PORTELL, s. XII (cartes pobla i altres delimitacions territorials, 1101-1200) |
|
[NOTA IMPORTANT: Quan llegim documents antics, cal tenir en copte com estan datats, perquè no és el mateix que siguen “1200 anys de l'Era” que “1200 A.D. o Anno Domini”. El primer calendari citat correspon a l’Era Hispànica i el segon a l’Era Cristiana, que és l'actual. Entre l'un i l'altre hi ha una diferència de 38 anys; així, doncs, si trobem una data referida a “l'Era”, cal convertir-la al calendari actual, restant-li'n 38. Per exemple, l'any 1277 de l'Era Hispànica (que segurament estarà escrita en números romans), es correspondria a l'any 1239 de l’Era Cristiana (perquè 1277-38 = 1239).) |
|
|
|
ANY |
REFERÈNCIA BIBLIOGRÀFICA |
|
|
s.XIII |
Aquest és el segle de la conquesta cristiana i el
repartiment del territori. Ací trobareu un llistat d'algunes de les
CARTES-POBLA
|
1115 |
Gener. En un llibre del segle XIX, és parla de la conquesta cristiana des d'un punt de vista legislatiu.
[MARICHALAR, Amalio y MANRIQUE, Cayetano (1862): Historia de la legislación y recitaciones del derecho civil de España, por los abogados Amalio Marichalar Marqués de Montesa y Cayetano Manrique. Madrid: Imprenta Nacional. 1861: I, II; 1862: III, IV, V; 1863: VI, VII; 1865: VIII; 1872: IX. 1868: Segunda Ed. corregida y aumentada de Extra (fueros de Navarra, Vizcaya, Guipúzcoa y Álava).) |
1116 |
Desembre. En un llibre sobre legislació de 1862 de Marichalar i Manrique, parlen dels exagerats privilegis dels repobladors de Belchite, poble del Campo de Belchite, Zaragoza:
[MARICHALAR, Amalio y MANRIQUE, Cayetano (1862): Historia de la legislación y recitaciones del derecho civil de España, por los abogados Amalio Marichalar Marqués de Montesa y Cayetano Manrique. Madrid: Imprenta Nacional. 1861: I, II; 1862: III, IV, V; 1863: VI, VII; 1865: VIII; 1872: IX. 1868: Segunda Ed. corregida y aumentada de Extra (fueros de Navarra, Vizcaya, Guipúzcoa y Álava).) |
1119 |
Desembre, 13. En aquesta carta pobla de Belchite ja es cita Morella: Sub Christi nomine et ejus divina clementia scilicet Patris et Filii et Spiritus sancti ego quidem Adefonsus Dei gratia imperator facio hanc cartam firmationis et liberationis ad totos homines qui sunt in Belgit et in tota illa honore de Galin Sangiç populati et in autea ibi populaverint. Mando et afirmo ad totos homines de tota mea terra homicieros latrones et malefactores postquam ad Belgit vel in illa honore alia de Galinsangiç venerint populare et ibi populaverint ut non habeant reguardo de nullo homine per nulla malefacta sed sedeant ibi ingenui et liberi sine ullo cisso malo: et mando ut illos populatores habeant tales foros intus eorum causas sicut habent illos de super Çaragoça: et mando postquam ad Belgit vel ad predicta honore de Galinsangiç venerint populare nullo populatore et ibi populaverint per nulla fediatoria nec per debito neque per nulla causa non faciant ad nullo homine directe nisi in Belgit vel in predicta honore de Galinsangiç: et qui pignoraverit ad istos predictos populatores per aliquam causam pectet ipse quieum pignoraverit mille solidos deinde reddat ad suo domino ipsa pignora solita. Et mando ut pectent omicidio quingentos solidos. Et dono et concedo tibi Galinçangiç et ad posteritas tua ut habeatis tuos alfotalefes et tuas exeas de moros et de christianos et per qualecumque via ierint sedeant salvos de tots homines de mea terra et si nullus homo fecerit ad illos male recuperent illos dominos suo aver et pectent mihi mille solidos et tu Galinçangiç demanda illos per me. [...] Fuit facta carta ista in era millessima centesima quinquagesima septima in Petruça [Petraça en Ledesma; Pedraza, Segovia] circa Soccovia in mense dezembris per diem sancte Lucie virginis regnante me Dei gratia in Aragon et in Pampillona atque in Superarbe sive in Ripacurcia atque in Catella bielga sive in tota Estremadura usque ad Toleto et Dei gratia in Çaragoça et in Tutela usque ad Morella et in mea populatione quod dicitur Soria episcopus Stephanus in Oska et in Jaka episcopus Willelmus in Pampilona episcopus Sançius in Nagara episcopus Petrus in Çaragoça episcopus Michael electus in episcopatu de Tarassona senior Caxal in nagara senior Enneco Galiç in Sos senior Açenar Açenariç in Tutela senior Enneco Ximenones in Sokovia senior Lope Garcez insuper Çaragoça et in Alagon senior Galindo Sangiç de Alkala in Belxit senior Açenar Dat in Morella. Et ego Rodericus regis scriptor hanc cartam scripsi et de manu mea hoc signum + fecit. [BOFARULL Y MASCARÓ, Próspero (1850): Procesos de las antiguas cortes y parlamentos de Cataluña, Aragón y Valencia, custodiados en el Archivo General de la Corona de Aragón. Tomo VIII. pp.7-9. Establecimiento litográfico y tipográfico de D. José Eugenio Monfort. Barcelona.] books.google.es La podem consultar també en el llibre de Ledesma: 1119, diciembre 13, Pedraza (junto a Segovia). Carta de población de Belchite otorgada por Alfonso I de Aragón. [...] regnante me Dei gratia in Aragón et in Pampilona [Pamplona] atque in Super Arbe [Sobrarbe] siue in Ripacurcia [Ribagorza] atque in Castella Bielga siue in tota Strematura usque ad Toleto, et Dei gracia in Çaragoça et in Tutela [Tudela] usque ad Morella, et in mea populacione quod dicitur Soria, episcopus Stephanus in Oska [Huesca] et in Iaka [Jaca], episcopus Willelmus in Pampilona, episcopus Sancius in Nagara [Nájera, La Rioja], episcopus Petrus in Çaragoçá, episcopus Michael electus in episcopatu de Taraçona [Tarazona], senior Caxal in Nagara, senior Enneco Galinç in Sos, senior Açenar Açenariç in Totela, senor Enneco Ximenones in Sokouia [Segovia?], senior Lope Garceç in Super Çaragoça et in Alagon, senior Galindo Sangiç de Alkala in Belgit [Belchite], senior Açenar Dalt in Morella. Et ego Rodericus regis scriptor hanc cartam scripsi et de manu mea hoc signum [signo] feci. (pàg.56) [LEDESMA RUBIO, María Luisa; GARCÍA MARCO, Javier (1991): Cartas de población del reino de Aragón en los siglos medievales. Instituto de Estudios Turolenses. Zaragoza. (Fuentes Históricas Aragonesas, 18)] derechoaragones.es I diu Ubieto: En Morella aparece el tenente Aznar Dat en diciembre de 1119. Y, a partir de ahora, Morella servirá para expresar el término extremo del reino, como en 1129 (Nota: Publica LACARRA, Documentos, nº.174). [UBIETO ARTETA, Antonio (1981): Historia de Aragón. Formación Territorial. p.147. Anubar Ediciones. Zaragoza, 1981.] es.scribd.com |
1129 |
Ubieto ens dona una data a tenir en compte. Caldrà seguir-li la pista: En Morella aparece el tenente Aznar Dat en diciembre de 1119. Y, a partir de ahora, Morella servirá para expresar el término extremo del reino, como en 1129 (Nota: Publica LACARRA, Documentos, nº.174). [UBIETO ARTETA, Antonio (1981): Historia de Aragón. Formación Territorial. p.147. Anubar Ediciones. Zaragoza, 1981.] es.scribd.com |
1148 |
En un article de Xavier Miranda es descriuen els conflictes territorials, durant els segles XIII i XIV, entre la ciutat de Tortosa i les viles veïnes, com Morella o Beseit, i que tenien com a objectiu, establir la delimitació de l'extens territori muntanyenc comprés entre el riu del Magraner i el barranc de Xalamera, al massís dels Ports. A finals del segle XIII, el territori tortosí no era encara un territori ben definit. Poc més de 150 anys després de la conquesta cristiana de la ciutat, l'any 1148, i de l'establiment dels coneguts quatre punts que encerclaven el territori ("...de collo Balaguerii usque ad Ulldichona [sic] et sicut pervadit de rocha Folletera ad mare...") fet en la carta de poblament l'any següent, tot el límit oest, el que discorria pel massís muntanyós dels Ports, era motiu de contínues disputes entre la ciutat de Tortosa i les viles veïnes de Morella, Beseit i Horta. (Nota: José M. Font i Rius: Cartas de Población y franquicia de Cataluña. CSIC, 1969) Es pot adduir certament que aquella delimitació genèrica del territori tortosí feta a la Carta de Població no afavoria la fixació sobre el terreny dels seus límits, però també que els condicionants topogràfics del massís, amb la seva complicada orografia i una baixa densitat de població, no suposaven cap ajut per a la fixació d'uns limits inicialment oberts o insuficientment definits. Així mateix, la política de donacions reials i senyorials portada a terme durant la segona meitat del segle XII i primer adel XIII, tant dels llocs inclosos al terme tortosí (Paüls, Carles, Refalgarí), com de les viles que hi limitaven (Morella, Beseit i Horta), vingué a complicar encara més la situació en adscriure molts d'aquells llocs, o parts d'ells, a dos territoris diferents, com els termes i llocs d'Erbellars i del Montsagre, adscrits al terme de Paüls i al terme d'Horta en donacions diferents). Per acabar d'entendre la situació territorial a finals del segle XIII i el perquè, després d'un segle i mig de la conquesta del territori tortosí, aquest extrem oest mostrava encara un alt grau d'indefinició, cal assenyalar que els conflictes territorials no havien estat una prioritat per a la Universitat tortosina, ni per als seus dirigents, més preocupats durant bona part del segle a solucionar els conflictes de jurisdicció, certament més importants a l'època, que els enfrontaven amb la Senyoria, als Templers, especialment. (p.107) [Continua en 1294] [MIRANDA ESTRAMPES, Xavier (2000): Conflictes territorials als Ports durant els segles XIII i XIV. pp.105-136. Conferencia del l'11 de març de 1998 dins les Jornades de Recerca V. Recerca, núm. 4. Tortosa.] raco.cat - raco.cat (pdf). Revista 'Recerca' (190 artículos): sibhilla.uab.cat |
1153-1159 |
El comte Ramon Berenguer IV concedeix carta pobla als sarraïns de la Ribera d'Ebre. Carta de seguridad otorgada por el conde Ramón Berenguer IV a la población sarracena de la Ribera de l'Ebre (Ascó, Flix, Mora, García, Maçalefa, Castellón y Tivisa)
In nomine Domini. Aquesta cara es de convinença e d'asegurança que feu lo noble en R. comes Barchinone (ad) omnes sarracenos qui habitarent in riberia de Ibere (?) [sic] videlicet illos de Ascho et de Flix et de Mora et de Caxia et de Maçalepha et de Castello et illos de Terviça similiter. Convenit eis comes iamdictus tam militibus quam pedonibus et divites quam pauperibus ut servant et usent suas servatenes [...] [FONT I RIUS, Josep Mª (1985): Estudis sobre els dretsi institucions locals en la Catalunya medieval. p.575. Publicacions i edicions de la Universitat de Barcelona. 1985.] books.google.es |
1157 |
Octubre, 25. Zaragoza. Ramon Berenguer, Comte de Barcelona i príncep d’Aragó dona carta per poblar Alcanyís. Martínez Calvo cita Portell però sembla que hi ha una confusió, possiblement heretada de Sancho (1860), que també ho fa (entre 'Portell' i 'Portum de prunellas'). Transcribim les dos: (A todos los pobladores de Alcañiz, los que la pobláis y los que en adelante la poblaréis... Os doy a todos vosotros y concedo, con buen ánimo y voluntad espontánea, todos los fueros de Zaragoza”). I entre les termes que els dona estan els següents: [...] desde Alloza hasta Estercuel; desde Estercuel hasta el collado de las Turbanas; desde Turbanas hasta la sierra de Pitarque, y desde Pitarque todo lo que comprende aquella sierra entre los puertos de Meriscat y Santella. Igualmente concedo todos los términos que cruzan aquella sierra (entre los puertos de Meritescat y Santella) desde el nacimiento del río de las Truchas y marcha por Montoro hacia la sierra de la Cañada o Fortanete en dirección a la muela de Ares encima de Cantavieja, y según se va a Portell, a la Alberca, Avinsolana, Vallibona y Benifazá, hasta llegar al punto de Traseras. Y finalmente, os concedo los términos que recorre el río Algás desde su nacimiento hasta el Ebro, y subiendo éste su canal, hasta el término de Escatrón, y desde el término de Escatrón a la loma de Puigmoreno, y desde ésta hasta Andorra, y desde Andorra hasta Alloza [...] [MARTÍNEZ CALVO, Pascual. Historia de Castellote y la comarca. Antiguo partido, La Ginebrosa y Olocau del Rey. Pàg. 54. Editorial Hechos y Dichos. Zaragoza, 1992) Trobem el text més ampliat en el citat llibre de 1860 de Nicolás Sancho. Curiosament, en la versió traduïda, cita 'Portell' però en la versió en llatí NO EL CITA. Com dèiem abans, es tractarà, possiblement, d'una confusió entre 'Portell' i 'Portum de prunellas'. CARTA-PUEBLA DE ALCAÑIZ POR EL PRÍNCIPE D. RAMON BERENGUER [Ramon Berenguer IV], EN 1157 En el nombre de Cristo, y del Padre y del Hijo y del Espíritu Santo. Amen. Esta es la Carta de Población, que Yo Raimundo Berenguer, Conde de Barcelona, Príncipe de Aragón y Marqués de Provenza, expide en favor de todos vosotros los pobladores de Alcañiz, así los que al presente la pobláis, como los que antes la habéis poblado. Doy, pues, a todos vosotros y concedo de buen grado y libre voluntad TODOS LOS FUEROS DE ZARAGOZA. Igualmente os concedo los términos siguientes:
Os doy, pues, y concedo a vosotros los pobladores de Alcañiz todo lo sobredicho, en la forma y manera que hemos fijado y deslindado los mencionados términos que os hemos concedido y señalado, para que los pobléis según los fueros de Zaragoza, y no de otro modo; y construyáis casas y habitaciones, guardándome fidelidad en todo tiempo a Mí y a mis Sucesores. Me reservo, sin embargo, para Mí y mi posteridad el Castillo de Alcañiz, y la heredad que conservaba para mi uso y el del Castillo sobredicho. Mas los otros castillos que se hallan dentro de los términos expresados, debéis poblarlos vosotros los pobladores de Alcañiz, o cualesquiera otros hombres que vinieren a poblar; cuyas tierras o términos trabajaréis y podréis tener y conservar íntegros y completos sin detrimento alguno, y guardarlos de buen grado y sin resistencia alguna, siempre que Yo os los pidiese o mis sucesores, bien sea por vosotros mismos, o por medio de nuestros comisionados. Todo aquel que estorbase a alguno de los que vengan a poblar a Alcañiz, o quitase alguna cosa suya, devolverá lo robado y pagará mil sueldos; quinientos a Mi, y quinientos al demandante. Y si algún malhechor (de cualquier daño que fuese) viniese a poblar a Alcañiz, no responda del daño hecho hasta el presente, esto es, hasta el 25 de octubre, a no hallarse en su poder los daños causados. Pero si se hallasen en su poder, deberá restituirlos al que se los exija, y lo mismo pagar al acreedor las deudas que sean manifiestas y estén reconocidas. Si desde el día de hoy en adelante causase algún daño y viniese a poblar a Alcañiz con los daños hechos, se acudirá con el reclamante ante mi Justicia, según los fueros de Zaragoza. Concedido por el Rey el derecho de las aguas, ordena, que el cuidado de ellas, del azud, y de la limpia de la acequia, deba correr por entrambas partes, según lo que a cada uno tocare, debiendo tener un Celacequia vecinalmente de vuestra parte, tanto en vuestras posesiones como en las mías, y un Zalmedina que represente las que me tocan. Concedo finalmente a todos los pobladores de Alcañiz la franquicia del derecho de lezda y de peaje por todo el Reino de Aragón, y hasta Cervera de Cataluña. Todo hombre que privase de su derecho y voz a cualquier poblador de Alcañiz, pagará mil sueldos, a saber quinientos a Mí, y quinientos al agraviado. S. R A Y Mundo, Conde. Dada esta Carta H. C. MCXCV. H. En el mes de Noviembre, en Zaragoza, hallándose presente el obispo Martín; y reinando Yo Raimundo Conde de Barcelona, en Aragón y Sobrarve; siendo Obispo de Lérida, Guillelmo de Pedro; en Huesca Dodono; Pedro en Zaragoza, y Martín en Tarazona; y siendo Seniores o Ricos-hombres, Feriz en Huesca, Galindo Jimeno en Albalate; Fortunato en Barbastro, Sancho de Boria en Ayerbe; Ferrench en Agüero; Pedro López en Lucia; García Almoravit en Egea; Fortún Aznárez en Tarazona; el Conde Pallarés en Ricla; Pedro Ortiz en Aranda; Pedro Castellazol en Calatayud; Sancho Necones en Daroca; Palacín en Zaragoza, en Alagón y en Ariza; y Galindo Jiménez, en Belchite. Sello del Rey. (pàg.605) Un fragment del text en llatí, extret del mateix llibre de Sancho: In Cristi nomine, Patris, et Filii, et Spiritus Sancti. Amen. Haec est Carta Populationis, quam Ego Raymundus Berenguer, Comes Barchinonensis, et Princeps Aragonum, facio vobis omnibus populatoribus de Alcanicia, qui modo populatis, ut in antea, ibi, populavistis. Dono namque vobis omnibus, et concedo, bono animo, et spontanea voluntate totos illos fueros de Saragoza.
Praefata autem omnia dono vobis omnibus populatoribus de alcanicia, sicut abentur et terminatur et continentur infra iam dictos terminos. Hoc modo ut populetis ibi ad fuerum de Saragoza. [...] (pàg.587) Aquesta carta-pobla té confirmació en 1162: CONFIRMACIÓN DEL REY D. ALFONSO H. EN 1162. Alfonso, hijo del Rey Conde de Barcelona, autorizo esta Carta-puebla, guardándose fidelidad a mi persona y posteridad. Son testigos, el Arzobispo de Tarragona, el Obispo de Barcelona, el Obispo de Zaragoza, el Conde de Pallarés, D. Pedro Castellazol, Fortuño Aznárez de Tarazona, el Señor Pelegrín y Pedro Ortiz en Calatayud. Dia primero de Septiembre, Era MCC. La escribió Andrés, por mandato del Rey. Sello, Confirmo, de Pedro Rey de Aragón y Conde de Barcelona, que apruebo lo arriba dicho, salva la fidelidad a mi persona y posteridad, en todo tiempo. En la Era. MCCXXXVL. Pàg. 608 En un altre document que podem consultar també al mateix llibre, aquest de 1179, en el que es fa donació a l'orde religiosa de Calatrava, ja no ens inclouen. La podreu consultar en l'apartat cronològic corresponent de la web, amb la transcripció de la traducció on surten els límits del terme, però en el llibre també inclou la versió llatina: DONACIÓN DE LA VILLA DE ALCAÑIZ A LA RELIGIÓN DE CALATRAVA, HECHA POR EL REY D. ALONSO II EN 1179, pàg. 610 [SANCHO, Nicolás (1860): Descripción histórica, artística, detallada y circunstanciada de la ciudad de Alcañiz y sus afueras. Pàg. 605. Imprenta de Ulpiano Huerta, calle Mayor 56, Alcañiz.] books.google.es Antonio Urbieto també cita Portell dins d'aquesta carta pobla, suposem que per aquell 'portum de Prunellas', però en el text, no ens cita, i només diu:
Puntos negros: Citados en el documento, pero fuera del término. Puntos blancos: Poblaciones integradas en el término de Alcañiz. [UBIETO ARTETA, Agustín (1981): Historia de Aragón. La formación territorial. Zaragoza: Anubar Ediciones.] derechoaragones.es Transcripció de la Universitat Jaume I. La posem perquè els noms canvien una mica respecte a l'anterior. Segons la UJI, la transcripció és del professor Carlos Laliena, de la Universitat de Zaragoza, que va publicar-la fa uns anys a partir d'un manuscrit conservat a l'Arxiu Històric Provincial de Zaragoza, que havia estat extraviat durant molt de temps:
Prefata autem omnia dono vobis omnibus populatoribus de Alchanicia, sicut habentur et terminantur et continentur infra iam dictos terminos hoc modo ut populetis ibi ad fuerom de Caragoça [...] Finalment, trobem algunes explicacions d'un historiador ben coneixedor de la zona, Pere-Enric Barreda. De fet, és el primer document del llibre: 1157, octubre, 25 - Saragossa Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona i rei de l'Aragó, atorga la primera carta de població d'Alcanyís. Dins del seu extens terme hi ha inclosos els castells de Castellot, Cantavella, Morella i Benifassar amb Castell de Cabres, i una part dels de Culla i Ares. Ed. Caruana 1960, 142-144; Ledesma 1991, 106-108. Cf. Segura Barreda 1, 37-38; Barreda 1998, 670 i 683. Delimitació temporal d'Alcanyís fins a Ares - només inclou les terres aiguavessants al Matarranya, conca de l'Ebre, i no les altres, de manera que l'actual terme d'Ares quedaria partit. Per fer la partició sols s'usen noms d'accidents geogràfics per on passen camins importants:
de forma que la divisió va del riu de les Truites a la serra d'Alcorba (on hi ha el castell de Corbó), a la mola d'Ares, al port de Prunelles, i finalment a la serra de Moixacre, que encara dóna nom a una dena del terme de Morella. Però aquest document només era un projecte de delimitació, i els límits eren inestables: el 1162 Alfons I el va confirmar sense fer cap referència als límits, i el 1179 Alcanyís ja té una delimitació molt més reduïda, que en cap cas arriba al riu de les Truites ni a Ares. Per tant, de cap manera es pot afirmar que Morella ni Ares formaven part del terme d'Alcanyís. El mateix any 1179 es signaria el tractat de Caçola, que delimitava les zones de conquesta entre els reis de l'Aragó i de Castella fins a Múrcia, i que va estar vigent fins que el 1244 l'ambició castellana per apoderar-se de Xàtiva va trencar dit pacte i va motivar la signatura del tractat d'Almirra. Mola d'Ares - amb aquesta denominació als segles XII i XIII es designa tant la Mola del Vilar com la d'Ares, separades pel coll, tal com veem a la carta de població de Camaron de 1294 [vol dir 1194] o la de Benasal de 1239. El topònim específic de Mola del Vilar és posterior i no es documenta fins a 1360. Un accident geogràfic com la Mola, junt al tossal de la Marina [Asclum], serà punt de referència per a diverses delimitacions d'aquella separació d'aiguavessants. [...] Port de Prunelles - el topònim es conservà fins el segle XVIII, quan el reemplaçà la Belluga, que es documenta per primera vegada el segle XVI. Era un important pas del camí de Morella a València, just al límit entre aiguavessants, entre el barranc dels Prats, i els de la Belluga i Gibalcolla. Tanmateix al segle XII i XIII designa també el port entre la Llàcua i Salvassòria, per on passà Jaume I l'agost de 1233 en anar a Terol a rebre la rendició de Peníscola. De fet, al Pla de la Pinella es creuaven tots dos camins, l'esmentat de Morella a València i el camí-assagador de Terol fins a Tortosa i Peníscola, i també amb un altre camí que venia de l'Hostal de la Roja de Castellfort cap al port de la Belluga i la Segarra de Vilar de Canes. Cal remarcar la importància dels topònims romànics en diminutiu -ell- [com Portell] per aquella època (Prunelles, Solanelles, Canalelles o Campello) així com l'absència de topònims àrabs, potser per l'existència prèvia dels anteriors. [BARREDA, Pere-Enric (2006): Crònica documentada d'Ares. I - Fonts escrites (1157-1550). pp.29-31. Dos volums. Edita: Ajuntament d'Ares (Castelló).] La podem consultar també en el llibre de Ledesma: 1157, noviembre, Zaragoza. Ramón Berenguer IV, conde de Barcelona y príncipe de Aragón, concede carta de población a los pobladores de Alcañiz. [...] facio vobis omnibus populatoribus de Alcanicia, qui modo populatis vel in antea ibi populaveritis. Dono namque vobis homnibus et concedo, bono animo et spontanea voluntate, totos illos foros de Saragoza. Similiter dono vobis totos illos terminos, videlicet de Alloza usque ad Esterquel, et de Esterquel ad collado de Turbanas, et de las Turbanas usque in serram de Pitarch, et de Pitarch quomodo vadit illa serra inter illos portos de Meritescat et Santella, et quomodo vadit illa serra in cap de rivo de las Truitas et exit ad serram de Alcorba, et quomodo vadit ad molam de Aras, et sicut vadit ad illum portum de Prunellas, et vadit ad serram de Moxaca, et vadit ad albercam Avinsilonam, et sicut ad Vallibonam, et sicut vadit ad Bel, et de Bel usque ad Beniazam, et sicut vadit illa serra ad Traseras, et quomodo nascit ribus de Algars et discurrit usque in Iberum, et usque ad terminum de Scatron, et de illo termino de Scatron usque ad podios de Confratribus, et de podiis de Confratribus usque ad Andorram, et de Andorra usque ad Allozam. [...] Facta carta in era Mª LXXXXª Vª, mensi novembris in Cesaraugusta. Dominante me, Raimundo comite Barchinonensi, in Aragone et in Superarbi, episcopo Guillelmo Petri in Ilerda, episcopo Dodono in Oscha, episcopo Petro in Cesaraugusta, episcopo Martino in Tirasona, Ferriz seniore in Oscha, Galindo Exemenes in Albalat, Fortun Dat in Barbastro, Sancio de Boria in Aierb, Loferrench in Aguero, Petro Lopez in Lusia [Luesia], Garsia Almoravit in Egeia, Blascho d'Oscha in Boria [Borja], Fortun Aznarez in Tirassona, comite Palearensi in Ricla, Pedro Ortiz in Aranda [Aranda de Moncayo], Petro de Castellazol in Calataiub, Sancio Necones in Daroca, Palacino in Saragoza, in Alagon et in Fariza [Ariza], Galindo Exemenez in Belchit. (pàg.106-107) [LEDESMA RUBIO, María Luisa; GARCÍA MARCO, Javier (1991): Cartas de población del reino de Aragón en los siglos medievales. Instituto de Estudios Turolenses. Zaragoza. (Fuentes Históricas Aragonesas, 18)] derechoaragones.es Sobre el topònim 'Avinsilona' ens sorprén trobar una foto en el núm.20 de la revista Vallivana on apareix una foto de l'ermita de Sant Marc, de Morella, prop de Torremiró on diu a peu de foto:
[Vallivana. Revista quincenal de las Fiestas Sexenales de Morella. Núm.20. Morella, 15 de Mayo de 1946.] repositori.uji.es |
1158 |
Maig, 23. En
un treball de toponímia sobre Teruel, Jordán Cólera ens cita un fragment d'una
Bula de Adriano IV al bisbe de Zaragoza, que diu:
I el compara amb la "Hitación de Wamba" i també amb un document de 1170 on parla de "..illas ecclesias de THEROL et de Celfa et de monte Reial et de omnibus terminis suis que modo sunt vel deinceps erunt... O d'un personatge que apareix en un document de 1172, que es diu Berengario de Itença seniore in TURIOL. [JORDÁN CÓLERA, Carlos (online): El topónimo "Teruel" y sus antecesores, representantes de dos grados vocálicos de la raíz *TER-.]pdf en ifc.dpz.es I Canellas ens dona una altra versió: 1158, junio, 22. Sutri. Adriano IV, recibe bajo su protección a la iglesia de Zaragoza. (Z. ALS. orig.1.1.7 provilegios; Z ALS, CP. f.1.1 doc.I y f.II, doc.4; Z ALS CG. f.9b-9'a, doc.3; Edit., KEHR, II, doc.) ?? (confirmar que és aquest i no un altre perquè la data balla d'uns dies..)
[CANELLAS LÓPEZ, Ángel (1989): Los cartularios de San Salvador de Zaragoza. Volumen 1. pàg.171. iberCaja. 1989.] books.google.es (només fragments) *Tarrocca, en un llibre, també amb vistra fragmentada en internet, de Paul Fridolin Kehr, "Papsturkunden in Spanien", de 1928. Martínez Calvo, citant un llibre de Bardaviu, ens dóna noms diferents. Això serà útil per poder esbrinar quin és quin: Límites del Obispado de Zaragoza. Fray Lamberto de Zaragoza, en la segunda parte del tomo segundo del Teatro Crítico de las Iglesias de Aragón, página 26 y siguientes copia documentos importantes, relativos a los "Límites del obispado de Zaragoza después de ganada a los moros": documentos tomados del Archivo de la Santa Iglesia Catedral en donde se encuentran en el Cartulario Menor a partir del folio I, y en donde los he compulsado yo mismo; y en ellos aparecen citados los nombres de los pueblos existentes en aquel entonces, y no se menciona a Híjar. Principalmente enumera las Iglesias que citan en Bulas de los años 1147, 1158 y 1171, los Pontífices Eugenio III, Adriano III y Alejandro III y son, a saber: "La Iglesia de Santa María, que está fuera de los muros de Zaragoza, que en nuestros tiempos se llama Santa María la Mayor y del Pilar; las Santas Masas; las iglesias de Daroca y sus aldeas; las iglesias de Monreal [,] de Arrodones, Cella, Santa María de Albarracín, Penagolosa, Torol, Alhambra y Liachaim; Montagut, Silar, Gudal, Aras, Morella, Olocoy, Monroy, las iglesias de Castellot, las iglesias de Alcoriza y de Mediterránea (Matarraña, río) con todas sus aldeas; las iglesias de Casp, Nonasp, y de Mequinenza y de Escatrón [obvia Sastago] y de Velilla, Pina, Coliera, Sanz, Gorrea y de Espanes. Las iglesias de Luna, Exea, Bayo y de Escoron; las iglesias de Novel [,] de Rocasol [,] de Corts, de Mullie, de Fescano, de Magallón, de Alberit, de Berota [,] de Ayoncione, de Crole, del río de Borja. Las iglesias de Purillosa, de Caltena, de Jerga, de Aranda, de Siorga, de Arandega, las iglesias de Ricla, de Capanas, [obvia Epyla] de Rueda, de Orrea, de Alaón, de Gallur, de Petrola; las iglesias de Codo, de Ferrera, de Bayenes, de Monfort, de Osa [,] de Martín, de Monte Alban, de Belgit, de Samper, del Castillo de Cotanda, del Castillo de Albalat consus iglesias y todo lo restante que están en poder de los moros en el distrito de este Obispado, como antiguamente se sabe y lo poseyeron". (Historia de Albalate del Arzobispo, de Vicente Bardavíu, Zaragoza, 1914, p.83-84) [MARTÍNEZ CALVO, Pascual (1992): Historia de Castellote y la Comarca. pp.127-128. Hechos y dichos. Zaragoza.] |
1162 |
En 1162 es fa una confirmació de la carta pobla d'Alcanyís de 1157. (En 1179 trobarem una altra carta pobla d'Alcanyís ja diferent, on sembla que ja no ens inclouen). CONFIRMACIÓN DEL REY D. ALFONSO II. EN 1162. Ildefonsus filius Regis Comitis Barchinone qui hoc autorizo, salva mea fidelitate, et de omni mea posteritate. Sunt testes Archiepiscopus Tarragone, et Episcopus Barchinone, et Episcopus Cesarauguste. Et Comite de Pallars. Et Don Petrus de Castellazolo. Et Fortunio Aznarez de Tarazona. Et Dognus de Pelegrin. Et Petrus Ortizin Catalayud. Primo die Septembris. Era M.C.C. Andreas scripsit, iussu Domini Regis. SIGNUM Confirmo + Petris Regis Aragonum et Comitis Barchinone qui supra dicta laudo, et salva mea, meorumque fidelitate tempore omni. Sub Era. MCCXXXVI. (pàg.589) [Versió traduïda] Alfonso, hijo del Rey Conde de Barcelona, autorizo esta Carta-puebla, guardándose fidelidad a mi persona y posteridad. Son testigos, el Arzobispo de Tarragona, el Obispo de Barcelona, el Obispo de Zaragoza, el Conde de Pallarés, D. Pedro Castellazol, Fortuño Aznárez de Tarazona, el Señor Pelegrín y Pedro Ortiz en Calatayud. Dia primero de Septiembre, Era MCC. La escribió Andrés, por mandato del Rey. Sello, Confirmo, de Pedro Rey de Aragón y Conde de Barcelona, que apruebo lo arriba dicho, salva la fidelidad a mi persona y posteridad, en todo tiempo. En la Era. MCCXXXVL. (pàg.608) [SANCHO, Nicolás (1860): Descripción histórica, artística, detallada y circunstanciada de la ciudad de Alcañiz y sus afueras. Pàg. 605. Imprenta de Ulpiano Huerta, calle Mayor 56. Alcañiz.] books.google.es |
1170 |
Pere-Enric Barreda ens dóna informació d'una curiosa carta pobla donada a Ares (és el document 2 de la col·lecció documental). De ser bona, extreuríem que llindaria, en direcció a Portell, primer amb Morella i Castellfort i després amb la Iglesuela (res de Vilafranca ni "riu de les Truites"). On quedaria portell? més allà de Castellfort? dins del terme de la Iglesuela?? BUSCAR INFO (si és correcta, mirar on quedava Portell) 1170, gener, 28 - Lleida? Pretesa carta de població plena d'anacronismes per la qual el mestre del Temple, després d'una pretesa conquesta, atorga a Joan Cardona, Antoni Segarra, Ramon Montsó i als altres pobladors i habitants d'Ares les cases que havien estat repartides per Guillem de Vic, de l'orde del Temple, i les terres i herbes que eren dels sarraïns quan van ésser expulsats. També els boscs, aigües, pastures i altres, que podran vendre lliurement excepte a cavallers i religiosos, i a partir dels 10 anys de residència continuada a Ares, amb un any de termini per vendre les propietats que tenen a fora. Els atorga els furs i costums de Lleida. El terme és limitat pels de Castellfort (Galintort), Morella, les Coves, Culla i l'Anglesola. Portava la pretesa signatura del rei Alfons en senyal de confirmació. Prestesament a AHN, OOMM. No l'esmenten Javierre 1945, Caruana 1952, Ledesma 1991 ni Guinot 1991, per tant és segur que no existí dit document, a diferència de la confirmació coetània de la carta de població d'Alcanyís de 1162, i la donació del castell de Cervera al Temple del 1171. [BARREDA, Pere-Enric (2006): Crònica documentada d'Ares. I - Fonts escrites (1157-1550). pp.31-32. Dos volums. Edita: Ajuntament d'Ares (Castelló).] |
1174 |
Febrer. Calatayud. Carta pobla d'Alcalá de la Selva. Ens queda una mica lluny, però la comarca Gúdar-Javalambre la tenim a tocar, i nosaltres encara estàvem sota el domini islàmic. (doc.) 100. Alfonso II de Aragón da el castro de Alcalá de la Selva con todos los términos al monasterio de Santa María de la Selva Mayor y concede privilegios a sus pobladores.
LEDESMA RUBIO, María Luisa; GARCÍA MARCO, Javier (1991): Cartas de población del reino de Aragón en los siglos medievales. Instituto de Estudios Turolenses. Zaragoza. (Fuentes Históricas Aragonesas, 18) derechoaragones.es |
1175 |
Juliol. Osca. Carta pobla de Peña de Aznar Lagaya. La identifica com la Caixa, peculiar muntanya entre els actuals termes de Val-de-roures i Beseit (en alguns mapes, el Arca). Ens dóna una versió traduïda. No parla de Portell ni de la comarca però ens ajuda a aclarir altres topònims d'aquells temps i, per tant, per saber per on partia cada terme. En nombre y gracia de Jesucristo: Yo, Alfonso, por la gracia de Dios rey de Aragón, conde de Barcelona y marqués de Provenza, hago esta carta de donación a Dios y a la Seo de San Salvador de Zaragoza y a ti Pedro, obispo de la misma, y a todos tus sucesores perpétuamente. Pláceme con buen ánimo y espontánea voluntad, por los servicios que me habéis hecho y diariamente hacéis, daros aquella Peña de Aznar Lagaia con todos sus terminos. Y además, doy y añado a aquella Peña ciertos términos, a saber: Valderrobres (Vallem de Roures), con sus términos; Fuentespalda (Focespalda), con sus términos, y Mezquín (Mezchino), con todos sus términos, hiermos y poblados. Dicha Peña, que dicen de Aznar Lagaia con todos sus términos referidos, hiermos y poblados, llanos y montañas, pastos, selvas, aguas, leñas y todo lo que a los mismos pertenece y debe pertenecer, doy y concedo a dicha iglesia y a ti Pedro, obispo de ella, y a todos tus sucesores perpétuamente, a heredad propiamente vuestra, para que lo pobléis y mejoréis así como mejorar podáis hacerlo según vuestra utilidad. Y cualesquiera fueros y heredamientos que diéreis a los pobladores que allí vinieren a poblar, yo los apruebo y concedo. Retengo, empero, en la Peña predicha y en el castillo que allí será, tan solo la potestad a fuero de Barcelona. [...](pàg.20-21) I continua dient: Valderrobres y Fuentespalda absorbían la mayor parte del territorio, pues no existían Beceite y Torre del Compte, y Mezquín no estaba enclavado en territorio aragonés. Beceite (de 'be ceyt', voces árabes que acusan abundancia de aceite) no puede considerarse como pueblo en tiempo de la escritura, de serlo, como incluido en la donación, se hubiera citado en ella. Cabe considerarlo como una masada o poco más. En cuanto a Torre del Compte, no abrigo la menor duda de que es de fundación posterior. Adivínase enseguida que su territorio, o la mejor parte de él, es 'buena heredad' reservada para el rey al final de la carta. Probablemente se estabecería allí una torre o masada importante (si es que no la había), y se llamaría en el país 'del Compte' aludiendo a su señor el conde de Barcelona y rey de Aragón. [...](pàg.24) I es fa un embolic quan parla de Mezquin, però ho intenta aclarir al final del llibre. Primer diu: Hemos dicho que Mezquín no estuvo enclavado en la región aragonesa, y, en efecto, este desgraciado pueblo, que ha desaparecido por completo, tuvo su asiento al lado opuesto de la cordillera de que forma parte la montaña de la Caja, en tierra catalana ya. Años después trocó su pobre nombre por el de Rafalgarí, y fue destruido por los franceses en el siglo XVII. En demostración de que Mezquín y Rafelgarí han sido un solo pueblo, poseemos una escritura del año 1317, en la cual, al prestar el obispo al rey el acostumbrado homenaje, dice hacerlo por "Mezquino sive Refalgarino" (Pergamino núm. 3,565 de los de Jaime II) (pàg.25) I al final, rectifica ("Aclaraciones sobre Mezquín, Rafelgarí y Treseres", pàg.149): Para concluir, debo a mis lectores importantes rectificaciones de lo dicho sobre estos particulares en los capítulos II y IV. En cuanto a Mezquín y Rafelgarí, nuevos valiosos datos, llegados a mis manos al finalizar mi tarea, me han convencido de que las palabras "Mezchino sive Rafelgarino" escritas en el pergamino 3,565 de los de Jaime II, involucrando con sobrada ligereza dos cosas afines, pero distintas, hiciéronme incurrir en errores considerables. [...]¿quién se atrevía a desmentir ese documento no contando con otros de fuerza positiva y terminante? Hoy cuento con ellos, gracias a los "Anales del Real Monasterio de Ntra. Sra. de Benifazá" que conservan manuscritos los P. P. Jesuitas de Tortosa*. De aquí resulta que Rafalgarí, parte de los términos de Tortosa y situado en los puertos llamados Tres Heres fué dado libremente en 7 de Agosto de 1249 al abad y monasterio referidos por D. Guillermo de Moncada; demasiado libremente al entender de los templarios, que en 1250 intentaron anular la donación invocando sus derechos a la tercera parte del término según la concesión de don Ramón Berenguer IV, y del consejo y vecinos de Tortosa, que decían tener en Rafelgarí derechos de leñas, hierbas, y otros. Y estos pleitos, que duraron siglos, que ocuparon al rey y a las Cortes en 1428, y que aún rebrotaban en 1743, aclaran el misterio de los cuidados de los abades en procurarse títulos y más títulos en su dominio promoviendo tan frecuentes confirmaciones reales. *Nota.- Escritos a la manera de los de Zurita y en lemosín por el abad D. Fr. Miguel Juan Gisbert, abarcando desde 1195 a 1604, y después vertidos al castellano y continuados hasta 1822 por el monje archivero-bibliotecario del monasterio Fr. Joaquín Chavarera y Gil. BUSCAR Pero ¿y Mezquín? Mezquín estaba por allí cerca, confinante, en el mismo territorio de Tres Heres, en la demarcación conocida con el general apelativo de Rafelgarí (abusivamente, y de aquí la confusión), si bien en tierra aragonesa y adscrito a los términos de la Peña [de Aznar Lagaya]. Evidentemente su término o parte de él, pues lo tuvo, pasó al dominio del monasterio por los hechos que relatan los Anales referidos (pág.24):
Sábese que Rafalgarí pereció en el siglo XVII a manos de una de las muchas partidas francesas que a título de auxiliares de los catalanes invadieron su Principado, en guerra contra D. Felipe IV (Madoz. Diccionario). Todo induce a creer que Mezquín había desaparecido antes, acreditando su nombre con no pasar de muy pequeño y vivir poco. Pasemos a Treseres. Los documentos de la Corona directamente referentes a Rafelgarí, dicen todos hallarse situado en el 'puerto de tres eres', que escribe 'Tres Heres' el autor de los Anales citados; y debo desechar el significado de "tras los montes", aceptado en el cap. II, porque así cumple a otra interpretación que estimo más segura. Hoy creo que tal denominación tomó cuerpo del mojón trifinio de Aragón, Cataluña y Valencia que está precisamente allí y dió nombre a sus cercanías. Me ha convencido la autoridad del insigne P. Villanueva al explicarse de este modo (Viaje literario a las iglesias de España, tom.IV, p.152 BUSCAR):
Y en nota aparte hace constar que la voz 'erus' por 'príncipe' puede verse en un documento publicado por Justo Fontanini, y que 'erus' por 'herus' en al significación de 'señor' y de 'padre de familia', se halla en muchos escritores de la buena latinidad. [PALLARÉS, Maties (1905): La Caja de Valderrobres o Peña de Aznar La Gaya: Noticias Históricas de Valderrobres, Fuentespalda, Mezquín, Beceite y Torre del Compte, por D. Matías Pallarés. Tip. Delgado. Alcañiz. 1905.] bdh-rd.bne.es Una altra versió, aquest cop, en llatí, de M. L. Ledesma [canvio les 'u' per les 'v i al contrari, per fer-ho més entenedor, com per exemple: Vallem de Roures per Uallem de Roures]:
1175,
julio 24, Huesca
(c.pobla 102, pàg. 126-128) Nota: Als segles XI i XII apareixen en documents els topònims Bel i Morello. Cal no confondre'ls amb els nostres Bel i Morella perquè, en realitat, es tracta de Biel i Murillo de Gállego. Per exemple, en 1098, el Papa Urban II ratifica el límit territorial del bisbat de Jaca i diu: "videlicet usque ad montenm Cubellum, et usque ad locum qui dicitur vulgo plana maior, inclusa tota terra pintana, et valle Orsella cum ecclesiie suppositorum castellorum de Ul, scilicet, et de Sos, et de Luesia, et de Biel, et e Agüero, et de Moriello". LEDESMA RUBIO, María Luisa; GARCÍA MARCO, Javier (1991): Cartas de población del reino de Aragón en los siglos medievales. Instituto de Estudios Turolenses. Zaragoza. (Fuentes Históricas Aragonesas, 18) derechoaragones.es Curiosament, arribem a aquesta carta pobla gràcies a un llibre de professor Javier Solsona Benages sobre la toponímia de Puertomingalvo, el seu poble natal: Algunos aragonesistas sostienen que el castro de Abingalbon fue conquistado, por Alfonso II el Casto, a las huestes almohades hacia 1181, al mismo tiempo que el castro de Linares y Mosqueruela, y entregado a la custodia de los templarios, el supuesto señorío ejercido por la orden del Temple en el castro de Puertomingalvo fue efímero porque en 1202 el obispo y cabildo de Zaragoza recibían la carta de donación de manos de Pedro II. No hemos hallado documentos, testimonios ni huellas de esa previa entrega a los templarios. Sin embargo no parece improbable habida cuenta de que el propio monarca ya había dado el castro de Alcalá de la Selva al monasterio de Santa María de la Selva Mayor en 1174; diez años más tarde sus monjes otorgaron el fuero de población respetando la carta del monarca aragonés. Una coetánea actividad colonizadora (en 1183) propició que la mitra de Zaragoza extendiese la carta poblacional a la Peña de Aznar Lagaya, un extenso territorio que comprendía los términos de Mazaleón, Torre del Compte, La Portellada, Valderrobles, Fuentespalda y Beceite (poblaciones que integran una población considerable de la comarca del Matarraña). [...] (pàg.28) [SOLSONA BENAGES, F. Javier (2001): Estudio toponímico del término municipal de Puertomingalvo (Teruel). Col·lecció "Estudis Filològics", Núm. 7. Universitat Jaume I. Castelló.] books.google.co.cr (vista parcial) Com veiem, aquest lloc era molt més que un petit llogaret que surt també a la carta de població de Alcañiz (1179). Posem un petit fragment de tres versions diferents d'aquesta carta pobla: [...] et per fluvium de Algares, ad Pennam de Bine, et sicut vadit ad pennam de Aznarlagamma, et ad focespalda; [...] [...] et per fluvium de Algars ad pinam de bené, et sicut vadit ad penas de Aznar la gayona, et ad Forespalda. [...] [...] et per fluvium de Algares ad Pennam de Bene et sicut vadit ad pennam de Aznar la Gainna et ad Foçespalda. [...] Busquem la carta pobla però, de camí, trobem un fragement d'un altre document, aquest de 1308, d'un pacte d'heretatge: et yo Pero López de Oteyça, fillyo del dicho don Lop Guillem, todos ensemble e cada uno de nos de femos hermandat e unitat de la Penna de Aznar Laganna e del castiello e villa de Val de Roures, e de la Torre del Conte, e de Maçaleón, e de la villa de Foz Espada, e de la villa de Beçeit, que yes en el termino de Val de Roures. an.wikipedia.org |
1176 |
Febrero, 17. Intentàvem esbrinar el significat del topònim 'Noxet' i ens hem trobat que era un lloc de Castellote i que, fins i tot tenia carta pobla: Se encuentra en el Archivo de la Seo de Zaragoza (cartulario pequeño, f.93) y está escrito en latín. El documento explica cómo Español de Castellot concede a la obra de San Salvador y San Valero de Zaragoza, con el fin de que se proceda a su repoblación, dos terceras partes del señorío que le pertenecía sobre el lugar de Noched, en término de Villarluengo. [...]
El documento fue hecho en la décima calenda de Marzo de 1243 (en realidad es 17 de Febrero de 1176) siendo rey Alfonso, hijo del conde de Barcelona, en Aragón. I afegeix que van estar cercant les restes de dit castell però ni el van trobar en el Corral de la Viña ni en la zona del Castellar, així que van acabar pensant que dit castell podria estar localitzat en l'actual 'masía Noched' ja que, com la majoria de fortificacions de l'època, segurament seria una petita fortaleça amb una torre i una petita guarnició de tres o quatre hòmens. Cal anar amb conte amb un altre lloc anomenat "Nocito" que està en la província d'Osca.
[DOLZ NAVARRO, Rafael.
Revista 'La Murada' on-line,
de Fortanete, extret del llibre "La Configuración del dominio feudal de
la orden de San Juan del Hospital en las Bailías de Aliaga, Cantavieja y
Castellote"]:
http://www.lamurada.com/index.php?option=com_content&view=article&id=70:fda-tomato-farms&catid=13:entrevistas&Itemid=26
[enllaç caigut]
Ledesma el recull en el document 104: Español de Castellote entrega a la obra de San Salvador y San Valero un lugar "ad populandum" de nombre Nocito, en el río Guadalope.
Facta carta, era Mª CCª IIIIª, IIIº decimo kalendas marcii. Regnante Ildefonso, filio comitis Barchinonensis, in Aragone. Episcopo Petro in Cesaraugusta. Blascho Romeu, senior in ea per manu regis. Ramon Per, çavalmedina. Per Ortiz, senior in Fontes. Petro de Araçuri, in Taracha. Bertran in Alchaniç. Ipse don Espannol in Castellot. (Pàg.129) [LEDESMA RUBIO, María Luisa; GARCÍA MARCO, Javier (1991): Cartas de población del reino de Aragón en los siglos medievales. Instituto de Estudios Turolenses. Zaragoza. (Fuentes Históricas Aragonesas, 18)] derechoaragones.es - jaumeprimer.uji.es Nocito. Habla de él la donación de D. Bernardo. Estubo en la ribera de Guadalope entre Montoro, y Aliaga. En el año 1176 D. Español de Castellot lo dió al Cabildo de la Seo para aumentar su poblacion. Nota 2: Cartulario menor de la Seo. fol.93. [ASSO, Ignacio de (1798): Historia de la Economía política de Aragón. Con lincencia en Zaragoza por Francisco Magallón. Año 1798.] books.google.es CANELLAS LÓPEZ, Ángel també la inclou en una publicació. Malauradament, només hem pogut l'hem pogut consultar parcialment en internet però llegim el següent: 1176, febrero, 17 (Castellote). Español de Castellote y su esposa Sancha, donan a la obra de san Salvador de Zaragoza un lugar para poblar llamado Nocito.
[CANELLAS LÓPEZ, Ángel (1989): Los cartularios de San Salvador de Zaragoza. Volumen 1. pàg.171. iberCaja. 1989.] books.google.es (només fragments) |
1177 |
En un Treball sobre Alcaine i Obón de Mª Jesús Berraondo, trobem un petit fragment d'un document del rei Alfons per repoblar Terol i senyalar els seus límits. Això acabaria generant la Comunidad de Teruel. El documento lleva la fecha del 1 de octubre de 1177. El Archivo Histórico de Teruel conserva un traslado notarial efectuado por Bernardo Plaza, con fecha del 18 de junio de 1443, sacado del original ya que éste no se ha conservado. Pequeño, en verdad tenía que ser Obón cuando en este documento que reproducimos en el apéndice documental se le cita en diminutivo: Ovonciello. Este escrito, por la parte limítrofe que afecta precisamente a Obón, indica:
Hoy esos términos [segons diu Barraondo] se pueden traducir por: serram de Cortes: Cortes de Aragón Ovonciello: Obón Pignam Corvi: la Peña del Cuervo (entre Josa y La Hoz de la Vieja) covas Sancti Dominici: hay que traducirlo por Cuevas de Santo Domingo (situadas entre la Peña del Cuervo y La Hoz, en la partida llamada hoy Cobatillas, que es, precisamente, un diminutivo de Cuevas Fontem Salicis: Fuente Salada, cuya ubicación exacta desconocemos, salvo que se trate de las conocidas salinas de Armillas Villarem Rubem: Villarrubia, de la que tampoco conocemos su emplazamiento exacto, aunque hace varios siglos que debió de quedar despoblada. En el término de La Hoz está el arroyo de Villarrubio. Cuevas de Santo Domingo y este Villarrubio fueron, creemos, pequeñas aldeas dependientes de La Hoz. Podium de Petri Eximine: Pueyo de Petro Jiménez, el actual Poyo, al sur de La Hoz, de 1.251 m. de altitud Pignam de Cit: La Peña del Cid, al noroeste de Montalbán, entonces una aldea, hoy también despoblada.
Cortes y Obón eran, por lo tanto, límites exteriores, es decir, no integrados a la Comunidad de Aldeas de Teruel, mientras que sí pertenecían a ella, entre otras, Armillas y La Hoz de la Vieja.
Al final, en l'Apèndix Dumental de l'article s'inclou el document sencer. Com el treu de la publicació de Ledesma, no l'afegim per no duplicar. [BERRAONDO URDAMPILLETA, María Jesús (1999): Datos históricos de Alcaine y Obón. Revista TERUEL 87.] pdf en dialnet.unirrioja.es Ledesma el recull en el document 111: Alfonso II repuebla Teruel, señalando los límites de su término.
[LEDESMA RUBIO, María Luisa; GARCÍA MARCO, Javier (1991): Cartas de población del reino de Aragón en los siglos medievales. Instituto de Estudios Turolenses. Zaragoza. (Fuentes Históricas Aragonesas, 18)] derechoaragones.es En la versió aragonesa de la wikipèdia, on tantes coses trobem sobre toponímia medieval, en l'entrada "Pueyo de San Chinés", un despoblat situat entre Rodenas i Peracens, en la Comunidad de Albarracín, cita els topònims amb algunes variants, ja que és una còpia posterior, en aragonès: [...] es, assaber: del Poyo de Sant Genés [San Ginés] entroa Signa [Singra], el de Signa entroa la Sierra de Rochas; el de allí adelant entroa Motorrita, el de Motorrita* a la Talaya de Visiedo, el de la Talaya de Visiedo a la Talaya de Reyello [Rillo], el de allí adelant assín como va la Sierra de Cerberuela [Cervera de Pancrudo] entroa'l molino de Marquo las Parras, el assín como tiene la sierra que es entre las Cuevas ella Ranbla, et ixe entre Portiel Ruvjo [Portalrubio] el Fuent Ferrada [Fuenteferrada] por el Collado adelant assín como vjerten las aguas al Collado, entroa Torreçiella [Torrecilla del Rebollar] el a Fuent Ferrada, el de allí adelant entroa Segura el a Vjílla Nueva [Villanueva del Rebollar] por medio el mont, el ixe al Moral, la qual es toda nuestra, e de allí adelant al val que es dicho del Cogorro, por la sierra asuso entroa la Can(n)ada de Armiellas [Armillas], el ixe a la Sierra de Alcofol el al Cabeço del Pozuelo, el de allí adelant por el val entroa'l Viílar de Junqueras el por la Sierra de Cortes [Cortes de Aragón] entroa Otiociello [Obón?] el por la sierra que ixe a la Penna del Cuervo, et por las Cucuas de Sancro Domjingo, que son nuestras, et assín como ixe a la Fuent del Salze el al Vjilar Ruvio el al Poyo de Peydro Ximeno el a la Penna del Çit [despoblat d'Armillas] entroa la Sierra de Utriellas [Sierra de San Just], assín como departe el término de Alcanniz, el de allí adelant a Penna Golosa entroa en Arenoso el a Mont Agaraf [Pina de Montalgrao] el a la Lacava de Xerica el a Bexix el ad Alpuent, el ixe a Pie de Mulo et a la Fuent de Cannegral [El Cañigral] et a los Roderales el a la talaya de Sanía María de Albarrazín, el toma al Poyo de Sant Genés. *Comparant cartes pobla veiem que la Motorrita de la carta pobla d'Alcalà de la Selva (1194) no és la mateixa citada a la carta pobla de Teruel (1177), i cap de les dues es correspon a l'actual Botorrita, que està vora Saragossa, lluny de tots dos territoris. La de la carta d'Alcalà estaria prop del poble, segurament al nord, en plena Sierra de Gúdar. La de la carta de Teruel, quedava al nord de la ciutat, entre Singra i Visiedo. Nota: No ens diu d'un ho treu. BUSCAR LA FONT. |
1178 |
Novembre, 28. Sarthou Carreres parlant del Bisbat de Tortosa "uno de los más antiguos de España" [més informació i noms en l'apartat dels Visigots] ens diu que Alfons II marca els límits que hauria de tenir dit bisbat, i Portell ... quedaria inclòs, o no? Conquistada Tortosa por D. Ramon Berenguer IV, conde de Barcelona, a fines de 1148, quedó su catedral como parroquia de Tarragona; mas deseando el buen conde restituir á la iglesia tortosina su antiguo lustre y esplendor, la dotó con largueza, y nombró obispo á Gaufredo, abad del monasterio de San Rufo en la Provenza, el cual se firmaba: 'primus Episcopus Gaufridus Abbas Sancti Ruffi' (1151). La nueva catedral se consagró solemnemente en 28 de Noviembre de 1178, con asistencia del rey D. Alfonso II de Aragón (este Monarca, ya en 28 de Noviembre 1178, marcó los límites que había de tener el obispado de Tortosa, según habían sido en lo antiguo, asignándole -para cuando se ganasen a los moros- todos los pueblos desde Almenara hasta Morella y hasta el Coll de Balaguer. [Nota: Aquest darrer topònim no té res a veure amb la nostra comarca, i no és el nostre "Pla d'Embalaguer". Es tracta del límit nord del bisbat i correspon exactament al final de la serra de Miramar, quan arriba a mar. Concretament és el Coll de carretera que hi ha a la central de Vandellós, per tant, no té cap relació amb la nostra comarca.] [SARTHOU CARRERES, Carles. Geografía general del Reino de Valencia: Provincia de Castellón. p.258. Barcelona. Ed. Alberto Martín. 1913; edició de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Castellón. Sant Vicenç dels Horts (Barcelona). 1989] Un historiador vilafranquí ens deixa el text en llatí: La primera (demarcación) por nosotros conocida (del Obispado de Tortosa) es del 28 de noviembre de 1178, otorgada por Alfonso II, el mismo día en que con su esposa doña Sancha asistió a la consagración de la catedral, siendo obispo don Ponce de Mulnells. En documento de esta fecha, confirmó el monarca las gracias y privilegios que su padre, el conde, había concedido y demarcaba su territorio, por lo que respecta a la parte comprendida en la actual provincia de Castellón, de la siguiente forma:
[MONFORT TENA, Antonio (1999): Historia de la Real Villa de Villafranca del Cid. Pàg.74. Edició crítica de Josep Montferrer i Guardiola [l'historiador mor en 1974]. Ajuntament de Vilafranca.] L'agustí Manuel Risco, en la "España Sagrada" (llibre 42, pàg.312) també ens dóna el text en llatí i més complert: V. Ecclesia Dertusensis maxima cum celebritate dedicatur assistentibus Rege, et Regina, plurimisque Ecclesiastici, et laici ordinis personis. Anno 1178:
I a la pàg.324 del mateix volum, ens ho complementa amb una confirmació de Jaume I de l'any 1225: IX. Jacobus Rex Aragonum antiquos Ecclesiae Dertusensis terminos assignat, et confirmat, eidemque multa privilegia, et dona offert. Anno 1225:
[FLOREZ, Henrique i RISCO, Manuel -et al- (1801): España Sagrada. Tomo XLII. Contiene las antiguedades civiles y eclesiásticas de las ciudades de Dertosa, Egara y Emporias con los documentos concernientes á los asuntos que se tratan. Madrid MDCCCI. En la impresta de la viuda de D. Joaquin Ibarra.] books.google.es [Obra de 56 volums que s'inicia en 1747. Els 29 primers volums són de Flórez, que en publica 27 abans de morir, i els dos darrers li els publica Risco, que continua fins el XLII, que ja mor i ho continuen Rojas, Merino i, sobretot, José de la Canal, que ja publica els volums XLIII i XLIV, i ja fins el XLVII. A continuació, Baranda, De la Fuente, Fort i Jusué avancen fins el LII (1918). Custodio publica els darrers volums, fins el LVI.] Tots els enllaços accessibles des de l'entrada de la Wikipedia: España sagrada. Almenaram: Almenara, poble de la Plana Baixa. Nulles: Nules, poble de la Plana Baixa. vndam/Undam: Onda, poble de la Plana Baixa. Bounegre: Castell de Bounegre (o Castillo de la Mola), entre Argelita y Ludiente, pobles del Alto Mijares. Son(Sou en la transcripció de J. A. Llorente): ? Alcalatem: Alcalatén, comarca del mateix nom. Meron/Mozom(Monzon en la transcripció de J. A. Llorente): Castell de Moró, al tossal del Mollet, dins del terme de Sant Joan de Moró. Cullam: Culla, poble de l'Alt Maestrat. Aras/Ares: Ares del Maestrat, poble de l'Alt Maestrat. Morell am: Morella, capital dels Ports. Matarramfa/Matarrany am (Matarranniam en la transcripció de J. A. Llorente): el Matarranya, comarca del mateix nom. Ripamrubeam/Ripam Rubeam: Riba-roja d'Ebre, poble de la Ribera d'Ebre. Flix: Flix, poble de la Ribera d'Ebre. Garciam/Carciam: Garcia, poble de la Ribera d'Ebre. Cabaces: Cabacés, poble del Priorat. Marzam/Marzan: Marçà, un poble del Priorat. Tivisam(Tibis am en la transcripció de J. A. Llorente): Tivissa, poble de la Ribera d'Ebre. Pratdip: Pratdip, poble del Baix Camp. collum de Balaguer: Coll de Balaguer, collada que pertany a Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, al Baix Camp. Hadrel/Adrell: és l'antic poble de Fadrell, vora Castelló. Iberum: riu Ebre. Palomera: ? (Roquetes? v. doc.1194) molendinum: Molins del Compte, al barri de Jesús, de Tortosa. cequiam molendinoru: séquia que abasteix els molins. Montanea de Treseras: En la carta pobla d'Alcañiz de 1157 apareix com "Traseras" entre el Benifassà i el naixement del riu Algars (el Port). En un docuemen de 1194, "Tres Heres". Si creuem la informació dels dos documents, sembra que està parlant de la Serra del Caro.
Castrum Mirabeti: Castell de Miravet, dins el terme de Cabanes, vora la carretera que va a Orpesa.
Castrum Zufera: Castell de Sufera (Castrum Çufera), a l'interior del barranc de Miravet, i sobre una plataforma envoltada de penya-segats. El 27 d'abril de 1225, Jaume I el concedeix a Ponç de Torrella, bisbe de Tortosa, i al seu capítol, juntament amb els de Miravet i Fadrell, amb tots els seus termes, masies, alqueries i esglésies. Actualment està enrunat i gairebé no queden restes. (Viquipèdia) [LÓPEZ RODRÍGUEZ, Carlos (2006): Liber patrimonii Regii Valentiae. Pàg.130 i 287. Fonts històriques valencianes. Universitat de València. 2006] books.google.es |
1179 |
Març. Carta pobla del rei Alfons a
l'Orde de Calatrava del castell i villa d' Alcañiz. A diferència
de la carta de 1157, confirmada en 1162, en aquesta sembla que ja no ens
inclouen. Transcribim
només alguns fragments. La resta està en el llibre citat al final del
text: In nomine Sanctae Trinitatis, et individuae Majestatis. Pateat omnibus homnibus [sic], praesentibus, atque futuris, quod ego Ildefonsus Dei gratia Rex Aragonensis, Comes Barchinonensis, et Marchio Provinciae, facio hanc Chartam donationis Domino Deo, et fratribus de Calatrava praesentibus, atque futuris [...] Castrum, et villam de Alchaniz, cum his terminis inferius annotatis, ex parte scilicet, Sancti Petri de Calanda, sicut termini de Alchaniz dividuntur cum terminis Sancti Petri de Calanda [sic], et usque ad podium confatrum, et usque ad Casp, et sicut habebam suos terminos usque in Iberum, et sicut praedicti termini de Alchaniz dividuntur cum terminis de Adcon, et per fluvium de Algares, ad Pennam de Bine, et sicut vadit ad pennam de Aznarlagamma, et ad focespalda; et sicut dividit dividit terminos cum Monterrubeo, et deine ad Valbobera, et ad Jaganta, et ad Serram de Molinos, et de Exulf, et vadit ad Mezquita usque ad Arannoval, et sicut dividit terminos, cum Montealvano, et de Obon, et de Oliet, et de Arinno, et de Alvalar, et de Jocar. [...] [ORTEGA ET COTES, Ignatij Josephi de -et al.- (1761): Bullarium ordinis militiae de Calatrava, per annorum seriem nonnullis. Donationum, Concordiarum, et alijs interjectis Scripturis. Congestum. Regio diplomate compilatum, et in lucem editum. Pàg.13 (Scrip.XIII). Matriti: Ex Typographia Antonij Marin, anno MDCCLXI.] books.google.es DONACIÓN DE LA VILLA DE ALCAÑIZ A LA RELIGIÓN DE CALATRAVA POR D. ALONSO II, EN 1179 [doc.3, versió en llatí) [...] quod dono, atque in perpetuum concedo Domino Deo, et preceptori, domui et fratribus ibidem Deo servientibus, presentibus atque futuris Castrum et Villam de Alcañiz cum hi terminis inferius anotatis. Ex parte sciliter Sancti Petri de Calanda sicut termini de Alcañiz dividuntur cum terminis Sancti Petri de Kalanda et usque ad podium confratrum, et usque ad Casp. Et sicut habet iam suos terminos usque in iberum, et sicut predicti termini de Alcañiz dividuntur cum terminis de Archon, et per fluvium de Algars ad pinam de bené, et sicut vadit ad penas de Aznar la gayona, et ad Forespalda. Et sicut dividit terminos cum monte rubeo et dein ad balbona, et ad jaganta, et ad serram de Molinos, et de Exulve, et vadit ad mezquitam, usque ad arannonal. Et sicut dividit terminos cum monte albano, et Obon, et Olieth, et de arinnyo, et de Albalat, et de Hijar. Predictem, autem, donacionem, cum omnibus consignatis terminis, [...] (pàg.590) [versió traduïda]
[...]concedo, a Dios Nuestro Señor, al Presidente, a la
Casa, y a los Hermanos que allí sirven a Dios, así presentes como
venideros, EL CASTILLO Y LA VILLA DE ALCAÑIZ con los términos
siguientes: por la parte de San Pedro de Calanda, hasta donde confrontan
los términos de Alcañiz con los de dicho pueblo. Después, hasta la loma
de Pui-moreno y hasta Caspe, y los términos que tiene hasta el Ebro; y
los términos de Alcañiz que llegan hasta los de Archon; y por el
Río Algás, ad pinam de Bene; y según va ad penas de Aznar la Gayona,
hasta Fuentespalda; y según divide los términos con monte royo, y
después hasta Balbona y Jaganta, y hasta la Sierra de Molinos y de
Julve;
y según va a Mezquita, hasta Aranonal; y según divide los términos con
monte blanco, y Obón, Oliete, Ariño, Albalate e
Híjar. [...]
(pàg.610) [SANCHO, Nicolás. Descripción histórica, artística, detallada y circunstanciada de la ciudad de Alcañiz y sus afueras. Pàg. 605. Imprenta de Ulpiano Huerta, calle Mayor 56. Alcañiz. 1860] books.google.es Berraondo, en l'Apèndix Dumental d'un article sobre Alcaine i Obón també ens inclou el document sencer. Copiem la part de toponímia per si hi ha alguna variació respecte a les transcripcions anteriors: Donación de la villa de Alcañiz y términos a la Orden de Calatrava por Alfonso II.
In nomine Sancte Trinitatis et individue Maiestatis. Pateat Omnibus hominibus presentibus at que futuris quod ego Ildefonsus, [...] concedo domino Deo et predicte domui et fratibus ibidem Deo servientibus presentibus at que futuris Castrum et villam de Alchaniz cum his terminis inferius annotatis: ex parte scilicet Sancti Petri de Calanda sicut termini de Alchaniz dividuntur cum terminis Sancti Petri de Calanda et usque ad podium confatrum et usque ad Casp. Et sicut habet iam suos terminos usque in Iberum et sicut predicti termini de Alchaniz dividuntur cum terminis de Adcon et per fluvium de Algares ad Pennam de Bene et sicut vadit ad pennam de Aznar la Gainna et ad Foçespalda. Et sicut dividit dividit terminos cum Monterrubeo, et dein ad Balbona et ad Jaganta et ad Serram de Molinos et de Exulve, et vadit ad Mezquitam usque ad Arannonal. Et sicut dividit terminos cum Montealbano et de Ovon et de Oliet et de Arinno et de Albalat et de Yxar. Predictem autem donativum [...] [BERRAONDO URDAMPILLETA, María Jesús (1999): Datos históricos de Alcaine y Obón. Revista TERUEL 87.] pdf en dialnet.unirrioja.es Aquesta carta pobla de Ramon Berenguer IV és confirmada per Alfons II en 1162, pel Maestre Nuño en 1190 i pel rei Pedro II, en 1198. Hi ha una web molt interessant sobre aquesta part de la història d'Alcanyís que és molt recomanable. D'ell treiem també aquest mapa comparatiu dels territoris que en formaven part (per cert, editem la part sud del territori de 1157 ja que, segons la carta pobla, hauria d'arribar a Ares, englobant així quasi tota la comarca):
descubriendoalcaniz.wordpress.com |
1180 |
Febrer. Daroca. Carta pobla de Villel, de la Comunidad de Teruel. Queda una mica lluny dels Ports però com que es tracta d'un poble de la Comunitat veïna de Teruel, la tindrem en compte també, per si ens ajuda amb algun dels seus topònims. El recull Ledesma en el document 115: Alfonso II de Aragón concede carta de población a Villel y delimita sus términos. El monarca se reserva el castillo, los derechos de horno y molino y la iglesia.
[LEDESMA RUBIO, María Luisa; GARCÍA MARCO, Javier (1991): Cartas de población del reino de Aragón en los siglos medievales. Instituto de Estudios Turolenses. Zaragoza. (Fuentes Históricas Aragonesas, 18)] derechoaragones.es |
1180 |
Agosto. Sarthou Carreres parla de la donació d'Olocau als sanjuanistes: En 1271 la conquistaron los cristianos de Jaime I de Aragón, y en 21 de Mayo el infante D. Pedro la dió á poblar á Arnaldo Sauit y otros diez pobladores, según carta-puebla que dió en Figueras. Alfonso I de Valencia y III de Aragón dió la villa, desde Mallorca, á Ramón Escorsia en 3 Febrero 1286. Alfonso II de Aragón (35 [??] Agosto 1180) hace merced á los caballeros de la orden de San Juan de Jerusalén, del castillo de Olocau. La carta de donación la recibió el maestro de Amposta Fray Ermengol de Aspa. Estas donaciones solían hacerse para cuando se conquistaran y á fin de estimular á los que las recibían en emprender su conquista. [SARTHOU CARRERES, Carles. Geografía general del Reino de Valencia: Provincia de Castellón. p.698. Barcelona. Ed. Alberto Martín. 1913; edició de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Castellón. Sant Vicenç dels Horts (Barcelona). 1989] També ens ho diu Bonet, basant-se en Delaville: En 1180 el rey [Alfonso] concedió [a] los hospitalarios la antigua fortaleza de la Zuda de Zaragoza y además un huerto en Cabañas, la villa de Alpartir y una máquina de agua en Zaragoza (Ledesma, 'Templarios...'). En el mismo año, les otorgó el castillo de Olocau, cerca de Morella, que se conquistaría en la siguiente centuria (Delaville, I, p. 399). Las donaciones anteriores a la conquista se redactaban con los mismos términos que aquellos utilizados en documentos de lugares que ya habían sido incorporados a la Corona. I, en una nota a peu de pàgina, ens diu com se solien fer aquestes donacions de territoris encara no conquerits: La descripción del término en la donación de Olocau es casi idéntica a la que se señala en la carta de Ulldecona de 1180. El rey redactó ambos documentos durante su estancia en Barbastro en agosto. Es evidente que se utilizó un formulario, lo que muestra que no se diferenciaba entre los lugares conquistados, como Ulldecona y aquellos que todavía estaban bajo el control musulmán. Se utilizaba el presente como tiempo verbal, actualizando el acontecimiento y convertía en realidad un proyecto, al menos en el ámbito del lenguaje. Idéntica intencionalidad, orientada a sugestionar positivamente a los futuros combatientes, marcaba la redacción de los instrumentos en los que se concedían conjuntamente tierras conquistadas y por conquistar, sin señalar entre éstas diferencia alguna. [BONET DONATO, María. La Orden del Hospital en la Corona de Aragón: Poder y Gobierno en la Castellanía de Amposta (ss. XII-XV). Pàg.38. Biblioteca de Historia. Consejo Superior de Investigaciones Científicas (C.S.I.C.). Madrid. 1994. books.google.es) La fitxa de la Direcció General de Patrimoni Artístic de la Generalitat Valenciana, diu: El castillo de Olocau es citado ya en el siglo X, relacionado con los enfrentamientos entre los descendientes de Al-Muctádir de Zaragoza, ocurridos alrededor de la fecha de 1084, reyes moros de Zaragoza y Tortosa; el Cid lo ocupó, reconstruyéndolo en tales circunstancias y según palabras de Menéndez Pidal "lo labró de nuevo y lo abasteció de hombres, de armas y de provisiones". Debió pasar a manos cristianas en el año 1180, fecha en que fue concedido por el rey Alfonso II de Aragón a Fray Armengol D'Aspa, maestre de la Orden del Hospital. Debió ser conquistado de forma definitiva a la vez que Morella y también por las huestes de Blasco de Alagón. Éste recompensó a los caballeros que le ayudaron en la conquista asentándolos en los lugares que después serían las aldeas y lugares de señorío del castillo de Morella. El castillo de Olocau volvería al señorío real hacia 1264, al recibir los hospitalarios el castillo de Villafamés y la alquería de Vall d'Alba a cambio de Olocau que habían recibido por donación real en 1180. Olocau recibió carta de población dada por el infante Don Pedro el 22 de abril de 1271 dada a Doménec de Seta, Benet de Seta, Arnau de Çauit, Pere d'Al, Guillem de Arrufat, Pere Gayllart, Guillem Ripollés, Ramón Ferrer, García de Satil, Bernat Batle, de Montroig, Arnau del Cax y Guillem Verdú, con la autorización de llevar cien pobladores más y darles casas y tierras, según el fuero de Valencia. El rey Alfonso III agregaba, el 13 de mayo de 1287, a Morella, el castillo y población de Olocau, con obligación, por parte de Morella de rehacer el castillo que se encontraba medio arruinado y abandonado, y nombrar alcaide que fuera ciudadano de Morella u Olocau. La población quedaba con el derecho adquirido de nombrar justicia propio y jurados. El arzobispo de Zaragoza retenía sus derechos sobre la iglesia de Olocau, quedando en su arzobispado donde permaneció hasta la última redistribución de diócesis españolas en que pasó a la diócesis de Tortosa. [...] cult.gva.es (pdf) Llegim en un llibre sobre documents procedents de la Cancilleria de Pedro III el Gran i el seu successor, Alfonso III: Se refieren a una serie de litigios entre las encomiendas templarias de Cantavieja y Castellote por un lado, y la localidad de Olocau del Rey (provincia de Castellón), por el otro. Para comprender el alcance de estos pleitos, hay que señalar que esta localidad valenciana comparte límites con los concejos templarios de Bordón, Tronchón, La Cuba y Mirambel. Propiedad de la Orden de San Juan de Jerusalén desde 1180 por donación de Alfonso II; en 1264, Olocau vuelve a incorporarse al patrimonio real a cambio de Villafamés. De este modo, recibe carta de población del infante Pedro, en nombre de Jaime I, en 1271. Se repite dos meses más tarde, para ampliarse a dos nuevos pobladores. Quince años después, en 1286, Alfonso III entrega el dominio a su secretario, Ramón Escorna, y solo un año más tarde [1287], recibe una carta de población por la que pasa a formar parte del término de Morella, aunque manteniendo algunas particularidades, como la elección de justicia de manera independiente. Así pues, durante las décadas de 1270 y 1280, los pobladores de Olocau estaban apropiándose de su término municipal y en condiciones de comenzar a disputar el de poblaciones vecinas. Los hechos a los que nos referimos son anteriores a esta nueva condición de Olocau. Se trata de documentación generada a raíz de una serie de conflictos territoriales, de los cuales no queda testimonio registrado en el cartulario, a pesar de que la documentación de la cancillería regia se inicia en 1278, cuando el documento copiado en Castellote de cronología más avanzada es posterior (1283). Sí incluye, no obstante, nuestro cartulario, una concordia del año 1243 entre Hugo de Fullalquer, castellán de Amposta, y Raimundo de Serra, maestre del Temple, acerca de los términos de Olocau, en lo tocante a los municipios de Cantavieja, Castellote y Tronchón. Nos interesa insistir en el hecho de que el cartulario de Castellote se compila en el momento en que hay unos derechos discutidos, con lo que éste se perfila como arma defensiva para los comendadores; así que estas disputas con Olocau ponen de manifiesto la que es, a nuestro parecer, la primera motivación para su redacción. (pàg.37-38) [DE LA TORRE GONZALO, Sandra (2009): El Cartulario de la Encomienda Templaria de Castellote (Teruel), 1184-1283. Universidad de Zaragoza. Facultad de Filosofía y Letras. Departamento de Historia Medieval. Ciencias y Técnicas Historiográficas y Estudios Árabes e Islámicos de Investigación de Excelencia C.E.M.A. Zaragoza.] (consultat en Cantavella) |
1180-1182 |
Gener, 1. Saragossa. Carta pobla de Maella, del Bajo Aragón. Queda una mica lluny dels Ports però ací encara estàvem baix el domini islàmic, per la qual cosa, ens resulta interessant. El recull Ledesma en el document 116: Alfonso II de Aragón concede carta de población a los habitantes de Maella.
[LEDESMA RUBIO, María Luisa; GARCÍA MARCO, Javier (1991): Cartas de población del reino de Aragón en los siglos medievales. Instituto de Estudios Turolenses. Zaragoza. (Fuentes Históricas Aragonesas, 18)] derechoaragones.es |
1181 |
La versió aragonesa de la wikipedia ens parla del
Guadalope.
A més de dir-nos que Cutanda no només
és un poble de Terol que pertany al municipi
de Calamocha, sinó que també es dia així un lloc que ens quedava més a
prop: Os musulmans andaluces no clamaban egual a os ríos en tot o suyo recorrido, sino por tramos dependendo d'os lugars por on pasaba. Por d'encima de Calanda se clamaba río de Cutanda u Cotenda, porque Cutanda yera o nombre d'o distrito (iqlim) d'a redolada de mas de las Matas. S'escribe sin vocal final ya en 1181: "Los fornos e las justicias que sian al foro de Zaragoza e de los morahales de Guadalof enaca que ajan los senores a medjtate". [wikipedia] seguir la pista |
1182 i 1184 |
En un llibre sobre legislació de 1862 de Marichalar i Manrique, ens parlen d'un parell de cartes pobla de Villarluengo. Si encara existeixen, seria interessant revisar si diuen fins on arribaven, pel sudest:
[MARICHALAR, Amalio y MANRIQUE, Cayetano (1862): Historia de la legislación y recitaciones del derecho civil de España, por los abogados Amalio Marichalar Marqués de Montesa y Cayetano Manrique. Madrid: Imprenta Nacional. 1861: I, II; 1862: III, IV, V; 1863: VI, VII; 1865: VIII; 1872: IX. 1868: Segunda Ed. corregida y aumentada de Extra (fueros de Navarra, Vizcaya, Guipúzcoa y Álava).) |
1184 |
Desembre. Carta pobla d'Alcalá de la Selva (Gúdar-Javalambre). Queda una mica lluny dels Ports però ací encara estàvem baix el domini islàmic, per la qual cosa, ens resulta interessant. El terme no queda delimitat. El recull Ledesma en el document 121 (un altra en 1174, document 100): Los monjes del monasterio de la Selva Mayor otorgan fueros a los hombres que quisieran poblar y residir en el castillo de Alcalá; respetando la carta de donación que hizo el rey Alfonso II de Aragón.
[LEDESMA RUBIO, María Luisa; GARCÍA MARCO, Javier (1991): Cartas de población del reino de Aragón en los siglos medievales. Instituto de Estudios Turolenses. Zaragoza. (Fuentes Históricas Aragonesas, 18)] derechoaragones.es |
1185 |
Octubre. Zaragoza. Donació en feu d’honor per Alfons II el Cast, a l’Arquebisbe i Seu de Tarragoona, dels castells i viles de Montroig i Camaró. Dóna el castell de Monroig y el de Kamarón, “que antes se llamaba Kamerinus, antiguo obispado”. Nou anys més tard, al fer-se la carta pobla de Camarón (veure més avall), Portell estaria dins, però en el present document al que ara fem referència, no queda clar, perquè diu: Yo, Alfonso, por la gracia de Dios, Rey de Aragón, conde de Barcelona y marqués de Provenza, para salvación de mi alma y de las de mis antepasados doy, entrego y concedo para siempre, con título de perfecta donación, a Dios y a la iglesia de Santa Tecla del obispado de Tarragona y a ti, B., Arzobispo de dicha sede, y a ti, R., prepósito, y a todo el cabildo del mismo obispado, el castillo de Monroyo con todas sus pertenencias, es decir, con Peñarroya, Torre de Arcas, el castillo de Herbés, los prados de Avinadaza [Benifassar?], el valle de Bójar y de Fredes como se entiende por todo el lugar hasta el puerto de María. Doy también Kamarón con todas sus pertenencias hasta el puerto de Tevaro, y hasta el puerto de Mezquín, y hasta el término de Fuentespalda, según divide con Bognolo. Portell estava dins, formant part de Kamaró, o no? [MARTÍNEZ CALVO, Pascual. Historia de Castellote y la comarca. Antiguo partido, La Ginebrosa y Olocau del Rey. Pàg. 115. Editorial Hechos y Dichos. Zaragoza, 1992)] Ledesma el recull en el document 125: Alfonso II de Aragón dona al arzobispo y sede de Tarragona el lugar de Monroyo y sus términos, para que lo pueble.
[LEDESMA RUBIO, María Luisa; GARCÍA MARCO, Javier (1991): Cartas de población del reino de Aragón en los siglos medievales. Instituto de Estudios Turolenses. Zaragoza. (Fuentes Históricas Aragonesas, 18)] derechoaragones.es - Una transcripció, quasi calcada, d'Ana Isabel Sánchez Casabón, en: jaumeprimer.uji.es - I una tercera transcripció, que a penes varia, apareix en un web d'Herbers, també calcada, on diu: "Còpia de les tres cartes pobles (originals en llatí, amb la meua traducció al català) que he trobat jo a l'arxiu de la Corona d'Aragó de Barcelona. Els originals estan a l'arxiu històric nacional de Madrid". [sacariesherbers.wordpress.com] [enllaç caigut) Monte Rubeo: Mont-roig; Pinna Rubea: Pena-roja; Turre de Arques: Torre d'Arques; Herberio: Herbers; Vinadacia: Benifasà?; Bugnolo: Mas de Bunyol de Vall-de-roures? |
1188 |
Novembre, 24. Saragossa. Carta pobla de Fontdespatla, Matarranya. No la delimita. El recull Ledesma en el document 127: Fortuño Robert entrega a Arnaldo Bretón, su hermano Bertrán y Bernardo Vidal el lugar de Fuentespalda, para que lo pueblen.
[LEDESMA RUBIO, María Luisa; GARCÍA MARCO, Javier (1991): Cartas de población del reino de Aragón en los siglos medievales. Instituto de Estudios Turolenses. Zaragoza. (Fuentes Históricas Aragonesas, 18)] derechoaragones.es |
1188 |
Desembre. Carta pobla d'Alcalá de la Selva (Gúdar-Javalambre). Queda una mica lluny dels Ports però ací encara estàvem baix el domini islàmic, per la qual cosa, ens resulta interessant. El terme no queda delimitat. Sí que ho està ja en una altra de 1194. El recull Ledesma en el document 121: Los monjes del monasterio de la Selva Mayor otorgan fueros a los hombres que quisieran poblar y residir en el castillo de Alcalá; respetando la carta de donación que hizo el rey Alfonso II de Aragón.
[LEDESMA RUBIO, María Luisa; GARCÍA MARCO, Javier (1991): Cartas de población del reino de Aragón en los siglos medievales. Instituto de Estudios Turolenses. Zaragoza. (Fuentes Históricas Aragonesas, 18)] derechoaragones.es |
1190 |
Desembre. Prades. Carta pobla de Vilarroya de los
Pinares:
Alfonso el Trovador, rey de Aragón, conde de Barcelona y marqués de Provenza, dona a la Orden del Hospital la villa de Villarroya (de los Pinares).
Signum [signo] Infan / tis Petri filii Ildefonsi Regis Aragonis. [ALVIRA CABRER, Martín (2010): Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica. Tomo I. p.185 (nº.14). Fuentes Históricas Aragonesas 52. Institución "Fernando el Católico" (C.S.I.C.) Excma. Diputación de Zaragoza. Zaragoza, 2010.] Alvira,2010-I A l'Arxiu Virtual de la UJI trobem el text: 1190, desembre. Prades. Alfons II d'Aragó dóna a l'orde de l'Hospital el lloc de Villarroya de los Pinares.
Cum omnes non equalia dona a Deu videantur recipere, tamen cui plus comititus plus ad eo exigitur, quare debet largius impartiri. Igitur in nomine Domini, ego Ildefonsus, Dei gratia rex Aragononum, comes Barchinone et marchio Province, ob remedium anime mee omniumque predecessorus meorum, dono, laudo et per me et per omnes meos in perpetuum concedo et per presentem conscriptionem confirmo atque corroboro Deo et Sancte domui Hospitalis Ilhersolimitani et tibi Ermengaudo de Aspa, magistro eiusdem domus ceterisque fratibus ipsius loci, presentibus et futuris, illam villam meam que nuncupatur Villa Rubea, sitam infra terminum de Turol et de Gudal et de Aliaca et de Apellia, cum omnibus terminis et pertinentiis sive appendiciis suis, heremis et populatis [...] |
1192 |
Octubre. En una pàgina web de Xert, trobem la carta pobla d'un lloc ara inexistent, La Barcella, el terme del qual es va unir, diuen, a Xert. El text està tret d'una publicació d'Eugenio Díaz Manteca en el Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura (BSSC) de julio-septiembre de 1987. Diu que estava redactat en llatí però que ho tradueix al valencià. La otorgó en 1192 el Rey Alfonso II a la Orden del Hospital de Jerusalén, conocida también por la Orden de San Juan y en la actualidad, Orden de Malta. Hay que tener en cuenta que estas tierras no estaban en poder de los cristianos. Aún tardarían más de cuarenta años para que Jaume I, el nieto del rey Alfonso II, las conquistase. La donación de esta Carta tenía por objeto estimular a aquellos frailes guerreros a reconquistar a los árabes el poblado de La Barcella.
Y esta es la traducción de la Carta Puebla de La Barcella, de la que hay copia coetánea y otra del siglo XVII en el Archivo Histórico Nacional de Madrid. [MIRALLES SALES, Josep: La Carta Pobla de La Barcella.] chert.atspace.cc |
1194 |
Febrer, Saragossa. Carta pobla de Villarluengo (Maestrazgo, Teruel). Ledesma l'incorpora en la col·leció de cartes pobla, amb el coucument número 133, però ja l'havia inclòs en una publicació anterior ("La colonización del Maestrazgo turolense por los Templarios"): Alfonso II de Aragón da a la Orden del Santo Redentor un lugar desierto denominado Villarluengo, estableciendo sus términos y concediendo franquicias a los que acudan a poblarlo.
*Jaume I, quan va anar a la conquesta de Peníscola, des de Terol, després de passar per Villarroya, va passar també per un lloc que diu que estava poblat, anomenat 'Atorella'; després va creuar pel riu de les Truites i per la canada d'Ares. (veure en 1232) [LEDESMA RUBIO, María Luisa; GARCÍA MARCO, Javier (1991): Cartas de población del reino de Aragón en los siglos medievales. Instituto de Estudios Turolenses. Zaragoza. (Fuentes Históricas Aragonesas, 18)] derechoaragones.es Apareixen referències a la Cogullada que sembla que havia de ser una mena de lloc habitat, segurament en algun cim. A primera vista fa pensar que hauria de ser la muntanya tan peculiar al peu de la qual està el barri portellà de les Albaredes i també las Casas de San Juan, de Cantavella (popularment conegut com el Barranco), però si analitzem la carta pobla que es fa uns anys més tard, en 1241, de La Cuba (Valle Desledon), la "Cogullada" que apareix en ella no acaba de casar amb la "nostra", perquè no la cita immediatament junt al riu de les Albaredes i situa entre mig "la sierra de Mirambel" i "el cabezo del Aljub" (el cerro de la Escorihuela, on està la Torre Julve?). Això sí, en 1407, la nostra Cogullada sí que està ben documentada en la partició de Portell i La Iglesuela. De tota manera, si finalment, aquesta Cogullada fóra la de les Albaredes, ja tindríem aquest "lloc" del que parla Ledesma. En quant a la torre de a Cuba, hi ha molts historiadors que no tenen clar que siga La Cuba actual però, vista la seua carta pobla, el seu terme pareix que era més gran del que actual és i, per tant, aquesta torre caldria buscar-la més allà, segurament en terme de Mirambel. Per la data del document i tenint en compte que diu que era una zona poc poblada, tant aquesta torre de la Cuba com el castell del Cid, imaginem que degueren ser protagonistes de les batalles del segle anterior. Diu Ledesma, basant-se en una publicació de GAZULLA, F: La Orden del Santo Redentor, inclosa en el BSCC, T.IX (1928): En el año 1194 la Orden (de Montegaudio, denominada también del Santo Redentor) recibía de nuevo un importante donativo más al sur, que incluía tierras prácticamente deshabitadas, en cuyo documento se mencionan algunos lugares identificados como Villarluengo, Olocau, La Cuba, Cogullada (entre Cantavieja y La Iglesuela), La Cañada de Benatanduz, Pitarque y Ejulve, y otros de no tan fácil localización, tal sucede con "Abella" y "Noxet". Pero la operatividad de esta milicia se vio pronto interrupida. Habiendo surgido disensiones entre sus miembros, en 1196 algunos de ellos regresaron a León y Castilla, su tierra de origen, tras lo cual fueron asignados sus bienes y fortalezas en Aragón a la Orden del Temple. En el documento de cesión se anotaron entre otros lugares los castillos y villas del Santo Redentor de Teruel, Orrios, Fuentes, Camañas y Villarluengo, territorios y bienes cuyas posesión confirmó a los Templarios el papa Celestino III. [LEDESMA RUBIO, Mª Luisa (1983): La colonización del Maestrazgo turolense por los Templarios.] pdf en dialnet.unirioja.es
Martínez Calvo ens dona un altra versió (pàg. 71):
[MARTÍNEZ CALVO, Pascual. Historia de Castellote y la comarca. Antiguo partido, La Ginebrosa y Olocau del Rey. Pàg. 54. Editorial Hechos y Dichos. Zaragoza, 1992)
Fidel Puig, en el seu llibre de la Iglesuela comenta sobre això, referint-se al "Cid": En el año 1195 [i no el 1194; podria ser una que fóra un document diferent] el rey don Alfonso de Aragón hizo donación a Gastón, maestre de la religión de Sant Redemptor, de un lugar, que era Cantavieja, y seis más, que eran la Iglesuela, Villarluengo, La Cañada, Tronchón, Mirambel y La Cuba, para que formase una bailía dependiente del convento establecido en Teruel, a fin de que con ellas pudiese contener a los moros fronterizos. En la limitación y confrontación de esta bailía, dice el auto de donación: "Eclesia del Cid et Covis del Cid intus (estando)". Y pasando adelante y nombrando otras designaciones, dice: "et exiit ad illd Castello del Cid". Hay que fijar la consideració nen que dice: Iglesuela del Cid, Cuevas del Cid, y de éstas hay una en la Peña del Cid a la vista de la ermita (Cueva de la Virgen), otra en la fuente de la casa, otra la llamada de los Moros y otra del Turcacho, con lo que está marcado el orden de donación. Alude al castillo del Cid, que sin duda sería el de la Torre de los Nublos. [PUIG IZQUIERDO, Fidel Alejo. La Iglesuela del Cid y su ermita. Datos geográficos e históricos. pàg. 49. Imprenta Ferrando. Alcañiz. 1991] |
1194 |
En la versió aragonesa de la
wikipèdia, on tantes coses trobem sobre toponímia medieval, ens
transcriu aquesta pobla que dóna el rei Alfons II Alcalá als frares de l'orde de la Selva
Major.
En 1188 ja n'hi havia una però sense delimitar. Que in nostris geruntur temporibus ne aliqua possint attemptari calumnia eternari precepimus memoria litterarum et sigillo et sigillo nostro munimine roborari. Scianti itaque pesentes et posteri quod ego Ildefonsus Dei gratia rex Aragonum comes Barchinone atque marchus Provincie ob remdium anime mee et parentum meorum et ut pax semper esset inter fratres de Alcala et homines de Terol, dedi terminos ad predictos fratres de Alcala scilicet mihi fuit simile et divisi eos hoc modo: a Fonte Vallis Spine usque ad Alcala et de vilario Guillelmi Porterii usque ad Alcala et de rivo de Prato rotundo qui venit de Motorrita* usque ad Alcala et de Linars usque ad Alcala, sicut barranchus fundior dividit et de palomario qui est iuxta castellum de Camps usque ad Alcala mesquita intus stante et de Campet seco o de Mora sursum usque ad Alcala, Aumedela intus stante. Intra hos terminos, nemo audeat eis aliquam contrarietatem facere vel iniuriam. Quod si quis hoc stabilimentum violaverit, Mille solidos predictis fratribus dabit et corpus suum ad faciendam meam propriam voluntatem. Insuper dono eis et concedo ut faciant molendina in mea sequia de Terol a meis molendinis usque asut sine contrarietate et iniuria quam nullus eis inferat. Quod si fecerit suparadictam penam se noverit incurrisse. Ut autem hoc donum ratum habeatur et firmiter teneatur, mando et rogo omnibus qui post me venturi sunt ut pro Dei amore et meo et salute anime mee et suarum, hoc donum et omnia a nobis sive a predecessoribus nostris eis concessa illibata custodiant et custodiri faciant. *Comparant cartes pobla veiem que la Motorrita de la carta pobla d'Alcalà de la Selva (1194) no és la mateixa citada a la carta pobla de Teruel (1177), i cap de les dues es correspon a l'actual Botorrita, que està vora Saragossa, lluny de tots dos territoris. La de la carta d'Alcalà estaria prop del poble, segurament al nord, en plena Sierra de Gúdar. La de la carta de Teruel, quedava al nord de la ciutat, entre Singra i Visiedo. |
1194 |
Octubre. Ontiñena. Carta pobla d'un lloc anomenat Camaron. Ho llegim en Bofarull i també en Ledesma, que sembla que es basa en el primer. Alfonso II de Aragón otorga carta de población a Camarón y fija sus términos. El monarca retiene algunas heredades y derechos señoriales.
[LEDESMA RUBIO, María Luisa; GARCÍA MARCO, Javier (1991): Cartas de población del reino de Aragón en los siglos medievales. Instituto de Estudios Turolenses. Zaragoza. (Fuentes Históricas Aragonesas, 18)] derechoaragones.es [BOFARULL Y MASCARÓ, Próspero (1850): Procesos de las antiguas cortes y parlamentos de Cataluña, Aragón y Valencia, custodiados en el Archivo General de la Corona de Aragón. Tomo VI. pp. 89-92. Establecimiento litográfico y tipográfico de D. José Eugenio Monfort. Barcelona.] books.google.es Octubre. Ontiñena. Un cas curiós de Carta de població és la d’un lloc anomenat Camarón (ja nombrat més amunt), feta per Alfons II en octubre de 1194, i que no nombra a Portell però sí una possible partida del terme, com és el Montllober. Podem llegir el següent: In Dei nomine...ego Ildefonsus Dei gratia rex Aragonis, comes Barchinone et marchio Provincie... Com que Martínez Calvo inclou també la traducció, obviem la transcripció llatina i anem directes a la traducció. Diu, entre altres coses: ...doy y concedo para honor de Dios y del pueblo cristiano a todos vosotros pobladores, que ahora estáis en Camarón y a los que antes habéis venido a poblar la zona llamada Camarón, con todos sus términos, sus yermos y poblados, con aguas, selvas, pastos, hierbas, llanuras y montes, caza y todo lo que pertenece y debe pertenecer al uso del hombre, y todo lo que encierra dentro de estos términos, a saber: de la sierra de Foz Calanda, de Pitarra, y va hacia la Val de Nuez, y por camino de Alcorisa llega hasta Seno y transcurre por esa sierra de Seno y llega hasta Abenfigo, y encierra Vallipón, y va hasta la colina de Xixileu y sale hasta el Carro y Almenariella, y encierra a Jaganta, y lo mismo corta y encierra a Piedrahita y Cinctorres, y como caen las aguas del Monte Lobor sobre Cinctorres y de las muelas de Ares, y dentro Asclum y de Lachava y de Balmana y de Balinou y de Bel y de Erbés, y también abarca Morella con sus términos, que a vosotros os doy y concedo, cuando Dios la entregue a mano de los cristianos, como también aquellas Germanellís y Azarollera, junto con la Cañada de Verich, de Lena de Calanda, junto al castillo de Boiol hasta Camarón. [MARTÍNEZ CALVO, Pascual. Historia de Castellote y la comarca. Antiguo partido, La Ginebrosa y Olocau del Rey. Pàg. 117. Editorial Hechos y Dichos. Zaragoza, 1992] Nota: El document original, cita l’autor, es troba en una col·lecció de Docs. Inèdits del ACA, Reg. nº 2, fo. 99). El trobem en internet i, encara que fem un petit extracte ací baix, el transcribim íntegrament en un full a part: carta pobla de Camaron. Trobem el text en llatí en l'Arxiu Virtual de la Universitat Jaume I: 1194, octubre. Ontiñena. Alfonso II atorga la carta de poblament del lloc de Camarón (Mas de las Matas), a fur de Zaragoza i amb concessió de mercat setmanal.
In Dei nomine et eius divina gratia. Notum sit cunctis, presentibus atque futuris, quod ego Ildefonsus, Dei gratia rex Aragonis, comes Barchinone et marchio Provincie, facio hanc cartam populationis et fueri et doni. Placuit michi bono animo et spontanea voluntate, quod dono atque concedo, ad honorem Dei et populi christiani, vobis omnibus populatoribus qui modo estis in Camarone et qui in antea ibi veneritis populare, podium quod dicitur Camaron, cum omnibus terminis, heremis et populatis, cum aquis, et silvis, et pascuis, et herbis, et garricis, planis et montibus, nemoribus et venacionibus, et cum omnibus que ad usum hominis pertinent et pertinere debent, et sicut omnia includuntur infra istos terminos subscriptos, scilicet, de illa serra de Fos Calanda de Pitarra et vadit ad vallem de Nuce, et sicut via de Alcorise exit ad Seno, et venit per illam serram de Seno et exit supra Benfigum, et includit Valipon, et sicut vadit ad connam de Xixileu et exit ad Carrum et Almanarellam, et includit Giagantam, et sicut talat et includit Petrafita et Quinque Turres, et sicut vertunt aque de Monte Labor versus Quinque Turres, et de illis molis d'Ares et de Asclum intus, et de La Lachava et de Balmana, et de Balinou et de Bel, et de Arber intus, et sicut claudit Morellum cum suis terminis, quam vobis dono et concedo quando Deus dederit illam in manum christianorum, et sicut de illis Germanellis et de Azenerola intus, cum illa canata de Berix et de Lena de Calanda, preter castrum de Boniol versus Camaronem. [...] Una altra versió, quasi calcada: [...] podium quod dicitur Camaron cum omnibus terminis heremis et populatis cum aquis et silvis et pascuis et herbis et garricis planis et montibus nemoribus et venacionibus et cum omnibus que ad usum hominis pertinent et pertinere debent et sicut omnia includuntur infra istos terminos subscriptos scilicet de illa serra de Fos Calanda de Pitarra et vadit ad vallem de Nuçe et sicut via de Alcorisa exit ad Seno et venit per illam serram de Seno et exit supra Benfigum et inclaudit Valipon et sicut vadit ad connam de Xixileu et exit ad Carrum et Almanarellam et inclaudit Giagantam et sicut talat et includit Petrafita et Quinqueturres et sicut vertunt aque de Monte Lobor versus Quinqueturres et de illis molis Dares et de Asclum intus et de la Lachava et de Balmana et de Balinou et de Bel et de Arber intus et sicut claudit Morellum cum suis terminis quam vobis dono et concedo quando Deus dederit illam in manum christianorum et sicut de illis Germanellis et de Azenerola intus cum illa canata de Berix et de Lena de Calanda preter castrum de Bonjol versus Camaronem. [...] [BOFARULL Y MASCARÓ, Próspero (1850): Procesos de las antiguas cortes y parlamentos de Cataluña, Aragón y Valencia, custodiados en el Archivo General de la Corona de Aragón. Tomo VI. pp. 89-92. Establecimiento litográfico y tipográfico de D. José Eugenio Monfort. Barcelona.] books.google.es Finalment, la aportació de Pere-Enric Barreda, que ens aclareix la part que toca a Ares (document 4 del llibre): 1194, octubre - Ontinyena Alfons I, rei de l'Aragó i comte de Barcelona dóna a poblar Camaron (el Mas de las Matas i la Ginebrosa), els límits del qual inclouen la pràctica totalitat del terme de Morella i part del de Ares, seguint l'aiguavessant del Bergantes. ARB, Cancelleria, reg.2, f.99; reg.287, f.170-170v (ed. CODOIN, 1861, 89-92) Delimitació temporal de Camaron amb Ares - amb un text en gran part corrupte, dita delimitació arriba a Cinctorres (barranc de Montllober), la mola d'Ares i la Llècua i Vallivana
No ha estat encara explicat filològicament de manera satisfactòria el topònim Azelum/Asclum, que cal identificar amb el tossal de la Marina, de 1.232 metres. Val a dir que aquestes propietats llavors passaven d'unes mans a altres sense parar, així l'octubre de 1185, a Saragossa, dit rei havia atorgat Camaron junt a Montroig al bisbe de Tarragona, amb els seus termes i béns, i després ho confirmaria a Girona el febrer de 1196. Tanmateix, el 3 d'abril de 1204 donava Montroig a l'orde de Calatrava, que dos dies després en prenia possessió, i després, el 3 de març de 1206, després de moltes disputes amb Arnau Palatsí, li cedia la meitat del terme de Camaron, que ja no arribava a Morella. AHN, OOMM, Carp.434, perg.262-R (cf. Uhagon 1899, 43) per al document de 1185; Ortega 1761, 40-41 per al de 1204; i per al de 1206 ARB, Cancelleria, Pere I, perg.224; reg.287, f.109-110v. [BARREDA, Pere-Enric (2006): Crònica documentada d'Ares. I - Fonts escrites (1157-1550). pp.32-33. Dos volums. Edita: Ajuntament d'Ares (Castelló).] Camaron: a la Ginebrosa està el Mas de Camaron. I uns metres més al sud, ja al terme del Mas de les Mates, l'ermita de Santa Flora. Martínez Calvo recull que podria ser el lloc. I també diu que abans també es va dir Florencia. serra de Fos Calanda: On ara va la frontera de Foz-Calanda i Calanda està la Sierra de Peñas Blancas. Foz-Calanda queda al sud i Calanda al nord. Pitarra: vora Foz-Calanda; en 1202 es dóna carta de població a "Foz Calanda y Pitarra" (A.C.A. Reg. 287, folio 115) elmasino.com. I Entre Foz-Calanda i Alcorisa. Sembla que és un topònim repetit als dos termes. A la part d'Alcorisa està el Mas de Venta Pitarra. vallem de Nuçe: serà el Nocito o Noched que surt tan en els documents del segle XII. Consultar. També trobem que al terme de Las Planas, al nord del E. de Santolea, hi ha un mas que es diu Mas de Nocilla/Nacilla, al peu de la Umbria de Nacilla. També un Campo Nacilla: icearagon.aragon.es. En la Ginebrosa estan Los Corrales de Nuez, que potser quadraria més. via de Alcorisa: camí que va a Alcorisa serram de Seno: no diu Seno sino la serra, i si va morir a Vallipón, que està al nord d'Abenfigo, igual ni Seno ni Abenfigo estaven inclosos. Benfigum: Abenfigo, pedania de Castellote. Valipon: S'ha volgut relacionar amb Vallibona però no té cap lògica. En canvi, hi ha una partida anomenada Vallipón al terme d'Abenfigo. S'han trobat jaciments de necròpolis àrabs. connam de Xixileu: A las Parras de Castellote està la partida Chichilén i Los Chichilenes, vora el Mas de Conesa. Tot al sudoest del poble, llindant amb el terme de Castellote. En el Onomasticon de Coromines, en l'entrada CONA trobem que diu: "De l'àrab /qunna/ que apareix en RMa, p.273, amb el significat de 'cacumen', cim d'una muntanya; i 'Conena' ve del seu diminutiu àr. /qunäina/. Carrum: la roca tallada? (entre Luco i Palanques) Almanarellam: la Menadella? (entre Luco i Forcall); és interessant vore com al nord de Catí hi ha un altre topònim que podria venir de 'almenarella': el Mas de n'Adella. Era l'equivalent, al sud del castell de Morella? Giagantam: Sembla que siga Jaganta però, en aquest cas, semblaria més lògic que l'hagués citada abans del Carrum i l'Almenarella... Petrafita: podria ser qualsevol lloc fronterer; hi ha un Mas de Pedrafita entre Vilafranca i Ares, també hi ha una partida amb aquest nom en Catí... Però si ha d'estar en algun punt entre Terol i Castelló, un dels llocs importants és el Vivallo, entre Sorita i Las Parras de Castellote, i allà hi ha una "Serra de los Mojones". Quinqueturres: Cinctorres o cinc torres àrabs pel Bergantes? Monte Lobor: el Montllober? al terme de Portell hi ha una partida que es diu Mollover. Sembla que estaria entre Portell, Cinctorres i Saranyana. molis Dares: moles d'Ares. Pere-Enric Barreda, en el seu llibre d'Ares, quan parla de la carta pobla d'Alcanyís, de 1157, ens aclareix que "amb aquesta denominació (Mola d'Ares) als segles XII i XIII es designa tant la Mola del Vilar com la d'Ares, separades pel coll, tal com veem a la carta de població de Camaron de 1194 o la de Benassal de 1239. El topònim específic de Mola del Vilar és posterior i no es documenta fins a 1360. Un accident geogràfic com la Mola, junt al tossal de la Marina, serà punt de referència per a diverses delimitacions d'aquella separació d'aiguavessants." Asclum: Barreda el situa a l'actual tossal de la Marina, al terme d'Ares, que és on naixeria el barranc de la Belluga. No ens aporta res sobre l'arrel. L'arrel etimològica podria ser la mateixa que la d'Ascoli (Italia) "Ascoli Piceno (Asculum o Asclum)", que bé podria ser 'Aesculus', un tipus d'arbre que citen clàssics romans com Varrone, Columnella, Plinio o Silio Italico, del tipus carrasca o roure (de fet, Plinio cita fins a 7 sp. amb glans: "Glandem, queae proprie intellegitur, ferunt robur, quercus, aesculus, cerrus, ilex, suber"). Aquesta arrel també donaria nom a llocs famosos com El Escorial. Podria venir d'aquesta arrel també el Mas de Torre Escuela? Com a curiositat, dir que a Alcalà de Xivert hi ha un Mas d'Ascla, però això ja vindrà del verb 'asclar'. I, a Vallibona, el Alto de la Escala, que no tindrà res a vore però mai se sap. No sempre l'etimologia dels topònims són el que semblen a primera vista. la Lachava: en 1209 es dóna carta de població a "La Chava" (A.C.A. Reg. 287-116) elmasino.com ¿¿té a vore amb el Mas de les Mates?? Segons Arasa, seria la Llàcova, del terme de Morella roderic.uv.es. Entre la Sorollera i Mont-roig hi ha una partida que es diu La Caba. (v.sigpac) Balmana: Segons Arasa, seria Vallivana, del terme de Morella roderic.uv.es. Però trobem també la partida Valimaña, puente de Valimaña, granja de Valimaña, río Valimaña i embalse de Valimaña (Valimania en documents medievals) una mica al sud d'Escatrón. [pdf i pdf) Balinou:com hem vist més amunt, Valipon no sembla que puga ser Vallibona. En canvi, aquest Balinou hauria d'estar entre Vallivana i Bel. Era Vallibona? En 1206, en una altra carta pobla, també de Camaron, apareix un lloc anomenat "Valle Bovera (quod est versus Morellam)". Bel: Bel? Arber: Herbers? o Herbeset? Morellum: Morella Germanellis: els Germanells? en terme de Mont-roig, a l'eixida del poble direcció Morella; hi ha jaciment arqueològic Azenerola: la Sorollera o La Cerollera? canata de Beri: la Canyada de Beric o La Cañada de Verich?
Lena de Calanda:
Calanda? no quadraria; "lena" sembla que és una paraula
preroma castrum de Bonjol: Mas de Bunyol en Val-de-roures? Bunyol: sol trobar-se informació relacionada amb Camarón i La Ginebrosa www.elmasino.com. Mirant per damunt altres documents que tenim més amunt, Bognolo estaria en un dels límits de Fontespala. Tocant al poble de la Ginebrosa, per la cara sud, està la partida Mas de Vinyols.
|
1195 |
Setembre, Daroca. Carta pobla d'un lloc anomenat la serna de Escondilla, de la Comunidad de Teruel. En Villastar hi ha un jaciment del bronze que es diu "la Escondilla". Queda una mica lluny dels Ports però com que es tracta d'un poble de la Comunitat veïna de Teruel i és el moment previ a la conquesta, la tindrem en compte també. El recull Ledesma en el document 135: Alfonso II de Aragón concede a Miguel Juan la serna de Escondilla, entre Villaespesa y Villel, para que la pueble con sus parientes de Almazán.
[LEDESMA RUBIO, María Luisa; GARCÍA MARCO, Javier (1991): Cartas de población del reino de Aragón en los siglos medievales. Instituto de Estudios Turolenses. Zaragoza. (Fuentes Históricas Aragonesas, 18)] derechoaragones.es |
1197 |
Agost. Carta de població concedida per l'Orde del Temple a alguns veïns del lloc de Villarluengo, per a poblar "a fuero de Zaragoza". Llàstima que no ens descriu aquest territori. En canvi, ens dona tots els noms dels pobladors. M.ª Luisa Ledesma l'inclou en un parell de publicacions (número 139 de la col·lecció de cartes pobla): La Orden del Temple concede a varios vecinos el lugar de Villarluengo, para poblar a fuero de Zaragoza.
[LEDESMA RUBIO, Mª Luisa (1983): La colonización del Maestrazgo turolense por los Templarios.] pdf en dialnet.unirioja.es [LEDESMA RUBIO, María Luisa; GARCÍA MARCO, Javier (1991): Cartas de población del reino de Aragón en los siglos medievales. Instituto de Estudios Turolenses. Zaragoza. (Fuentes Históricas Aragonesas, 18)] derechoaragones.es |
portell.es - portellweb@yahoo.es
Recopilació bibliogràfica i transcripcions de Jacint Cerdà