PORTELL, s. XIII (cartes pobla i altres delimitacions territorials, 1201-1232)


 

segles

segle XII

s. XII

s. XIII

s. XIV

s. XV

segle XIV

biblio

Cartes de poblament i delimitacions de territoris:

llistat    1101-1200   1201-1232   1233-1245   1246-1300    1301-1800

Topònims:   A   B   C   D-L   M-O  P-R   S-T   U-Z   autors


 

[NOTA IMPORTANT: Quan llegim documents antics, cal tenir en copte com estan datats, perquè no és el mateix que siguen “1200 anys de l'Era” que “1200 A.D. o Anno Domini”. El primer calendari citat correspon a l’Era Hispànica i el segon a l’Era Cristiana, que és l'actual. Entre l'un i l'altre hi ha una diferència de 38 anys; així, doncs, si trobem una data referida a “l'Era”, cal convertir-la al calendari actual, restant-li'n 38. Per exemple, l'any 1277 de l'Era Hispànica (que segurament estarà escrita en números romans), es correspondria a l'any 1239 de l’Era Cristiana (perquè 1277-38 = 1239).)

 

ANY

REFERÈNCIA BIBLIOGRÀFICA

 
s.XIII Aquest és el segle de la conquesta cristiana i el repartiment del territori. Ací trobareu un llistat d'algunes de les CARTES-POBLA
1202 Carta pobla de Linares de Mora i Puertomingalbo, de la comarca veÏna Gúdar-Javalambre, al bisbat de Saragossa.

Manifestum sit cunctis, quod ego, Petrus, Dei gratia rex Aragonum, comes Barchinone, per me et omnes successores meos, cum presenti conscripcione, inviolaviliter et perpetuo duratura, concedo, Domino Deo laudo, atque dono, et tibi Raymundo Cesarauguste episcopo, et totius eiusdem sedis conventui presenti aque futuro, omnibusque successoribus tuis, in frontaria sarracenorum castrum Linares et castrum de Avingalbon, quibus duobus castris hujusmodi dono et asigno terminos. Ex parte scilicet de illa Botorrida habeant pro terminis sicut aque diflunt versus ipsum castrum de Linares, ex altera uero parte sicut ambe Pene serrate includunt et dividunt versus ipsum castrum de Linares, habeant quoque pro terminis illas forcas que dicitur de Mont Lach et de Ribosito in intus usque ad Penam Golosam et de Pena Golosa usque ad Portum de Avingalon et sicut serra dividit et sendit versus Penam Calbam et de Pena Calba sicut aque diflunt versus prefatum castrum de Linares et de Vallelubrego usque ad Motoridam sicut aque diflunt versus item castrum de Linares. Predicta duo castra cum terminis prenominatis concedo, Domino Deo laudo, atque dono tibi Raymundo Cesaraugustano episcopo totoque combentui sedis eiusdem, omnibusque successoribus tuis in hunc modum [...]

[SÉNAC, Philippe (2009): La frontera aragonesa en los siglos XI y XII. Pro defensionen christianorum et confusionem sarracenorum. Territorio, Sociedad y Poder, Nº.4, 2009 [pp.151-166]. Universidad de Toulouse.] dialnet.unirioja.es


1202

Donació del castell de Fortanete ('Fortaner') per Pedro II a l'Orde de Sant Joan de Jerusalem. És el document més antic conegut sobre aquest poble i contradiu, diuen, la dita popular de que el nom del poble voldria dir "fuerte de un moro que se llamaba Anete". Com veiem, estava en plena frontera.

Sea a todos manifiesto que yo Pedro por la gracia de Dios rey de Aragón y conde de Barcelona, para el perdón y la salvación de mi alma y de todos mis antepasados, con la presente escritura duradera por siempre, en poder de Jimeno de Lavata, Maestre de Amposta, doy, recomiendo, concedo y en el presente entrego a Dios y al Santo Hospital de Jerusalén y a los actuales freires y venideros, que sirvan al señor en él, el castillo mío que se llama Fortaner, al cual asigno los términos de sus tres partes según fluyen y vierten las aguas. Pero la cuarta parte hacia la tierra de moros, cuanto pudieran conquistar y ampliar los freires, a tenor de como se estipula en los acuerdos hechos entre Nos y el Hospital, lo tengan por términos. Sin embargo hago la donacion al Hospital y freires de tal modo y con éstos términos que la tengan, conserven y posean con derecho hereditario libre, con poder y en paz en todo tiempo. [...]

Només citem la part on apareix el Collado de la Mora però cita molts altres llocs d'aquests dos pobles.

[VILLARROYA ZAERA, Jesús J. (1993): Castrum meum qui vocatur fortaner. Ontejas. Asociación Cultural de Fortanete. Número 5, Mayo de 1993.] ontejas.org


1202 Juny, 6. Calatayud. Carta pobla del castell de Manzanera, poble de la comarca veïna Gudar-Javalambre:

Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, concede a Berenguer de Entenza y a sus sucesores el castillo de Manzanera (Nota: Manzanares, b*), para que lo repueble y defienda de los sarracenos, incluyéndose en sus términos los lugares de Alpuente, Bejís, Liria y Calzada de Valencia.

* Nota de IBARRA: en otras copias dicen también "et in Boia"

[A] Original con sello.

B. Confirmación de Jaime I de 1259, ACA, Cancillería, Pergs. Pedro I, Extrainventario, Apéndice nº.1 (carp.65).

C. ACA, Cancillería, Reg. nº.11, fols.155v-156r.

D. ARV, Real Justicia, lib.11, fol.181r.

a.Ed. de C. LEDESMA, Cartas de población, nº.144, pp.169-170 (data junio)

b. Ed. SÉNAC, "La frontière aragonaise", nº.8, p.271

 

[...]

(B) Sit notum cunctis presentibus et futuris quod Ego Petrus, Dei gratia Rex Aragonum et Comes / Barchinone, per me et omnes successores meos, cum presenti conscripcione perpetuo valitura, concedo, laudo atque dono tibi Berengario de Atten / cia (Nota: Atencia, a) omnibusque successoribus tuis in fronaria sarracenorum, propter multa grata servicia que mihi contulisti et cotidie confers, locum que / apellatur Maçanera, cui siquidem loco huiusmodo (Nota: huismodi, a) asigno terminos atque dono: habeat per terminum versus partem de Sarrion .VI. milleria / tas terre, et usque partem de Alventosa quinque milleriatas terre, usque quoque partes de Alpont habeat terminum usque ab collem de / Arcubus (Nota: Archubus, a) et sicut vadit de colle de Arcubus (Nota: Archubus, a) et aque discurrunt usque partem de Liria .XII. milleriatas terre, habeat quoque per / terminum .XII. milleriatas terre usque pinarem sicut itur per calçatam usque partem Valencie, habeat etiam .XII. milleriatas / terre usque partem de Bexix et decem milleriatas terre usque Camarenam sicut itur per Senam. Cum istis autem pre / nominatis et prefixis terminis, concedo atque confirmo tibi Berengario de Attencia et tuis omnibus successoribus prefatum locum de Maçaneram ut illum / popules et in eo fortitudinem facias, ad deffensionem regni mei et sarracenorum confusionem. [...]

[ALVIRA CABRER, Martín (2010): Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica. Tomo I. p.189 (nº.328bis). Fuentes Históricas Aragonesas 52. Institución "Fernando el Católico" (C.S.I.C.) Excma. Diputación de Zaragoza. Zaragoza, 2010.] Alvira,2010-I


En la còpia de Sénac llegim el següent:

...laudo atque dono tibi Berengario de Atencia omnibusque succesoribus tuis in frontaria sarracenorum propter multa grata servicia que mihi contulisti et cotidie confers locum illum que apellatur Maçanera, cui siquidem loco huiusmodi asigno terminos atque dono: habeat per terminum versus partem de Sarrion VI milleriatas terre et versus partem de Alventosa quinque milleratas terre, versus quoque partes de Alpont habeat terminum usque ad collem de Archubus et sicut vadit de colle de Archubus et aque discurrunt; versus partem de Liria, XII milleriatas terre; habeat quoque per terminum XII milleriatas terre versus pinarem sicut itur per calçatam versus partem Valencie; habeat etiam XII milleriatas terre versus partem de Bexix et decem milleriatas terre versus Camarenam, sicut itur per semitam [sic]; cum istis autem prenominatis et prefixis terminis concedo atque confirmo tibi Berengario de Atencia et tuis omnibus successoribus prefatum locum de Maçarenam ut illum popules [...]

[SÉNAC, Philippe (2009): La frontera aragonesa en los siglos XI y XII. Pro defensionen christianorum et confusionem sarracenorum. Territorio, Sociedad y Poder, Nº.4, 2009 [pp.151-166]. Universidad de Toulouse.] dialnet.unirioja.es


1203

Octubre, 5. En Teruel, Pere II d'Aragó dóna a Arnaldo Palacín el castell de Bos, aleshores ja conquerit, també conegut com a Vall d'Ursera, situat al regne musulmà de València, dins l'actual terme municipal de Vistabella. Ens queda una mica apartada però ens sembla interessant perquè, ens diu els dos noms, tant el dels sarraïns com el dels critians. La Vall d'Ursera té una etimologia que sembla derivar de "ursus", ós, igual que passa amb el poble de les Useres.

Arxiu de la Corona d'Aragó. Barcelona. Cancelleria. Pergamí 167 de Pere I d'Aragó. Original
M.L. Ledesma. Cartas de población del reino de Aragón en los siglos medievales. Zaragoza 1991, document 145. Revisada la transcripció el 5-XII-2008 a partir d'una reproducció del manuscrit de referència, que ens ha estat facilitada per senyor Joaquín Martínez Martínez, de Múrcia

Ad noticiam cunctorum perveniat, quod ego Petrus, Dei gratia rex Aragonum et comes Barchinone, per me et per omnes successores meos, concedo, laudo, dono, et per presentem scripturam confirmo tibi Arnaldo Palacini et tuis omnibus successoribus, castrum et locum qui vocatur secundum christianos Bos, et secundum sarracenos Vallis Ursera, hoc modo videlicet quod illum locum construatis et populetis, et vos et vestri successores per hereditatem habeatis et possideatis perpetuo; ita tamen quod de illo castello et loco per me et per meos successores regnaturos in regno Aragonis, pacem et guerram contra cunctos faciatis, quandocumque et quocienscumque a me vel a meis tibi vel tuis fuerit dictum et mandatum. Et etiam quod non prodeat vel exeat malum sive dampnum terre mee et regno meo. Et si aliquid malum vel raubaria inde exiret, bona fide teneris tu et tui qui dictum castrum habuerint, predictum malum et raubariam restituere et emendare iuxta iudicium curie mee.

Assigno autem et dono terminos huic castello, de Penna Golosa usque ad collatum de Forcatis, et ex alia parte de Penna Golosa usque ad fosas de Meocide, et de fosas de Meocide usque ad rigum Sicum de illa moscarola, et sicut tenet rigus Sicus usque ad focem de campo de Açeneda et de Osea [inctus], sic dono tibi istos terminos totos intus per circuitum apud ipsum castrum. [...]

[jaumeprimer.uji.es]

Uns quants anys després, 1405, el Boi renunciarà al seu terme i esdevindrà partida del de Vistabella "per rahó de les maldats que en lo dit loch son estades en temps passats, e per pagar los sous de les cavalleries e altres del temps de la guerra de Castella, e molts altres càrrechs, als quals lo dit loch era tengut e obligat, lo dit loch sia vengut quasi a total despoblació i derruhiment..."

[BERNAT AGUT, Jesús (2015): Toponimia de Vistabella del Maestrat. Tesis doctoral dirigida per Emili Casanova Herrero. Departament de Filologia Catalana. Universitat de València. València.] roderic.uv.es


Ací tenim una altra versió:

Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, dona el castillo y el lugar de Bos*, llamado por los musulmanes Vallorsera, sito en la frontera del reino, a Arnando Palazín para que lo construya y lo pueble para servicio del rey.

* Según J. A. GARGALLO se trata del castillo de El Boy, en el actual término de Vistabella del Maestrazgo (Castellón). [La serra del Boi és la que hi ha al sud del riu Montlleó, front al Mallo, i el castell de Boy queda en la part oriental. Allà també hi ha una partida que es diu El Bou i a la vora, la Masía del Boiro. Les Useres estaria massa lluny.]

A. Carta partida, ACA, Cancillería, Pergs. Pedro I, nº.167.

B. ACA, Cancillería, Reg. nº.287, fol.148r-v (fol. ant.90r-v)

C. Traslado de 1817 de A. MIRET Y VIVES, Traslado, fols.152v-153v.

D. Traslado de 1820 de A. BOFARULL, Traslado, I, fols.203-204r.

E. Transcr. de A. IBARRA, Estudio, II, nº.LXIV (data 1).

a. Ed. de A. CDIACA, VIII, nº.XXXIV. pp.93-94 (data 4).

b. Ed. de A, LEDESMA, Cartas de población, nº.145, p.170 (data 4).

[...]

(A) Ad noticiam cunctorum perveniat quod ego Petrus, Dei gratia Rex Aragonum et Comes Barchinone, per me et per omnes successores / meos, concedo, laudo, dono et per presentem scripturam confirmo tibi Arnaldo Palatini et tuis omnibus successoribus cas / trum et locum qui vocatur secundum christianos Bos et secundum sarracenos Vallis Ursera. Hoc modo videlicet: quod illum locum construatis et / populetis et vos et vestros successores per hereditatem habeatis et possideatis perpetuo; ita tamen quod de illo castello et loco / per me et per meos successores regnaturos in regno Aragonis pacem et guerram contra cunctos faciatis quandocumque et quo / cienscumque a me vel a meis tibi vel tuis fuerint dictum et mandatum, et etiam quod non prodeat vel exeat malum sive dampnum terre mee et regno meo; et si aliquod malum vel raubariam inde exiret, bona fide teneris tu et tui qui predictum / castrum, habuerint predictum malum / et dono terminos huic castello: de Penna Golosa usque ad collatum de Forcatis, et ex alia parte de Penna Golosa usque / ad Fossas de Meocide (Meo Cide, b) et de Fossas de Meocide (Meo Cide, b) usque ad rigum Sicum de illa Moscarola, et sicut tenet rigus Sicut usque ad / Focem de Campo de Azeneda (Açeneda, b) et de Osea intus, sic dono tibi istos terminos totos intus per circuitum apud ipsum castrum. [...]

[ALVIRA CABRER, Martín (2010): Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica. Tomo II. pp.531-532 (nº.404). Fuentes Históricas Aragonesas 52. Institución "Fernando el Católico" (C.S.I.C.) Excma. Diputación de Zaragoza. Zaragoza, 2010.] Alvira,2010-II


En la Centre d'Estudis de Penyagolosa trobem informació sobre aquest castell, inclòs un interessantíssim article, del que extraem un fragment per entendre el contexte històric:

Tras la conquista de Tortosa (1148), Lleida (1149), Alcañiz (c. 1151) y, posteriormente, Teruel (1171), los cristianos estrechan de manera progresiva el cerco sobre las tierras septentrionales del Sarq al-Ándalus. A pesar de la complejidad y las dificultades intrínsecas del proceso de ocupación del territorio, tanto desde Aragón como desde Cataluña se mantiene un constante avance militar que se traduce en la ocupación, y en ocasiones colonización, de las plazas menores que separan los dominios cristianos de los castillos musulmanes que articulan la trama del poblamiento andalusí en la región. Esta dinámica se agudiza durante los últimos años del siglo XII y los primeros del siglo XIII. A instancias de la monarquía, principal impulsora del proyecto expansivo, algunos nobles y los frailes de la orden del Hospital se adueñan del enclave de La Barcella (1192) y los castillos de Benifassà (1195 y 1208) y Cabres (1210) por la parte catalana. En el lado aragonés, el protagonismo corresponde a personajes menos conocidos, pero igualmente trascendentes en el avance de la frontera, como son Arnaldo Palatzi y Gastón de Castellote, que ocupan los castillos de El Boi (1203) y El Mallo (1204), respectivamente.

En este último espacio, el río Montlleó es esencial para controlar la ruta que une la costa y el interior. Cabe recordar que este río nace en la sierra de Gúdar-Javalambre y se dirige hacia el norte para después virar hacia el sureste y unirse con la rambla Carbonera hasta conformar la rambla de la Viuda. Antes de la conquista y debido a esta importancia estratégica, la cabecera de su curso está protegida por una red de enclaves fortificados de origen andalusí que dependen del castillo de Culla y que, a pesar de su modestia, guardan una cierta jerarquía entre sí. Según se puede comprobar en las cartas pueblas posteriores a la conquista de los años treinta del siglo XIII, toda esta zona está plagada de atalayas, es decir, pequeños puntos de control del territorio, normalmente situados en lugares elevados. Aunque algunas pueden ser anteriores, es muy probable que estas modestas estructuras defensivas proliferen en la segunda mitad del siglo XII debido a la proximidad de las plazas cristianas y las recurrentes incursiones que realizan pequeñas huestes en busca de botín y esclavos.

A estas atalayas se suman tres edificaciones de mayor envergadura y seguramente con una cronología más antigua, que son los ya mencionados castillos de El Mallo y El Boi, además del de Corbó. Aunque se desconoce qué ocurre con este último enclave, es muy probable que también despierte el interés de los feudales, como sucede con los otros dos. De hecho, los cristianos se fijan en estos puntos más consistentes del sistema defensivo articulado a lo largo del río Montlleó y los llegan a ocupar a comienzos del siglo XIII, probablemente con el objetivo de asegurarse el control sobre una parte del curso fluvial en esta zona de montaña. El ejemplo de El Boi, además, ayuda a conocer el sistema empleado para hacer efectiva la ocupación de esta franja de la frontera.

A lo largo de 1203, Arnaldo Palatzí debe de protagonizar un ataque a la frontera que finaliza con la toma del castillo. Con un origen social y geográfico muy difícil de rastrear, este personaje debe de ser un hombre de armas instalado en alguna de las villas próximas a al-Ándalus, como Cantavieja, desde donde debe de lanzar cabalgadas con una pequeña hueste contra los núcleos musulmanes e, incluso, cristianos. Como Palatzí, muchos otros individuos con este perfil actúan por iniciativa propia en las inmediaciones de la frontera y, una vez han tenido éxito en sus empresas, recurren a la monarquía para obtener los títulos de posesión de las plazas ocupadas, con el objetivo de validar sus conquistas. Por su parte, la Corona aprovecha su actividad porque, de este modo, se garantiza una presión continua sobre las tierras musulmanas y también incorpora enclaves al patrimonio real, aunque queden bajo la custodia de unos personajes que no despiertan una confianza excesiva entre los monarcas.

En este contexto, el rey Pedro el Católico concede a Palatzí el 'castrum et locum qui vocatur sedundum christianos Bos et secundum sarracenos Vallis Ursera'. [...] Además de la defensa, Pedro el Católico encarga a Palatzí la colonizacion del lugar y establece los límites del nuevo castillo cristiano, que dibujan un vasto perímetro que cubre los posteriores términos municipales de Vistabella, Atzeneta y Benafigos. [...] Como ocurre con otras plazas del entorno más inmediato como El Mallo o La Mata (Royo, 2017), es muy probable que el caballero pierda el control de la fortaleza poco tiempo después de la ocupación y la expedición del documento real de donación. Más interesado en las acciones de rapiña que no en la fundación y la colonización de un nueva comunidad rural a los pies del castillo, en El Boi parece que tan sólo se instalaría una modesta hueste de Palatzí que abandonaría la plaza frente a una posible reacción andalusí. Ésta parece la propuesta más factible de acuerdo con el contexto general de la región, pues todas las posiciones tomadas durante estos años tienen que ser nuevamente ocupadas tres décadas después.

Durante el otoño de 1231, el noble Blasco de Alagón toma Morella y, a lo largo de 1232 y la primera mitad de 1233, sus ejércitos someten el resto del término general de la villa y el castillo de Culla. Seguramente, la fortaleza de El Boi también pasa a manos cristianas en este lapso de tiempo y, además, debe de quedar encuadrada dentro de los límites del castillo de Culla, pero con una particularidad respecto al resto de los lugares del nuevo señorío. En 1235, Jaime I confirma a Alagón la posesión del castillo de Culla y le concede también el castillo de Les Coves de Vinromà, tras alcanzar un pacto por el dominio de Morella. Tras la muerte del noble a finales de 1239, el castillo de Culla pasa a manos de su hija Constanza y el esposo de ésta, Guillem d'Anglesola, que inician el proceso de colonización de la carta puebla de Culla en 1244. [...] Tras la conquista, el lugar de El Boi permanece en manos de la monarquía, que se reserva la custodia seguramente por la importancia estratégica del enclave. Enfrentado con Blasco de Alagón por la posesión de Morella, Jaime I mantiene bajo su dominio un punto clave en la geografía de la zona para poder actuar militarmente contra el noble en caso de que sea necesario, al mismo tiempo que evita su fortalecimiento en la región. Más adelante, cuando el castillo de Culla pasa a manos de Constanza y Guillem d'Angresola, el monarca debe de conservar la titularidad sobre El Boi hasta comprobar el grado de fidelidad de los nuevos señores, como también sucederá con el hijo de ambos. De hecho, el rey no se desprende a lo largo de su vida de esta plaza, guardada durante todo este tiempo por un alcaide y una pequeña hueste a sus órdenes. Incluso, El Boi debe de tener un papel importante en la guerra que la monarquía mantiene contra la nobleza aragonesa y la villa de Morella entre 1261 y 1264, tras la promulgación de los Fueros de Valencia (Royo, 2018). En su trasncurso, concretamente en 1263, Blasco de Alagón, nieto del conquistador de Morella, invade los lugares de Culla, Vilafranca y Vistabella, con la intención de obtener la posesión del señorío que pertenecía a su primo Guillem d'Angresola (Royo, 2016). En este contexto, El Boi debe de ser uno de los puntos estratégicos en el movimiento de tropas reales, un posible motivo que explica la permanencia de la fortaleza en el patrimonio real. Sólo dos décadas después, tras la aparición de ciertas desavenencias entre el rey Alfonso el Franco y el alcaide Ferrís de Liçana, el Castell del Boi es concedido por el monarca a Guillem d'Anglesola. [...]

[GARCÍA BORJA, Pablo; PALMER BROCH, Joan, ROYO PÉREZ, Vicent (2020): El Castell del Boi (Vistabella del Maestrat, Castelló). Quaderns de prehistoria i arqueologia de Castelló, 2020, 30:185-201.] repositori.uji.es


1204 Gener. Huesca. Carta pobla del castell anomenat El Mallo, al terme de Mosquerola.

Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, dona a Gastón de Castellote el castillo llamado El Mallo, sito en la frontera con los musulmanes, para que lo pueble.

A. ACA, Cancillería, Pergs. Pedro I, nº.202.

B. Traslado de 1817, MIRET Y VIVES, Traslado, fols.184r-185r.

C. Traslado de 1820, BOFARULL, Traslado, I, fols.241v-242v.

D. Transcr. IBARRA, Estudio, II, nº.LXXV.

a. Ed. M. FERRANDIS, BSCC, IX (1930), p.244.

b. Ed. de A, LEDESMA, Cartas de población, nº.146, pp.171-172.

[...]

(A) Manifestum sit cunctis quod ego Petrus, Dei gratia Rex Aragonum et Comes Barchinone, per me et per meos, bono animo et spontanea voluntate dono tibi Gascon de / Castellot illud castrum quod dicitur El Mallo, ut illud populetis ad bonum et deffensionem christianorum, cui assigno hos terminos habendos, scilicet: sicut via venit de illa Mosca / rola et vadit ad illas Covas de Petro Xemenz (Xemeç, D, b.) versus castrum, et deinde sicut itur ad illum [sic] fontem de rivo Truitarum, et de eodem rivo inferius usque ad ecclesiam / quo dicitur del Cit (Delcit, D), et de rivo Truitarum usque ad rivum de los Tremols, et de rivo de los Tremols usque ad rigallum de Benahaçan (Benahacam, D), et de rigallo de Beniha / çan us que ad rivum Siccum, et citra rivum Siccum superius usque ad castellum dictum de Mallo, et de ipso castro de Mallo usque ad illum fontem de la Moscarola (Lamoscarola, D) citra / castellum illud de Mallo. Predictum autem castellum cum omnibus terminis predictis et ceteris pertinenciis suis in hunc modum tibi et tuis concedo et dono, quod de ipso castelo / per me et per meos tu et omnes succesosores tui qui illud tenuerit pacem et guerram perpetuo contra sarracenos et christianos [...]

[ALVIRA CABRER, Martín (2010): Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica. Tomo II. pp.552-553 (nº.432). Fuentes Históricas Aragonesas 52. Institución "Fernando el Católico" (C.S.I.C.) Excma. Diputación de Zaragoza. Zaragoza, 2010.] Alvira,2010-II


1204

Abril, 3. En un llibre publicat en 2012 per Pere Enric Barreda, ens parla de diverses cartes pobla de Camaron i Montroig, que estan, d'alguna forma relacionats, i una d'elles la data en 1204 però la resta de fonts consultades ho fan en 1209 (vore més avall). Totes consten com a signades el 3 d'abril, cosa que ens fa pensar que és la mateixa:

Val a dir que aquestes propietats llavors passaven d'unes mans a altres sense parar, així l'octubre de 1185, a Saragossa, dit rei havia atorgat Camaron junt a Montroig al bisbe de Tarragona, amb els seus termes i béns, i després ho confirmaria a Girona el febrer de 1196. Tanmateix, el 3 d'abril de 1204 donava Montroig a l'orde de Calatrava, que dos dies després en prenia possessió, i després, el 3 de març de 1206, després de moltes disputes amb Arnau Palatsí, li cedia la meitat del terme de Camaron, que ja no arribava a Morella.

AHN, OOMM, Carp.434, perg.262-R (cf. Uhagon 1899, 43) per al document de 1185; Ortega 1761, 40-41 per al de 1204; i per al de 1206 ARB, Cancelleria, Pere I, perg.224; reg.287, f.109-110v.

[BARREDA, Pere-Enric (2006): Crònica documentada d'Ares. I - Fonts escrites (1157-1550). pp.32-33. Dos volums. Edita: Ajuntament d'Ares (Castelló).]


1206 Març, 21. Zaragoza. Una altra carta pobla de Camarón, antic castell pròxim a Castellote després d'una que es va fer en 1194.

Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona y señor de Montpellier, resuelve con Arnaldo Palacín una cuestión heredada desde tiempos de su padre, el rey Alfonso el Trovador, sobre el castillo y la villa de Camarón (Camarena), conviertiendo la mitad de ambos en propiedad y otorgándole la otra mitad para que la tenga por el rey según uso y costumbre de Barcelona.

A. Carta partida, ACA, Cancillería, Pergs. Pedro I, nº.224.

B. ACA, Cancillería, Reg. nº.287, fol.109r-110v.

C. Traslado de 1817 de A. MIRET Y VIVES, Traslado, fols.204v-206r.

D. Traslado de 1820 de A. BOFARULL, Traslado, II, fols.14v-15v.

E. Transcr. de A. IBARRA, Estudio, II, nº.LXXXIX.

a. Ed. A. SERRANO FERRER y A. MARTÍN COSTEA, Mas de las Matas, II, Mas de las Matas, GEMA, 1982, pp.51-56.

[...]

(A) In nomine Domini. Manifestum sit omnibus tam presentibus quam futuris, quod post multas et varias contenciones que mote fuerant inter dominum Petrum Regem Aragonum, Comes Barchinone et Dominus Montispessulani / et dominum Regem Ildefonsum, bone memorie patrem eius, et Arnaldum Palatini super castro et villa de Camarone et terminis eius, tandem ad hanc devenuerunt compositionem inferius subscriptam. / Ego itaque Petrus, Dei gratia Rex Aragonum, Comes Barchinone et Dominus Montispesulani, dono, laudo et concedo tibi Arnaldo Palatini et toti tue proieniei et posteritati in perpetuum totam medietatem ab inte / gro castri et ville de Camarone et omnibus terminorum suorum et pertinentiarum in heremis, populatis, vallibus, montanis, nemoribus, silvis, aquis, pascuis, piscationibus suis et in omnibus / introitibus, exitibus, appendiciis et tenedonibus suis. Et dono etiam tibi et tue proieniei et posteritati in perpetuum medietatem omnium exituum et redituum atque proventium in omnibus supra / dictis que admodum terminatur predictum castrum et villam de Camarone: ex una parte usque ad serram de Vallipo sicut aque vertint et descendint versus Camaronem; et ex alia parte / usque ad serram de Valle de Nuçe sicut aque vertunt versus Camaronem; et ex alia parte usque ad exitum capitis de Valle bovera quod est versus Morellam; ex alia vero parte usque ad / villarium de Aumfigo sicut infra hos terminos includintur dono, laudo et concedo tibo prenominato Arnaldo / Palatini et omni tue proieniei et posteritati per tuam propriam et tuorum francham hereditatem, ad vendendum, impignorandum, dandum seu commutandum et ad omnes voluntates tuas turoumque / liberas faciendas. [...]

[ALVIRA CABRER, Martín (2010): Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica. Tomo II. pp.700-701 (nº.603). Fuentes Históricas Aragonesas 52. Institución "Fernando el Católico" (C.S.I.C.) Excma. Diputación de Zaragoza. Zaragoza, 2010.] Alvira,2010-II


En un llibre publicat en 2012 per Pere Enric Barreda, ens parla d'aquesta carta pobla i d'algunes més relacionades:

Val a dir que aquestes propietats llavors passaven d'unes mans a altres sense parar, així l'octubre de 1185, a Saragossa, dit rei havia atorgat Camaron junt a Montroig al bisbe de Tarragona, amb els seus termes i béns, i després ho confirmaria a Girona el febrer de 1196. Tanmateix, el 3 d'abril de 1204 donava Montroig a l'orde de Calatrava, que dos dies després en prenia possessió, i després, el 3 de març de 1206, després de moltes disputes amb Arnau Palatsí, li cedia la meitat del terme de Camaron, que ja no arribava a Morella.

AHN, OOMM, Carp.434, perg.262-R (cf. Uhagon 1899, 43) per al document de 1185; Ortega 1761, 40-41 per al de 1204; i per al de 1206 ARB, Cancelleria, Pere I, perg.224; reg.287, f.109-110v.

[BARREDA, Pere-Enric (2006): Crònica documentada d'Ares. I - Fonts escrites (1157-1550). pp.32-33. Dos volums. Edita: Ajuntament d'Ares (Castelló).]


1208

Carta pobla d'un lloc de la comarca Gúdar-Javalambre anomenat Las Cuevas de Domingo Arquero (Las Covas de Dominico Arquero), baix del castell de Linares de Mora. Important no confondre-les amb Cuevas de Pedro Jiménez (Couas de Petro Xemenz), prop de Mosquerola; o Las Cuevas de Portalrubio (Cobas), prop de Montalbán; o les Coves de Berig, en terme de Castelló. Ara, en aquest punt, segons la cartografia (sigpac) hi ha un Mas de Cuevas y Pajar de Cuevas.

In Christi nomine sit notum cunctis quod nos Petrus Dei gratia, rex Aragonesium et comes Barchinnonensis attendentes multa grata, utili, et necessaria servicia, que ordo Silve-Majoris et frares de Alcala semper michi et terre mee fecerunt et faciunt, ob remedium anime mee omniumque predecessorum meorum, ad exaltationem fidei christiane et ad confusionem inimicorum crucis Christi, cum hac presenti scrpiptura in perpetuum valitura, corde bono et spontanea volunate, damus et concedimus et laudamus ad populandum universis fratrius de Alcala, presentibus et futuris, locum illum qui dicitur Las Covas de Dominico Arquero, que sunt subtus castrum de Linars, cum his terminis et affrontationibus inferius scriptis. Ex una parte est rivus qui nascitur a radice castelli de La Moschorola, et cadit in rivo de Linars et de alia parte el cerco qui venit de Peñasalba et cadit in eodem rivo de Linars. Ex tertia parte el cabeço qui dicitur de Lacalador los Pardos de ella equa intus stando usque ad illos ermaniellos de Arenoso Chielviella, intus stando usque ad portam de Villamalcha et ex inde usque ad Pennam gulosam ab Ingaluvon de Riuvo intus stando usque ad portum de Abingalbon. Sicut istis terminis et affrontationibus includuntur undique jam dicte Cove. [...]

[LÉPICIER (1859): Archives Historiques du départament de la Gironde. Tome Premier. Bordeaux. Chez E.-G. Gounouilhou, imprimeur de la Société. Place Puy-Paulin, nº 1. M DCCC LIX.]  books.google.es


En la versió aragonesa de la wikipèdia, on tantes coses trobem sobre toponímia medieval, cita els topònims amb algunes variants:

[...] damus et concedimus et laudamus ad populandum universis fratribus de Alcala, presentibus et futuris locum illum qui dicitur las covas de Dominico Arquero, que sunt subtus castrum de Linras (*Linars), cum his terminis et affrontationibus inferius scriptis: ex una parte est rivus qui nascitur a radice castelli de la Moschorola et cadit in rivo de Linras (*Linars), et de alia parte el cerro qui venit de penna (Calba) et cadit in eodem rivo de Linras (*Linars), ex tercia parte el cabeço qui dicitur de Lacalador los pardos de illa cequia intus stando usque ad illos ermaniellos de Arenos Chilivella, intus stando usque ad portam de villa Malcha, et ex inde usque ad Pennam gulosam ab Ingaluvon de Riuvo intus stando usque ad portum de Abingalbon. Sicut istis terminis et affrontationibus includuntur undique iamdicte cove. [...]

Nota: També transcriu la carta pobla d'Alcalà de la Selva, de 1194, i ahí sí que diu Linars:

[...] dedi terminos ad predictos fratres de Alcala scilicet mihi fuit simile et divisi eos hoc modo: a Fonte Vallis Spine usque ad Alcala et de vilario Guillelmi Porterii usque ad Alcala et de rivo de Prato rotundo qui venit de Motorrita usque ad Alcala et de Linars usque ad Alcala, sicut barranchus fundior dividit et de palomario qui est iuxta castellum de Camps usque ad Alcala mesquita intus stante et de Campet seco o de Mora sursum usque ad Alcala, Aumedela intus stante. [...]

[an.wikipedia.org]

Nota: Sembla que aquestes Covas de Dominico Arquero són l'actual Castellbispal, territori que en l'actualitat forma part del terme de Linares de Mora. El professor Solsona Benages ho té molt clar:

El Católico fijó, como se ha visto, los términos de los castillos de Linares y Puertomingalvo para que fuesen poblados; los límites de la carta de donación se extienden hasta Fortanete, ocupando parte de Valdelinares, Gúdar, y seguramente, Castelvispal. Esta población, hoy anexionada a Linares de Mora, parece identificarse con el lugar denominado Las Cuevas de Domingo Arquero: en marzo de 1208 Pedro II concedió el lugar y sus términos "ad populandum" a los monjes de Alcalá de la Selva. No cabe ninguna duda de que el "locum illud qui dicitur Las Covas de Dominico Arquero" se corresponde físicamente, por el testimonio de los topónimos documentados, con el término de Castelvispal. La forma 'Castel Bispal' parece documentarse por vez primera en 1262, con ocasión de a elección de "quiñoneros", repartidores y pobladores de una extensa superficie que abarcaba Mosqueruela, Valdelinares y Peña Calva (topónimo desaparecido actualmente pero que, durante el siglo XIII comprendía al actual Nogueruelas y parte de Linares) (véanse los documentos 205 y 208 de las Cartas de Población... de Ledesma) (pàg.30)

[SOLSONA BENAGES, F. Javier (2001): Estudio toponímico del término municipal de Puertomingalvo (Teruel). Col·lecció "Estudis Filològics", Núm. 7. Universitat Jaume I. Castelló.] books.google.co.cr (vista parcial)


Una altra versió on apareixen els topònims un pèl diferents. És de Ledesma i recollida en un llibre sobre Puertomingalvo:

(...) locum dicitur Las Covas de Dominico Arquero que sunt subtus castro de Linares cum hiis terminis et afrontationibus inferius scriptis: ex una parte est rivis qui nascitur a radiçe castelli de La Moschorola et cadit in rivo de Linares et de alia parte el çero qui venit de Pena Calva et cadit in eodem rivo de Linares, ex tercia parte el cabeço qui dicitur del Atallador, los prados de Illa Equa intus Estadon usque ad illos Ermanyellos de Arenos, Chilviella intus Estadon usque ad Portam de Vila Malcha et ex inde usque ad Pennam Golosam, Abigalvvon de (riuo) intus Stadon usque ad Portum de Abingalbon"; vid. M.ª L. LEDESMA RUBIO, Cartas de población del reino de Aragón..., p.177. (nota 21 en pàg.108)

[MEDRANO ADÁN, Javier (2006): Puertomingalvo en el siglo XV. Iniciativas campesinas y sistema social en la montaña turolense. Monografías turolenses, 2. Instituto de Estudios Turolenses y Ayuntamientos de Puertomingalvo. Teruel.] ieturolenses.org


1208

Novembre, 22. Pere II d'Aragó dóna a Guillem de Cervera el lloc de Benifassà. En la web de la UJI trobareu el text complert.

Edició d'Enric Guinot Rodríguez. Cartes de poblament medievals valencianes. València 1991, pp. 87-89

In Christi nomine. Sit notum cunctis quod nos, Petrus, Dei gratia rex Aragonum et comes Barchinone; cupientes terram nostram populare et reddere populosam et eius ampliationi et propagationi propensius intendere, sicut decet, damus, concedimus et laudamus cum hac presenti scriptura perpetuo valitura vobis, Guillermo de Cervaria, et omni progeniei et posteritati vestre, in perpetuum, ad populandum et edificandum et meliorandum, locum illum nuncupatum Benifazza, in termino civitatis Dertuse, cum omnibus terminis et terminentiis, et pertinenciis suis, cum heremis omnibus et populatis, cum aquis et rivis, et fontibus, cum montibus et planis, et rupibus et petris, cum nemoribus et garricis, cum paschuis et pascheriis, pratis et herbis, lignis et arboribus, cum furnis et molendinis, et cum vallibus et torrentibus, et cum aliis omnibus que dici vel excogitari vel dari vel assignari possunt.

Tali modo quod locum istum predictum, cum terminis suis assignatis et assignandis edificetis, populetis, plantetis et melioretis, et habeatis illum et possideatis cum omnibus supradictis plenarie et potenter, vos, et posteri vestre omnes per nos et successores nostros omnes, in feudum et honorem, ad consuetudinem Barchinone, per secula cuncta. [...]

Datum Barbastri, X kalendas decembris era M. CC. XL. sexta, anno Domini Incarnationis M. CC. octavo, per manum Ferrari, notarii nostri. Sig+num Petri, Dei gratia regis Aragonum et comitis barchinonensis. Testes huius rei sunt comes Sancius, Eximenus Cornelli, Assalitus de Gudal, Garsias Romei, Azcennarius Pardi, Martinus de Caneto, Guillermus de Alcalano, Bernardus Ermengaudi, Arnaldus de Medalis, P. de Stangro, Pontius de Villamaiori, Albarus Guterriz, maiordomus, Garsias Guterriz, Didacus Ferrandi, P. Lahyn. Ego Ferrarius, notarii domini regis hoc scribi feci mandato ipsius, loco, die et era et anno prefixis.

[jaumeprimer.uji.es]


1208

Carta pobla de Mont-roig, de Pedro II d'Aragó als "calatravos". En altres fonts en trobem una de 1209 que podria ser la mateixa. Caldrà comprovar-ho. Ho trobem en un treball molt interesant de José Ángel Sesma sobre les guerres en l'Edat Mitjana:

El otro bloque de la caballería rural puesta puesta en pie simultáneamente [...] se dio a través del desarrollo de las Órdenes Militares, primero Templarios, Hospitalarios y Santo Sepulcro, después, Calatrava, Montesa, Santiago, Montegaudio, que recibieron posesiones en regiones fronterizas de complicada defensa, como expresivamente dice el documento de Pedro II de Aragón de 1208, que donaba el castillo de Monroyo a los calatravos, que estaba "donde nadie deseaba recibirlo" porque los frailes "no temían exponer sus personas y bienes". No sólo los monjes estaban dispuestos para la guerra, también los que acudían a repoblar sus dominios debían estarlo, como peones los que recibían parcelas menores y con caballo los mejor dotados. Las condiciones de asentamiento fijaban el tiempo de su reclutamiento obligatorio anual siguiendo al maestre o a su comendador a "hacer la guerra o cabalgar". El incumplimiento era penalizado con fuertes multas y la asistencia llevaba aparejada recibir la parte estipulada en el reparto del botín. Las Órdenes se reservaban, siempre, el quinto del ganado y cautivos moros. [...]

[SESMA MUÑOZ, José Ángel (2005): Reflexiones en torno a la guerra en la historia de la plena Edad Media (guerra, ejército y sociedad en Aragón. Siglos XI-XIII). p.244. Cuadernos del CEMYR, ISSN 1135-125x, Nº 13, págs. 229-248.] pdf en ull.es


1209 Abril, 3. Carta pobla de Mont-roig a "Martino Martini honorabili magistro domus de Alcañiz", que és clavat al que uns anys abans, en 1197 dóna a l'església de Tarragona. I hi afegeix Ejulve i Molinos.

In Christi nomine. Sit notum cunctis quod nos, Petrus, Dei gratia rex Aragonum et comes Barchinone, pro salute et remedio anime mee et parentum meorum et honore Dei et defensione christianitatis et paganorum oppressione, corde bono et animo volenti, donamus, concedimus et laudamus in perpetuum Domino Deo et eius gloriose Genitrici Virgini Marie, et vobis, Martino Martini honorabili magistro domus de Alcañiz, et per vos eidem domui et fratribus eiusdem presentibus et futuris, castrum Montis Rubei cum omnibus terminis et pertinenciis et affrontationibus suis. Termini autem eiusdem castri incipiunt a oriente ad portum de Mezquin, et transeunt per Furnos et per Moreram et colligunt atque includunt Turrem Ferri et vadunt per medium rivum de Tastavins, qui decurrit ipsi terminos Montis Rubei et terminos Fontis Spatule usque ad locum ubi conbivunt in unum aque Montis Rubei et Pinne Rubee et Pine Floris, et ascendunt per sumitatem Serre Fontis Spatule et includentes Prata de Avinadaza, vadit per rivum de Pinna et directe perveniunt ad portum Marie; a meridie incipiunt termini a portu Marie et exeunt ad capud serra de Benifaza et vadunt per summitatem serre de Bel, et exeunt ad caput Vallisbone et ascedentes per serram de Benavit, exeunt ad Almenarellam; a occidente incipiunt termini ab Almenarella, et descendunt per viam castri et exeunt ad Nugerolam, et transeuntes per campel de Abincidel, et per Salcarm, et recolingentes atque includentes Cannatam de Berix, vadunt ad portum de Mezquin; a circio vadunt termini per alta cacumina portum de Mezquin et reventuntur ad Furnos predictos. Donamus etiam vobis predictis Pinar de Thebaro usque ad Portus de Thebaro, et donamus proptera vobis eidem molinaria omnia ad facienda molendina quicumque et qualiacumque volueritis in illis locis, in quibus rivus qui dicitur Tastavins commiscetur cum aqua Montis Rubei et alibi ubicumque molendina facere potueritis. Hec autem omnia donamus et concedimus vobis dicto magistro et fratribus de Alcaniz, nunc et semper, cum pratis, et piscariis, et montagiis, cum terris cultis et eremis, cum fontibus, rivis et aquis universis, cum arboribus et lignis et nemoribus, cum montanis et vallibus et planis, cum cultis omnibus et eremis, cum omnibus apendiciis et pertinentiis, et cum omnibus utensilibus suis, cum hortibus, munitionibus et forteciis, que ibi sunt alicubi et erunt in futuro, aut fieri potetrit ullo modo, cum toto dominio et senioratico, cum molendinis et funris et mercatis et lezdis, et portaticis, et exeatis atque pedaticis, cum lucaris sive foresteriis, cum fabricis et venationibus, et trobis et accidentibus sive excautis, et ad ultimum, cum omnibus regalibus et cum omnibus que ad potestatem terre spectans et pertinent

[...] I en aquesta carta pobla afegeix:

Preterea damus et concedimus et laudamus vobis, prenominato Martino Martini, magistro, et domui et fratribus de Alcaniz et successoribus vestris in perpetuum castrum et villam de Molins, et castrum et villam de Xulve, cum omnibus terminis et pertinentiis suis, et cum omnibus exitibus et expletis, et cum omnibus directis, et aliis omnibus que ibi habemos et habere debemus, et accipimus unquam in vestrum jus et dominium tradimum et transferimus sicut in nostro nostrorumque retentu, sicut melius dici et intelligi potest ad communem utilitatem vestram et domus vestre, cum homnibus et feminis que in his locis sunt et erint aut esse poterint unquam. Damus et concedimus etiam vobis, dicto magistro, et domui et fabribus de Alcaniz in perpetuam totum herbaticum et montaticum omnium ganatorum sive pascarium omnium terminorum de Alcaniz et de Monte Rubeo et de Xulve et de Molins, ita quod numquam deinceps nos et aliquis per nos, et quilibet alius homo vivens in predictis castris et locis [...]

[SÉNAC, Philippe (2009): La frontera aragonesa en los siglos XI y XII. Pro defensionen christianorum et confusionem sarracenorum. Territorio, Sociedad y Poder, Nº.4, 2009 [pp.151-166]. Universidad de Toulouse.] dialnet.unirioja.es


En una versió que trobem en un llibre de 1761 anomenat "Bullarium Ordinis militae de Calatrava" trobem una altra lectura i, a més, ens diu quin dia es va fer (3 d'abril):

...termini autèm ejusdem Castri incipiunt à Monte ad Portum de Mezquin, et transeunt per Furnos et per Moreram, et colligunt, atque includunt Turrem Ferri, et vadunt per medium rivum de Tastavins, qui discurrit inter terminos Montis Rubei, et terminos Fontis Patulae, usque ad locum ubi conveniunt in unum aque Montis Rubei, et Pinnae Rubae, et Pinae Floris, et ascendunt per summitatem Serrae Fontis Patulae, et includentes prata de Avinadazza, vadit per rivum de Pinna et directè perveniunt ad Portum Mariae; deindè incipiunt termini à Portu Mariae, et exeunt sicut includit serra de Benifazza, et vadunt per summitatem Serrae de Bel, et exeunt ad caput Callis Ibone, et ascedentes per Serram de Abenaurth, exeunt ad Almenarellam; ab occidente incipiunt termini ab Almenarella, et descendunt per viam Carri, et exeunt ad Nugerolam, et transeuntes per Campel de Abincidel, et per Salcarm, et recoligentes atque includentes Canatam de Berix, vadunt ad Portum de Mezquin Acircui vadunt termini per alta càcumina Portuum de Mezquin, et revertuntur ad Furnos predictos. Donamus etiam vobis praedictis Pinar de Thebaro usque ad Portus de Thebaro, et donamus propterea vobis eisdem molinaria omnia ad facienda molendina quicumque, et qualiacumque volueritis in illis locis, in quibus rivus, qui dicitur Tastavins, commiscetur cum aqua Montis Rubei et alibi ubicumque molendina facere potueritis. Haec autèm omnia donamus, et concedimus vobis dicto Magistro, et fratribus de Alcaniz...

[...]

Praetereà damus, concedimus, et laudamus vobis, praenominato Martino Martini Magistro, et domui, et fratribus de Alcaniz, et successoribus vestris, in perpetuum, Castrum, et Villam de Molins, et Castrum, et Villam de Xulve, cum omnibus terminis et pertinentiis suis...

[...]

Datum Trach. tertio Nonas Aprilis, anno Dominicae Incarnationis millesimo ducentesimo nono, per manum Ferrarij Notarij nostri.

[ORTEGA ET COTES, Ignatij Josephi de -et al.- (1761): Bullarium ordinis militiae de Calatrava, per annorum seriem nonnullis. Donationum, Concordiarum, et alijs interjectis Scripturis. Congestum. Regio diplomate compilatum, et in lucem editum. Pàg.40 (Scrip.IX). Matriti: Ex Typographia Antonij Marin, anno MDCCLXI.]  books.google.es


Per internet, agafem al vol un fragment que ens diu que és el document 148 i que duia un segell, etc.:

[147] Traslado de la donación del castillo de Monrolyo [sic, per Monroyo] con sus yglesias al obispo de Tarragona, lo que dio al Rey don Pedro de Aragon. Año 1196. Sacado 1291.

[148] [Al margen: Molinos, Monroyo, Exulve] Donación del Rey don Pedro de Aragon del lugar y castillo de Monroyo y de Molinos y Exulve con sus términos y derechos temporales y eclesiásticos. Año 1209. Tiene sello de cera en pendientes de seda amarilla. Son los dichos vezinos de Monroyo y de Exulve y de Molinos exentos de pechos por privilegios del Rey don Jayme de Aragon que estan en el caxon 26, nº 8, 9.

[Cuadernos de Aragón (1990) - Volumen 21] books.google.es


Finalment, en un llibre publicat en 2012 per Pere Enric Barreda, ens parla d'aquesta carta pobla i d'algunes més relacionades, però la situa el mateix dia -3 d'abril- però de 1204 i no de 1209!!! (si és que és la mateixa):

Val a dir que aquestes propietats llavors passaven d'unes mans a altres sense parar, així l'octubre de 1185, a Saragossa, dit rei havia atorgat Camaron junt a Montroig al bisbe de Tarragona, amb els seus termes i béns, i després ho confirmaria a Girona el febrer de 1196. Tanmateix, el 3 d'abril de 1204 donava Montroig a l'orde de Calatrava, que dos dies després en prenia possessió, i després, el 3 de març de 1206, després de moltes disputes amb Arnau Palatsí, li cedia la meitat del terme de Camaron, que ja no arribava a Morella.

AHN, OOMM, Carp.434, perg.262-R (cf. Uhagon 1899, 43) per al document de 1185; Ortega 1761, 40-41 per al de 1204; i per al de 1206 ARB, Cancelleria, Pere I, perg.224; reg.287, f.109-110v.

[BARREDA, Pere-Enric (2006): Crònica documentada d'Ares. I - Fonts escrites (1157-1550). pp.32-33. Dos volums. Edita: Ajuntament d'Ares (Castelló).]


Sánchez Adell, en la introducció d'un llibre sobre Morella i les aldees al segle XIV, parla dels inicis:

Las aldeas que componían la comunidad eran las siguientes: Çorita, Palanques, Ortells, Villores, Forcall, Todolella, Olocau, La Mata, Cinctorres, Castellfort, Vilafranca, Catí, Vallibona, Herbés Jussans, Herbés Sussans y Xiva de Morella, más los lugares que constituían la Tinença de Benifaçà: Fredes, Coratxar, Boixar, Castell de Cabres, Ballestar, Bel y Pobla de Benifaçà. En total, incluidos los de la propia Morella, los términos generales de la comunidad venían a sumar una superficie muy próxima a los 1.100 km2. [S'oblida de Portell!]

Gran parte del territorio del castillo de Morella era considerada a mediados del siglo XII como perteneciente a la comunidad de Alcañiz. En 1157 otorga Ramón Berenguer IV la carta-puebla de esta ciudad, y al señalar los límites de sus tierras por parte sur los fija en la misma línea (salvo la no inclusión de Catí) que constituirá la frontera entre Morella y Cervera en todos los señalamientos conocidos. [...]

Estos mismos límites meridionales se repiten en la carta-puebla de Camarón (lugar desaparecido y posiblemente situado entre Mas de las Matas, Ayguaviva y Ginebrosa), otorgada en octubre de 1194. Camarón fue uno de los primeros lugares segregados de la gran comunidad de Alcañiz. [...]

Otra vez se repiten los mismos límites ent la carta-puebla de Monroyo, dada en 3 de abril de 1209, aunque la descripción procede a la inversa que en las dos anteriores: Benifassà, Bel, Vallibona, Almenarella. (p.85-86)

[SÁNCHEZ ADELL, José (1982): La Comunidad de Morella y sus aldeas durante la Baja Edad Media (Notast y Documentos). Estudios Castellonenses, N.º 1, pp.73-181.]  dialnet.unirioja.es (pdf)


1209

Fent una carca sobre 'Portell', trobem una carta pobla molt curiosa que, encara que no té res a veure amb el nostre poble, cita algun topònim curiòs:

Veamos otro ejemplo de término municipal delimitado por la autoridad real, en este caso la del rey Pedro II de Aragón, cuando, en 1209, concede la villa de Candasnos al monasterio de Sigena, de cuyo señorío entró a formar parte. El monarca entrega:

Locum nuncupatum Campus Asinorum, sicut affrontat: ab oriente, in locum apelatum Portellatam de Campo Asinorum [seran encebros?] et in vallem que dicitur de Avinorca usque ad illum locum qui vocatur Petros; et miridie, inviam que ducit ad vallem de Orriis [a Vistabella, hi ha una foia d'Ores] vel ad Casp et transit circa prenominatum locum de Petros et per vallem de Loparolis et intrat in vallem Cornam usque ad vallem de Latronibus; ab occidente, in vallem qui vocatur de Latronibus usque ad caput eiusdem vallis; et cireci vel aquilone, in altionem serram que est inter vallem de Latronibus et bassam que dicitur bassa de Cagallons [com, antigament, la font del Pilar, de Portell], et ita per predictam serram et per predictam vassam redit ad supranominatam Portellatam... (p.102)

[UBIETO ARTETA, Agustín (2007): Las comarcas en la historia. En El libro de las comarcas de Aragón. Zaragoza: Fundación Economía Aragonesa. pp.81-102.]  derechoaragones.es


1210 Febrer, 4. Huesca. Carta pobla de Castell de Cabres.

Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, otorga carta puebla a Castellfabib y entrega a Artaldo de Alagón el Castell de Cabres, situado junto a Benifassà, en la extremidad de Vallibona y en la frontera de Morella, para poblarlo.

B. AHN, Cód. 1126-B: Códice del monasterio de Santa María de Benifassà, fols.89v-90v.

a. Ed. GUAL, Precedentes, nº.XLVII, p.232-234.

[...]

(a) Instrumento domini regis Petri dantis castrum de Capris dompno Artaldo de Alagone, militi, ad populandum et sine aliquo vinculo. Era 1248, anno Domini 1210.

In Christi nomine. Sit notum cunctis quod nos Petrus, Dei gratia Rex Aragonum et comes Barchinone, damus, concedimus et laudamus vobis dompno Artaldo de Alagone et omni progeniei et posteritati vestre in perpetuum per vestram hereditatem castrum nuncupatum de Cabres, quod est situm iuxta Benihaççan, in capite Vallisbone, in frontaria Morelle. Cuiquidem castro de Cabres hos terminos in perpetuum assignamus: ab introitum calçate de Belle, extremo de Vinazan, iuxta caput serre Vallisbone, usque in caput eiusdem Vallis, et vadit ferire de capite Vallisbone in fonte de Cubo, et de fonte Cubi vadit ad Herber medianum, et de Herber mediano vadit ad Coraian, et de Coraian vadit ad fundum de Arannonali, et de fundo eiusdem Arannonalis vadit terminos per Guardias de Maria intus de Cova, et de Cova vadit terminus in serra de villari de Fredes, et de capite eiusdem villariis de Fredes vadit ferire in serram de Vinazan, et de illa serra vadit serra serra usque in calzadam de Biel. Sicut autem iste affrontaciones includunt damus vobis predictum castrum per vestram hereditatem

[...]

Datum in exercitu iuxta Castellum Habib [Castielfabib], ipso iam capto, VIIº. kalendas septembris, per manum Ferrarii notarii nostri, Era Mª CCª XXXXª octava.

[ALVIRA CABRER, Martín (2010): Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica. Tomo III. pp.1129-1130 (nº.1075). Fuentes Históricas Aragonesas 52. Institución "Fernando el Católico" (C.S.I.C.) Excma. Diputación de Zaragoza. Zaragoza, 2010.] Alvira,2010-III


1212

Artal de Luna, Eiximèn López, dona Toda i dona Urraca, fan donació a Blasco de Alagón del lloc de Castiel de Cabras. Encara que als de Portell no ens afecte directament, la citem ací per a que quede constància:

Arxiu de la Corona d'Aragó. Barcelona. Comtat de Sàstago. Pergamins, nº 4. Original
Garcia Edo, Vicent. "Blasco de Alagón". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. 1986, p. 413

Hec est carta et memoria de donativo quam facimus ego, Artaldus de Luna et Eximinus Lopez et domina Tota et domina Orracha; bono corde et spontanea voluntate damus et concedimus vobis, domino Blascho de Alagone, villam et castrum de Capras, cum omnibus directis et pertinentiis suis, et cum omnibus rebus que ibi habemus et habere debemus, scilicet cultum et heremum et populatum, cum introitibus et exitibus suis, salvum et liberum, franchum et quitium, sicut melius et plenius dici vel intelligi potest, ad vestrum vestrorumque voluntatem, vos, racionis generatio vestra per secula cuncta. Et ut predictam donationem melius et firmius habeatis, damus vobis fidanziam de salvetate per furum terre Martinum Lopiz de Volas, quod ipse faciat vobis et vestris et cui volueritis habere et possidere, predictum donativum in pace et sine interdicto omnium personarum.  Et ego Martinus Lopiz de Volas, hanc fidanciam libenter concedo, sine omni vestro vestrorumque inganno. Huius rei testes sunt, qui hoc viderunt et audierunt, dominus Lop Ferrerech et Martinus Lopiz de Novals. Facta carta sub era Mª. CCª. Lª. Artusius scripsit hanc cartam, et hoc signum fecit +.

[jaumeprimer.uji.es]


1212 Novembre, 29. Zaragoza. Confirmació de la carta pobla de Cantavella. Portell en aquesta carta pobla queda dins de la Batllia de Cantavella!!

Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, confirma la concesión de la villa y las tierras de Cantavieja a la Orden del Temple hecha anteriormente por su padre, el rey Alfonso el Trovador, a la Orden del Santo Redentor (abril 1196), enfranqueciendo a sus pobladores y fijando sus términos.

A. Original con restos del cordón del sello, AHN, OOMM, San Juan, carp.651. nº.1.

B. Traslado autorizado de 1237, AHN, OOMM, San Juan, carp.651. nº.2.

C. Copia fin. s.XIV en mal estado, AHN, Cód.660-B: Cartas de población y fueros de Cantavieja, Mirambel, Tronchón, Villarluengo, etc., fol.1r.

D. Copia s.XIII sin signos ni testigos, ACA, Cancillería, Reg. nº.309. Cartulario Menor del Temple, fols.60v-61r.

E. Trad. cat. fin. s.XIII, AHN, Cód. nº.597-B: Cartulario lemosino del Temple y del Hospital, nº. 162, pp.233-234.

F. Trad. cat. fin. s.XIII, AHN, Cód. nº.598-B: Cartulario lemosino del Temple y del Hospital, nº. 67, pp.107-109.

G. Documento en papel, AIET, Archivo Municipal de Cantavieja, Sección I: Concejo, nº.1, Rollo 53, Fot.11-30.

a. Ed. de D. GUAL, Precedentes de la reconquista valenciana, nº.LIV, pp.238-239.

b. Ed. fragmentaria GUAL, Cartas Pueblas, p.18.

c. Trad. inglesa parcial FOREY, The Templars, p.217.

 

Reg.: ACA, Varia de Cancillería, vol. nº.1: Inventarios y escrituras de los Templarios, fol.81v (con dibujo en el margen de la cabeza de un rey). AGUIRRE, MOLES Y ABOS, Catálogo, II, AM Cantavieja, Sección I (Concejo), nº.1, p.149.

 

Cit.: GUAL, Precedentes, p.209, n.114 y 211-212. FOREY, The Templars, p.217. BENITO RUANO, E., La Encomienda Templaria y Sanjuanista de Cantavieja (Teruel), Homenaje a Lacarra, III (1977), pp.146-166, esp. p.151. UBIETO, Historia de Aragón. La formación territorial, p.274. LEDESMA, Templarios, p.152. LEDESMA RUBIO, Mª.L., La colonización del maestrazgo turolense por los Templarios, Aragón en la Edad Media, V (1983), pp.69-93, esp. p.76. UBIETO, Historia de Aragón. Los pueblos y despoblados, I, p.348.

(A) Carta de la donacio de Cantaveila e de sos termes, e de franqueses daquel loc, en a.

 In Christi nomine. Sit notum cunctis quod nos Petrus, Dei gratia Rex Aragonum et Comes Barchinone, volentes terram nostram populare et maxime illam que posita est in fron / taria sarracenorum, et pie etiam recordacionis domini Ildefonsi, patri nostri illustris Aragonum Regis, vestigia prosequi, bono animo et spontanea voluntate, per nos et omnes successores nostros / damus et cum hac presenti carta perpetuo valitura assignamus et concedimus et laudamus vobis dilecto nostro fratri Guillelmo Catelli, honorando Magistro domus Milicie Templi in partibus Provincie / et quibusdam Hyspanie, et per vos domui vestre et ville et populacioni de Canta vella quam quondam diu est dominus Rex pater noster predictus dedit et concessit domui et fratribus Sancti Re / demptoris, sicut in cartis inde ab eodem confectis plenius continetur, et universis populatoribus eiusdem ville de Canta vella presentibus et futuris in perpetuum hos omnes terminus inferus scrip / tos: a fossa Cornilionis videlicet sicut vadit ad covam de Roncino, et sicut predicti termini proceduntur usque ad penam de Ovillera et ad covam Candell et ad turrem de Codon / nera, infra quos concluditur totum podium Dominici Fortunii, sicut proceduntur usque ad turrem de Malefas, tota mata Enecii Sancii intus comprehensa et stante, et deinde / sicut itur ad molam Sarinane, ad castrum de Zeluerne, et exeunt ad Alcantarellam et sicut rivus de Turris vadit Ecclessiam de Cit et covis de Cit stantibus inter eosdem, / et sicut vadit per rivum de Turris ad sursum et procedunt predicti termini ad Casellas de Atto Orella et inde exeunt ad Lacunam Nigram infra stante podio de Atto Orella, et sicut / proceduntur usque ad collatum de Moça umbris Furtunii de Tena infra stantibus, et a collato de Moça sicut atque vertuntur versus Canta vellam usque ad fossam Cornilionis. / Ut autem locus prenominatus et villa de Canta vella melius ac quam cicius ad honorem et servicium Dei et christianitatis populetur, homines in eodem loco populatos et populandos cum omnibus eorum / rebus mobilibus et inmobilibus et se moventibus habitis et habendis emfranquimus in perpetuum et ab omni servicio et exaccione et servitute que dici vel nominari possit francos facimus / et liberos et inmunes ac penitus alienos, quemadmodum aliis homines domus Milicie Templi a predictis omnibus et singulis franchi sunt ac liberi et inmunes. Preterea recipimus sub nostra / speciali proteccione, firma custodia et salvitate atque securo ducatu nostro omnes populatores loci prenominati quicumque et undecumque sint, et omnia eorum bona habita et habenda ineundo et / stando et redeundo ubique per totam dominationem nostram et omnium amicorum nostrorum, per terram videlicet et mare et stagnum et aliam quamlibet aquam dulcem, statuentes et firmiter mandantes uni /versis hominibus nostris, presentibus et futuris, quod eosdem et omnia eorum bona tanquam nostra propria ubique protegant fideliter et deffendant, et a nullo eos indebite molestari permittant. Datum Cesarauguste, .III. kalendas decembris, per manum Ferrarii Notarii nostri et mandato nostro et ipsius scripta a berengario de Parietibus, sub Era. Mª.CCª. quinquagesima.

Signum [signo] Petri Dei gratia Regis Aragonum et Comitis Barchinone.

[1ª. Col.] Testes huius rei sunt: Blaschus de Alagone. Artallus de Artusella.

[2ª. Col.] Raimundus de Monte catano. Guillelmus de Cervilione. Bernardus de Petramola.

[3ª. Col.] Petrus Pardi. Martinus Rotlandi. Martinus Lupi de Novar.

[4ª. col.] Eleazarius, Repositarius Aragone. Pardus, merinus Cesarauguste. Et alii multi.

Sig [signo] num Berengarii de Parietibus, qui mandato domini Regis et Ferrarii notarii sui hoc scripsit loco, die et era prefixis.

[ALVIRA CABRER, Martín (2010): Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica. Tomo III. pp.1444-1445 (doc.1412). Fuentes Históricas Aragonesas 52. Institución "Fernando el Católico" (C.S.I.C.) Excma. Diputación de Zaragoza. Zaragoza, 2010.] Alvira,2010-III


José Ángel Sesma, no sabem si parlant d'aquesta carta pobla de Cantavella o d'una altra, ens dona una dada comparada interessant sobre els monjos i la guerra:

[...] Estamos ante una forma de ejército semiprofesional, en el que se integra aproximadamente el 10% de los varones de edad de llevar armas de la región, empleado en acciones de defensa y ataque, no ya frente a los musulmanes, sino en cualquier tipo de guerra que el rey de Aragón mantuvo en la baja Edad Media, como por ejemplo contra Castilla (la guerra de los Dos Pedros).

El otro bloque de la caballería rural puesta puesta en pie simultáneamente [...] se dio a través del desarrollo de las Órdenes Militares, primero Templarios, Hospitalarios y Santo Sepulcro, después, Calatrava, Montesa, Santiago, Montegaudio, que recibieron posesiones en regiones fronterizas de complicada defensa, como expresivamente dice el documento de Pedro II de Aragón de 1208, que donaba el castillo de Monroyo a los calatravos, que estaba "donde nadie deseaba recibirlo" porque los frailes "no temían exponer sus personas y bienes". No sólo los monjes estaban dispuestos para la guerra, también los que acudían a repoblar sus dominios debían estarlo, como peones los que recibían parcelas menores y con caballo los mejor dotados. Las condiciones de asentamiento fijaban el tiempo de su reclutamiento obligatorio anual siguiendo al maestre o a su comendador a "hacer la guerra o cabalgar". El incumplimiento era penalizado con fuertes multas y la asistencia llevaba aparejada recibir la parte estipulada en el reparto del botín. Las Órdenes se reservaban, siempre, el quinto del ganado y cautivos moros.

Resulta interesante comprobar que en la inmensa mayoría de las cartas de población, las Órdenes se reservan la dirección de las actividades militares, imponiendo a los colonos determinados servicios de armas o el pago de indemnizaciones. Así, en Calaceite se cobraba hueste y cabalgada; en Belmonte los calatravos exigían acudir tres veces al año a la llamada del ejército; en La Cañada, se penalizaba con cinco sueldos a los de a caballo y a la mitad a los peones que no acudían al apellido; en Cantavieja, se obligaba a los vecinos que alcanzaran un cierto nivel económico a mantener caballo, etc. [...]

[SESMA MUÑOZ, José Ángel (2005): Reflexiones en torno a la guerra en la historia de la plena Edad Media (guerra, ejército y sociedad en Aragón. Siglos XI-XIII). p.244. Cuadernos del CEMYR, ISSN 1135-125x, Nº 13, págs. 229-248.] pdf en ull.es


1212

Desembre, 4. Trobem una traducció d'aquesta famosa confirmació per part de Pedro II d'Aragó a de la donació del territoris que formarien part de la batllia de Cantavella feta per son pare Alfons II d'Aragó el 1195 (o 1194?) al pare Gasco dels Templers. I, sembla ser que efectivament estaríem dins, tal i com ja apuntava Forcada. Aquest document de ratificació ens el dóna ja traduit Puig en el seu llibre de la Iglesuela i diu així:

A don Alfonso II de Aragón sucedió su hijo don Pedro II, que confirmó la donación a la orden del Temple que su padre había hecho a la religión del Sant Redemptor, como constaba en un documento existente en el archivo parroquial según J. Salvador y B. [ENCARA DEU EXISTIR AQUEST DOCUMENT??] y que decía así: "En el día 4 de las Kalendas del mes de diciembre, de la era 1250, que corresponde al año de N.S.J.C 1212, el rey don Pedro II de Aragón y conde de Barcelona, queriendo poblar sus tierras, mayormente las que estaban en las fronteras de los sarracenos, confirmó por su carta de dicha fecha la donación hecha por su padre el rey don Alfonso de Aragón a Fray Guillermo Catellí, de Cantavella, que ya por su padre había dado y concedido a los religiosos del Sant Redemptor en sus cartas". En dicha carta se establecen los términos o límites siguientes, que copiamos literalmente traducida del latín:

"...desde la hoya de Cornelio, a saber, así como se va a la Cueva de Moncimo, y así como los predichos términos se dirigen a la Peña de Ovellera y a la Cueva de Candela y a la torre de Codoñera, debajo de las que concluye; toda la posesión de Domingo Fortuño así como se dirigen a la Torre Malefas, comprendida dentro y estando toda la propiedad de Entio Sancho (¿?) [el que els historiadors valencians interpreten com La Mata perquè apareix en molts documents com la mata d'Ennech Sanz], y después así como se va a la Muela de Sariñena y el castillo de Celumna y salen a la Alcantarela, y así como corre el río de las Truchas y la Iglesia del Cid y las Cuevas del Cid, se hallan comprendidas dentro del mismo modo, y así como corre por el río de las Truchas hacia arriba y siguen los predichos términos a las casas de Actorella, y desde allí salen a la Laguna o Balsa negra, situada debajo de la finca de la Actorrella, y así como sigue hasta el Collado de la Mora, Umbrías de Fortuño Tena, que están debajo, y desde el Collado de Mora así como las aguas vierten hasta Cantavieja y hasta la hoya de Cornelio, etc. Zaragoza el 4º de las Calendas del mes de Diciembre, Era 1250 [= 1212 Annus Dominus]."

I afegeix: "Alcantarella y Actorella, ¿Se referirán a las que conocemos hoy por Albareda y Masía de las Torrecillas? [l'Alcantarella, encara que podia ser qualsevol barranc, no sembla que siga l'Albareda perque aquesta delimitació ve de la Mata i de la mola de Saranyana a la Todolella, i passaria pel Castell de Celumna, que posiblemente siga, o bé el nostre, que encara no queda clar, o la fortalesa que hi havia a la Roca Roja, i després va rambla Sellumbres amunt fins a l'ermita del Cid (Iglesia del Cid i Coves del Cid). Per un altre document de delimitacions que es fa cinc anys més tard, el 1217, que va servir per a que en 1407 es posaren fites a la frontera entre el Castell de Morella i la batllia de Cantavella, queda clar que aquesta delimitació va pel barranc dit de l'Alcantarella, que és el ara conegut per Barranco del Peral o Barranc del Mas de las Peñas, que baixa des de les Cabrelles fins a la Rambla Sellumbres, coneguda més amunt com a Riu de les Truites; per tant, si l'Alcantarella és aquest barranc no pot ser l'Albareda]

[PUIG IZQUIERDO, Fidel Alejo. La Iglesuela del Cid y su ermita. Datos geográficos e históricos. pàg. 49. Imprenta Ferrando. Alcañiz. 1991]


I Fidel ens dóna una altra informació, que és on hi havia documentació sobre la batllia de Cantavella, que era, sorprenentment, en Miravet de Ebro. Diu:

En la posesión de las tres bailías de Cantavieja, Castellote y Monzón sucedió a los Templarios la orden de caballeros de San Juan, llamada también de los Caballeros del Hospital u Hospitalarios, que creada en 1104 con el objeto de suministrar lo necesario a los que iban a Jerusalén a visitar el Santo Sepulcro y de cuidar del arte militar en lo referente a las guerras contra los moros, se fue apoderando poco a poco de todas las posesiones que tenían sus anteriores. Estos pusieron priores a la orden para que el gobierno de la iglesia y varios conventos en distintas poblaciones, siendo uno de los comendadores más notables de esta orden Freyre Arnal de Castellví, que en 1367 cedió a treudo varios terrenos de la orden, sin perjuicio de que su castellán de Amposta siguiese nombrándoles el justicia, jurados y otros oficios anexos a su cargo. De aquí que las actas de todo lo que se refiere a la bailía de Cantavieja y de sus lugares se hallasen en Miravet de Ebro en 1710, según Piera, y de aquí que hayamos visto tantos recibos o albaranes en el archivo municipal de la Iglesuela firmados por el castellán de Amposta y referentes a los cobros de derechos sobre dichas bailías [ENCARA ESTARAN ALLÀ??*]. El escudo de armas de San Juan, o de Santiago, o de San Jorge, como se llama en Aragón, está grabado en lo más alto del portal del muro, encima del que se halla la cruz de San Jorge. Parecen estelas funerarias de algún maestre templario. [A CANTAVELLA?? ENCARA DEU D'ESTAR??]

Nota: Fent una recerca en internet, sabem que a l'Arxiu de la Corona d'Aragó es conserva un "índex de l'Arxiu de Miravet" [CALDRIA CONSULTAR-LO] (font: Anuarios de Estudios Medievales, en books.google.es)

[PUIG IZQUIERDO, Fidel Alejo. La Iglesuela del Cid y su ermita. Datos geográficos e históricos. pàg. 49. Imprenta Ferrando. Alcañiz. 1991]


En una web en la que parla dels castells de Castelló, diu de Portell que:

Pedro II de Aragón en 1212 dona Cantavieja y los montes que la rodean a la Orden del Temple, la cual fortificaría este paso de control de comarca. Pero tras la conquista de Morella por Blasco de Alagón en 1231 Portell se englobó como aldea de Morella. Así continuó hasta 1691 en que logró la independencia de la capital Morella.

Sobre el nostre "castell", afegeixen:

Se trata de un castillo urbano en el que sobresale la Torre del Homenaje. La Torre del Homenaje es la verdadera pieza maestra de la fortificación. Es de planta rectangular. Presenta gran altura. Es de fábrica de sillería. Actualmente realiza las funciones de campanario de la nueva iglesia. Fue conquistada por Blasco de Alagón. Formó parte de los dominios de Morella en el siglo XIV.

Del poble també diuen el següent:

Portell se encuentra a 1.074 m. de altura y controla los pasos naturales desde La Iglesuela hacia Els Ports de Morella.

Existen sobresalientes los siguientes elementos arquitectónicos:
1) Recinto murado: Es una configuración de planta poligonal. La fábrica es de mampostería. Presenta torre de planta cuadrada o rectangular. El recinto aunque en parte englobado en construcciones de la villa todavía mantiene parte de su origen que se caracteriza por la reciedumbre y fortaleza.

Presenta los siguientes portales:

1) Portal de la calle Estefania. Ha desaparecido. Se hallaba enfrente del río.
2) Portal del Carrer Nou. Se destruyó recientemente y era conocido como Portal dels Moros.
3) El Portal. Se trata del portal más notable de la villa.
4) Portal junto a la Ermita de la Virgen de la Fuente. También ha desaparecido.

Las torres de la muralla no presentan nombres específicos.

Observaciones: Existen dos torres rurales: una al S. de la población [la Torreta] y otra en las cercanías de las Albaredas [l'altra Torreta?].

[naturayeducacion.com/castillos]  


1213

Maig, 22. Lleida. Carta pobla de Culla. Arriba a la nostra rambla Sellumbres ol riu de les Truites, ja que Vilafranca estaria dins.

Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, concede a la Orden del Temple la villa y el castillo de Culla, con todos sus términos, y las iglesias que se construyan en ellos, con diezmos, primicias y demás derechos, salvo el episcopal, para cuando se conquisten.

B. Traslado auténtico del original, AM San Mateo, Pergaminos, sign. ant. nº.306.

C. Traslado en perg. de 7 febrero 1252, AHN, OOMM, Montesa, carp.479, nº.20-R.

D. Traslado de C, AHN, OOMM, Montesa, carp.479, nº.21-R.

[...]

(C: Donació feta per lo Rey En Pere, del Castell e Vila de Cula, al Orde del Temple)

Cum omne datum optimum et omne domnum perfectum de sursum sit descendens a Patre luminum, et quidquid Regibus et Principibus acrescit a Deo provenit, ipso dicente: Per me reges regnant et potentes scribunt iustitiam, merito eorum que per eius gratiam et potentiam Regibus et Principibus adquiruntur, ad eius speciale obsequium pars debet ab eisdem utilis asignari. Et quia ipse dixit quod omnia possibilia sunt credenti, et qui confidunt et sperant in eo non fraudantur a desiderio suo, idcirco, in Christi nomine, Nos Petrus, Dei gratia Rex Aragonum et Comes Barchinone, de ipsus potentia et virtute necnon et intercessionibus gloriose semper Virginis Marie genitricis eius sperantes, et constanti animo confidentes quod per ministerium nostrum multa loca a Sarracenis possessas et ydolis dicata Dei sacrificiis et Christiano cultui referantur et reformentur, corde bono et gratuita voluntate, per nos et successores nostros donamus et cum hac presenti publica scriptura concedimus et laudamus Domino Deo et Beate Marie et vobis Fratri Guillelmo Catelli Domorum Militie Templi in Provincia et quibusdam partibus Hispanie honorando Magistro et per vos Domui et Fratribus Milicie Templi, presentibus et futuris, in perpetuum Castrum et Villam de Cullar, quam cito Deus illum dederit in manibus Christianorum, cum omnibus terminis, tenimentis, pertinentiis et appendiciis suis, videlicet a parte Cantavelle usque ad rivum de Truitis; et ex alia parte quantum extenditur Campellus siccus versus Aras, et totum locum nuncupatum Avinaçal, Ruppe de Corvo intus stante; et ex alia parte usque ad Covas de Berig, sicut extenditur et exit ad collatum de Infurcatis; et ex alia parte usque ad Xodos, et inde ad Pinnam gulosam, toto Campo de Arzeda intus stante, sicut rivus siccus ipsum dividit, monte etiam lato intus stante, et sicut inde etiam extenditur et exit ad scalerolam rivi de Truitis, et cum ingressibus et egressibus suis, cum hominibus et feminis, Christianis, Mauris atque judeis ibi habitantibus et habitaturis, cum omni iure et dominio nostro [...]

[ALVIRA CABRER, Martín (2010): Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica. Tomo IV. pp.1535-1538 (nº.1511). Fuentes Históricas Aragonesas 52. Institución "Fernando el Católico" (C.S.I.C.) Excma. Diputación de Zaragoza. Zaragoza, 2010.] Alvira,2010-IV


El 23 de març de 1244, els dels senyors de Culla fan una carta per a 60 pobladors, però en 1213 el pare del rei ja havia promés el castell als templers.:

23.- El 23 de marzo de 1244, Guillem de Anglesola y su mujer Constanza -hija de Blasco de Alagón-, señores del castillo de Culla, conceden carta puebla a Culla para 60 pobladores, a fuero, usos y costumbres de la ciudad de Zaragoza.

(...) Sit omnibus manifestum quod nos, Guillermus de Angularia et Constancia, uxor eius, (...) damus et concedimus ac etiam in presenti tradimus vobis Simon de Culla et Guillermo Berenguer, nunch et in perpetuum, ad populandum videlicet locum nostrum de Culla, cum omnibus suis terminis (...) ad bonos foros, usus et consuetudines et privilegia civitatis Cesarauguste.

Anteriormente, el rey Pedro II el Católico de Aragón, padre de Jaime I el Conquistador, prometió en 1213 el castillo de Culla y otros territorios a Guillem Castell, Maestre de la Orden del Temple, antes de su conquista.

(...) Castrum et villam de Cullar, quam cito deus illud dederit in manibus Christianorum, cum omnibus terminis.

[GÓMEZ BAYARRI, José Vicente. Cartas pueblas valencianas concedidas a fueros aragoneses. p. 400. Aragón en la Edad Media XX. 2008] pdf en dialnet.unirioja.es


1216

En el llibre "Maestrazgo, laberinto de silencio", es fa un bon repàs a la història de les nostres terres, i Carlos Laliena ens dóna una mostra de carta de poblament, concretament de la de Aliaga, coneguda com a "Fuero de Aliaga":

El historiador James Powers ha definido esta situación diciendo que se trataba de "una sociedad organizada para la guerra", pero también se podría decir que era una sociedad organizada por la guerra. En efecto, la frontera se convirtió en lugar de acogida de gentes que huían de su pasado: homicidas, ladrones, hombres violentos, deudores, al igual que muchos que carecían de familia o e lazos de parentesco. Las cartas de fundación de La Cañada de Benatanduz o Aliaga recogen la inmunidad de los malhechoresy asesinos que se refugian en estas localidades: "si algún homicida (por citar una) se asentase en Aliaga y después de él vinieran a instalarse sus enemigos, que reciban en su amistad al homicida o que salgan de la villa".

Citem algus fragments:

- Si algún homicida poblase en Aliaga y después de él vinieran sus enemigos para poblar, deben acogerlo en su amistad o salir de la villa. Si vinieran para reclamar el homicidio, el Hospital y el concejo de Aliaga deben cumplir con ellos el fuero de la tierra [...].

- Los caballeros y peones que cabalguen en la tierra de los sarracenos, de aquello que puedan obtener por la fuerza, con la ayuda de Dios, de los cautivos y ganados, deben dar la quinta parte completa al Hospital, según el fuero de la tierra. Si capturasen un rey, que lo den al Hospital [...].

- Los cristianos, moros y judíos tienen un mismo fuero para (las indemnizaciones por) los golpes y las multas judiciales. Si alguien raptase la hija de otro por la fuerza, pague trescientos sueldos y tenga la condición de homicida, y estos trescientos sueldos sean divididos por terceras partes entre el reclamante, el Hospital y el concejo. Si lo negase, jure con doce vecinos que no lo hizo [...].

- Si se pudiera cambiar a un vecino de Aliaga cautivo entre los moros por otro cautivo que tengan los vecinos de Aliaga, que den por este cautivo cuanto se hubiera pagado para comprarlo en almonieda y cuanto se hubiera gastado en pan para él y un sueldo por el derecho de tenerlo encarcelado y que salga de la cautividad por aquél [...].

- Los jueces y alcaldes deben ser nombrados por el Hospital y el concejo, y antes de que entren (en el cargo) deben jurar (defender) la utilidad y la fidelidad en todas las cosas del Hospital y del concejo [...].

- El que compra una heredad, debe responder (a un querellante) durante medio año y a partir de allí no está obligado [...].

- Los vecinos de Aliaga que nieguen tener que pagar diezmos o sobre los que haya sospechas (de fraude), se libran mediante juramento sobre el libro (de los evangelios) y la cruz [...].

- (Los vecinos de Aliaga) están oblados a fuero de Daroca. Y aquellas cosas que estuvieran en el fuero de Daroca y no están contenidas en este documento, se completan por el citado fuero. Además, todos los hombres y mujeres que viniesen a Aliaga en la fidelidad del Hospital, sean salvos y seguros en sus cuerpos y sus bienes [...].

[LALIENA, Carlos. Maestrazgo, laberinto de silencio. Capítulo: Historia medieval. pàg. 52-58. Parque Cultural del Maestrazgo. Plan de Dinamización Turística del Maestrazgo. Teruel. 2003]


1217

 Segons Grau l'any 1217 es va fitar la frontera entre el que seria el Castell de Morella i la batllia de Cantavella. Per més informació, podeu consultar el document transcrit: [termenals portell - la iglesuela]

 “En 1407 fou fitat, segons mollons que allí havie d’antic, el terme de Portell en la seua delimitació amb l’Anglesola, que és el mateix que dir entre els Térmens Generals del Castell de Morella i la batllia de Cantavella; fou àrbrit l’arquebisbe de Saragossa, Garcia Fernández de Heredia. Varen seguir-se, provablement, les fites establertes en 1217* pel rei Pere II.”

* Aquesta data sembla equivocada perquè en 1217 el rei Pere ja era mort (hauria de ser Jaume II). El document a que es refereix sembla la carta pobla de Cantavieja, feta en 1212.

[GRAU MONSERRAT, Manuel. “Termenals Portell-l’Anglesola”. Butlletí d’Amics de Morella i Comarca (A.M.Y.C.), any XI (1989-90), p.83; basats en un document de l’Arxiu Històric Notarial de Morella (AHNM) fet pel notari Antoni Esquerdo (1407)]


1224 Juny, 16. Sánchez Adell, en la introducció d'un llibre sobre Morella i les aldees al segle XIV, parla dels inicis i ens diu que es confirma la carta pobla d'Alcanyís:

Las aldeas que componían la comunidad eran las siguientes: Çorita, Palanques, Ortells, Villores, Forcall, Todolella, Olocau, La Mata, Cinctorres, Castellfort, Vilafranca, Catí, Vallibona, Herbés Jussans, Herbés Sussans y Xiva de Morella, más los lugares que constituían la Tinença de Benifaçà: Fredes, Coratxar, Boixar, Castell de Cabres, Ballestar, Bel y Pobla de Benifaçà. En total, incluidos los de la propia Morella, los términos generales de la comunidad venían a sumar una superficie muy próxima a los 1.100 km2. [S'oblida de Portell!]

Gran parte del territorio del castillo de Morella era considerada a mediados del siglo XII como perteneciente a la comunidad de Alcañiz. En 1157 otorga Ramón Berenguer IV la carta-puebla de esta ciudad, y al señalar los límites de sus tierras por parte sur los fija en la misma línea (salvo la no inclusión de Catí) que constituirá la frontera entre Morella y Cervera en todos los señalamientos conocidos. [...]

Estos mismos límites meridionales se repiten en la carta-puebla de Camarón (lugar desaparecido y posiblemente situado entre Mas de las Matas, Ayguaviva y Ginebrosa), otorgada en octubre de 1194. Camarón fue uno de los primeros lugares segregados de la gran comunidad de Alcañiz. [...]

Otra vez se repiten los mismos límites ent la carta-puebla de Monroyo, dada en 3 de abril de 1209, aunque la descripción procede a la inversa que en las dos anteriores: [...]

En Zaragoza, a 16 de junio de 1224, Jaime I confirma al maestre y orden de Calatrava la posesión de Alcañiz y todas las donaciones hechas por su padre y por su abuelo, "cum aldeis et terminis et pretinenciis suis et omnia alia que habetis et habere debetis in regno nostro", sin especificar límites y sin precisar, por tanto, si Morella queda incluida en la confirmación.

Una vez realizada la conquista de Morella, Blasco de Alagón mandó en el mes de febrero de 1233 señalar los límites territoriales de dicho castillo. [...] (p.85-86)

[SÁNCHEZ ADELL, José (1982): La Comunidad de Morella y sus aldeas durante la Baja Edad Media (Notast y Documentos). Estudios Castellonenses, N.º 1, pp.73-181.]  dialnet.unirioja.es (pdf)


1225

L'agustí Manuel Risco, en la "España Sagrada" (llibre 42), ens dóna un parell coneixement d'un parell de documents sobre la delimitació del bisbat de Tortosa. El primer, de l'any 1178 (pàg.312):

V. Ecclesia Dertusensis maxima cum celebritate dedicatur assistentibus Rege, et Regina, plurimisque Ecclesiastici, et laici ordinis personis. Anno 1178:

"Benedictus Dominus Deus Pater misericordiarum, Deus magnus, et laudabilis nimis, qui post multas clades, post bellicas tribulationes visitavit loca sua in tempore opportuno [...] In primis ergo secundum antiquos limites sibi assignavit Almanaram cum suis terminis concessit, cum suis terminis Nulles, vndam cum suis terminis, Bounegre cum suis terminis, Alcalatem cum suis terminis, Meron cum suis terminis, Cullam cum suis terminis, Aras cum suis terminis, Morellam cum suis terminis, Matarramfa cum suis terminis, Ripamrubeam cum suis terminis, Flix cum suis terminis, Garciam cum suis terminis, Marzam cum suis terminis, Cabaces cum suis terminis, Tivisam cum suis terminis, Pratdip cum suis terminis, et sic pervenit usque ad collum de Balaguer, et ad mare, sicut istis terminis includitur."

I a la pàg.324 del mateix volum, ens ho complementa amb una confirmació de Jaume I de l'any 1225:

IX. Jacobus Rex Aragonum antiquos Ecclesiae Dertusensis terminos assignat, et confirmat, eidemque multa privilegia, et dona offert. Anno 1225:

"Cum ii, qui in adquisitione terrae Sarracenorum Regibus et principus praestant subsidium, et juvamen Reguiis sint beneficiis ampliandi, idcirco in Christi nomine notum sit unviversis, quod nos Jacobus, Dei gratia Rex Aragonum, Comes Barchinonae, et Dominus Montispesolani. [...] In primis ergo secundum antiquos limites Dertusensis Episcopatus assignamus, et confirmamus vobis, et Ecclesiae Dertusensis Almenaram cum suis terminis, Nulles cum suis terminis, Undam cum suis terminis, Bounegre cum suis terminis, Son cum suis terminis, Alcalatem cum suis terminis, Mozom cum suis terminis, Cullam cum suis terminis, Ares cum suis terminis, Morellam cum suis terminis, Matarranyam cum suis terminis, Ripam Rubeam cum suis terminis, Flix cum suis terminis, Carciam cum suis terminis, Cabaces cum suis terminis, Marzan cum suis terminis, Tivisam cum suis terminis, Pratdip cum suis terminis, et sic pervenit usque ad Collum de Balaguer, et à mare, sicut istis terminis includitur.

[...]

Item concedimus, et confirmamus vobis Castrum, et villam de Adrell cum terminis suis, sicut melius, et plenius continetur in instrumento dotaliae, quam bonae memoriae Ildefonsus Rex Aragoniae, Avuis noster fecit Ecclesiae vestrae tempore dedicationis ejus, scilicet de Fons-Calens usque ad mare, et usque ad Rivum de Burriana, et usque ad terminum de Borriol, et usque ad Montanam de Montornes. Item concedimus, et confirmamus illa duo Castra, quae super apud Dertusam vobis dedimus, videlicet Castrum Mirabeti, et Castrum Zufera quorum confrontationes taliter terminantur. Includunt quidem isti termini omnia, et tota montana de Abinzuliter, et vadunt à la Talaia de Ahupdaure Zugay, et de Abinirrabe usque ad Turrim de Lupricato, et usque ad mure [mare?], et de mari usque ad Couces, et de Couces sicut vadit via major usque ad Taurazam, et vadit usque ad Almajacer, et de Almajacer usque ad Penis, et de Penis usque ad Rafalbasir, et usque ad Gaydones, et de Gaydones usque ad Tiger et de Tiger usque ad Zuferam, et sic revertuntur ad Mirabetum, sicut isti termini, et confrontationes terminant, et includunt dicta duo Castra, et terram infra hos terminos constitutam cum Mansis, Aldeis, Villis cum aquis salsis, et dulcibus, et [...]"

[FLOREZ, Henrique i RISCO, Manuel -et al- (1801): España Sagrada. Tomo XLII. Contiene las antiguedades civiles y eclesiásticas de las ciudades de Dertosa, Egara y Emporias con los documentos concernientes á los asuntos que se tratan. Madrid MDCCCI. En la impresta de la viuda de D. Joaquin Ibarra.] books.google.es [Obra de 56 volums que s'inicia en 1747. Els 29 primers volums són de Flórez, que en publica 27 abans de morir, i els dos darrers li els publica Risco, que continua fins el XLII, que ja mor i ho continuen Rojas, Merino i, sobretot, José de la Canal, que ja publica els volums XLIII i XLIV, i ja fins el XLVII. A continuació, Baranda, De la Fuente, Fort i Jusué avancen fins el LII (1918). Custodio publica els darrers volums, fins el LVI.] Tots els enllaços accessibles des de l'entrada de la Wikipedia: España sagrada.

Almenaram: Almenara, poble de la Plana Baixa.

Nulles: Nules, poble de la Plana Baixa.

vndam/Undam: Onda, poble de la Plana Baixa.

Bounegre: Castell de Bounegre (o Castillo de la Mola), entre Argelita y Ludiente, pobles del Alto Mijares.

Son(Sou en la transcripció de J. A. Llorente): ?

Alcalatem: Alcalatén, comarca del mateix nom.

Meron/Mozom(Monzon en la transcripció de J. A. Llorente): Castell de Moró, al tossal del Mollet, dins del terme de Sant Joan de Moró.

Cullam: Culla, poble de l'Alt Maestrat.

Aras/Ares: Ares del Maestrat, poble de l'Alt Maestrat.

Morell am: Morella, capital dels Ports.

Matarramfa/Matarrany am (Matarranniam en la transcripció de J. A. Llorente): el Matarranya, comarca del mateix nom.

Ripamrubeam/Ripam Rubeam: Riba-roja d'Ebre, poble de la Ribera d'Ebre.

Flix: Flix, poble de la Ribera d'Ebre.

Garciam/Carciam: Garcia, poble de la Ribera d'Ebre.

Cabaces: Cabacés, poble del Priorat.

Marzam/Marzan: Marçà, un poble del Priorat.

Tivisam(Tibis am en la transcripció de J. A. Llorente): Tivissa, poble de la Ribera d'Ebre.

Pratdip: Pratdip, poble del Baix Camp.

collum de Balaguer: Coll de Balaguer, collada que pertany a Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, al Baix Camp.

villa de Adrell: és l'antic poble de Fadrell, vora Castelló. Trobem en un document molt antic transcrit per Carlos López:

ADRELL, aut HADRELL (núm.500): [Al marge] Vide an Hadrell, de quo hic, sit idem quod Fradell, de quo infra in litera F. fol.136; FRADELL (núm. 1.393): 1. Vide an sit idem quod Adrell, aut Hadrell, de quo in litera A, fol.42; (núm. 1.394): 2. De coena absentiae de Fradell, vide sub Valentia, fol.287, num.62, et vide etiam quod notatur ibi num.64; 3. De loco de Fradell, vide sub Vilarreal, fol.305, num.23.

Castrum Mirabeti: Castell de Miravet, dins el terme de Cabanes, vora la carretera que va a Orpesa.

 

Castrum Zufera: Castell de Sufera (Castrum Çufera), a l'interior del barranc de Miravet, i sobre una plataforma envoltada de penya-segats. El 27 d'abril de 1225, Jaume I el concedeix a Ponç de Torrella, bisbe de Tortosa, i al seu capítol, juntament amb els de Miravet i Fadrell, amb tots els seus termes, masies, alqueries i esglésies. Actualment està enrunat i gairebé no queden restes. (Viquipèdia)

[LÓPEZ RODRÍGUEZ, Carlos (2006): Liber patrimonii Regii Valentiae. Pàg.130 i 287. Fonts històriques valencianes. Universitat de València. 2006] books.google.es


1225

Abril. En la Carta pobla de Cantavella feta per l’Orde del Temple, en abril de 1225, apareix l’Albareda, i Martínez Calvo ens la dóna traduïda. Entre altres coses, diu:

...Yo Fray Falcó de Montpesat, humilde ministro de las Casas de la Milicia del Temple en la Provenza y algunas partes de España, una vez tomado consejo y asentimiento de todo nuestro capítulo general celebrado en Monzón, y con el asenso y voluntad de todos los freires de Cantavieja... damos y concedemos a todos los pobladores y sus sucesores Cantavieja con todas sus pertenencias, exceptuadas nuestras dominicaturas, para que la posean y retengan libre ingenuamente, con derecho perpetuo, por todos los siglos de los siglos amén: con sus ademprios, a saber: de aguas, caminos, montes, bosques, pastos, carrascales [...] Los términos de Cantavieja son éstos: del collado de la Mora hasta la muela Monchén, y sale a la hoya de Cornelión, se alarga hasta el collado del Barranco hondo  [un altre Barranc Fondo?] sobre Mirambel, por el barranco abajo, como corre el agua que sale de la fuente Mala ['mala' podria venir de pomer: diu Plinio: "...et acer et fraxinus, nuces et mala et pira.."], y de allí sigue hasta la torre de Sarrín, y de allí sale al Horcajo de la Cogullada, entrando al río de Las Albaredas y rio arriba hasta Nogueruelas (mas), y por la Umbría debajo de las Nogueruelas hasta subir a la fuente de la Peña, y de allí se alarga hasta la cabeza de las Carellas, y de la cabeza de las Carellas sigue hasta la Laguna Negra, y de allí sube hasta el cerro de la Dehesa, y de allí hasta el cabezo de la Mora.

-AHN. Orden San Juan. Lengua de Aragón, carp. 651, nº 3 (Copia coetánea en pergamino de 31 x 21 cm.)

-AHN, idem, leg. 231, nº 1. Códice 660-B, pp. 3-6. Códice 661 B, pp. 1-4

-Publ. Benito Ruano, E. “La encomienda templaria de sanjuanista de Cantavieja”, en “Homenaje a D.J.Mº. Lacarra en su jubilación...”, III (Zaragoza, 1977) pp. 161-163.

[MARTÍNEZ CALVO, Pascual. Historia de Castellote y la comarca. Antiguo partido, La Ginebrosa y Olocau del Rey. Pàg. 80. Editorial Hechos y Dichos. Zaragoza, 1992)


Marichalar, en el quart volum de l'obra que escriu amb Manrique, enss dóna pistes de com trobar documents de principis del s.XIII de Cantavella:

En Abril de 1225, el maestre del Temple D. Fole [sic, voldrà dir Folc] de Mompesat, otorgó carta de población a los moradores de Cantavieja, concediéndoles los fueros de Zaragoza. En el archivo de la Orden de San Juan existe además una colección de ciento diez y seis leyes ó, más bien, ordenanzas de Cantavieja, y que tiene el siguiente título: "Capitolls dados por consello de ssavios á los de la baylía de Cantaviella". (T.IV, p.536)

En el volum cinquè:

DON JAIME I. [...] 1225. Confirmación de los privilegios, franquezas y libertades de Zaragoza. Carta de población á Cantavieja, y noticias del fuero de Tarazona. (T.V, p.373)

[MARICHALAR, Amalio y MANRIQUE, Cayetano (1862): Historia de la legislación y recitaciones del derecho civil de España, por los abogados Amalio Marichalar Marqués de Montesa y Cayetano Manrique. Madrid: Imprenta Nacional. 1861: I, II; 1862: III, IV, V; 1863: VI, VII; 1865: VIII; 1872: IX. 1868: Segunda Ed. corregida y aumentada de Extra (fueros de Navarra, Vizcaya, Guipúzcoa y Álava).)


Ledesma, estudiant aquell període, diu el següent:

[...] En el caso de Cantavieja el extraordinario valor geoestratigráfico de su fortaleza y las ventajas que esto conllevaba en orden a las cabalgadas y botín marcó el éxito de la colonización, pero sobre todo el factor decisivo fue su indiscutible riqueza ganadera, reflejada en la evaluación de los bienes de la Orden del Temple (nota 30: Vid. MIRET y SANS, J. Inventario de les Cases del Temple de la Corona d'Aragó en 1289, en 'Boletín R. Academia B. Letras de Barcelona') y en la proliferación de litigios con los concejos vecinos sobre cuestiones de términos en relación con el aprovechamiento del pastizaje (nota 31: GARGALLO MOYA, A. Documentos del Archivo Municipal de Teruel (1177-1348), memoria de Licenciatura inédita). En fecha imprecisa, Jaime I concedió a la villa la celebración de mercado.

[LEDESMA RUBIO, Mª Luisa. La colonización del Maestrazgo turolense por los Templarios. pdf en dialnet.unirioja.es)


1225

Estiu. Jaume I intenta conquerir Peníscola però fracasa. Podem llegir en la viquipèdia:

Per poder conèixer els esdeveniments que van portar a la batalla i la batalla en si mateixa es disposa de diferents fonts contemporànies. Jaume el Conqueridor no l'esmenta a la Crònica del rei en Jacme, però sí Bernat Desclot, al capítol 11 de la Crònica de Pere el Gran, Jerónimo Zurita al llibre 2, cap. 80 dels Anales de Aragón, Diago (llibre 7, cap. 3), Miret (1918: 56-57) i Ferran Soldevila (2007: 89, nota 256).

Finalitzades les guerres occitanes, que van durar des del seu començament gairebé vint anys, es van iniciar les rebel.lions nobiliàries. Jaume I el Conqueridor restava lligat de mans i peus, sense poder prendre cap decisió i, fins i tot, va sofrir vexacions com la de restar presoner, conjuntament amb la seva muller Elionor, a Saragossa en mans dels nobles durant la revolta nobiliària de 1224.

El 28 d'abril de 1225 es fan Corts a Tortosa per a seguir l'expansió cap al sud, en les que un dels més interessats és Ponç de Torrella, bisbe de Tortosa a qui el rei fa donació dels castells de Miravet i Sufera. Durant l'estiu de 1225, el Jaume I intentà apoderar-se del castell de Peníscola des d'Alcanyís. Tot i que algunes naus van col·laborar en l'intent, els nobles aragonesos li van girar l'esquena i va fracassar. Quan van acabar-se els queviures que havien arribat de Terol, va aixecar el setge.

El 1226, Jaume I el Conqueridor va cridar els nobles d'Aragó i Catalunya per iniciar la conquesta de Balansiya entrant per Terol, però en saber-ho, Sayyid Abu Zayd li va demanar una treva que va acceptar a canvi de la cinquena part de les rendes de Balansiya i Mursiyya. Pero Ahonés, que no va respectar la treva amb els sarraïns fou mort pels cavallers del rei, en la seva primera mostra d’autoritat. La seva mort a mans del rei fou la causa que inicià la tercera revolta nobiliària contra Jaume I d'Aragó.

[Viquipèdia]


Bernat Desclot, en la seva Crònica, a més de fer-nos una descripció de com era Jaume I, ens parla també d'aquests episodi:

Aquest rei En Jacme d'Aragó fo lo pus bell hom del món; que ell era major que altre hom un palm, e era molt bé format e complit de tots sos membres, que ell havia molt gran cara e vermella e flamenca, e el nas llong e ben dret, e gran boca e ben feita, e grans dents belles e blanques que semblaven perles, els ulls vairs, e bells cabells rossos semblants de fil d'aur, e grans espatles, e llong cors e delgat, e els braces grossos e ben feits, e belles mans, e llongs dits, e les cuixes grosses, e les cames llongues e dretes e grosses per llur mesura, e els peus llongs e ben feits e gint cauçants. E fo molt ardit, e prous de ses armes, e forts, e valent, e llarg de donar, e agradable a tota gent e molt misericordiós; e hac tot son cor e tota sa volentat de guerrejar ab sarraïns. Lo rei En Jacme pres per muller la germana del rei En Ferrando de Castella, e hac-ne un fill qui hac nom N'Anfós. E sempre departi'ls hom, per ço car eren parents.

En aquell temps havia un castell molt forts riba mar, de la part de Tortosa, qui havia nom Peñíscola, qui era de sarraïns. E aquí tenien frontera los sarraïns ab los crestians de la ciutat de Tortosa e del regne d'Aragó. E el rei En Jacme ajustà ses hosts e anà assetjar aquell castell de Peñíscola. Lo castell és molt forts en una roca sobre mar, que no tem null hom, per gran poder que haja, sol que hagen què menjar. Lo rei estec aquí gran temps, que no i poc res fer, que el castell era molt bé aparellat de vianda, e d'armes e de tot ço que mester havia. E quan viu que res no hi podia acabar, llevà-se'n, e tornà-se'n ab les hosts.

[DESCLOT, Bernat. Crònica. Pàg. 71-72. Les Millors Obres de la Literatura Catalana, 76. Edicions 62. Barcelona. 1982 (3ª edició, 1999)]


 

segles

segle XII

s. XII

s. XIII

s. XIV

s. XV

segle XIV

biblio

Cartes de poblament i delimitacions de territoris:

llistat    1101-1200   1201-1232   1233-1245   1246-1300    1301-1800

Topònims:   A   B   C   D-L   M-O  P-R   S-T   U-Z   autors


portell.es  -  portellweb@yahoo.es

Recopilació bibliogràfica i transcripcions de Jacint Cerdà