PORTELL: toponímia de cartes pobla i altres documents antics de la comarca dels Ports i de comarques pròximes com l'Alt i Baix Maestrat, Plana Alta, Alcalatén, Comunidad de Teruel, Gúdar-Javalambre, Maestrazgo, Bajo Aragón, Matarranya, Andorra-Sierra de Arcos, Terra Alta, Baix Ebre i Montsià.

TOPÒNIM

REFERÈNCIA BIBLIOGRÀFICA

Padul

v. Paüls

Padules

v. Paüls

Pahul

v. Paüls

Palancas

v. Palanques

Palanques

Palanques és un poble dels Ports.

1611: Palancas. col.683. nu.4 (consultar) [Escolano,1611)

Palomita

N'hi ha diverses per la zona: Cantavella, Vilafranca i Ares. Sembla que ve de colom. Són llocs on sol nevar i quedar-se blancs. No sabem si hi té relació, però en ictioterm.es llegim sobre una gambeta anomenada 'palomita' (Marbella): "a esto le llaman palomita porque es blanca". | PALOMITA (Vilafranca). Del llatí /palumbeta/ (colomí). Mossarabisme. [Arasa,1991] | Emili Casanova, sobre el romanç andalusí (o mossàrab), copiant de Coromines, poc convençut: "Palomita, la (Ares) < PALUMBETAM, derivat de PALUMBES 'tudons'". [Casanova,2010)

Parerola

v. Pereroles

Pahul

v. Paüls

Pardos

PARDOS, Barranc de (Sorita); vallem de los Pardos (1250, 1273). Mossarabisme. [Arasa,1991)

1232: Quos predictos terminos ita assignaverunt, scilicet sic incipientes in valle de los Pardos, et per vallem vallem vadit ad illam costam del Andador...; et descendit per barranchum de Montenigriello, et redit ad vallem de los Pardos. (doc.1232, Morella P) [UJI; Garcia,1994)

1233: ...Et sicut dividit cum illo villar de Nicolau intus, et illo val/Val/Vall de los Pardos, et illo cabeço de l'Anador... (pob.1233, Morella P) [UJI; Garcia,1994; Guinot,1991; Balbás,1892)

1611: Escolano parla de la família Pardo, encara que en cap cas lligats a la nostra comarca: La primera vez que hallamos hecha mencion dellos, con el nombre de Pardos, fue en el año mil ciento y noventa... [...] (pàg.294) [Escolano,1611)

Paüls

Paüls és un poble del Baix Ebre.

Paüls (m. del Baix Ebre): doc. ant. Paduls (s.XII), del llatí vulgar PADULE 'aiguamoll' (en llatí clàssic PALUDE); les Pauls (m. de la Ribagorça): doc. ant. ipsas Padules (s.XIII). [Torné)

1272: ...in loco vocato Pahul, qui est in termino Dertuse... (doc.1272) [UJI)

Pedrafita

Segons la cartografia, Mas de Pedrafita i Barranc de Pedrafita en el terme d'Ares, al peu de la mola del Vilar, prop del terme de Vilafranca. Una partida anomenada Pedrafita, en terme de Catí i una a pocs metres, la Pedrafita, ja en terme d'Albocàsser. També una font vora el riu Cantavella, una mica més amunt de Sant Onofre, en terme de la Todolella. També hi ha la Pedrafita en Benlloch i Atzeneta. |PIEDRAFITA (Jaca, Rasal, Laspaúles, Bisaurri). Piedra enhiesta, piedra que sirve de mojón o límite. [Benito,2002] Perafita (m. d'Osona). [Torné] | Una web de la genealogia dels Armelles dóna moltes dades dels arxius d'Ares del s.XVIII i diu que: Masía de Pedrafita. Situada en la vertiente norte de la mola del Vilar, en el valle de la Canada, antiguamente llamado también de Pedrafita. Según un protocolo notarial de 18/11/1727, pertenecía a Miguel Ortí, sus límites eran: Por un lado la masada de Gerónimo García, de otra la muela del Vilar con común en medio, de otro con la masía de Manuel Pitarch en el término de Villafranca, de otro con las tierras de la masada del Racó, y de otra con el común de la fuente de Piedrafita. [Armelles)

Pelerola, la

v. Pereroles

Pena-roja

Pena-roja, en castellà Peñarroya de Tastavins, és un poble del Matarranya.

Pena-roja (m. del Matarranya): doc. ant. Pinna Rubea (s.XIII), del llatí PINNA 'penyal'. [Torné]

Peneinsula

v. Peníscola

Peniella

PENIELLA, fontem de (1239) (Mosquerola, Terol). Antigament de Vilafranca. coneixem un Mas i Font de la Pinella en el terme d'Ares del Maestre. Del llatí /pinna/ (penya) amb el diminutiu -ella. La forma pena existeix a la toponímia de la Ribera del Matarranya. A la Tinença de Benifassà tenim la Pena de Bel. Mossarabisme. [Arasa,1991] | LAPENILLA (Huesca). Diminutivo de peña; PENA, LA (Mont de Roda, Huesca). Peña, piedra grande. PENILLA (Baldellou, Huesca). Ver Lapenilla; PINIELLO (Valle de Lierp). De PINNA: peña. [Benito,2002] |Penelles (m. de la Noguera). [Torné]

1611:  Penella. col.1364. nu.3 (consultar) [Escolano,1611)

Peníscola

Peníscola, Peñíscola en castellà, poble del Baix Maestrat.

Romans:  Ildo, en tiempo de Romanos, era Miravete, o Albalate, lugares destruydos cerca de Peniscola. col.648. nu.7;  Miravete, lugar destruydo cerca de Peniscola: y que es la que los antiguos llamaron Ildo. col.648. nu.7; Peniscola. col.581. nu.6; Peniscola, su puerto, y cabo, si son el promontorio, puerto y pueblo que llamaron Tenebrio. col.654. nu.1. Su nombre cierto, dado que los Griegos, fue Chersonessus, o Cheronesus, que quiere dezir casi isla. Los Romanos, por lo mesmo la llamaron Peneinsula, y nosotros Peniscola. col.655. nu.1 y 2. En ella se juntan discipulos de Santiago a Concilio, y son martyrizados. col.655. nu.2; Peniscola, que dueños imortantes ha tenido. col.655. nu.3. su sitio y castillo son fortisimos, y monstruosos, con la descripcion de todo. col.656 y col.657 y col.658. Ponsela sitio el Rey Don Jayme, y no la puede entrar. col.659. nu.6. De su grado se le entrega, y le llama. colu.660. nu.7. Produze mucho y muy escogido vino. col.662. nu.8. Ay en su castillo guarnicion de soldados. col.662. nu.9; Tenebrio puerto, Peñiscola. col.639. nu.2 y 3.  (consultar) [Escolano,1611)

s.XIII: Apareix en la crònica de Jaume I: Nos n'irem a Borriana [...] E aquells castells qui són a les espatlles, així com és Peníscola, e Cervera, e Eixivert, e Polpis, e les coves de Cinromà, e Alcalatèn, e Morella, e Cúller, e Ares, qui viuen del camp de Borriana de conduit, e seran entre nós e terra de crestians... (cap.130). Després de la conquesta de Borriana li arriba un missatge al rei, que estava en Terol: ...e (un porter nostre) comptà'ns que els sarraïns de Peníscola havien enviat dos sarraïns a don Eixemèn d'Urrea que enviàs per nós, que ells nos retrien mantinent Peníscola. (cap.182). El rei es desplaça de Terol a Peníscola i diu que no necessita a ningú per guiar-lo "per la caça dels porcs que soliem caçar en aquella muntanya algunes vegades". Aquesta va ser la ruta: E al dia que eixim de Terol passam pel camp de Montagut e anam a Vila-roja, que és de l'Espital, e quan venc ans de dia, nós nos llevam e passam per un lloc que havia nom Atorella, en què ara ha població, e puis passam pel riu de les Truites, e eixim a la canada d'Ares, e de la canada d'Ares al port de Prunelles, et a Salvasoria, et a Themi, e passam pel pla de Sent Mateu, que era llavores erm, e eixim al riu Sec que va sobre Cervera. E, quan venc a hora de vespres fom denant Peníscola de la part de les vinyes, sobre l'almarge. (cap.183). Es pren Peníscola i es negocia amb Xivert i Cervera: E quan oïren lo Maestre del Temple e de l'Espital que nós haviem pres Peníscola, a pocs dies venc lo maestre del temple a Eixivert, e el maestre de l'Espital a Cervera, per ço com nostre pare e nostre avi les llurs havien donades que fossen d'aquells órdens. E sempre dixeren als sarraïns de dits llocs que, pus nós havíem Peníscola, que els rendéssem los castells damunt dits, pus carta havien de nostre pare e de nostre avi, e pus, Peníscola era lo pus honrat llogar que fos en aquella terra, e que s'era renduda, que no hi havia honta ne vergonya de render-se. E tantost els renderen los castells, e puis haguem Polpis de mantinent. (cap.185). Més tard, també es parla de Peníscola per unes disputes prèvies a la conquesta de València: ...e puis anam-nos-en a les partides de Peníscola, car no volíem passar Ebre, per les paraules que nós los havíem dit. E aquell dia que nós havíem donat a la regina que fos de Tortosa, e don Ferrando ab ella, enviaren-nos missatge a Peníscola que eren en Tortosa. E nós enviam-los missatge que pensassem de venir a Peníscola, car nós no podíem passar Ebre, per la convinença que feita havíem als cavallers qui eren al Puig... (cap.239) Més tard, un combat en aquest castell, aquest cop, naval: ...e les galees dels sarraïns (les aesmaven de dotze tro en quinze) quan hi hagren estat dos dies anaren-se'n (de Tortosa i Tarragona) a Peníscola, e eixiren en terra per combatre Peníscola... (cap.265) [JaumeI)

Perafita

v. Pedrafita

Perarola (en la Todolella)

1233: Té carta pobla, junt a la Torre de Sarañana i el lloc de Alabor (tots tres suposem que en terme de la Todolella): ...dono vobis quandam hereditatem in termino de Morella que dicitur Turris de Sarañana, cum illo villare de Alabor et cum illo villare de la Perarola... (pob.1233, Saranyana, Alabor i Perarola) [UJI; Guinot,1991)

Pererola

v. Pereroles

Pereroles

Pereroles està a terme de Morella. | PERALOLA (Parece corresponerse al actual Frula, Huesca). Diminutivo de PETRA/PIEDRA; PERULA (Aineto, Buerba). Ver Peralola. [Benito,2002)

1232: En la delimitació del terme de Morella no nomena Pereroles però sí 'illas picueças', que a la carta pobla d'un any més tard equivaldria a 'illos picoços/picaços': ...et per vallem vallem vadit ad illam costam del Andador, et ibi dividit terminum con Montroy, et transit per illas picueças et descendit per illos çerros, et transit per congostum de illis pinnis, Herber Iusano intus stando... (doc.1232, Morella P) [UJI; Garcia,1994)

1233: ...Et sicut dividit cum illo villar de Nicolau intus, et illo val de los Pardos, et illo cabeço de l'Anador, et illos picoços/picaços/pioscos de la Pelerola/Pererola/Parerola. Et sicut dividit cum Herber Jusano... (pob.1233, Morella P) [UJI; Garcia,1994; Guinot,1991; Balbás,1892)

Perxàs, el

El Perxàs és una partida de Portell: camí del Perxàs.

s.XIII: En la Crònica de Jaume I parla de pertxes, suposem que en contecte militar. Un exemple en el que se'n foten una mica dels moros: Ab tant, entraren llaïns, e nós faem venir dos fenèvols, e faem-los començar de parar. E ells volgren haver treves ab nós; e a nós plac-nos mentre faïem aparellar los genys. E, quan nós haguem aparellat la u, començaren ells de parar la brígola, e no volgren complir la treva que nós havíem ab ells, e tiraren. E cuidaven complir a la host e no hi pogren complir; e la corda de la llur brígola envolvé's entorn la perxa. E nós havíem feites moltes sones als hòmens de la host: e havíem lo fenèvol nós aparellat de madiç untat, que pogués anar aenant quan nós fer-lo volguésem aenant. E sempre que hac tirat e la corda fo envolta, faem cridar a tos a armes e que anassen tots combtre. E, ab les ballestes et ab les fones, faeren-ho en tal guisa que no pogren pujar llassús ni desvolre la fona, ni baixar la pertxa de la brígola per re que faessen. (cap.460); E en aquell vespre, ans que fos nuit, aquell qui fonejava hac-los trencat una perxa de la una guauta de la brígola. (cap.461) [JaumeI)

1368: Trobem un document on parla de pertxes i canyes: Item que lo dit G. faça cavar regar et conrear lo dit ort et tots los arbres ceps e tries et tos altres fruyters qui son o seran dins lo dit ort [...] lo qual se fara de present en torn dins lort et encara tots altres quey seran de pertxes et de canyes de jonchs et de totes coses quiy sien necessaries a propries messions del dit G. Mas empero com en lo entriament faedor en lo dit andador sien necessaries algunes treveses de roure o daltre fusta fort et durable de pilar a pilar les quals es ops que sien empaguntades [...] Empero per ço com en lany primer haura a fer majors messions de pertxes et de canyes... (doc.1368) [Bofarull,1850)

Picaio, el

PICAIO, el (Vilafranca). Mossarabisme. [Arasa,1991)

picaços

v. Pereroles

picoços

v. Pereroles

picueças, las

v. Pereroles

Pinella

v. Peniella

Pinna Rubea

v. Pena-roja

pinnam Flor

1232: ...et ibi dividit terminum con Montroy, et transit per illas picueças et descendit per illos çerros, et transit per congostum de illis pinnis, Herber Iusano intus stando, transit per illas pinnas et vadit ferire ad fundum de la Scalarola intus stando. Et transversat omnes valles, et vadit ferire ad molinare, et vadit ferire pinnam Flor, et reddit per serram sursum, et vadit ferire ad illas talayas de Maria... (doc.1232, Morella P) [UJI; Garcia,1994)

pinnas, illas

1232: ...et ibi dividit terminum con Montroy, et transit per illas picueças et descendit per illos çerros, et transit per congostum de illis pinnis, Herber Iusano intus stando, transit per illas pinnas et vadit ferire ad fundum de la Scalarola... (doc.1232, Morella P) [UJI; Garcia,1994)

pinnis, illis

1232: ...et per vallem vallem vadit ad illam costam del Andador, et ibi dividit terminum con Montroy, et transit per illas picueças et descendit per illos çerros, et transit per congostum de illis pinnis, Herber Iusano intus stando... (doc.1232, Morella P) [UJI; Garcia,1994)

Pinolo, colladiello

v. Espino

Pinoso, colladiello

v. Espino

pioscos

v. Pereroles

Pobla d'Alcolea, la

La Pobla d'Alcolea, més coneguda com la Pobleta, pertany a Morella. ALCOLEA, La Pobla d' (Morella); Pobla d'Alcolega (1443). De l'àrab /al-quláy'a/ (el castellet). Arabisme. [Arasa,1991)

1611: Puebla de Alcoleja. col.682. nu.3 (consultar) [Escolano,1611)

Pobla de Bellestar, la

La Pobla de Bellestar, o San Miguel de la Pobla, pertany a Vilafranca.

1611: Pobla de Bellestar. col.680. nu.1; Puebla de San Miguel. col.877. nu.7 (consultar) [Escolano,1611)

Pobla de Benifassà, la

v. Benifassà

Pobla Tornesa, la

La Pobla Tornesa és un poble de la Plana Alta. Pertanyia al castell de Montornés.

1611: Puebla de Borriol. col.598. nu.vlti (consultar) [Escolano,1611)

Poblet

El monestir de Poblet pertany al municipi de Vimbodí i Poblet. El citem per la forma curiosa en la que es coneix en l'edat mitjana.

1190: L'infant Pere demana ser soterrat al monestir de Poblet o al que faran a un lloc de València: <...ita tamen quod si Valentiam capere possem, et de meo propio facere monasterium in loco qui vocatur Cepolla, quod eidem monasterio donavi... aliam possim eligere sepulturam preter illam de Populeto, sive preter illam de Cepolla, ubi monasterium construendum deliberavi... (doc.1190)[Alvira,2010-I]

Polpiç

v. Santa Magdalena de Polpís

Polpís

v. Santa Magdalena de Polpís

Populeto

v. Poblet

Porta

v. Portell

Portel

v. Portell

Portell

Portell, oficialment encara Portell de Morella. | PORTELLADAS, LAS. (Marcén, Huesca). Paso o brecha; PORTIELLA (por Nocito). Ídem al anterior; PORTILLO, EL. (Piracés). Ídem. [Benito,2002] | Porta (m. de l'Alta Cerdanya): doc. ant. Porta (s.XIII), 'pas' situat entre dos engorjats; Portè (m. de l'Alta Cerdanya); la Portella (m. del Segrià). [Torné)

s.XIII aprox.: Per internet trobem una paraula interessant: Cuando los núcleos urbanos empezaron a adquirir los primeros privilegios de autogobierno que conllevaban la posibilidad de elegir a sus propios oficiales o aportellados, las competencias que hasta ese momento había desempeñado el merino real, fueron asumidas por un nuevo merino de designación popular (SÁNCHEZ-ARCILLA,1980)

1233: ...Et sicut cum dividit cum castro Cerbarie. Et sicut dividit cum castro de Aras et illa alcantarella et illo termino de Portell/Portel intus. Et quomodo vadit illa via de la Mata d'Enec Sanç... (pob.1233, Morella P) [UJI; Garcia,1994; Guinot,1991; Balbás,1892)

1611: Portel. col.683. nu.4 (consultar) [Escolano,1611)

1656: En un document de compravenda:  mansum in termº Portell [ Quiquep]

Promontorio Tenebrio

v. Orpesa

Prunellas

Prunet i Bellpuig (m. dels Aspres): Prunet, doc. ant. Prunetus (s.IX), derivat col·lectiu del llatí Prunu, 'prunerar'. [Torné) | Segons Ramon Prades, vehí d'Ares, Prunelles és l'actual Belluga.

s.XIII: Després de la conquesta de Borriana li arriba un missatge al rei, que estava en Terol, de la promesa de rendició de Peníscola. Emprén la marxa i aquesta va ser la ruta: E al dia que eixim de Terol passam pel camp de Montagut e anam a Vila-roja, que és de l'Espital, e quan venc ans de dia, nós nos llevam e passam per un lloc que havia nom Atorella, en què ara ha població, e puis passam pel riu de les Truites, e eixim a la canada d'Ares, e de la canada d'Ares al port de Prunelles, et a Salvasoria, et a Themi, e passam pel pla de Sent Mateu, que era llavores erm, e eixim al riu Sec que va sobre Cervera. E, quan venc a hora de vespres fom denant Peníscola de la part de les vinyes, sobre l'almarge. (cap.183) [JaumeI]

1232: ...et dividit terminum cum Abocaçer, sicut aque vertunt, et per serram serram vadit ferire ad illam ramblam que descendit de la Salnadela, et per barranchum barranchum includit intus illud planum de Cireso, et per barranchum reddit ad portum de Prunellas, ad viam que vadit apud Valenciam, et descendit per barrancum Robrosum... (doc.1232, Morella P) [UJI; Garcia,1994)

Prunetus

v. Prunellas

Puachol

PUACHOL (1233) (Vallibona); Puatxol de na Rossa. Del llatí /pûteû/ més el sufix -olus.. Forma no arreplegada en el DCVB. Mossarabisme. [Arasa,1991)

1233: ...et de Peña de Biel, sicut aque vertuntur versus Vallibonam transusque profundum de Vallibona, et vadit ferire in illa serra de Turmell, Puachol intus stando, et reddit per illam serram et vadit ferire ad illam balsam de Viencello... (pob.1233, Vallibona P) [UJI; Guinot,1991)

Puatxol

v. Puachol

Puche de Cebolla

v. Puig, el

Puche de Enesa

v. Puig, el

Puebla de Borriol

v. Pobla Tornesa, la

Puebla de Alcoleja

v. Pobla d'Alcolea, la

Puebla de Valverde, la

La Puebla de Valverde és un poble de la comarca Gúdar-Javalambre.

1622: En un llibre de 1622 s'enumeren les Aldees de la Comunidad de Teruel en l'any 1429. En l'entrada TERUEL estan totes les que apareixen. Ací citem només els pobles més propers, que són els de la comarca Gúdar-Javalambre: El mismo priuilegio de la agregacion de 12. de Abril.1429. pone el numero, y nombres de las Aldeas de la Comunidad de Teruel, que son [...] Fuentes (Fuentes de Rubielos), Nogueruelas (Nogueruelas), la Puebla de Valuerde (La Puebla de Valverde) i el Castellar (El Castellar) (pàg.277) [Blasco,1622]

Puerto-Mingalbo

v. Puertomingalvo

Puertomingalvo

Puertomingalvo es un poble de la comarca Gúdar-Javalambre.

1798: D. Pedro II. en 1202 cedió al Cabildo los Castillos de Linares, y Puerto-Mingalbo, para aumentar su poblacion. (pàg.335) [Asso,1798]

Puig, el

El Puig, oficialment el Puig de Santa Maria, és un poble de la comarca valenciana de l'Horta Nord. | Segons la viquipèdia, Fortalesa musulmana denominada pels cristians Puig de Cebolla per deformació de l'àrab "Jubal·la" (pujol).

1190: L'infant Pere demana ser soterrat al monestir de Poblet o al que faran a un lloc de València: <...ita tamen quod si Valentiam capere possem, et de meo propio facere monasterium in loco qui vocatur Cepolla, quod eidem monasterio donavi... aliam possim eligere sepulturam preter illam de Populeto, sive preter illam de Cepolla, ubi monasterium construendum deliberavi... (doc.1190) [ Alvira,2010-I]

s.XIII: Apareix bastant en la crònica de Jaume I. Encara que ens queda una mica lluny el citem per la forma com l'anomena i perquè va ser un lloc clau en la conquesta de València: E nós estant a Osca, anam per nostra terra envers Saranyena, e haguem-nos pensat que preséssem lo castell que els sarraïns apel·laven Enesa, e els crestians deïen lo Puig de Cebolla, e ara ha nom lo Puig de sancta Maria... (cap.206) [JaumeI ]

Puig de Cebolla, el

v. Puig, el

Puig de Santa Maria, el

v. Puig, el

Puig del Rei

El Puig del Rei està al terme de Morella.

s.XIII: Apareix en la crònica de Jaume I: E pujam la costa, e fo a un puget que es faïa en la costa de Morella, e meteren-li puis nom Puig del Rei, e estiguem aqui esperant [...] e haguem a endurar que no menjam ni beguem de la nuit que menjam en Vila-roja tro a hora de les vespres, ni nós ni els cavallers ni les bèsties. (cap.134) [JaumeI]

Qasr 'Abbad

v. Cazarabet

Queretes

v. Cretes

Ràfels

Ràfels, o Ráfales en castellà, és un poble del Matarranya. | RÁFALES (Esplús, Albalate de Cinca). Del árabe RAFAL: casa, granja, predio en el campo. [Benito,2002)

1173: És un Ráfales  d'Osca el que surt en aquest document: Instalados los templarios en el Cinca -después de la conquista de Fraga- tuvieron que disputar con el obispo de Lérida y canónigos las rentas de sus feligreses. En 1173 ya habían celebrado su primera concordia de repartos, "episcopus quoque supradictus sibi retinet Eschis (Stig, Estiche), cum omnibus suis terminis, et Splues (Splús, Esplús) et Arrabal (Rafal, Ráfales) cum suis terminis tan regano quam secano... [www.lavozdelbajocinca.com)

s.XIII: Cal anar amb compte amb aquests altres llocs amb igual nom. Per exemple, el que surt a la crònica de Jaume I sembla que és el d'Osca, ara al terme d'Esplús: E puis anam a Rafals, e presem-lo ab hòmens d'Almenar e de Tamarit, car ells se retenen a nós. E puis vnguerem a Lleida... (cap.401) [JaumeI)

1405: Al s.XV trobem notícies sobre un retaule: Ego, Guillermus Ferrer, pictator, vicinus ville Morella [...]ut sindico universitatis dicti loci de Rafals, centum XXX florins auri comunis Aragonum... (1405, doc.225) [Tolosa,2011]

1611: Escolano fa un comentari interessant, quan parla de les construccions àrabs del Comtat d'Oliva: ...que los Moros, al lugar de pocas casas llamavan Alqueria; al de muchas, Beled, que quere dezir Pueblo; al de una no mas (que nosotros llamamos Alqueria) ellos llamaban Rahal, o Rafal. (col.164) [Escolano,1611]

Rafelgarí

v. Abengarin

Refoies

Al terme de Forcall, damunt de Villores. Al nord del E. de Santolea hi ha una partida també anomenada Las Refoyas.

Ramones, les

Les Ramones és una partida, una roca i també un camí que va paral·lel al que avui és el parc eòlic d'En Balaguer. Sembla que és el camí que baixa de La Iglesuela i es pot seguir fins on estava el peiró del Mas de Moles (on es junten diversos camins). Però també està allà el Corral de les Ramones.

1656: En un document de compravenda: y al cami que va a la gresola per davall la roca de la Ramona... [Quiquep ]

Raphalgarino

v. Abengarin

Regatxol, el

REGATXOL, el (Herbeset); Font del Regatxol (Castell de Cabres, Vilafranca); Font dels Regatxols (Morella); Regaxol (1239); Reguacholl (1443). Mossarabisme. [Arasa,1991)

Regaxol

v. Regatxol

Reguacholl

v. Regatxol

Riello

RIELLO, Mas i Tossal de (Vilafranca); Serrades i masia de Riello (1691). Del llatí /rivêllu/, diminutiu de /rivu/ (riu), que ha donat en català el mot riell. Mossarabisme. [Arasa,1991] | En l'actualitat es diu Arriello i no Riello, per tant, no s'ha de descartar un altre significat que li pega més amb la mola que és: GARROT (Bielsa). Derivado del vascón ARRI: piedra, peñón, peñasco; GARRULO (Valle de Aísa). Ídem al anterior. [Benito,2002]

Riu de les Truites

El riu de les Truites és considerada l'antiga població de Vilafranca, a la Pobla del Bellestar, entre la Iglesuela i Vilafranca.

s.XIII: Després de la conquesta de Borriana li arriba un missatge al rei, que estava en Terol, de la promesa de rendició de Peníscola. Emprén la marxa i aquesta va ser la ruta: E al dia que eixim de Terol passam pel camp de Montagut e anam a Vila-roja, que és de l'Espital, e quan venc ans de dia, nós nos llevam e passam per un lloc que havia nom Atorella, en què ara ha població, e puis passam pel riu de les Truites, e eixim a la canada d'Ares, e de la canada d'Ares al port de Prunelles, et a Salvasoria, et a Themi, e passam pel pla de Sent Mateu, que era llavores erm, e eixim al riu Sec que va sobre Cervera. E, quan venc a hora de vespres fom denant Peníscola de la part de les vinyes, sobre l'almarge. (cap.183) [JaumeI]

Riu Sec

s.XIII: Després de la conquesta de Borriana li arriba un missatge al rei, que estava en Terol, de la promesa de rendició de Peníscola. Emprén la marxa i aquesta va ser la ruta: E al dia que eixim de Terol passam pel camp de Montagut e anam a Vila-roja, que és de l'Espital, e quan venc ans de dia, nós nos llevam e passam per un lloc que havia nom Atorella, en què ara ha població, e puis passam pel riu de les Truites, e eixim a la canada d'Ares, e de la canada d'Ares al port de Prunelles, et a Salvasoria, et a Themi, e passam pel pla de Sent Mateu, que era llavores erm, e eixim al riu Sec que va sobre Cervera. E, quan venc a hora de vespres fom denant Peníscola de la part de les vinyes, sobre l'almarge. (cap.183) [JaumeI]

Rivo de Algars

v. Algars

Robre, barrancum del

En algun lloc entre els termes de la Todolella i Forcall. Podria tenir relació amb els actuals topònims que trobem al mapa excursionista de cartografies el Tossal (2009): la Rourera i Mas de la Rourera.

1233: et redit per illa serram ad molam de Sarañana intus stando, et exit ad illum frontem redendo del Tortagall, et descendit per illos tormos in vicco, et exit ad barrancum del Robre et venit ferire in rivo [suposem que el Cantavella].. (pob.1233, Saranyana, Alabor i Perarola) [UJI; Guinot,1991)

Robrosum, barrancum

1232: ...et per barranchum barranchum includit intus illud planum de Cireso, et per barranchum reddit ad portum de Prunellas, ad viam que vadit apud Valenciam, et descendit per barrancum Robrosum, et vadit per oriellam de campiello de monjo Sancho... (doc.1232, Morella P) [UJI; Garcia,1994)

Rosaleo, Mas de

ROSALEO, Mas de (Morella). Mossarabisme. [Arasa,1991]

Rossell

Rossell és un poble del Baix Maestrat. | ROSEL (Biscarrués, Huesca). De color rojo o rosado; ROSICO (Mipanas, Huesca). Rojizo. [Benito,2002]

Rubielos

Rubielos de Mora és un poble de la comarca Gúdar-Javalambre.

1622: En un llibre de 1622 s'enumeren les Aldees de la Comunidad de Teruel en l'any 1429. En l'entrada TERUEL estan totes les que apareixen. Ací citem només els pobles més propers, que són els de la comarca Gúdar-Javalambre: El mismo priuilegio de la agregacion de 12. de Abril.1429. pone el numero, y nombres de las Aldeas de la Comunidad de Teruel, que son [...] Rubielos (Rubielos de Mora), Fuentes (Fuentes de Rubielos), Nogueruelas (Nogueruelas)... (pàg.277) [Blasco,1622]

[NOTA IMPORTANT: Quan llegim documents antics, cal tenir en copte com estan datats, perquè no serà lo mateix que siguen “1200 anys de la Era” que “1200 A.D. o Annus Dominus”. El primer calendari citat correspon a l’Era Hispànica i el segon a l’Era Cristiana. Entre un i altre hi ha una diferència de 38 anys, per tant, quan trobem una data referida a “la Era”, s’ha de convertir al calendari actual restant-li 38 anys, per tant si, per exemple, tenim una data (que segurament anirà en números romans) corresponent a 1277 de la Era Hispànica, li restarem 38 i així sabrem l’any corresponent a l’Era Cristiana, o sigue, la nostra. En aquest cas, l’any del document serà el 1239 (perquè 1277-38 = 1239))