|
|
PORTELL: toponímia de cartes pobla i altres documents antics de la comarca dels Ports i de comarques pròximes com l'Alt i Baix Maestrat, Plana Alta, Alcalatén, Comunidad de Teruel, Gúdar-Javalambre, Maestrazgo, Bajo Aragón, Matarranya, Andorra-Sierra de Arcos, Terra Alta, Baix Ebre i Montsià.
|
||||||
|
|
|
||||||
|
TOPÒNIM |
REFERÈNCIA BIBLIOGRÀFICA |
||||||
| Salmanavella, la | v. Menadella | ||||||
| Salnadela, la | v. Salzadella | ||||||
| Salvassoria | Després de la conquesta de Borriana li arriba un missatge al rei, que estava en Terol, de la promesa de rendició de Peníscola. Emprén la marxa i aquesta va ser la ruta: E al dia que eixim de Terol passam pel camp de Montagut e anam a Vila-roja, que és de l'Espital, e quan venc ans de dia, nós nos llevam e passam per un lloc que havia nom Atorella, en què ara ha població, e puis passam pel riu de les Truites, e eixim a la canada d'Ares, e de la canada d'Ares al port de Prunelles, et a Salvasoria, et a Themi, e passam pel pla de Sent Mateu, que era llavores erm, e eixim al riu Sec que va sobre Cervera. E, quan venc a hora de vespres fom denant Peníscola de la part de les vinyes, sobre l'almarge. (cap.183) [JaumeI] | ||||||
| Salzadella, la | La Salzadella (o la Salzedella) és un poble del Baix Maestrat. | ...et dividit terminum cum Abocaçer, sicut aque vertunt, et per serram serram vadit ferire ad illam ramblam que descendit de la Salnadela/Salzediella, et per barranchum barranchum includit intus illud planum de Cireso... (doc.1232, Morella P) [UJI; Garcia,1994] | Salzadella. col.581. nu.6 y 652. nu.11. que hijo eminentes ha tenido. 677. nu.12 (consultar) [Escolano,1611] | ||||||
| Salzedella, la | v. Salzadella | ||||||
| Salzediella, la | v. Salzadella | ||||||
| San Agustín | San Agustín és un poble de la comarca Gúdar-Javalambre. En un llibre de 1622 s'enumeren les Aldees de la Comunidad de Teruel en l'any 1429. En l'entrada TERUEL estan totes les que apareixen. Ací citem només els pobles més propers, que són els de la comarca Gúdar-Javalambre: El mismo priuilegio de la agregacion de 12. de Abril.1429. pone el numero, y nombres de las Aldeas de la Comunidad de Teruel, que son [...] Allepuz (comarca del Maestrazgo), Sarrion (Sarrión), San Agustin (San Agustín), Aluentosa (Albentosa), Torrijos (Torrijas)... (pàg.277) [Blasco,1622] | ||||||
| Sanper de Calanda | Sanper de Calanda, al contrari que Foz-Calanda o Lena de Calanda, està lluny de Calanda. Pertany a la comarca del Bajo Martín, ja prop de Saragossa. | ||||||
| Sant Mateu | Sant Mateu és un poble del Baix Maestrat. | Després de la conquesta de Borriana li arriba un missatge al rei, que estava en Terol, de la promesa de rendició de Peníscola. Emprén la marxa i aquesta va ser la ruta: E al dia que eixim de Terol passam pel camp de Montagut e anam a Vila-roja, que és de l'Espital, e quan venc ans de dia, nós nos llevam e passam per un lloc que havia nom Atorella, en què ara ha població, e puis passam pel riu de les Truites, e eixim a la canada d'Ares, e de la canada d'Ares al port de Prunelles, et a Salvasoria, et a Themi, e passam pel pla de Sent Mateu, que era llavores erm, e eixim al riu Sec que va sobre Cervera. E, quan venc a hora de vespres fom denant Peníscola de la part de les vinyes, sobre l'almarge. (cap.183) [JaumeI] | Hilactes, pueblo de tiempo de Romanos, si es San Matheo, o Benifaçà. col.665. nu.13; San Matheo, villa edificada por el Rey Don Iayme. col.664. nu.12. Si estuvo en su sitio antiguamente Sigerra, o Ylactes. col.665. nu.13. Porque la llamaron San Mateo. col.665. num.14. Que hijos ilustres ha tenido. col.667. nu.vlti; Sigerra pueblo de tiempo de Romanos, si es Cervera, o San Matheo. col.665. nu.12 (consultar) [Escolano,1611] | ||||||
| San Matheo | v. Sant Mateu | ||||||
| Santa Magdalena de Polpís | Santa Magdalena de Polpís, poble del Baix Maestrat, conté el castell de Polpís. | Apareix en la crònica de Jaume I: Nos n'irem a Borriana [...] E aquells castells qui són a les espatlles, així com és Peníscola, e Cervera, e Eixivert, e Polpis, e les coves de Cinromà, e Alcalatèn, e Morella, e Cúller, e Ares, qui viuen del camp de Borriana de conduit, e seran entre nós e terra de crestians... (cap.130) Es pren Peníscola i es negocia amb Xivert i Cervera: E quan oïren lo Maestre del Temple e de l'Espital que nós haviem pres Peníscola, a pocs dies venc lo maestre del temple a Eixivert, e el maestre de l'Espital a Cervera, per ço com nostre pare e nostre avi les llurs havien donades que fossen d'aquells órdens. E sempre dixeren als sarraïns de dits llocs que, pus nós havíem Peníscola, que els rendéssem los castells damunt dits, pus carta havien de nostre pare e de nostre avi, e pus, Peníscola era lo pus honrat llogar que fos en aquella terra, e que s'era renduda, que no hi havia honta ne vergonya de render-se. E tantost els renderen los castells, e puis haguem Polpis de mantinent. (cap.185) [JaumeI] | ...quod Moferig Abinçala habeat honorem qui est in Exiverto que fuit de Ali Alcoli, pro excambio honoris suis qui est apud Polpiç... (pob.1234, Alcalà de Xivert) [UJI] | ||||||
| Saranyana | Saranyana pertany a la Todolella. | En un mapa excursionista editat pel Cartografies el Tossal (2009), trobem la Saranyana, Barranc de la Saranyana, Font de la Saranyana, Plans de la Saranyana, Ombria de la Saranyana. SARANYANA (La Todolella); Molam Sarinanae (1212); Turris de Sarañaña (1233). Del llatí /Seriniâna/, potser un compost del gentilici Seranus més el sufix -ana referit a la propietat. Mossarabisme. [Arasa,1991] | Té carta pobla, junt als llocs d'Alabor i Perarola (tots tres suposem que en terme de la Todolella): ...dono vobis quandam hereditatem in termino de Morella que dicitur Turris de Sarañana, cum illo villare de Alabor et cum illo villare de la Perarola [...] et exit ad castelum de Montelober et sicut aque vertuntur, et redit per illa serram ad molam de Sarañana intus stando, et exit ad illum frontem redendo del Tortagall.. (pob.1233, Saranyana, Alabor i Perarola) [UJI; Guinot,1991] | Sarañana. col.683. nu.4 (consultar) [Escolano,1611] | ||||||
| Sarañaña | v. Saranyana | ||||||
| Saraynene | v. Sariñena | ||||||
| Sarinanae | v. Saranyana | ||||||
| Sariñena | Seriñena és un poble d'Osca, de la comarca dels Monegros. L'any 1305 allà hi va haver un "concili". El document ens diu el que van menjar. ...erimus die dominica proxima in loco Saraynene predicto Domino cencedente... (doc.1305) [Bofarull,1850 ] | ||||||
| Sarrión | Sarrión és un poble de la comarca Gúdar-Javalambre. En un llibre de 1622 s'enumeren les Aldees de la Comunidad de Teruel en l'any 1429. En l'entrada TERUEL estan totes les que apareixen. Ací citem només els pobles més propers, que són els de la comarca Gúdar-Javalambre: El mismo priuilegio de la agregacion de 12. de Abril.1429. pone el numero, y nombres de las Aldeas de la Comunidad de Teruel, que son [...] Cedrillas (Cedrillas), Allepuz (comarca del Maestrazgo), Sarrion (Sarrión), San Agustin (San Agustín), Aluentosa (Albentosa)... (pàg.277) [Blasco,1622] | ||||||
| Sástago | Sástago està vora el riu Ebre. Pertany a la Ribera Baja del Ebro. Encara en la província de Saragossa però tocant a la de Terol, concretament amb Escatrón, terme on trobem el Monasterio de Rueda. Amb aquest monestir van tenir molts conflictes territorials. | El rei Pere empeña el castillo y la villa de Sástago a Artaldo de Alagón: ...mitto tibi Artaldo et uxori tue Tote, in pignus bona fide et sine enganno, castrum et villam mem de Sastago propter cinco mil moravetinos alaribus et lupinis boni auri... (doc.1199) [ Alvira,2010-I ] | Té carta pobla amb Calanda i la Torre Galindo, regal de noces de Balasc d'Alagó al seu fill Artal. ...dono vobis castrum et villam de Sastago integre, cum omnibus terminis suis... (pob.1234, Calanda, Sástago i Torre Galindo) [UJI ] | ||||||
| Scaboses | v. Mola Escaboça | ||||||
| Scalarola, la | ...et ibi dividit terminum con Montroy, et transit per illas picueças et descendit per illos çerros, et transit per congostum de illis pinnis, Herber Iusano intus stando, transit per illas pinnas et vadit ferire ad fundum de la Scalarola intus stando. Et transversat omnes valles, et vadit ferire ad molinare, et vadit ferire pinnam Flor... (doc.1232, Morella P) [UJI; Garcia,1994] | ||||||
| Scobosas | v. Mola Escaboça | ||||||
| Segre, riu | el Segre (riu): en llatí clàssic apareix documentat com a SICORIS, i és d'orgien prerromà. [Torné ] | ||||||
|
Sellumbres, rambla |
La rambla Sellumbres, o rambla Celumbres, és la que separa Portell de Cinctorres, per la Roca Roja, i Castellfort. Podria estar relacionada amb el castell de Celumna que apareix en alguns documents medievals. En un mapa de 1901 pareix que posa R. de Sallumbres. També apareix la Peña Parda. [bvpb] | Emili Casanova, sobre el romanç andalusí (o mossàrab), copiant de Coromines, poc convençut: "Celumbres (Portell) < potser SALUMINA, català 'salums', potsre IPSA ALUMINA, o un mossarabisme equivalent del castellà dialectal 'salombras' (ombres)". [Casanova,2010] | Cal recordar que per allà està la cova del Bolermini (popularment, de Villermini). |
||||||
| Sénia, la | La Sénia és un poble del Montsià. Per ella passa el riu Sénia, abans anomenat riu d'Ulldecona.| Brigancio Rio, de tiempo de Romanos, si es el de la Senia, o el Rio Bergantes. col.679. nu.14 y 15; Cenia Rio, si se llamo antiguamente Brigancio. col.679. nu.14 y 15; Servol Rio del Reyno, es el que llaman Serobis . col.670. nu.4. Otros quieren que Serobis sea el Rio de la Senia. (consultar) [Escolano,1611] | ||||||
| Sent Mateu | v. Sant Mateu | ||||||
| Serna | v. Cervera | ||||||
| Serobis | v. Cervol, riu; v. Sénia, riu de la | ||||||
| Servol Rio | v. Cervol | ||||||
| Sicoris | v. Segre | ||||||
| Sigerra | v. Sant Mateu; v. Cervera (queda algun topònim per allà com Segarra?) | ||||||
| Silla | Silla és un poble de l'Horta Sud. El citem pel seu nom medieval, que cita diverses vegades Jaume I en la seva crònica: E, estant aquí, enviam a Cilla, ab un fenèvol nostre dos rics hòmens nostres, don Pero Ferrández d'Açagra e don Eixemèn d'Orrea, e combateren-la bé per set dies. E al cap dels vuit dies reteren-se, e així haguérem Cilla. (cap.263) [JaumeI ] | Y pienso que es Cilla la que en escrituras de aquel tiempo hallamos en este parage con nombre de Centumcellas, que es dezir cien bodegas, o cien cilleros: porque en tiempo de Romanos se cogia mucho vino en su campo, como agora también. (pàg.248) [Escolano,1611] | ||||||
| Sofondo | SOFONDO, Mas de (Catí). Mossarabisme. [Arasa,1991] | ||||||
| Sorita | Sorita. ZURITA (Huesca). a) Lugar montaraz, recóndito. b) En vascón fuent e en el juncal o en el puente. [Benito,2002] | Çorita. col.682. n.3 (consultar) [Escolano,1611] | ||||||
| Talaiam altam | ...et vadit ferire in illa serra de Turmell, Puachol intus stando, et reddit per illam serram et vadit ferire ad illam balsam de Viencello, dictam balsam intus stando, et vadit ad illa Talaiam altam, et reddit per illum barrancum asuso et vadit ferire ad illum rivum [riu Cervol?] ut ferit illa vallis del Teixo... (pob.1233, Vallibona P) [UJI; Guinot,1991] | ||||||
| talayas de Maria | v. Maria | ||||||
| talla (sign.? error per Talaia Alta?) | A Portell, al camí de Cinctorres, està la Talla llarga. ...scilicet sicut a talla illa valle del Teixo in ajusso, et vadit ferire in illa serra de Castell de Cabres, et de illa serra en ajusso, quousque ferit sicut aque vertuntur usque ad covam de Biel, et de Peña de Biel... (pob.1233, Vallibona P) [UJI; Guinot,1991] | ||||||
| Teix | Entre els termes de Morella i Vallibona està el barranc de la Font d'en Teix però també, en terme de Morella, el Mas de la Font d'en Teix [mapa excursionista de cartografies el Tossal, 2009]. ...scilicet sicut a talla illa valle del Teixo in ajusso, et vadit ferire in illa serra de Castell de Cabres, et de illa serra en ajusso, quousque ferit sicut aque vertuntur usque ad covam de Biel, et de Peña de Biel [...] et vadit ad illa Talaiam altam, et reddit per illum barrancum asuso et vadit ferire ad illum rivum [riu Cervol?] ut ferit illa vallis del Teixo. (pob.1233, Vallibona P) [UJI; Guinot,1991] | ||||||
| Teixo | v. Teix | ||||||
| Tenebrio, Promontorio | v. Orpesa | ||||||
| Tenebrio, Puerto | v. Peníscola | ||||||
| Teri | v. Tírig | ||||||
| Teruel | Teruel, Terol en català. En un llibre de 1622 trobem un llistat de les Aldees de la Comunidad de Teruel en 1429 -posem entre parèntesi el nom actual, i el nom de la comarca si ja no pertany a la Comunitat de Terol-: El mismo priuilegio de la agregacion de 12. de Abril.1429. pone el numero, y nombres de las Aldeas de la Comunidad de Teruel, que son la Villa de Mosqueruela (Gúdar-Javalambre), el Pouo (El Pobo), Ababux (Ababuj), Aguilar (Aguilar del Alfambra), ValdeLinares (Valdelinares, Gúdar-Javalambre), Gudar (Gúdar, Gúdar-Javalambre), Cedrillas (Cedrillas), Allepuz (Maestrazgo), Camarillas (Camarillas), Montagudo (Monteagudo del Castillo), Sarrion (Sarrión, Gúdar-Javalambre), San Agustin (San Agustín, Gúdar-Javalambre), Aluentosa (Albentosa, Gúdar-Javalambre), Torrijos (Torrijas, Gúdar-Javalambre), Arcos (Arcos de las Salinas, Gúdar-Javalambre), Camarena (Camarena de la Sierra, Gúdar-Javalambre), Formiche el baxo (pertany a Formiche Alto, Gúdar-Javalambre), Cabra (Cabra de Mora, Gúdar-Javalambre), Valdecebro (pertany al mun. de Teruel), Almansa (pertany a Abejuela, Gúdar-Javalambre), Formiche el alto (Formiche Alto, Gúdar-Javalambre), las Varracas, la Iaquesa (las Barracas de los Jaqueses, ara Venta de la Jaquesa pertany a Albentaosa, Gúdar-Javalambre), Rubielos (Rubielos de Mora, Gúdar-Javalambre), Fuentes (Fuentes de Rubielos, Gúdar-Javalambre), Nogueruelas (Nogueruelas, Gúdar-Javalambre), la Puebla de Valuerde (La Puebla de Valverde, Gúdar-Javalambre), el Castellar (El Castellar, Gúdar-Javalambre), Riello (Rillo), Sondel puerto (Son del Puerto pertany a Rillo), Mezquita (Mezquita de Jarque, Cuencas Mineras), Cueuas de Almuden (Cuevas de Almudén, Cuencas Mineras), Exarch (Jarque de la Val, Cuencas Mineras), Finojosa (Hinojosa de Jarque, Cuencas Mineras), Cueuas (Cuevas de Rocin??), Campos (Campos pertany a Aliaga, Cuencas Mineras), Cirugeda (Cirujeda pertany a Aliaga, Cuencas Mineras), la Foz de la Viella (La Hoz de la Vieja, Cuencas Mineras), Armillas (pertany a Vivel del Río Martín, Cuencas Mineras), Martin (Martín del Río, Cuencas Mineras), Viuel (Vivel del Río Martín, Cuencas Mineras), Villanueua (Villanueva del Rebollar de la Sierra, Cuencas Mineras), Fuenferrada (Fuenferrada, Cuencas Mineras), la Rambla (La Rambla de Martín pertany a Martín del Río), las Parras (Las Parras de Martín pertany a Utrillas, Cuencas Mineras), Valdeconejos (pertany a Escucha, Cuencas Mineras), la Canadella (La Cañadilla pertany a Aliaga, Cuencas Mineras), Ruuiales (Rubiales, Sierra de Albarracín), Campiello (El Campillo pertany al mun. de Teruel), Abuchan (sembla que és Abuján, dins del mun. de Teruel), Concut (Concud pertany al mun. de Teruel), Cella (Cella), Santolalla (Santa Eulalia del Campo), Torremocha (Torremocha de Jiloca), Gallel (pertany a Alba), Alaba (Alba), Aguaton (Aguatón), Torrela Carcel (Torrelacárcel), Seladas (Celadas), Villar Quemado (Villarquemado), Caudete (Caudé), Villalua la Iusana (Villalba Baja pertany al mun. de Teruel), Corbalan (Corbalán), Castraluo (Castralvo pertany al mun. de Teruel), Aldeguela (Aldehuela pertany al mun. de Teruel), Cubla (Cubla), Villalua (Villalba Alta pertany a Perales de Alfambra), Tortajada (Tortajada pertany al mun. de Teruel), las Cueuas labradas (Cuevas Labradas), Peralejos (Peralejos), el Portijuelo (despoblat al terme d'Escorihuela), Escoriguela (Escorihuela), Camañas (Camañas), el Villarejo (El Villarejo de los Olmos pertany a Calamocha, Comarca del Jiloca), Bueña (Bueña, Comarca del Jiloca), Villanueua la Iusana (Villanueva del Rebollar de la Sierra, Cuencas Mineras), Visiedo (Visiedo), Argent (Argente), Lidon (Lidón), Fuentes Callentes (Fuentes Calientes), Gelue (Galbe), Cañada Vellida (Cañada Vellida), Alcamin (La Hoya de Alcamin és un despoblat que pertany a Fuentes Calientes), Perales (Perales del Alfambra), Torralua (Torralba de los Sisones, Comarca del Jiloca), Cabroncillo (hi ha les runes d'un castell en El Carboncillo, al mun. de Riodeva), y Gasconilla (La Gasconilla pertany al mun. de Teruel). Que en todas eran entonces 89. (pàg.277) [Blasco,1622 ] | ||||||
| Texeda | TEXEDA (1443) (Morella). Tenim una paral·lel a Castelló de la Plana: una alqueria anomenada Teccida (1251), avui Taixida. Arabisme. [Arasa,1991] | ||||||
| Themi | Després de la conquesta de Borriana li arriba un missatge al rei, que estava en Terol, de la promesa de rendició de Peníscola. Emprén la marxa i aquesta va ser la ruta: E al dia que eixim de Terol passam pel camp de Montagut e anam a Vila-roja, que és de l'Espital, e quan venc ans de dia, nós nos llevam e passam per un lloc que havia nom Atorella, en què ara ha població, e puis passam pel riu de les Truites, e eixim a la canada d'Ares, e de la canada d'Ares al port de Prunelles, et a Salvasoria, et a Themi, e passam pel pla de Sent Mateu, que era llavores erm, e eixim al riu Sec que va sobre Cervera. E, quan venc a hora de vespres fom denant Peníscola de la part de les vinyes, sobre l'almarge. (cap.183) [JaumeI] | ||||||
| Tiarjulia | v. Tírig | ||||||
| Tirica Iulia | v. Tírig; v. Traiguera | ||||||
| Tiriche | v. Tírig | ||||||
| Tírig | ...et dividit terminum cum Cervaria, et ascendit per illam serram et dividit terminum cum Teri, et vadit ferire ad Vallem Tortam... (doc.1232, Morella P) [UJI; Garcia,1994] | Tirig. col.581. nu.6, y col.653. nu.11; Tiriche, pueblo celebre en tiempo de Romanos, es Tirig, y les dieron el nombre los Tyrios que le habitaron. col.653. nu.11 y 12. Por qué le llamaron Gaya Tiriche, o Tiarjulia. col.674. nume.9; Tirica Iulia, si es Tirig, o Trayguera. col.654. nu.vlti (consultar) [Escolano,1611] | ||||||
| tormos in vicco | v. vicco | ||||||
| Torre Blanca | v. Torreblanca | ||||||
| Torre de en Besola | v. Torre d'en Besora, la | ||||||
| Torre del Domingo | v. Torre d'en Doménec, la | ||||||
| Torre d'en Besora, la | La Torre d'en Besora, Torre de Embesora en Castellà, és un poble de l'Alt Maestrat. | Torre de en Besola. col.706. nu.5 (consultar) [Escolano,1611] | ||||||
| Torre d'en Doménec, la | La Torre d'en Doménec, també coneguda com la Torre dels Domenges, és un poble de la Plana Alta. El seu terme està del tot vorejat pel de Vilanova d'Alcolea. Tots dos formàven part de la històrica batlia de Coves de Vinromà. | Sant Jaume dels Domenys (m. del Baix Penedès): Domenys, doc. ant. (villa) Domenio (s.X), prové del llatí DOMINIU 'domini senyorial'. [ Torné ] | Torre del Domingo. col.652. nu.11 (consultar) [Escolano,1611] | ||||||
| Torre Galindo | Té carta pobla amb Calanda i el lloc de Sástago (Saragossa), regal de noces de Balasc d'Alagó al seu fill Artal. No queda clar on està. Una possibilitat és la Torre de Galindo d'Horta de Sant Joan. ...dono vobis illam Turrem de Galindo, cum omnibus directis suis terminis... (pob.1234, Calanda, Sástago i Torre Galindo) [UJI] | ||||||
| Torreblanca | Torreblanca és un poble de la Plana Alta. | Torre Blanca. col.649. nu.7 (consultar) [Escolano,1611] | ||||||
| Torredarques | Torredarques, en castellà Torre de Arcas, és un poble del Matarranya. | Torredarques (m. del Matarranya): doc. ant. Turris archarum (s.XIII), grafia aglutinada de 'torre d'arques'. [Torné] | ||||||
| Torrelles | v. Torrijas | ||||||
| Torrevelilla | Torrevelilla (Torre de Vilella en català), poble del Baix Aragó però de parla catalana i considerat històricament del Matarranya. També una partida en Sástago es diu Velilla, prop de la partida Camarón. VELILLA, LA (Fiscal, Huesca). Diminutivo de VILLA; VELILLA DE CINCA. Ídem. | ||||||
| Torrijas | Torrijas és un poble de la comarca Gúdar-Javalambre. | Apareix en la Crònica de Jaume I: E nós venent a Torrelles que és prop de Camarena, aldea de Terol, venc-nos l'infant don Jaime. (cap.503) [JaumeI]| En un llibre de 1622 s'enumeren les Aldees de la Comunidad de Teruel en l'any 1429. En l'entrada TERUEL estan totes les que apareixen. Ací citem només els pobles més propers, que són els de la comarca Gúdar-Javalambre: El mismo priuilegio de la agregacion de 12. de Abril.1429. pone el numero, y nombres de las Aldeas de la Comunidad de Teruel, que son [...] Aluentosa (Albentosa), Torrijos (Torrijas), Arcos (Arcos de las Salinas), Camarena (Camarena de la Sierra)... (pàg.277) [Blasco,1622] | ||||||
| Torrijos | v. Torrijas | ||||||
| Tortagall (podria ser Forcall?) | En algun lloc entre els termes de la Todolella i, segurament, Forcall, si no és el Forcall mateix. Recordar que Blasc d'Alagó, en 1246 dóna Forcall a poblar a Pere de Portugal. et exit ad castelum de Montelober et sicut aque vertuntur, et redit per illa serram ad molam de Sarañana intus stando, et exit ad illum frontem redendo del Tortagall, et descendit per illos tormos in vicco [al carrer/barri?] et exit ad barrancum del Roble et venit ferire in rivo. (pob.1233, Saranyana, Alabor i Perarola) [UJI; Guinot,1991] | ||||||
| Tortosa | Tortosa (m. del Baix Ebre): En llatí clàssic documentat amb la forma DERTOSA, que és d'origen incert. [Torné] | El rei Pere arbitra entre el bisbe de Tortosa i els ciutadans, sobre los diezmos y primicias: ...et inter homines Dertose, ex altera parte, super decimis et primiciis. (doc.1198) [Alvira,2010-I ] -i altres documents d'aquesta època- | ...et distringimus cives Dertusensis et homines Montissonis, ad prestandum et solvendum exaccione sive servicium pecuniarum nobis et vobis... (doc.1257); ...civitatis et baiulie Dertuse..., ...quas petimus in zuta Dertusie, ...factas in Dertusia, ...quod homines Mirabeti et de Orta non teneantur emere de sale nostrarum salinarum, nec ire pro sale eis necessarium emere in Dertusa, et sale Dertusia uti, et non aliqua. (doc.1272) [UJI] | ||||||
| Tosal, El | TOSAL, EL. (Luzás, Altorricón -Huesca-). Tozal, elevación del terreno. [Benito,2002] | ||||||
| Tosquilla, La | En Iglesuela (completar). | TOSQUILLA, LA (Graus, Huesca). De TOSCA: piedra caliza, porosa. [Benito,2002] | ||||||
| Traseras | Ho escric de memòria però a l'est del Benifassà i més amunt del riu que arriba a Tortosa, estan les Traseras o les Tres Heres. I trobo que hi ha un congrés on parlen de "las extremaduras históricas y la transierra" (veure pdf de Vicente Navarro en bibliografia) | Font, parlant de les cartes pobla de la part oriental aragonesa creu saber on està: la adjudicación a Alcañiz de un amplísimo término, un verdadero distrito regional, que alcanzaba por el Sur, desde Alloza, Estercuel, Pitarque, hasta los puertos de Beceite (el Tosal de las Tres Eres, el clásico confín entre los tres reinos de Aragón, Cataluña y Valencia); seguía hacia el norte por el nacimiento y curso del río Algar, hasta el Ebro, y remontándose por el mismo llegaba hasta Escatrón [...](pob.1157, Alcañiz) (pàg.729) [Font,1971] | ||||||
| Trava | Continuando el examen de los despoblados, hallo por las memorias antiguas algun vacio en el Partido de Alcañiz: [...] Trava cerca de Caspe sobre el Ebro. Pedro de S. Vicente vendió unas casas en este Lugar à los Templarios por 250 maravedís alfonsis en 1269. D. Alonso II. lo habia cedido à otro Pedro de S. Vicente para poblarlo por los años de 1177 (Archivo de San Juan Priv. Lig. 5. numero 15.). (pàg.335) [Asso,1798 ] | ||||||
| Traiguera | Traiguera és un poble del Baix Maestrat. | Tirica Iulia, si es Tirig, o Trayguera. col.654. nu.vlti (consultar) [Escolano,1611] | ||||||
| Trayguera | v. Traiguera | ||||||
| Tres Eres, el Tosal de las | v. Traseras (de moment) | ||||||
| Tossal de les Tres Eres, el | v. Traseras (de moment) | ||||||
| Túria, riu | El riu Túria, que naix a la Sierra de Albarracín (prop d'un poble anomenat Guadalaviar), on rep el nom de río Guadalaviar, passa perl racó d'Ademús on es coneix com río Blanco (traducció al castellà del seu nom àrab), i finalment, riu Túria. Es citat a la Crònica de Jaume I: ...e que us daria tots los castells quants són de Godalaviar tro a Tortosa, e de Tortosa, tro a Terol... (cap.242) En una altra ocasió es parla d'aquest riu per una persecució: ...e al ferir de la junta lo sarraí girà-li les costes e fugí. E ell encalsà'l, tro que passà l'aigua de Godalaviar, que es mès entre els seus. (cap.273) [ JaumeI ] | Sobre una inundació: ...et havets entes los grans dans quels habitants de la dita ciutat (Valencia) et terme daquella han sostenguts per inundacions et ruynes de moltes aygues del flum de Guadalaviar axi Senyor que molts et diverses albercs son cahuts per la dita raho et los ponts tots de la dita ciutat et orts et... (doc.1330) [Bofarull,1850 ] | ||||||
| Turmell | La Serra del Turmell o Mont Turmell, està entre Vallibona i Xert. ...et de Peña de Biel, sicut aque vertuntur versus Vallibonam transusque profundum de Vallibona, et vadit ferire in illa serra de Turmell, Puachol intus stando, et reddit per illam serram et vadit ferire ad illam balsam de Viencello... (pob.1233, Vallibona Q ) [UJI; Guinot,1991] | ||||||
| Turrem de Galindo | v. Torre Galindo | ||||||
| Turris Archarum | v. Torredarques | ||||||
|
|
