|
PORTELL, s. XIX (guerres carlistes) |
||||||
Primera Guerra Carlista o "dels 7 anys": 1833 1834 1835 1836 1837 1838 1839-1840 Entreguerres: ("guerra del Groc"): 1841-1843 1844-1846 localitzacions Segona Guerra Carlista o "dels matiners": 1846-1849 Entreguerres: 1849-1868 1869-1872 Tercera Guerra Carlista: (1872-1876) 1872 1873 1874 1875 1876 |
||||||
|
ANY |
REFERÈNCIA BIBLIOGRÀFICA |
|||||
|
|
||||||
| 1833-1840 |
Primera Guerra Carlista o "Guerra dels Set Anys". Iniciada en Morella el dia 13 de novembre de 1833 i finalitzada el 30 de maig de 1840 amb l'ocupació de dita ciutat pels Exèrcits Reunits al comandament del General Espartero. Manuel Salvador destaca la dificultat que porta estudiar aquestes guerres a la nostra comarca dels Ports, ja que figura als papers oficials baix el nom de "Guerra de Aragón", encara que des del segle XIII pertanyíem a l'antic Regne de València. Cita Salvador algunes publicacions interessants fetes per persones que van viure la guerra: "Vida y hechos de Cabrera", publicat per "Un emigrado del Maestrazgo" (València, 1839). -buscar- "Vida y hechos de los principales cabecillas facciosos de las provincias de Aragón y Valencia desde el levanatamiento carlista de Morella en 1833 hasta el presente", publicat per aquest mateix "emigrado" (València, 1840). [books.google.es) "De Grumete a General o Tigre del Maestrazgo", publicat per un vinarocenc: Ayguals de Izco (Madrid, 1846). [books.google.es] -revisar- "El Caudillo de Morella", publicat pel mateix Ayguals baix el pseudònim A.G.T. (Madrid, 1849). -buscar- "Historia de la Guerra Civil", publicat per Antonio Pirala (Madrid, 1853). [babel.hathitrust.org) [SALVADOR GASPAR, Manuel (2014): Síntesis de las Guerras Carlistas. Ports de Morella. pàg.17. Edita Familia Salvador Marín. Vinaròs.) |
|||||
| 1833 |
Setembre, 29. Urcelay ens fa una cronologia de les guerres carlines: 29 de Septiembre.- Muere Fernando VII. Su esposa María Cristina es nombrada Regente mientras dura la minoría de edad de Isabel II, que es proclamada reina el 24 de Octubre. (pàg.21) [URCELAY ALONSO, Javier (2004): El Maestrazgo Carlista. Una visita a los escenarios y lugares de las Guerras Carlistas del siglo XIX. Editorial Antinea. 3ª Edición. Vinaròs.] |
|||||
| 1833 |
Octubre, 3. Urcelay ens fa una cronologia de les guerres carlines: 3 de Octubre.- Primer alzamiento de los partidarios del Infante Don Carlos al grito de ¡Viva Carlos V! en Talavera de la Reina, terminado en fusilamientos. Se enciende la mecha de la Guerra de los Siete Años, con levantamiento en los días sucesivos de Burgos, Vascongadas, Navarra, Cataluña, Valencia... Las guarniciones se mantienen fieles a la Regente María Cristina y a su hija Isabel. (pàg.21) [URCELAY ALONSO, Javier (2004): El Maestrazgo Carlista. Una visita a los escenarios y lugares de las Guerras Carlistas del siglo XIX. Editorial Antinea. 3ª Edición. Vinaròs.] |
|||||
| 1833 |
Octubre, 4. Arriba a Morella la notícia de la mort de Fernando VII. Imaginem que també a la resta de la comarca. Poca dubtaven ja que això ens portaria a una altra guerra civil de conseqüències imprevisibles. El Governador de Morella, Carlos Victoria (Coronel d'Infanteria), va donar publicitat a la notícia mitjançant un ban i va poder obsevar, per la reacció de la gent, que no tos acatarien les disposicions del monarca difunt. Hi havia en Morella una companyia d'infanteria amb 70 places i cinc soldats de cavalleria. Aquestes forces les comandava el capità tortosí Raimundo Fábregas, que havia estat a les ordres de Chambó en 1822 i que, segons Salvador, "aunque de tendencias realistas, las disimulaba para no perder sus charreteras". A més, Morella tenia també el "Batallón de Voluntarios Realistas" que tenia 600 places, tant de Morella com d'altres pobles del voltant. Al comandament d'aquest estava Joaquín López, que venia dels voluntaris que van combatre contra els constitucionalistes a les ordres de Sampere. Després de deu anys de predomini reialista, aquests s'havien consolidat en el poder, mentre que els antics constitucionalistes, ara liberals, a penes es feien notar. De fet, en Morella hi havia dues tertúlies reialistes, la del "pantaló" (en casa Ramón Cardona, un antic "guàrdia de corps") i la de la "espardenya" (en casa José Mestre, un "tintorer"). (Més sobre aquestes al 12 de Novembre) Segons Salvador, mentre els del 'pantaló' contacten discretament amb comandants afins de Tortosa i Vila-real, els de la 'espardeya' de Mestre, més apassionats, ho fan amb els del Baix Aragó, però a Alcanyís, on se sabia que es reunien els de Casp i Calanda, van ser tots apresats i només va escapar Manuel Carnicer [coronel]. Aquest, pocs dies més tard, el 12, després de formar un grup d'antics guerrillers, aclama al seu poble natal, la Codonyera, a D. Carlos com a rei d'Espanya. Immediatament, escriu a Mestre per a que tiraren endavant abans que els hi prengueren les armes. [SALVADOR GASPAR, Manuel (2014): Síntesis de las Guerras Carlistas. Ports de Morella. pàg.33-34. Edita Familia Salvador Marín. Vinaròs.) |
|||||
|
1833 |
Octubre, 9. Segarra ens conta un dels primers episodis de la Primera Guerra Carlista. Us aconsellem que us compreu el llibre. Fa una molt bona revisió cronològica dels fets: El capitan isabelino José Paniagua se persona en Vinaròs y Benicarló para cobrar varias cartas de pago. Los carlistas al mando del comandante Cosme Covarsi, con sus tres hijos, salen de Vinaròs -al llegar a Benicarló se incorporan Bautista Castell, Vicente Oms, Vicente Llorach, Antonio Cruz y otros de la localidad- con la intención de atracar al recaudador a su paso por la Venta Punta de la Sierra, situada entre Peñíscola y Santa Magdalena de Pulpis. Se apostaron. [...] Le sorprendieron apoderándose del dinero que llevaba. Intentaron convencer al capitán para que se uniera a su causa sin conseguirlo. Inmediatamente fue fusilado. Su asistente logró salvar la vida al poder escapar y llegar a Santa Magdalena a través de los montes. Se puede decir que este episodio fue uno de los primeros de la Primera Guerra Carlista o de los Siete Años. [SEGARRA CASPIR, Francisco. Los horrores en el Maestrazgo carlista (el desastroso siglo XIX español), pàg. 25. Ed. Antinea. Vinaròs. 2011) |
|||||
|
1833 |
Octubre, 12. Festa del Pilar. Un altre dels primers episodis de la Primera Guerra Carlista. Tampoc ens toca pilla massa lluny: D. Manuel Carnicer, coronel en situación de reserva en La Cerollera [compte, era la Codonyera] (Teruel) da el primer grito en el Maestrazgo de "¡Viva Carlos V!". Consigue reunir a 22 hombres e inicia, sin contar con nadie más, la sublevación. Inmediatamente se dirige a Morella al tener noticias de que movimientos carlistas estaban efectuando preparativos para el mismo fin. [Nota: Uns dies abans, el 3 d'octubre de 1833, un funcionari de telègrafs en Talavera de la Reina fa el primer crit de ¡Viva Carlos V!, pronunciant-se també a favor de l'Infant Don Carlos. Per aquell crit acaba afusellat.] [SEGARRA CASPIR, Francisco. Los horrores en el Maestrazgo carlista (el desastroso siglo XIX español), pàg. 26. Ed. Antinea. Vinaròs. 2011) Segons Salvador, mentre els reialistes del 'pantaló' contacten discretament amb comandants afins de Tortosa i Vila-real, els de la 'espardeya' de Mestre, més apassionats, ho fan amb els del Baix Aragó, però a Alcanyís, on se sabia que es reunien els de Casp i Calanda, van ser tots apresats i només va escapar Manuel Carnicer. Aquest, pocs dies més tard, el 12, després de formar un grup d'antics guerrillers, aclama al seu poble natal, la Codonyera, a D. Carlos com a rei d'Espanya. Immediatament, escriu a Mestre per a que tiraren endavant abans que els hi prengueren les armes. Efectivament, el dia 30 d'octubre es celebren en Morella els funerals del difunt rei i dos dies més tard, en un suplement del "Boletín Oficial" apareix una disposició de la "Reina Gobernadora" per a que se replegaren les armes dels voluntaris carlistes. Només se'ls deixa l'uniforme. Es faculta també en dita ordre als Capitans Generals a crear el cos de "Milicias Urbanas". [SALVADOR GASPAR, Manuel (2014): Síntesis de las Guerras Carlistas. Ports de Morella. pàg.34. Edita Familia Salvador Marín. Vinaròs.) |
|||||
|
1833 |
Noviembre, 6. Els carlins es comencen a organitzar en Morella. Carnicer, con un exiguo ejército, llega a la Venta de la Pedrera en las afueras de Morella, manda un mensaje al tintorero José Mestre, uno de los morellanos carlistas más significativos, y mientras tanto, avanza hasta la ermita de Santa Lucía. Una vez llegada la comisión carlista morellana se trasladan todos al Hostal Nou y allí discuten las actuaciones a seguir. Los morellanos alegan que todavía no está lo suficientemente maduro el pan del alzamiento para ponerlo a la práctica en Morella. [SEGARRA CASPIR, Francisco. Los horrores en el Maestrazgo carlista (el desastroso siglo XIX español), pàg. 26. Ed. Antinea. Vinaròs. 2011) Salvador afegeix que la presència de Carnicer en Morella va de domini públic, i que algun exaltat, com José Jovaní alias "Revoltetes", va aclamar a Carlos V pels carrers, cosa que va fer que l'alcalde obrira informació per tal d'escatir els fets. També diu que Carnicer no va quedar massa satisfet de la reunió amb Mestre en Santa Llúcia i marxa al Baix Aragó a reclutar per aquella zona gent per a la seua partida, però va ser perseguit per columnes cristines i va haver d'amagar-se als Ports de Beseit i d'allà a la Tinença. Com que estava massa prop de Morella, el Governador de la ciutat va enviar tropes contra ell i fer-lo recular un altre cop cap a Beseit. Aquell mateix dia 6, segons Salvador [i no el 11, com diu Segarra], és quan arriba a Morella el Brigadier don Rafael Ram de Viu y Pueyo, Barón de Herbés y Conde de Samitier, que fins feia poc, havia estat Corregidor de València, ciutat de la que havia fugit per por als excesos dels liberals. Va acudir, passant per Vinaròs. Ací tenia la seua baronia i nombrosos interessos, per això va acabar en Morella, per reunir-se amb el seu administrador. De seguida va ser convidat a la tertúlia de casa Cardona, la del "pantaló". [SALVADOR GASPAR, Manuel (2014): Síntesis de las Guerras Carlistas. Ports de Morella. pàg.35-37. Edita Familia Salvador Marín. Vinaròs.) |
|||||
|
1833 |
Noviembre, 11. Dia de Sant Martí. La cosa es va escalfant. El Barón de Herbés llega a Morella, la sangre hierve, los carlistas están delirando ante el inminente alzamiento. Una comisión se persona en la casa del Gobernador Militar Carlos Victoria para pedirle devueltas las armas decomisadas tiempo atrás a los carlistas. [SEGARRA CASPIR, Francisco. Los horrores en el Maestrazgo carlista (el desastroso siglo XIX español), pàg. 26. Ed. Antinea. Vinaròs. 2011) Diu Salvador que el dia de Sant Martí, hi havia tradició d'eixir de Morella i fer festa, i que es bevia més de l'habitual. De cara a la nit, anaven tornant en grups sorollosos, però ja a mitjanit, un d'aquests grups, de 25 hòmens, seguint a un tabaler, fan crits subversius davant d'algunes cases, insultant als seus veïns dient-los que eren "negres liberals". L'altre dia de matí, l'alcalde fa investigacions per tal de saber qui eren [SALVADOR GASPAR, Manuel (2014): Síntesis de las Guerras Carlistas. Ports de Morella. pàg.35-37. Edita Familia Salvador Marín. Vinaròs.) |
|||||
|
1833 |
Novembre, 12. L'alcalde de Morella fa investigacions per tal de saber quins hòmens van ser els que van fer l'escàndol de la nit anterior. Per la vesprada, en la tertúlia dels de la "espardenya", en casa Mestre, va haver reunió i es va parlar del que havia passat. Es valora si es es proclamava a Don Carlos i si es feia un cop per apoderar-se de les armes, que ja no tenien, aprofitant que bona part de les forces de la ciutat havien eixit a combatir a Carnicer. Decideixen fer una junta en el Calvari. A les vuit van acudint hòmens embolicat amb mantes, ja que fa fred. Entre els assistents hi ha un tal Monso ("el sargento Ripollés") i els seus germans Agustín i Andrés, que es van queixar d'haver rendit massa fàcil les armes "como si fuesen mujercillas, mientras otros realistas las conservaban en su poder, e iban a seguir como reata de borricos a lo que hiciesen los demás". Acorden parlar amb el Governador, Carlos Victoria i van tant Mestre com Monso i quatre més. La reunicó amb el governador no acaba massa bé perquè Monso l'acusa de covardia. Victoria marxa d'una portada dient "que se fuesen al carajo y tomasen las armas que iban a ser su perdición"; paraules que serien enteses com una autorització, així que van tornar al Calvari i "llamar a los realists y entregarles las armas depositadas en el granero del pósito". [SALVADOR GASPAR, Manuel (2014): Síntesis de las Guerras Carlistas. Ports de Morella. pàg.37. Edita Familia Salvador Marín. Vinaròs.) |
|||||
|
1833 |
Noviembre, 13. Inici de les hostilitats en Morella. El día 13 sale la guarnición de Morella a vigilar la comarca, momento que aprovechan los carlistas para iniciar la sublevación, en contra de la opinión del Barón de Herbés y de Carlos Victoria, que no veían llegado el momento todavía. Al regreso de la guarnición de su correría, un carlista que se encontraba apostado en el Portal de Sant Mateu, efectuó un disparo contra los soldados. Ese acto fue como el pistoletazo de salida en una prueba deportiva. El coronel Carlos Victoria se puso el uniforme y con su caballo se personó en la calle Blasco de Alagón dando el grito de "Viva Carlos V Rey legítimo de España", siendo respondido por la multitud con gritos de entusiasmo. En aquellas fechas la mayoría morellana era carlista. I afegeix: Dice Javier Urcelay en su libro titulado "El Maestrazgo Carlista": Así lo confirman los propios testimonios liberales: 'No es de extrañar la rebelión de Morella, porque apenas habrá otro pueblo en España más fanático, más ignorante y más absolutista." Este hecho corrió como un reguero de pólvora, de tal forma que llegaban voluntarios de todas partes para reunirse a los alzados. Al grito de ¡Viva Carlos V! acudieron a Morella un número superior a los 3.000 voluntarios, con los que se formaron batallones y compañías para hacer frente a las fuerzas del gobierno que se presentaron a sofocar la rebelión. Con los voluntarios de Alcalá de Xivert y Vila-real se formó una columna, y con los de Torreblanca, Les Coves de Vinromà y Albocàsser una compañía, lo que viene a dar constancia de las fuertes raíces de sentimiento tradicionalista en las tierras de la provincia de Castellón. Se constituyó en Morella una Junta Militar, de la que se nombró presidente al brigadier Rafael Ram de Viu y Pueyo, Barón de Herbés, que se pronunció a favor de D. Carlos. El segundo de a bordo era D. Manuel Carnicer, también hombre importante en este primer pronunciamiento carlista. Al frente de las tropas carlistas el Barón de Herbés recorrió los pueblos del Bajo Aragón para secundar la sublevación. En Morella, los carlistas estaban divididos en dos grandes grupos, los del 'pantaló' (los ricos que no llevaban 'saragüells'), y los de la 'espardenya' (los pobres con su calzado de 'vetes') [SEGARRA CASPIR, Francisco. Los horrores en el Maestrazgo carlista (el desastroso siglo XIX español), pàg. 26. Ed. Antinea. Vinaròs. 2011) Aquella nit i matinada del dia 12, alguns grups de morellans es movien pel poble i, en fer-se de matí, van fer pregó per a que els voluntaris carlistes prengueren les armes en previsió de transtorns. Alguns ho van fer per convicció i altres per a que no els acusaren de "negres" o liberals, i es posen així, en mans dels promotors de l'alçament. Es van posar guàrdies a les portes de la població. Com que les tropes encara no havien tornat (com hem vist, estaven per la Tinença combatint contra la partida de Carnicer), el governador Victoria va vore que no podia fer-hi res, ja que només comptava amb cinc hòmens. Demana consell al Baró d'Herbés i es reuneixen amb els exaltats. Però mentre parlamentaven, acudeixen al Portal de Sant Mateu els soldats de la companyia que ja tornava de la Tinença i els voluntaris de Monso, que estaven allà, els hi pregunten "Alto, ¿quien vive?", que el Capità respon amb un "Isabel II". En sentir això, un dels voluntaris dispara i, obviament, hi ha un intercanvi de trests entre tots dos grups. Per sort no van haver ferits, però aquest Capità, veient com estava la situació, pega la volta i s'endú la companyia direcció a la costa. Convençut de que ja no hi havia volta enrera, Carlos Victoria no sap exactament què fer; es vesteix amb l'uniforme i cabalga pel camí de València, segurament per trobar-se amb la tropa, però acaba tornant i, en arribar a la plaça del mercat, plena de gent, crida "¡Viva Carlos V Rey Legítimo de España!. Cent persones li responen. La revolta havia començat. Aquells exaltats, que no reconeixien cap autoritat, de seguida es van fer amb els cavalls, les armes i, fins i tot, els uniformes als cinc soldats de cavalleria que quedaven. Hi havia una gran confusió. Sobre aquests dos grups de carlistes citats abans, Manuel Salvador ens dóna més dades. Ens diu que després de deu anys de predomini reialista, aquests s'havien consolidat en el poder, mentre que els antics constitucionalistes, ara liberals, a penes es feien notar. I que, de fet, en Morella hi havia dues tertúlies reialistes, la del "pantaló" i la de la "espardenya". A la primera acudien les persones acomodades i distinguides de Morella en casa D. Ramón Cardona, antic "Guardia de Corps"; mentre a la segona, es juntaven els reialistes més entusiastes i gent de menor instrucció, i ho feien a la casa de José Mestre, un tintorer acomodat. El Governador de Morella, Carlos Victoria, solia asistir a la primera i manifestava el seu desig de que don Carlos ocupara el tron d'Espanya. L'alcalde, Vicente Garrigues, no era de la mateixa opinió. [SALVADOR GASPAR, Manuel (2014): Síntesis de las Guerras Carlistas. Ports de Morella. pàg.33 i 39-41. Edita Familia Salvador Marín. Vinaròs.) Sobre aquell dia, diu Bordás en les seu manuscrit: En 13 de Noviembre de 1833 se levantó Morella en favor de la causa legítima de Dios, Patria y Rey, a cuya plaza concurrieron voluntarios realistas de diferentes pueblos y poniéndose a las órdenes de los Jefes Barón de Herbés, D. Manuel Mestre y otros. El Forcall, con la presentación de muchos voluntarios que se alistaron bajo la bandera del Rey D. Carlos V, dio a conocer las puras ideas de la generosidad de sus moradores, pues fue entonces y en todas épocas el que más se ha distinguido entre todos los pueblos de la comarca, como es bien notorio y público. (pàg.33) I afegeix: Por desgracia las familias más acomodadas eran liberales, pero liberales acérrimos, crueles e inhumanos, que no hallaban mejor complacencia que ensañarse con las familias carlistas. A la par de que fueron tan crueles tiranos, tenían la doble ventaja de tener de la mano para disponer a su arbitrio de todas las autoridades civil y militar; y esta circunstancia acarreó muy funestas y fatales consecuencias al pueblo de Forcall. (pàg.33) [BORDÁS MARCOVAL, José (1997): La Guerra del Groc. Memoria de un voluntario carlista forcallano [Tomás Peñarroya Peñarroya]. A. 1833-1874. Ayuntamiento de Forcall. Jordi Dassoy, Impresor, Sant Carles de la Ràpita.) |
|||||
| 1833 |
Novembre, 14. Urcelay ens fa una cronologia de les guerres carlines: 14 de Noviembre.- El general Zumalacárregui nombrado jefe supremo del ejército de Don Carlos. (pàg.21) [URCELAY ALONSO, Javier (2004): El Maestrazgo Carlista. Una visita a los escenarios y lugares de las Guerras Carlistas del siglo XIX. Editorial Antinea. 3ª Edición. Vinaròs.] |
|||||
|
1833 |
Novembre, 14-20. La nit abans, el governador Victoria es veu obligat a demanar consell als morellans més influents del moment, ja que era ja imposible ocultar el que havia passat. No sabia si a aquesta acció li'n seguirien d'altres en més ciutats però creuen que cal nomenar una Junta Directiva. El dia 14 es nomena president al Baró d'Herbés i a Carlos Victoria com a Vicepresident. Els vocals serien altres militars i paisans de Morella. Aquesta junta envia plecs als comandaments dels batallons reialistes de Sant Mateu, Benassal i altres punts per a que es presentaren a Morella amb les seues unitats armades i amb municions per a sumar-se a l'alçament. Des d'aquell dia fins al dia 20 arriben voluntaris de totes bandes: fins a 3.000 hòmens armats. De Cinctorres, Joaquín Mezquita i Ramon Nogales; d'Ares, Ramon Carceller "Barrón"; de Benassal, José Miralles "el Serrador" i Manuel Miralles, a més de nombrosos oficials vinguts des de la Plana. En Ares es van reunir el Batalló Reialista de Benassal, que estava comandat per Francisco Soligó, amb els seus capitans: Juan Carceller (de Vilafranca), Pascual Vallés (de Castellfort), Antonio Polo (de Cinctorres) i les demés companyies d'Albocàsser, les Coves i Vilanova. Acudeixen també els de Vila-real, amb el comandant José Joaquín Llorens i Bayer, que venien de recórrer Llucena, l'Alcora i altres pobles; de de Sagunt i afores de València, Tomás Cubero; de les afores de Castelló, Julián Sáforas; de Llíria, Vicente Gil i el seu batalló; de Vinaròs, Cosme Covarsí, amb els de Sant Mateu, Peníscola i altres llocs. El coronel Carnicer, en conéixer quest alçament de Morella va recórrer el Baix Aragó reclutant més voluntaris i torna a Morella, oferint-se al Baró d'Herbés per a la causa. Com ell, ho fan també Camilo Portales, Pedro Beltrán "Peret de Riu" i el captià d'infanteria Domingo Forcadell i Michavila. I d'altres. Va haver, en aquells moments una mica d'embolic organitzatiu entre els oficials volien mantenir la gradució militar que tenien i els que havien combatut en els fets de 1822 [Guerra de la Regència d'Urgell o "Guerra Realista"] però havien estat donats de baixa en 1824. Tots volien ocupar el lloc més distingit. Així que van haver d'ampliar el número de vocals de la Junta amb alguns d'ells. Així, doncs, es van incorporar Carnicer, Llorens, Soligó, Gil, Covarsí i d'altres que tenien autoritat sobre aquelles tropes improvisades. D'aquesta manera s'organitzen els batallons que permeten als voluntaris allistar-se a la companyia que més els convingués. Es fa mitjançant un ban. El sou promés als voluntaris era de 4 reals (quinzets) diaris, però en aquell moment, ni tenien diners ni tenien munició ni prou racions per tots aquells que encara no tenien clar quin era el seu batalló i no sabien a les ordres de qui estaven. Molts d'ells eren pares de família i van desertar els primers dies d'instrucció, d'altres, més descarats i aventurers, a dures penes respectaven als seus comandaments. Carnicer no tarda en eixir amb tres companyies per tal de deixar-se vore per la ribera de l'Ebre i els pobles del vell Maestrat, deixant-se vore, especialment, en Sant Mateu, i torna a Morella amb nous voluntaris i més cavalls. El Governador Militar de Tortosa, Manuel Bretón, ix en la seua persecució, però ha de demanar primer autorització a la Capitania de València per a poder perseguir-los pel Maestrat. Amb aquests moviments es van posar en alerta les tres Capitanies, la de Catalunya, la de València i la d'Aragó. [SALVADOR GASPAR, Manuel (2014): Síntesis de las Guerras Carlistas. Ports de Morella. pàg.41-44. Edita Familia Salvador Marín. Vinaròs.)
|
|||||
|
1833 |
Novembre, 16 [el 18, segons Segarra]. Urcelay ens fa una cronologia de les guerres carlines: 16 de Noviembre.- El seminarista tortosino Ramón Cabrera llega a Morella. Había sido desterrado de Tortosa entre una lista de elementos considerados peligrosos por simpatizar con la causa del Pretendiente. (pàg.41-42) [URCELAY ALONSO, Javier (2004): El Maestrazgo Carlista. Una visita a los escenarios y lugares de las Guerras Carlistas del siglo XIX. Editorial Antinea. 3ª Edición. Vinaròs.] Fet el ban per a que els voluntaris s'allistaren en les les companyies dels batallons que s'acabaven de crear en Morella, Covarsi va ser l'encarregat de publicar aquestes ordres de la Junta. Busca un caporal amb estudis que sabés escriure correctament i se li va oferir un jove estudiant del batalló de Cubero que era de Tortosa i havia arribat el dia 16 a Morella amb una mula que havia agafat "prestada" d'un mas. El seu nom era Ramón Cabrera Griñó. [SALVADOR GASPAR, Manuel (2014): Síntesis de las Guerras Carlistas. Ports de Morella. pàg.43. Edita Familia Salvador Marín. Vinaròs.) Novembre, 18 [el 16 segons altres fonts]. Arriba a Morella "un tal Cabrera". El día 18 llegaba a Morella el joven seminarista Ramón Cabrera en compañía de Magín Solás y del cocinero del convento de San Blas Trinitarios Calzados de Tortosa. ¡Qué poco tiempo había dudado! [SEGARRA CASPIR, Francisco. Los horrores en el Maestrazgo carlista (el desastroso siglo XIX español), pàg. 27. Ed. Antinea. Vinaròs. 2011) |
|||||
|
1833 |
Novembre, 16 (fins el 4 de desembre). Puja el governador de Tortosa, per intentar sufocar la rebel·lió carlista. El gobernador de Tortosa, Manuel Bretón, con la fuerza de que disponía se presenta en Morella para sofocar la rebelión. No consiguió gran cosa hasta la llegada del general Hore con sus piezas de artillería [a primers de desembre]. [SEGARRA CASPIR, Francisco. Los horrores en el Maestrazgo carlista (el desastroso siglo XIX español), pàg. 27. Ed. Antinea. Vinaròs. 2011) |
|||||
|
1833 |
Novembre, 21. Francisco Segarra fa un resum dels regiments d'infanteria i on van actuar. Aquell dia, al coll de Vallibona: El Regimiento de Infantería de Línea Mallorca nº 13 participó en la acción del Coll de Vallibona el 21 de noviembre de 1833; y en las acciones de Catí el 23 de octubre de 1837; en Villar de Canes el 25 de octubre de 1837; en el sitio, asalto y retirada de Morella el 15 de agosto de 1838, y en el asedio y reconquista de Morella el 30 de mayo de 1840. (pàg.277) [SEGARRA CAPSIR, Francisco (2016): Todas las guerras sufridas en el Maestrazgo histórico. Editorial Antinea. Vinaròs.] |
|||||
|
1833 |
Novembre, 28 (fins el 10 de desembre). La cosa se complica per als carlins a Morella. Primer enfrontament seriòs entre carlins i isabelins per aquestes terres. Carlos de Vitoria, el Barón de Herbés y Manuel Carnicer, al frente de los carlistas, tienen que abandonar Morella ante los ataques del ejército isabelino. [serà uns dies més tard, entre el 7 i el 10 de desembre] (pàg.27) Se produce el primer choque importante entre isabelinos y carlistas en el Maestrazgo. La batalla sucedía entre el mas del Pas y el mas del Bosc. A pesar de la superioridad numérica de los carlistas (1.600 hombres), sobre los isabelinos (695 hombres y 32 caballos), prevaleció la disciplina y el adiestramiento isabelino sobre la voluntariedad pero bisoñez de los voluntarios carlistas, teniendo que salir estos últimos en una retirada desordenada del "sálvese quien pueda". [...] El 10 de diciembre las tropas del general Hore entran en Morella. (pàg.28) [SEGARRA CASPIR, Francisco. Los horrores en el Maestrazgo carlista (el desastroso siglo XIX español), pàg. 27-28. Ed. Antinea. Vinaròs. 2011) Assabentades les Capitanies d'Aragó, Catalunya i València de l'insurrecció morellana, es promou un brigadier a mariscal de camp i "Jefe Político y Militar de la provincia de Castellón". Es tracta de Rafael Hore. Aquell dia 28 de novembre fa acte de presència i es disposa a recuperar Morella. Una de les primeres coses que fa és agregar-li el "Regimiento Provincial de Cuenca" a Bretón (governador de Tortosa), per a que es deixara vore i endevinar així les seues intencions. Bretón ho fa, arribant prop de Catí i tornant poc després a Sant Mateu, on se li uneix el general Hore amb dos batallons d'infanteria de línia, un esquadró de cavalleria i dues peces d'artilleria. El general Hore mana que les dues companyies de voluntaris de Castelló se situaren en Cinctorres i comença la marxa sobre Morella. [SALVADOR GASPAR, Manuel (2014): Síntesis de las Guerras Carlistas. Ports de Morella. pàg.44-45. Edita Familia Salvador Marín. Vinaròs.) |
|||||
|
1833 |
Desembre, 4 (i potser un o dos dies abans). El general Hore comença la marxa sobre Morella i, davant d'això, el Baró d'Herbés disposa algunes companyies en punts estratègics del barranc de Vallivana, i ell mateix, amb un batalló, ocupa la Serra de Santa Àgueda. Les forces restants, les distribueix entre el Mas de Querol i les altures dels voltants. Hore no té a penes problemes per a coronar les altures que defensaven les guerrilles carlistes i els obliga a tornar a Morella. El 4 de desembre ocupa el Pla de la Batallera i el Mas del Pas, i les tropes que anaven per davant, arriben a les proximitats de l'Hostal Nou [la Fonda Nueva, segons diverses fonts]. Dins de les murades, el Baró d'Herbés reuneix la "Junta de Jefes" i decideixen prendre l'ofensiva, ja que es veuen amb més forces. Si fracasen, acorden fugir. [SALVADOR GASPAR, Manuel (2014): Síntesis de las Guerras Carlistas. Ports de Morella. pàg.45. Edita Familia Salvador Marín. Vinaròs.)
Novembre, 16 (fins el 4 de desembre). Puja el governador de Tortosa, per intentar sufocar la rebel·lió carlista. El gobernador de Tortosa, Manuel Bretón, con la fuerza de que disponía se presenta en Morella para sofocar la rebelión. No consiguió gran cosa hasta la llegada del general Hore con sus piezas de artillería [a primers de desembre]. Esta fuerza tuvo importantes dificultades para llegar a Morella, ya que los carlistas habían apostado fuerzas en lugares estratégicos del barranco de Vallivana, monte de Santa Agueda y alrededores del puerto de Querol. A pesar de las dificultades, la fuerza isabelina logra llegar al Pla de la Batallera (lo que hoy en día es el Hostal Nou -no exactament-), y al mas del Pas, el día 4 de diciembre. [SEGARRA CASPIR, Francisco. Los horrores en el Maestrazgo carlista (el desastroso siglo XIX español), pàg. 27. Ed. Antinea. Vinaròs. 2011) |
|||||
|
1833 |
Desembre, 5. Les tropes cristines ocupen alguns punts de la Torre del Bale i consoliden la posició mentres que les de Morella se preparen per atacar-les. [SALVADOR GASPAR, Manuel (2014): Síntesis de las Guerras Carlistas. Ports de Morella. pàg.46. Edita Familia Salvador Marín. Vinaròs.)
|
|||||
|
1833 |
Desembre, 6. Amaneix el dia 6 i els cristins es troben escampats en tres fraccions: a l'esquerra, el brigadier Pedro García Navarro, amb la cavalleria, ocupava el pla d'Enduella i la falda del Bosch; en el centre, el brigadier Bretón, amb l'artilleria, estava en el Mas del Pas i en el Mas de Bosch; mentre que el general Hore, més a la dreta, ocupava les altures de la Torre del Bale. Els carlistes divideixen les seues forces també en tres columnes: la primera, comandada per Carnicer amb voluntaris aragonesos i part de la gent de Morella, ixen pel portal de Sant Miquel i per la Pedrera [on està el segon tram d'aqüecte] van a fer front als atacants de la dreta (Hore); la segona, comandada per Llorens, Llorach i Bru, amb voluntaris de Vila-real i Alcalà, ix pel portal de Sant Mateu per a ocupar les altures de Beneito [just a l'altra banda de barranc, vora l'Hostal Nou]; i la tercera, sota les ordres de Covarsí, amb els voluntaris de Vinaròs i catalans, ix per la porta de Forcall, creua el riu Bergantes, puja per l'Ombria i ocupa la part sud del Bosch. La resta de forces carlistes ocupen llocs més pròxims a Morella i es reparteixen d'aquest manera: el Batalló de Benassal, amb Soligó, es distribueix en les immediacions de la plaça; les companyies de les Coves, Torreblanca i Albocàsser, en la caseta de Vallés; els de Castellfort i els que quedaven de Benassal, en la Peguesa; i les companyies de Cinctorres i Forcall, en el Carraixet i la caseta de Perich. Aquell mateix dia va quedar evidenciat que aquells eren uns batallons improvisats i insubordinats perquè només començar les hostilitats, per part del grup de Carnicer, de seguida el foc creuat va ser general en tot el front. Quan dos companyies de cristins van avançar per tal de tallar la retirada de Carnicer, en ser avisats des del castell, van començar la retirada amb el so de la corneta, però en comptes d'agrupar-se, uns van entrar a la ciutat i d'altres van marxar pels camps. La columna carlista del centre va abandonar també les seues posicions i van buscar refugi dins les murades. Un cop a refgui van convocar la junta per decidir si aguantar o fugir i van decidir abandonar Morella, ja que no era probable que de les províncies arribara cap ajuda. [SALVADOR GASPAR, Manuel (2014): Síntesis de las Guerras Carlistas. Ports de Morella. pàg.46-47. Edita Familia Salvador Marín. Vinaròs.)
|
|||||
|
1833 |
Desembre, 7. Després de l'enfrontament del dia anterior, les tropes isabelines concentren les seves forces avançant fins el Mesón del Colomeret i, des d'on comencen a disparar sobre la ciutat. Els carlistes que estaven en Morella comencen a preparar la fugida. Els primers marxen per la nit. Uns 1.300 hòmens i algunes altres persones compromeses del poble ixen per la porta del Forcall i van per Sorita, direcció a Aiguaviva, on arriben a la matinada o a les cinc de la vesprada del dia següent (segons les fonts), amb la intenció de seguir la ruta fins a Calanda (i segurament Alcanyís). Aquell mateix dia 7 arriben a Mont-roig les forces que havien eixit de Saragossa amb la finalitat de reprimir la rebel·lió del Baix Aragó, comandades per Cristóbal Linares. En Morella queden tres companyies comandades per Covarsí, Marcoval i Vallés, baix les ordres de Manuel Soto, que tenia instruccions de la Junta. Aquests escaparien també un parell de dies després. [SALVADOR GASPAR, Manuel (2014): Síntesis de las Guerras Carlistas. Ports de Morella. pàg.47. Edita Familia Salvador Marín. Vinaròs.)
Una versió més contemporània diu d'aquell moment: Reunidas dentro de Morella las fuerzas carlistas, dispuso el Baron de Hervés, formar una columna, a cuyo frente salió en la noche del 7 al 8 de diciembre, dirigiéndose a Calanda por Aguaviva, y el resto de la gente quedó de guarnición en la plaza a las órdenes de D. José Marcoval [no era Juan, com diuen altres fonts?], comandante retirado. Este gefe observó en Cabrera ciertas cualidades que llamaron poderosamente su atención, y a pesar de su categoría militar le distinguió hasta el punto de alternar familiarmente y sentar a su mesa al nuevo cabo de escuadra. (pàg.35) [DE CÓRDOBA, Buenaventura (1844-45): Vida militar y política de Cabrera. Imprenta y fundición de Don Eusebio Aguado. Madrid.] Tomo I: archive.org Urcelay ens diu els noms sencers dels oficils carlistes que queden en Morella: En la plaza quedaron 300 hombres de guarnición, integrados en tres compañías mandadas por D. Cosme Covarsi [el de Vinaròs], D. Manuel Vallés [no confondre amb el Pascual Vallés que venia de Castellfort; però Buenaventura de Córdoba situa en aquests dies en la zona a Antonio Vallés ¿quin dels dos era?] y el comandante retirado Juan Marcoval, el jefe más importante que quedaba en tierras valencianas. Con ellos quedó el joven cabo Cabrera, que empezaba a llamar la atención de sus superiores por sus cualidades. (pàg.223) [URCELAY ALONSO, Javier (2004): El Maestrazgo Carlista. Una visita a los escenarios y lugares de las Guerras Carlistas del siglo XIX. Editorial Antinea. 3ª Edición. Vinaròs.]
|
|||||
|
1833 |
Desembre, 8-10. Les forces que havien eixit de Saragossa, comandades per Cristóbal Linares ixen aquell dia de Mont-roig i es dirigeixen per Belmonte a Castelserás, amb la intenció de tallar el pas a les tropes carlistes fugides de Morella i impedir-los arribar a Alcanyís. A la posta de sol del dia següent, les forces del Baró d'Herbés, que havia vist com, pel camí, anava perdent efectius, se situen en Calanda, mentre les tropes de Cristóbal Linares ho fan en Castelseràs. El dia següent, Linares es llença a l'atac i els carlistes temen quedar-se acorralats i marxen de la protecció dels murs de Calanda. La seua inexperiència a que siguen batuts per las forces d'èlit del Govern, menys nombroses però millor instruïdes. Els carlistes es dispersen i el Baró d'Herbés i Carlos Victoria s'amaguen en una casa de camp. Però van saber que uns (de Villahermosa i de Zucaina) havien eixit a per ells, així que van haver de fugir però tots dos són detinguts i afusellats (llegir més avall). [SALVADOR GASPAR, Manuel (2014): Síntesis de las Guerras Carlistas. Ports de Morella. pàg.48-49. Edita Familia Salvador Marín. Vinaròs.) Sobre aquests perseguidors trobem més pistes en la Gaceta d'uns mesos més tard. Sembla que va ser el grup del rector del Castell de Vilamalefa, Manuel Renau, que acabaria ser afusellat en Onda per les tropes de Cabrera. GACETA DE MADRID. Núm.59. Domingo, 20 de Abril de 1834. El capitán general de Valencia, con la misma fecha de 15 del corriente, participa que la gavilla del rebelde mayorazgo de Sarrión que sorprendió algunos pueblos de esta provincia confinantes con Aragón, para apoderarse de las armas que en ellos hubiese, ha sido atacada y dispersa en el pueblo de Linares por el presbítero Don Manuel Renau, cura párroco de la villa del Castillo [Castillo de Villamalefa], a la cabeza de los valientes urbanos de aquella, los de Zucaina, Cortes, Cirat, Arañuel, Montán, Villahermosa y Lucena. Los facciosos dejaron en poder de los leales 40 fusiles y una caja de guerra. Dicho capitán general recomienda muy particularmente el mérito de este digno eclesiástico y decididos patriotas que lo siguen do quiera que encuentran ocasión de dar pruebas de su amor y decisión por la esta causa. Estos mismos fueron los que, batiendo la facción del ex-goberndor de Morella, verificaron su aprehensión y la de una porción de cabecillas que le acompañaban. (pàg.276) [GACETA DE MADRID, Volumen 1. Imprenta Real. Madrid. (1834) [gener-juny]] books.google.es I, també en la Gaceta, veiem com és premiat per la reina Isabel II: GACETA DE MADRID. Núm.79. Sábado, 10 de Mayo de 1834. Excmo. Sr.: Para premiar el mérito de D. Manuel Renau, párroco de la villa del Castillo de Villamalefa, que después de haber derrotado acaudillando a sus feligreses y a los vecinos del inmediato pueblo de Lucena, la faccion mandada por el barón de Hervés y el ex-gobernador de Morella, haciendo a éste prisionero con otros varios, ha batido, a la cabeza de algunos Urbanos, a la gavilla del mayorazgo de Sarrión; se ha servido S. M. la REINA Gobernadora concederle 40 rs. de vellón anuales. (pàg.365) [GACETA DE MADRID, Volumen 1. Imprenta Real. Madrid. (1834) [gener-juny]] books.google.es Desembre, 10. Urcelay ens fa una cronologia de les guerres carlines: 10 de Diciembre.- Las tropas liberales al mando de Hore y Bretón entran en Morella, antes abandonada por la guarnición carlista remanente, de la que formaba parte el cabo Cabrera. Simultáneamente, el grueso de las tropas carlistas que habían salido días antes de Morella fueron derrotados en Calanda. (pàg.21) [URCELAY ALONSO, Javier (2004): El Maestrazgo Carlista. Una visita a los escenarios y lugares de las Guerras Carlistas del siglo XIX. Editorial Antinea. 3ª Edición. Vinaròs.] La nit del 9 al 10 les tropes carlistes que quedaven, abandonen silenciosament Morella per la Porta de Sant Miquel, direcció Xiva, i amb elles, nombrosos paisans amb les seues famílies que temien l'entrada de les tropes. La seua intenció era adentrar-se en la Tinença. En Morella queda part de l'Ajuntament que es prepara per a obrir les portes del lloc. Quan a les 8 del matí els cristins que estaven més a prop van vore que des de les teulades se'ls feia senyals amb mocadors blancs, van saber que podien entrar. A les 9 començaven a entrar. El General Hore posa de Governador al brigadier Pedro García Navarro, i de Comandant de la guarnició, amb els provincials de Cuenca, a Manuel Macarro. [SALVADOR GASPAR, Manuel (2014): Síntesis de las Guerras Carlistas. Ports de Morella. pàg.48. Edita Familia Salvador Marín. Vinaròs.) Buenaventura ens diu: Resignándose a la imperiosa ley de la necesidad, Cabrera abandonó a Morella en la noche del 9 al 10 de diciembre, incorporado a la columna compuesta de 256 hombres que mandaban Covarsí y Marcoval [Juan? encara que abans ha dit José]. Dirigiéronse al Bojar, y desde este pueblo al monasterio de Benifasá. En el Bojar nombrose a Cabrera sargento. Derrotadas en las inmediaciones de Calanda por la columna del coronel D. Cristóbal Linares de Butrón las fuerzas que acaudillaba el Barón de Hervés, se reunieron en Chodos los fugitivos que no querían acogerse al indulto publicado por el capitán general de Valencia, y allí se replegó también la partida de Marcoval y Covarsí. Suscitáronse las mismas rivalidades y desavenencias que en Morella: todos deseaban mandar, y todos se echaban en cara los reveses y las derrotas. Los que voluntariamente habían abrazado aquella causa y presenciaban estas disensiones, perdían su inclinación a obedecer, y sentían debilitarse el entusiasmo; por manera que, habiendo corrido la voz de que se aproximaba a Chodos un batallón de provinciales de León hubo grande alarma, y llegaron las cosas a tal punto que, poco faltó para no venir a las manos gefes y soldados. Un cura ofreció a Cabrera y a D. Domingo Forcadell que los escondería mientras durase la efervescencia. Parece que Forcadell se inclinaba a aceptar la invitación, mas Cabrera fue de dictamen que hasta ver los resultados y solo en el último apuro se decidiría a esconderse. Esta feliz inspiración salvó a ambos, pues todos los que se quedaron en Chodos fueron después cogidos y fusilados. Tales acontecimientos sugirieron a Marcoval la idea de que el único modo de atajar la ambición y la indisciplina sería nombrar una nova Junta. [L'elecció serà el dia 19] (pàg.36-37) [DE CÓRDOBA, Buenaventura (1844-45): Vida militar y política de Cabrera. Imprenta y fundición de Don Eusebio Aguado. Madrid.] Tomo I: archive.org Francisco Segarra ens diu que hi va participar el Regiment 'Saboya nº 6': El Regimiento de Infantería de Línea Saboya nº 6 intervino en el sitio y toma de Morella el 10 de diciembre de 1833; y operaciones en el Maestrat en 1840 (pàg.277) [SEGARRA CAPSIR, Francisco (2016): Todas las guerras sufridas en el Maestrazgo histórico. Editorial Antinea. Vinaròs.] |
|||||
|
1833 |
Desembre, 19 (i el 27). Afusellaments de capitosts carlins. En Castellón es fusilado Carlos Victoria, que había sido hecho prisionero días antes en al batalla de Calanda (Teruel) que perdieron los carlistas. Pocs dies més tard l'afusellat era un altre: Ese mismo día [27 de desembre] el Barón de Herbés era fusilado en Teruel después de haber sido hecho prisionero por las tropas isabelinas cuando intentaba refugiarse en la masía Barberizas [sembla que és la Masía de Vaquerizas] del término de Manzanera (Teruel). [SEGARRA CASPIR, Francisco. Los horrores en el Maestrazgo carlista (el desastroso siglo XIX español), pàg. 29. Ed. Antinea. Vinaròs. 2011) En ser batuts en la batalla de Calanda, els carlistes es dispersen i el Baró d'Herbés i Carlos Victoria s'amaguen en una casa de camp. Però van saber que uns (de Villahermosa i de Zucaina) havien eixit a per ells, així que van haver de fugir però Victòria és detingut i entregat a l'alcalde d'Onda i aquest el porta a Castelló, on entra a les 12 hores del dia 19 de desembre, sent passat per les armes en caure el sol del mateix dia. El General Hore, company i amic seu, res va poder fer sino donar compliment a les ordres rebudes del Capità General Conde de Cuba. [SALVADOR GASPAR, Manuel (2014): Síntesis de las Guerras Carlistas. Ports de Morella. pàg.48-49. Edita Familia Salvador Marín. Vinaròs.) Buenaventura ens diu com, després de la desfeta, les tropes carlistes elegeixen una nova Junta: El día 19 de diciembre se verificó el acto en medio de la plaza de Vistabella. La urna destinada a recibir los votos era una caja de la guerra; y el secretario escrutador, el que dirigió este acto, el que proporcionó el papel y tintero, Ramon Cabrera. No votó porque los sargentos estaban escluidos. [...] El resultado de la votación fue quedar elegido Marcoval gefe de las fuerzas; y aquí ocurrió un hecho verdaderamente dramático. Cundo estaba nombrando el gefe no había soldados a quienes mandar. D. Antonio Vallés [altres parlen de Manuel; estaven els dos?], D. Vicente Chulvi y otros oficiales, desde el momento en que creyeron que la elección recaería en Marcoval, dieron orden a su gente para reunirse en un punto distante de Vistabella una legua, y allí acudieron desués Vallés y Chulvi. Tocose llamada para dar a reconocer al gefe electo, y nadie se presentaba. Confuso Marcoval e indeciso en el partido que adoptaría [...]. Cabrera fue nombrado en Vistabella subteniente de infantería. (pàg.38-39) [DE CÓRDOBA, Buenaventura (1844-45): Vida militar y política de Cabrera. Imprenta y fundición de Don Eusebio Aguado. Madrid.] Tomo I: archive.org |
|||||
|
1833 |
Desembre, 20. El dia 20 de desembre, un dia després de l'afusellarment de Carlos Victoria, l'alcalde de Manzanera, amb uns paisans armats captura, en la Masía de Vaquerizas, el Baró d'Herbés, al seu fill major i al comandant Vicente Gil (el dels reialistes de Llíria), al capità Antonio Borrás i a algun altre familiar del Baró. D'allà els van portar a Terol on, el dia 26, van ser afusellats dos d'ells [o el 27 com publica la Gaceta de Madrid, veure més avall]. [SALVADOR GASPAR, Manuel (2014): Síntesis de las Guerras Carlistas. Ports de Morella. pàg.49. Edita Familia Salvador Marín. Vinaròs.) |
|||||
|
1833 |
Desembre, 23. Detencions carlistes: GACETA DE MADRID. Núm.1. Jueves, 2 de Enero de 1834 El general Hore trascribe el parte dado el 23 por el comandante de armas de S. Mateo D. Vicente Carroneo, del que resulta haber sido batida la facción capitaneada por el ex-comandante de realistas D. Cosme Cobarsi y Don Miguel de Soto, dejando tres muertos, ocho heridos y tres prisioneros, y abandonado en su fuga varias armas, mochilas y mantas. (pàg.3) [GACETA DE MADRID, Volumen 1. Imprenta Real. Madrid. (1834) [gener-juny]] books.google.es |
|||||
|
1833 |
Desembre, 24. Separació de les tropes calistes: Replegados los carlistas después de este encuentro (con una columna enemiga marchando en dirección a la villa de las Cuevas), pasaron a las masías de las Atalayas, término de Alcalá de Chisvert, y allí se suscitaron nuevas disputas y rivalidades. Conoció Cabrera cuán tristes eran aquellas circunstancias, y cuán imposible contener el desoren y conciliar los ánimos. Así es que solo se trató ya de la seguridad individual, y decidieron los gefes marchar a la casa de campo denominada Mas-Roig, territorio de Rosell, a fin de conferenciar acerca del partido que convendrí tomar en tan desesperada situación. Todos creyeron que era indispensable separarse. Vallés, Chulvi y 40 ó 50 hombres más de aquella fuerza pasaron a los puertos de Beceite. Forcadell, Beltrán y otros del país se quedaron en las inmediaciones de Rosell. Marcoval, Soto y Cabrera marcharon a la masía del Sirés, situada en el barranco de Vallibana [serà el mas de Cirers de Vallibona, riu avall ja prop de terme de Rosell]. Esta separación se verificó el día 24 de diciembre de 1833. (pàg.45) [DE CÓRDOBA, Buenaventura (1844-45): Vida militar y política de Cabrera. Imprenta y fundición de Don Eusebio Aguado. Madrid.] Tomo I: archive.org |
|||||
|
1833 |
Desembre, 25. Afusellaments de carlistes: GACETA DE MADRID. Núm.1. Jueves, 2 de Enero de 1834. El general Hore trascribe el parte [...]. Y con la del 25 anuncia el mismo general haber sido pasados por las armas los cabecillas Don Julián Saforas y D. Francisco Carlos Errans y Rodríguez, aprehendidos por la justicia de Burriol. (pàg.3) [GACETA DE MADRID, Volumen 1. Imprenta Real. Madrid. (1834) [gener-juny]] books.google.es |
|||||
|
1833 |
Desembre, 27. El dia 20 de desembre, un dia després de l'afusellarment de Carlos Victoria, l'alcalde de Manzanera, amb uns paisans armats captura, en la Masía de Vaquerizas, el Baró d'Herbés, al seu fill major i al comandant Vicente Gil (el dels reialistes de Llíria), al capità Antonio Borrás i a algun altre familiar del Baró. D'allà els van portar a Terol on, el dia 26 [27?], van ser afusellats dos d'ells: el Baró d'Herbés i el comandant Vicente Gil. Més sort van tindre el capità Antonio Borrás i el fill del Baró, que van ser indultats, així com els altres familiars del Baró, que també van eixir en llibertat. [SALVADOR GASPAR, Manuel (2014): Síntesis de las Guerras Carlistas. Ports de Morella. pàg.49. Edita Familia Salvador Marín. Vinaròs.) GACETA DE MADRID. Núm.1. Jueves, 2 de Enero de 1834. El capitán de Aragón con la misma fecha [28 de desembre] avisa asimismo que, en cumplimiento de los Reales decretos relativos a sublevación, han sido pasados por las armas en Teruel, a las once de la mañana del día 27, el coronel graduado barón de Hervés, y el ex-comandante del batallón de voluntarios realistas de Liria D. Vicente Gil. (pàg.3) [GACETA DE MADRID, Volumen 1. Imprenta Real. Madrid. (1834) [gener-juny]] books.google.es |
|||||
|
1833 |
Desembre, 28-29. Llegim en la Gaceta: GACETA EXTRAORDINARIA DE MADRID. Núm.2. Jueves, 2 de Enero de 1834. Deshecha enteramente la considerable facción del Maestrazgo apoyada a la plaza de Morella, pasados por las armas sus gefes, el barón de Hervés, el ex-gobernador Vitoria, el comandante de realistas Gil, y los cabecillas Fusté y Torá, solo quedaba el furioso Carnicer, que en su fuga pasó el Ebro por la barca de Escatrón el 28, y en el mismo día fue alcanzado y dispersado; de manera que al siguiente fue sorprendido por el corregidor de Caspe con solo seis que le seguían y que lograron fugarse por la oscuridad de la noche y fragosidad del terreno, abandonando caballos, armas y otros efectos. (pàg.2) [GACETA DE MADRID, Volumen 1. Imprenta Real. Madrid. (1834) [gener-juny]] books.google.es |
|||||
Primera Guerra Carlista o "dels 7 anys": 1833 1834 1835 1836 1837 1838 1839-1840 Entreguerres: ("guerra del Groc"): 1841-1843 1844-1846 localitzacions Segona Guerra Carlista o "dels matiners": 1846-1849 Entreguerres: 1849-1868 1869-1872 Tercera Guerra Carlista: (1872-1876) 1872 1873 1874 1875 1876 |
