|
|
PORTELL: toponímia de cartes pobla i altres documents antics de la comarca dels Ports i de comarques pròximes com l'Alt i Baix Maestrat, Plana Alta, Alcalatén, Comunidad de Teruel, Gúdar-Javalambre, Maestrazgo, Bajo Aragón, Matarranya, Andorra-Sierra de Arcos, Terra Alta, Baix Ebre i Montsià.
|
||||||
|
|
|
||||||
|
TOPÒNIM |
REFERÈNCIA BIBLIOGRÀFICA |
||||||
| Ballestar | v. Bellestar | ||||||
| Balmana | v. Vallivana | ||||||
| Barcella, la | A Portell, el barranc de la Barcella, prop de la Roca Roja. | Emili Casanova, sobre el romanç andalusí (o mossàrab), copiant de Coromines, poc convençut: "Barcella (Lorxa) < PARTICELLA, a través del mossàrab potser amb un sentit com el francés 'parcelle'." [Casanova,2010] | Un altre barranc de la Barcella a Xert, i també, en el seu terme, la Mola Barcella. Aquest topònim apareix en una delimitació de termes entre Morella i Cervera: ...inter terminum castri de Morella et castri de Cervera. Affrontat autem terminum de Cervera in serra maiori qua est super loco de Xert, sicut aque discurrunt versus Cervariam tempore pluviarum, de alia autem parte in serra maiori super Barcella, sicut aque discurrunt tempore pluviarum versus Canet, de alia autem parte in serra maiori super pena dicta Bel, sicut aque discurrunt et recurrunt versus Cervariam pluviarum. (doc.1235, Cervera-Morella # ) [UJI] | Barcella. col.661. nu.7 (consultar x saber on és) [Escolano,1611] | ||||||
| Barona, la | La Barona pertany al terme de la Vall d'Alba, comarca de la Plana Alta. | GARONETA (Rasal, Huesca). Caserío próximo al río Garona. GARONA. río que suele bajar crecido; LABARONA (Puértolas, Huesca). Ídem a La Garoneta. | ||||||
| Barracas de los Jaqueses, las | v. Venta de la Jaquesa | ||||||
| Barranc Fondo | De Barrancs Fondos, com és un nom descriptiu, n'hi ha un fum per tot arreu. | Als Pirineus, per exemple, trobem el Barranco Fondo, en terme de Benasque, amb topònims associats tan familiars per nosaltres com la Punta de la Cogula, El Forcallo, Es Plants o Collada Llobera. [icearagon | Entre Albocàsser i Tírig, també n'hi ha un, afluent de la Valltorta. [bvpb] En un altre mapa de principis del segle XX, volem llegir també un "Bº Alondo", entre els termes d'Olocau i la Todolella. No lluny de la mola de la Todolella. Però situa la Pena Cortada just al seu naixement i a l'oest de la Menadella i la Fatarella. Caldrà revisar. | ||||||
| Batea | Batea, poble català de la Terra Alta. Té carta pobla: ...concedo vobis omnibus populatoribus de Rivo de Algars et de Batea presentibus atque futuris ad populandum et meliorandum castra et villas de Rivo de Algars et de Batea et omnes terminos... (pob.1181 Riu d'Algars i Batea Q ) [Bofarull,1850] | ||||||
| Bel | Bel pertany a Rossell, poble del Baix Maestrat. | Potser no tindrà sentit però Escolano fa un comentari interessant, quan parla de les construccions àrabs del Comtat d'Oliva: ...que los Moros, al lugar de pocas casas llamavan Alqueria; al de muchas, Beled, que quere dezir Pueblo; al de una no mas (que nosotros llamamos Alqueria) ellos llamaban Rahal, o Rafal. (col.164) [Escolano,1611] | ...Et redit per serram de Venifaçan, et transversat omnes valles, et includit intus Biel. Et vadit ferire ad castellum de Cervol, et transversat per fundum de Vallibona... (doc.1232, Morella P) [UJI; Garcia,1994] | ...et sicut dividit illa serra de Benifaçan per illo somo de illa serra de Bel intus. Et sicut cum dividit cum castro Cerbarie... (pob.1233, Morella P) [UJI; Garcia,1994; Guinot,1991; Balbás,1892] | ...et vadit ferire in illa serra de Castell de Cabres, et de illa serra en ajusso, quousque ferit sicut aque vertuntur usque ad covam de Biel, et de Peña de Biel, sicut aque vertuntur versus Vallibonam transusque profundum de Vallibona, et vadit ferire in illa serra de Turmell... (pob.1233, Vallibona P) [UJI; Guinot,1991] | Carta pobla de la Penya de Bel: dono bovis quandam hereditatem meam que est in termino de Castiel de Crabas, que hereditas dicitur Pinnam de Biel... (pob.1234, Penya de Bel) [UJI; Guinot,1991] | ...inter terminum castri de Morella et castri de Cervera. Affrontat autem terminum de Cervera in serra maiori qua est super loco de Xert, sicut aque discurrunt versus Cervariam tempore pluviarum, de alia autem parte in serra maiori super Barcella, sicut aque discurrunt tempore pluviarum versus Canet, de alia autem parte in serra maiori super pena dicta Bel, sicut aque discurrunt et recurrunt versus Cervariam pluviarum. (doc.1235, Cervera-Morella # ) [UJI] | Bel. col.681. nu.1 (consultar) [Escolano,1611] | ||||||
| Bel | v. Biel | ||||||
| Bellestar | Completar. BELLESTAR (Huesca, Graus). a) Villa. b) De BEL-ESTAR: buena ubicación. [Benito,2002] | Bellestar. col.680. nu.1 y 681. nu.2 (consultar) [Escolano,1611] | ||||||
| Bell·lloc | A les cartes pobla de la Tinença de Benifassà. | Belloch. col.581. nu.6 y 597. nu.11; Belloch. col.649. nu.7 (consultar) [Escolano,1611] | ||||||
| Bellosielas, las | en carta pobla de la Iglesuela (1241) (a completar). | Citem un topònim que podria estar relacionat etimològicament: BELLOSTAS, Las [Aínsa-Sobrarbe, Osca]. De VILLA. [Benito,2002] | ||||||
| Ben Roma, Cuevas de | v. Coves d'Avinromà, les | ||||||
| Ben Sitona | v. Avinsolana | ||||||
| Benafigos | Benafigos és un poble de l'Alcalaten però històricament considerat de l'Alt Maestrat. | Emili Casanova, sobre el romanç andalusí (o mossàrab), copiant de Coromines, poc convençut: "Benafigos < PINNA FICUS". [Casanova,2010] | Benifigos. col.705. nu.3 (consultar) [Escolano,1611] | ||||||
| Benahaçam | BENAHAÇAM, Rigallum de (1204) (Vilafranca). Actualment perdut. De l'àrab /Ibn Hassán/. Es tracta també d'un ráhal. Arabisme.> [Arasa,1991] | ||||||
| Benasal | v. Benassal | ||||||
| Benasebus | v. Venahebu | ||||||
| Benassal | Benassal, en castellà Benasal, és un poble de l'Alt Maestrat. | Benasal. col.706. nu.5 (consultar) [Escolano,1611] | ||||||
| Benavit | Si és la serra de Sant Marc, està a vora la Pobleta, a l'oest. BENAVIT, Serra de (1143) (Morella). Des del segle XVI la Serra de Sant Marc. De l'àrab /Ibn Avid/. Arabisme. [Arasa,1991] | Aquest mossarabisme es retroba a Morella en el nom de la Serra (i grossa partida) de Benavit, pertanyent a la dena de La Pobleta d'Alcolea i continuant cap a la dena dels Castellons, prop de Torremiró. La diferència només és que 'Benavites' té en genitiu 'la penya de la parra', i la de Morella, en acusatiu juxtaposat -VITEM. Ja figura en el Capbreu Milian de 1443: "hun camp de terra a la Serra de Benavit". A penes cal dir que en aquesta serra no hi escassegen les penyes. [Onomasticon] | ...per sumitatem Serre de Bel et exerunt ad caput Valissbone et açedentes per serram de Benavit exe(r)unt ad Almenarelam... (c.pobla Mont-roig, 1197) | En morabatí de 1397, Serra de Benavit entre les agrupacions de masos de Morella (Guinot i també Castellvell) | ||||||
| Benefacan | v. Benifassà | ||||||
| Benfigum | v. Abenfigo | ||||||
| Beniazan | v. Benifassà | ||||||
| Benicabo | BENICABO, Mas de (Castellfort). Conegut ja des del segle XVI. A València coneixem un rahal del Benicabo (1238). Arabisme. [Arasa,1991] | ||||||
| Benicacim | v. Benicàssim | ||||||
| Benicarló | Benicarló és un poble del Baix Maestrat.| Benicarlon. col.597. nu.10; Benicarlon, si es la que se llamava Histra en tiempo de Romanos. colum.663. num.10; Histra, si es Benicarlon, colum.663. num.11 (consultar) [Escolano,1611] | ||||||
| Benicàssim | Benicàssim és un poble de la Plana Alta. | Benicacim. col.597. nu.10 (consultar) [Escolano,1611] | ||||||
| Benicàssim, Torre | BENICÀSSIM, Torre de (La Iglesuela del Cid, Terol). Lloc d'anomenada a Vilafranca per la seua proximitat. De l'àrab /Bani Qásim/. Tenim un paral·lel en el topònim del poble costaner Benicàssim. Arabisme. [Arasa,1991] | ||||||
| Benifaça | v. Benifassà | ||||||
| Benifaçan | v. Benifassà | ||||||
| Benifassà | BENIFASSÀ, La Pobla de; el Castell de Benifassà; Beniazan (1157); Beniphaçan (1195); Benifassa (1208). De l'àrab /Bani Hassán/. Arabisme. [Arasa,1991] | ...in predicto loco de Benifaza et terminis suis... (pob.1208, Benifassà) [Guinot,1991] | ...Et vadit ferire ad Milgranera, et vadit ferire ad illos angostos de Venifaçan, includit intus Venifaçan. Et redit per serram de Venifaçan, et transversat omnes valles, et includit intus Biel... (doc.1232, Morella P) [UJI; Garcia,1994] | ...sicut dividit cum castro Castell de Fridas, et sicut dividit illa serra de Benifaçan/Benifaça/Benefacan/Benifassa per illo somo de illa serra de Bel intus... (pob.1233, Morella P) [UJI; Garcia,1994; Guinot,1991] | Benifaça Monasterio. colu.680. num.1 y 681. nu.2; Benifaça. col.680. nu.2; Hilactes, pueblo de tiempo de Romanos, si es San Matheo, o Benifaçà. col.665. nu.13 (consultar) [Escolano,1611] | ||||||
| Benifaza | v. Benifassà | ||||||
| Benifigos | v. Benafigos | ||||||
| Beniphaçan | v. Benifassà | ||||||
| Bergalmobada | Continuando el examen de los despoblados, hallo por las memorias antiguas algun vacio en el Partido de Alcañiz: Alberit, Bergalmobada y Ladefesa fueron tres lugares de Moriscos en las cercanías de Calanda, segun parece de la concordia hecha entre el Cabildo de la Seo y el Comendador de Alcañiz y Freiles de Calatrava año 1276 (Cartulario menor de la Seo, fol.220). (pàg.335) [Asso,1798 ] | ||||||
| Bergantes, riu |
Completar informació. | Avancem topònims possiblement relacionats.
BERGOSA (Garcipollera). a) Del vascón BERHO: bosque. b)
Del celta BERG: monte; BERGOSAL (Ena/Paternoy). Ídem al
anterior; BERGUA. Ídem; BERGUATELLA (Bergua). Ídem al
anterior con diminutivo por proximidad; BERROY (Fiscal,
Lardiés). a) Quizá de una forma híbrida. Del céltico BERG:
monte y del latín RUBEUS: rojo. Montaña roja. b) Antropónimo
con sufijo celtificado; BERRUYALES (Buil). Piedras rojizas;
BIERGE. Descriptivo orográfico del celta BERG: monte.
[Recorda molt al Masdenverge de la comarca del Montsià]. [Benito,2002]
|Apareix en la crònica de Jaume I, quan el rei, que anava a
prendre possessió d'Ares s'assabenta de què Blasco havia
pres Morella i, per tant, modifica la seva ruta: E dix-nos que pensàssem de
cuitar,
que gran carrera havia d'aquell lloc tro a Morella
[gran distància, segons el vocabulari de Lluís Fraudo de
Saint-Germain.]. [...] E nós
de trot e d'arlot passam lo riu de Calderes: e anam, e anam-nos-en tro
al riu que passa al peu de la costa de Morella [serà el
Bergantes]. [...] E pujam la costa, e fo a un puget que es faïa en la
costa de Morella, e meteren-li puis nom Puig del Rei, e estiguem aqui
esperant... (cap.134) [JaumeI] | ...et vadit ferire ad illam carrascham
del Bivallo, et
transversat illos valles, et transversat rivum de Vergantes per fundum
del vilar de Nicholao... (doc.1232, Morella
P)
[UJI;
Garcia,1994] | Brigancio Rio, de tiempo de
Romanos, si es el de la Senia, o el Rio Bergantes. col.679. nu.14
y 15
(consultar) [Escolano,1611] Lo río Alcherez ('riu Bergantes' en catalán, 'río Bergantes' en castellán) ye un afluent de lo río Guadalop que naixe en los Puertos a 12,5 km a lo sur-sudeste de Moriella. [...] L'Alcherez s'une a lo río de Cantaviella y lo río Caldes formando un trident cheográfico que da nombre a lo lugar que en ye més cerca (Lo Forcallo). [...] Las aguas de l'Alcherez y Guadalop ensemble s'entiban en lo entibo de Calanda. Antes de lo sieglo XVIII s'escribiba siempre río Alcherez los textos de la zona de Lo Mas de las Matas. [wikipedia] |
||||||
| Beribraces | Morella. Si es la que llamaron los antiguos los ferozes Beribraces . col.686. nu.7 (consultar) [Escolano,1611] | ||||||
| Biel | v. Bel | ||||||
| Biel | Als segles XI i XII apareixen en documents els topònims Bel i Morello. Cal no confondre'ls amb els nostres Bel i Morella perquè, en realitat, es tracta de Biel i Murillo de Gállego. Per exemple, en 1098, el Papa Urban II ratifica el límit territorial del bisbat de Jaca i diu: "videlicet usque ad montenm Cubellum, et usque ad locum qui dicitur vulgo plana maior, inclusa tota terra pintana, et valle Orsella cum ecclesiie suppositorum castellorum de Ul, scilicet, et de Sos, et de Luesia, et de Biel, et e Agüero, et de Moriello". [Biquipedia] | ||||||
| Binalaroç | v. Vinaròs | ||||||
| Binaroz | v. Vinaròs | ||||||
| Bivallo | v. Vivallo | ||||||
| Blanch, mas | v. Camanyes, mas | ||||||
| Boixar, el | El Boixar pertany a la Pobla de Benifassà, Baix Maestrat.| Boxar. col.680. nu.1 y col.681. nu.2 (consultar) [Escolano,1611] | ||||||
| Bolskan | v. Huesca | ||||||
|
Bombitados, els |
BOMBITADOS, els (El Forcall). Del llatí /môntes vêtâtos/. Mossarabisme. [Arasa,1991) |
||||||
| Bono, Mas de | El Mas de Bono està en Portell i sembla, segons l'etimologia proposada per a aquest poble d'Osca, que vinga de un nom propi que, en el seu moment va passar a nom de família i cognom i, finalment, a topònim. | BONO/BONEU. Antropónimo con sufijo celtificado: (BONUS). [Benito,2002] | ||||||
| Bordón | Bordón és un poble del Maestrazgo. | Topònims que podrien estar relacionats: BERDÚN [Osca]. Del celta BIRI: pueblo + DUNUM: fortaleza. Pueblo fortificado. [Benito,2002] | Escolano, quan parla del setge de Borriana, diu: ...y a uno, que ya casi se asía con la mano al bordón del muro, le volaron a pedradas y cuchilladas. (col.579) [Escolano,1611] | Potser vol dir simplement "vora", "frontera"; del grup de topònims d'aquesta mena de llocs fronterers: 'Extremadura', 'Transerra',.. De fet, a més de Bordón i riu Bordón, està, a la part est de l'antiga frontera, Luco de Bordón; i més a l'oest, la Sierra de Bordón (que res te que vore amb el riu Bordón). I més a l'oest encara, ja en terme d'Olocau, los Puertos de Bordón i el barranco de los puertos de Bordón. | ||||||
| Borriol | Borriol és un poble de la Plana Alta. | Apareix en la crònica de Jaume I després de la conquesta de Borriana i Peníscola: ...e d'aquí faïen cavalcades, e guanyam Castelló de Borriana, e Borriol, e les coves de Vinromà, e Alcalatén, e Vilahameç. (cap.186) [JaumeI] | Borriol. col.581. nu.6 y 597. nu.11 (consultar) [Escolano,1611] | ||||||
| Bovalar | En molts pobles de la comarca (completar). | BOALAR (EL). (Atarés, Osca). Lugar donde pastan los bueyes. [Benito,2002] | En un mapa de 1901 apareix un Monte Bobalar entre Cinctorres i Portell. Encara se li diu. [bvpb] | ||||||
| Brigancio Rio | v. Bergantes | ||||||
| Buñol | Llogaret que apareix en cartes pobla del Baix Aragó (completar) | No te cap relació amb aquest lloc però, per entendre l'etimologia, potser resulta interessant el que diu Escolano: Los nombres de Rafel Buñol y Maçalfaçar son Aravigos. Maçalfaçar quiere dezir la majada del moro Façar. Rafel Buñol, la casa de campo del moro Boñol, y no casa como quiera, sino recostada sobre agua corriente, como hoy vemos la casa del Señor, en par de la caudalosa acequia de Moncada. (pàg.338) [Escolano,1611] | Continuando el examen de los despoblados, hallo por las memorias antiguas algun vacio en el Partido de Alcañiz: [...] Buñol. Pueblo y Castillo comprehendido en el termino de la Ginebrosa. (pàg.335) [Asso,1798] | ||||||
|
|
