|
PORTELL: toponímia de cartes pobla i altres documents antics de la comarca dels Ports i de comarques pròximes com l'Alt i Baix Maestrat, Plana Alta, Alcalatén, Comunidad de Teruel, Gúdar-Javalambre, Maestrazgo, Bajo Aragón, Matarranya, Andorra-Sierra de Arcos, Terra Alta, Baix Ebre i Montsià.
|
||||||
|
|
||||||
TOPÒNIM |
REFERÈNCIA BIBLIOGRÀFICA |
||||||
Arasa,1991 | ARASA I GIL, Ferran (1991): "Notes sobre toponímia medieval a la comarca dels Ports", Butlletí Interior de la Societat d'Onomàstica, XLIV (març), pàg. 546-550. roderic.uv.es | ||||||
Balbás,1892 |
BALBÁS, Juan A (1892): El libro de la provincia de Castellón. Pàg. 419. (Castellón, 1892). Editorial Maxtor. Valladolid. books.google.es |
||||||
Benito,2002 |
BENITO MOLINER, Manuel (online): Pueblos del Alto Aragón: el origen de sus nombres. www.aragon.es |
||||||
Bofarull,1850 | BOFARULL Y MASCARÓ, Próspero (1850): Procesos de las antiguas cortes y parlamentos de Cataluña, Aragón y Valencia, custodiados en el Archivo General de la Corona de Aragón. Tomo VI. pp. 89-92. Establecimiento litográfico y tipográfico de D. José Eugenio Monfort. Barcelona. books.google.es REVISAR A PARTIR DE PÀG 346 "LENDADOR"; el doc. que més m'interessa es la Carta pobla de CAMARON. pg. 90 (i ja estava a la 346???) per cert que d'andador n'hi ha més! En fi, tornar a revisar i amb aquesta altra adreça per si son diferents: books.google.es | ||||||
Contel | CONTEL BAREA, Concepción. El Cister zaragozano en los siglos XIII y XIV. Abadía de Nuestra Señora de Rueda de Ebro. II. Documentos. ifc.dpz.es REVISAR A PARTIR DE PÀG 313 - LA ALDEA | ||||||
Escolano,1611 | ESCOLANO, Gaspar (1611). Segunda parte de la Década primera de la historia de la insigne y coronada Ciudad y Reyno de Valencia. En Valencia, por Pero Patricio Mey, junto a Sant Martin. A costa de la Diputación. books.google.es L'ESTIC REVISANT, fins pàg.637 (Libro octavo..) . Baixat en pdf, de moment en Downloads fins que organitze els pdf importants. | ||||||
Garcia,1994 | GARCIA SANZ, Arcadi i GARCIA EDO, Vicent (1994): La Carta Pobla de Morella. Universitat Jaume I. Castelló. | ||||||
Guinot,1991 | GUINOT RODRÍGUEZ, Enric (1991): Cartes de poblament medievals valencianes. Generalitat Valenciana. Servei de publicacións de la Presidència. Direcció Generala de Relacions Institucionals i Informatives. València. | ||||||
JaumeI | JAUME I. Crònica o Llibre dels Feits. Les Millors Obres de la Literatura Catalana, 86. Edicions 62. Barcelona. 1982 (4ª edició, 2000). Una altra edició consultable parcialment en: books.google.es (revisat!!) | ||||||
Marichalar | MARICHALAR, Amalio y MANRIQUE, Cayetano (1862): Historia de la legislación y recitaciones del derecho civil de España, por los abogados Amalio Marichalar Marqués de Montesa y Cayetano Manrique. Madrid: Imprenta Nacional. 1861: I, II; 1862: III, IV, V; 1863: VI, VII; 1865: VIII; 1872: IX. 1868: Segunda Ed. corregida y aumentada de Extra (fueros de Navarra, Vizcaya, Guipúzcoa y Álava). | ||||||
Miguel,2007 | MIGUEL BALLESTÍN, Pascual (2007). Toponimia mayor aragonesa. Formas de los topónimos mayores aragoneses en al documentación medieval y moderna, con indicación de la fecha en al que aparece reflejado cada topónimo por primera vez. Chornadas de debate toponímico. Toponimia Histórica Aragonesa. Isín, Alto Galligo, abiento 2007. toponimiaaragonesa.org IMPO, ARA INCOROPORAR TAMBÉ EL TREBALL D'UBIETO (el trobo per NOCITO): http://toponimiaaragonesa.org/docum/ToponimiaUbieto.pdf | ||||||
Mira,2005 | MIRA JÓDAR, Antonio José et GUINOT RODRÍGUEZ, Enric (2005): Fiscalidad urbana y distribución y consumo de la producción agraria en Valencia (siglos XIV-XV). XI Congreso de historia agraria. www.seha.info REVISAR PER BV-HISTO. COPIO NOMÉS UN EXTRACTE DEL PRIMER DOCUMENT, EN TORRENT, 1381; TRAIGUERA, 1392; i ONDA, 1459. PERÒ HI HA INFO MOLT INTERESSANT!!!! | ||||||
Tolosa,2011 | TOLOSA, Lluïsa, COMPANY, Ximo i ALIAGA, Joan (2011): Documents de la pintura valenciana medieval i moderna. III (1401-1425). Universitat de València. Fonts Històriques Valencianes. València. (revisat!!) | ||||||
Torné | TORNÉ, R. Recull d'etimologies de topònims catalans provinents de les llengües clàssiques. www.xtec.cat | ||||||
UJI | ARXIU VIRTUAL JAUME I (online): Documents d'època medieval relatius a la Corona d'Aragó. Universitat Jaume I. Castelló. www.jaumeprimer.uji.es | ||||||
Frago,III | FRAGO GRACIA, Juan A. (online): Toponimia navarroaragonesa del Ebro (III): Vías de comunicación. Universidad de Málaga. ifc.dpz.es | ||||||
Frago,IV | FRAGO GRACIA, Juan A. (online): Toponimia navarroaragonesa del Ebro (IV): Orónimos. Universidad de Sevilla. ifc.dpz.es | ||||||
----Visors de Sistemes territorials/mapes (per a consultar toponímia actual): | |||||||
ICC | Institut Cartogràfic de Catalunya. www.icc.cat | ||||||
SigPac | Sistema de Información Geográfica de Parcelas Agrícolas. sigpac.mapa.gob.es | ||||||
icearagon |
Infraestructura de Conocimiento Espacial de aragón (ICEARAGON): Visor ICEARAGON - Buscador toponímico: Buscar topónimos |
||||||
visor.gva | Visor de Cartografia de l'Institut Cartogràfic Valencià. Generalitat Valenciana. visor.gva.es | ||||||
----Llibres en espera: | |||||||
Alvira,2010-I Alvira,2010-II Alvira,2010-III Alvira,2010-IV Alvira,2010-V Alvira,2010-VI | ALVIRA CABRER, Martín (online): Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica. Tomo VI. Fuentes Históricas Aragonesas 52. Institución "Fernando el Católico" (C.S.I.C.) Excma. Diputación de Zaragoza. Zaragoza, 2010. ifc.dpz.es REVISAR PER A BV-HISTO (buscava un escriptor citat per Escolano, Aymoino i d'ahí a un índex de noms i lloscs dels segles XII i XIII) Es interessant perquè, per exemple, apareixia "Portam de Villa Malcha, v. Castillo de Villamalefa", i seguint la pista d'aquesta "villa Malcha", he arribat a una carta pobla d'un lloc anomenat LAS COVAS DE MOMINICO ARQUERO, baix el castell de Linars. Revisar tot el llistat de noms i llocs per trobar noves puntes de fils... Buscant Cantavieja ixen noms curiosos, i un doc. important: la donació als templers de 1212 on Portell estava inclós. INCORPORO UNES QUANTES C.POBLA PER HISTO I ME QUEDO REVISANT FINS DOC.217 (Almenarilla - Lleida) : INCORPORAR A TOPO | ||||||
Asso,1798 | ASSO, Ignacio de (1798): Historia de la Economía política de Aragón. Con lincencia en Zaragoza por Francisco Magallón. Año 1798.] books.google.es REVISAR PER TOPO-MEDIEVAL (Té un petit diccionari per Nocito, Cazarabet, Valdenues..) | ||||||
Beuter,1604 | BEUTER, Pero Anton (1604): Primera parte de la Coronica general de toda España, y especialmente del Reyno de Valencia. Donde se tratan los estraños acaecimientos que del diluvio de Noe hasta los tiempo del Rey don Iayme de Aragon, que gano Valencia, en España se siguieron; con las fundaciones de las ciudades mas principales della, y las guerras crueles, y mutaciones de Señorios que ha havido, como por las tablas se podra ver. Impressa en Valencia, en casa de Pedro Patricio Mey, junto a San Martin. 1604. books.google.es REVISAR PER A BV-HISTO i TOPO-MEDIEVAL (ojo!! sembla que va ser escrita en 1538 i publicada en 1550, any en el que es va publicar també la segona; la tercera part continua sent inèdita) | ||||||
Beuter,1551 | BEUTER, Per Anton (1551): Segunda parte de la Coronica general de España, y especialmente de Aragon, Cathaluña y Valencia. Donde se tratan las cobranças destas tierras de poder de Moros por los inclytos Reyes de Aragon, y Condes de Barcelona. Y ponese en particular la conquista de la ciudad y reyno de Valencia y Murcia, con las yslas Mallorca, Menorca, Eviça, y las otras, con muchas cosas de notar, como por las tablas se podra ver. Impressa en Valencia, en casa de Ioan de Flandro. 1551. books.google.es REVISAR PER A BV-HISTO i TOPO-MEDIEVAL | ||||||
Blasco,1622 | BLASCO DE LANVZA, Vicencio (1622): Historias ecclesiasticas y secvlares de Aragon en qve se continvan los annales de Çurita, desde el Año 1556 hasta el de 1618. Tomo Segvndo. Dirigido a los Dipvtados del Reyno de Aragon. En Çaragoça, por Ivan de Lanaia y Qvartanet. books.google.es CONTINUAR REVISANT (Guadaof, etc.), ENCARA QUE ALGUNA COSA JA HE POSAT | ||||||
Coll,2004 | COLL TABERNER, Manuel (2004): La Fatarella de la comanda d'Ascó. Butlletí interior, núm.96 pp.42-44. 2004. raco.cat | ||||||
Coll,2004b | COLL i TABERNER, Manuel (2004): Dels Alfacs al Matarranya. Butlletí interior, núm.98-99 pp.47-49. 2004. raco.cat | ||||||
Contel1 | CONTEL BAREA, Concepción (online): El Cister zaragozano en el siglo XII: Abadías predecesoras de Nuestra Señora de Rueda de Ebro. Documentos. ifc.dpz.es REVISAR PER A TOPO-MEDIEVAL | ||||||
CorpusVal |
CORPUS TOPONÍMIC VALENCIÀ (2009). Academia Valenciana de la Llengua. Vols. I-II. València. avl.gva.es (REVISAR. 'Portell de Morella' apareix 364 vegades!! com, p. e. un 'maset de Marin') |
||||||
Cortez,1835 | CORTEZ Y LÓPEZ, Miguel (1835): Diccionario geográfico-histórico de la España antigua Tarraconense, Bética y Lusitana, con la correspondencia de sus regiones, ciudades, montes, ríos, caminos, puertos e islas a las conocidas en nuestros días. Tomo I, Imprenta real. Madrid. books.google.es REVISAR PER A TOPO-MEDIEVAL. Cita els topònims de Pomponio Mela, Estrabón, etc.. Apareix, per exemple Lasira, Biscargis... | ||||||
Ejarque,2010 | EJARQUE PEÑARROYA, Anabel. Els masos de Forcall. Edita: Ajuntament de Forcall. www.uji.es REVISAR PER A TOPO-MEDIEVAL. POSA INFO SOBRE NOMS ANTICS DES MASOS I ALTRES TOPÒNIMS, COM LA MOLA D'EN CAMARASA. | ||||||
Ferrer,1696 | FERRER DE VALDECEBRO, Fray Andrés (1696): Govierno general moral y político hallado en las aves mas generosas y nobles. Sacado de sus naturales virtudes, y propiedades. Añadido en esta ultima impression en diferentes partes; y el Libro diez y nueve de las Aves Monstruosas. En Barcelona, en Casa de Comellas, por Thomàs Loriente Impressor, Año 1696. books.google.es REVISAR PER A BV-HISTO (buscava a l'escritor Salustio del que tant parla Escolano) | ||||||
Flórez,1801 | FLOREZ, Henrique i RISCO, Manuel -et al- (1801): España Sagrada. Tomo XLII. Contiene las antiguedades civiles y eclesiásticas de las ciudades de Dertosa, Egara y Emporias con los documentos concernientes á los asuntos que se tratan. Madrid MDCCCI. En la impresta de la viuda de D. Joaquin Ibarra. books.google.es REVISAR PER A BV-HISTO (m'apareix per varios llocs però principalment perquè és una enciclopèdia de l'església, des del principi) Són 51 llibres (consultar la wikipedia: "España sagrada"); especialment caldria revisar els que parlen de València, sud d'Aragó i sud de Catalunya Trec 3 docs. impo: dos de la delimitació del bisbat (fins Morella, Ares i Culla) i un dels Molins del Comte, vora Tortosa però on surt la serra "Tres Heres", que és la "Traseras" de la c. de Alcañiz = Serra del Caro?? Començar a revisar des del doc.3 (Granadella, Bítem..) xTopo!... i també en altres llibres de l'enciclopèdia per acotar els bisbats d'aragó i vore on estem nosaltres al s.XII | ||||||
Gómez,1584 | GÓMEZ MIERES, Bernardino. La historia del muy alto e invencible rey don Iayme de Aragon, primero deste nombre llamado el conquistador. Compuesta primero en lengua latina por el maestro Bernardino Gomez Miedes, Arcediano de Murviedro y Canonigo de Valencia, agora nuevamente traducida por el mismo autor en lengua Castellana. Impresso en Valencia en casa de la viuda de Pedro de Huete. Año 1584. books.google.es REVISAR PER A TOPO-MEDIEVAL (cal?) | ||||||
Lépicier,1859 | LÉPICIER (1859): Archives Historiques du départament de la Gironde. Tome Premier. Bordeaux. Chez E.-G. Gounouilhou, imprimeur de la Société. Place Puy-Paulin, nº 1. M DCCC LIX. books.google.es REVISAR PER A BV-HISTO (buscava un escriptor citat per Escolano, Aymoino i d'ahí a un índex de noms i lloscs dels segles XII i XIII, i apareixia "Portam de Villa Malcha, v. Castillo de Villamalefa", i seguint la pista d'aquesta "villa Malcha", he arribat a una carta pobla d'un lloc anomenat LAS COVAS DE MOMINICO ARQUERO, baix el castell de Linars) -pàg.23- Segurament estarà en el llibre de ML LEDESMA (o no!) | ||||||
López,2006 | LÓPEZ RODRÍGUEZ, Carlos (2006): Liber patrimonii Regii Valentiae. Fonts històriques valencianes. Universitat de València. 2006 books.google.es REVISAR PER A TOPO-MEDIEVAL (arribo buscant "Adrell" que surt a la delimitació del bisbat de Tortosa) però està ple d'arabismes i demés. Es una mena de diccionari. Llàstima que passa molt de la zona nord!! | ||||||
Madoz,1847VIII | MADOZ, Pascual (1847): Diccionario geográfico-estadístico-histórico de la España y sus posesiones de ultramar. Tomo VIII (FAB-GUADALAJARA), Est. tip. de P. Madoz y L. Sagasti, 1847. Madrid. books.google.es REVISAR PER A TOPO-MEDIEVAL. I mirar de baixar tota la enciclopèdia. | ||||||
Martínez,1948 | MARTÍNEZ FERRANDO, Jesús Ernesto (1948). Jaime II de Aragón: Documentos. (vista en internet limitada) REVISAR | ||||||
Mendez,1675 | MENDEZ SILVA, Rodrigo (1675): Población general de España: Sus trofeos, blasones y conquistas y conquistas heroycas. Grandezas notables, excelencias gloriosas y sucesos memorables, con muchas y curiosas noticoas, flores cogidas en el estimable jardin de la preciosa antigüedad. Reales genealogias y catálogos de dignidades eclesiásticas y seglares. En Madrid por Roque Rico de Miranda. Año 1675. REVISAR PER A TOPO-MEDIEVAL i bv-histo (p.e. en el cap.XIV parla del rio Guadalof que te "azeite, pesca, caças, açafran y aves domesticas".. M'apareix després de seguir el fin "Guadalof" de Guadalope (ahí venia per Cazarabet); el problema és que és massa general de tota la península.. books.google.es | ||||||
Milián,1928 | MILIÁN BOIX, Manuel -Junta de Fiestas- (1928): 1ª Exposición Morellana de Arte. Morella. MCMXXVIII] www.google.es (repositori.uji.es) REVISAR PER A TOPO-MEDIEVAL, Doc. curt però ple de cosetes.. | ||||||
Ortega,1761 | ORTEGA ET COTES, Ignatij Josephi de -et al.- (1761): Bullarium ordinis militiae de Calatrava, per annorum seriem nonnullis. Donationum, Concordiarum, et alijs interjectis Scripturis. Congestum. Regio diplomate compilatum, et in lucem editum. Matriti: Ex Typographia Antonij Marin, anno MDCCLXI. books.google.es REVISAR PER TOPO-MEDIEVAL I BV-HISTO. Buscant "Nugerolam" trobo una altra versió de la carta pobla de Mont-roig de 1209. MOLT IMPORTANT REVISAR-LO PERQUÈ, A MÉS DE VEURE ALTRES VERSIONS, PODRIA CONTENIR CARTES POBLES DESTRUIDES AMB POSTERIORITAT!!! Incorporada a histo.tk la c.p. de Mont-roig (1209)! | ||||||
Plinio,77IX | PLINIO SEGUNDO, Cayo ["Plinio el Viejo"] (77 dC): Libro nono, de Caio Plinio Segundo, de la Historia Natural de los pescados del mar, de lagos, estanques y rios. Hecha por el licenciado Geronimo de Huerta, Medico y Filosofo. En Madrid, en casa de Pedro Madrigal, Año 1603. books.google.es REVISAR PER BV-HISTO i TOPO-MEDIEVAL. La seua Historia Natural (Naturalis Historia) consta de 37 llibres, on recull botànica, zoologia, mineralogia, medicina i etnografia. Intentar baixar-los tots. | ||||||
Plinio,77XII | PLINIO SEGUNDO, Cayo ["Plinio el Viejo"] (77 dC): Traducion de los libros de CaCaio Plinio Segundo, de la Historia Natural de los animales. Hecha por el licenciado Geronimo de Huerta, Medico y Filosofo. Y anotada por el mesmo con anotaciones curiosas, en las quales pone los nombres, la forma, la naturaleza, la templança, las costumbres y propiedades de todos los Animales, Pescados, Aves, y Insectos, y el provecho, ò daño que pueden causar a los hombres; y los Geroglificosque tuvieron dellos los Antiguos; con otras muchas cosas curiosas. PRIMERA PARTE. En Madrid, por Luis Sánchez. Año M. D. XCIX. [Llibres del VII: Antropologia i Psicologia humana] books.google.es REVISAR PER BV-HISTO i TOPO-MEDIEVAL. La seua Historia Natural (Naturalis Historia) consta de 37 llibres, on recull botànica, zoologia, mineralogia, medicina i etnografia. Intentar baixar-los tots. | ||||||
Plinio,77I-XI | PLINIO SEGUNDO, Cayo ["Plinio el Viejo"] (77 dC): Historia Natural de Caio Plinio Segundo. Traducida por el licenciado Geronimo de Huerta, Medico y familiar del santo oficio de la Inquisicion. Y ampliada por el mismo, con escolios y anotaciones en que aclara lo escuro y dudoso, y añade lo no sabido hasta estos tiempos. En Madrid, por Luis Sánchez Impressor del Rey N.S. Año 1624. [Llibres del I al XI] books.google.es REVISAR PER BV-HISTO i TOPO-MEDIEVAL. La seua Historia Natural (Naturalis Historia) consta de 37 llibres, on recull botànica, zoologia, mineralogia, medicina i etnografia. Intentar baixar-los tots. Nota: per conèixer la temàtica dels volums, hi ha un article en la wikipedia: es.wikipedia.org | ||||||
Quer,1784 | QUER Y MARTINEZ, Joseph (1784): Flora española o historia de las plantas, que se crian en España (suplida... [títol real]: Continuación de la Flora Española, ó Historia de las plantas de España. Tomo VI. Por D. Joachîn Ibarra, Impresor de Cámara de S.M. Madrid. MDCCLXXXIV. books.google.es REVISAR PER BV-HISTO. El trobo xq buscaba la "çarça parrilla" d'Escolano. Segurament te més publicacions interessants... | ||||||
RAC,1850 | Memorias de la Real Academia de Ciencias. Tomo I. Por Aguado, Impresor de Cámara de S. M. y de su Real Casa. Madrid. 1850. books.google.es REVISAR PER A BV-HISTO (buscava el "Tiforte" (ocell) d'Escolano) | ||||||
RAE,1770AB | RAE (1770): Diccionario de la Lengua Castellana compuesto por la Real Academia Española. Segunda impresión corregida y aumentada. Tomo primero A-B. Por D. Joachin Ibarra, Impresor de Cámara de S.M. MDCCLXX. Madrid. books.google.es REVISAR PER A BV-HISTO (buscava l'insecte "broma" -corc?- d'Escolano) | ||||||
Rodríguez,1604 | RODRÍGUEZ, Alonso (1604): Indice de las cosas mas notables que se hallan en las Quatro partes de los Annales y las dos de la Istoria de Geronimo Çurita, Cronista del Reyno de Aragon. Zaragoza. M.DCIII. books.google.es REVISAR PER A TOPO-MEDIEVAL, SEMBLA UN INDEX. TENIR EN COMPTE QUE ELS LLIBRES DE ÇURITA SÓN DEL SEGLE ANTERIOR!! | ||||||
Rubio | RUBIO, Luis (online): Los documentos del Pilar. Siglo XII. ifc.dpz.es REVISAR PER A TOPO-MEDIEVAL... MAI SE SAP! (Ojo: Luco i Alcañiz però són de Huerva i no d'ací) | ||||||
Sénac,2009 | SÉNAC, Philippe (2009): La frontera aragonesa en los siglos XI y XII. Pro defensionen christianorum et confusionem sarracenorum. Territorio, Sociedad y Poder, Nº.4, 2009 [pp.151-166]. Universidad de Toulouse. dialnet.unirioja.es REVISAT I INCORPORAT A HISTO!! FALTA INCORPORAR EN TOPO-MEDIEVAL. | ||||||
Terés,1986 | TERÉS, Elías. Materiales para el estudio de la toponimia hispanoárabe. Nómina Fluvial. Tomo I. Departamento de Estudios Árabes. Madrid. 1986. books.google.es REVISAR PER A TOPO-MEDIEVAL (Cazarabet, Guadalop..) | ||||||
Terreros,1786 | TERREROS Y PANDO, El P. Esteban (1786): Diccionario Castellano con las voces de Ciencias y Artes y sus correpondientes en las tres lenguas Francesa, Latina é Italiana. Tomo Primero. En la Impresa de la viuda de Ibarra, hijos y compañía. Madrid MDCCLXXXVI. books.google.es REVISAR PER A BV-HISTO (buscava el "bausan" d'Escolano, "home de palla") | ||||||
Ubieto,1981 | UBIETO ARTETA, Antonio (1981): Historia de Aragón. Formación Territorial. p.271. Anubar Ediciones. Zaragoza, 1981. es.scribd.com REVISAR PER A BV-HISTO i per a completar HISTO TK | ||||||
Ubieto,1984 | UBIETO ARTETA, Antonio (1984): Los Pueblos y los Despoblados. p.88. Anubar Ediciones. Zaragoza, 1984. books.google.es SÓLO FRAGMENTOS, NO SE POT CONSULTAR BÉ PER INTERNET PERÒ SEMBLA INTERESSANT. | ||||||
Vicente,2012 | VICENTE NAVARRO, Francisco (2012): Las actividades económicas de la encimienda de Cantavieja en la frontera entre Aragón y Valencia (siglos XIII-XV). La Historia peninsular en sus espacios de fronteras: las "Extramaduras históricas" y la "Transierra" (siglos XI-XV). Madrid. pp.279-294] medievalistas.es REVISAR PER BV-HISTO I HISTO. | ||||||
Zurita,1564 | ZURITA, Jerónimo (1564): Los cinco libros postreros de la Historia del rey don Hernando el Catholico. De las empresas y ligas de Italia. Compuestos por Geronimo Çurita, Chronista del Reyno de Aragon. Tomo Sexto. Impressos en Zaragoça por Diego Dormer, Impressor de dicha Ciudad, y del Hospital R. y G. de N. S. de Gracia. Año M.DC.LXX. (Edició de 1670, revisada pel professor Juan Paez de Castro. books.google.es REVISAR PER A TOPO-MEDIEVAL I, SI RESULTA INTERESSANT, BUSCAR, QUE TE MÉS LLIBRES | ||||||
Febrer,1276 |
FEBRER, Jaime (1276): Trobes de Mosen Jaume Febrer, caballer, en que
tracta dels llinatges de la conquista de la ciutat de Valencia e son regne.
Dedicades al serenisim princep don Pere, fill e succesor del rey Don Jaume
el Conquistador, y en esta edició al excelentísim e ilustrísim senyor Don
Antoni Despuig y Dameto, archebisbe de Sevilla. En Valencia, en la
imprenta del Diari. Any M.DCC.XCVI.
books.google.es REVISAR PER A TOPO-MEDIEVAL.
Tenir en compte que és una obra controvertida i que es diu per internet que,
encara que vol semblar cohetània del rei Pere el Gran (1276-1285), tothom
està conforme a atribuir-la a Onofre Esquerdo, heraldista del s.XVII que,
segons trobem en un estudi dels Alos de Vinaròs, "en una època en què la
societat demanava atribucions nobiliàries medievals, va redactar uns versos
atribuïts al s.XII". Parla de Forcall, Ares,...
Mirar si es corresponen amb les cartes pobla: "TROBA VII. Los vivres de argent en camp colorat / Apanya en tres faixes En Perot Abella / En lo seu escut. Sabse haber pasta / Desde Mompeller, é haber soportat / Molts trebals é afans guardant á Morella, / Despachant les recues de les vitualles, / Que per lo Forcall, venen de Aragó. / A son fill Jaumet veu en les muralles / De Xativa el Rey, tenir grans batalles / Ab dos Sarrahins; é ab esta ocasió / Alcanzá gran premi en la Població NO LI DONEN CAP POBLE?? "TROBA X. Berenguer de Ager......... el Rey en premi li donà á Eixibert. NO "TROBA XX. Blasco Alagòn......guanyà á Morella, ....ab Sástago è Pina pagá justament Servici tan gran. SÍ "TROBA XXXVII. Ramon Alós... restà en Vinaroz.... Batlle de Xibert... NO "TROBA LVII. Alonso Arrufat.... cuidado é traza / Pera edificar de Castelló el Lloch... NO "TROBA LIX. Pedro Artès... Li prometé el Rey el donarli á Ortells. NO, a Juan de Brusca. "TROBA LXII. Guillem de Atrocillo... premis en Nules, en Onda è en Villafamès. NO. Nules era de nova creació; Onda va ser per Ramon de Bocona, Guillem de Rocafort i 300 pobladors més. Vilafamés: Gullem Ramon de Vilella a Domingo Ballester de Mora, Arnau de Cabrera, Guillem Guitart, Martí de Loça i Guillem Gomis. TROBA LXV. Perot de Avila... (una tau a l'escut?)... fortificar lo Lloch del Forcall. NO (PODRIA SER PORTELL ALGUN DE TANTS FORCALLS QUE APAREIXEN?? LA TAU FA OLOR A TEMPLERS I PORTELL HO ERA!!) TROBA LXXII. Gil de Azagra... per haber venzut ab traza é valor una multitut de llochs prop Morella, que tè á son estall, Vistabella é Ares, Culla é lo Forcall. NO TROBA LXXXVI. Ramon de Bellmont.... a Benicarló remeté à poblar. NO Però n'hi ha un a Peníscola. TROBA XCIII. Andreu Bernat... Trovantse en Morella, hon peleà tant.... té en lo Maestrat lo premi decent. NO TROBA CII. Pere Boix..... llochs montuosos que estan en la Serra dita de Binroma, Alcalá é Xisbert.. è en Canèt lo vert. NO TROBA CXVI. Jacques Brusca... talaren á Polpia, que hui es diu Polpís, é los llochs darrers Canèt é Terrig NO TROBA CXIX. Pere Cabestany... res que vore en Vilafranca però podia explicar el topònim 'Cabestany'." TROBA CXXXIX. Joan Cascall, del lloc de Monroig... (no el nostre, pareix) perquè conquista Andilla!!! TROBA CXLII. Dalmau Castellnou... del cap la ferida, que en lo Ballestar bebè per guarir à Blasco Alagò... NO TROBA CLII. Jacques Català, dit de Monsonis.... talá als camps è sembrats de Villafamès, Suera è Fansara... lo rey li ha promés lo vostron Pare, en lo Maestrat, que dihuen del Temple, viu acomodat. NO però lliga lo dels templers... TROBA CLX. Guillem de Cervera... don-li lo rey en lo Maestrat lo lloch de Polpís. i Pere Ordunya (gendre) NO TROBA CLXV. Benet de Ciurana... de Villoris absolut Senyor volent-li pagar lo molt que ha servit desde que vinguè sobre Burriana. En Culla è en Ares fonch son Adalit, Chodos è Llucena, è Abenagualit... Villores!!! NO TROBA CCII. Ferran Diaz... recobrá á morella... NO ¿Anava amb Blasco?? venia de Terol i li donen terra en Almansa. TROBA CCIV. Fernando Dies...è quant les demandes de Blasco Alagó è el Rey, fonch trovat eser medianer, pera que à Morella Alagò entregara al Rey valeròs, per Sástago è Pina, cesant la querella... restant poderós en Almonacir, è son Vall frondòs. però allà estaven encara els moros!!? TROBA CCVII. Jacques Dorils... per lo interès de guanyar renom, à Villafamés prometè rendir... NO TROBA CCXXIX. Pere Eixarch... NO PARLA D'ACÍ PERÒ... "Abrió este caballero una brecha, con el fenebol, sin que aprovechara à los moros la estratagema y ardid de soltar los Toros"!!!!! TROBA CCXXXII. Pere Faix... los Llochs de la Sierra de Alì Benromá. NO TROBA CCXLV. Pere Fort... en Canet lo Roig lo deixà heretat en moltes jovades, e en lo Forcall hui gotja tres masades NO TROBA CCXLVIII. Guillem de Frigola... ha obtengut del Rey terra è caseria, de lo Maestrat en la millor terra.. NO TROBA CCLIV. Arnal de Gallach... adquirir en premis del rey á Herves è Olocau, en junt à Morella. NO TROBA CCLV. Benito de Galves... puix de Vilafranca rama es que ha baixat (a Algemesí) (la catalana imagino!) TROBA CCLXI. En Benicarlò, que era una Alquerìa (no lluny de Penyíscola) resta poblador Jordi de Gombau, ab sa companyia del mestre del Temple... NO TROBA LXIX. Arnaldo Gurrea...puix en Olocau de Morella estant, tinguè una pelea ab los Sarrahins... NO TROBA CCXC. Ferran Lloris.... tinguè lo lloch de Torreta ¿Torreta? quina??? TROBA CCCXVI. Caballer Templari era Joan Matoses... fou coses famoses ab lo vicemestre, en les montuoses Brenyes de Morella, è en son Carrascal, après en lo Puig, Moncada è Torrent... NO, però podria ser un altre candidat perquè no especifica el lloc en Morella i eren Templers!!! TROBA CCCXXVIII. Alonso Mexìa... sen pasá a Mont-Roig (el nostre??) NO TROBA CCCXXXVI. Pere de Mòles, que allá en Dinamarca tè son Abalori... drets de les viles de Benicarlò, e de Vinaroz NO TROBA CCCXLIV. Guillem Monreal, quant desde Igualada aplegà a Penyíscola... NO TROBA CCCLXVII. En la Salsadella restá poblador Bernat Olcina...contra els Sarrahins de Cervera è Gert, aquest en Trayguera, è en lo Carrascal, Calig è Rosell, è tambè en Xivert. SÍ, la donen a un Alzina!! TROBA CCCLXX. Guillem Pere Olms...vinguè en la ocasió que estaba lo Rey en Benicarlò, rendint à Penìscola... NO TROBA CCCLXXVI. Rodrigo Ortiz..capitá quant lo castell de Ares al rey se rendís, e quant Burriana estigué sitiada... NO TROBA CCCLXXVII. Pere de Padilla....se trova en Cervera, en Alcalaten, Cobes, é Benlloch... NO TROBA CCCLXXXL. Pere Paleci...vinguè a alcanzar grans premis del rey en lo Ballestar, e també en Morella... NO TROBA CCCLXXXVI. Roch Peguera...trenta homens posà dintre de Trayguera...la Jana.. NO TROBA CCCCI. Jacques de Pina...hacienda tinguè en Canet lo Roig. NO TROBA CCCCXLIII. Pere Rubì... gotja á Serratella, è també a Terrig, e part de Canet... TROBA CCCCLVIII. Perot Santjo...fill de Santjo Arnau...dona-li a Rosell, e a Canet lo Roig, porque ab sa prudencia poblà a vinaroz, e ab gran dilitgencia reforzà en Cervera son antich castell. TROBA CCCCLXXXV. Altre Tamarit vinguè de Llitera...feu que se entregaren Ortells è Olocau, Palanca è Villoris... TROBA CCCCLXXXIX. Guillem de Termèns... hui tè la Tenencia de Villafamès.. TROBA D. Porta en lo camp blau cinch Castells daurats en Benet de Torres, noble Català, que vinguè a Valencia ab trenta Soldats... fet de armes, els llochs de Alcalá, Forcall è les Coves (dempes que lis tala los camps del seu term) rendi son valor... TROBA DIII. Pere Tramacet... viu en Hostal-rich.. TROBA DV. Ximen de Urrea...donarli trata en Alcalaten, que ell gustòs abraza, hon fundà un Castell.. TROBA DXLVI. Pere Zamorera...vinguè a Barriana, après en Cervera, contra els Sarrahins... TROBA DXLVII. Perot Zamudio... que estiguè en Mallorca, après en Morella ab gent de acaball... TROBA DXLIX. Bertomeu Zanon, Alcait en Morella... TROBA DLI. Un troz de Muralla, tota esportellada, e una Porta gica, Miquel Zaportella, sobre camp de vert.... Estant en Morella lo rey.. observà una porta...la villa guanyant |
||||||
Actes de la I Jornada d'Onomàstica. Sant Mateu, 2006.
AVL
Actes de la II Jornada d'Onomàstica. Oriola, 2007. AVL
Actes de la III Jornada d'Onomàstica. Xàtiva, 2008. AVL
Actes de la IV Jornada d'Onomàstica. Vila-real, 2010. AVL
Actes de la V Jornada d'Onomàstica. Dénia, 2011. AVL
El 'Llibre dels feits'. Aproximació crítica. (2012) AVL
Actes de la VI Jornada d'Onomàstica. Alzira, 2012. AVL
Actes de la VII Jornada d'Onomàstica. Xèrica, 2013. AVL
Actes de la VIII Jornada d'Onomàstica. Vinaròs, 2014. AVL
Actes de la Jornada sobre Llengua i Cultura Populars Valencianes. El llenguatge popular valencià. València, 2014. AVL
Actes de la Jornada Terres, pedres i paraules. El valor i l'aprofitament del vocabulari tradicional en el discurs tecnicocientífic. València, 2014. AVL
Actes de la IX Jornada d'Onomàstica. Mislata, 2015. AVL
Actes de la X Jornada d'Onomàstica. Gandia, 2016. AVL
Actes de la XI Jornada d'Onomàstica / III Congrés de la Societat d'Onomàstica. Elda i Petrer, 2017. AVL
Actes de la XII Jornada d'Onomàstica. Normalització i Investigació. València, 2019. AVL
Actes de la XIII Jornada d'Onomàstica. Toponímia Urbana. Castelló de la Plana, 2021. AVL
Actes de la XIV Jornada d'Onomàstica / 48é Col·loqui de la Societat d'Onomàstica. Talassonímia i didàctica de l'onomàstica. Alacant, 2021. AVL
Actes de la XV Jornada d'Onomàstica. Toponímia i excursionisme. Toponímia de l'Alcoià i del Comtat. Alcoi, 2022. AVL
|
|||||||
Anuaris de la Societat d'Onomàstica: Núm. 1 (2015) - Núm. 9
(2023)
raco.cat Anuari de la Societat d'Onomàstica: Núm. 1 (2015):
Anuari de la Societat d'Onomàstica: Núm. 2 (2016):
Anuari de la Societat d'Onomàstica: Núm. 3 (2017):
Anuari de la Societat d'Onomàstica: Núm. 4 (2018):
Anuari de la Societat d'Onomàstica: Núm. 5 (2019):
Anuari de la Societat d'Onomàstica: Núm. 6 (2020):
Anuari de la Societat d'Onomàstica: Núm. 7 (2021):
Anuari de la Societat d'Onomàstica: Núm. 8 (2022):
Anuari de la Societat d'Onomàstica: Núm. 9 (2023):
|
|||||||
BERNAT, Jesús et GUARDIOLA, Ferran (Ed.) (2019): Nom de
lloc i de persona de les terres de Penyagolosa i altres
estudis d'onomàstica. L'Estrella 3. Societat
d'Onomàstica. Barcelona.
onomastica.cat
|
|||||||
Fuster,1997 |
FUSTER, Xavier Coloma (1997): Toponímia del terme de Xert
en la documentació antiga. Butlletí Interior, 1997, 70:
pp.317-328.
raco.cat -
cuevascastellon.uji.es
revisar
|
||||||
BARREDA, Pere-Enric (1999): Paleotoponímia de Benassal, la Tinença de Culla i Ares. Estudis Castellonencs, N.º 8, 1998-1999, pp.667-725. dialnet.unirioja.esrevisar
|
|||||||
FERRANDO I MURIA, Aureli (2003): L'article personal en la toponímia de Culla (Alt Maestrat). Boletín del Centro de Estudios del Maestrazgo, n.º 70, jul.-dic., 2023. Centro de Estudios del Maestrazgo (CEM). pp.50-56. cuevascastellon.uji.esrevisar
|
|||||||
|
|