare del dit Gerony Gil y de un estudiant que li dihuen Jusep Miralles, que es cosigermà del dit Gil, y en la Chana en casa de un capellà que te un hort fora el poble hon els treia lo menjar aparellat, y que en Vinaros se receptaven en casa del notari Boix, y que al Mas den Bayarri hon mataren al dit Bouil acudien y es receptaven molt de ordinari, y que esta en veritat que ella ts., en ocasions que veu anar aquadrillat al dit Roch Sapeyra del Forcall ab lo dit Gerony Gil y sa quadrilla, que es de dos anys a esta part, y quant lo ha vist també dit que eixia ab los demés de la quadrilla als camins reals a llevar als arrieros lo pa, vi, sardines y vitualla, que portaven dos pistoles y una escopeta llarga de pedrenyal. E aço es. Fuit sibi lectum ts. E per no saber escriure, feu una creu. Benavides notari (+) Bautista Garces." (p.103) FERRERES NOS, Joan (2005): El bandolerisme català de les Terres dels segles XVI i XVII a les terres del Maestrat Vell de Montesa. Recerca, 9. pp.67-104. xac.gencat.cat] Molacelles / COLATELLES / MOLATELLES [?]: 8 [En Coromines, MOLA: Les Molatelles, partida antiga, terme de Morella, segons el Capbreu Milian de Morella (1443).] Texada (o Teixada) / VEXADA / LA TEIXEDA [?]: 20 [En Coromines, TEIX: (...) La Teixeda, una de les divisions del vast terme de Morella: és una de les 23 seccions en què el Capbreu Milian a. 1443 reparteix aquest vast terme (f.31-33): devia cobrir en part les actuals denes de La Roca i del Móll: "un camp a la partida de La Teixeda", 'Mas a la Teixeda' (f.29v, 32r, 33v).] Moll / IDEM. [la Vega del Moll]: 28 [En Coromines, EL MÓLL: Plana alta i fèrtil del terme de Morella. Proncia moderna: 'el o lo moll' oït a Morella (Coromines). Documentació antiga: 1443: 'Lo Moll', en el Capbreu Milian de Morella, fol.35r. (...) Etimologia: Del llatí vulgar MEDULLUM, 'terra bona, substanciosa' d'on ve el mot català 'moll de l'os'. Parònim de 'moll' MOLLIS, d'on deriven Mollerussa, Mollet, etc.] Masses de Taravals (o Masies dels Taravals) / Masos de CARAVALS: 5 [En Coromines, TARAVAUS, TARAVALD (...) En el Capbreu de Morella, compilat a. 1443, còpia que devem a Mn Milian: 'Mas del Taravall' figura com títol d'uns 23 epígrafs en què es divideix el Capbreu (enumerat entre el Móll i Salvassòria): el nom no figura allí entre els assentaments, però al marge una mà moderna repeteix en llapis: 'Mas dell Taravall'. Més avall, sovint: 'un mas dels Taravals', 'al mas dels Taravalls', 'a la masada dels Taravalls'. També el trobo en el Capbreu de Cinctorres, deixat per Mn. Betí a l'Arxiu d'aquest poble (abandonat pel municipi, però que vaig poder despullar, en la meva visita de 1961, en una sèrie d'anotacions del s. XIV) es llegeix: "Ripoll (nom propi) dels mases dels Taravals, per fer los bacis de la font de Benisme". És a dir, les mencions medievals són de masos i masada, encara que considerats com denominació d'una partida extensa del territori de Morella, i avui 'El Taravall' com nom de partida; no sols, però, modernament, perquè també en el Capbreu de 1443 ho llegeixo com nom d'un barranc: "un troç de terra que li donà son pare al Baranch den Taravall" -amb 'En', és cert, com si fos NP, però això pot ser secundari, abús avui freqüent en noms que han de ser antics de lloc, i també pot ser dissimilació de l-ll > n-ll per 'del T'. En mapes antics apareix el Corral del Travall [sic] i la partida El Travall; i els acutals, trobem també un Corral del Taravall i un camí de Taravall, prop de Fusters] Salvasòria (o Salvassòria) / SALVASSÒRIA [ok]: 16 [En Coromines, SALVSSÒRIA: Vall de l'Alt Maestrat: que, partint de l'extrem Sudest del terme de Morella, fa cap al de Catí. En particular avui hi resta un gran mas d'aquest nom (BSCC). Oït 'salbasória' a diversos punts del terme de Morella (1935, 1961); a Vallibona ho vaig oir amb article 'la salbasória', però en gneral sense article: a La Llècua, etc. Ja en la Crònica de Jaume I, en progressar la conquesta de València: "exim de Terol... puys passam pel riu de les Troytes, exim a la Canada d'Ares, e de la Canada d'Ares al Porte de Pruneles et a Saluasoria, et Athemi [lleg. "a Therij"] e passam pel pla de Sent Matheu... e exim al riu sech que va sobre Servera..."; 1241: Salvasoria (BABL); 1331: lo camí que ve de Saluassoria (BSCC); 1388: "les deveses de Valivana e Salvasoria" (f.12, i de nou, f.15, en el Capbreu de Cinctorres); 1443, en el capbreu Milian de Morella: "Saluasoria... unes cases... en Salvasoria... davall Salvasoria" (f.43r i 7v.). Però Salvassoria a l'epígraf: "cases e corral, a Salvassoria" (f.43), 'Salvasoria' (f.43v.), 'Salvassoria' (f.54v.). Nom que intriga molt pel seu aspecte, ben singular en romànic. Seria, llavors, mossàrab, però així no se li troba explicacions gaire convincents. He especulat alguns anys: (VALLIS) SILVESTRIOREM: amb tractament fonètic extraordinari de '-STR-' i de '-ORE-'; SILVA SAURA 'boscúria rogenca' (cf. Montsor, pallarès), però ¿d'on la 'i'?; AUREA 'daurada, groguenca' amb SILVA i intercalant-hi l'article arcaic IPSA (insòlit en aquestes latituds, i sintaxi impossille). I és que, a desgrat de les aparences, deu ser arabisme. 'Sulb as-sariya' 'el llom de l'anada', 'espinada del caminar'. El verb 'sry' 'anar' pertany a l'àrab comú i també a l'hispànic; p. ex. 'sura bi·l-lail' 'viatjar de nits'. També en el Magreb ha format noms semblants, segons una monografia de Levi-Provençal, "Notes de toponomastique hispano-magribine": "les noms des portes, le 'Bab as-Sori'a et la sari'a' dans les villes de l'Occident musulman au Moyen Age". O sigui que també en poblacions mores d'Occident el portal de muralla per on s'anava als llocs interessants, es deia 'bäb as-sári'a'. Però com que davant 'r' la 'a' sona 'a' velar, Levi-P., escriu 'assori'a'. (...) Doncs 'sulb as-sariya' 'el llom d'anar a...', 'de fer camí'. és precisament per al que serví a Jaume I, com ens consta en la Crònica, en passar amb la seva host invasora des de les valls d'Ares-Morella cap a la de Cervera i Peníscola; i en el document citat de 1331:"lo camí que ve de Salvassoria", cf. l'àr. 'sura bi ·l-láil' 'viatjar de nits' (Dozy). El canvi de 'solb-' en 'salb-' en part seria de naturalesa merament fonètica (cf. clotell>clatell, soldat> seldat, oltrança>altrança); i consolidat per la influència del romànic 'selva'; car realment és una vall ben boscosa. Altrament també podríem partir de 'salb', nom d'acció del dit verb.] Gibalcolla / IDEM. [ok]: 12 [En Coromines, GIBALCOLLA: masada del terme de Morella amb una petita església antiga. Es troba a l'extrem S. d'aquest terme ja prop d'Ares i Catí (...) 1443: Gibalcolla al Capbreu de Morella; Gibalquolla, id.] La Cova / LA LLÀCOVA [ok]: 4 [En Coromines, LA LLÀCUA: (...) Gran partida (una de les 'denes') del vast terme de Morella. Era una antiga aldea morisca, a 17 km al sudest de la ciutat. Oït allí per Joan Coromines 'la llekua' (1835) i la 'llákua', oït a Cinctorres. Document antic 1443: "una sort de terra a la lacoua" (Capbreu Milian de Morella): 'la Llàcoba (Boletín de Academia de Buena Letras de Barcelona). (...) Etimologia. Com suggereix Coromines, l'acord de tos aquests noms ens dóna dret a postular un llatinisme LACUA 'bassals', plural d'un neutre LACU, variant vulgar, que es troba en algun text llatí, en lloc del clàssic LACUS, tal com hi ha 'artu', 'artua' al costat de 'artus', o 'manua' al costat de 'manus'. De LACUA mossàrab 'laqua' o 'lakwa', pronunciat en part amb imela aràbiga, d'on per una part 'Làco(u)a', Ll-, per l'altra 'Lécua', 'la Llècua' o 'Al-lécua'. Etimologia que convé perfectament als llocs: a la Llècua de Morella hi ha grans basses on s'abeura el bestiar; a Montserrat d'Alcalà, la Llàcua es troba dalt d'una serra extensa i poc elevada, al costat d'una tortuosa canyada alta, i amb un gran aljug al mig; a Culla és entorn d'un pou que sobreïx; i les altres que hem documentat són dalt de seres seques, però amb basses que les fertilitzen.] Moxàquer (o Muixacre) / IDEM. [ok]: 6 [En Coromines, MONTSAGRE i MUIXACRE: (...) El MUIXACRE és un lloc diferent del 'Montsacre' si bé dins el mateix sitema orogràfic -es referix al Monsagre, entre Paüls i Horta de Sant Joan-. I per tant convé que en tractem to seguit, per evitar confusions. En el mateix complex dels Ports Ibèrics, i quasi la mateixa comarca (són continuació una de l'altra); i tampoc es ben clar que tinguin la mateixa etimologia, per més que l'aparença fonètica ho suggerix bastant. Es tracta de 'el musakre', partida amb extenses terres i masets (i amb algun mas antic), a la dena de La Llècua, dins el vast terme de Morella, dena on vaig fer una enquesta particular el 1957; bastant apartada al Sud de la ciutat de Morella, o més precisament SSE, en direcció a Ares. Sarthou l'anomena 'Montsacre', a llegua i mitja de Morella (GGRV); quasi igual l'IGC, si bé no crec que sigui ben fundada la forma 'Montsiacre' que hi posa (jo sempre vaig oir 'musakre' als informadors locals, i als de les altres denes; aquelles vegades, i ja en caminades de 1931 i 1935 en què havia travessat aquells llocs). Mencions antigues: 1157, a la carta de població d'Alcanyís, enumerant els termenals d'aqueixa ciutat, en un gran circuit, dins el qual posa aquest lloc, com es veu pels anteriors i següents: "Pitarch, puertos de Meritescat, Santella, cap de Rivo de las Truitas, serram de Alcorba, Molam d'Aras, portum de Prunellas, seram de Moxaca, albercam Avinsilona, Vallibona, Bel, Beniazuau -per Benihazan-, Tras-eras, ribus de Albars, Iberum, (i tornant a Aragó) Scatron..." (Nicolás Sancho, Descripción de la ciudad de Alcañiz, 1860). 1443: "troç de terra a Moxaquer" (f.36r), "en P. Pasqual de Moxaquer" (Capbreu Milian de Morella, f.36v), i més enllà, sota el títol MOXAQUER, van una sèrie de terres amb la forma 'Moxaquer' (f.49v); una vegada, però: "un troç de terra... a Mosaquer" (49r). És evident que es tracta sempre d'una pronunciació 'mosáker' o 'mosákar' reduïda generalment a 'mosákre' i algun cop 'mosáka' o 'mosáker'. També aquí es pot tractar de MONTE SACRUM, puex que és al voltant d'una muntanya -la serra de Moxaca' (a. 1157)-, si bé amb la pronunciació morisca de la 's'. Ens en acaben de convèncer uns importants noms de lloc andalusos, també d'origen mossàrab, que vaig estudiar el 1960, en termes que podem simplement repetir: "Mojacar, municio, p. j. Vera (Almería) (...)"] Uldianes / IDEM.: 24 [En Coromines, ULLAVES: Paratge extens i font, en els Ports, dins el vast terme de Morella. El nom de la font d'ullabes el vaig recollir en l'enquesta de 1961 anant de Morella a Mas d'Ametla, situat dins la dena de Muixacre i La Llècua, que es troba a la part més meridional del vast terme de Morella, zona que ja afronta amb el terme d'Ares: la font era entre el dit mas, per una banda, i el barranc de Blai-Adell i la Masa, per l'altra, però recordo que era ja dins d'aquesta dena. Del ric i preciós Capbreu Milian, compilat l'any 1443, veiem que no era sols el nom de la font, sinó d'un extens paratge, les notícies del qual es troben en diversos folis: en particular se li dedica tota una secció f.51-51, que duu l'epígraf: 'Ulldiaus' amb una sigla que s'entén 'Ulldiaues'. copio les entrades d'aquest epígraf, en els trossos que interesen el nom en estudi, i després les restants on figura. 'Un camp de terra e palliça a Vulldiaues, que son de Matheu Cavall' f.51r 71. I un 'mas a buldiaues' f.52r. 'Un camp de terra a Hulldiaues' f.52r. 'En Xé ar A Vlldiaves', entre els propietris del Moll (f.36r). 'Un tros de terra que li donà son sogre a Vuldiaues' (38r). 'A Vlldiaues' (39r). 'A Vulldiaues' (49r), 'En Vulldiaues' (58r). 'Una sort de terra a Vulldiaues' (f.101v). La lectura d'aquests exemples és clar, per bé que en aquest caràcter de lletra hi ha dues espècies de 'u': una, bastant corrent, és pràcticament igual a una 'n' en el cas dels passatges 52r, 36r, 49r, i l'últim dels citats; però altres cops, amb traçat més acurat, hi ha una 'u' inequívoca, així, en el 51r, i alguns altres, i el dit epígraf es comprova comparant-ho amb les lletres dels mots 'Barranc', 'Xiua', 'Benet', 'Riu', 'Sent Miquel', 'Soriano', etc. D'altra banda és clar que la pronúncia anotada oralment suposa per força una 'u'='v', no pas 'n'. Etimología. Tenim diversos punt segurs: a) que hi ha una font, i avui és l'única cos aque els meus informants locals recordaven: prova que ha estat sempre l'indret més reconegut dins el paratge, si bé segles enrere el seu nom va servir per denominar un paratge de terres, entre les denes de La Llècua i el Muixacre, ús que després aniria quedant antiquat; b) que d'allí a la vora baixava el "ba(r)ranc" citat juntament (f.52): segurament el que m'anomena en "Barranc de Blai Adell" -degué pendre nom d'un propietari més recent-; c) que avui es pronuncia 'ullábes', forma que sembla evolució fonètica. d) Les mencions antigues són en part de 'Ull-', part de 'Hull-', part de 'Vull-'; en algunes precedides de les preposicions 'ull-', 'de Ull-', context que es prestava a la intercalació d'una 'v'; altrament aquest és un fet que es produeix en altres NLL, com 'Ulldemolins' i en frases antigues on entra el nom de 'l'ull humà'. Essent nom d'una font, i de la font d'on deriven les aigües del barranc, quasi s'imposa creure que aquí entra el mot 'ull' en el sentit de 'deu, ullal', però havent-hi constantment 'Ulld-' en totes les onze mencions antigues, s'endevina que es crearia com compost de 'ull+de+un complement', i una intuïció natural és suposar que aquest complement sigui una forma variant del mot 'aigua', tal com a Amèrica del Sud i en diversos parlars espanyols es diu 'Ojo de agua', amb el significat de 'ullal, deu', igual que en bastantes llengües: basc 'ur-begi', literalment 'ull de l'aigua', àrab 'ain al-mâ' traducció literal del mateix. Llavors podem admetre que ací es forma el mateix compost en plural: 'ull-de-aigües', contret en 'ulldiaues', en la forma antiga. Degué haver-hi després el canvi de 'u' en 'v', canvi de cronologia permanent en català, com 'meua, teua', 'seua>meva', etc. 'hereua>hereva', i cf. parelles comparables com les 'treva/TRIGGWA' (català/gòtic), 'òvila òliba/UGGWILA (català/gòtic), lieue/llegua (francès/català). Que la metàfora 'l'ull' per dir 'font, deu' estava en vigor en aquesta zona ho viem pel NL l'Ull de l'asmà, designant el capdamunt d'un barranc afluent de l'Ebre, terme de Garcia, on el mot 'Asmà' sembla resultar de 'admá' àrab 'ain-ma'. I Ulldemó (vegeu s.v.). Resten dos menuts detalls fonètics. Per que no aigües amb '-ig-'? Perquè seria la variant pròpia del mossàrab morellà; i al capdavall ha restat també en la toponímia del Nord: 'Gualba<Agualba' AQUE ALBA, 'Gualta' AQUA ALTA; no gaire al Nord, en els Ports de Tortosa hi ha la Penya 'Galera' al Montsià que s'ha degut a reducció de Penya (A)gualera. Que aquest arcaisme toponímic perdés la 'g', bé ho hem d'esperar, puix que els valencians pronuncien 'aiua' o 'auia' per aigua. Que 'lld' s'hage reduit 'l' en el modern 'Ullaves' és natural com 'Valldossera>Vallossera', 'BALDURIA>Baltllòria'. Tampoc no ens ha de fer escrúpol, que en l'antic 'Ulldiaues' hi hagi 'dea' apostrofat: devia ser una pronuncia extra-acurada, com entenent 'ull', i no vull dir ull humà sinó 'ull d'Aigua': seria la pronunca adoptada per aqueixos 'registradors de la propietat' a qui devem el Capbreu Milian, mentre que l'ús oral de la gent popular, s'abstingué de tals finures. Però en Coromines, quan parla d'Ulldecona, diu que podria ser, també, Ulldianes < Volticomnes (lloc de les voltes). Els masos citats per Coromines encara existeixen, i estan vora la carretera de la vega dels Llivis, ja prop de la nacional: al visor cartogràfic de la GVA, pareix la font de Llaves, etc.] Campello / IDEM, abans que el B. de Bellota [ok]: 9 [En Coromines, CAMPELLES, CAMPILLES, CAMPELLS, CAMPELLO/CAMPILLO: (...) No cal dir que '-ell' és sufix més comú en la llengua i a més que eixtia el mot 'campell' 'replà, planell' i el nom de lloc. (...) Probablement els noms de llocs valencians 'Campello', 'Campellos', 'Campillo' són formes corresponents mossàrabs: 'Campello' és poble important a la costa, 11 km al nordest d'Alacant, i 'el Campello', és un caseriu del municipi de Castalla (Alcoià), i hi ha 'el Campello' en el terme Ares-Morella (BSCC), ja esmentada en el Capbreu de Morella de 1443 inèdit de D. Milian, en el qual és un dels 23 epígrafs en què es divideix el susdit Capbreu, situat entre Ulldiaves i el Barranc de Bellota: "una casa al Campello" i "una casa e corral al Campello" (f.55r). I el plural 'Campellos' és una partida a Castellfort, Alginet, Vallada i a Crevillent. (...)] Barranch de Bellota (o Barranc de Bellota) / Barranc de BELLOTA [?]: 7 [En Coromines, EL BOL·LOT: Bellota, barranc de bellota, a la dena dels Llivis de Morella, ja repetidament en el Capbreu Milian any 1443.] Riu de Caldés (o Riu de Calders) / IDEM. [ok]: 18 [En Coromines, CALDERS, CAUDIERS: (...) El riu Calders (Morella) s'esmenta en el Capbreu de Morella, de 1443 (Milian). 'Calde(r)s' és un dels 23 epígrafs en què es divideix aquest text (inèdit), folis 61-63. S'hi llegeix: "una torre a Riu de Caldés" (f.61r), "una vinya a Riu de Caldés" (61v); s'esmenta a més en doc. de 1547 (Boletín de la Academia de Buenas Letras de Barcelona).] Vespa / idem. [ok]: 28 [En Coromines, VESPELLA: (...) D'aquí, doncs, Vespella nom de llogarets, amb humil fossar, en llur sagrera. De la variant VESPA de Festus -el gran servador del lèxic popular i arcaic dels romans-, ve el nom d'un altre santuari i zona rural, en les dependències de Morella. LA VESPA és una de les 10 seccións -denes- en què es va dividir des d'antic el vast terme municipal del a ciutat valencian: no designà un indret precís sinó una extensió considerable, en el vessant Sud de la Mola Garumba i més enllà: com pertot al bell mig hi ha un vell santuari: el de Sant Mateu de la Vespa. Ja sovint en el Capbreu Milian (a. 1443): Vespa és un dels 3 epígrafs en què està disposat aquest manuscrit: "un camp que sta a la Vespa"; "un mas a la partida de La Vespa apellat del Arcipreste"; "dos ferraginals a la Vespa" i passim.] Fraximeno / FRA XIMENO [ok]: 9 [En Coromines, FRA: (...) Fra Ximeno, partida antiga del terme de Morella (Ports), en el Capbreu de Morella, 1443, conervat per Mn. Manuel Milian: "una vinya a Frare Exemeno... altra vinya a Frare Exemeno" (f.66v)] Riu de Morella / IDEM. [ok]: 23 [En Coromines, BERGANTES: (...) En el capbreu Milian de Morella, a. 1443, no apareix enlloc aquest nom, però sí sovint 'Riu de Morella', per exemple, "Domingo Exulbi del Forcall... per una sort de terra al Riu de Morella" (f.101r). (...)] Morella la Vella / IDEM. [ok]: 6 [En Coromines, MORELLA: (...) En el Capbreu Milian de 1443, apareix, però destribuït sota 23 epígrafs; un d'ells que porta el títol de l'actual dena de Morella la Vella: "un troç de terra et vinya a Morella la Vella"] Onbria [sic] de Xiva (o Ombria de Xiva) [sic] / IDEM.: 3 [En Coromines només parla de XIVA: (...) Xiva de Morella, poble a 4 km. al noroest d'aquesta ciutat; sobre el qual, vegeu J. Puig, BSCC. Gentilici: xivatans, que té aire de ser antic. Mencions antigues: 1443, sovint en el Capbreu Milian: "un torç de terra en vista de Chiva"; "P. Ferraç, B. J. de Xiva", "Domingo Sorribes de Chiva" (f.6r, 17v, 17r, 18r). s.XVI: Chiva (BSCC9. 1609: Chiva de Morella, amb 57 cases de cristians vells (Reglà), no figura en els censos de moriscos del s.XVI.] Coll de Beneyto (o Coll de Beneito) / idem., abans que Tallago [A banda d'una Torre de la murada, que és la dels autobusos, que es diu de Beneito, també hi ha una Roca de Beneito a l'altra banda de Nacional de l'Hostal Nou, i abans de la Torre del Batle.]: 5 [En un llibre sobre el carlisme, de 1843, llegim: "En la mañana del 10 logró Oráa apoderarse con alguna facilidad de las ventajosas posiciones formadas por la altura de la Cruz de Beneyto y la Muela de Morella la Vieja, logrando estenderse por esta parte hasta el camino del Horcajo, principiando así a formar la circumbalación de la plaza. Alguna mayor dificultad le presentó la altura de la Querola, situada entre su campamento y la plaza, la que a pesar de hallarse dominada por Oráa, que empleó contra ella un terrible fuego de obús y de metralla, solo fue dicha altura abandonada por las cortas fuerzas carlistas que la defendían después de tenaz resistencai, situándose en seguida en la altura que domina el acueducto desde el paseo de la villa, conteniendo de este modo los aproches de los de la Reina". CALBO Y ROCHINA DE CASTOR, Dámaso. Dels mateixos fets, Salvador, diu: Los carlistas dividieron sus fuerzas en tres columnas: la primera de ellas, manadada por Carnicer, con los voluntarios aragoneses y parte de la gente de Morella, salieron por la Puerta de San Miguel, dirigiéndose por La Pedrera contra la derecha enemiga; la segunda, mandada por Llorens, Llorach y Brú, con los voluntarios de Villarreal y Alcalá, salió por la Puerta de San Mateo a ocupar las alturas de Beneito; y la tercera, mandada por Covarsí, con los voluntarios de Vinaroz y catalanes, salió por la Puerta del Forcall y, atravesando el Río Bergantes, subió por la Umbría, ocupando la vertiente sur del Bosch."] Vallago / TALLAGO [?]: 5 [En Coromines, TRAGÓ: (...) Talagó, nom d'una devesa en els Ports de Morella, entre Morella, Vallibona i Salvassòria. Era extensa i coneguda des d'antic, en aquells rodals, tan solcats de riuets i barrancs enfondits. s. XIV: "deveses de Valivana e de Salvasoria, des de la vall de Valibonae de Talago" (Capbreu de Cinctorres). És un dels 23 epígrafs en què es divideix el Capbreu Milian de Morella: segons els llocs descrits es veu que seria entre el Riu d'Aixas i Salvassòria; el compilador modern que ha posat els tíotols, accentua Talagó (f.23r), però després segueixen diverses entrades com "un cap de terra a Talago"; tot escrit a 1443. TOTAL MASSES [sic, 26 agrupacions de masos] DE MORELLA: 386
La Mata: 120 Palanques: 56 Xiva: 72 Cinchtorres: 169 Portell: 157 Castellfort: 146 Vilafranqua: 186 Vallibona: 189 Catí: 337 Olocau: 135 Forcall: 441 Masses del Forcall: 32
TOTAL POBLES DELS PORTS: 2040
Quastell de Cabres: 58 Loch de Bell: 11 La Pobla de Benifaçà: 44 Bellestar: 13 Loch de Fredes: 14 Loch del Boxar: 65 Loch de Coraxà: 14 TOTAL TINENÇA DE BENIFASSÀ: 219
TOTAL DE MORELLA I LES SEVES ALDEES: 3654 I diu: La relació es va fer durant l'any 1397 i va anar a càrrec del funcionari Berthomeu Segarra. Es tracta d'un volum, sense tapes, on, al llarg de 85 folis, s'indiquen les persones, 3654 en total, que han de pagar els morabetins corresponents. El motiu és la recaptació del monedatge o maravedí, impost que requeria sobre tots els béns mobles i immobles i tenia caràcter general. [...] De les poblacions dels Ports falten els termes de Sorita, Hortells, Villores, la Todolella i Herbers. Els contribuents que cita de Portell (en falten uns quants):
Assensio Carcasses Ramon Caçador Pere Guasch tudor de Pascualet Roselló Pere Navarro Domingo Porcella Pere Guasch Lurent Turrelles Domingo Sancho Jachme Copons Domingo del Vall Pere Spassa Jordà de Campos Na Roqueta Domingo Dolç Domingo Steve Aparici Fabregat Arnau Mosquera Guiamó Terriça la filla den Pere Altemir Pascual Vives Guiamó Fonoll hereus de Na Rama Martí Péreç* Berenguer Bosch Pere Sancho Estopinyana Pere Caçulla Pere Climent Matheu Scuder los fills den Miquel Alfons Berto Martí tudor de sos nebots Na Rigolsa Pere Frexinet Berto Martí masover Pascual Fort Na Berenguera muller den Saranyana Bernat Moliner Berto Martí ferrer Bernat Conessa Domingo Favara Domingo Steve gendre den Bardaxí Guiamó Bertran Pere Serrano ... *Per cert que, quan parla de Vilafranca (pàg.350), torna a citar un Martí Pèrez de Portell. Serà el mateix o un altre?? [CASTELLVELL, Ventura (1991): Els habitants de Morella i les seves aldees en el 1397. Societat d'Onomàstica Butlletí Interior, XVIè Col·loqui Castelló de la Plana (12 a 14 de Abril de 1991), Actes del Setzè Col·loqui General de la Societat d'Onomàstica, volum II, número XLIX, marzo del año 1992.] raco.cat (pdf) |
