PORTELL: toponímia de cartes pobla i altres documents antics de la comarca dels Ports i de comarques pròximes com l'Alt i Baix Maestrat, Plana Alta, Alcalatén, Comunidad de Teruel, Gúdar-Javalambre, Maestrazgo, Bajo Aragón, Matarranya, Andorra-Sierra de Arcos, Terra Alta, Baix Ebre i Montsià.


 autors biodiversitat topònims cartes pobla història

EIXIR

 

Topònims:   A   B   C   D-L   M-O  P-R   S-T   U-Z   autors

TOPÒNIM

REFERÈNCIA BIBLIOGRÀFICA

Arasa,1991 ARASA I GIL, Ferran (1991): "Notes sobre toponímia medieval a la comarca dels Ports", Butlletí Interior de la Societat d'Onomàstica, XLIV (març), pàg. 546-550. roderic.uv.es
Balbás,1892

BALBÁS, Juan A (1892): El libro de la provincia de Castellón. Pàg. 419. (Castellón, 1892). Editorial Maxtor. Valladolid. books.google.es

Benito,2002

BENITO MOLINER, Manuel (online): Pueblos del Alto Aragón: el origen de sus nombres. www.aragon.es

Bofarull,1850 BOFARULL Y MASCARÓ, Próspero (1850): Procesos de las antiguas cortes y parlamentos de Cataluña, Aragón y Valencia, custodiados en el Archivo General de la Corona de Aragón. Tomo VI. pp. 89-92. Establecimiento litográfico y tipográfico de D. José Eugenio Monfort. Barcelona. books.google.es  REVISAR A PARTIR DE PÀG 346 "LENDADOR"; el doc. que més m'interessa es la Carta pobla de CAMARON. pg. 90 (i ja estava a la 346???) per cert que d'andador n'hi ha més! En fi, tornar a revisar i amb aquesta altra adreça per si son diferents: books.google.es
Contel CONTEL BAREA, Concepción. El Cister zaragozano en los siglos XIII y XIV. Abadía de Nuestra Señora de Rueda de Ebro. II. Documentos. ifc.dpz.es  REVISAR A PARTIR DE PÀG 313 - LA ALDEA
Escolano,1611 ESCOLANO, Gaspar (1611). Segunda parte de la Década primera de la historia de la insigne y coronada Ciudad y Reyno de Valencia. En Valencia, por Pero Patricio Mey, junto a Sant Martin. A costa de la Diputación.  books.google.es  L'ESTIC REVISANT, fins pàg.637 (Libro octavo..) . Baixat en pdf, de moment en Downloads fins que organitze els pdf importants.
Garcia,1994 GARCIA SANZ, Arcadi i GARCIA EDO, Vicent (1994): La Carta Pobla de Morella. Universitat Jaume I. Castelló.
Guinot,1991 GUINOT RODRÍGUEZ, Enric (1991): Cartes de poblament medievals valencianes. Generalitat Valenciana. Servei de publicacións de la Presidència. Direcció Generala de Relacions Institucionals i Informatives. València.
JaumeI JAUME I. Crònica o Llibre dels Feits. Les Millors Obres de la Literatura Catalana, 86. Edicions 62. Barcelona. 1982 (4ª edició, 2000). Una altra edició consultable parcialment en: books.google.es (revisat!!)
Marichalar MARICHALAR, Amalio y MANRIQUE, Cayetano (1862): Historia de la legislación y recitaciones del derecho civil de España, por los abogados Amalio Marichalar Marqués de Montesa y Cayetano Manrique. Madrid: Imprenta Nacional. 1861: I, II; 1862: III, IV, V; 1863: VI, VII; 1865: VIII; 1872: IX. 1868: Segunda Ed. corregida y aumentada de Extra (fueros de Navarra, Vizcaya, Guipúzcoa y Álava).
Miguel,2007 MIGUEL BALLESTÍN, Pascual (2007). Toponimia mayor aragonesa. Formas de los topónimos mayores aragoneses en al documentación medieval y moderna, con indicación de la fecha en al que aparece reflejado cada topónimo por primera vez. Chornadas de debate toponímico. Toponimia Histórica Aragonesa. Isín, Alto Galligo, abiento 2007. toponimiaaragonesa.org IMPO, ARA INCOROPORAR TAMBÉ EL TREBALL D'UBIETO (el trobo per NOCITO): http://toponimiaaragonesa.org/docum/ToponimiaUbieto.pdf
Mira,2005 MIRA JÓDAR, Antonio José et GUINOT RODRÍGUEZ, Enric (2005): Fiscalidad urbana y distribución y consumo de la producción agraria en Valencia (siglos XIV-XV). XI Congreso de historia agraria. www.seha.info REVISAR PER BV-HISTO. COPIO NOMÉS UN EXTRACTE DEL PRIMER DOCUMENT, EN TORRENT, 1381; TRAIGUERA, 1392; i ONDA, 1459. PERÒ HI HA INFO MOLT INTERESSANT!!!!
Tolosa,2011 TOLOSA, Lluïsa, COMPANY, Ximo i ALIAGA, Joan (2011): Documents de la pintura valenciana medieval i moderna. III (1401-1425). Universitat de València. Fonts Històriques Valencianes. València. (revisat!!)
Torné TORNÉ, R. Recull d'etimologies de topònims catalans provinents de les llengües clàssiques. www.xtec.cat
UJI ARXIU VIRTUAL JAUME I (online): Documents d'època medieval relatius a la Corona d'Aragó. Universitat Jaume I. Castelló. www.jaumeprimer.uji.es
Frago,III FRAGO GRACIA, Juan A. (online): Toponimia navarroaragonesa del Ebro (III): Vías de comunicación. Universidad de Málaga. ifc.dpz.es
Frago,IV FRAGO GRACIA, Juan A. (online): Toponimia navarroaragonesa del Ebro (IV): Orónimos. Universidad de Sevilla. ifc.dpz.es
   
  ----Visors de Sistemes territorials/mapes (per a consultar toponímia actual):
ICC Institut Cartogràfic de Catalunya. www.icc.cat
SigPac Sistema de Información Geográfica de Parcelas Agrícolas. sigpac.mapa.gob.es
icearagon

Infraestructura de Conocimiento Espacial de aragón (ICEARAGON):  Visor ICEARAGON - Buscador toponímico:  Buscar topónimos

visor.gva Visor de Cartografia de l'Institut Cartogràfic Valencià. Generalitat Valenciana. visor.gva.es
   
  ----Llibres en espera:
Alvira,2010-I Alvira,2010-II Alvira,2010-III Alvira,2010-IV Alvira,2010-V Alvira,2010-VI ALVIRA CABRER, Martín (online): Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica. Tomo VI. Fuentes Históricas Aragonesas 52. Institución "Fernando el Católico" (C.S.I.C.) Excma. Diputación de Zaragoza. Zaragoza, 2010. ifc.dpz.es REVISAR PER A BV-HISTO (buscava un escriptor citat per Escolano, Aymoino i d'ahí a un índex de noms i lloscs dels segles XII i XIII) Es interessant perquè, per exemple, apareixia "Portam de Villa Malcha, v. Castillo de Villamalefa", i seguint la pista d'aquesta "villa Malcha", he arribat a una carta pobla d'un lloc anomenat LAS COVAS DE MOMINICO ARQUERO, baix el castell de Linars. Revisar tot el llistat de noms i llocs per trobar noves puntes de fils... Buscant Cantavieja ixen noms curiosos, i un doc. important: la donació als templers de 1212 on Portell estava inclós. INCORPORO UNES QUANTES C.POBLA PER HISTO I ME QUEDO REVISANT FINS DOC.217 (Almenarilla - Lleida) : INCORPORAR A TOPO

Tomo I - Tomo II - Tomo III - Tomo IV - Tomo V - Tomo VI

Asso,1798 ASSO, Ignacio de (1798): Historia de la Economía política de Aragón. Con lincencia en Zaragoza por Francisco Magallón. Año 1798.] books.google.es   REVISAR PER TOPO-MEDIEVAL (Té un petit diccionari per Nocito, Cazarabet, Valdenues..)
Beuter,1604 BEUTER, Pero Anton (1604): Primera parte de la Coronica general de toda España, y especialmente del Reyno de Valencia. Donde se tratan los estraños acaecimientos que del diluvio de Noe hasta los tiempo del Rey don Iayme de Aragon, que gano Valencia, en España se siguieron; con las fundaciones de las ciudades mas principales della, y las guerras crueles, y mutaciones de Señorios que ha havido, como por las tablas se podra ver. Impressa en Valencia, en casa de Pedro Patricio Mey, junto a San Martin. 1604. books.google.es  REVISAR PER A BV-HISTO i TOPO-MEDIEVAL (ojo!! sembla que va ser escrita en 1538 i publicada en 1550, any en el que es va publicar també la segona; la tercera part continua sent inèdita)
Beuter,1551 BEUTER, Per Anton (1551): Segunda parte de la Coronica general de España, y especialmente de Aragon, Cathaluña y Valencia. Donde se tratan las cobranças destas tierras de poder de Moros por los inclytos Reyes de Aragon, y Condes de Barcelona. Y ponese en particular la conquista de la ciudad y reyno de Valencia y Murcia, con las yslas Mallorca, Menorca, Eviça, y las otras, con muchas cosas de notar, como por las tablas se podra ver. Impressa en Valencia, en casa de Ioan de Flandro. 1551. books.google.es  REVISAR PER A BV-HISTO i TOPO-MEDIEVAL
Blasco,1622 BLASCO DE LANVZA, Vicencio (1622): Historias ecclesiasticas y secvlares de Aragon en qve se continvan los annales de Çurita, desde el Año 1556 hasta el de 1618. Tomo Segvndo. Dirigido a los Dipvtados del Reyno de Aragon. En Çaragoça, por Ivan de Lanaia y Qvartanet. books.google.es CONTINUAR REVISANT (Guadaof, etc.), ENCARA QUE ALGUNA COSA JA HE POSAT
Coll,2004 COLL TABERNER, Manuel (2004): La Fatarella de la comanda d'Ascó. Butlletí interior, núm.96 pp.42-44. 2004. raco.cat
Coll,2004b COLL i TABERNER, Manuel (2004): Dels Alfacs al Matarranya. Butlletí interior, núm.98-99 pp.47-49. 2004. raco.cat
Contel1 CONTEL BAREA, Concepción (online): El Cister zaragozano en el siglo XII: Abadías predecesoras de Nuestra Señora de Rueda de Ebro. Documentos. ifc.dpz.es    REVISAR PER A TOPO-MEDIEVAL
CorpusVal

CORPUS TOPONÍMIC VALENCIÀ (2009). Academia Valenciana de la Llengua. Vols. I-II. València. avl.gva.es (REVISAR. 'Portell de Morella' apareix 364 vegades!! com, p. e. un 'maset de Marin')

Cortez,1835 CORTEZ Y LÓPEZ, Miguel (1835): Diccionario geográfico-histórico de la España antigua Tarraconense, Bética y Lusitana, con la correspondencia de sus regiones, ciudades, montes, ríos, caminos, puertos e islas a las conocidas en nuestros días. Tomo I, Imprenta real. Madrid. books.google.es REVISAR PER A TOPO-MEDIEVAL. Cita els topònims de Pomponio Mela, Estrabón, etc.. Apareix, per exemple Lasira, Biscargis...
Ejarque,2010 EJARQUE PEÑARROYA, Anabel. Els masos de Forcall. Edita: Ajuntament de Forcall. www.uji.es  REVISAR PER A TOPO-MEDIEVAL. POSA INFO SOBRE NOMS ANTICS DES MASOS I ALTRES TOPÒNIMS, COM LA MOLA D'EN CAMARASA.
Ferrer,1696 FERRER DE VALDECEBRO, Fray Andrés (1696): Govierno general moral y político hallado en las aves mas generosas y nobles. Sacado de sus naturales virtudes, y propiedades. Añadido en esta ultima impression en diferentes partes; y el Libro diez y nueve de las Aves Monstruosas. En Barcelona, en Casa de Comellas, por Thomàs Loriente Impressor, Año 1696. books.google.es REVISAR PER A BV-HISTO (buscava  a l'escritor Salustio del que tant parla Escolano)
Flórez,1801 FLOREZ, Henrique i RISCO, Manuel -et al- (1801): España Sagrada. Tomo XLII. Contiene las antiguedades civiles y eclesiásticas de las ciudades de Dertosa, Egara y Emporias con los documentos concernientes á los asuntos que se tratan. Madrid MDCCCI. En la impresta de la viuda de D. Joaquin Ibarra. books.google.es REVISAR PER A BV-HISTO (m'apareix per varios llocs però principalment perquè és una enciclopèdia de l'església, des del principi) Són 51 llibres (consultar la wikipedia: "España sagrada"); especialment caldria revisar els que parlen de València, sud d'Aragó i sud de Catalunya Trec 3 docs. impo: dos de la delimitació del bisbat (fins Morella, Ares i Culla) i un dels Molins del Comte, vora Tortosa però on surt la serra "Tres Heres", que és la "Traseras" de la c. de Alcañiz = Serra del Caro?? Començar a revisar des del doc.3 (Granadella, Bítem..) xTopo!... i també en altres llibres de l'enciclopèdia per acotar els bisbats d'aragó i vore on estem nosaltres al s.XII
Gómez,1584 GÓMEZ MIERES, Bernardino. La historia del muy alto e invencible rey don Iayme de Aragon, primero deste nombre llamado el conquistador. Compuesta primero en lengua latina por el maestro Bernardino Gomez Miedes, Arcediano de Murviedro y Canonigo de Valencia, agora nuevamente traducida por el mismo autor en lengua Castellana. Impresso en Valencia en casa de la viuda de Pedro de Huete. Año 1584. books.google.es  REVISAR PER A TOPO-MEDIEVAL (cal?)
Lépicier,1859 LÉPICIER (1859): Archives Historiques du départament de la Gironde. Tome Premier. Bordeaux. Chez E.-G. Gounouilhou, imprimeur de la Société. Place Puy-Paulin, nº 1. M DCCC LIX. books.google.es REVISAR PER A BV-HISTO (buscava un escriptor citat per Escolano, Aymoino i d'ahí a un índex de noms i lloscs dels segles XII i XIII, i apareixia "Portam de Villa Malcha, v. Castillo de Villamalefa", i seguint la pista d'aquesta "villa Malcha", he arribat a una carta pobla d'un lloc anomenat LAS COVAS DE MOMINICO ARQUERO, baix el castell de Linars) -pàg.23- Segurament estarà en el llibre de ML LEDESMA (o no!)
López,2006 LÓPEZ RODRÍGUEZ, Carlos (2006): Liber patrimonii Regii Valentiae. Fonts històriques valencianes. Universitat de València. 2006 books.google.es  REVISAR PER A TOPO-MEDIEVAL (arribo buscant "Adrell" que surt a la delimitació del bisbat de Tortosa) però està ple d'arabismes i demés. Es una mena de diccionari. Llàstima que passa molt de la zona nord!!
Madoz,1847VIII MADOZ, Pascual (1847): Diccionario geográfico-estadístico-histórico de la España y sus posesiones de ultramar. Tomo VIII (FAB-GUADALAJARA), Est. tip. de P. Madoz y L. Sagasti, 1847. Madrid. books.google.es REVISAR PER A TOPO-MEDIEVAL. I mirar de baixar tota la enciclopèdia.
Martínez,1948 MARTÍNEZ FERRANDO, Jesús Ernesto (1948). Jaime II de Aragón: Documentos. (vista en internet limitada) REVISAR
Mendez,1675 MENDEZ SILVA, Rodrigo (1675): Población general de España: Sus trofeos, blasones y conquistas y conquistas heroycas. Grandezas notables, excelencias gloriosas y sucesos memorables, con muchas y curiosas noticoas, flores cogidas en el estimable jardin de la preciosa antigüedad. Reales genealogias y catálogos de dignidades eclesiásticas y seglares. En Madrid por Roque Rico de Miranda. Año 1675. REVISAR PER A TOPO-MEDIEVAL i bv-histo (p.e. en el cap.XIV parla del rio Guadalof que te "azeite, pesca, caças, açafran y aves domesticas".. M'apareix després de seguir el fin "Guadalof" de Guadalope (ahí venia per Cazarabet); el problema és que és massa general de tota la península.. books.google.es
Milián,1928 MILIÁN BOIX, Manuel -Junta de Fiestas- (1928): 1ª Exposición Morellana de Arte. Morella. MCMXXVIII] www.google.es (repositori.uji.es) REVISAR PER A TOPO-MEDIEVAL, Doc. curt però ple de cosetes..
Ortega,1761 ORTEGA ET COTES, Ignatij Josephi de -et al.- (1761): Bullarium ordinis militiae de Calatrava, per annorum seriem nonnullis. Donationum, Concordiarum, et alijs interjectis Scripturis. Congestum. Regio diplomate compilatum, et in lucem editum. Matriti: Ex Typographia Antonij Marin, anno MDCCLXI. books.google.es REVISAR PER TOPO-MEDIEVAL I BV-HISTO. Buscant "Nugerolam" trobo una altra versió de la carta pobla de Mont-roig de 1209. MOLT IMPORTANT REVISAR-LO PERQUÈ, A MÉS DE VEURE ALTRES VERSIONS, PODRIA CONTENIR CARTES POBLES DESTRUIDES AMB POSTERIORITAT!!! Incorporada a histo.tk la c.p. de Mont-roig (1209)!
Plinio,77IX PLINIO SEGUNDO, Cayo ["Plinio el Viejo"] (77 dC): Libro nono, de Caio Plinio Segundo, de la Historia Natural de los pescados del mar, de lagos, estanques y rios. Hecha por el licenciado Geronimo de Huerta, Medico y Filosofo. En Madrid, en casa de Pedro Madrigal, Año 1603. books.google.es REVISAR PER BV-HISTO i TOPO-MEDIEVAL. La seua Historia Natural (Naturalis Historia) consta de 37 llibres, on recull botànica, zoologia, mineralogia, medicina i etnografia. Intentar baixar-los tots.
Plinio,77XII PLINIO SEGUNDO, Cayo ["Plinio el Viejo"] (77 dC): Traducion de los libros de CaCaio Plinio Segundo, de la Historia Natural de los animales. Hecha por el licenciado Geronimo de Huerta, Medico y Filosofo. Y anotada por el mesmo con anotaciones curiosas, en las quales pone los nombres, la forma, la naturaleza, la templança, las costumbres y propiedades de todos los Animales, Pescados, Aves, y Insectos, y el provecho, ò daño que pueden causar a los hombres; y los Geroglificosque tuvieron dellos los Antiguos; con otras muchas cosas curiosas. PRIMERA PARTE. En Madrid, por Luis Sánchez. Año M. D. XCIX. [Llibres del VII: Antropologia i Psicologia humana] books.google.es REVISAR PER BV-HISTO i TOPO-MEDIEVAL. La seua Historia Natural (Naturalis Historia) consta de 37 llibres, on recull botànica, zoologia, mineralogia, medicina i etnografia. Intentar baixar-los tots.
Plinio,77I-XI PLINIO SEGUNDO, Cayo ["Plinio el Viejo"] (77 dC): Historia Natural de Caio Plinio Segundo. Traducida por el licenciado Geronimo de Huerta, Medico y familiar del santo oficio de la Inquisicion. Y ampliada por el mismo, con escolios y anotaciones en que aclara lo escuro y dudoso, y añade lo no sabido hasta estos tiempos. En Madrid, por Luis Sánchez Impressor del Rey N.S. Año 1624. [Llibres del I al XI] books.google.es REVISAR PER BV-HISTO i TOPO-MEDIEVAL. La seua Historia Natural (Naturalis Historia) consta de 37 llibres, on recull botànica, zoologia, mineralogia, medicina i etnografia. Intentar baixar-los tots. Nota: per conèixer la temàtica dels volums, hi ha un article en la wikipedia: es.wikipedia.org
Quer,1784 QUER Y MARTINEZ, Joseph (1784): Flora española o historia de las plantas, que se crian en España (suplida... [títol real]: Continuación de la Flora Española, ó Historia de las plantas de España. Tomo VI. Por D. Joachîn Ibarra, Impresor de Cámara de S.M. Madrid. MDCCLXXXIV. books.google.es REVISAR PER BV-HISTO. El trobo xq buscaba la "çarça parrilla" d'Escolano. Segurament te més publicacions interessants...
RAC,1850 Memorias de la Real Academia de Ciencias. Tomo I. Por Aguado, Impresor de Cámara de S. M. y de su Real Casa. Madrid. 1850. books.google.es REVISAR PER A BV-HISTO (buscava el "Tiforte" (ocell) d'Escolano)
RAE,1770AB RAE (1770): Diccionario de la Lengua Castellana compuesto por la Real Academia Española. Segunda impresión corregida y aumentada. Tomo primero A-B. Por D. Joachin Ibarra, Impresor de Cámara de S.M. MDCCLXX. Madrid. books.google.es REVISAR PER A BV-HISTO (buscava  l'insecte "broma" -corc?- d'Escolano)
Rodríguez,1604 RODRÍGUEZ, Alonso (1604): Indice de las cosas mas notables que se hallan en las Quatro partes de los Annales y las dos de la Istoria de Geronimo Çurita, Cronista del Reyno de Aragon. Zaragoza. M.DCIII. books.google.es  REVISAR PER A TOPO-MEDIEVAL, SEMBLA UN INDEX. TENIR EN COMPTE QUE ELS LLIBRES DE ÇURITA SÓN DEL SEGLE ANTERIOR!!
Rubio RUBIO, Luis (online): Los documentos del Pilar. Siglo XII. ifc.dpz.es REVISAR PER A TOPO-MEDIEVAL... MAI SE SAP! (Ojo: Luco i Alcañiz però són de Huerva i no d'ací)
Sénac,2009 SÉNAC, Philippe (2009): La frontera aragonesa en los siglos XI y XII. Pro defensionen christianorum et confusionem sarracenorum. Territorio, Sociedad y Poder, Nº.4, 2009 [pp.151-166]. Universidad de Toulouse. dialnet.unirioja.es   REVISAT I INCORPORAT A HISTO!! FALTA INCORPORAR EN TOPO-MEDIEVAL.
Terés,1986 TERÉS, Elías. Materiales para el estudio de la toponimia hispanoárabe. Nómina Fluvial. Tomo I. Departamento de Estudios Árabes. Madrid. 1986. books.google.es  REVISAR PER A TOPO-MEDIEVAL (Cazarabet, Guadalop..)
Terreros,1786 TERREROS Y PANDO, El P. Esteban (1786): Diccionario Castellano con las voces de Ciencias y Artes y sus correpondientes en las tres lenguas Francesa, Latina é Italiana. Tomo Primero. En la Impresa de la viuda de Ibarra, hijos y compañía. Madrid MDCCLXXXVI. books.google.es REVISAR PER A BV-HISTO (buscava el "bausan" d'Escolano, "home de palla")
Ubieto,1981 UBIETO ARTETA, Antonio (1981): Historia de Aragón. Formación Territorial. p.271. Anubar Ediciones. Zaragoza, 1981. es.scribd.com  REVISAR PER A BV-HISTO i per a completar HISTO TK
Ubieto,1984 UBIETO ARTETA, Antonio (1984): Los Pueblos y los Despoblados. p.88. Anubar Ediciones. Zaragoza, 1984. books.google.es  SÓLO FRAGMENTOS, NO SE POT CONSULTAR BÉ PER INTERNET PERÒ SEMBLA INTERESSANT.
Vicente,2012 VICENTE NAVARRO, Francisco (2012): Las actividades económicas de la encimienda de Cantavieja en la frontera entre Aragón y Valencia (siglos XIII-XV). La Historia peninsular en sus espacios de fronteras: las "Extramaduras históricas" y la "Transierra" (siglos XI-XV). Madrid. pp.279-294]  medievalistas.es  REVISAR PER BV-HISTO I HISTO.
Zurita,1564 ZURITA, Jerónimo (1564): Los cinco libros postreros de la Historia del rey don Hernando el Catholico. De las empresas y ligas de Italia. Compuestos por Geronimo Çurita, Chronista del Reyno de Aragon. Tomo Sexto. Impressos en Zaragoça por Diego Dormer, Impressor de dicha Ciudad, y del Hospital R. y G. de N. S. de Gracia. Año M.DC.LXX. (Edició de 1670, revisada pel professor Juan Paez de Castro. books.google.es  REVISAR PER A TOPO-MEDIEVAL I, SI RESULTA INTERESSANT, BUSCAR, QUE TE MÉS LLIBRES
   
Febrer,1276 FEBRER, Jaime (1276): Trobes de Mosen Jaume Febrer, caballer, en que tracta dels llinatges de la conquista de la ciutat de Valencia e son regne. Dedicades al serenisim princep don Pere, fill e succesor del rey Don Jaume el Conquistador, y en esta edició al excelentísim e ilustrísim senyor Don Antoni Despuig y Dameto, archebisbe de Sevilla. En Valencia, en la imprenta del Diari. Any M.DCC.XCVI. books.google.es  REVISAR PER A TOPO-MEDIEVAL. Tenir en compte que és una obra controvertida i que es diu per internet que, encara que vol semblar cohetània del rei Pere el Gran (1276-1285), tothom està conforme a atribuir-la a Onofre Esquerdo, heraldista del s.XVII que, segons trobem en un estudi dels Alos de Vinaròs, "en una època en què la societat demanava atribucions nobiliàries medievals, va redactar uns versos atribuïts al s.XII". Parla de Forcall, Ares,...

Mirar si es corresponen amb les cartes pobla:

"TROBA VII. Los vivres de argent en camp colorat / Apanya en tres faixes En Perot Abella / En lo seu escut. Sabse haber pasta / Desde Mompeller, é haber soportat / Molts trebals é afans guardant á Morella, / Despachant les recues de les vitualles, / Que per lo Forcall, venen de Aragó. / A son fill Jaumet veu en les muralles / De Xativa el Rey, tenir grans batalles / Ab dos Sarrahins; é ab esta ocasió / Alcanzá gran premi en la Població NO LI DONEN CAP POBLE??

"TROBA X. Berenguer de Ager......... el Rey en premi li donà á Eixibert. NO

"TROBA XX. Blasco Alagòn......guanyà á Morella, ....ab Sástago è Pina pagá justament Servici tan gran. SÍ

"TROBA XXXVII. Ramon Alós... restà en Vinaroz.... Batlle de Xibert... NO

"TROBA LVII. Alonso Arrufat.... cuidado é traza / Pera edificar de Castelló el Lloch... NO

"TROBA LIX. Pedro Artès... Li prometé el Rey el donarli á Ortells. NO, a Juan de Brusca.

"TROBA LXII. Guillem de Atrocillo... premis en Nules, en Onda è en Villafamès. NO. Nules era de nova creació; Onda va ser per Ramon de Bocona, Guillem de Rocafort i 300 pobladors més. Vilafamés: Gullem Ramon de Vilella a Domingo Ballester de Mora, Arnau de Cabrera, Guillem Guitart, Martí de Loça i Guillem Gomis.

TROBA LXV. Perot de Avila... (una tau a l'escut?)... fortificar lo Lloch del Forcall. NO (PODRIA SER PORTELL ALGUN DE TANTS FORCALLS QUE APAREIXEN?? LA TAU FA OLOR A TEMPLERS I PORTELL HO ERA!!)

TROBA LXXII. Gil de Azagra... per haber venzut ab traza é valor una multitut de llochs prop Morella, que tè á son estall, Vistabella é Ares, Culla é lo Forcall. NO

TROBA LXXXVI. Ramon de Bellmont.... a Benicarló remeté à poblar. NO Però n'hi ha un a Peníscola.

TROBA XCIII. Andreu Bernat... Trovantse en Morella, hon peleà tant.... té en lo Maestrat lo premi decent. NO

TROBA CII. Pere Boix..... llochs montuosos que estan en la Serra dita de Binroma, Alcalá é Xisbert.. è en Canèt lo vert. NO

TROBA CXVI. Jacques Brusca... talaren á Polpia, que hui es diu Polpís, é los llochs darrers Canèt é Terrig NO

TROBA CXIX. Pere Cabestany... res que vore en Vilafranca però podia explicar el topònim 'Cabestany'."

TROBA CXXXIX. Joan Cascall, del lloc de Monroig... (no el nostre, pareix) perquè conquista Andilla!!!

TROBA CXLII. Dalmau Castellnou... del cap la ferida, que en lo Ballestar bebè per guarir à Blasco Alagò... NO

TROBA CLII. Jacques Català, dit de Monsonis.... talá als camps è sembrats de Villafamès, Suera è Fansara... lo rey li ha promés lo vostron Pare, en lo Maestrat, que dihuen del Temple, viu acomodat. NO però lliga lo dels templers...

TROBA CLX. Guillem de Cervera... don-li lo rey en lo Maestrat lo lloch de Polpís. i Pere Ordunya (gendre) NO

TROBA CLXV. Benet de Ciurana... de Villoris absolut Senyor volent-li pagar lo molt que ha servit desde que vinguè sobre Burriana. En Culla è en Ares fonch son Adalit, Chodos è Llucena, è Abenagualit... Villores!!! NO

TROBA CCII. Ferran Diaz... recobrá á morella... NO ¿Anava amb Blasco?? venia de Terol i li donen terra en Almansa.

TROBA CCIV. Fernando Dies...è quant les demandes de Blasco Alagó è el Rey, fonch trovat eser medianer, pera que à Morella Alagò entregara al Rey valeròs, per Sástago è Pina, cesant la querella... restant poderós en Almonacir, è son Vall frondòs. però allà estaven encara els moros!!?

TROBA CCVII. Jacques Dorils... per lo interès de guanyar renom, à Villafamés prometè rendir... NO

TROBA CCXXIX. Pere Eixarch... NO PARLA D'ACÍ PERÒ... "Abrió este caballero una brecha, con el fenebol, sin que aprovechara à los moros la estratagema y ardid de soltar los Toros"!!!!!

TROBA CCXXXII. Pere Faix... los Llochs de la Sierra de Alì Benromá. NO

TROBA CCXLV. Pere Fort... en Canet lo Roig lo deixà heretat en moltes jovades, e en lo Forcall hui gotja tres masades NO

TROBA CCXLVIII. Guillem de Frigola... ha obtengut del Rey terra è caseria, de lo Maestrat en la millor terra.. NO

TROBA CCLIV. Arnal de Gallach... adquirir en premis del rey á Herves è Olocau, en junt à Morella. NO

TROBA CCLV. Benito de Galves... puix de Vilafranca rama es que ha baixat (a Algemesí) (la catalana imagino!)

TROBA CCLXI. En Benicarlò, que era una Alquerìa (no lluny de Penyíscola) resta poblador Jordi de Gombau, ab sa companyia del mestre del Temple... NO

TROBA LXIX. Arnaldo Gurrea...puix en Olocau de Morella estant, tinguè una pelea ab los Sarrahins... NO

TROBA CCXC. Ferran Lloris.... tinguè lo lloch de Torreta ¿Torreta? quina???

TROBA CCCXVI. Caballer Templari era Joan Matoses... fou coses famoses ab lo vicemestre, en les montuoses Brenyes de Morella, è en son Carrascal, après en lo Puig, Moncada è Torrent... NO, però podria ser un altre candidat perquè no especifica el lloc en Morella i eren Templers!!!

TROBA CCCXXVIII. Alonso Mexìa... sen pasá a Mont-Roig (el nostre??) NO

TROBA CCCXXXVI. Pere de Mòles, que allá en Dinamarca tè son Abalori... drets de les viles de Benicarlò, e de Vinaroz NO

TROBA CCCXLIV. Guillem Monreal, quant desde Igualada aplegà a Penyíscola... NO

TROBA CCCLXVII. En la Salsadella restá poblador Bernat Olcina...contra els Sarrahins de Cervera è Gert, aquest en Trayguera, è en lo Carrascal, Calig è Rosell, è tambè en Xivert. SÍ, la donen a un Alzina!!

TROBA CCCLXX. Guillem Pere Olms...vinguè en la ocasió que estaba lo Rey en Benicarlò, rendint à Penìscola... NO

TROBA CCCLXXVI. Rodrigo Ortiz..capitá quant lo castell de Ares al rey se rendís, e quant Burriana estigué sitiada... NO

TROBA CCCLXXVII. Pere de Padilla....se trova en Cervera, en Alcalaten, Cobes, é Benlloch... NO

TROBA CCCLXXXL. Pere Paleci...vinguè a alcanzar grans premis del rey en lo Ballestar, e també en Morella... NO

TROBA CCCLXXXVI. Roch Peguera...trenta homens posà dintre de Trayguera...la Jana.. NO

TROBA CCCCI. Jacques de Pina...hacienda tinguè en Canet lo Roig. NO

TROBA CCCCXLIII. Pere Rubì... gotja á Serratella, è també a Terrig, e part de Canet...

TROBA CCCCLVIII. Perot Santjo...fill de Santjo Arnau...dona-li a Rosell, e a Canet lo Roig, porque ab sa prudencia poblà a vinaroz, e ab gran dilitgencia reforzà en Cervera son antich castell.

TROBA CCCCLXXXV. Altre Tamarit vinguè de Llitera...feu que se entregaren Ortells è Olocau, Palanca è Villoris...

TROBA CCCCLXXXIX. Guillem de Termèns... hui tè la Tenencia de Villafamès..

TROBA D. Porta en lo camp blau cinch Castells daurats en Benet de Torres, noble Català, que vinguè a Valencia ab trenta Soldats... fet de armes, els llochs de Alcalá, Forcall è les Coves (dempes que lis tala los camps del seu term) rendi son valor...

TROBA DIII. Pere Tramacet... viu en Hostal-rich..

TROBA DV. Ximen de Urrea...donarli trata en Alcalaten, que ell gustòs abraza, hon fundà un Castell..

TROBA DXLVI. Pere Zamorera...vinguè a Barriana, après en Cervera, contra els Sarrahins...

TROBA DXLVII. Perot Zamudio... que estiguè en Mallorca, après en Morella ab gent de acaball...

TROBA DXLIX. Bertomeu Zanon, Alcait en Morella...

TROBA DLI. Un troz de Muralla, tota esportellada, e una Porta gica, Miquel Zaportella, sobre camp de vert.... Estant en Morella lo rey.. observà una porta...la villa guanyant

  Actes de la I Jornada d'Onomàstica. Sant Mateu, 2006. AVL

- Presentació. Ascensió FIGUERES GÓRRIZ.

- Antropònims medievals a la toponímia de la Tinença de Culla, Ares i Catí. Pere-Enric BARREDA.

- Noms propis de persona a Culla i algunes curiositats. Paco BELLÉS.

- El llibre parroquial de Benlloc (1554-1593). Andreu BELTRÁN ZARAGOZÀ.

- Els treballs toponímics de l'AVL. Aigües Vives PÉREZ I PIQUER.

- Toponímia a la cartografia de Vistabella entre 1911 i el 2005. Jesús BERNAT AGUT.

- De Benicarló a Benissanet: notes toponímiques i antroponímiques de les comarques centrals. Àngela BUJ ALFARA.

- Toponímia de Sant Mateu. Núria CAROD SEGARRA.

- La normalització de la toponímia del Maestrat: el cas de la Torre del Domenge > Torre d'en Doménec. Emili CASANOVA.

- Classificació dels topònims de Xert. Xavier COLOMA.

- La derivació en la toponímia i la seua rellevància semàntica. El cas de Culla (Alt Maestrat). Aureli FERRANDO MURRIA.

- Ullada a l'antroponímia medieval de Sant Mateu. Ramon FERRER.

- Els treballs d'Eixarch Frasno. Ferran GUARDIOLA.

- Geografia i toponímia del Maestrat. Els espais humits temporals. Joan F. MATEU BELLÉS.

- Xodos i Sorita: el que el mestre Coromines va dir-ne i el que nosaltres podem afegir-hi. Emilio NIETO BALLESTER.

- Morella és un orònim. Ernest QUEROL PUIG.

- Aproximació a la toponímia urbana de Costur. Josep-Miquel RIBÉS PALLARÉS.

- Significació dels topònims rurals del terme de Rossell. Josep-Antoni VERGE CABALLER.

Actes de la II Jornada d'Onomàstica. Oriola, 2007. AVL

- Lenguas en contacto y onomástica. Mercedes ABAD MERINO.

- Algunes particularitats de la província rural d'Elx. Jaume BRU I SANSANO.

- Aproximació als canvis en els topònims. Anàlisi d'alguns topònims de la Nucia. M. Antònia CANO IVORRA.

- El uso antroponímico de los gentilicios. Consuelo GARCÍA GALLARÍN.

- Toponímia de frontera a les terres de Múrcia de parla valenciana. Ester LIMORTI PAYÁ.

- Dues experiències en el recull dels noms de les plantes: Agost i Elx. Derivació toponímica. Juan Antonio MARCO MOLINA.

- Toponimia de Orihuela. Francisco MARCO TORRES.

- La toponímia dels termes generals d'Oriola en el Llibre d'Antoni Almúnia (inventari i classificació). Antoni MAS I MIRALLES.

- Els canvis en l'espai durant el triomf de l'agricultura a l'extrem sud valencià. Jesús MILLAN.

- La toponímia de Guardamar del Segura. La problemàtica de la normalització. J.-Ll. MONJO, M.-A. FLORES, LL.-X. FLORES.

- La toponímia urbana d'Oriola al segle XVII. Brauli MONTOYA ABAT.

- Toponímia als dos aiguavessants de la serra de Crevillent. Maria Jesús NAVARRO GARCIA.

- Toponímia de Petrer. Francesca NAVARRO ROMAN.

- Els treballs toponímics de l'AVL. Aigües Vives PÉREZ I PIQUER.

- Toponímia difusa. Assaig de mètodes. Xavier TERRADO I PABLO.

Actes de la III Jornada d'Onomàstica. Xàtiva, 2008. AVL

- Estudi de l'etimologia i la grafia del topònim Alcoi. Vicent CABANES I FITOR i Joaquim MAORÓ I FRANCÉS.

- Toponímia d'origen antroponímic: el cas de la Vall d'Albaida. Emili CASANOVA HERRERO.

- Cartografia lingüística i nomenclàtor de toponímia menor de Vallada: reflexions per a tot territori valencià. Adrià CASTELLS FERRANDO.

- Xativa i Xavea: estudi demostratiu de quina d'aquestes poblacions fon l'antiga Setabis i quina la Setabiculense (lema: Setabitania). Treball presentat als Jocs Florals de 1912 per Luis Fullana Mira. Juan CODINA BAS.

- Toponímia de frontera: la toponímia de Xella. Adelina COSTA SEGUI.

- Els topònims de la Vall d'Albaida a través del temps: el Palomar i Bufali. Immaculada DESCALS CAMARASA.

- La mobilitat dels llinatges de Xàtiva durant l'Edat Mitjna. Ramon FERRER NAVARRO.

- Notes sobre la toponímia d'Algemesí. Francisco José LLÁCER BUENO.

- La toponímia de la Font de la Figuera. Ramon MORA i Agustí RIBERA.

- L'etimologia a la toponímia. Josep MORAN.

- Caracterització de la toponímia de Guadassuar. Enric MUT I RUIZ.

- Els treballs toponímics de l'AVL. Aigües Vives PÉREZ I PIQUER.

- L'aprofitament del Mapa toponímic del terme d'Ontinyent i el seu estat actual. Josep SANCHIS CARBONELL i David GIRONÉS MICÓ.

- Toponímia de Rafelguaraf, un projecte de llibre. Vicent SANCHIS I MARTÍNEZ.

- Toponímia de Bellús. Arantxa SENTANDREU ESQUER.

- Toponímia urbana històrica de Xàtiva. Agustí VENTURA I CONEJERO.

- Aportació dels arxius parroquials als estudis d'onomàstica (el cas de l'Alcúdia de Crespins i de Canals). Alfons VILA MORENO.

Actes de la IV Jornada d'Onomàstica. Vila-real, 2010. AVL

- Antropocentrisme toponímic. Observacions sobre els antropònims a la toponímia. Jesús BERNAT AGUT.

- Aprofitament didàctic d'aspectes relacionats amb la toponímia. El cas d'Onda, un exemple qualsevol. Joan CASTANY.

- Els habitants de la Tinença de Benifassà l'any 1817. Ventura CASTELLVELL.

- Onomàstica dels grans espais de la muntanya del castell de Sagunt. Manuel CIVERA.

- Topónimos de Altura. Xavier COLOMA FUSTER.

- La microtoponímia de la partida de Pinella. Sandra CUBEDO MIRALLES.

- Atlas toponímico del término municipal de Tuéjar. Carlos EMBUENA PUERTA.

- El habla de Soneja: topografía y toponimia. Esther FERNÁNDEZ LÓPEZ.

- Un esbós de toponímia de la Plana Alta i Baixa al llarg de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana. Ramon FERRER NAVARRO.

- Malnonímia i esl seus graus respecte del recull de malnoms d'Algimia d'Almonesir. Antoni GARCIA I OSUNA.

- Los aspectos semánticos de la toponimia. Jairo Javier GARCÍA SÁNCHEZ.

- El paisaje i l'antroponímia urbana de Vila-real al segle XIV. Vicent GIL.

- Oronimia del Alto Palancia. Rosa GÓMEZ CASAÑ.

- Incidències antroponimiques en el recull toponímic rural de Vila-real. Jacinto HEREDIA ROBLES.

- Toponímia rural de la frontera al Camp de Morvedre i a l'Alt Palància. Joaquim MARTÍ MESTRE.

- Toponímia urbana del Port de Sagunt (1902-1940). J. Dionís MARTÍNEZ.

- Mapa toponímic del terme de Vila-real. Joan Carles MEMBRADO TENA.

- Introducció a l'estudi de l'onomàstica a Vila-real: els noms de persona, cognoms i renoms. Pasqual MEZQUITA BROCH.

- Toponímia costera i l'exic mariner de Borriana. Josep PALOMERO ALMELA.

- El corpus toponímic valencià. Aigües Vives PÉREZ PIQUER.

- Els paranys de Betxí. Alfred REMOLAR FRANCH.

- La toponímia del Bosc i la Devesa de la Serra d'en Galceran. Josep-Miquel RIBEÉS PALLARÉS.

Actes de la V Jornada d'Onomàstica. Dénia, 2011. AVL

- Toponímia del Marquesat de Dénia al segle XVIII: els límits del terme general de la ciutat. Joan IVARS CERVERA.

- Dos teónimos en la historia de la colonización de la peninsula Ibérica: los nombres de Bócar y Dénia. Francisco Javier FERNÁNDEZ NIETO.

- La Marina i la toponímia d'Eivissa i Formentera. Enric RIBES I MARÍ.

- Toponímia prellatina i de base prellatina a la Marina Alta. Alguns casos de toponímia transportada. Moisés SELFA SASTRE.

- Barcelona-Dénia. La toponímia a l'autopista. Jesús BERNAT.

- Militars a Dénia al segle XVIII: antropònims espanyols, estrangers i moviment de tropes. Rosa SESER PÉREZ.

- La toponímia maritimoterrestre del Parc Natural de la Serra Gelada. Francesc Xavier LLORCA IBI.

- L'aportació toponímica de Pere Maria Orts i Bosch. Júlia CAMPON GONZALVO.

- L'antroponímia de Gata entre 1611 i 1685. Joan GINER.

- Toponímia medieval de la Marina Baixa. Agustí GALIANA.

- La toponímia de Tàrbena. Idiosincràsia i normalització. Joan-Lluís MONJO I MASCARÓ.

- Antropologia, migracions i relacions econòmiques de la Vall d'Albaida amb la Marina i la Safor en el segle XV. Vicent TEROL I REIG.

- Toponímia del paisatge agrari de Pego en la Baixa Edat Mitjana. Joan MIQUEL ALMELA.

- La Marina: una comarca de rondalles valorianes. Honorat ROS I PARDO.

- Els treballs onomàstics de l'AVL. M. Teresa MOLLÀ VILLAPLANA.

- Toponímia antiga de Xeraco. Francesc TORRES I NAVARRETE.

- Els topònims saforencs de la mirada: Bellreguard, Guardamar i Miramar. Gabriel GARCIA FRASQUET.

- Toponímia i didàctica de la geografia: els itineraris didàctics. Pere Antoni BALAGUER.

- La toponímia urbana de Benidorm (1956-2010). Pasqual ALMIÑANA OROZCO.

- El topònim 'Benissadevi': nom històric de la població coneguda actualment com a 'Jesús Pobre'. Lluís FORNÉS.

- Unes notes sobre Correus i la toponímia. Francesc Xavier MARTÍ I JUAN.

El 'Llibre dels feits'. Aproximació crítica. (2012) AVL

- Una nova aproximació a l'obra del rei en Jaume. Albert G. HAUF I VALLS.

- Manuscrits medievals del 'Llibre dels feits': tradició manuscrita i materialitat. Francisco M. GIMENO BLAY.

- Prioritats textuals i filiació dialectal del 'Llibre dels fets' de Jaime I. Jordi BRUGUERA.

- Interés dels mss. C i D del 'Llibre dels feits' per la fixació textual de la crònica jaumina. Antoni FERRANDO.

- La variació lèxica del 'Llibre dels feits' en el contexte de l'època. Emili CASANOVA.

- Aproximació als aragonesismes del 'Llibre dels fets' de Jaume I. Josep MARTINES.

- La situació del nombre en el 'Llibre dels fets' de Jaume I i en el seu context històric. Joaquim MARTÍ MESTRE.

- Aspectes sintàctics del 'Llibre dels fets' en el context de la llengua medieval. Joan Rafael RAMOS.

- La morfologia verbal del 'Llibre dels feits' en el context de l'evolució de la llengua. Max W. WHEELER.

- Del 'Llibre dls fets' als 'Gesta Iacobi' de fra Pere Marsili. Història i propaganda. Juan Fco. MESA SANZ.

- 'The Lion in Winter'. La figura de Jaume I: del 'Llibre dels feits' a la 'Crònica' de Ramon Muntaner. Josep Antoni AGUILAR ÀVILA.

- Els models ideals de la cavalleria i els motlles de la realitat. Jaume I i el 'Llibre dels fets'. Vicent MARTINES.

- Jaume I es confessa (serra de Carrascoi, principis de gener del 1266). Xavier RENEDO PUIG.

- Els musulmans i l'Islam vistos com a alteritat en el 'Llibre dels feits'. Francisco FRANCO SÁNCHEZ.

- Jaume I i la guerra de Múrcia en les cròniques i en la historiografia. Josep Vicente CABEZUELO PLIEGO.

Actes de la VI Jornada d'Onomàstica. Alzira, 2012. AVL

- Els canvis en la toponímia urbana d'Alzira al llarg de la història a través de la documentación municipal. Aureliano J. LAIRÓN PLA.

- Toponimia de Galicia. Gonzalo NAVAZA.

- Conveniència d'un reglament de toponímia. Jesús LLEONARD GIMÉNEZ

- La percepció toponímica dels joves alzirencs. Pura SANTACREU BERENGUER

- Contingut sempantic dels noms de municipi de la Ribera. Joan Carles MEMBRADO TENA.

- Malnoms de Guadassuar. J. Enric MUT I RUIZ.

- Toponímia de les alqueries de Castelló i Ènova. Agustí VENTURA

- Topònims antellans. Ramón ESTARLICH CANDEL i Marina ESTARLICH MARTORELL.

- Camins, sendes i assegadors. El cas de Rafelguaraf i el Realenc. Vicent SANCHIS I MARTÍNEZ.

- El nom dels carrers, places i portals de Benimodo en el segle XVIII. Rafael LÓPEZ ANDRADA.

- Toponímia rural d'un poble morisc en vespres de l'expulsió. El territori de Corbera 'circa' 1580-1609. Salvador VERCHER LLETÍ.

- Sikanós, Sucro, Xucr, Xúquer: un riu i un nom. Francisco José LLÁCER BUENO.

- El nom de les partides rurals del terme de Benifaió: un exemple de pervivència i evolució toponímica. Francesc BELTRÁN I LÓPEZ.

- Els treballs onomàstics de l'AVL. M. Teresa MOLLÀ VILLAPLANA.

- La toponímia de la Ribera en les fonts eclesiàstiques. Alfons VILA MORENO.

- Les algezires de l'Ebre. Ventura CASTELLVELL.

- Viatge pels carrers d'Almussafes. Esther VILLAJOS GIRONA.

- Els noms propis dels veïns d'Almussafes i la seua evolució. Josep MARÍ CHIRAL.

- Recull de malnoms del poble d'Almussafes. Dolores LLOPIS ARANDA.

- Repercussió de l'expulsió dels moriscos en la toponímia de la foia de Llombai. Josep Enric FORÉS I ROSSELL.

- Les tirades de Sueca: una mostra toponímica. José Enrique MORENO BALDOVÍ.

- El conflicte de 'Villanueva de Castellón'/'Castelló de la Ribera': plantejament i proposta de resolució. Francesc Xavier MARTÍ I JUAN.

Actes de la VII Jornada d'Onomàstica. Xèrica, 2013. AVL

- Itinerari didàctic de toponímia en el municipi de Dosaigües, Pere Antoni BALAGUER.

- Frontera permeable i pont toponímic. Entre el Penyagolosa i la Menadella. Jesús BERNAT i Ferran GUARDIOLA.

- La toponímia en la 'Historia de Xérica' de Francisco del Vayo. Helios BORJA CORTIJO.

- La donación de 'Riba Roya' como 'Villa Roya' en el 'Llibre del Repartiment' de València. José Vicente CALATAYUD CASES.

- Paral·lelismes toponímics aragonés-valencià i etimologia. Emili CASANOVA.

- Antroponímia de les parròquies del bisbat de Tortosa de la Serra d'Espadà segons el Padró de 1817. Ventura CASTELLVELL.

- Noticia histórica de Segorbe. Xavier COLOMA.

- Valencianismes en la parla de l'Alt Palància. Josep Lluis DOMÉNECH ZORNOZA i María Pilar DOMÉNECH RODRÍGUEZ.

- Hidronímia de la Vallibona. Neus DOMÍNGUEZ.

- Aplicació per la creació del Nomenclàtor Toponímic de la Comunitat Valenciana a través d'Internet. Carlos EMBUENA PUERTA.

- Los apodos de Soneja. Esther FERNÁNDEZ LÓPEZ.

- Una onomástica singular: antropònims i topònims en els noms científics dels fòssils castellonencs. Enric FORNER I VALLS.

- Consideracions onomàstiques (i històriques) sobre un memorial dels mollons de 1582 entre les universitats de la vila de Xèrica i la Vall d'Almonesir. Agustín GARCÍA I OSUNA.

- Los apodos de Jérica. Rosa GÓMEZ CASAÑ.

- Problemas de normalización de topónimos en zonas castellanizadas: de 'Larriñeta' (Las Heras) a 'La Reineta'. Mikel GORROTXATEGI NIETO.

- La subgobernación de Valencia-Uixó: el Palancia, tierra de aculturación. Francisco José GUERRERO CAROT.

- Siete Aguas: pervivencias históricas en la toponimia actual. Esther HARO CARRASCO.

- Toponimia de Chóvar. José MARTÍ CORONADO.

- La 'en/cruz/ijada'. Luis Ramón MARTÍN PÉREZ.

- Els regs en el terme de Xèrica. Gonzalo MATEO CORTÉS i Josep Lluís DOMÉNECH ZORNOZA.

- Etimología y semántica de topónimos municipales valencianos y aragoneses. Joan Carles MEMBRADO TENA.

- Aproximació a l'evolució històrica i origen dels cognoms a Vila-real. Pasqual MEZQUITA BROCH.

- El treball de l'AVL en l'àmbit onomàstic: metodologia i recursos disponibles. M. Teresa MOLLÀ VILLAPLANA.

- El topónimo 'Ardal' en la meseta de Requena-Utiel. Juan PIQUERAS HABA.

- Toponímia del segle XVIII de la comarca de l'Alt Millars a partir del protocol notarial d'Agustín Garcés. Josep-Miquel RIBÉS PALLARÉS.

- Zootopònims en el 'Corpus toponímic valencià' (municipis de predomini lingüístic castellà). Notes per a un catàleg. Honorat ROS PARDO.

- Introducció de la toponímia a l'ensenyament. Pura SANTACREU BERENGUER.

- El cambio de nombre de 'Alfara de Algimia' a 'Alfara de la Baronia'. Concha SAURA COMPANY.

- Les Llàcoves: etimologia i motivació. Santiago VICENTE LLAVATA.

- Toponimia de los Serranos. Etimología de los nombres de sus núcleos de población. Rosa GÓMEZ CASAÑ.

Actes de la VIII Jornada d'Onomàstica. Vinaròs, 2014. AVL

- Hidrònims: els topònims de l'aigua. Material didàctic per a l'estudi dels hidrònims. M. Teresa ÀLVARO MARTÍ.

- Normalització i regulació toponímica des de l'Administració local: el cas de Vinaròs. Maria Josep ARAYO SOLÀ.

- Aprofitament didàctic dels llibrets de la sèrie "Toponímia dels Pobles Valencians". Jesús BENET.

- Recull toponímic del terme de Benicarló. Anna CALVO BERMEJO i Romà SENAR LLUCH.

- Antroponímia de la visita pastoral de l'any 1314 a la comarca dels Ports i la Tinença de Benifassà. Ventura CASTELLVÍ.

- Toponímia de la Jana. Xavier COLOMA FUSTER.

- Onomàstica moderna de Vinaròs. Joan FERRERES I NOS.

- Estudi toponímic de les partides de Vinaròs. Anàlisi i sistematització. Marga GIL i Rosa MOROS.

- Lèxic i toponímia a la diòcesi de Tortosa. Lluís GIMENO BETÍ.

- Recerca toponomàstica en àrees de frontera lingüística. Javier GIRALT LATORRE.

- Lèxic del Maestrat en els topònims dels pobles de Fondeguilla i la Vall d'Uixó. Jordi JULIÀ GARCIA.

- Contingut semàntic dels noms de municipi del Maestrat i els Ports. Joan Carles MEMBRADO TENA.

- Literatura i onomàstica. Notes a propòsit de les comarques valencianes septentrionals. Lluís MESEGUER.

- Metodologia de treball i aprofitament del material onomàstic. Maite MOLLÀ VILLAPLANA.

- Cavitats subterrànies de la Tinença de Benifassà i els Ports. Juan Elías RAMOS BARCELÓ i Josep Lluís VICIANO AGRAMUNT.

- Zootopònims de les comarques del nord del País Valencià: els Ports, l'Alt Maestrat, el Baix Maestrat, l'Alcalatén, la Plana Alta i la Plana Baixa. Notes per a un catàleg. Honorat ROS I PARDO.

- Aproximació a la toponímia d'Herbers. Rafael SERRET SERRET.

- Toponímia de Cervera del Maestrat (Baix Maestrat).

Actes de la Jornada sobre Llengua i Cultura Populars Valencianes. El llenguatge popular valencià. València, 2014. AVL

- Llengua, pedagogia i cultura popular. Josep Lluís DOMÉNECH ZORNOZA.

- Els diferents nivels de llengua: la varietat estàndard i l'expressió de la col·locquialitat. Jocep LACREU.

- Les festes i la variació dialectal al migjorn valencià. Vicent BELTRÁN CALVO.

- La literatura popular: les rondalles. Joaquim G. CATURLA.

- Etnología, oficis i llenguatge. Joan SEGUÍ.

- Una experiència pedagògica de cultura popular. M. Roser CABRERA GONZÁLEZ.

- El(s) llenguatge(s) de les Falles. Josep Lluís MARIN I GARCIA.

- El llenguatge de les festes de Moros i Cristians. Sergi GÓMEZ I SOLER.

- El llenguatge de les Gaiates i les Fogueres. Àlvar MONFERRER.

- La Enramá i els 'mayos' de Xulilla. Una cerimonialització de les festes de primavera. Vicent SEBASTIÁN FABUEL.

Actes de la Jornada Terres, pedres i paraules. El valor i l'aprofitament del vocabulari tradicional en el discurs tecnicocientífic. València, 2014. AVL

- Terra, pedra i paraula. Joan VENY.

- El topònim, notari (també) de la geomorfologia. Jesús BERNAT.

- Terminologia geològica popular. Lluís GIMENO BETÍ.

- Criteris en la fixació de la terminologia científica. Jordi BOVER.

- Els vocabularis tècnics en el 'Diccionari normatiu valencià'. Josep LACREU.

- La geologia en el 'Diccionari normatiu valencià'. Emili CASANOVA.

- El vocabulari forestal. Adriana GIL PUIG / Rafael DELGADO ARTÉS.

- Els mots dels sòls en la construcció. Fructuós MAÑÁ I REIXACH.

Actes de la IX Jornada d'Onomàstica. Mislata, 2015. AVL

- Breve evolución histórica de la toponímia de las particularidades topográficas de la huerta de Ruzafa. Ricardo APARICI IZQUIERDO.

- Pràctiques toponímiques sobre suports cartogràfics. Jesús BERNAT AGUT.

- L'estudi dels noms dels nostres alumnes, dels progenitors i els rebesavis. El cens de 1857 de Tavernes Blanques, a tall d'exemple. Antoni GARCIA I OSUNA.

- Toponímia del reg de l'Horta (I). Els genèrics. Antoni GARCIA I OSUNA.

- Els malnoms d'Alcàsser del segle XIX. Francesc HERNÁNDEZ FLOR.

- Toponímia de Paterna. Alejandro LLABATA LLEONART.

- Criteris per la fixació de la toponímia valenciana. Maite MOLLÀ VILLAPLANA.

- Elements motivadors en la toponímia d'Aldaia. Mireia MORA GUZMÁN.

- Aproximació a l'onomàstica de l'horta de Russafa a mitjan segle XIX i la seua aplicació a la toponímia. Carles RODRIGO ALFONSO.

- Zootopònims de les terres del Túria-Xúquer. L'Horta. Notes per a un catàleg. Honorat ROS I PARDO.

- Toponímia de Meliana. Ramon RUIPÉREZ.

Actes de la X Jornada d'Onomàstica. Gandia, 2016. AVL

- Gandia, València la Xica: pixavins i delicades. Gabriel GARCIA FRASQUET.

- El cens de 1857 de Xeresa: anàlisi onomàstica. Antoni GARCIA I OSUNA.

- Usos i abusos de la toponímia. Toponímia major de la Safor. Ferran GARCIA-OLIVER.

- Els pobles de la Safor (i alguns dels veïns) parlen els uns dels altres. Joan GINER MONFORT.

- Topònims de la Safor als Estats Units d'Amèrica. Francesc HERNÁNDEZ FLOR.

- Toponomàstica urbana de Gandia con anterioridad a la existencia de planos. Abelardo HERRERO ALONSO.

- L'aportació onomàstica balear a la Safor en el segle XVII. Antoni MAS I FORNELLS /Joan-Lluís MONJO I MASCARÓ / Josep MAS I MARTÍ.

- Zootopònims en les comarques centrals del País Valencià. Notes per a un catàleg. Honorat ROS I PARDO.

- Nou i nova a la toponímia urbana, a propòsit de Gandia. Vicenç M. ROSSELLÓ I VERGER.

- Els noms dels pobles de la Safor com a reflex de la història de la comarca. Abel SOLER.

- L'endemà de la conquesta: l'antroponímia i la toponímia de Gandia (1290-1330). Vicent TEROL I REIG.

- La toponímia en els projectes de l'Institut Cartogràfic Valencià. Santiago YUDICI OLIVER / Carlos EMBUENA PUERTA.

Actes de la XI Jornada d'Onomàstica / III Congrés de la Societat d'Onomàstica. Elda i Petrer, 2017. AVL

- XI Jornada d'Onomàstica de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. Brauli MONTOYA ABAD.

- III Congrès de la Societat d'Onomàstica. Joan TORT I DONADA.

- Ruralitat i toponímia popular de Puça (Castalla i Petrer). Xavier AMAT MONTESINOS.

- Toponímia i geografia humanista: dos aproximacions complementàries al concepte de lloc. Pere Antoni BALAGUER.

- "Lingüistes pel carrer": un projecte exposat a Elda. Jesús BERNAT AGUT / Àngela BUJ ALFARA.

- La toponímia a l'IES Victoria Kent d'Elx: propostes didàctiques i reflexions. Vicent BROTONS / Carme ESPINOSA / Francesca NAVARRO.

- Antroponímia romànica dels musulmans de l'Ebre: Miravet. Ventura CASTELLVELL.

- La etimología del topónimo 'Villena'. José Fernando DOMENE VERDU.

- Toponímia 'xurra' dins l'obra etimologia de Joan Coromines. José Enrique GARGALLO GIL.

- Onomástica valenciana a Elda. Antroponímia i toponímia des d'una perspectiva diacrònica i sincrònica. Antonio GISBERT PÉREZ.

- Qüestions fonètiques en la revisió i actualització de la toponímia tradicional de Saix. María de los Ángeles HERRERO HERRERO.

- Llengües en contacte en la transmissió escrita. L'"informe Fabián y Fuero" en la toponímia de la Marina Alta. Joan IVARS CERVERA.

- Perduración y ocaso de la toponimia medieval de la antigua gobernación de Oriola. Francisco MARCO TORRES.

- Els noms de les barques de Santa Pola. Inventari i classificació. Antoni MAS I MIRALLES.

- La toponímia dels pobles de la comarca del Vinalopó. Joan Carles MEMBRADO-TENA.

- Toponímia oficial i toponímia històrica o d'origen popular. Visions (i lliçons) contraposades. Carmen NAVARRO BELMONTE.

- Sobre los étimos de 'Caudete', 'Bogarra' y 'Oliva' (Alto Vinalopó). Luz PÉREZ AMORÓS.

- Educar en valors des de l'onomàstica. Els noms dels centres educatius de les Valls del Vinalopó. Tomàs PÉREZ MEDINA.

- La toponimia árabe en las zonas de habla castellana y catalana. Robert POCKLINGTON.

- Zootopònims de les comarques del sud del País Valencià en el 'Corpus toponímic valencià'. Notes per a un catàleg. Honorat ROS I PARDO.

- Comentaris a l'onomàstica de Sant Joan d'Alacant en un document de 1315. Francesc Xavier SALA IVORRA.

- Estudi antroponímic del poblament al Fondó de les Neus (segles XVII-XIX). Ramón SANTONJA ALARCÓN.

- La toponímia de Monòver i Salines segons la delimitació de termes de 1530. Vicent TEROL I REIG.

- El callejero eldense: las razones del poder. José Ramón VALERO ESCANDELL.

Actes de la XII Jornada d'Onomàstica. Normalització i Investigació. València, 2019. AVL

- Un proyeutu necesariu y afayadizu. Xosé Lluis GARCÍA ARIAS.

- La XII Jornada d'Onomàstica de l'AVL, un impuls al Toponomasticon Hispaniae. Emili CASANOVA HERRERO.

- Tarraco - Tarragón. ¿Toponimia transportada? Xaverio BALLESTER.

- La recerca onomàstica a l'Institut d'Estudis Catalans. Mar BATLLE.

- El visor cartogràfic i la microtoponímia. Jesús BERNAT AGUT.

- Consideracións previas á selección do corpus toponímico (Toponomasticon Hispaniae).

- El Nomenclator Toponímic Valencià. La base de dades de noms geogràfics de la Generalitat Valenciana. Carlos EMBUENA PUERTA / Maite MOLLÀ VILLAPLANA.

- Com treballar conjuntament la cartografia i la toponímia. El cas de les Illes Balears: el Nomenclàtor de Toponímia de Menorca i el Nomenclàtor Geogràfic de les Illes Balears. M. Eulàlia FONS.

- 'Camarma de Esteruelas' y 'Daganzo de Arriba', dos topónimos madrileños pasados por el tamiz del Toponomoasticon Hispaniae. Jairo Javier GARCÍA SÁNCHEZ.

- El Nomenclator Geográfico de Andalucía y su vinculación con la cartografía. M.ª Teresa GARRIDO BORREGO / Cristina TORRECILLAS LOZANO.

- Algunas cuestiones sobre las dificultades en la normalización toponímica de Asturies. Claudia Elena MENÉNDEZ FERNÁNDEZ.

- La CENG y la toponimia supraautonómica oficial en el NGBE. Marta MONTILLA LILLO / Angélica CASTAÑO SUÁREZ.

- 'Eixau'/'Ajau'. Una continuïtat per damunt de la divisòria entre llengües. Brauli MONTOYA ABAT.

- Retoponimizaciones regias medievales en el noroeste peninsular. Gonzalo NAVAZA.

- Origen y toponimia del español 'guija', 'grija'. Emilio NIETO BALLESTER.

- Consideraciones en torno al estudio de la toponimia hispánica. Hermógenes PERDIGUERO.

- 'La Almudema', 'Chinchilla' y el caudal de topónimos de filiación vasca en el sur y este peninsular. Robert POCKLINGTON.

- Criteris i metodologia de la normativització toponímica. Joan Anton RABELLA RIBAS.

- 'Tagomago'. La conveniència d'engegar un Onomasticon Hispaniae. Enric RIBES I MARÍ.

- Sobre onomástica vasca. Patxi SALABERRI.

- Un projecte didàctic per als centres docents valencians o les pedretes de "Le petit poucet". Vicent SEBASTIÁN-FABUEL.

- Interdisciplinariedad e interterritorialidad: 'Albox' y 'El Boix', 'Valls' y 'Vélez', 'Osuna' y 'Urso'. Javier TERRADO.

- La difícil decisió de triar un vestit entre les variacions formals dels topònims: el cas de Xeraco i Xeresa. Francesc TORRES I NAVARRETE.

- ¿Hacia un "Atles integral de l'onomàstica catalana"? Consideracones a propósito del proceso de inventario y sistematización de la toponimia en Cataluña. Perspectiva histórica, alcance actual y previsiones de futuro. Joan TORRES I NAVARRETE.

- Toponomasticon Hispaniae. Proyecto de toponimia de España y Portugal. (Document presentat per l'organització i aprovat per unanimitat en la Jornada d'Onomàstica Hispànica de València amb la incorporació de les propostes dels assistents.)

Actes de la XIII Jornada d'Onomàstica. Toponímia Urbana. Castelló de la Plana, 2021. AVL

- Introducció. Emili CASANOVA HERRERO.

- Criteris per a l'elaboració del nomenclàtor de les vies públiques del terme municipal de València. Vicent ANYÓ GARCIA.

- Proposta de nomenclàtor viari urbà de Benassal. Andreu BELTRÁN ZARAGOZÀ.

- Toponímia urbana dels diversos Benagéber/Benaixeve: un cas especial de trasllat toponímic. Joan BELL-LLOC.

- Taller de toponímia urbana. Dictats de cultura. Jesús BERNAT AGUT.

- Els criteris normatius en la fixació dels noms dels carrers de Palma. Gabriel BIBILONI.

- El nomenclàtor de la ciutat de Castelló en el web municipal: una proposta. Carmen CABANES MATA / Jaume GARCIA LLORENS / Francesc MEZQUITA PATUEL / José VIDAL REBOLL.

- Toponímia urbana d'Elx: història i evolució. Joan CASTAÑO GARCÍA.

- El triomf de la revolució liberal de 1840 en el nomenclàtor de València. Luis FERNÁNDEZ GIMENO.

- Noms dels carrers del Maestrat i dels Ports: criteris de fixació. Joan FERRERES I NOS.

- Toponímia urbana del nucli primigeni de Montcada de l'Horta: motivacions, substitucions i reposicions al llarg de la història. Antoni GARCIA OSUNA.

- La nostra toponímia al "Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura": una visió sumària. Lluís GIMENO BETÍ.

- El santoral en el nomenclàtor urbà alzireny. Aureliano J. LAIRÓN PLA / Rubén PASTOR BAUTISTA.

- El mapa urbà de la memòria de Castelló (la Ribera Alta). Francesc Xavier MARTÍ I JUAN.

- La influència del relleu a la toponímia urbana de Castelló. Joan Carles MEMBRADO-TENA.

- Dels noms dels carrers del centre antic de la ciutat de Castelló. Ferran OLUCHA MONTINS.

- Toponímia urbana de Borriana. Josep PALOMERO.

- Toponímia urbana de Vilanova d'Alcolea. Josep Miquel RIBÉS PALLARÉS / Magí ESPINACH I BRIANSÓ.

- Aproximació a la toponímia urbana de la ciutat de València. Rafel SENA.

- Taula redona de les oficines de Promoció de l'Ús del Valencià sobre la normalització de la toponímia urbana.

- Propostes de l'AVL davant de la tria de noms i de la retolació dels carrers dels municipis valencians.

Actes de la XIV Jornada d'Onomàstica / 48é Col·loqui de la Societat d'Onomàstica. Talassonímia i didàctica de l'onomàstica. Alacant, 2021. AVL

- XIV Jornada d'Onomàstica de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua / 48é Col·loqui de la Societat d'Onomàstica. Emili CASANOVA HERRERO.

- Paral·lelismes toponímics en el litoral de la Mediterrània occidental. Cosme AGUILÓ.

- La torre de les Caletes i la torre de l'Aguiló: dos topònims maltractats. Pasqual ALMIÑANA OROZCO.

- Toponímia i educació ambiental. Un exemple a l'illa de Tabarca mitjançant una ruta didàctica de talassonímia. Pere Antoni BALAGUER.

- L'Onomasticon Cataloniae digital com a eina didàctica. Mar BATLLE.

- La toponímia local en els contes escolars: Un viatge amb bèstia pels llocs àrabs de Btyr. Vicent BROTONS.

- El valor didàctic de la toponímia en la literatura infantil. Francesc GISBERT.

- Referències i senyes talassonímiques en les anotacions d'un mariner de Dénia. Joan IVARS CERVERA.

- Toponímia marinera i talassonímia de les comarques de la Marina valenciana. Francesc X. LLORCA IBI.

- Hidronímia i talassonímia de ciutats valencianes. Joan Carles MEMBRADO-TENA.

- Recopilació d'al·legories femenines i altres representacions presents en els talassònims i enfilalls dels pescadors. Maria Teresa MUNTANYA I MARTÍ.

- De Nova Tabarca a Tabarka: a la recerca de l'origen amazic d'un topònim númida importat a l'Alacantí. Carles MÚRCIA.

- Talassonímia catalana. Enric RIBES I MARÍ.

- Entendre la ciutat: proposta didàctica de toponímia alacantina. Marc SALOMÓN UROZ.

- Còmic i toponímia a l'aula, és possible? Vicent SEBASTIÁN-FABUEL

- Els noms de la mar. Aproximació a la talassonímia del sud del migjorn valencià. María Àngels SEMPERE LINARES / Antoni MAS I MIRALLES.

- El nom de Moraira. Abel SOLER.

 

Actes de la XV Jornada d'Onomàstica. Toponímia i excursionisme. Toponímia de l'Alcoià i del Comtat. Alcoi, 2022. AVL

- XV Jornada d'Onomàstica de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. Verònima CANTÓ DOMÉNECH.

- Sobre retolacions senderistes i turístiques. Jesús BERNAT.

- El laberint orogràfic meridional d'Enric Valor en BTT. Vicent BROTONS.

- Espeleologia i toponímia d'Alacant. Jaume BRU.

- Contribució del Centre Excursionista d'Alcoi a la divulgació de topònims valencians. Vicent CABANES.

- De l'antic 'barranc del Cint' al modern 'barranc del Cinc'. Canvi i continuïtat en l'antroponímia i la toponímia alcoiana. Jordi COLOMINA.

- Antroponímia i toponímia de la vall de Perputxent a principis del segle XVII. Francesc FERRE DOMÍNGUEZ.

- El cas del CIM Penyagolosa Xodos. La toponímia tradicional posada en valor des dels clubs esportius de muntanya. César MATEU.

- Territori, una app per a explorar la toponímia i geografia del País Valencià a través dels mapes. Esteve RIBERA.

  Anuaris de la Societat d'Onomàstica: Núm. 1 (2015) - Núm. 9 (2023) raco.cat

Anuari de la Societat d'Onomàstica: Núm. 1 (2015):

- Presentació. / Foreword.
- Irrigation dans la toponymie pyrénéenne.
- El genérico autóctono 'mas' y el genérico postizo 'masía' en la toponimia oral, histórica y cartográfica de Puertomingalvo (Gúdar-Javalambre, Aragón). José CASTILLO GIL.
- El fogatge de 1369 i l'antroponímia nord-catalana.
- Toponímia i arqueologia industrial: els molins de la riera d'Osor.
- Secondary Toponymic Nominations: Linguo-Cultural Approach.

Anuari de la Societat d'Onomàstica: Núm. 2 (2016):

- Per una onomàstica integral. / Towards a more comprehen sive onomastics.
- La prénomination en France du XVIIe siècle à nous jours: aspects diachroniques, diatopiques, diastratiques.
- La toponimia oral de las elevaciones macizas de Puertomingalvo (Gúdar Javalambre, Aragón) y su rotulación con genéricos postizos a partir de finales del siglo XX. José CASTILLO GIL.
- Els prenoms al municipi de Riudoms (Camp de Tarragona). Un estudi sobre la seva evolució entre 1967 i 2006.
- Anàlisi semàntica dels topònims rurals actuals del terme municipal de Vinebre (Ribera d'Ebre).
- Preliminary words.
- Minorities and minority toponyms in multicultural areas of the border region of Friuli Venezia Giulia in Italy.
- Carinthia - Burgenland. The different historicalcultural backgrounds of two minority situations and their impact on interethnic relations and bilingual place naming.
- Slovenian place names in Carinthia.

Anuari de la Societat d'Onomàstica: Núm. 3 (2017):

- Tres anys d'Anuari. / The Anuari enters its third year.
- Insula > occitan ièrla. Un mot corrent ena toponimia dera nauta arribèra de Garona.
- Propuesta de adaptación ortológica de la onomástica china al español.
- Topònims rurals pretèrits del terme municipal de Vinebre (Ribera d'Ebre).
- Geographical names in the languages of official minorities in Slovenia.
- German-Slovene relations in the Slovene lands from the mid-19th century until today.

Anuari de la Societat d'Onomàstica: Núm. 4 (2018):

- El plurilingüisme com a premissa. / Plurilingualism as our Guiding Premise.
- Any Pompeu Fabra 2018: Fabra i l'onomàtica. / 2018, the Year of Pompeu Fabra: Fabra and Onomastics.
- Toponymie marocaine et la langue amazighe: Enjeu et défis de normalisation.
- Sul concetto di 'contronome' in Gomorra di Roberto Saviano.
- Fitopónimos en La Rioja (España): indicadores de distribución y evolución de las cubiertas vegetales.
- Toponimia en color. Una aproximación a l'estudi dels cromotopònims de Mallorca.
- Contribución a l'estudi de topònims coincidents amb indrets afectats amb perill geològic. El Pirineu i territoris veïns com a cas d'estudi.
- A Dictionary o Secondary Toponymic Nominations as and Educational Guide to a Foreign Language and Cuture.

Anuari de la Societat d'Onomàstica: Núm. 5 (2019):

- A propòsit de la toponímia fluvial europea. / On the fluvial toponymy in Europe.
- Quelques remarques relatifs à l'étymologie et à la typologie de l'hydronymie du Nord-Est de la Roumanie.
- Fiumi, nomi et politica nei Comuni dell'Italia postunitaria (1861-2018).
- Els noms dels rius com a llegat del patrimoni cultural (Sobre hidrònims a la conca del riu Iskar).
- Homonímies i metonímies toponímiques: noms dels rius vs. noms dels assentaments.
- Tipus de topònims derivats de noms de riu en hongarès antic.
- La hidronímia eslovaca en el context europeu.
- Noms fluvials europeus, fonts hebrees i història imaginada.
- Textos hebreus medievals i noms de rius europeus.
- Els noms dels rius catalans.
- Quand l'hydronymie vient au secours de la nouvelle toponymie administrative française (post)révolutionnaire (1789-1793).
- Coup d'oeil sur l'hydronymie des petits cours d'eau ardennais.

Anuari de la Societat d'Onomàstica: Núm. 6 (2020):

- L' "Anuari" del quarantè aniversari. / Fortieth anniverasary issue of the "Anuari".
- Camins d'aigua d'aigua del terme de Vistabella del Maestrat. Jesús BERNAT AGUT.
- La principal aportación del mapa "Puertomingalvo - La Peñagolosa Aragonesa" a la cartografía y a la onomástica: el reconocimiento de 'malas prácticas' en la rotulación del Mapa Topográfico Nacional (MTN 592 y 569). José CASTILLO GIL.
- Onomàstica del llibre de "Notas de actes se troben a case del Boix ab pergamins" de Prats de Molló.
- Prefaci.
- Topònims minoriatis actuals a Hongria: el seu estatus i el seu ús oficial i no oficial.
- Topònims de municipalitats seleccionades amb llengües minoritàries al nord-est de Polònia (regulació legal i aspectes pràctics).
- Estandardització de noms geogràfics en zones bilingües oficialment reconegudes d'Eslovènia.
- Avaluació mitjançant l'apreciació. Els noms geogràfics com a patrimoni cultural (immaterial).
- Noms de lloc a comunitats romaní i bayash a Hongria.

Anuari de la Societat d'Onomàstica: Núm. 7 (2021):

- La polivalència de l'onomàstica.
- L'aspecte del terreny i l'onomàstica de l'Espluga Calba.
- La cumbre de los topónimos hispanos, paradigma de los (top)orotopónimos.
- A propòsit de les polítiques de tractament dels noms de lloc en àrees multilingües: experiències i reptes.
- Què ens diuen els malnoms? Elaboració, anàlisi i estudi d'un corpus de malnoms amb finalitats multidisciplinàries: s'Arenal i Son Sunyer (Mallorca).
- Restos del genitivo en la antroponímia asturiana: una muestra de la documentación del Hospicio de Uviéu.
- La immigració europea a Riudoms (Camp de Tarragona) entre els segles XVI i XVIII i el seu reflex antroponímic.

Anuari de la Societat d'Onomàstica: Núm. 8 (2022):

- Els infinits horitzons dels noms.
- Los topónimos del Nuevo Mundo en las crónicas de Indias. Contribución a su conocmimiento y sistematización.
- Names, landscape and literary construction in Josep Pla's 'The Gray Notebook'.
- Toponímia dels corrals del terme d'Onda en el segle XVIII a través del llibre d'assegadors.

Anuari de la Societat d'Onomàstica: Núm. 9 (2023):

- Taula.
- Sobre el sentit actual d'una revista d'onomàstica.
- Tipologia dels noms dels carrers de Palma (Mallorca): una proposta de caracterització cartogràfica.
- Motivacions semàntiques i context cultural en la toponímia de la serra Gelada (Marina Baixa).
- Onomàstica d'origen català a la comarca del Baix Segura.
- Place names as 'condensed narratives'. Some reflections from the perspective of Critical Toponomastics on Walter Sperling's book "Trees and Forest in the Geographical Names of Central Europe: The Bohemian Lands" (2008).
- Una panoràmica històrica dels malnoms de Tàrbena (1685-1866).
- Toponímia efímera: els noms de les cascades de glaç.
- Semiotics of Generic Titles in Sue Townsend's Adrian Mole Diary Series.
- Criteris editorials.
- Submission guidelines.

 

  BERNAT, Jesús et GUARDIOLA, Ferran (Ed.) (2019): Nom de lloc i de persona de les terres de Penyagolosa i altres estudis d'onomàstica. L'Estrella 3. Societat d'Onomàstica. Barcelona. onomastica.cat

- Toponímia de la Torre d'en Besora. José BELLÉS BARREDA et Manolo VIDAL BARREDA.
- Topònims de la demarcació del Castell de Culla al segle XIII. Andreu BELTRÁN ZARAGOZÀ.
- Els miradors toponímics. Jesús BERNAT AGUT.
- Antroponímia de Xodos segons un padró del Bisbat de Tortosa de 1817. Ventura CASTELLVELL DÍEZ.
- Endònims amprats: el préstamo toponímico en la Peñagolosa de habla valenciana. José CASTILLO GIL.
- Onomàstica d'Atzeneta del segle XVII. Joan FERRERES I NOS.
- Formacions diminutives en la toponímia de l'Alt Millars. José Enrique GARGALLO GIL.
- Toponímia diversa: la documentació del Mestre de Montesa. Lluís GIMENO BETÍ.
- Excursionisme i toponímia en "A peu per l'Alt Maestrat" de J. M. Espinàs. Ferran GUARDIOLA NOGUERA.
- Xodos, Taga i Falcó. Antoni JAQUEMOT BALLARÍN.
- La toponímia urbana no oficial d'Atzeneta del Maestrat, Benafigos, Vistabella del Maestrat i Xodos. Josep MESEGUER-CARBÓ.
- De camí, a la recerca dels mots. Vicent PITARCH I ALMELA.
- Toponímia de Costur als protocols notarials d'Agustín i Jorge Garcés (1737-1794). Josep Miquel RIBÉS PALLARÉS.
- Topònims fronterers al massís de Penyagolosa. Enric RONCERO VENTURA.
- Zootopònims de les comarques del nord del País Valencià. Honorat ROS PARDO.
- Fredes i Penyagolosa: reflexions sobre una sèrie de mapes excursionistes. Vicençs M. ROSSELLÓ I VERGER.
- De Penyagolosa al Sénia. La toponímia àrab a les comarques històriques del Maestrat i els Ports. Vicent ROYO PÉREZ.
- Unes notes a la toponímia de Penyagolosa. Josep Lluís VICIANO AGRAMUNT.
- Jardins ignorats, de Trinitat Fabregat Chimeno. Una excursió toponímica. Àngela BUJ ALFARA.
- Correcció, actualització i enriquiment de la cartografia i la toponímia de la serra de Cardó i zones contigües. Jordi BUXONAT ABELLÁN.
- Reciprocitats entre la toponímia i la geologia en el reconeixement del territori. Xavier PLANAS BATLLE, Joan TORT DONADA et Jordi COROMINAS DULCET.
- Sobre formes, funcions i noms de roques del massís de Montserrat i del terme del Bruc. Assumpció REHUES ESTIVILL.
- Bibliografia onomàstica de les terres de la Setena de Culla i l'Alcalatén. Monografies, articles i cartografia. Jesús BERNAT, Ferran GUARDIOLA et Josep Miquel RIBÉS.

 

Fuster,1997 FUSTER, Xavier Coloma (1997): Toponímia del terme de Xert en la documentació antiga. Butlletí Interior, 1997, 70: pp.317-328. raco.cat - cuevascastellon.uji.es  revisar

 

 

BARREDA, Pere-Enric (1999): Paleotoponímia de Benassal, la Tinença de Culla i Ares. Estudis Castellonencs, N.º 8, 1998-1999, pp.667-725. dialnet.unirioja.esrevisar

 

 

FERRANDO I MURIA, Aureli (2003): L'article personal en la toponímia de Culla (Alt Maestrat). Boletín del Centro de Estudios del Maestrazgo, n.º 70, jul.-dic., 2023. Centro de Estudios del Maestrazgo (CEM). pp.50-56. cuevascastellon.uji.esrevisar

 

 

Topònims:   A   B   C   D-L   M-O  P-R   S-T   U-Z   autors

portellweb@yahoo.es