PORTELL: toponímia de cartes pobla i altres documents antics de la comarca dels Ports i de comarques pròximes com l'Alt i Baix Maestrat, Plana Alta, Alcalatén, Comunidad de Teruel, Gúdar-Javalambre, Maestrazgo, Bajo Aragón, Matarranya, Andorra-Sierra de Arcos, Terra Alta, Baix Ebre i Montsià.


 autors biodiversitat topònims cartes pobla història

EIXIR

 

 

Topònims:   A   B   C   D-L   M-O  P-R   S-T   U-Z   autors

TOPÒNIM

REFERÈNCIA BIBLIOGRÀFICA

Maella Maella és un poble de parla catalana del Baix Aragó, històricament considerat del Matarranya. | Maella (m del Matarranya): doc. ant. Maella (s.XIII), probablement prové del llatí MACELLA 'mercats'. [Torné]
Maestrat Maestrazgo, se descrive. col.649. nu.8 y de alli adelante. (consultar); También nos cuenta Polibio, que despues que Publio Scipion llego a España con authoridad de Proconsul, y con orden de juntarse con su hermano Gneo Scipion, para contraponerse a la rabia desenfrenada de los Cartagineses, fue él el primero de los Romanos que a despecho dellos passò desta vanda del Rio Ebro, que confina con nuestro Reyno. Dize mas, que sintiendo favorable el soplo de la fortuna, entrò sojuzgando los de la Ribera de Ebro, y tierra de nuestros Ilercaones (que son los del Maestrazgo y Morella) hasta dar vista a Murviedro [Sagunt], y que para hazer guerra a los Cartagineses, que estavan fortificados en él... (pàg.349) [Escolano,1611]
Maestrazgo v. Maestrat
Magraner ...Et transit per illam serram de los Comos et includit intus Fridas. Et vadit ferire ad Milgranera, et vadit ferire ad illos angostos de Venifaçan... (doc.1232, Morella P) [UJI; Garcia,1994] | Valle de Malagraner, y su castillo. col.681. nu.2 (consultar) [Escolano,1611]
Malea, Vilar de la v. Malefas
Malefa v. Malefas
Malefas MALEFAS, Turrim (1212); vilar de la malea (1232); vilar de la malepha (1233); villa de la Maleha (1250). De l'àrab /malíha/ (bella, formosa). Tenim una paral·lel en el Castell de Vilamalefa. Arabisme. [Arasa,1991] | ...et vadit ferire ad rivum de las Albaredas, et per rivum rivum vadit ferire ad Matam de Ennech Sanc, dicta Matha de Ennech Sanz intus stando. Et transversat rivum qui venit de Cantaviella et vadit ferire ad Vilar de la Maleha/villar de la Maleha, et transversat serram, et vadit ferire ad fundum del Castellar de la Cazon... (doc.1232, Morella P) [UJI; Garcia,1994] |...Et quomodo vadit illa via de la Mata d'Enec Sanç, et exit illa via al vilar/Vilar de la Malepha/Maleffa/Malefa, et exit ad illa torre de la Criaçon... (pob.1233, Morella P) [UJI; Garcia,1994; Guinot,1991; Balbás,1892]
Maleffa v. Malefas
Maleha v. Malefas
Malepha v. Malefas
Mallo, el El Mallo, el castillo de El Mallo, a les immediacions del santuari de La Estrella, ja en terme de Mosqueruela. | MALLUÉ (Sardás, Huesca). Antropónimo latino: MALLO; MAYEZ/MAYET (Ligüerre de Ara, Huesca). a) Diminutivo de MALLO, en el sentido de elevación del terreno. b) Antropónimo latino: MALLIUS. [Benito,2002]
Mannor v. Llanon
Manzanera Manzanera és una partida del terme d'Olocau. | Maçanes o Massanes (m. de la Selva): doc. ant. Massanis (s.IX), probablement prové del llatí MATTIANA 'maçana, poma'. [Torné]
Maria MARIA, Talayas de (1232, 1237); Talayes i Cova de Maria (1242). De l'àrab /talaia' al-mariyya/. Es tracta d'una tautologia: talaies de la talaia. Arabisme. [Arasa,1991] | ...et vadit ferire pinnam Flor, et reddit per serram sursum, et vadit ferire ad illas talayas de Maria. Et transit per illam serram de los Comos et includit intus Fridas... (doc.1232, Morella P) [UJI; Garcia,1994]
Mas de Camanyes v. Camanyes, mas de
Massalió Massalió, en castelà Mazaleón, és un poble del Matarranya. | En el año 1175 el Obispo, y Cabildo tributaron al Canonigo D. Fortun Roberto el Castillo de Mazaleon, para repoblarlo con todas las condiciones del servicio militár (Espés Tom. I. fol. 350.) (pàg.335) [Asso,1798]
Massanis v. Manzanera
Mata, la La Mata és un poble dels Ports. LAMATA (Huesca). Zona boscosa; MATA, LA (Mont de Roda, Huesca). De una raíz preindoesuropea MATTA: selva o monte bajo; MATOSA, LA (Cajigar, Huesca). Ver La Mata. [Benito,2002] | ...et per illam calzatam descendit et vadit ferire ad rivum de las Albaredas, et per rivum rivum vadit ferire ad Matam de Ennech Sanc/Matam de Ennech Sanz, dicta Matha de Ennech Sanz intus stando. Et transversat rivum qui venit de Cantaviella et vadit ferire ad Vilar de la Maleha... (doc.1232, Morella P) [UJI; Garcia,1994] | ...Et sicut dividit cum castro de Aras et illa alcantarella et illo termino de Portell intus. Et quomodo vadit illa via de la Mata d'Enec Sanç/la Matta de Enech Sanç/Mata d'En N'Uch Sans/Mata de Enee Sanç/Mata de Ensusans, et exit illa via al vilar de la Malepha... (pob.1233, Morella P) [UJI; Garcia,1994; Guinot,1991; Balbás,1892] | ...et dicta hereditas habet afrontationes, a prima parte viis de la Mata de Eneco Sanz vel Enesi Sanz, usque ad illum locum qui dicitur Fiviera de suso, et redit per illa serra, et exit ad castelum de Montelober... (pob.1233, Saranyana, Alabor i Perarola) [UJI; Guinot,1991]
Mata d'En N'Uch Sans v. Mata, la
Mata d'Enec Sanç, la v. Mata, la
Mata de Eneco Sanz, la v. Mata, la
Mata de Enee Sanç v. Mata, la
Mata de Enesi Sanz, la v. Mata, la
Mata de Ennech Sanc v. Mata, la
Mata de Ennech Sanz v. Mata, la
Mata de Ensusans, la v. Mata, la
Matarranam v. Matarranya
Matarranya Riu Matarranya, recull les aigues del riu Algar i és tributari de l'Ebre ...et vadit ad Gandeam et sicut aque vertuntur intus versum predictum castrum de Algars et sicut vadit usque ad serram de Azcon et deinde usque ad Matarranam. (pob.1181 Riu d'Algars i Batea Q ) [Bofarull,1850]
Matha de Ennech Sanz v. Mata, la
Matta de Enech Sanç, la v. Mata, la
Maurella v. Morella
Maurila v. Morella
Mazaleón v. Massalió
Menadella, la MENADELLA, la; Barranc de la Menadella (El Forcall); Almenarella (1194, 1209, 1232, 1233, 1250). De l'àrab /al-manarálla/, diminutiu femení de /al-manára/ (la torre dels senyals, talaia en lloc elevat on s'encenen fogueres de senyal). Arabisme. [Arasa,1991] | Escolano, quan tracta d'Almenara, diu: (El nombre) se le dieron los moros, en cuya lengua es lo mesmo Almenara que atalaya y descubridor. Dellos tomamos los Christianos el llamar en España Almenaras y Alimaras los fuegos de aviso que se hacen de noche en semejantes lugares altos. (col.551) [Escolano,1611] | Coromines, en el seu Onomasticon ens en cita més, i en trobem una en un doc. del s.XIII, en Lleida, que ara és la Moradella, Moradilla o Aumeradilla. La citem per evitar confusions: Pedro el Católico, rey de Aragón, y Ermengol VIII, conde de Urgell, confirman a la ciudad de Lleida que Alamurs, Almenarilla, Ventall, Marita y otros lugares pertenecen a su término. (doc.1196-1200) [ Alvira,2010-I ] | ...et per barranchum barranchum vadit ferire ad sierram de la Cueva de Albaro, et per serram serram, sicut aque vertunt, vadit ferire ad Abnanariellam/Almanariellam, et de Abnanariella/Almanariella vadit ferire ad pinnam del Carro... (doc.1232, Morella P) [UJI; Garcia,1994] | ...et vadit via ad somo de illa serra de illa cova d'Albaro. Et per illo somo de illa serra exit a l'Almallarella/Menadella/alalmanerella/Salmanavella. Et sicut dividit cum illa penna de Aonbayo... (pob.1233, Morella P) [UJI; Garcia,1994; Guinot,1991; Balbás,1892] | En un mapa de 1901 trobem Lomas de la Fatarella que indicaria la frontera territorial entre Olocau i Mº de Viñals (sic) -de Todolella- amb Bordón i Luco e Bordón. Sembla que podria ser una variant de Serra de la Menadella. Lo curiòs és que Coromines, en el Onomasticon, també la cita. En un altre mapa similar, una mica posterior, veiem que estan tots dos topònims, al límit territorial: "S. Menadella" i "Comas de la Fotarella" (sic). Les dos al límit territorial; Fotarella a l'esquerra i la Menadella, seguint la carena, a la dreta. Però la "Pena Cortada" la situa molt més a l'oest, ja prop d'Olocau i Bordón. [bvpb]
Mijares, Rio v. Millars
Milgranera v. Magraner
Millars, riu El riu Millars o, en castellà, río Mijares. Naix a la Sierra de Gúdar. | Millars (m. del Roselló). doc. ant. Millares (s.IX), del llatí MILIARES 'camps de mill'. [Torné] | Escolano diu: Este Rio (Mijares) sin duda es el que Plinio pone en el paraje de nuestro Reyno, en los confines de Sagunto, y entrada de la region de los Ilercaones; que como queda declarado, alcançava en tiempo de los Romanos a toda la Plana de Castellón, tierra de Morella y Maestrazgo, hasta la Ciudad de Tortosa. Assi lo señala la descripcion antigua de España que anda en las tablas de Ptolomeo. (col.584) [Escolano,1611] Idubeda Rio, es el que llamamos agora Mijares. col.585. nu.3. Y se repruevan algunos pareceres. col.585. nu.3; Mijares, Rio. col.584. nu.2 y de alli adelante. Que en tiempo de Romanos se llamò Idubeda. col.585. nu.3. De donde nace, y por donde camina. col. 586. nu.4 y 5. Porque se llama de Mijares. col.587. nu.6. La virtud de sus aguas. col.587. nu.7. (consultar) [Escolano,1611]
Mirabeti v. Miravet
Mirambel Mirambel, Mirambell en català, és un poble del Maestrazgo. |  Mirambel. col.336. nu.2 (consultar) [Escolano,1611]
Miravet Al terme de Cabanes està el Castell de Miravet (Viquipèdia). Segons Escolano, era un lloc perdut:  Miravete, lugar destruydo cerca de Peniscola: y que es la que los antiguos llamaron Ildo. col.648. nu.7 (consultar) [Escolano,1611] | Miravet és un poble de la Ribera d'Ebre, no lluny d'Horta de Sant Joan. ...quod homines Mirabeti et de Orta non teneantur emere de sale nostrarum salinarum, nec ire pro sale eis necessarium emere in Dertusa, et sale Dertusia uti, et non aliqua. (doc.1272) [UJI ] | Miravete de la Sierra és un poble del Maestrazgo veí de Villarroya de los Pinares.
Moixacre MOIXACRE (Morella); Serram de Moxaca (1157); Moxaquer (1443). Segons J. Coromines deriva del llatí /môns sâcer/, amb paral·lels en castellà "Mojácar". | Emili Casanova, sobre el romanç andalusí (o mossàrab), citant Coromines, diu: "Muixacre < MONTE SACRUM, V, 377." [Casanova,2010] | C. Barceló planteja una etimología de l'àrab /al-musáqqaq/ (ple de cavernes, cavernós). Mossarabisme. [Arasa,1991]
Mola Escaboça La Mola Escaboça pertany a la Tinença de Benifassà i va tindre carta pobla. ...Et sicut dividit cum Herber Jusano, et illas moles Escoboses/moles Scoboses/Molas Scobosas/Moles Escaboçes/molas escabosas intus. Et exit ad illa penna del Llanon... (pob.1233, Morella P) [UJI; Garcia,1994; Guinot,1991; Balbás,1892]
molas escabosas v. Mola Escaboça
Molas Scobosas v. Mola Escaboça
Moles Escaboçes v. Mola Escaboça
moles Escoboses v. Mola Escaboça
moles Scoboses v. Mola Escaboça
molí d'Arnes v. Arnes, molí d'
molinare ...et ibi dividit terminum con Montroy, et transit per illas picueças et descendit per illos çerros, et transit per congostum de illis pinnis, Herber Iusano intus stando, transit per illas pinnas et vadit ferire ad fundum de la Scalarola intus stando. Et transversat omnes valles, et vadit ferire ad molinare, et vadit ferire pinnam Flor... (doc.1232, Morella P) [UJI; Garcia,1994]
Molinell, el El Molinell pertany a Culla. |  Molinel. col.705. nu.3 (consultar) [Escolano,1611]
Molinos Molinos és un poble del Maestrazgo. En EcuRed, un projecte en xarxa del govern de Cuba citen de l'Enciclopèdia aragonesa (ara offline): Está situado en la falda de un monte, a cuyos pies discurren las escasas aguas de los ríos Papel y Fuentes. El primer nombre de Molinos, en consecuencia, fue Pueyo d'Ambas Aguas. Hoy día queda la Calle del Pueyo como primer núcleo urbano, junto al monte en cuya cima se levantaba el castillo calatravo, hoy completamente desaparecido. [ecured.cu]
Molins del Comte Els "Molins del Compte", en el Raval de Jesús de Tortosa (Baix Ebre). | El rei Alfonso el Trovador  dona a la Iglesia de Santa Maria de Tortosa y a su obispo Gombau (de Santa Oliva) la mitad de los molinos de Palomera, llamados "Molins del Comte", con la acequia y el agua de los molinos, disponiendo que nadie pueda construir otro en el recorrido de esta agua, desde su origen hasta el Ebro... (doc.1194) [Alvira,2010-I]

Monges, mas de

No ho podem dir amb tota la certesa, però sembla que al segle XVII és deia Mas d'Antonio Cerdà:

 

1656: En un document de compravenda:  Conf. cum t. del moli de Arnes et t. mansi de Antº Cerda y al cami que va a la gresola per davall la roca de la Ramona... [Quiquep]

Monrroy v. Mont-roig
Mont Negrello v. Montnegrell
Mont Nigrello v. Montnegrell
Mont Turmell v. Turmell
Montagut v. Monteagudo
Montalbán Montalbán es un poble turolenc, de la comarca Cuencas Mineras. |Te carta pobla: ...venientes in Montem Albanus et iniquorum hominum factis obviare... de villa Montis Albani et... in villa de Monte Albano et... (pob.1208) [ Alvira,2010-II ] | ...et habere juntam et unionem cum homines de Alchanniz, de Montalban, de Morella et de Cantaveylla... (doc.1253) [ UJI ]
Montcaro v. Caro
Monte Albano v. Montalbán
Monte Negrello v. Montnegrell
Monte Nigrello v. Montnegrell
Monte Rubeo v. Mont-roig
Monteagudo Monteagudo, oficialment, Monteagudo del Castillo és un poble de la Comunitat de Teruel. | Després de la conquesta de Borriana li arriba un missatge al rei, que estava en Terol, de la promesa de rendició de Peníscola. Emprén la marxa i aquesta va ser la ruta: E al dia que eixim de Terol passam pel camp de Montagut e anam a Vila-roja, que és de l'Espital, e quan venc ans de dia, nós nos llevam e passam per un lloc que havia nom Atorella, en què ara ha població, e puis passam pel riu de les Truites, e eixim a la canada d'Ares, e de la canada d'Ares al port de Prunelles, et a Salvasoria, et a Themi, e passam pel pla de Sent Mateu, que era llavores erm, e eixim al riu Sec que va sobre Cervera. E, quan venc a hora de vespres fom denant Peníscola de la part de les vinyes, sobre l'almarge. (cap.183) [JaumeI ]
Montem Rubeum v. Mont-roig
Montenegriello v. Montnegrell
Montenigriello v. Montnegrell
Montesono v. Monzón
Montllober El Mollober o Montllober, és una partida del terme de Portell, prop del port de la Creu del gelat, camí de Cinctorres. N'hi ha un altre per Aitona (confirmar i mirar si n'hi ha més). | Llobera (m. del Solsonès): doc. ant. Lobera (s.XII), del llatí LUPARIA 'llobatera'. [Torné] | Ballovar és un poble del Baix Cinca, Osca i al 1212, quan passa a mans del monestir de Sigena, es diu "Valle lobar" [Alvira,2010-III] | ...et dicta hereditas habet afrontationes, a prima parte viis de la Mata de Eneco Sanz vel Enesi Sanz, usque ad illum locum qui dicitur Fiviera de suso, et redit per illa serra, et exit ad castelum de Montelober et sicut aque vertuntur, et redit per illa serram ad molam de Sarañana... (pob.1233, Saranyana, Alabor i Perarola) [UJI; Guinot,1991]
Montnegrell MONTNEGRELL (Sorita); mons nigrello (1232); Monte Nigrello (1250). Del llatí /mônte nîgro/ més el sufix -ellus. Mossarabisme. [Arasa,1991] | ...et transversat rivum de Vergantes per fundum del vilar de Nicholao, et ascendit ad serram de Montenegriello/Monte Negrello, et descendit per barranchum de Montenigriello/Mont Negrello, et redit ad vallem de los Pardos... (doc.1232, Morella P) [UJI; Garcia,1994]
Montogordo v. Gordo
Mont-roig Mont-roig o Mont-roig de Tastavins (Monroyo en castellà i de manera oficial), és un poble del Matarranya. | Mont-roig de Tastavins (m. del Matarranya): doc. ant. Monte Rubeo (s.XIII), 'muntanya roja'; Mont-roig del Camp (m. del Baix Camp): doc. ant. Montem Rubeum (s.XII). [Torné] | ...per vallem vallem vadit ad illam costam del Andador, et ibi dividit terminum con Montroy/Monrroy, et transit per illas picueças... (doc.1232, Morella P) [UJI; Garcia,1994]
Montroy v. Mont-roig
Montssoni v. Monzón
Monzón Monzón és un poble d'Osca, comarca del Cinca Medio.  ...quos eadem domus Templi et frares habent nunc, vel habituri sunt in castro suo de Montesono, et in Literia, et in Segano, eorumque terminis universis... (doc.1233); ...et distringimus cives Dertusensis et homines Montissonis, ad prestandum et solvendum exaccione sive servicium pecuniarum nobis et vobis... (doc.1257) [UJI ]
Mora Mora de Rubielos és un poble de la comarca Gúdar-Javalambre. | Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, dona el castillo de Mora de Rubielos a Pedro Ladrón. (doc.1198) [Alvira,2010-I ]
Móra Móra d'Ebre i Móra la Nova son dos municipis de la Ribera d'Ebre. | N'hi ha diverses no lluny de la comarca. | Móra d'Ebre (m. de la Ribera d'Ebre): doc. ant. Móra (s.XI), del llatí MORA, plural forma de MORUM 'morera negra'. [Torné]
Morela v. Morella
Morella Morella, capital dels Ports. | MORELLA; Murala (segle XI); Maurila (segle XI); Morela (1157); Morella (1233); Maurella (1234). Probablement del llatí /môrella/, diminutiu de /môrus/ (morera), o bé de /maurêlla/, diminutiu de /maura/ (mora). Mossarabisme. [Arasa,1991] | MORA (Monesma de Benabarre, Huesca). De MUELA: elevación del terreno; MORA, LA (Montañana, Lascuarre). Ídem al anterior; MORILLA (Huesca). Del latín MURUS: muro, defensa; MORILLO (Liena, Monclús, Sampietro, Tou). Ídem al anterior; MURILLO (Tierrantona, Huesca). Ídem a Morilla; MURIELLO (Broto). Ver Morilla. | Morellàs (m. del Vallespir): doc. ant. Maurelianum (s.XI), derivat de l'antropònim llatí MAURELIUS. [Torné] | Apareix en la crònica de Jaume I: Nos n'irem a Borriana [...] E aquells castells qui són a les espatlles, així com és Peníscola, e Cervera, e Eixivert, e Polpis, e les coves de Cinromà, e Alcalatèn, e Morella, e Cúller, e Ares, qui viuen del camp de Borriana de conduit, e seran entre nós e terra de crestians. (cap.130); però, senguint la crònica, quan el rei està a mig camí des de Gea de Albarracín, on estava caçant senglars, rep la notícia de la presa d'Ares, i cap allà es dirigeix, però després de fer nit a Villarroya, ha de canviar la ruta i acaba anant a Morella: ...e quian fom sus al cap de la serra que hi podia haver tro a mija llegua, venc-nos un ballester a cavall, e venc trotant e d'arlot així com venir podia a nós, e dix-nos: "-Senyor, saluda-us don Blasco, e dis-vos que sua es Morella". [...] e (Fernando Dieç) dix-nos: "-Lleixats l'anada d'Ares, que Morella és gran cosa". [...] E dixeren don Pero (Ferrández) e don Atorella, que pus que aquella anada d'Ares haviem emparada que hi anàssem, e puis que anàssem a Morella [...] E dix Ferrando Dieç: "-Senyor, jo són aqui dels menors de vostre consell, mas que és que us diga negú, a Morella anats, e manats alforrar los peons de Terol e de les aldees, e que us siguen tant com poden, a que lleixen tots los serrons". E nós entenem, que deïa ço que mellor era, car enans deu hom atendre a les grans faenes que a les menors. E dix-nos que pensàssem de cuitar, que gran carrera havia d'aquell lloc tro a Morella. (cap.134); i continua: E nós de trot e d'arlot passam lo riu de Calderes: e anam, e anam-nos-en tro al riu que passa al peu de la costa de Morella [serà el Bergantes]. [...] E pujam la costa, e fo a un puget que es faïa en la costa de Morella, e meteren-li puis nom Puig del Rei, e estiguem aqui esperant [...] e haguem a endurar que no menjam ni beguem de la nuit que menjam en Vila-roja tro a hora de les vespres, ni nós ni els cavallers ni les bèsties. (cap.134). A continuació, hi ha una disputa dialèctica: E ell (don Blasco) respòs: "-Vull entrar en Morella, e manaré com ho fassen, e puis iré a veer el rei". (cap.135); ...e (don Blasco) dix-nos: "-Senyor, ¿volets haver de tot en tot Morella?" E nós dixem "-Don Blasco, ben podets entendre que volem que nós la haja [...]" E ell dix: "...pus Morella volets haver, que em façats tanta d'amor que jo la tinga per vós, que ben és raó, que pus jo la us ret, que la tinga per vós mills que null hom del regne". [...] E en tant (don Blasco) fermà los genolls denant nós, e féu-nos homenatge de mans de de boca com tenia lo castell de Morella per nós. E nós estiguem aquell dia aquí, e l'altre dia partim-nos-en, e anam-nos-en a Ares, e cobram-lo... (cap.137) [JaumeI] | Delimitació del terme: ...et habere juntam et unionem cum homines de Alchanniz, de Montalban, de Morella et de Cantaveylla... (doc.1253) [UJI] ...populatores de Morella ad populandi... (doc.1232, Morella P) [UJI; Garcia,1994] | Carta pobla: ...Et donamus vobis, predicto concilio de Morella et vestros... (pob.1233, Morella P) [UJI; Garcia,1994; Guinot,1991] | ...debemus in castro de Morella et suis terminis, et in castro de Cuylla et suis terminis... (doc.1234, Morella i Culla) [UJI] | ...inter terminum castri de Morella et castri de Cervera. Affrontat autem terminum de Cervera in serra maiori qua est super loco de Xert, sicut aque discurrunt versus Cervariam tempore pluviarum, de alia autem parte in serra maiori super Barcella, sicut aque discurrunt tempore pluviarum versus Canet, de alia autem parte in serra maiori super pena dicta Bel, sicut aque discurrunt et recurrunt versus Cervariam pluviarum. (doc.1235, Cervera-Morella # ) [UJI] | En les dubtoses trobes de Jaume Febrer trobem: TROBA VII. Los vivres de argent en camp colorat / Apanya en tres faixes En Perot Abella / En lo seu escut. Sabse haber pasta / Desde Mompeller, é haber soportat / Molts trebals é afans guardant á Morella, / Despachant les recues de les vitualles, / Que per lo Forcall, venen de Aragó. / A son fill Jaumet veu en les muralles / De Xativa el Rey, tenir grans batalles / Ab dos Sarrahins; é ab esta ocasió / Alcanzá gran premi en la Població [Febrer,1276] | Morella. col.685. nu.5. Su gente es muy industriosa. col.685. nu.6. Si es la que llamaron los antiguos los ferozes Beribraces. col. 686. nu.7. Morella de donde tomò el nombre. col.687. nu.9. Ha quedado en ella una piedra de tiempo de Romanos. col. 688. nu.10. Riqueza de la Iglesia de Morella. Y que reliquias tiene. col.689 nu.11. Que hijos eminentes. col.690. nu.11 y 12. Milagro del lignum Crucis de Morella. Alli mesmo; Milagro de una piedra que se partio en el camino de Morella, en confirmación de las piedras que se rompieron entre si el dia de la Pasion del Señor. col.690. nu.11; Morella, como se ganò de poder de Moros en la conquista. col.694 y de allí en adelante. Que dueños ha tenido. col.792. nu.viti. (consultar) [Escolano,1611]
Morello Als segles XI i XII apareixen en documents els topònims Bel i Morello. Cal no confondre'ls amb els nostres Bel i Morella perquè, en realitat, es tracta de Biel i Murillo de Gállego. Per exemple, en 1098, el Papa Urban II ratifica el límit territorial del bisbat de Jaca i diu: "videlicet usque ad montenm Cubellum, et usque ad locum qui dicitur vulgo plana maior, inclusa tota terra pintana, et valle Orsella cum ecclesiie suppositorum castellorum de Ul, scilicet, et de Sos, et de Luesia, et de Biel, et e Agüero, et de Moriello". [Biquipedia]
Morranda, la MORRANDA, la (Bel, Coratxà, Fredes). Mossarabisme. [Arasa,1991]
Mosqueruela Mosqueruela, Mosquerola en català, és un poble de la comarca Gúdar-Javalambre. | Mosquera o Mosquerola o Mosqueruela es un terreno en el término municipal de Tudela (Navarra), junto al río Ebro, tras el pequeño embalse de Pignatelli. [wiki]| Ego Aldefonsus rex Aragonum, et Navarre filius regis Sancii [...] concedo omnibus populatoribus in Tutela, et habitantibus in ea, ac etiam in Ceruera, et Gallipienzo, illos bonos foros de Superarbe [...] Almunia de Almazera, Azut, Fontellas, Mosquerola, Espedolla, Estercuel... (doc.1124) [Sénac,2009] | La trobem en un llibre de 1622: En fin la Ciudad de Teruel con sus Aldeas es notable porcion, o miembro deste Reyno, que es el nombre con que lo graduò el Rey don Alonso el Quinto: en el priuilegio de la agregación desta Ciudad, y de sus aldeas al Reyno de Aragon, y la Corona Real dado en 12. de Abril 1429. por estas palabras: "Atendentes itaque quod Ciuitas Turolij, Vniuersitas Aldearum eiusde, ac Villa de Mosqueruela in Regno Aragonum sitauate sunt ita notabile Membrum dicti Regni..." (pàg.276); i acte seguit, enumera les Aldees de la Comunidad de Teruel -citem només els pobles més propers, que són els de la comarca Gúdar-Javalambre: El mismo priuilegio de la agregacion de 12. de Abril.1429. pone el numero, y nombres de las Aldeas de la Comunidad de Teruel, que son la Villa de Mosqueruela, ValdeLinares (Valdelinares), Gudar (Gúdar), Cedrillas (Cedrillas)... (pàg.277) [Blasco,1622]
Moxaca v. Moixacre
Moxaquer v. Moixacre
Murala v. Morella
Nicholao v. villar de Nicolau
Nicholau v. villar de Nicolau
Nicolau v. villar de Nicolau
Nigrello, Mont v. Montnegrell
Nocito Hi ha una carta a un lloc prop de Castellote que es diu d'una forma semblant (completar). | NOCITO (Huesca). a) Del latín NUX-NUCIS: nuez, en sentido de abundancia. b) Antrotopónimo. [Benito,2002]; sobre aquest Nocito, trobem això: Parece que fue entoces cuando se fortificaron otras tenencias, aun cuando la documentación no lo indique taxativamente. Así... Nocito, con García Sánchez (1036-1043). [Ubieto,1981] | la Nou de Berguedà (m. de Berguedà): doc. ant. Noz (s.IX), del llatí NUCE 'noguera'; la Nou de Gaià (m. del Tarragonès). [Torné] | Cazarabet y Valdenues [Nocito o la Vall de Nuez d'Osca?]: mencionados en la donación del Obispo D. Bernardo; Nocito. Habla de él la donación de [el Obispo] D. Bernardo. Estuvo en la ribera de Guadalope entre Montoro y Aliaga. En el año 1176 D. Español de Castellot lo dió al Cabildo de la Seo para aumentar su población. (pàg.335) [Asso,1798]
Nogueruelas Nogueruelas és un poble de la comarca Gúdar-Javalambre. En un llibre de 1622 s'enumeren les Aldees de la Comunidad de Teruel en l'any 1429. En l'entrada TERUEL estan totes les que apareixen. Ací citem només els pobles més propers, que són els de la comarca Gúdar-Javalambre: El mismo priuilegio de la agregacion de 12. de Abril.1429. pone el numero, y nombres de las Aldeas de la Comunidad de Teruel, que son [...] Rubielos (Rubielos de Mora), Fuentes (Fuentes de Rubielos), Nogueruelas (Nogueruelas), la Puebla de Valuerde (La Puebla de Valverde)... (pàg.277) [Blasco,1622]
Nom, la v. Llanon
Nonasp Nonasp, poble aragonés del Baix Aragó, històricament considerat del Matarranya. ...et omnes terminos eorum scilicet usque ad Nonasp et deinde sicut vadit et ferit in serram in Aull de Favara... (pob.1181 Riu d'Algars i Batea Q ) [Bofarull,1850]
Noz v. Nocito
Nubles v. Nules
Nules L'històric castell de Nules està en la Vilavella, a la Plana Baixa, ja que Nules es va fundar al segle XIII a partir d'aquest poble. Apareix en la Crònica de Jaume I. Per exemple: ...venc-nos missatge de Uixó e de Nubles, e de Castro, que si els volíem fer bé que ens retrien los castells, pus Almenara havíem... (cap.249) [JaumeI ]
Olacau v. Olocau
Oleastro v. Ulldecona
Oleatto v. Albalate
Olivares OLIVARES (Morella). Mossarabisme. [Arasa,1991]
Olocau Olocau, oficialment Olocau del Rey. Pertanyia a l'orde de l'Hospital però l'any 1264 el cedeixen al rei (Jaume I) a canvi de Vilafamés. En 1287, el rei Alfons III l'afegeix al terme de Morella. | OLOCAU del Rei; Alocaf (1213); Alocau (1232); Olocau (1249). De l'àrab /al-'uqáb/ (la costera). Arabisme. [Arasa,1991] | Sobre la teoria de què ve de /Allucant/, com Gallocanta, trobem que hi ha un altre lloc que es diu Gallicant: Sancha, reina de Aragón, con voluntad de su hijo el rey Pedro el Católico, dona un manso de Ramon Seguer situado en Gallicant, lugar de Montblanc, a la sacristía del monasterio de Poblet... (doc.1198)  [Alvira,2010-I] | No descarta, tampoc, que aquell Allucant vingués de Vetllecante: "et omnes poblaciones in omnibus causis sint ad forum Vetllecante sicut homines Vetllecante sunt populatis per forum nunc et senyer" (c. pobla de La Cuba 1241). | ...Et transversat rivum qui venit de Cantaviella et vadit ferire ad Vilar de la Maleha, et transversat serram, et vadit ferire ad fundum del Castellar de la Cazon, et dividit terminum cum Olacau/Alocau, et per barranchum barranchum vadit ferire ad sierram de la Cueva de Albaro... (doc.1232, Morella P) [UJI; Garcia,1994] | Olocau, de Morella. col.683. nu.4 (consultar) [Escolano,1611] | Olocau o Olocau de Carraixet és un poble del Camp de Túria.
Oropesa v. Orpesa
Orpesa Orpesa, Oropesa en castellà, és un poble de la Plana Alta. | ...concedo dominio Deo et beate Marie et venerabili domui milicie Templi Salomonis et omnibus fratribus ibique Deo servientibus tam presentibus quam futuris illud castrum de Exuvert et illud castrum quod vulgo dicitur Orpesa. (pob.1169 Alcalà de Xivert i Orpesa [Bofarull,1850] | També surt a la Crònica de Jaume I. Un exemple: ...nós (Pero Cornell) irem ab vós tro passat lo grau d'Orpesa... (cap.223) [JaumeI] | Cabo de Oropesa, si es el Promontorio Tenebrio. col.639. nu.2 ; Engaño de Ortelio cerca del Promontorio de Tenebrio. col.639. nu.3; Oropesa. col.640. nu.3 y nu.4, y que dueños ha tenido. Alli mesmo; Tenebrio promontorio, en la costa de nuestro mar, qual era. col.113. nu.5; Tenebrio, promonotorio , si es el cabo de Oropesa; y Tenebrio puerto, Peñiscola. col.639. nu.2 y 3 (consultar) [Escolano,1611]  (consultar) [Escolano,1611]
Orta v. Horta de Sant Joan
Ortells Ortells és un poble dels Ports. Actualment pertany a Morella. | Potser no té res a vore però trobem això: SORTS (San Llorens, en Castigaleu, Huesca). Suertes, campos o terrenos comunales que se sorteaban entre los vecinos para su aprovechamiento. [Benito,2002] | Ortells. col.683. nu.4 (consultar) [Escolano,1611]
Ortiello ORTIELLO; cova del Ortiello (1237) (Coratxà). Mossarabisme. [Arasa,1991]
Ortta v. Horta de Sant Joan
Osca v. Huesca
Ostalric v. Hostalric
   
 

Topònims:   A   B   C   D-L   M-O  P-R   S-T   U-Z   autors

portell.es  -  portellweb@yahoo.es

Recopilació bibliogràfica i transcripcions de Jacint Cerdà