|
|
PORTELL: toponímia de cartes pobla i altres documents antics de la comarca dels Ports i de comarques pròximes com l'Alt i Baix Maestrat, Plana Alta, Alcalatén, Comunidad de Teruel, Gúdar-Javalambre, Maestrazgo, Bajo Aragón, Matarranya, Andorra-Sierra de Arcos, Terra Alta, Baix Ebre i Montsià.
|
||||||
|
|
|
||||||
|
TOPÒNIM |
REFERÈNCIA BIBLIOGRÀFICA |
||||||
|
Ça Alfatarella |
v. Fatarella, la |
||||||
|
Cabanes |
Cabanes és un poble de la Plana Alta.
1611: Cabanes. col.967. nu.1; Cabañas. col.581. nu.6. Tiene en su campo un famoso arco, y se escriven algunas antiguedades cerca del. colu.623. nu.1 y 2 y 262. nu.7 y nu.8 y 649. nu.7 (consultar) [Escolano,1611)
|
||||||
|
Cabeça de oro |
1611: Cabeça de oro, montaña del Reyno, tiene minas de plata, hierro, y açufre, y cria çarça parrilla. col.92. nu.4. [...] al pueblo llamaron Aguas, y al Rio que se forma dellas, Rio de Aguas, de quien haze mencion el Rey Don Iayme en su conquista, como mojon antiguo del Reyno de Valencia, antes que se incorporara con el la parte del de Murcia. Estas fuentes nacen a la falda del monte llamado Cabeço de oro, por haver en el minas de oro, plata, hierro y muchas de açufre, de que procede el salir las aguas tan calientes y ser medicinales. Tiene assi mismo çarça parrilla en mucha quantidad, que yguala en sus efectos con la que se trae de Indias, como tambien en la causa, que lo son los mineros de oro y plata [...] participan della los terminos de Alicante, Busot y Relleu. [Escolano,1611 ]
|
||||||
|
Cabeço, el |
Un en Sorita, el mas del Cabeço, ja prop de la ratlla amb Aiguaviva; l'altre a Vilafranca, ara dins de l'alineació 1 del parc eòlic d'Arriello; i també en Vallibona. | Emili Casanova, sobre el romanç andalusí (o mossàrab), copiant de Coromines, poc convençut: "Cabeço, el (Vallibona) < vell mossarabisme." [Casanova,2010] |
||||||
|
Cabestany |
Cabestany és una partida i un mas al terme de Vilafraca, camí d'Ares. | CABESTANY (Estaña, queda una ermita románica, que debió ser su parroquial, sobre el estanque seco). CABO, extremo, más la voz latina STAGNUM, estanque. En el extremo del estanque; ESTANY (Tamarite). Del latín STAGNUM: estanque, balsa; ESTAÑA/ESTANYA. Ídem al anterior. [Benito,2002] | Això és aplicable al mas de Cabestany de Vilafranca? o el lloc ha pres el nom d'algun propietari?
|
||||||
|
Cabo de Oropesa |
v. Orpesa |
||||||
|
Cabra |
Cabra de Mora és un poble de la comarca Gúdar-Javalambre.
1622: En un llibre de 1622 s'enumeren les Aldees de la Comunidad de Teruel en l'any 1429. En l'entrada TERUEL estan totes les que apareixen. Ací citem només els pobles més propers, que són els de la comarca Gúdar-Javalambre: El mismo priuilegio de la agregacion de 12. de Abril.1429. pone el numero, y nombres de las Aldeas de la Comunidad de Teruel, que son [...] Camarena (Camarena de la Sierra), Formiche el baxo (pertany a Formiche Alto), Cabra (Cabra de Mora), Almansa (pertany a Abejuela)... (pàg.277) [Blasco,1622]
|
||||||
|
Cabrelles, les |
Les Cabrelles és una partida muntanyosa que hi ha entre Portell i La Iglesuela. Allà està el port de les Cabrelles. I, prop, el conegut com Portell el Vell. CABRILLES, les (La Iglesuela del Cid - El Portell de Morella); Penam de la Calçada de la Cabriella (1232); calzada de Cabriola (1250). Mossarabisme. [Arasa,1991] | Podria vindre de CARRA: piedra? SAGARRAS, Altas y Bajas (Huesca): d) De SO: bajo y CARRA: piedra: Bajo las peñas. [Benito,2002]
1232: ...et redit super Alcantariela per barranchum sursum, et vadit ferire ad pinnam de la Calçada de la Cabriella, et per pinnam pinnam vadit ferire ad calzatam de la Cabriella, et per illam calzatam descendit et vadit ferire ad rivum de las Albaredas... (doc.1232, Morella P) [UJI; Garcia,1994)
|
||||||
|
Cabriella, la |
v. Cabrelles |
||||||
|
Cabriola |
v. Cabrelles |
||||||
|
Calçada de la Cabriella |
Imaginem que és una via de comunicació que passava per les Cabrelles.
1232: ...et redit super Alcantariela per barranchum sursum, et vadit ferire ad pinnam de la Calçada de la Cabriella, et per pinnam pinnam vadit ferire ad calzatam de la Cabriella, et per illam calzatam descendit et vadit ferire ad rivum de las Albaredas... (doc.1232, Morella P) [UJI; Garcia,1994)
|
||||||
|
Cacou, la |
v. Criaçon, la |
||||||
|
Calaceit |
Calaceit, Calaceite en castellà, poble aragonés del Matarranya. 1181: ...et deinde sicut vadit et ferit in serram in Aull de Favara et deinde usque ad podium de Calcent et ferit ad Cretes... (pob.1181, Riu d'Algars i Batea Q ) [Bofarull,1850)
|
||||||
|
Calanda |
Calanda és un poble del Baix Aragó. Té carta pobla amb el lloc de Sástago (Saragossa) i Torre Galindo, regal de noces de Balasc d'Alagó al seu fill Artal.
1234: ...castrum et villam de Calanda cum suis terminis... (pob.1234, Calanda, Sástago i Torre Galindo) [UJI]
|
||||||
|
Calcent |
v. Calaceit |
||||||
|
Calderes, riu de |
v. Calderes |
||||||
|
Calders, riu |
Riu Calders, que baixa de Cinctorres a Forcall.
s.XIII: Apareix en la crònica de Jaume I, quan el rei, que anava a prendre possessió d'Ares s'assabenta de què Blasco havia pres Morella i, per tant, modifica la seva ruta: E dix-nos que pensàssem de cuitar, que gran carrera havia d'aquell lloc tro a Morella. [...] E nós de trot e d'arlot passam lo riu de Calderes: e anam, e anam-nos-en tro al riu que passa al peu de la costa de Morella [serà el Bergantes]. [...] E pujam la costa, e fo a un puget que es faïa en la costa de Morella, e meteren-li puis nom Puig del Rei, e estiguem aqui esperant... (cap.134) [JaumeI]
|
||||||
|
Çalfatera |
v. Alfatarella |
||||||
|
Calich |
v. Càlig |
||||||
|
Càlig |
Càlig és un poble del Baix Maestrat.
1611: Calig. col.661. nu.7 y 664. nu.12 (consultar) [Escolano,1611)
1823: Trobem un llibre de 1823 una cita curiosa quan parla de Castelló: Sus principales poblaciones son Vinaroz, Benicarló, Villareal, S. Mateo, Calich, Morella, Alcalá de Gisbert, y Peñíscola (ésta es plaza de guerra). [Repertorio]
|
||||||
|
Camanyes, mas de |
No ho podem dir amb tota la certesa, però sembla que al segle XVII és deia Mas Blanch. El venedor es deia Miguel Camanyes:
1656: En un document de compravenda: mansum in termº Portell in partª de les Albaredes nuncupatum lo mas Blanch [Quiquep] |
||||||
|
Camarena de la Sierra |
Camarena de la Sierra és un poble de la comarca Gúdar-Javalambre. s.XIII: Apareix en la Crònica de Jaume I: E nós venent a Torrelles que és prop de Camarena, aldea de Terol, venc-nos l'infant don Jaime. (cap.503) [JaumeI]
1622: En un llibre de 1622 s'enumeren les Aldees de la Comunidad de Teruel en l'any 1429. En l'entrada TERUEL estan totes les que apareixen. Ací citem només els pobles més propers, que són els de la comarca Gúdar-Javalambre: El mismo priuilegio de la agregacion de 12. de Abril.1429. pone el numero, y nombres de las Aldeas de la Comunidad de Teruel, que son [...] Arcos (Arcos de las Salinas), Camarena (Camarena de la Sierra), Formiche el baxo (pertany a Formiche Alto)... (pàg.277) [Blasco,1622]
|
||||||
|
Camarón |
Segons els mapes geogràfics (SigPac), barranc de Camaró i font de Camaró, en terme de la Todolella, prop de la mola de la Todolella. En Sástago, El Camarón, cordel del Camarón, Salina de/del Camarón.
1206: Sembla que va ser un castell important en temps dels visigots i, fins i tot, bisbat: Otras noticias, siempre referentes a sedes episcopales (pues aunque los visigodos no fueron cristianos en sus comienzos, bien pronto se conviertieron a esa fe al hacerlo su rey Recaredo en el 580) nos hablan de una ciudad "Kamerinus", posiblemente la Camarón citada en los documentos medievales, situada entre Mas de las Matas, Aguaviva y La Ginebrosa, muy próxima a la confluencia de los ríos Guadalope y Bergantes, pues todavía hoy, las huertas de esas villas se denominan "huertas de Camarón". De este importante castillo visigodo, actualmente totalmente desaparecido, tenemos noticias hasta su liberación del poderío sarraceno, probablemente por parte del noble Arnaldo Palacín, y de su posterior cesión por parte del rey Alfonso, tal como quedó escriturado en el acta notarial de marzo de 1206, que textualmente dice así: "P..n est tamen pretermitendum quod eodem modo et eodem tenore quo supra dono et concedo vobis et vestris succesoribus omnes eclesias que ad supradictum castrum de Kamarone qui olim dicebatur Kamerinus episcopatus antiquitus spectaverunt". (doc.1206) [DellaRocca]
|
||||||
|
Cambor |
Cambor o Cambor de Pina estava prop de Pina de Ebro (Ribera Baja del Ebro), no lluny de Alcalá de Ebro (no de la Selva!)
|
||||||
|
Camp de Mirra, el |
El Camp de Mirra és un poble de l'Alt Vinalopó. s.XIII: El citem pel seu nom tan peculiar en la Crònica de Jaume I: E eixim a la vista entre Almiçra e los Capdets on ell (l'infant don Alfonso) s'era atendat, e nós a Almiçra... (cap.343) [JaumeI ] 1611: Ho aclareix Escolano: Almizra no es Almansa, sino un lugar destruydo en el campo de Biàr. colu.1313. nu.5 [Escolano,1611)
|
||||||
|
Campello, el |
Partida de Castellfort (els Campellos). | Emili Casanova, sobre el romanç andalusí (o mossàrab), copiant de Coromines, poc convençut: "Campellos (Castellfort) < mossarabisme claríssim." [Casanova,2010]CAMPELLO(S), el(s) (Castellfort, Catí, Morella, Vilafranca); Campellus siccus (1213); Campiello sicco (1232, 1239); campillo sicco (1250); partita i mansatan del Campello (1370); Campello (1691). Mossarabisme. [Arasa,1991)
1232: ...et dividit terminum cum Cuellar, per colladielo Pinolo, per oriellam de campiello Sicco, et vadit ferire ad Alcantariela... (doc.1232, Morella P) [UJI; Garcia,1994)
|
||||||
|
Campellus siccus |
v. Campello |
||||||
|
campiello de monjo Sancho |
1232: ...et per barranchum reddit ad portum de Prunellas, ad viam que vadit apud Valenciam, et descendit per barrancum Robrosum, et vadit per oriellam de campiello de monjo Sancho/Campiello de Monnio Sancho, et transversat per forcallum de canada de Aras... (doc.1232, Morella P) [UJI; Garcia,1994)
|
||||||
|
Campiello de Monnio Sancho |
v. campiello de monjo Sancho |
||||||
|
Campiello sicco |
v. Campello |
||||||
|
Campillo sicco |
v. Campello |
||||||
|
Canà, la |
La Canà d'Ares, la Canada d'Ares és una partida que hi ha entre Ares, i Castellfort. CANETO. a) Descriptivo de vegetación de CAÑA. b) De CAÑADA: paso de ganado. [Benito,2002)
1232: ...et vadit per oriellam de campiello de monjo Sancho, et transversat per forcallum de canada de Aras, et vadit per çerrum, in antea per fundum de Canalellas, et dividit terminum cum Aras, et includit intus Canalellas, et dividit terminum cum Cuellar, per colladielo Pinolo... (doc.1232, Morella P) [UJI; Garcia,1994)
|
||||||
|
Canalellas |
1232: ...et vadit per oriellam de campiello de monjo Sancho, et transversat per forcallum de canada de Aras, et vadit per çerrum, in antea per fundum de Canalellas, et dividit terminum cum Aras, et includit intus Canalellas, et dividit terminum cum Cuellar, per colladielo Pinolo... (doc.1232, Morella P) [UJI; Garcia,1994)
|
||||||
|
Candiales, les |
CANDIALES, les (Morella). Mossarabisme. [Arasa,1991)
|
||||||
|
Canet |
Canet, oficialment Canet lo Roig, es un poble del Baix Maestrat.
1235: ...inter terminum castri de Morella et castri de Cervera. Affrontat autem terminum de Cervera in serra maiori qua est super loco de Xert, sicut aque discurrunt versus Cervariam tempore pluviarum, de alia autem parte in serra maiori super Barcella, sicut aque discurrunt tempore pluviarum versus Canet, de alia autem parte in serra maiori super pena dicta Bel, sicut aque discurrunt et recurrunt versus Cervariam pluviarum. (doc.1235, Cervera-Morella # ) [UJI] 1611: Canet. col.550. nu.1; Canet del Maestrazgo. col.661. nu.7 y 676. nu.11 (consultar) [Escolano,1611)
|
||||||
|
Cantavella |
v. Cantavieja |
||||||
|
Cantaveylla |
v. Cantavieja |
||||||
|
Cantavieja |
Cantavieja, Cantavella en català, és un poble del Maestrazgo. | Encara que l'Allucant que surt al Mío Cid se' considera Olocau, no descartar, tampoc, que vingués de Vetllecante: "et omnes poblaciones in omnibus causis sint ad forum Vetllecante sicut homines Vetllecante sunt populatis per forum nunc et senyer" (c. pobla de La Cuba 1241).
1232: ...et vadit ferire ad rivum de las Albaredas, et per rivum rivum vadit ferire ad Matam de Ennech Sanc, dicta Matha de Ennech Sanz intus stando. Et transversat rivum qui venit de Cantaviella et vadit ferire ad Vilar de la Maleha... (doc.1232, Morella P) [UJI; Garcia,1994) 1233: et redit per illa serram ad molam de Sarañana intus stando, et exit ad illum frontem redendo del Tortagall, et descendit per illos tormos in vicco, et exit ad barrancum del Robre et venit ferire in rivo [suposem que el Cantavella].. (pob.1233, Saranyana, Alabor i Perarola) [UJI; Guinot,1991) 1253: ...et habere juntam et unionem cum homines de Alchanniz, de Montalban, de Morella et de Cantaveylla... (doc.1253) [UJI]
|
||||||
|
Cantaviella |
v. Cantavieja |
||||||
|
Caro, el |
El Caro, o Montcaro, al terme de Roquetes, Baix Ebre. GARISA, Alta y Baja (en Bolea). a) En aragonés GARSA: huerta. b) De una raíz prelatina CARA o GARA: piedra. Però no descartar que algun Caro vinguera de CARRO [Benito,2002) *****NO PERDRE LA PISTA DEL TOPÒNIM "TRASERAS" O "TRES HERAS" =? "TRESSERRES" = "EXTREMADURA"***
|
||||||
|
Carraixet, el |
CARRAIXET, el (Morella). Del llatí /carîcêtum/ (canyet). Mossarabisme. [Arasa,1991)
|
||||||
|
Carro, el (relacionat amb Aonbayo) |
1232: ...et per serram serram, sicut aque vertunt, vadit ferire ad Abnanariellam, et de Abnanariella vadit ferire ad pinnam del Carro, et per çerrum dividit terminum cum Castelot, et vadit ferire ad illam carrascham del Bivallo... (doc.1232, Morella P) [UJI; Garcia,1994) 1233: ...Et per illo somo de illa serra exit a l'Almallarella. Et sicut dividit cum illa penna de Aonbayo/Abubayo/d'An-Baxo/de Ambajo, et vadit per illo somo et exit ad illa carrasca del Bivallo... (pob.1233, Morella P) [UJI; Garcia,1994; Guinot,1991; Balbás,1892] ****ROCA TALLADA?***
|
||||||
|
Cartalio |
v. Castelló |
||||||
|
Casas de San Juan |
Casas de San Juan, o més conegut com Barranco San Juan o, familiarment, El Barranco. Pertany a Cantavieja. 1611: Barranco de San Juan. col.684. nu.4 (consultar) [Escolano,1611)
|
||||||
|
Castalio |
v. Castelló |
||||||
|
Castel de Cabras |
v. Castell de Cabres |
||||||
|
Castel Fort |
v. Castellfort |
||||||
|
Castell de Cabres |
Castell de Cabres és un poble de la Tinença de Benifassà, comarca del Baix Maestrat. 1233: Té carta pobla: ...scilicet Castellum/castellum de Cabres cum suos terminos... (pob.1233, Castell de Cabres i Herbers) [UJI; Guinot,1991] 1233: ...scilicet sicut a talla illa valle del Teixo in ajusso, et vadit ferire in illa serra de Castell de Cabres, et de illa serra en ajusso, quousque ferit sicut aque vertuntur usque ad covam de Biel, et de Peña de Biel... (pob.1233, Vallibona P) [UJI; Guinot,1991) 1234: dono bovis quandam hereditatem meam que est in termino de Castiel de Crabas, que hereditas dicitur Pinnam de Biel... (pob.1234, Penya de Bel) [UJI; Guinot,1991] 1611: Castel de Cabras. col.681. nu.1 (consultar) [Escolano,1611)
|
||||||
|
Castellar, el |
El Castellar del Mas de Moles. | CASTELLAR (Burgasé). Descriptivo de fortificación CASTILLO; CASTELLAR, EL. (Altorricón, Robles). [Benito,2002)
|
||||||
|
Castellar, El |
El Castellar és un poble de la comarca Gúdar-Javalambre. 1622: En un llibre de 1622 s'enumeren les Aldees de la Comunidad de Teruel en l'any 1429. En l'entrada TERUEL estan totes les que apareixen. Ací citem només els pobles més propers, que són els de la comarca Gúdar-Javalambre: El mismo priuilegio de la agregacion de 12. de Abril.1429. pone el numero, y nombres de las Aldeas de la Comunidad de Teruel, que son [...] Nogueruelas (Nogueruelas), la Puebla de Valuerde (La Puebla de Valverde) i el Castellar (El Castellar) (pàg.277) [Blasco,1622]
|
||||||
|
Castellfort |
Castellfort, poble dels Ports. | Castel Fort. col.684. nu.4 (consultar) [Escolano,1611)
|
||||||
|
Castelló |
Castelló, oficialment Castelló de la Plana, pertany a la comarca de la Plana Alta. s.XIII: Apareix en la crònica de Jaume I després de la conquesta de Borriana i Peníscola: ...e d'aquí faïen cavalcades, e guanyam Castelló de Borriana, e Borriol, e les coves de Vinromà, e Alcalatén, e Vilahameç. (cap.186) [JaumeI) 1611: Castellón de la Plana. col.581. nu.6 y 594. nu.5 y 6 y de allí en adelante. Y es la que los antiguos llamaron Castalio, o Cartalio. col.595. nu.7 (consultar) [Escolano,1611)
|
||||||
|
Castelló de Borriana |
v. Castelló |
||||||
|
Castellón de la Plana |
v. Castelló |
||||||
|
Castellot |
v. Castellote |
||||||
|
Castellote |
Castellote és un poble del Maestrazgo. 1232: ...et per serram serram, sicut aque vertunt, vadit ferire ad Abnanariellam, et de Abnanariella vadit ferire ad pinnam del Carro, et per çerrum dividit terminum cum Castelot/Castellot, et vadit ferire ad illam carrascham del Bivallo... (doc.1232, Morella P) [UJI; Garcia,1994) s.XIII: Apareix en la Crònica de Jaume I: E, deçà d'Eslida e de Lleó, que hi havien vençuts bé tres milia crestians que els entraven per fer mal, que eren de les partides de Tortosa, e d'Alcanís, e de Castellot, e d'Ortta, e de Vilallonga, e d'Alcanada, e de Vallderroures, e d'altres llogars que eren vilers escampats. (cap.370) [JaumeI]
|
||||||
|
Castellum de Cabres |
v. Castell de Cabres |
||||||
|
Castelot |
v. Castellote |
||||||
|
Castiel de Crabes |
v. Castell de Cabres |
||||||
|
Castro, Castell de |
Les runes del castell de Castro està en terme de Alfondeguilla, poble de la Plana Baixa.
s.XIII: Apareix en la Crònica de Jaume I. Un exemple: ...venc-nos missatge de Uixó e de Nubles, e de Castro, que si els volíem fer bé que ens retrien los castells, pus Almenara havíem... (cap.249) [ JaumeI ]
|
||||||
|
Catí |
CATÍ: Catinus (1232); Cati (1250). Del llatí /catînus/ (olla). Mossarabisme. [Arasa,1991)
1232: ... et vadit ferire ad Vallem Tortam, Catinus intus stando. Et transversat Vallem Tortam et ascendit per serram, et dividit terminum cum Abocaçer... (doc.1232, Morella P) [UJI; Garcia,1994) 1611: Cati. col.685. nu.4 (consultar) [Escolano,1611)
|
||||||
|
Catinus |
v. Catí |
||||||
|
Cauzon, la |
v. Criaçon |
||||||
|
Cazarabet |
En la obra geográfica-histórica de al 'Udri, se enumeran los /aqalim/ o distritos rurales dependientes de Zaragoza, y uno de ellos es el que llama /iqlim de Qasr 'Abbad/, que sin ninguna duda se corresponde con Cazarabet, nombre de un despoblado que existió en el partido judicial de Alcañiz (I. de Asso)... (pàg.393) [Terés,1986] | Cazarabet y Valdenues: mencionados en la donación del Obispo D. Bernardo. (pàg.335) [Asso,1798]
|
||||||
|
Cazon, la |
v. Criaçon |
||||||
|
Cebolla, el Puig de |
v. Puig, el |
||||||
|
Cedrillas |
Cedrillas és un poble de la comarca Gúdar-Javalambre. 1622: En un llibre de 1622 s'enumeren les Aldees de la Comunidad de Teruel en l'any 1429. En l'entrada TERUEL estan totes les que apareixen. El mismo priuilegio de la agregacion de 12. de Abril.1429. pone el numero, y nombres de las Aldeas de la Comunidad de Teruel, que son la Villa de Mosqueruela, ValdeLinares (Valdelinares), Gudar (Gúdar), Cedrillas (Cedrillas), Allepuz (comarca del Maestrazgo)... (pàg.277) [Blasco,1622]
|
||||||
|
Cenia Rio |
v. Sénia |
||||||
|
Centumcellas |
v. Silla |
||||||
|
Cepolla |
v. Puig, el |
||||||
|
Cerbarie, Castro |
v. Cervera |
||||||
|
Cerollera, la |
La Sorollera, La Cerollera en castellà, és un poble del Matarranya. Lo més probable és que l'etimologia vingue de SOROLLA (ACEROLLA, AZAROLLA) però aportem altres opcions: CEROLLAR, EL. (Castejón de Sobrarbe). Descriptivo vegetal, de CIRUELO; CERULLA, LA (Viacamp y Lliterá). Ídem al anterior. [Benito,2002)
|
||||||
|
çerros |
1232: ...et per vallem vallem vadit ad illam costam del Andador, et ibi dividit terminum con Montroy, et transit per illas picueças et descendit per illos çerros, et transit per congostum de illis pinnis, Herber Iusano intus stando... (doc.1232, Morella P) [UJI; Garcia,1994)
|
||||||
|
Cervaria |
v. Cervera |
||||||
|
Cervarie, Castro |
v. Cervera |
||||||
|
Çervera |
v. Cervera |
||||||
|
Cervera |
Cervera, oficialment, Cervera del Maestrat, és un poble del Baix Maestrat. | Cervera (m. de la Segarra): doc. ant. Cervera (s.XI), del llatí CERVARIA 'terra de cérvols'; Cervera de la Marenda (m. del Roselló). [Torné)
s.XIII: Apareix en la crònica de Jaume I: Nos n'irem a Borriana [...] E aquells castells qui són a les espatlles, així com és Peníscola, e Cervera, e Eixivert, e Polpis, e les coves de Cinromà, e Alcalatèn, e Morella, e Cúller, e Ares, qui viuen del camp de Borriana de conduit, e seran entre nós e terra de crestians... (cap.130). Després de la conquesta de Borriana li arriba un missatge al rei, que estava en Terol, de la promesa de rendició de Peníscola. Emprén la marxa i aquesta va ser la ruta: E al dia que eixim de Terol passam pel camp de Montagut e anam a Vila-roja, que és de l'Espital, e quan venc ans de dia, nós nos llevam e passam per un lloc que havia nom Atorella, en què ara ha població, e puis passam pel riu de les Truites, e eixim a la canada d'Ares, e de la canada d'Ares al port de Prunelles, et a Salvasoria, et a Themi, e passam pel pla de Sent Mateu, que era llavores erm, e eixim al riu Sec que va sobre Cervera. E, quan venc a hora de vespres fom denant Peníscola de la part de les vinyes, sobre l'almarge. (cap.183) Es pren Peníscola i es negocia amb Xivert i Cervera: E quan oïren lo Maestre del Temple e de l'Espital que nós haviem pres Peníscola, a pocs dies venc lo maestre del temple a Eixivert, e el maestre de l'Espital a Cervera, per ço com nostre pare e nostre avi les llurs havien donades que fossen d'aquells órdens. E sempre dixeren als sarraïns de dits llocs que, pus nós havíem Peníscola, que els rendéssem los castells damunt dits, pus carta havien de nostre pare e de nostre avi, e pus, Peníscola era lo pus honrat llogar que fos en aquella terra, e que s'era renduda, que no hi havia honta ne vergonya de render-se. E tantost els renderen los castells, e puis haguem Polpis de mantinent. (cap.185)
1232: ...et transversat vallem que venit de Vallivana et dividit terminum cum Cervaria/Çervera, et ascendit per illam serram et dividit terminum cum Teri... (doc.1232, Morella P) [UJI; Garcia,1994) 1233: ...et sicut dividit illa serra de Benifaçan per illo somo de illa sera de Bel intus. Et sicut cum dividit cum castro Cerbarie/Castro Cerbarie. Et sicut dividit cum castro de Aras... (pob.1233, Morella P) [UJI; Garcia,1994; Guinot,1991) 1233: Carta pobla pactada amb els musulmans: ...recipimos de vos, omnes mauros habitantes de Cervaria [...] in arrabal de Cervaria [...] castrum de Cervaria [...] Item, de omni venationi, scilicet de cervis, porcis, heuris, capri et ircis silvestris... que fuerint en Cervaria... (pob.1233, Cervera) [Guinot,1991] 1235: ...inter terminum castri de Morella et castri de Cervera. Affrontat autem terminum de Cervera in serra maiori qua est super loco de Xert, sicut aque discurrunt versus Cervariam tempore pluviarum, de alia autem parte in serra maiori super Barcella, sicut aque discurrunt tempore pluviarum versus Canet, de alia autem parte in serra maiori super pena dicta Bel, sicut aque discurrunt et recurrunt versus Cervariam pluviarum. (doc.1235, Cervera-Morella # ) [UJI] 1611: Cervera. col.581. nu.6 y 661. nu.7 y 664. nu.11. Si es la que en tiempo de los Romanos se llamaba Serna. Alli mesmo. Que hijos han salido della. Alli mesmo; Sigerra pueblo de tiempo de Romanos, si es Cervera, o San Matheo. col.665. nu.12 (consultar) [Escolano,1611)
|
||||||
|
Cervol |
El Riu Cervol circula pels Ports i Baix Maestrat.
1232: ...Et redit per serram de Venifaçan, et transversat omnes valles, et includit intus Biel. Et vadit ferire ad castellum de Cervol, et transversat per fundum de Vallibona... (doc.1232, Morella P) [UJI; Garcia,1994) 1233: ...et vadit ferire in illa serra de Turmell, Puachol intus stando, et reddit per illam serram et vadit ferire ad illam balsam de Viencello, dictam balsam intus stando, et vadit ad illa Talaiam altam, et reddit per illum barrancum asuso et vadit ferire ad illum rivum [riu Cervol?] ut ferit illa vallis del Teixo... (pob.1233, Vallibona P) [UJI; Guinot,1991) 1611: Servol. Rio del Reyno, es el que llaman Serobis . col.670. nu.4. Otros quieren que Serobis sea el Rio de la Senia. (consultar) [Escolano,1611)
|
||||||
|
Chava, La |
v. Llàcova |
||||||
|
Cheronesus |
v. Peníscola |
||||||
|
Chersonessus |
v. Peníscola |
||||||
|
Chert |
v. Xert |
||||||
|
Chivert |
v. Alcalà de Xivert |
||||||
|
Chodos |
v. Xodos |
||||||
|
Choraxan |
v. Coratxà |
||||||
|
Cilla |
v. Silla (Ciencillas, o Cilla. col.224. nu.6; Cilla. col.247. nu.6 y 248)
|
||||||
|
Cincotorres |
v. Cinctorres |
||||||
|
Cinctorres |
Cinctorres, els Ports.
1611: Cincotorres. col.684. nu.4 (consultar) [Escolano,1611)
|
||||||
|
Cinromà, les Coves de |
v. Coves de Vinromà, les |
||||||
|
Cireso |
1232: ...et dividit terminum cum Abocaçer, sicut aque vertunt, et per serram serram vadit ferire ad illam ramblam que descendit de la Salnadela, et per barranchum barranchum includit intus illud planum de Cireso, et per barranchum reddit ad portum de Prunellas... (doc.1232, Morella P) [UJI; Garcia,1994)
|
||||||
|
Cogul |
v. Cogullada |
||||||
|
Cogullada, la |
La Cogullada es una muntanya molt característica que delimita els termes de Portell i La Iglesuela. Segons les cartes pobla medievals, n'hi ha alguna més: La Cogullada (trobat també com La Cogulla) també és un topònim entre els termes de Torre d'Arques, Mont-roig i Herbers. | Als Pirineus també trobem una Punta Cogulla o de la Cogulla, curiosament en la Sierra del Portiello, i també amb tres termes associats (Castejón de Sos, Sahún i Benasque), amb topònims associats tan familiars per nosaltres com el Forcallo, es Plans, el Barranco Fondo o Collada Llobera. [icearagon] | Cogul, el (m. de les Garrigues): doc. al s.XII, potser és un derivat de cugulla (del llatí CUCULA 'caputxa, cugula'), potser en el sentit de 'cova, balma'. [Torné] | Navegant per internet, és curiós vore com a Ramir el Monjo, els nobres l'acusaven de falta de caràcter i, fins i tot l'anomenen "Rey Cogulla" o "fray Treguas".
1611: Cugullada. col.1194. nu.1 (consultar) [Escolano,1611)
|
||||||
|
Colla, la |
COLLA, Roure de la (El Boixar - Fredes). Del llatí /côlia/ (puig). Mossarabisme. [Arasa,1991)
|
||||||
|
Colladiello pinoso |
v. Espino |
||||||
|
Colomers |
Colomers i colomars són topònims habituals. | Colomers (m. del Baix Empordà): doc. ant. Columbarius (s.IX) 'colomars', que correspondria al nom d'una antiga cel·la monàstica. [Torné)
1416: Una partida de Morella (aldees incloses) té aquest nom: ...hun camp de terra nostre franch e quiti, situat en lo terme de Morella en la partida dels Plans del Àvol al colomer d'en Làzer, confrontat ab terra de vós matex, e ab Miquel Terrent e carrera pública e barranch. (1416, doc.756) [Tolosa,2011]
|
||||||
|
Çoma, la |
La Çoma apareix en documents medievals de la Mata. | A part, hi ha més topònims que ens poden donar pistes sobre la seua etimologia: la Coma i la Pedra (m. del Solsonès): doc. ant. ipsa Coma (s.XI) 'la Coma'; la Pedra, en doc. ant. Petra (s.IX), que prové del llatí PETRA 'pedra'; Comapedrosa (montanya pirinenca). [Torné)
|
||||||
|
Comos, los |
COMOS, serram de los (1232); umbrie de los Comos (1237). Límit de Coratxà. Mossarabisme. [Arasa,1991)
1232: ...et vadit ferire pinnam Flor, et reddit per serram sursum, et vadit ferire ad illas talayas de Maria. Et transit per illam serram de los Comos et includit intus Fridas... (doc.1232, Morella P) [UJI; Garcia,1994)
|
||||||
|
Corachan |
v. Coratxà |
||||||
|
Corachyan |
v. Coratxà |
||||||
|
Coratja |
v. Coratxà |
||||||
|
Coratxà |
Coratxà és un poble que pertany al municipi de la Pobla de Benifassà al Baix Maestrat. | CORATXÀ; Corachan (1234); Coraxa (1235); Corachyan (1237); Choraxan (1239). C. Barceló proposa una etimologia de /qáwr/ (lloc murat, espai tancat) i /al-jál/ (barana, ampit). Arabisme. [Arasa,1991)
1611: Coratja. col.680. nu.1 (consultar) [Escolano,1611)
|
||||||
|
Corbo |
v. Alcorba |
||||||
|
Corbó |
v. Alcorba |
||||||
|
Corbon |
v. Alcorba |
||||||
|
Cotanda |
v. Cutanda |
||||||
|
Çorita |
v. Sorita |
||||||
|
Coves de Cinromà |
v. Coves de Vinromà |
||||||
|
Coves de Vinromà, les |
Les Coves de Vinromà és un poble de la Plana Alta.
s.XIII: Apareix en la crònica de Jaume I: Nos n'irem a Borriana [...] E aquells castells qui són a les espatlles, així com és Peníscola, e Cervera, e Eixivert, e Polpis, e les coves de Cinromà, e Alcalatèn, e Morella, e Cúller, e Ares, qui viuen del camp de Borriana de conduit, e seran entre nós e terra de crestians... (cap.130); i després de la conquesta de Borriana i Peníscola: ...e d'aquí faïen cavalcades, e guanyam Castelló de Borriana, e Borriol, e les coves de Vinromà, e Alcalatén, e Vilahameç. (cap.186) [JaumeI] 1611: Cuevas de Ben Roma. col.581. nu.6. Por que se llamaron assi. colu.628. nu.8 y 651. nu.10 (consultar) [Escolano,1611)
|
||||||
|
Cretes |
Cretes, també anomenat Queretes, Cretas en castellà, poble aragonés del Matarranya. | Cretes (o Queretes) (m. de la Matarranya): doc. ant. Cretis (s.XII), potser prové del llatí CRETA 'guix, argila'. [Torné)
1181: ...et deinde usque ad podium de Calcent et ferit ad Cretes et vadit ad Vilar de Arenis... (pob.1181 Riu d'Algars i Batea Q ) [Bofarull,1850]
|
||||||
|
Cretis |
v. Cretes |
||||||
|
Criaçon |
Segons els mapes geogràfics (SigPpac), just en la confluència entre la Mata, Olocau i la Todolella, vora la Torre Julián, està el Barranc de la Crianza.
s.XIII: A la Crònica de Jaume I (cap.120) llegim: E vejats bella host de rei que no havia ab nós sinó sis cavallers, e quatre cavalls, e un escut, e cinc escuders que ens servien, de deu hòmens de criaçó/criassó e els troters. En la versió online trobem una nota: "'Criassó': conjunt de gent de servei, que es criava o habitava a la casa del senyor; prenien també part en accions de guerra". [ JaumeI ]| En un document de 23 d'agost de 1308, Jaume II diu: "Item ordona lo senyor rey que tot hom de peu axi com homens de criaço correy et homens dalguazir et homens dels officis qui van a peu mengen a I taula." [Bofarull,1850 ] En castellà trobem més referències sobre 'hombres de criazón' i, pel que llegim, vindrien a ser CRIATS. 1232: Quadra bastant amb el que diuen les cartes pobla. ...Et transversat rivum qui venit de Cantaviella et vadit ferire ad Vilar de la Maleha, et transversat serram, et vadit ferire ad fundum del Castellar de la Cazon, et dividit terminum cum Olacau, et per barranchum barranchum vadit ferire ad sierram de la Cueva de Albaro... (doc.1232, Morella P) [UJI; Garcia,1994] 1233: ...Et quomodo vadit illa via de la Mata d'Enec Sanç, et exit illa via al vilar de la Malepha, et exit ad illa torre de la Criaçon/la Cacou/del Cauzon/Criason, et vadit via ad somo de illa serra de illa cova d'Albaro... (pob.1233, Morella P) [UJI; Garcia,1994; Guinot,1991; Balbás,1892)
|
||||||
|
Crianza |
v. Criaçon |
||||||
|
Criason |
v. Criaçon |
||||||
|
Cuba, La |
Completar. | CUBA, LA. (Baells). Cueva. [Benito,2002]
|
||||||
|
Cubellos, els |
CUBELLOS, els (Sorita). Mossarabisme. [Arasa,1991)
|
||||||
|
Cuellar |
v. Culla |
||||||
|
Cuevas de Ben Roma |
v. Coves de Vinromà, les |
||||||
|
Cugullada |
v. Cogullada |
||||||
|
Culla |
Culla és un poble de l'Alt Maestrat.
s.XIII: Apareix en la crònica de Jaume I: Nos n'irem a Borriana [...] E aquells castells qui són a les espatlles, així com és Peníscola, e Cervera, e Eixivert, e Polpis, e les coves de Cinromà, e Alcalatèn, e Morella, e Cúller, e Ares, qui viuen del camp de Borriana de conduit, e seran entre nós e terra de crestians... (cap.130) [JaumeI] 1232: ...et transversat per forcallum de canada de Aras, et vadit per çerrum, in antea per fundum de Canalellas, et dividit terminum cum Aras, et includit intus Canalellas, et dividit terminum cum Cuellar, per colladielo Pinolo... (doc.1232, Morella P) [UJI; Garcia,1994) 1234: ...debemus in castro de Morella et suis terminis, et in castro de Cuylla et suis terminis... (doc.1234, Morella i Culla) [UJI] 1611: Culla. col.705. nu.3 (consultar) [Escolano,1611)
|
||||||
|
Cúller |
v. Culla |
||||||
|
Cutanda |
Cutanda és un poble de Terol que pertany al municipi de Calamocha, però també és, segons la versió aragonesa de la wikipedia, un lloc que ens quedava més a prop:
Parlant del riu Guadalope, en temps dels àrabs: Os musulmans andaluces no clamaban egual a os ríos en tot o suyo recorrido, sino por tramos dependendo d'os lugars por on pasaba. Por d'encima de Calanda se clamaba río de Cutanda u Cotenda, porque Cutanda yera o nombre d'o distrito (iqlim) d'a redolada de mas de las Matas. S'escribe sin vocal final ya en 1181: "Los fornos e las justicias que sian al foro de Zaragoza e de los morahales de Guadalof enaca que ajan los senores a medjtate". [wikipedia]
|
||||||
|
Cuylla |
v. Culla |
||||||
|
|
