PORTELL, s. XIV-XVIII (cartes pobla i altres delimitacions territorials, 1301-1800)

[NOTA IMPORTANT: Quan llegim documents antics, cal tenir en copte com estan datats, perquè no serà lo mateix que siguen “1200 anys de la Era” que “1200 A.D. o Annus Dominus”. El primer calendari citat correspon a l’Era Hispànica i el segon a l’Era Cristiana. Entre un i altre hi ha una diferència de 38 anys, per tant, quan trobem una data referida a “la Era”, s’ha de convertir al calendari actual restant-li 38 anys, per tant si, per exemple, tenim una data (que segurament anirà en números romans) corresponent a 1277 de la Era Hispànica, li restarem 38 i així sabrem l’any corresponent a l’Era Cristiana, o sigue, la nostra. En aquest cas, l’any del document serà el 1239 (perquè 1277-38 = 1239)]

ANY

REFERÈNCIA BIBLIOGRÀFICA

El conflicte més llarg, violent, i que generarà una major tensió fou, sens dubte, el que enfrontà l'Orde de l'Hospital, i els seus homes de la Batllia d'Horta, amb els de la ciutat de Tortosa i els dels castells i llocs de Carles i Paüls. Els origens i motius del conflicte territorial que abastava geogràficament des del riu Algars, al sud, fins al barranc de Xalamera, al nord, eren diversos, però podem situal el moment inicial dels enfrontaments l'any 1294, i s'allargaren durant més de setanta-cinc anys. Efectivament, a raó del canvi d'aquest any, mitjançant el qual Tortosa i el seu terme tornaven a mans reials, va ser necessari delimitar el terreny que el definia i el separava del terme de la batllia d'Horta (que estava en mans de l'Orde del Temple). Es decidí amollonar el territori i s'escolliren els representants. [...]

Els primers que reaccionaren violentament contra la divisió de 1294 foren Bernat de Puig i els seus homes del lloc de Paüls, els quals a principis del segle XIV, serien acusats pels homes d'Horta d'haver destruït els mollons i d'haver esborrat les creus posades. Aquesta acusació donà lloc l'any 1309 a un primer procés per la divisió territorial entre Paüls i Horta (AHCTE, registre 2900), el qual motivà la intervenció reial. Efectivament, el 27 de gener de 1309, Jaume II designà el veguer i el batlle de Tortosa com a àrbitres del conflicte amb el manament, fet l'11 de febrer, d'accedir personalment als termes en disputa, i de tornar a situar els mollons i les creus tal com s'havien establert en el canvi de 1294 per part de Pere de Líbia i Arnau de Torrella. [...] Els llocs de disputa eren les partides anomenades Montsagre i Erbellans, que el senyor de Paüls creia que estaven sota la seva jurisdicció i dins del seu terme. La situació territorial d'aquestes partides no podia ser més enrevessada. La carta de donació de Paüls feta pel rei Alfons I l'any 1168, incloïa les partides de Montsagre i Erbellars:

"ipsam montannam de Monsagar simul et Arbelars"

Donació sobre la qual es basava la reivindicació territorial de Bernat de Puig. No obstant això, l'any 1209, Ramón de Montcada, cosenyor de Tortosa, havia donat aquestes partides (incloses als termes del castell de Bene) al Temple amb la signatura de la sentència arbitrada per Gullem de Cervera, veguer de la Ciutat de Tortosa, que posava fi, momentàniament, a la controvèrsia per la jurisdicció i possessió de l'esmentat castell de Bene. (AHCTE, registre 1505). Posteriorment, segons consta en els capítols presentats per la Comanda d'Horta durant el procés de l'any 1365, l'Orde del Temple donà als pobladors d'Horta i Arnes, l'any 1223, els llocs d'Erbellars i Ortells:

"(...) eorum positati arbellars i ortells (...) terminantur de illo gradu qui est in capite illius terre que est fferrarii de fonoll i sicunt illi serra in que sunt illi mollons facti juxta via de illo vaquerizal que tendit apud Pahuls usque in serram superiori i sicut illa escalerola de arbellars bostendit sit aque versant (...)." (AHCTE, registre 293)

El 3 de març de 1309, el veguer i el batlle de Tortosa, acompanyats per les comisions o representacions de les parts, realitzaren el reconeixement dels termes de Montsagre i Erbellars (AHCTE, registre 2900), i recolliren informacions i testimonis. Fou en va. L'11 de març, amb la convicció de no poder resoldre el conflicte ni acomplir el manament reial (que era, recordem, retornar els mollons posats l'any 1294, solament quinze anys enrera), decretaven el segrest dels termes en disputa. L'abast territorial d'aquest segrest incloïa la muntanya de Montsagre i el lloc d'Erbellars (s'entenia aquell lloc des del coll de l'Espina fins a la roca de Bene, d'allí fins a l'extrem nord del Montsagre, i, seguint l'aigua vessant, tornant cap al coll de l'Espina passant per l'anomenat coll de Paüls, incloent-hi el Vacarissal i la Canaleta). La prohibició d'ús que imposava el segrest s'entenia per als homes dels llocs d'Horta i de Paüls, mentre que en quedaven fora tots els habitants dels masos que eren dins les afrontacions designades, especialment els habitants dels masos de les Eres de Bene (topònim -les Eres- que es manté actualment situat al terme d'Horta), els quals podien continuar aprofitant la llenya, les herbes, i llaurar la terra sense impediment, especialment del senyor de Paüls Bernat de Puig. [...]

[Aquest conflicte ve del 1294 i continua en 1334]

[MIRANDA ESTRAMPES, Xavier (2000): Conflictes territorials als Ports durant els segles XIII i XIV. pp.105-136. Conferencia del l'11 de març de 1998 dins les Jornades de Recerca V. Recerca, núm. 4. Tortosa.]  raco.cat - raco.cat (pdf). Revista 'Recerca' (190 artículos):  sibhilla.uab.cat

Sepan todos que, como nos don Exemeno, por la gracia de Dieus vispe de Çaragoça, perssonalment fuessemos en la villa nostra de Miravet et los omnes de aquel logar mostrassen a nos como, por guerras et por los anyos fuertes que en el tiempo passado eran seydos, el dito logar era muyto menoscabado et despoblado et, si quiere por aquello et por la grant peyta que avyan, las gentes et los estagantes de alli se eran ydos et por miedo et temor de la grant peyta algunos alli no querian venir a poblar, por esto los ditos omnes del dito logar soplicaron a nos que les baxassemos de aquella peyta que el dito logar et el concellyo dalli fazian et fer devyan. Ond nos, regebida la dita suplicaçion, queriendo que el dito logar no se menoscabe ni se despoble mas que los habitantes et habitadores de allí finquen et ayan voluntat de fincar et los suyos et otros allí viengan poblar et poblen, et nos venido en la çiudat de Çaragoça, queriendo dar remedio a las sobreditas cosas, de conssentimiento et otorgamiento et voluntat del honrrado don Alaman de Naya, prior de la sied de Çaragoça, et del codigo postalitol de aquella misma sied, vista una carta ho privilegio del honrrado don Pedro, por la divinas gracia vispe de Çaragoça, antecesor nostro, en la qual el concellyo del dito logar de Miravet yes obligado dar por peyta cada un anyo perpetualment a todos tiempos al vispe de Çaragoça çinchiçientos solidos de dineros jaqueses, la qual carta fizo don Johan de Fuentes, notario publico de Çaragoça, que fue, uueyto días exida del mes de janero era Míllesima CCC.ª XVII.ª, de çierta sciençia et bien certifficado de todo nuestro dreyto, baxamos, relajamos et soltamos al dito concellyo de Miravet cada un anyo perpetualment gient solidos dineros jaqueses de los ditos çinchiçientos solidos que ellos avyan a dar por peyta cadanyo segunt que en la dita carta se contiene, assi que el dito concellyo ni los suyos presentes ni avenideros nunca en algun tiempo a nos ni a nuestros successores paguen ni sian tenidos de pagar de los ditos çinchiçientos solidos sino quatrozientos solidos dineros jaqueses cadanyo et los ditos çient solidos por nos absueltos et relajados perpetualment en cada un anyo por nos ni por nuestros successores no se demanden ni se les puedan demandar en algun tiempo.

[an.wikipedia.org - Miravet de la Serra. Consulta del 8.04.2024]

A principis del segle XIV, les tensions pel territori i el seu ús també s'agitaven entre els homes de Beseit (sotmesos a la jurisdicció eclesiàstica del bisbe de Saragossa) i els homes de Tortosa. L'ampli sector muntanyenc que s'estenia des de la "serra dels coms" i la serra del "Castell Marroquí" (avui anomenada 'tossal del Rei') fins al riu Algars, quedava en la indefinició territorial i era objecte de fortes disputes.

Tenim la primera notícia documental d'aquestes tensions i disputes en la protestació que el 24 de juny de 1314 fa la ciutat de Tortosa, representada pel seu batlle, Guillem de Ceret, i pels procuradors Berenguer d'Appiaria i Bernard d'Alforja, davant el bisbe de la Seu tortosina (AHCTE, registre 1157). El protest anava dirigit contra el bisbe de Saragossa i els seus homes de Beseit per la pretesa usurpació d'una part del terme que, segons els tortosins, pertanyia al seu terme general. Concretament, i seguint el text de la protesta, els llocs usurpats s'estenien:

"de loco vocato Bunyol versus ad porteyl de tayl de poli i de inde versus talayes de Maria i al Barranchum fontis del teix"

És a dir, des de les actuals moletes Pelades, o de Venanci, fins al portell de Tall de Pollí, incloent-hi tota la partida de les moles d'Arany i la solana del Parrissal fins a la font del Teix. Un territori que Tortosa reclamava envirtut de possessió des de temps de Ramon Berenguer IV, sense que hi hagués memòria en contrari.

Poc temps després, el 7 de novembre de 1314, era signat el document de compromís entre les parts en discòrdia: Beseit i Tortosa (AHCTE, registre 2737), amb el qual s'iniciava, recordem-ho, la resolució oficial del conflicte. L'àrbitre escollit questa vegada fou únic i recaigué en la figura del noble aragonès Pere Ferrandis, senyor d'Híxar. La pena per incompliment de la sentència quedaria fixada en mil morabatins d'or. El 27 de gener de l'any següent, 1215, Pere Ferrandis dictarà sentència definitiva [...]  (pp.116-117)

[Ve del 1298 i continua en 1315]

[MIRANDA ESTRAMPES, Xavier (2000): Conflictes territorials als Ports durant els segles XIII i XIV. pp.105-136. Conferencia del l'11 de març de 1998 dins les Jornades de Recerca V. Recerca, núm. 4. Tortosa.]  raco.cat - raco.cat (pdf). Revista 'Recerca' (190 artículos):  sibhilla.uab.cat

El 27 de gener de l'any següent, 1215, Pere Ferrandis dictarà sentència definitiva (CHCTE, registre 2731 i 2737):

Sentenciamus, pronunciamus, arbitramus, laudamus et diffinimus et per amicabilem compositionem componendo dicimus et declaramus que termini Civitatis dertuse et de bezeyt dividantur et sint et remaneant divisi et limitati ut seguitur scilicet a ruppe maiori super locum qui vocatur el Toll negre ubi est quidam limis seu mullon. Et deinde a dicto loco procedit et seguitur usque ad collem primum post ruppem que vocatur de la enclusa, et procedit et seguitur usque ad ruppem maiorem principalem que est in serra maiori superna et alcioris mole de bunyol super campum Raymundo Pallares ubi est quoddam troceum ruppis maioris que facit q. caput que procedit seu exit aparte extra et inpede seu solo dicte ruppis facit cavernulam sive covam et super dictam ruppem est positus quidam limes seu mullon et est posita seu figurata in dicta ruppe quedam crux ad forma seu modum jaccensem. Et a dicto loco procedit et seguintur usque ad quandam ruppem rubeam que est inter duos alveos seu canalizas et ibi est positus quidam limes seu mullon e est ibi quedam crux ad formam denarii jaccensis. Et predit dictus alveus seu canaliza media et descendit usque in rium dulldemor et de dicto rivo ascendit usque ad quandam ruppem rubeam que est subtus quandam ruppem albam et in dicta ruppe rubra est posita et facta quedam crux admodum jaccensem. Et a dicta ruppe rubea ascendit directe usque ad quandam pinum magnam rubeam et ibi positus in radice dicte pinus quiddam limes seu mullon. Et in dicta pinum est facta et figurata quedam crux. Et a dicta pinu ascendit directe ad quandam ruppem planam que est circa podium seu montem altum ubi est quidam limes seu mullon et queddam crux. Et a dicte ruppem plana procedit et ascendit directo ad quandam pinum fictam et ibi est quidam limes seu mullon. Et a dicta pinu ficta procedit seu ascendit directo usque ad quendam limitem seu mullon que est in capite cuisdam planicie seu plane de qua potest homo videre manerum sive mansum Jacobi Vitalis. Et de dicto limite dicte plane procedit et siguitur usque ad quandam ruppem rotumdam et separatam que est super vallem seu barrancum que incipit seu mirat rivum dull de jahen. Et in dicta ruppe alta est positus quidam limes seu mullon. Et est ibi facta et figurata quodam crux ad forma jaccensem(.) Et de dicto limitte seu mullon descendit per vallem maiorem usque ad riumm et postmodum ascendit directe usque ad quendam alium limitte qui est intus in valle seu barancho dull de jahen super quandam ruppem que est inter vallem seu barranchus maiorem et quendam alium minorem(.) Et deinde ascendit directe per quendam alveum seu caniram supper et remanet quedam cavernula sive cova alba voltada in termino dertuse(.) Et a dicto alveu seu canaliza ascendit directe ad rostrum seu morron cuisdam ruppis alcioris que vocatur la coscollosa super manerum seu mansum Jacobi vitalis(.) Et ibi est quidam limes seu mullon et deinde procedit de cingla en cingla sicut dividit terminum cum termino de Raffalgary(.) Itaque infra dictos limites seu mullones versum partem civitatis Dertuse sunt e remaneant termini et pro termino Dertuse. Et eodem modo infra dictos limites versus partem Bezeyt sunt et remaneant termini et pro termino de Bezeyt. (AHCTE, registre 2731)

Per tal de seguir el text anterior amb la toponímia i cartografia actual, cal indicar les equivalències, segons les nostres conclusions, entre el topònim antic i l'actual. Així, el "toll negre" és l'actual clot de la Pega; la "mola de bunyol" és la mola de Lino; el "mansum de Jacobi vitalis" es coneix actualment com a corral de Quinto i el riu "dull de jahen" és el riu Matarranya. Amb aquestes equivalències, es pot reconstruir la línia de separació de termes creada arran de la sentència de 1315.

Sobre el terreny, es materialitzarà l'atermenament mitjançant la construcció de mollons i la gravació de creus sobre roques o arbres. Aquestes creus suposen una novetat respecte a l'anterior sentència entre Morella i Tortosa, on tan sols es construïren mollons. Les creus tenien l'avantatge de donar una major estabilitat a la demarcació, ja que, a diferència dels mollons, la seva destrucció era força més difícil. Ese gravaren un total de sis creus, cinc sobre roca i una sobre un gran pi. La particularitat d'aquestes creus és que estaven formades per una línia llarga que mostrava la direcció del terme i dues línies paralel·les col·locades perpendicularment a l'anterior.

D'aquestes cinc creus sobre roca, n'he pogut retroba encara avui dia tres. D'aquestes tres una és reconeguda actualment amb el nom de Creu de les Armes del Rey, i és la situada sobre "ad quandam ruppem rotumdam et separatam que est super vallem seu barrancum que incipit seu mirat rivum dull de jahen" del text de la sentència; és a dir, sobre aquella roca rodona i separada que està sobre el barranc on comença i es veu el riu Matarranya. Actualment, aquesta creu continua fent de límit entre Tortosa i Beseit, i és el punt més occidental del terme tortosí (tot i que cal indicar que, en tota la cartografia oficial, aquest extrem del terme tortosí es troba incorrectament delineat); es pot veure (si se supera el vertigen) sobre la gran roca rodona suspesa sobre les Gúbies del Parrissal. [...]  (pp.117-120)

[Ve del 1314 i continua en 1316]

[MIRANDA ESTRAMPES, Xavier (2000): Conflictes territorials als Ports durant els segles XIII i XIV. pp.105-136. Conferencia del l'11 de març de 1998 dins les Jornades de Recerca V. Recerca, núm. 4. Tortosa.]  raco.cat - raco.cat (pdf). Revista 'Recerca' (190 artículos):  sibhilla.uab.cat

Coneguda la sentència, els prohoms de la ciutat de Tortosa suplicaran al rei Jaume II que els faci donació de la part de terme aconseguida "en la qüestió de Beseit" com l'anomenaven. El 27 de febrer de 1316, en privilegi donat i signat des de la mateixa ciutat (AHCTE, registre 1384), Jaume II donarà, efectivament, als homes de Tortosa l'ús i la facultad de fer llenya i fusta exclusivament per a usos i necessitats pròpies, i no per a vendre, donar o qualsevol altre ús, que serien considerats fraudulents. Els donarà també l'ús de les herbes per a pasturar els seus bestiars. I, finalment, establirà la facultat que tots els ramats en trànsit que no pertanyin a homes de Tortosa puguin romandre amb els seus conductors en aquella part de terme guanyada, durant dos dies i dues nits de manera franca i lliure.

Aquest privilegi fou modificat el 23 d'agost de 1216 des de Lleida pel mateix Rei (AHCTE, registre 2731), a petició dels prohoms de Tortosa, per a que del privilegi concedit no en gaudissin tos els habitants de la ciutat i del terme de Tortosa, com s'havia establert el 27 de febrer anterior, sinó que fos privilegi exclusiu d'aquells habitants que havien contribuït al pagament de les despeses generades pel procés de delimitació de terme, i d'aquells que contribuïen i contribuiriren a les despeses del Comú.

Tot i l'estabilitat donada a la línia fixada per la gravació de creus a la roca, i la claredat de la descripció que apareix al text de Pere Ferrandis, la delimitació actual s'aparta de la de 1315 en dos zones. La primera, poc important, es troba en el pas del terme pel riu Ulldemor; es feia baixant pel cingle de la "mole de Bunyol" (actual mola de Lino) fins als ullals de la Figuerassa en el mateix riu (no els que apareixen amb aquest nom als plànols excursionistes, que són els ullals de Tall Nou), per pujar en líniea recta fins a l'actual pla de la Creu; per a, actualment, baixar de la mola de Lino fins a uns 350 m aigües amunt dels ullals de la Figuerassa, de manera que el terme de Beseit guanya un petit triangle de terreny respecte a la sentència de 1315.

L'altra modificació, molt més important, es troba en el pas del terme pel riu "dull de jahen" (actual riu Matarranya), feia seguint la línia recta des de la creu de les Armes del Rei fins al cim de la Coscollosa, incloent en el terme tortosí totes les aigües vessants del riu Matarranya per sobre de les Gúbies del Parrissal; mentre que actualment el terme es dirigeix des de la creu esmentada, vorejant el cingle fins al pas de la Guimerana i d'aquí, puja, també pel cingle, fins a la Coscollosa. Prova d'aquesta modificació és la "cova alba voltada" que figura, segons el text de la sentència, en terme tortosí, i que encdara es pot identificar perfectament des e les moletes d'Arany, però situada avui dins el terme de Beseit. Així també, amb el pas del temps, el terme de Beseit amplià la seva extensió, i guanyà una part del territori de la ciutat de Tortosa, que encara que allunyat del nucli urbà, els seus representants no van ser capaços de defensar al seu moment, a pesar de la claredat, insistim del text de la sentència dictada per Pere Ferrandis a favor dels interesos tortosins. (pp.120-122)

[Continua del 1315]

[MIRANDA ESTRAMPES, Xavier (2000): Conflictes territorials als Ports durant els segles XIII i XIV. pp.105-136. Conferencia del l'11 de març de 1998 dins les Jornades de Recerca V. Recerca, núm. 4. Tortosa.]  raco.cat - raco.cat (pdf). Revista 'Recerca' (190 artículos):  sibhilla.uab.cat

Doc. 1. Archivo Notarial de Morella (ANM), prot. 009, ff. 34r-35r. Notario Domingo de la Guerola (1326-1329).

IIII idus novembrem. Noverint universi, quod nos Domenicus La Guerola el calbo, tenens locum justicie in Vilafrancha aldea Morelle, et nos Domenicus Alberic, Pasquasius Simon jurati universitatis dicti locii de Vilafrancha. Et nos, Ivanyes de Cutanda, Michel Squerdo, Dominicus Johan, Jacobus Justi, Jacobus Porta, Anton Pereç, Dominicus Lonso et Marchos Navarro, nomine actorum propio et nomine etiam universitatis jamdicte [...] quolibet in futuris super causa que (avere) seu (averi) sperare inter dictam universitatem Villefranque agentem vel defendentem ex una parte, et universitatem hominum de Mosquerola aldee Turolio comuniter vel divisum defendentem seu agentem ex altera, racionem terminorum dite universitatis Villefranque et terminis suis pertinendtium seu expectanctum quod modo per quascumque universitates, collegia seu personas singulares modo quolibet teneatur sive predictas universitates comuniter vel divisum sive per quascumque alias dicti termini Villefranque tam in partibus del Mallo quod in quibuscumque aliis ubicumque, dantes et concedentes vel insimul et unicuisque vestrum insolidum plenariam [...]

[APARICI MARTÍ, Joaquín & VILLANUEVA MORTE, Concepción (2019): Deslindes y amojonamientos medievales en las serranías de Gúdar-Maestrazgo: un acercamiento al patrimonio rural y a la didáctica del territorio. pp.15-60. Espacio, tiempo y forma. Serie III. Historia Medieval, n.º 32. UNED.] zaguan.unizar.es

Des de l'any 1321 fins al 1334, són nombrossíssims els documents que es troben a l'AHCTE referents a la qüestió de l'amollonament de termes entre la ciutat de Tortosa i la vila d'Horta. (AHCTE, registre 1504, 1511, 1522, 1395, 1418, 1410 i 1405). Els representants de Tortosa, que fins aquell moment, sembla, s'havien mantingut al marge del conflicte (el pes del qual havia recaigut en el senyor de Paüls), entren de ple en la disputa territorial. Davant d'ells, l'Orde dels Hospitalers, com a senyors d'Horta i del territori de la seva Comanda, després de la desaparició de l'Orde del Temple, mantenen les reividicacions territorials amb fermesa. Destruccions de mollons, recol·locacions, protestes per la situació dels límits, se succeeixen sense arribar a cap acord, fins que el 5 d'agost de 1334 el rei Alfons, mitjançant carta reial feta a Terol (AHCTE, registre 1524), comunica a la ciutat de Tortosa el segrest dels termes en litigo d'aquesta manera:

"Alfons dei gratia Rex aragonum Valente Sardine et Corsice at comes barchinone dilecto et fidelibus suis vicario paciariis probis homines et Universitatis civitati Dertuse salute et dilectione. Al nostre coneixement ha arribat que entre vosaltres i els homens del loc d'Orta i l'Orde de l'Hospital de Sant Joan Jerosolimitan, sobre els termes del mateix lloc s'ha suscitat una greu discòrdia principalment sobre la partició i els usos i emprius dels termes (...) en tots els termes sobre els quals hi ha tensió (...) estatuïm el seu segrest a vosaltres i ells baix la pena de Mill Marchas argenti (...) i manem que pendent el segrest predit en aquests termes nos puguen usar ni fer cap empriu en ells (...). Dat Turorii nonas augustu anno domini Millessimo Trecentesimo Tricesimo Quarto."

Aquest conflicte territorial entre la ciutat de Tortosa i l'Orde dels Hospitalers s'emmarca dins d'un procés general d'enfrontament pel territori i la jurisdicció que tingué lloc entre aquestes dues institucions durant el segle XIV, enforntament que, a més d'afectar els límits territorials entre Tortosa i Horta, s'estenia als d'Ulldecona, Godall, Rasquera, Miravet i el Pinell. (pp.124-126)

[Aquest conflicte ve del 1309 i continua en 1364]

[MIRANDA ESTRAMPES, Xavier (2000): Conflictes territorials als Ports durant els segles XIII i XIV. pp.105-136. Conferencia del l'11 de març de 1998 dins les Jornades de Recerca V. Recerca, núm. 4. Tortosa.]  raco.cat - raco.cat (pdf). Revista 'Recerca' (190 artículos):  sibhilla.uab.cat

Tot i el segrest reial establert l'any 1334, la tensió territorial continuarà augmentant fins arribar el juny de 1364 a l'episodi de major violència. Efectivament, durant aquests dies de juny s'estava realitzant una tala important de fusta a la zona de Terranyes, fusta que havia venut la vila d'Horta al ciutadà barceloní Bernat Turell per a construir galeres per al rei, que les volia utilitzar en la guerra contra Castella. Aquesta partida, Terranyes, s'incloïa dins el territori disputat, i, per tant, es trobava sotga el segrest reial de 1334. Amb el conflicte territorial no resolt, els homes de Tortosa consideraven Terranyes com a part del seu terme i l'aprofitament fraudulent del bosc. Els fets ocorreguts, en paraules del comanador d'Horta, Berenguer de Montpaó, dirigides al bisbe de Tortosa, foren relatats d'aquesta manera:

"El veguer de la Ciutat, procuradors i molts altres habitants d'aquella i del lloc de Castles nulla rahó precedent, violentament i ma armada, entraren, envahiren i crebantaren lo terme de la mia Comanadoria d'Orta del Espital de Sant Johan Jerosolimitan, i en lo port d'Orta, en la partida appellada les faxes de la font de la moxera, meteren foch i cremaren gran multitud e meteren foch e cremaren la barracha en la qual los fusters i obrers de la dita fusta habitaven, i prengueren i ligaren i ab si propis i dels dits termes d'Orta tragueren Domingo Gomiç, Guiamó Claramunt i Guiamó Almenar, habitadors de la dita vila d'Orta, homes i vassalls meus i del orde dessús dit, moltes altres innumerables injúries i violenties allí cometeren i perpetraren." (AHCTE, registre 2834)

Aquests fets de Terranyes donaren lloc a un important procés judicial contra el veguer i els homes de Tortosa acusats pel comanador d'Horta. L'àrbitre del procés serà escollit pel rei i correspondrà l'elecció al bisbe de Tortosa i es designarà la vila de Tivissa com a lloc del juí. El text anterior del comanador d'Horta al bisbe de Tortosa és part de l'escrit d'acusació presentat en el juí o procés de la crema de fusta.

El veguer i els procuradors de Tortosa es defensaren de l'acusació amb l'argument abans esmentat: és a dir, que "les faxes de la font de la moxera" (topònim avui desconegut) situades a la partida de Terranyes, eren del terme de la ciutat de Tortosa, i la seva actuació s'atenia a l'exercici de la jurisdicció que, al rei, com a senyor de la ciutat, representat pel veguer, i als procuradors, com a representats de la Univsersitat de la ciutat de Tortosa, els pertocava davant d'una invasió territorial feta per gent estrangera. Actuaven, per tant, en defensa dels privilegis de la Ciutat i dels interesos del rei, dins del terme general tortosí. Així ho degué entendre el rei Pere quan, el 26 de juliol, mitjançant un escrit dirigit a l'àrbitre del procés, manava el sobreseïment d'aquesta causa contra el veguer i els homes de Tortosa. (AHCTE, registre 2834) (pp.126-127)

[Aquest conflicte ve del 1334 i continua en 1365]

[MIRANDA ESTRAMPES, Xavier (2000): Conflictes territorials als Ports durant els segles XIII i XIV. pp.105-136. Conferencia del l'11 de març de 1998 dins les Jornades de Recerca V. Recerca, núm. 4. Tortosa.]  raco.cat - raco.cat (pdf). Revista 'Recerca' (190 artículos):  sibhilla.uab.cat

Els enfrontaments violents continuaren, com el protagonitzat pel senyor de Paüls i els seus homes, quan, a principis de l'any 1363, seguint de nou les paraules del comanador d'Horta:

"violentament i ma armada i de nit amagadament es vengut et intrat i ha envait i crebantat los termens de la vila, de una serra qui es nomanada les capçades, LXX cabres sen mena i pus i liga lo pastor i aquell sen mena ab si propis entre al terme de Pahuls" (AHCTE, registre 2835)

Des del punt de vista del senyor de Paüls, en canvi, aquesta acció era també una defensa del seu territori davant l'aprofitament fraudulent de pastures feta per ramats i persones estranyes.

Com hem vist, la intensitat del conflicte havia provocat episodis de violència greus, i s'imposava, pel bé de la convivència, la solució d'una manera pacífica abans que aquests episodis, encara aïllats, desemboquessin en una guerra oberta. Així, el 22 d'agost de 1365, se signà a Beseit el compromís entre totes les parts en conflicte (AHCTE, registre 1521). [El signen càrrecs diversos de Tortosa, Carles, Ascó, Horta, Arnes, Prat de Comte, Miravet, Ginestar, el Pinell i Rasquera.)

L'acte de compromís fet a Beseit designava àrbitre del conflicte l'abat del monestir i convent de Benifassà, Pere de Torres, el qual prenia l'enorme responsabilitat de delimitar un territori disputat durant més de setanta anys entre dues parts que havien mostrat una forta bel·ligerància al llarg de tot el segle XIV. Prova de la dificultat amb què va topar l'abat per resoldre el conflicte és el voluminós expedient que inclou totes les actuacions processals fetes des de l'any 1365 fins al 1369 (AHCTE, registre 293). Aquest expedient de 974 pàgines no és suficient per a contenir tot el procés, ja que la sentència definitiva no seria dictada fins l'11 de setembre de 1372, tres anys després, i passats set anys des de la signatura de l'acte de compromís a Beseit. [...]

S'inicia el volum del procés amb la inclusió de quaranta-tres capítols per mitjà dels quals la ciutat de Tortosa argumenta i reclama, com a part del seu terme general i particular de Paüls i de Carles, un extens territori muntanyenc del Port. Concretament, reclama al capítol IV:

"que los termens de Paüls ves lo loch de Orta se estenen al coll de la spina i son acostumats desser et comencen del dit coll de la spina tro al coll de bene, et del coll de bene tro a la via antigua de Orta, et de la via antigua de Orta tro a aquell loch hon se depereix la roca de orada i de bene".

S'especifica en el capítol VII quin territori abasta la descripció anterior:

Dins los dits termens son i son enclosos los termes, terres i possessions següentes, és a saber, erballas i el vaquerisal e tot monsagre i lo gubiot i les eres de bene i lo mas que es dit den fois en ves prat de comte".

Pel que fa al terme de Carles es diu en el capítol XXI:

Los termens de Tortosa i del castell i loch de Castles ves los lochs de Orta i de Arnes se estenen i van al coll de la spina, i son i son [sic] acostumats desser i de anar i comencen en lo dit coll de la spina. E daqui a avant dreta linya van per la serra tro a dues roques forcades. Et de les dues roques forquades daquí a avant devallen en una vall gran que es sota les damunt Roques. Et pugen en apres tro al coll que es laltra part i al terme a qui fitat o que ere allí fitat. Et del terme allí fitat van tor a un puig e de qui avant a altre puig hon es o era una alzina en la qual es o era una creu feyta en senyal que era fita del terme de Tortosa i de Castles i de Arnes".

En aquesta delimitació s'incloïa dins els termes de Tortosa i de Carles tota la serra de l'Espina fins al tossal de la Muntanyola, tota la vall d'Uixó, la "faixa pinosa i lo clot del oró" (topònim que correspon a les actuals Clotes) i tot el terme, terres i possessions del lloc de Terranyes fins a l'extrem de l'Escalerola, inclosa també la Vall Negra i Tall Cremat. Tal com es diu al capítol XXXIII:

Els termens de Tortosa i Castles envés Orta i Arnes van i se estenen tor a un logar hon se affronten Tres termes. És a saber lo terme de la ciutat i el terme de Bezeyt i el terme d'Orta i Arnes. Et dallí partin dreta linea va ferir en la enclusa. Et partint de la enclusa dereta dinea deves Orta va ferir a la font de queta la qual en altra manera es apellada la font de bunyol. Et partint de la dita font de bunyol linea dreta va ferir a la Rocha foradada. Et partint de la dita Rocha foradada linea dreta va ferir a la escalerola. Et partint de la escalerola dreta linea va ferir a la toça roja. Et partint de la toça roja linea dreta va ferir al Estret de vall de lor. Et partint del estret de vall de lor linea dret va ferir a la les roques trepades als. forcades [sic]. Et pujassesn dreta via per les pedrices della del Riu sech i partint de les dites pedrices dreta linea va ferir al toçal lo qual es en vista del pou den fanena que es en vista del toçal de la muntanyola incloent vall duxor i la faxa pinosa i lo clot del oró. Et partint del dit toçal lo quel es envista del dit pou den fanena dreta linea va ferir al damunt del toçal de la muntanyola".

En tots aquests territoris la ciutat de Tortosa i els senyors de Paüls i Carles asseguraven que actuaven i que havien actuat sempre com si pertanyessin als seus termes; així tothom que volia entrar bestiar per a pasturar dins aquest territori:

"san a venir i erbejar ab los erbejadors de Tortosa o ab lo dit en Ramon dezpuig o ab los seus erbejadors i ab ells erbegen e savenen e son acostumats de avenir i de erbejar" (Capítol XI).

I també:

"si alcuna persona de qualsevol loch sia, exceptat de la dita Ciutat de Tortosa o de sos termes (...) per tallar o fer fusta sens volentat i licentia dels honrats procuradors de la dita Ciutat o del dit en Ramon Despuig (...) los vedalers del port de la dita Ciutat o el dit en Ramon despuig i sos predecessors penyhoren i han acostumat de penyorar hoc encara pendre cayral persones i tenir preos i penyorat" (Capítol XII).

D'igual manera, són necessàries llicències dins el territori descrit per a persones estranyes, en el cas d'edificar masos o cases i d'arrabassar i llaurar terres. Tot això descrit per al terme de Paüls fou repetit per al de Carles canviant únicament el nom del senyor del lloc, Ramon de Puig [sic] per Pere de Sentmenat. Un altre argument de la ciutat de Tortosa per a demostrar la possessió i l'exercici de la jurisdicció dels llocs del terme de Carles en disputa al capítol XXXIIII on es diu:

"la Ciutat de Tortosa be ha XX o XXX anys passats en lo cap de la esqualerola terme de Tortosa posa forques en vista de Arnes axi com en terme de Tortosa i de Castles".

El "cap de la esqualerola" esmentat identifica l'extrem oest del pla de Terranyes sobre el lloc anomenat avui l'Escaleta Vella, des d'on es pot veure, efectivament, el poble d'Arnes en dies clars.

Els homes d'Horta i la seva comanda, al seu torn, responen amb la presentació de divuit capítols en fan repàs de totes les donacions territorials fetes a l'Orde del Temple, i les que aquesta feu als homes d'Horta i Arnes. Per exemple, la carta de població feta per Pons de rigalt l'any 1191 als homes d'Horta (capítol III), la donació d'Erbellars i Ortells feta pels frares del Temple als pobladors d'Horta i Arnes l'any 1223 (capítol VII), la donació a cens que fa el Temple als homes d'Arnes del lloc anomenat Terranyes l'any 1258 (capítol XI):

"qui locus (Terranyes) confrontatus i terminatus de termino de Castles usque in capite vallis de auxor et de valle de auxor usque in capite cingle escale, et de capite cingle escale usque in vista pena galea et de vista de pena galea usque in barranco de la gavarda". (AHCTE, registre 293)

O de la donació "ad populandum" que el comandador d'Horta fa del lloc anomenat Eres de Bene l'any 1296 (Capítol VIII):

"dedurunt ad populandum illum locum qui vocatur eres de bene terminans locum et opulaciones predictas a collo de pauls usque in colle de bene sic aque versantur et aserris de illa muntanyola sic aque versant usque in serris de illo vaquerizal usque ad illam canaleta et sicunt ille roche grosse vadunt usque in illum stritum subtus avellaner et usque in roche de bene et sicunt dirigitur in terris probos hominum Orte". (AHCTE, registre 293)

Els documents de més força en to el procés també seran presentats en els capítols de la part d'Horta. Es tracta del compromís i sentència arbitrada l'any 1293 pel bisbe de Tortosa sobre la divisió de termes entre els frares del Temple i ramon de Sentmenat, senyor de Carles, i els seus homes (capítol X), i de l'acta de l'amollonament del canvi de la Ciutat de Tortosa l'any 1294 fet pels àrbitres, Pere de Líbia i Arnau de Torrella, del qual tant n'hem parlat (capítol XV). Aquests dos documents eren del tot favorables a les pretensions territorials de l'Orde de l'Hospital, i concretament aquets últim el responsable de tots els enfrontaments, violències i disputes ocorregudes al llarg del segle.

L'amollonament del territori feta l'any 1294 coma resultat del canvi (l'acta de la qual només l'he pogut localitzar dins l'AHCTE en aquest expedient judicial de 1365-69, i posteriorment, també al document de l'AHCTE, Cartulari núm.1, foli 256), dividia el terme general de Tortosa des de la mola de Viamà i creu de Santos, a la serra del Boix (entre els actuals termes del Perelló i Rasquera) fins a "la moleta del astor", topònim avui desaparegut, i el riu Algars en ple massís del Port.

"Et de inde itur ad unum podium que appellat la mola del astor in quod sunt due molloni un deça i alius della".

La delimitació del terme general de la Ciutat, i particular de Paüls amb el terme d'Horta, s'iniciava al barranc de la Xalamera i pujava aigües vessants, tal com avui encara es manté fins a la Refoia del Montsagre, la qual deixava a la banda d'Horta. Seguia l'amollonament per l'aigua vessant entre Paüls i Horta pel cap de la mola Grossa fins a situar-se sobre la font del Montsagre. Creuava la depresió de la font, deixant aquesta també en terme d'Horta, per a pujar al cim de la punta dels Raus, per a seguir d'ací fins al coll de l'Espina, tot aigües vessants cap a Paüls i cap a Horta. Del coll de l'Espina, on començava el terme de Carles, l'amollonament continuava les aigües vessants cap a Carles i cap a Horta, de manera que les Rases quedaven dividides, el solell en terme de Carles i el pla i l'ombria en el d'Horta. Continuava l'amollonament per la tosseta Rasa seguint la divisòria d'aigües fins a un tossal (situat a la dreta de l'actual camí o ròssec que va a Terranyes) a partir del qual es dirigia en línia recta, després de creuar el barranc de Casserres, o de la vall Negra, fins al punt més alt de l'anomenada "mola del astor", situada a prop de la mola de Catí.

El topònim "mola del astor" és probablement el que avui és més difícil d'identificar i localitzar, ja que és un topònim com hem dit desconegut, desaparegut de la memòria local. No obstant això, de les descripcions fetes al llarg del procés, l'acta de l'amollonament de 1294 i l'acta de la sentència feta l'any 1372, així com del reconeixement del terreny i situació dels mollons actuals, es pot afirmar que aquesta mola es troba situada en la partida avui coneguda amb el nom de Savinar, entre el barranc de la Paridora, el de Casserres, i el de la Gavarda, sobre el punt més elevat de la qual encara es troba el molló de divisió dels actuals termes d'Alfara i Arnes.

L'amollonament fet l'any 1294 assignava al terme d'Horta les partides següents: la Refoia, tot el Montsagre, incloent-hi la font, el Vacarissal, les Eres, la Muntanyola, gran part de les Rases, les actuals Clotes, tota la vall d'Uixó, Terranyes, la vall Negra i la meitat de "la mola del astor". Un extens territori que Tortosa, amb Paüls i Carles, reclamava per al seu terme general.

De la dificultat per resoldre el conflicte és prova aquest voluminós expedient judicial que recull només una part de les actuacions de l'àrbitre, Pere de Torres. També ho és la necessitat de prorrogar l'acte de compromís signat a Beseit el 1365 fins a deu vegades (AHCTE, registres 1517, 1519, 1391, 1520, 121, 1508 i 1510), per a arribar a la sentència definitiva de l'11 de setembre de 1372, dictada per l'abat de Benifassà des del mas de Bernat Paladella, situat al marge esquerre del riu de la Sénia dins el terme general tortosí (AHCTE, registres 130 i 1518) (pp.127-134)

[Aquest conflicte ve del 1364 i continua en 1374]

[MIRANDA ESTRAMPES, Xavier (2000): Conflictes territorials als Ports durant els segles XIII i XIV. pp.105-136. Conferencia del l'11 de març de 1998 dins les Jornades de Recerca V. Recerca, núm. 4. Tortosa.]  raco.cat - raco.cat (pdf). Revista 'Recerca' (190 artículos):  sibhilla.uab.cat

De la dificultat per resoldre el conflicte és prova aquest voluminós expedient judicial que recull només una part de les actuacions de l'àrbitre, Pere de Torres. També ho és la necessitat de prorrogar l'acte de compromís signat a Beseit el 1365 fins a deu vegades (AHCTE, registres 1517, 1519, 1391, 1520, 121, 1508 i 1510), per a arribar a la sentència definitiva de l'11 de setembre de 1372, dictada per l'abat de Benifassà des del mas de Bernat Paladella, situat al marge esquerre del riu de la Sénia dins el terme general tortosí (AHCTE, registres 130 i 1518).

El text de la sentència està molt influenciat per l'amollonament de 1294 fet en temps del canvi, el quel manté quasi íntegrament en la delimitació definitiva. Cal anotar solament tres variacions importants sobre aquest amollonament inicial.

De primer, la Refoia del Montsagre, designada per Pere de Líbia i Arnau de Torrelles coma terme d'Horta, quedarà en la seva totalitat inclosa en terme de Paüls i de Tortosa amb el nou amollonament.

De la mateixa manera, la font del Montsagre i totes les aigües vessants a la font passaran també als termes de Paüls i de Tortosa, i, així, la línia de separació de termes s'adreçarà des del punt més alt de la mola Grossa, cap al tossal d'en Grilló, i d'aquest (envoltant la font i aigües vessants), fins a la punta dels Raus.

Per acabar, l'amollonament del 1372 s'aparta del que es va fer el 1294 a partir del coll de l'Espina, de manera que totes les Rases (inclosa la part de l'ombria) seran designades com a terme de Carles i Tortosa. Així, des del punt més alt de la serra de l'Espina continua la separació pel serral de roca tallada baixant cap al fons del barranc de Carrer Ample, per tornar a pujar fins a trobar l'extrem sud de les Rases, sobre un tossal des del qual es veu l'antic castell i la vall de Carles, d'aquí, seguint ja les aigües vessants fin a la tosseta Rasa, on reprèn l'amollonament de 1294, fins a "la mola del astor".

Tres petites modificacions que probablement no satisferen les pretensions territorials tortosines, menys encara si tenim en compte que la sentència de 1372 establia l'empriu a favor dels homes de la Batllia d'Horta per a conduir, péixer i abeurar els seus ramats en tots aquells indrets que havien passat a ser terme general de Tortosa, és a dir, la Refoia, la font del Montsagre i la part de les rases abans inclosa al terme d'Horta.

Tan definitiva fou aquesta partició que la línia de divisió actual entre els termes de Paüls amb Prat de Comte i Horta, d'una banda, i d'Alfara de Carles amb Horta i Arnes de l'altra, es mantenen encara sense cap variació respecte a la sentencia dictada per l'abat l'any 1372, al contrari d'allò que succeí, com hem vist abans, amb les altres sentències de Morella i Beseit, on la línia fixada es modificarà, curiosament, sempre de manera perjudicial per als interesos tortosins.

L'execució de la sentència, és a dir, la construcció dels nous mollons, fou feta durant els dies 1 i 2 d'octubre de 1372 pel mateix abat de Benifassà, que pujarà als termes dividits acompanyat per testimonis escollits, altres ajudants i un notari que n'aixecarà acta pública (AHCTE, registre 1506). Amb aquest acte d'amollonament es donarà per acabat el conflicte territorial més llarg i violent que mantingué la Universitat de la ciutat de Tortosa al Port i en quedarà definitivament delimitat el terme general al llarg de tot el massís.

To aquest territori muntanyenc, inclòs dins les afrontacions del terme general de Tortosa delimitades per les tres sentències detallades al llarg d'aquest treball, és el que es podria anomenar avui, des d'un punt de vista històric, Port o Ports de Tortosa, en singular o en plural, ja que de les dues maneres es troba escrit en la documentació de l'AHCTE consultada. (pp.134-135)

[Continua del 1365]

[MIRANDA ESTRAMPES, Xavier (2000): Conflictes territorials als Ports durant els segles XIII i XIV. pp.105-136. Conferencia del l'11 de març de 1998 dins les Jornades de Recerca V. Recerca, núm. 4. Tortosa.]  raco.cat - raco.cat (pdf). Revista 'Recerca' (190 artículos):  sibhilla.uab.cat

Doc. 2. Archivo Notarial de Morella (ANM), prot. 068, f. 87r-v. Notario Antoni Esquerdo (1392-1393).

Dicta die, veneris XXI novembris. Devant los honrats en Pere Martí e n·Ivanyes Ortí, jurats en l·any present de Vilafranca, personalment residents prop la font dels prats qui·s dien de Corbó, en lo terme del dit loch. Constituit en Pere Salvador menor de dies a instància de los dits honrats jurats ensemps ab altres bons hòmens del dit loch, eren anats als dits prats per a veure una devesa del dit Pere confrontada ab la devesa d·en Domingo Coll e ab la font dels dits prats e ab les roques, e regonexeren la dita devesa si ere prou gran, si no que li affegissen, e si ere massa gran que li·n tolguessen e la ficassen si e segons que als dits honrats jurats e pròmens qui presents eren serie ben vist, atteses les terres e heretats moltes qui·s dehia haver allí a un tinent lo dit en Pere Salvador. E com lo dit en Pere Martí jurat digués que la dita devesa ere molt gran e que de son consell devie ésser minuida ateses les bèsties de lauró que lo dit en Pere Salvador tenie en lo seu mas, e que a la veritat ell dit honrat jurat e los altres li·n devien tolre un raquó a la part dellà ves lo mas del dit en Pere Salvador que devallava massa e ere fort dampnós als bestiars que devien passar per allí e pujar a la loma alta. Et com lo dit honrat en Pere Martí volgués, presents los dits pròmens et cetera menar les dites coses a execució, encontinent lo dit en Pere Salvador dix que no y consentie ans preservave hi protestave. [...]

[APARICI MARTÍ, Joaquín & VILLANUEVA MORTE, Concepción (2019): Deslindes y amojonamientos medievales en las serranías de Gúdar-Maestrazgo: un acercamiento al patrimonio rural y a la didáctica del territorio. pp.15-60. Espacio, tiempo y forma. Serie III. Historia Medieval, n.º 32. UNED.] zaguan.unizar.es

Doc. 3. Archivo Notarial de Morella (ANM), prot. 069, ff. 42r-43r. Notario Antoni Esquerdo (1394).

Davant la dona n·Anthona muller d·en Andreu Serra, filla d·en Berthomeu Guerola, notari resident a la porta de la habitació o alberch del dit en Berthomeu, la qual ha en lo loch de Vilafrancha. Personalment constituit en Domingo Scuder dit notari síndic e procurador de la universitat de Mosquerola, e presenta a aquella dita n·Anthona e per mi, notari deiús scrit, legir requés e feu la scriptura infrasegüent. En la presència del notari e testimonis deiús scriptos, compereren personalment devant el casalicio de Berthomeu Guerolla notario vecino del lugar de Villafranqua, aldea de la villa de Moriella, Domingo Scuder notario vecino de la villa de Mosquerolla asín como a procurador e síndico qui és de la villa sobredita [...] Et dize e proposa nomine prelibato, que como el martes mas cerqua pasado que·s contava V madii anno predicto fuesen consavidos personalmente en la partida clamada Montlar, de una part Johan Gil, jurado de la villa de Mosquerolla et algunos otros ombres buenos de la dita villa, e de la part otra el justicia, jurados e algunos hombres buenos del dito lugar de Villafranqua sobre regonoxer et declarar los términos de los ditos lugares, et pratiquando et vidiendo en las fitas entre entramos los términos, constituidos dentro en el término de la dita villa de Mosquerolla fue atrobada una fita la qual antigamente fue alí posada por decidir e determinar una maxada de concello ho hi fue apposada por limitar alguna posesión de algún vecino de la dita villa. [...]

[APARICI MARTÍ, Joaquín & VILLANUEVA MORTE, Concepción (2019): Deslindes y amojonamientos medievales en las serranías de Gúdar-Maestrazgo: un acercamiento al patrimonio rural y a la didáctica del territorio. pp.15-60. Espacio, tiempo y forma. Serie III. Historia Medieval, n.º 32. UNED.] zaguan.unizar.es

Doc. 4. Archivo Notarial de Morella (ANM), prot. 072, ff. 1r-21r. Notario Antoni Esquerdo (1394).

Jeshús. Coneguts tots que dimecres a cinch dies anats del mes de maig del any de la Nativitat de nostre Senyor M CCC XC e cinch, en lo loch de la Pobla de Bellestar situada dins terme de Vilafrancha del terminal de Morella, los honrats en Ramon Cardona de la dita vila de Morella e en Berenguer Centelles de Vilafrancha missatgers per part de la dita vila de Morella e aldeyes de aquella, e en Berthomeu Bonfill jurat del dit loch de Vilafrancha, personalment constituits davant los honrats en Matheu Albarells e en Guillem Torres, missatgers per part de la batlia de Cantavella e en Johan Cervera e Domingo Duerta jurats de la Esglesiola, e davant aquells presents mi notari e testimoni deiús scrits, de paraula digueren que com fos convengut e entre aquells en pacte posat e per scriptura que cascuna de les parts sobre los fitaments de les deveses e bovalars dels dits lochs de Vilafrancha e de la Esglesiola donassen cascuna de les dites parts VI testimonis segons que en la dita scriptura és contengut, e a açò fou assignat el primer dimarts aprés dominica de Quasimodo [segon diumenge de Pasqua] [...] E present mi notari e testimonis deiús scrits en la forma següent:

Primo, comence la devesa de Vilafranca al morral pus alt de Monlat, a una calçadeta que stà en la roqua e que afronte ab lo terme de Mosquerola, e devalla al Taxuello que està en lo migà, e devalla recta linea de molló en molló sobre la caseta de Gil Monçó, e d·aquí avant ix a un morral dels canalizos de Jacme Porta, e per riscla de roqua avall ix al forcallo que ix del dit canalizo, e gire a un molló en dret del azevo, e que stà en mig del barranquet. E d·aquí avant ix barranch avall tro al colladiello deiús la fontanella del barranch de Pere Johan. E d·aquí avant ixa un quantal que travessa un barranquet e ix a un molló que és sobre la carrera a prop de un cantal gros que és entre uns pinatells, e ix recta línea al (...) tosquo. E d·aquí avant ix recta línea a un molló que és al cap de la terra de Domingo Johan. E d·aquí avant ix a altre molló e fita que és al cap de la peça de Domingo Navarro, als Covarchons, e riba riba a un ribaç gros e per som del ribaç gros ix a la carrera, e per la carrera ix a un cantal que és en terra de Matheu Sobrinero. E de allí ix a altre cantal pus gros a talc del qual ha una fita e molló en la dita terra de Matheu Sobrinero. E d·allí avant va per som de una riba grossa e ix a un molló e fita en terra de Matheu Sobrinero, e ix davall lo tosquo. E d·allí avant ixe a un quantal al entrant de la pieça de Pasqual Tallada. E de allí avant ix a altre quantal gros en la dita pieça. E d·aquí avant ix a altre quantal en la pieça del dit Pasqual Tallada, e ix recta línea a la riba davall a altre molló e fita e recta línea ix al tosquo davant los molins. E d·aquí avant ix a altre tosquo e anant andant ix a latre tosquo a talc del qual ha una fontanella e ix a una fita que (és) entre terra de Pere Sabastiá e de Pere Calatayú. E anant andant ix a un quantal a prop del mas de Pere Calatayú, e d·aquí avant andant ix al cantó del mas de Pere Calatayú, totes les cases del dit mas romanints fora de dita devesa. E del dit mas ix e va per lo camí del ort del dit mas e tro al ort. E del dit ort del mas de Pere Calatayú va e ix recta línea a una paret sobre·l colomer de Pere Calatayú qui ere de Miquel Pardo. E d·aquí avant ix recta línea a una fita e molló qué és en lo barranch que devale de Monlat e ix recta línea a la paret del forn de la Pobla, fora los dits mollós e límits envés la Esglesiola romanint en lo ampriu e dins los dits límits devés Vilafrancha, romanint en la devesa del dit loch de Vilafrancha del terminal del Castell e vila de Morella. Presents testimonis foren a les dites coses en Berthomeu Bonfill e Johan Vafosques; vehïns de Vilafrancha, Andreu Vilaplana notari de Mirambell e Johan Cervera vehí de la Esglesiola.

E com fetes les coses dessús dites e fitada e mollonada la dita devesa de Vilafrancha segons dessús pertint del terme de Mosquerola tro en la dita Pobla de Bellestar, e allí stant los dits honrats missatgers de una part e altra, e los dits jurats de Vilafrancha e de la Esglesiola, los dits honrats en Matheu Albarells e Guillem Torres e los jurats de la Esglesioila diguessen que no volien enantar pus en lo dit feyt si donchs no·ls donaven en ampriu lo barranc de Monllat [dret al seu ús comunal] lo qual és dins la dita devesa e dins lo mollonament e fitament per les dites parts ja feyts, e que d·allí avant no volien procehir en lo dit feyt si allò no·ls lexaven. E los dits honrats en Ramon Cardona e en Berenguer Centelles missatgers per part de la dita vila e aldeyes e jurat de Vilafrancha diguessen que ells no innovarien res en lo dit feyt com lo dit barranch de Vilafrancha fos dins la dita devesa e dins los dits límits e fitaments ja feyts, majorment com lo dit feyt fos comanat sots virtut de sagrament als dits quatre prohòmens com lo dit feyt fos comanat  [...]

Et los ditos Matheu Albarelles e Guilem Torres, e Johan Cervera e Dominguo Duerta, jurados de la Glisihuela, contradiziendo expresament a las nullas protestaciones feytas por los hondrados [sic] en Ramon Cardona e en Berenguer Centelles, misatgeros de la villa e aldeyas de Moriella e Bertomeu Bonfill jurado de Villafranqua, en quanto redundan o redundar pueden contra la baylia de Cantaviella, ni encara contra el lugar de la Gisihuela, ni encara en quanto toca o tocar puede contra ellos ni bienes suyos [...] Presents testimonis foren a les dites coses ço és l·onrat en Pere Calatayú, vehí del dit loch de la Esglesiola, en Anthon Florenç vehí del dit loch de Vilafrancha. [...]

[APARICI MARTÍ, Joaquín & VILLANUEVA MORTE, Concepción (2019): Deslindes y amojonamientos medievales en las serranías de Gúdar-Maestrazgo: un acercamiento al patrimonio rural y a la didáctica del territorio. pp.15-60. Espacio, tiempo y forma. Serie III. Historia Medieval, n.º 32. UNED.] zaguan.unizar.es

Doc. 5. Archivo Notarial de Morella (ANM), prot. 074, ff. 16r-17v. Notario Antoni Esquerdo (1397).

Die jovis, XI die anno a Nativitate Domini Mº CCCXC VII, en Pere Calatayú e en Domingo Ezlor, notari, misatgés de la batlia de Cantavella, en Beringuer Centelles e en Ramon Cardona misatgés de Morella et ses aldeyes, donaren la protestació infrasiguent e que ells darien la carta (ordena e acords) ab principi e fi. Testimonis Pascual Lorenç menor vehí de la Glesiola e Domingo Ombria, vey de Vilafranqua.

Lo mollonament o mollonaments de la terra del erbatge en lo terme de Vilafrancha se face sens prejuhí que no sie feyt ni engendrat a la sentència arbitral entre la vila de Morella e ses aldeyes donada d·una part, et la batlia de Cantavella de la altra. [...] En Jacme Morató, major de dies de Morella e Beringuer Centelles major de dies, en Pascual Royo, Sancho Català, elets per part de la batlia e loch de la Glesiola, e en Miguel Ezquierdo, Domingo Centelles, Pere Johan, Domingo Coll, elets per part de la vila e aldeyes de Morella e loch de Villafranqua, feren segregament de be e leyalment fer los molonaments [sic] qui desús, en poder del discret n·Antoni Ezquierdo, notari, testes ut supra. Açò fonc feyt en lo mas de Guiamó Centelles, situat en la foya de Montlar, terme de Vilafranqua del terminal de Morella.

 Post hoc die sabati, XII madii anno predicto, en la rambla sobre el pont davant la pobla de Bellstar [sic] del terme de Villafranqua, presents mi notari e testimonis deiús scrits, foren constituits personalment los desús honrats misatgés e digueren que com lo mollonament de la terra del erbatge del terme de la Glesiola, per ço com los honrats en Ramon Cardona e en Beringuer Centelles menor, misagés per part de la vila e aldeyes de Morella asignaven per sa part a fer lo dit mollonament ço és a saber Domingo Coll, Francés Bux de Villafranqua, Pascual Sancho, Pascual Fortaner de la Glesiola. Et los honrats en Pere Calatayú e Domingo Ezlor misatgés per part de la dita batlia e loch de la Glesiola asignaren fer lo dit mollonament per part ço és a saber en Matheu Orabona, Domingo Cervera, Vicent Fontfrida, Salvador Martí de la Glesiola. [...]

[APARICI MARTÍ, Joaquín & VILLANUEVA MORTE, Concepción (2019): Deslindes y amojonamientos medievales en las serranías de Gúdar-Maestrazgo: un acercamiento al patrimonio rural y a la didáctica del territorio. pp.15-60. Espacio, tiempo y forma. Serie III. Historia Medieval, n.º 32. UNED.] zaguan.unizar.es

Juny, 20. Document de Benedicto XIII sobre Jorcas i Fortanete. L'hem inclòs per la toponímia tan abundant que apareix:

Se conserva un documento fechado el 20 de junio de 1415, en Valencia; conservado en el Registro Aviñonés 347, folios 562r-568, en el cual Benedicto XIII confirma la 'Concordia alcanzada entre los lugares de Jorcas y Fortanet', ambos en la diócesis de Zaragoza, sobre el pleito que mantenían acerca de ciertos derechos o costumbres en los términos de ambos lugares. La Sede Apostólica era la suprema autoridad.

[...] En la forma siguient son limitados y designados los boalages y defensas del término del lugar de Ffortaner: Primerament todo Çotiquos y Penya Cerradiella como es de las penyas adentro. Item, el Boalage de la Vegua (vega) como es el enebro gordo y va por la vertient de la Solana entro a la primera riscla mayor con fondo de tierra y toda vegada la riscla adelant entro a las calçadas fondoneras de Penya Cerrada y de allí adelant por la riscla que va entro al camino de Allepuz y por aquella riscla matexa entro al Barranquo Donya Ynes por somo de las Clochuelas entro a la ........ [sic] de la Solaniella entro el Camino de Villaroya y siguiendo el camino de Villaroya entro al río y el río asuso entro al enebro gordo salvo la Defesa que tienen para las bestias entre el río y el Camino de Mosqueruela y de Cantaviella asta el boalage de la Val de las Defesas segunt que de present desuso es limitado el qual tienen para sus ganados. El qual Boalage de las Defesas comiença al Mas de la Confradría y de allí recude la Foya Fferrando y de allí a la riscla somera de la Rocha de las Defesas por somo de las Malladiellas de allí a la Penya del Bermero y de allí recude a las Calçadas del Collado de la Mora et de allí recude las Saleguiellas y torna por la Rocha por la cabeçada de la riscla somera y, recude el Vallexo asuso entro el Mas de Johan Yaguo et de allí al dito Mas de la Confradría. Item, el Boalage de las ombrías de Martín de Miedes, comiença al Mas de la Confradría que era de Don Martín Alcanyiz y va la riscla asuso entro el Camino de Villaroya. Et depués puya camino asuso que va a la Lastra el Rayo y puya entro a soma la Ombría de dito Martín de Miedes. Et depués va por la vertient adelant de traviesso y faze al Barranquo el Rayo alto a la penya y va la penya asuso entro al fondo del strecho del dito Barranquo el Rayo. Et del fondo del dito barranquo puya la penya asuso entro el Camino de Villaroya a las Vueltas Somsas (¿modorras?). Et torna de allí adelant de traviesso por la Ombría de las Longaderas por la vertient y fieze a la penya del Barranquo el Losar de parte ombría y torna por la penya asuso a somo de la Cerrada de Johan Martín. Et de allí adelant torna por somo de la Ombría de la penya de Martín el Puerto. Et depués va penya asuso entreo las penyas del Barranquo de Martín Puerto. Et depues pasa a la Solana y va entro a soma la penya de la Solana Roia. Et depues va por la vertient y fieze al Pozuelo de media la ombría et depués por medio la ombría adelant fieze al Colladiello de la ombría de somo de la Ffuent el Taxuelo. Et segunt está moxonado todo lo desús nombrado fieze y faze cabo al moxon del Camino de Miravet. Et de allí torna el camino desuso y parte del camino y puya al Cabeçuelo Blanquo. Et depués fieze por la vertient asuso devant del Mas de Johan de Muedro y plegua por la vertient entro a vista del Camino de Aliagua. Et depués torna por la riscla asuso al Casal de Martín Ivanyes. Et de allí fieze al río de Ffortaner que va a Pitarch. Et de allí torna río o rambla asuso entro Ffortaner y faze cabo a la Peniella o Vallexo de la Ffuent de Borraz y aquí fenexe el Boalage de Mercadales.

[...] Estas son las confrontaciones de los boalages del términ de Exorquas: Primerament el Boalage de la Vegua comienza por el Rallo y va las Penyas Ruvias adelant y plegua a la Ffuent del Villar y va al barranquo asuso enixo puedese amprar el augua del dito barranquo que va entro al río y de allí va el río asuso y salle al Tormagal de Valero Martín y de allí la vertient asuso y salle al Cabeço Ruvio y parte de allí y va el Vallexo el Junquar asuso y plegua al río y parte el río asuso y del río salle al Barranquo Salvador y de allí parte y traviessa el Camino de Gúdar y salle al Vallexo de Donya Asensia asuso entro al frontón de la Penya Rruvia y torna por la Penya Fondonera fastal (hasta el) Morrón de la Ffuent de las Palomas y viene la penya adelant y plegua a la Ffuent del Lugar y aquí fenexe este boalage. Item, el otro boalage de la Foya Redonda comiença en el frontón de la Cerradiella y baxa el camino de la Yedra y de aquí recto por do el Pozuelo y salle a la Penya de la Canarilla y sigue la Penya adelant al Prado del Augarhat [recuerda al Aragüet de la Iglesuela] y va carrera y de aquí sale a la Penya Alta y va las vertientes asuso entre el término de Exorquas y de Miravet y salle al Cabeço de Yuanys Sancho y de aquí va la vertient asuso y salle al Cabeço de Pasqual Mancho y de allí va  a la senda asuso y traviessa la Pedriza de la Foya Redonda y va la senda asuso y torna al frontón de la Cerradiella y aquí fenexe este boalage. Item, el otro Boalage de las Canyadas comiença en la Ffuent de la Penyiella y de allí va al Cabeço del Bispe la vertient adelant entro al Bustal Redondo y de allí va por las vertientes entre el término de Miravet y de Exorquas y torna el cerro asuso de las Pinigorriellas y torna a la Ffuent de la Penyiella y aquí fenexe este boalage. [...]

 [...] testimonios fueron de aquesto Johan Camariellas y Domingo Mofort, vezinos de Cantaviella, y Johan de Galve, notario vezino del lugar de Exorquas, clamados y roguados.

[VILLARROYA ZAERA, Jesús J. (2016): Mojonación y limitación de los boalajes y dehesas en los términos de Fortanete y Jorcas (Fortanete... 1414). Revista Ontejas, número 28 (2016). Ontejas, Asociación Cultural de Fortanete, Teruel.] ontejas.org

Doc. 6. Archivo Notarial de Morella (ANM), prot. 215, f. 46r-v. Notario Simó Ortí (1456).

Die XXIII septembris, anno a Nativitate Domini Mº CCCCº Lº sexto. Com n·Anthoni Falchó, vehí de Mosquerola, tanquant una cerrada que per los honorables los jurats de Mosquerola segons se diu, li és stada donada en la heretat del mas del dit Anthoni, apellat de Martí Llossiella, dins lo tdit terme de Mosquerola, constituhida, e, o sigtuada. Lo dit Anthoni Falchó se haia pres del terme del present lloch de Villafrancha, com la paret nova que ha feta parteix de la cerrada vella e munte fins a la heretat o terra del mas del honorable mossén Jachme Durries, dins lo present terme situada, vaga tota e sia stada feta dins lo dit terme del present lloch, segons per l·aygua vertent que va per de dins de la dita cerrada, e per relació d·en Berthomeu Moliner, major de dies, e d·en Anthoni Ortí, major de dies, e d·en Jachme Centelles e Pere Centelles, majors axí mateix de dies.

Per regonèxer la dita paret e tanquament per los honorables en Johan Bruscha e en Simó Ortí, fill d·en Ivanyes, jurats en l·any present del dit lloch, ab volentat del dit Anthoni Falchó demanats e apellats, e per relació encara d·en Berthomeu Thena major de dies, e d·en Lloys Monts, natural de la dita vila de Mosquerola qui acàs se trobaren en lo dit regoneiximent, e dehien haver vist los mollons ans que la dita paret fos stada feta, constava e consta. [...] Presents testimonis foren a les dites coses en Berthomeu Ferrer, vehí de Benaçal, en Francés Quarrascull [avantpassat dels Carrascull], vehí de Vilafrancha.

[APARICI MARTÍ, Joaquín & VILLANUEVA MORTE, Concepción (2019): Deslindes y amojonamientos medievales en las serranías de Gúdar-Maestrazgo: un acercamiento al patrimonio rural y a la didáctica del territorio. pp.15-60. Espacio, tiempo y forma. Serie III. Historia Medieval, n.º 32. UNED.] zaguan.unizar.es

Doc. 7. Archivo Notarial de Morella (ANM), prot. 307, ff. 69v-72r. Notario Joan Ortí (1482-1484).

Die XXVII mensis novembris, anni jamdicti. Com segons forma de establiment general de la villa e aldeyes de Morella sia lícit e permés a les universitats del port de la dita villa de Morella demanar devessa (...) en les massades o heretats dells [sic] vehïns e pobladors de lurs termens. Et per tant nossaltres en Berthomeu Mezquita, jurat e clavari del present loch de Villafranqua en l·any present e deiús escrit, ensemps ab lo honrat en Pere Moffort menor de dies, e en Johan Colom tinentloch per lo dit en Pere Moffort jurat qui dessús de voluntat e exprés consentiment dells consellers de la universitat del dit loch e dels pròmens per los dits consell e universitat per al present negocii assignats, scientment e de certa sciència donam, limitam e afitam a vos honorable en Domingo Daudé, vehí de la Sglessiola, present, la devessa que per lo dit consell vos és estada promesa donar en lo ribaçal, davant lo vostre mas e terres que en lo dit terme teniu en la partida de la Foya d·en Ponç o del Pontaro en e per la forma següent:

E primerament possam o manam possar la primera fita en cap de una riba sobre lo camí que va a la Sglessiola a XX passes del açagador que és entre vos e lo mas del dit en Colom ab la qual ne està altra que mire en vers los vacis [bassis] e font que són davant lo dit mas vostre. E de aquí avant amunt la via de la roqua respon a hun moló [molló] e de aquí va a ferir a una altra fita que ha a XX passes poch més o menys, e de aquí respon a hun cantal gros que ha en hun banqual, e de aquí tirant amunt per dreta línea va a hun altre quantal que està prop de hun pi, e de allí planega e anant a mà esquerra avant respon a hun molló que està en hun cantal, e axí tirant avant va a frir a hun poronet [un peironet?] de roqua, e ay una fita. E axí sens pugar en lo single sino seguint la primera roqua respon a hun altre mon(...) de roqua en lo qual ha una fita, e de aquí devalle a baix la volta de hun quantal gros, e de aquí respon a hun baranquet dit Haroninal (sic) [Aranyonal?]. E tirant avant per una exaguadora o céquia respon a hun molló e fita que estan junts en la (...) de la céquia, e axí tirant riba riba avant respon a les altres dites fites primeres. En testimoni de les qualls coses vos manam fer per lo notari deiús scrit lo present acte per haver memòria en esdevenidor. Lo qual fonch fet en la partida del Pontaro a XXVII dies del mes de nohembre del any M CCCC L XXXIII. [...]

Dicta die. Sie a tots cossa manifesta com yo, en Domingo Daudé vehí del lloch de la Sglessiola attenent, considerant e reguoneixents que en temps passat per lo consell e pròmens del lloch de Villafranqua fonch donat hun açaguador [assagador] per a bestiar per la loma que és entre la cerrada del mas del discrete en Simó Ortí notari, e huna sort de terra que yo hi tinch, la qual vulguarment se nomena de Vicent, per lo qual açaguador yo pretench que me fonch causat de fer hun gran prejuhí, emperò vist e considerat que en lo dia de huy per los dits consell e pròmens me és estada donada huna devessa en lo ribaçal de davant lo meu mas, per tant yo dit en Domingo Daudé tenint-me per content de la dita devessa la qual me és dada en esmena del dit açagador, scientment e de certa sciència absolch e difineix a la dita universitat de tota qüestió, petició o demanda que per la dita rahó li pogués fer moure ni intemptar, e promet de no convenir la dita universitat ni officials de aquella d·ací avant per causa o rahó del dit açagador, ans posse la mi e als meus sobres les dites coses clament perdurable. E perque és axí la veritat ne faç fer a la dita universitat lo present acte de absolució e definició per ha memòria en esdevenidor. Les quals coses foren fetes en lo terme del dit lloch en la partida del Pontaro. [...]

[APARICI MARTÍ, Joaquín & VILLANUEVA MORTE, Concepción (2019): Deslindes y amojonamientos medievales en las serranías de Gúdar-Maestrazgo: un acercamiento al patrimonio rural y a la didáctica del territorio. pp.15-60. Espacio, tiempo y forma. Serie III. Historia Medieval, n.º 32. UNED.] zaguan.unizar.es

Doc. 8. Archivo Notarial de Morella (ANM), prot. 283, ff. 81v-95r. Notario Joan Çavall (1493).

Jeshús. Sentència arbitral donada entre la universitat de Mirabel [sic] e de La Cuba. Die XXVIII mensis septembris, anno a Nativitate Domini Millessimo Quadrigentessimo nonagesimo tertio. En lo terme del loch de La Cuba, en la partida vullgarment apellada La Penaroga [Pena-roja], al cantó de la cerrada d·en Johan Vilanova, el cap davall de la dita cerrada. Los honorables en Goçalbo Torres e Johan Betes, veyns del loch de Mirambell. Et Pere Scuriola e Berthomeu Bru, veyns del loch de La Cuba, àrbitres aribradós e amigables compossadors, ellegits entre les universitats de Mirambell (e) de La Cuba, afermans ésser infra tempus comromissi personalment eren (...) tos los sobredits àrbitres concordes, pronunciaren ut infra, la qual sentència liuraren e donren a nosaltres en Francischo Montanyés vey de Mirambell e Johan Çavall, habitant en lo loch de La Mata, notaris, la qual nos requiren testificàssem et testificada intimassèm aquella a les dites universitats consilarment, la qual dita arbitral sentència scripta de mà del dit magnífich en Goçalbo Tores a quiscun de nosaltres dits àrbitres donaren e requeriren testificàssem e publicàssem la qual dita sentència és del tenor següent:

Jeshús, salva·ns: [...]

Primerament, visto que en el tiempo de la ajuncción que la universitat de La Cuba se fizo con la universidat de Mirambell, la dita universitat de Mirambell reduiyo [redujo] e encara quitó al dit lugar de La Cuba grandes oppresiones, e les quitaron ciertos censales que devie, por lo qual daron al dito lugar de Mirambell todas las pechas del dito lugar de La Cuba con sciertos pactos e condiciones e nuna sentència e capítoles fechos entre las ditas universidades a los quales se refieren si e in quantum et cetera. Pronunciamos por el poder a nosotros dado que en pagua e satisfacción de las ditas quantidades la dita universidat de La Cuba sean tenidos dar e liurar si quiere vender al dito lugar de Mirambel aquel troz de término que se clama la partida del Hombría del Rebolar, que comiença a las roquas de Marcho Nicolás aguas vessant vers lo río de Cantaviella, serra serra, fins a la cerrada de Vilanova, la qual partida de término nosotors ditos árbitros ayamos a mogonar, e las ditas partes ayan a lloar aquello que nosotros mogonaremos, et cetera. [...]

Ítem, que·l dicho lugar de Mirambel sia tuvido de dar qualquiere patrón o patrones que tengan del lugar de La Cuba.

Ítem, que el dicho lugar, o jurado, o procurador de Mirambell sia tenido de venir a demandar una vegada franquament los sobreditos CXXXVº sous de pensión, e aprés si no pagaren que los puedan executar iuxta el contracto censal. [...]

[APARICI MARTÍ, Joaquín & VILLANUEVA MORTE, Concepción (2019): Deslindes y amojonamientos medievales en las serranías de Gúdar-Maestrazgo: un acercamiento al patrimonio rural y a la didáctica del territorio. pp.15-60. Espacio, tiempo y forma. Serie III. Historia Medieval, n.º 32. UNED.] zaguan.unizar.es