PORTELL, s. XIX (guerres carlistes)

ANY

REFERÈNCIA BIBLIOGRÀFICA

Persones i localitzacions que apareixen en el manuscrit de José Bordás sobre el seu sogre, el Groc, i diari de la guerra carlista que ell va viure (nota: 'f.' vol dir full; 'v' vol dir que és l'altra cara del full):

AGUAVIVA

'destacament de tropes" (dels liberals), amb voluntaris 'peseteros' (mal llamados 'nacionales') que prenen armes (f.4)

ALBOCÀSSER

? cura Milián [de Benassal o d'Albocàsser?]; quan la 'ortegada', mentre Bordás anava al Mas de les Mates a vore si es reunia Ortega amb el rei i el príncep, "Quintanilla fue a Benasal con el hijo de Pedro Planas y regresó a Todolella después de haber conferenciado con el Cura Milián; éste vino también en días inmediatos"; li diu a Bordás que anara a casa de Borrás, a Forcall: "el Cura Milián me llamó a casa (de) D. Tomás Borrás (ya era más de metá de la tarde) y, en presencia de éste, me dijo que el Cura (Díez) había resuelto el que matase el caballo (aquest cavall el delatava)"; Bordás va contestar que això ja ho haurien pogut fer abans de tot l'embolic; li diu a Bordás que "marchaba a Ortells a fin de que su primo, Daniel Ejarque, Secretario, le valiese de un pasaporte para Quintanilla (cosa que no aconsegueix); el cavall se'l queda Bordás, de moment" però sabem que se'l treu de damunt donant-li'l a un tractant d'Alloza, que acaba venent-lo a València; "al Cura Milián se le recibió declaración en Albocácer, por haberse sabido había estado allí en su casa un hombre sospechoso" (f.42,43,43v,46)

ALCALÀ DE XIVERT

Vallés [per altres fonts creem que es tracta de Francisco Vallés Roselló, natural de Tortosa però considerat com a d'Alcalà de Xivert; però Salvador parla del capità Pascual Vallés de Castellfort, en 1833, amb Antonio Polo de Cinctorres i Juan Carceller de Vilafranca (p.42)]; Bordás, en agost e 1869 va captant gent per al movimen carlista: des d'Ares va a Cinctorres, a Forcall, torna a Cinctorres i puja a Portell, mengen al poble i Vallés els convoca en aquell mas ("allí -a Portell- vino aviso de Vallés y se le enviaron cuatro o cinco números para que acudiese a la masía dels Pilás, donde nos reunimos por la noche; sin parar [a dormir?], pasamos al mas de Clara"); quatre dies després de la revolta, i després de passar per Castellfort, Cinctorres, Forcall i Portell, ara, passen el coll i marxen alguns dels capitostos: "al amanecer del 16, por el Coll de Ares a la Vall, nos separamos de Vallés; al caer de la tarde, ya marchó Polo; al anochecer, Mestre y Guimerans" (f.52 bis,53)

ALCAÑIZ

Griñón de Alcañiz 'el de la Lupia', apareix per la zona, amb Pitarch, Miguel Querol 'Pana' i altres aragonesos; quan capturen i afusellen a 'Pana', s'indulta (f.26)

ALLOZA

Fabián Moreno 'Sordico', segurament tractant de matxos, Bordás li dona el cavall de Díez que està amagant ("en esta misma noche llegó Fabián Moreno (a. Sordico) de Alloza quien, dejándose la recua de burros que llevaba, le entregué el caballo"), i menys mal perquè a l'altre dia el secretari d'Ortells anava armat i a per ell; el cavall va acabar a València "el caballo se vendió en Valencia; y creo escusado esplicar todo lo que nos hizo padecer a mí y al 'sordo'; pero el pobre animal no quedó escaso en pasar hambre, labrar, arar y llevar carga a lomos" (f.43v,46)

ARES DEL MAESTRE

Armelles, parent de Bordás de Forcall i nou alcalde de Ares del Maestre, li ofereix a Bordás fer de secretari allà "como amigo y pariente que era Armellas, enseguida vino en mi busca acompañado del tío Bordás, manifestándome el objeto; como yo estuviese indeciso, mi tío me manifestó que no podía dejar aquella ocasión, pues el Ayuntamiento del que él era 2º teniente, iba a despedirme" (f.49v)

cura Roca; li diu el 'cura Díez' a Bordás, que el visita a la presó de Morella, que no es fie d'ell per les seues idees liberals (f.50v)

el Coll d'Ares: per allà passen Carbó i Torres quan van a València a cobrar la recompensa per matar al 'Groc'; casualment es troben a Bordás, que venia, precisament, de València (els de Forcall, doncs, usaven la ruta d'Ares per anar a la capital); aquella ruta, a peu, devia de durar uns cinc dies, segons ens diu quan torna la família del 'Groc' (f.19v) ("cinco o seis días les costó llegar a Forcall"); Bordás i els carlins que s'havien revoltat al 69, després de passar per Castellfort, Cinctorres, Forcall i Portell, ara, quatre dies més tard, passen el coll i marxen alguns dels capitostos: "al amanecer del 16, por el Coll de Ares a la Vall, nos separamos de Vallés; al caer de la tarde, ya marchó Polo; al anochecer, Mestre y Guimerans" (f.19,53)

la Vall: Bordás i els carlins que s'havien revoltat al 69, després de passar per Castellfort, Cinctorres, Forcall i Portell, ara, quatre dies més tard, passen el coll i marxen alguns dels capitostos: "al amanecer del 16, por el Coll de Ares a la Vall, nos separamos de Vallés; al caer de la tarde, ya marchó Polo; al anochecer, Mestre y Guimerans" (f.53)

Mas dels Pilars [per la Canà d'Ares?]; Bordás, en agost e 1869 va captant gent per al movimen carlista: des d'Ares va a Cinctorres, a Forcall, torna a Cinctorres i puja a Portell, mengen al poble i Vallés els convoca en aquell mas ("allí -a Portell- vino aviso de Vallés y se le enviaron cuatro o cinco números para que acudiese a la masía dels Pilás, donde nos reunimos por la noche; sin parar [a dormir?], pasamos al mas de Clara") (f.52 bis)

- Bordás, el 12 d'agost de 1869, seguint ordres, fa un 'moviment' en Ares i li segueixen sis o set persones però altres li fallen: "alguno no me cumplió; Polo, en vez de bajarse a Cinctorres, no lo hizo y quedó también en Ares" (f.51v)

BENASSAL

Vicente Barreda 'la Cova' (al llibre posa una 'N' en lloc del cognom), del Mas de la Cova; torna de França amb el seu fill; mor a traició (f.8,11,30v)

Barreda Moliner (fill), torna de França amb el seu pare (f.8)

BENICARLÓ

Llorac [serà Vicente Llorach y Boix, de Benicarló]; Antonio Serra, que estava convalescent en casa de Bordás, a Forcall, estava en contacte amb D. Manuel Mestre, Llorach, Gaeta i altres capitostos carlins (f.32v)

CALANDA

- capturen a Miguel Querol 'Pana' (del grup de Griñón, d'Alcañiz) i l'afusellen (f.26)

- detenen a Ortega, el de la 'ortegada', en Calanda (f.42)

CANET

Marcos Meseguer, 'subteniente' del Batalló de València en la primera guerra carlista, entra amb Pitarch a Forcall i sorprén la ronda "en los porches bajos de la Plaza"; un cop Pitarch indultat, visita a Bordás per dir-li que el citat Pitarch li deia a Carbó en una carta que els 300 duros del rescat de l'alcalde Guarch li'ls havia de entregar a ell, Bordás, i en la seua pròpia casa; quan Antonio Serra s'indulta ja només queda ell i Ramón Moya, de Morella; aquest rep un ofici del brigadier José Domingo Arnau, autoritzant-lo; Bordás els continua ajudant; ell i Moya moren, a traició, en la Segarra, quan anaven a indultar-se; abans, havíen intentat sorprendre a Torres i Carbó, els assassins del 'Groc', i prender a "un tal Piquer de Canet" (f.27,28,35,35v)

Piquer, "un tal Piquer de Canet" l'havien intentat agafar Meseguer i Moya abans de morir, i també havien intentat sorprendre a Torres i Carbó, els assassins del 'Groc'. (f.36)

CASTELLFORT

Mas de Falcó; Bordás, en agost e 1869 va captant gent per al movimen carlista: des d'Ares va a Cinctorres, a Forcall, torna a Cinctorres i puja a Portell: ("tomamos el camino de Portell, en cuyo pueblo comimos y descansamos un rato") i marxen al mas dels Pilars [per la Canà d'Ares?] i al mas de Clara [per la Roca Parda, Cinctorres], però com no tenien prou pa, es mouen per la zona esperant que arribara el menjar; com ja se tem Bordás, calia témer l'arribada de les tropes de Morella ("en Villafranca había otra columna y en Castellfort otra, procedente de aquella; sobre el Monte Pinar [dalt de la Roca Parda?], cuya altura domina la mala senda que, entrando por el mas de Falcó, va a Castellfort y que éste y Portell se descubrían muy bien, púsose una guardia de 16 hombres, teníamos además varios centinelas"); "yo y Polo subimos al monte a reconocer la guardia; cuando bajábamos, observamos que la gente estaba formando" però no només perquè arriba el pa i el vi "que trajeron de Cinctorres" sinó per l'alarma de que la tropa enemiga està ja prop "los cartuchos de Valencia, falsos" i li donen la culpa a un tal Bou [el que va a buscar el pa pels masos?] i arriba un confident dient que "la tropa había pasado ya del mas de Falcó", i poc després torna i ja diu que "la tropa está a medio cuarto de aquí"; deixen la guàrdia abandonada, reparteixen ràpid el pa i la carn i fan camí de Cinctorres però just d'allà venia la columna que havia eixit de Morella, així que s'han de desviar cap per la senda del Bovalar ("y así que nos vió romper camino de Portell, por la senda del Boalar, rompió también la tropa"), arriben al peiró del mas d'Arnal i ja l'enemic "lo teníamos a medio tiro de bala"; els fan front "desplegaron guerrilas de cuarenta hombres, la de la izquierda bajaba por la parte del mas del Regall" (f.52 bis,52 bis v)

la mala senda que entrando por el mas de Falcó va a Castellfort [nom descriptiu: camí de Castellfort a Cinctorres?]: "en Villafranca había otra columna y en Castellfort otra, procedente de aquella; sobre el Monte Pinar [dalt de la Roca Parda?], cuya altura domina la mala senda que, entrando por el mas de Falcó, va a Castellfort y que éste y Portell se descubrían muy bien, púsose una guardia de 16 hombres, teníamos además varios centinelas") (f.52 bis)

- Quan la revolta del 69, quan els carlistes estan al Mas de Clara (Cinctorres), a part de les tropes de Morella, "en Villafranca había otra columna y en Castellfort otra, procedente de aquella" (f.52 bis)

? CASTELLÓ

Ramón de Gaeta, proper a Cabrera; amic de Bordás, s'amnistia davant el Cònsul de València; Bordàs el visita a finals del 60 ("fui a Castellón por negocios particulares y visité a mi amigo D. Ramón de Gaeta; estuvimos hablando sobre el fracaso"); l'any següent el torna a visitar però aquest cop en la seua casa del Cabanyal (f.3,35v,48)

Ramón González de Gaeta y Polo; 'el Groc' a principis del 41 va anar a França i va estar tres dies "en la casa y compañía de Cabrera y de Don Ramón González de Gaeta y Polo, quienes le aconsejaban se quedase en su compañía"; es presenta a les eleccions del 1869 pel partit carlista "el partido carlista propuso para la elección de los de esta provincia a los Señores Aparisi, Conde Tarrateig, Ilmo. Sr. Forés y no sé qué otros, incluso D. Ramón González de Gaeta y Polo" (f.4,51)

Francisco de Gaeta [hi ha un Francisco González Gaeta y Bellver, nascut a Castelló, fill de Ramon González Gaeta, mort en 1792], proper a Cabrera (f.3)

Gaeta (no especifica quin, imagino que serà Ramon); Antonio Serra, que estava convalescent en casa de Bordás, a Forcall, estava en contacte amb D. Manuel Mestre, Llorach, Gaeta i altres capitostos carlins (f.32v)

Aparisi [es tracta de Antonio Aparisi y Guijarro, nascut a València]; es presenta a les eleccions del 1869 pel partit carlista: "el partido carlista propuso para la elección de los de esta provincia a los Señores Aparisi, Conde Tarrateig, Ilmo. Sr. Forés y no sé qué otros, incluso D. Ramón González de Gaeta y Polo" (f.51)

Conde Tarrateig [sembla que podria ser Joaquín Eslava Bellvís, baró de Terrateig, important latifundista en Castelló i destacat carlista]; es presenta a les eleccions del 1869 pel partit carlista: "el partido carlista propuso para la elección de los de esta provincia a los Señores Aparisi, Conde Tarrateig, Ilmo. Sr. Forés y no sé qué otros, incluso D. Ramón González de Gaeta y Polo" (f.51)

Forés ; es presenta a les eleccions del 1869 pel partit carlista: "el partido carlista propuso para la elección de los de esta provincia a los Señores Aparisi, Conde Tarrateig, Ilmo. Sr. Forés y no sé qué otros, incluso D. Ramón González de Gaeta y Polo" (f.51)

CERVERA

- el 'Groc' vol entrar al poble però va ser rebutjat per la tropa i els 'peseteros' (f.9)

CINCTORRES

Ignacio Polo [sabem que era de Cinctorres i que era pastisser, cosa que li dóna com a sobrenom 'el confiter de Cinctorres']; Bordás, el 12 d'agost de 1869, seguint ordres, fa un 'moviment' en Ares i li segueixen sis o set persones però altres li fallen: "alguno no me cumplió; Polo, en vez de bajarse a Cinctorres, no lo hizo y quedó también en Ares"; Polo s'hi afegeix i de fet, va amb Bordás i la resta pel Mas de Clara, Mas del Regall i demés; quatre dies després de la revolta, i després de passar per Castellfort, Cinctorres, Forcall i Portell, ara, passen el coll i marxen alguns dels capitostos: "al amanecer del 16, por el Coll de Ares a la Vall, nos separamos de Vallés; al caer de la tarde, ya marchó Polo; al anochecer, Mestre y Guimerans" (f.51v,52,52 bis v,53)

'el Xiquet'; Bordás, el 12 d'agost de 1869, seguint ordres, fa un 'moviment' en Ares i li segueixen sis o set persones però altres li fallen: "alguno no me cumplió: Polo, en vez de bajarse a Cinctorres, no lo hizo y quedó también en Ares; de Cinctorres salieron aquella noche dos voluntarios, el Chiquet y Casola; a los dos días que allí estuvimos la partida, salieron dos más, el Roig y Chuanases, total 5 con Polo" (f.51v)

'Cassola'; Bordás, el 12 d'agost de 1869, seguint ordres, fa un 'moviment' en Ares i li segueixen sis o set persones però altres li fallen: "alguno no me cumplió: Polo, en vez de bajarse a Cinctorres, no lo hizo y quedó también en Ares; de Cinctorres salieron aquella noche dos voluntarios, el Chiquet y Casola; a los dos días que allí estuvimos la partida, salieron dos más, el Roig y Chuanases, total 5 con Polo" (f.51v)

'el Roig'; Bordás, el 12 d'agost de 1869, seguint ordres, fa un 'moviment' en Ares i li segueixen sis o set persones però altres li fallen: "alguno no me cumplió: Polo, en vez de bajarse a Cinctorres, no lo hizo y quedó también en Ares; de Cinctorres salieron aquella noche dos voluntarios, el Chiquet y Casola; a los dos días que allí estuvimos la partida, salieron dos más, el Roig y Chuanases, total 5 con Polo" (f.51v)

'Juanasses'; Bordás, el 12 d'agost de 1869, seguint ordres, fa un 'moviment' en Ares i li segueixen sis o set persones però altres li fallen: "alguno no me cumplió: Polo, en vez de bajarse a Cinctorres, no lo hizo y quedó también en Ares; de Cinctorres salieron aquella noche dos voluntarios, el Chiquet y Casola; a los dos días que allí estuvimos la partida, salieron dos más, el Roig y Chuanases, total 5 con Polo" (f.51v)

'l'Alguatzil'; Bordás, el 14 torna a entrar a Cinctorres, després d'haver passat per Forcall ("por el alguacil, que es muy reservado, se me llamó reservadamente a cierta casa y los hombres y mujeres que había, llorando, me entregaron sin pedirlos tres furminantes muy buenos y bonitos, pero que, por Dios, no les descubriese, por el miedo que tenían a los del pueblo") (f.52v)

Mas de Clara [per la Roca Parda]; Bordás, en agost e 1869 va captant gent per al movimen carlista: des d'Ares va a Cinctorres, a Forcall, torna a Cinctorres i puja a Portell, mengen al poble i Vallés els convoca en aquell mas ("allí -a Portell- vino aviso de Vallés y se le enviaron cuatro o cinco números para que acudiese a la masía dels Pilás, donde nos reunimos por la noche; sin parar [a dormir?], pasamos al mas de Clara"); com el forn es veu que no podia donar prou pa, van demanar pa a altres masos; quan ho va saber Bordás els va dir a Vallés i Mestre "que el pan nos había de costar caro, y más sabiendo el sujeto que habían enviado con este encargo, el pan vendrá tarde y, tan tarde, que primero veremos la tropa de Morella"; com ja se tem Bordás, calia témer l'arribada de les tropes de Morella ("en Villafranca había otra columna y en Castellfort otra, procedente de aquella; sobre el Monte Pinar [dalt de la Roca Parda?], cuya altura domina la mala senda que, entrando por el mas de Falcó, va a Castellfort y que éste y Portell se descubrían muy bien, púsose una guardia de 16 hombres, teníamos además varios centinelas"); "yo y Polo subimos al monte a reconocer la guardia; cuando bajábamos, observamos que la gente estaba formando" però no només perquè arriba el pa i el vi "que trajeron de Cinctorres" sinó per l'alarma de que la tropa enemiga està ja prop "los cartuchos de Valencia, falsos" i li donen la culpa a un tal Bou [el que va a buscar el pa pels masos?] i arriba un confident dient que "la tropa había pasado ya del mas de Falcó", i poc després torna i ja diu que "la tropa está a medio cuarto de aquí"; deixen la guàrdia abandonada, reparteixen ràpid el pa i la carn i fan camí de Cinctorres però just d'allà venia la columna que havia eixit de Morella, així que s'han de desviar cap per la senda del Bovalar ("y así que nos vió romper camino de Portell, por la senda del Boalar, rompió también la tropa"), arriben al peiró del mas d'Arnal i ja l'enemic "lo teníamos a medio tiro de bala"; els fan front "desplegaron guerrilas de cuarenta hombres, la de la izquierda bajaba por la parte del mas del Regall" (f.52 bis,52 bis v)

el Monte Pinar [dalt de la Roca Parda?], cuya altura domina la mala senda que, entrando por el mas de Falcó, va a Castellfort y que éste y Portell se descubrían muy bien, púsose una guardia de 16 hombres, teníamos además varios centinelas"); "yo y Polo subimos al monte a reconocer la guardia; cuando bajábamos, observamos que la gente estaba formando" (f.52 bis,52 bis v)

camino de Portell; Bordás, en agost e 1869 va captant gent per al movimen carlista: des d'Ares va a Cinctorres, a Forcall, torna a Cinctorres i puja a Portell: ("tomamos el camino de Portell, en cuyo pueblo comimos y descansamos un rato") i marxen al mas dels Pilars [per la Canà d'Ares?] i al mas de Clara [per la Roca Parda, Cinctorres] (f.52 bis,52 bis v)

la senda del Bovalar; abans d'arribar del Mas de Clara a Cinctorres han de trancar a l'esquerra: deixen la guàrdia abandonada, reparteixen ràpid el pa i la carn i fan camí de Cinctorres però just d'allà venia la columna que havia eixit de Morella, així que s'han de desviar cap per la senda del Bovalar ("y así que nos vió romper camino de Portell, por la senda del Boalar, rompió también la tropa"), arriben al peiró del mas d'Arnal i ja l'enemic "lo teníamos a medio tiro de bala"; els fan front "desplegaron guerrilas de cuarenta hombres, la de la izquierda bajaba por la parte del mas del Regall" (f.52 bis,52 bis v)

'destacament de tropes" (dels liberals), amb voluntaris 'peseteros' (mal llamados 'nacionales') que prenen armes; quan l'alçament general se retiren els dels pobles menuts però se reforcen els grans com Forcall o Cinctorres (f.4,8)

'hormiguero de maleza': davall d'un d'aquests montons de restes vegetals que es feien als bancals per cremar, van trobar a algun carlí assassinat per algun paisà (f.10)

- en alguns pobles, els 'paisans' eren més cruels contra els carlins que buscaven refugi entre els seus que els propis soldats de l'exèrcit (especialment Cinctorres, Morella o Todolella) (f.9v)

CORATXÀ

? unos tales Prades; capturen a dos que anaven amb Ortega, quan la 'ortegada': "trajeron presos a D. Ramón Edo y D. Epifanio Pérez, que desembarcaron con el Rey y Ortega, etc. y fueron presos en Corachar o un pueblecillo de esos por unos tales Prades" (f.45v)

CUEVAS DE CASTELLOTE

'destacament de tropes" (dels liberals), amb voluntaris 'peseteros' (mal llamados 'nacionales') que prenen armes (f.4)

¿EJULVE?

Juan de la Valredonda [la Valredonda és un mas i partida del terme d'Ejulve] (que potser ve amb Gamundí i Montañés), visita a Bordás i li diu que "dichos Gefes habían pasado a esplorar los ánimos del pais para luego que se diera la señal, se hiciera el movimiento" i li ofereixen unir-se, si vol, i també que li ajudarien a revenjar-se de l'assassinat del seu sogre (f.30v)

FORCALL

Fernando Aguilar; a finals del 54 es fan robatoris en l'estanc i en diverses cases com la tenda d'Evaristo Querol i la casa de Fernando Aguilar "los robos se perpetraron por medio de barreños"; a aquesta casa roben "dos arrobas de cáñamo rastrillada y unas piezas de soga" (f.36)

Manuel Amela y Sabater, de la Torre Amela; li entreguen un document sobre el pagament del rescat de l'alcalde, a Pitarch, i "todo lo cacareó; la letra del oficio también la tuvieron por mía, cuando ésta y todas las demás eran de Pitarch"; en el seu más es va quedar Antonio Serra mentre Bordás estava per Catalunya; li explica a Bordás com l'alcalde el critica (f.27bis,34,35v)

Miguel Barberá; més que d'ell, parla de "la cueva de la masía de Miguel Barberá" (el Mas de Barberá?), que és on Bordás deixa el cavall de Díez, però també el cuida el dia següent (f.43)

Luis Beltrán; Pitarch demana 300 duros del rescat de l'alcalde i aquest sembla que ha de fer un prèstec (f.27v)

Ignacio Bordás, pare de José Bordás Marcoval, secretari de la 'milicia de voluntarios realistas' (f.3)

José Bordás Marcoval, també conegut a Forcall com 'Pepe de Ignacio' o 'Pepe de Nàssio'; ajuda com a secretari i escrivent del Coronel José Maria Ochano (en Mirambel), confident del Groc; és qui redacta aquest magnífic manuscrit; festeja amb Manuela, la filla del 'Groc' i es casa; s'enemista amb els Palos y Guarch, els Viñals, els Carbó, els Molinos i altres, que li diuen 'Pepe de Ignacio' o més comunment 'el gendre del Groc' i acusen de donar suport als 'lladres'; quan Pitarch s'indultal, a Forcall fan festa i se diuen coses contra ell ("ya se han acabado los ladrones, decían, y los 'capa de ladrones', como a mí se me nombraba, habrán de trabajar para comer. ¡Infames!"); un cop Pitarch indultat, visita a Bordás per dir-li que el citat Pitarch li deia a Carbó en una carta que els 300 duros del rescat de l'alcalde Guarch li'ls havia de entregar a ell, Bordás, i en la seua pròpia casa, cosa que li crea encara més problemes; quan venen Gamundí i Montañés, un tal Juan de la Valredonda el visita i li diu que "dichos Gefes habían pasado a esplorar los ánimos del pais para luego que se diera la señal, se hiciera el movimiento" i li ofereixen unir-se, si vol, i també que li ajudarien a revenjar-se de l'assassinat del seu sogre, cosa que no accepta per por a represàlies, encara que sí que li sembla bé que aquells traidors quedaren descoberts; Bordás creu recordar que va ser el Brigada Campuzano qui va afusellar al Brigadier Ortega; quan aquest baixa de l'Anglesola a Forcall i fa nit allà, aprofita per anar amb Serra i interceptar vuit o deu oficis que aquest brigadier enviava a diversos pobles de la contornada per saber per on havien marxat les partides "rebels" i els noms dels veïns dels pobles que se'ls hagueren unit o que els hagueren protegit; a més dels oficis que enviava a un altre brigadier, Cabañero, per a combinar dues col·lumnes; aquella nit recorren els camins de Morella, Xiva i Sorita; ell i Mestre volien alçar-se en armes però Antonio Serra ho volia consultar abans amb Cabrera, i el fa anar a ell "con un macho y un burro cargados de espargatas, partí para Cataluña el cuatro de enero del 49, lo qual verifiqué con pasaporte falso, por no habérseme querido librar por los alcaldes Guarch y Rambla", va pels masos de Mora d'Ebre -4 ó 5 dies-, la Figuera ("hize noche en una venta llamada de Chiprés, si mal no recuerdo"), Falset, Reus i cap a casa, un poc contrariat; marxa el 4 i torna el 16 de gener "con pérdida de más de 500 reales, pues las caballerías eran alquiladas"; un cop Serra s'indulta, ell continua ajudant als que queden, Meseguer de Canet, Moya de Morella i altres; l'alcalde, Joaquín Guarch, continua malparlant d'ell ("entre tanto el yerno del 'Groc' no se le haga brincar la cabeza, no se acabarán los latro facciosos en el país"); l'acusen d'uns robatoris a l'estanc, una tenda i una altra casa i el tenen vigilat gràcies a un amic íntim, Francisco Monfort: "ya venía a casa en horas muy tarde de la noche, ya en las de madrugada que acostumbraba estar rastrillando (el cànem)" i queda com a sospitòs per a la Guàrdia Civil; finalment el detenen per uns 'pedidos' que fan uns hòmens armats en un mas entre que no acaba de quedar clar quin és ("era la masía de Ripollés o Arabogues de Todolella y La Mata"), però al final sembla ser que és una confusió amb el cognom Borrás; té contactes en Tortosa i diu que "teníamos preparativos muy ventajosos en Castellón, Forcall y Valderrobles"; el caporal de la guàrdia Civil, Meseguer, li ho registra tot, li destrossa part de les coses i se n'endú d'altres; Bordás continua a les ordres del "cura Díez" "trabajando con toda asiduidad para el nuevo levantamiento que se intentaba", i els seus fills menuts feien de correus entre els dos; quan la 'ortegada' i fallit desembarcament a la Ràpita, Bordás i demés carlins reben dos correus amb instruccions contradictories; aquells dies Bordás està prou entretingut; va al Mas de les Mates, que es on se suposa que ha d'arribar Ortega, el príncep i el rei però el dia abans Ortega és detingut a Calanda; Bordás es cansa d'esperar amb alguns amics amb qui va (Roque y Manuel Serrano i altres); més tard ha d'amagar un cavall de Díaz, que s'endú un tractant d'Alloza que va acabar venent a València "el caballo se vendió en Valencia; y creo escusado esplicar todo lo que nos hizo padecer a mí y al 'sordo'; pero el pobre animal no quedó escaso en pasar hambre, labrar, arar y llevar carga a lomos"; els Cardona sembla que li diuen alguna cosa a Díez per haver ensenyat la carta: "al Cura Díez se le amostachó ya por los Cardonas o algún otro por haber enseñado la carta a los Martins y comunicándoles lo que no debía, y entonces quiso tomar el descarte conmigo"; a parti d'ahí, Díez ja no vol saber res més de Bordàs, sembla que li fa creu i ratlla, o com diu al manuscrit "la Cruz del puente" o, més avant -f.47v-, "antes de la Cruz, la de mossén Miguel Armengot sobre el casamiento de la Chata, que ya tuvimos graves diferencias"; visita a Ramon de Gaeta en Castelló i en el Cabanyal; al mercat compra frioleras para casa [sic. frijoleras?]; quan la revolució del 68, l'anomenen secretari "cesando Ejarque y llevándose Sorribes un solemne chasco, pues creía haber entrado él en este cargo, mayormente cuando era Secretario de paz"; però dura molt poc ja que era un ajuntament d'idees massa carlistes i el canvien per un de més liberal; en lloc d'ell, posen com a secretari, a Daniel Zapater; marxa de secretari a Ares; fa un 'moviment' en Ares i li segueixen sis o set persones però altres li fallen; Mestre el nombra secretari provisional del moviment; durant l'alçament del 69 està actiu entre Ares, Castellfort, Forcall, Cinctorres i Portell, i quan marxen els capitostos, Mestre el deixa com a segon al comandament, darrere de un tal Calistro [Calixto?] (f.3 i succesius)

? Bordás Peñarroya, un dels fills de José Bordás, però no diu quin, fa de missatger: "recibí la orden para que la noche del 11 siguiente se hiciese el movimiento [alçament previst per al 11 d'agost de 1869]; al sujeto que la trajo no se le había dicho el punto de reunión; el encargado lo precabió y me envió a mi hijo al día siguiente, por quien le envié recado que no hiciese el movimiento hasta que y o bajase o llegase"; Bordás, el 12 d'agost de 1869, seguint ordres, fa un 'moviment' en Ares i li segueixen sis o set persones, se li'n sumen cinc de Cinctorres i, ara, una dotzena més: "de Forcall, el 13 por la tarde, cuando etramos, once o trece, incluso mi hijo, y eso que a éste y otros de los que salieron les advertí que esperasen unos días hasta que yo les avisase" (f.51v,52)

Jaime Bordás Peñarroya, fill de José Bordás

Ignacio Bordás Peñarroya, fill de José Bordás

Víctor Bordás; es reuneixen en casa de Joaquín Polo, a més d'ell, Vicente Molinos, Pascual Carbó i Víctor Bordás (tal vegada el menys liberal de tots), i com a secretari, per rellevar a José Bordás, que acabava de prendre possessió, Daniel Zapater "primo de Molinos, que vivía en Tortosa"; segon tinent d'alcalde i oncle de José Bordás; quan ve el nou alcalde d'Ares a contractar a Bordás, ell l'intenta convéncer: "como amigo y pariente que era Armellas, enseguida vino en mi busca acompañado del tío Bordás, manifestándome el objeto; como yo estuviese indeciso, mi tío me manifestó que no podía dejar aquella ocasión, pues el Ayuntamiento del que él era 2º teniente, iba a despedirme" (f.45v,49v)

els Buch (o Buc), família liberal (f.1)

Borrás; la Guardia Civil deté a Bordás per uns 'pedidos' que fan uns hòmens armats, el dia 28 d'agost de 1849, en un mas entre que no acaba de quedar clar quin és ("era la masía de Ripollés o Arabogues de Todolella y La Mata"), però al final sembla ser que és una confusió amb el cognom Borrás (f.38)

Tomás Borrás (o padre Tomás Borrás); li diuen a Bordás que anara a sa casa: "el Cura Milián me llamó a casa (de) D. Tomás Borrás (ya era más de metá de la tarde) y, en presencia de éste, me dijo que el Cura (Díez) había resuelto el que matase el caballo (el delatava)"; Bordás va contestar que això ja ho haurien pogut fer abans de tot l'embolic; quan Díez s'enfada amb Bordàs per haver-se sentit traït, aquest intenta parlar amb Díez cara a cara i acudeix a Borrás però Díez s'hi va negar, així que ho ha de fer per carta (f.43,46v,47)

Tomás Buch, secretari i de la 'Milicia Nacional forzosa' de Forcall; va estar desterrat en Alcañiz, secretari de l'ajuntament i 'capitán de los peseteros de Forcall'; 'el Groc' l'afusella en Forcall quan a més de secretari, era alcalde i "jefe de peseteros", a més d'un altre que Eixarch investiga i diu que es deia Thimoteo García, de Huesa, que sembla que el volia assassinar (f.1v,2v,6,7,7v)

Gabriel Camañes, entra en la secretaria de Forcall com auxiliar i secretari interí i més tard també com a depositari (f.51)

els Carbó, junt amb els Palos y Guarch, Viñals, Molinos i altres, són contraris a Bordás, que veuen com el segon 'Groc'. (f.26)

Pascual Carbó, masover de confiança del 'Groc'; després confident de Villalonga; un grup trama contra 'el Groc' (Domingo i Francisco Palos, el capellà Viñals i son germà, Molinos, Carbó i el de Las Parras, Torres); li devia dos onzes al 'Groc'; cosí germà de mossén Viñals; va al mas de Torres (Las Parras) quan van a traicionar al 'Groc'; una germana, pastora, era "tuertecica"; cunyat de Torres (Las Parras); quan 'el Groc' li pregunta què fa al mas de Torres, de Las Parras, li contesta que ha anat a vore les abelles però no cola; marxa a València a cobrar la recompensa per matar al 'Groc' ("Carbó y Torres y otro marcharon a Valencia enseguida a cobrar los 6.000 reales ofrecidos por Villalonga"); li torna a Bordás un deute ("dos arrobas de cáñamo que de rastillar me debía") i tracta, juntament amb Vicente Molinos, de disculpar-se per haver assassinat al seu sogre ("pues para morir nosotros, más vale haya muerto el GROCH"); Pitarch exigeix a Pascual Carbó, Joaquín Torres i Juan Ayora 300 duros, que havien de pagar en tres dies; Torres i Ayora volen pagar però Carbó no vol "que él la daría y dará con la boca de un trabuco"; just abans de ser assassinats, Meseguer de Canet i Moya de Morella, havíen intentat sorprendre a Torres i Carbó, els assassins del 'Groc', i prender a "un tal Piquer de Canet" (f.6v,11,13,14,14v,15,15v,16,17,19,21v,22,27,29v,36)

Pascual Carbó Albalat, nou membre de l'ajuntament, quan demanen a la junta revolucionaria que l'ajuntament fora de gent d'idees liberals; es reuneixen en casa de Joaquín Polo, a més d'ell, Vicente Molinos, Pascual Carbó i Víctor Bordás (tal vegada el menys liberal de tots), i com a secretari, per rellevar a José Bordás, que acabava de prendre possessió, Daniel Zapater "primo de Molinos, que vivía en Tortosa" (f.49,49v)

Carbó, una germana de Pascual Carbó que feia de pastora al mas de Carbó i era torta ("era una tuertecica"), li diu al 'Groc' que el mataran i ell li va donar una pesseta; així va ser i va morir a les poques hores (f.15)

Joaquín Carceller: en la seua casa es va amagar l'alcalde José Guarch Espada quan Borso el volia afusellar; Mestre i Bordás li envien una carta a Palos demanant-li "tuviese depositados en la casa de su establecimiento del pueblo cuantas armas de fuego y cananas estuviesen en su poder" i aquest convoca una reunió "rabiando de coraje pasó al pueblo; enseguida reunió en torno suyo Tomás y Joaquín Carceller, Sorribes, Daniel Ejarque y otros de su talla" i es queixa de l'ofici rebut de "Pepe de Nasio, ¡Ladrón!" (f.3bis v,52)

Tomás Carceller: Mestre i Bordás li envien una carta a Palos demanant-li "tuviese depositados en la casa de su establecimiento del pueblo cuantas armas de fuego y cananas estuviesen en su poder" i aquest convoca una reunió "rabiando de coraje pasó al pueblo; enseguida reunió en torno suyo Tomás y Joaquín Carceller, Sorribes, Daniel Ejarque y otros de su talla" i es queixa de l'ofici rebut de "Pepe de Nasio, ¡Ladrón!"; Tomás afegeix: "cuando entren esta noche, les iluminaremos con tedas" (f.52,52v)

Manuel Carceller, 'sargento' i de la 'Milicia Nacional forzosa' de Forcall (f.1v)

Pedro Carceller, amic íntim de Bordás; a ell i a un altre amic íntim, Francisco Monfort, els crida Francisco Palos a la seua fàbrica per advertir-los de com de mala persona era el seu amic Bordás (f.36)

cura Carceller; li diu el brigadier Carbó (de la Guàrdia Civil de Morella) a Bordás que uns l'han intentat aconsellar bé però d'altres ho han fet per a mal, i cita a aquest "cura Carceller, requiescat, y algún otro" (f.40v)

Nemesio Climent, d'idees liberals, també va contra Bordás i la revolta carlina: "si vienen por mi caballo, le mato de un pistoletazo" (f.52v)

José Eixarch, alcalde [un altre a una mas de Saranyana, o és el mateix?]; intenta convéncer al 'Groc' de que deixare les armes (f.11v)

Jaime Eixarch; diu Bordás que ell i el seu criat estaven carregant cànem robat davant de tots "vieron el sujeto y criado que estaban cargando los machos en la puerta de su casa" però, encara que se'l considerava "ladrón de huertas y se rurunaba serlo también de algunas masías y caminos" però era ric i diu que als rics se'ls mira diferent que als pobres (f.37v)

Daniel Ejarque, secretari; el 'cura Milián' li diu a Bordás que "marchaba a Ortells a fin de que su primo, Daniel Ejarque, Secretario, le valiese de un pasaporte para Quintanilla"; com que sabia per son cosí Milián que Bordás tenia el cavall de Díez, a l'altre dia va anar a per ell "apenas amaneció, Daniel Ejarque (secretario) con otro de Ortells (Ramón 'Mateo') salieron de dicho pueblo, armados de furminantes y, ebrios de gozo, decía el 1º: - dentro de dos horas entraré o me veréis entrar montado con el caballo tordo"); però només va trobar palla, cosa que el va enfadar molt i va amenaçar d'afusellar als pastors del Mas de Amela i Mas de Barberá; quan la revolució del 68, l'anomenen secretari "cesando Ejarque y llevándose Sorribes un solemne chasco, pues creía haber entrado él en este cargo, mayormente cuando era Secretario de paz"; quan Bordás marxa Ares i renuncia, entra ell de secretari de Forcall [però també diu que entra després, no queda clar]; en les eleccions d'un any més tard, fan fora a Zapater "reponiendo al Ejarque y despreciando a Sorribes, que lo solicitaba" i és que "Daniel Ejarque era más liberal que Sorribes y era obra de los Palos"; Mestre i Bordás li envien una carta a Palos demanant-li "tuviese depositados en la casa de su establecimiento del pueblo cuantas armas de fuego y cananas estuviesen en su poder" i aquest convoca una reunió "rabiando de coraje pasó al pueblo; enseguida reunió en torno suyo Tomás y Joaquín Carceller, Sorribes, Daniel Ejarque y otros de su talla" i es queixa de l'ofici rebut de "Pepe de Nasio, ¡Ladrón!"; quan la revolta carlina, diu contra Carlos VII: "qué ha de reinar ese piojoso!" (f.43,43v,44,49,50,51,52,52v)

Fenollosa, notari; a instància seua s'estaven instruint diligències contra el 'cura Díez' per conspiració i pels indicis del cavall i amo "habiendo depuesto ya el mismo que de la Torreta de Forcall había acompañado a Quintanilla hasta las inmediaciones de la Todolella" (f.41v)

els Ferrer, ben posicionats per governar el poble, per parents de Palos (f.25v)

Vicente Ferrer, pare de Josefa Ferrer i sobre del 'Groc', que no va ser desterrat per ser ja vell i cunyat de Domingo Palos -les dones eren germanes-; consogre de Josefa Mampel ("estaba tomando el sol arrimado al pedrizo de la puerta de su consuegra"), Molinos li diu que el seu gendre està mort: "Mire, tio Vicente, el bigote de su yerno, ya le entran, le hemos muerto" (f.18,18v,19v)

Víctor Ferrer Guarch [en el f.5v escriu, erròniament, Guarch Ferrer], germà de Josefa Ferrer Guarch; cap de família de la casa on vivia el seu pare, a sa casa es queda la família del 'Groc' només arribar del llarg viatge, a peu, des de València (f.5v,19v)

Josefa Ferrer Guarch, dóna de Tomás Peñarroya 'el Groc'; cosina de Mossén José i Domingo Guarch i de ¿José Palos?; i cosina també de Domingo i Francisco Palos (f9v,21); para a la presó amb la filla Manuela; i desterrada amb la família a València; s'acomiaden d'ell; abans d'arribar a València passen per Castelló ("en los calabozos") i, encara de camí, als de Sagunt; tornen a Forcall, en ple juny i a peu ("cinco o seis días les costó llegar a Forcall"); en la casa de son germà, quan baixa a la bodega a per vi per a uns jornalers que acabaven d'arribar del camp, es troba un dona morta al cap d'avall de l'escala (Tereseta del Rechinal, dona del 'pesetero' José Planchat) (f.5,5v.,12v,13,13v,19v,20)

els Guarch, família liberal; més endavant tornen a estar ben posicionats per governar el poble, per parents de Palos (f.1,2v,4v,25v)

José Ferrer, segon alcalde a finals del 54 (f.36)

Víctor Ferrer, primer alcalde a finals del 54 (f.36,37v)

Guarch (o Palos y Guarch?), 'subalterno' de la 'Milicia Nacional forzosa' de Forcall (f.1v)

José Guarch Espada, alcalde i cunyat de Domingo Palos (f.3v)

Joaquín Guarch Espada, oncle de mossén José Guarch i Domingo Guarch (f.5)

Joaquín Guarch, íntim amic de Pascual Carbó, oncle dels Palos (¿quin dels dos és l'oncle, Joaquín o Pascual?) entra d'alcalde en 1848; Pitarch pren sa casa i el segresta i demana 300 duros pel seu rescat; al final, Pitarch s'indulta ("a las mugeres del alcalde, Joaquín Guarch, les oí en persona que dijeron en una aguardentería: Hoy nadie debemos trabajar y todos debemos vestir de fiesta: se ha indultado Pitarch"); l'alcalde i el segon no li volen donar passaport per a viatjar a Bordás a Catalunya i ell se'n busca un de fals; continua parlant malament de Bordás ("entre tanto el yerno del 'Groc' no se le haga brincar la cabeza, no se acabarán los latro facciosos en el país") (f.26v,27,28,33v,35)

Mossén José Guarch, germà de Domingo Guarch i cosí germà de Palos (f.5)

Domingo Guarch, masover, germà de mossén José Guarch i cosí germà de Palos; va delatar a un criat que es va refugiar al seu mas, després d'amagar-lo a la pallissa ("el mismo traidor llevaba las 'tedas' -tees?- y les llevó al sitio donde lo había ocultado"), i el van afusellar al poble (f.5,10v)

Mossén Francisco Llop, nebot del 'Groc' (f.5v)

Joaquín Llop y Folch 'Sebastiana', del mas de la Sebastiana, que sebla que li devia diners al 'Groc' ("le prestó dinero para cien machos -crestones- que, al reclamarlos la familia, los negó") (f.13)

José Mampel, masover de Forcall, pare de Ramón Mampel i sogre del masover del masover de Morella, Domingo Guarch (f.5v)

Ramón Mampel, del Mas de Mampel, ajuda a Domingo Guarch (Morella) a robar les armes soterrades per carlins en la Devesa (f.4v)

Ramón Mampel Amela; caporal de l'exèrcit, fereix de mort un capitost carlista: Una escolta de Cabrera passa per Forcall; els ataca la tropa en Ortells. Fan nit en Forcall i el brigadier (Ortega) amb dos capitans van camí de Linares però els sorprenen passada La Iglesuela del Cid i els fan presoners. Un forcallà, el caporal Víctor Mampel Amela, li encerta un tret en la cuixa i el tira del cavall. A Mosquerola és afusellat. (f.31v)

Ramón Marcoval, confident del 'Groc' (f.6v)

Joaquín Martí y Amela, carlista que s'indulta, i als pocs dies el detenen i, en la plaça, el segon alcalde Rambla li dona dos pans i li diu que són els últims que menjarà a Forcall; mai més se'n va saber d'ell "la única voz que corrió fue que lo habían matado a palos" (f.27bis v)

el cabo Meseguer; del "puesto de la Guardia Civil" de Forcall: Bordás, diu que tenia previst sorprendre'ls, i diu quants guàrdies en formaven part: "cuyo puesto se componía de once individuos con un sargento y el cabo Meseguer"; quan investiga a Bordás sobre els seus viatges, aquest li diu "y embusteros los que a ti te inspiran", que "eran 'el Ratat', Melchor Rambla y Valeriano Rambla con quienes paseaba diariamente en los huertos, hartándose de hortalizas"; li fa un registre a Bordás, li destrossa part de les coses i se n'endú d'altres ("los documentos en que constaban todas las operaciones de mi difunto suegro, las aprovaciones y Reales despachos del Rey D. Carlos V, eran documentos que tenía en un almario [sic] con los demás papeles que miaja ocultos los tenía, porque en nada podían perjudicarme, lo mismo que una charrera y capona canalón de plata que tenía de la entrada a Chiva por mi suegro y la boina de Serra; la boina la hizo trozos el cabo Meseguer, las charreteras y documentos se los llevó y presentó al Brigadier Carbó"); Bordás, quan és cridat a Morella, es queixa al brigadier Carbó, i donat que també hi ha queixes de veïns de la Mata, "se tuvo por resultado el traslado del tal pillo y estafador a Chilches" (f.39v,40,40v)

els Molinos, junt amb els Palos y Guarch, Carbó, Viñals i altres, són contraris a Bordás, que veuen com el segon 'Groc'. (f.26)

Vicente Molinos, masover de confiança del 'Groc'; però també, pel que sembla, forma part del 'somatén'; després confident de Villalonga; un grup trama contra 'el Groc' (Domingo i Francisco Palos, el capellà Viñals i son germà, Molinos, Carbó i el de Las Parras, Torres); ix de Forcall amb pistoles i una escopeta per a matar al 'Groc' amb mossén Viñals i altres; té un Hostal, diu "al pasar por el Hostal de Vicente Molinos, después de hacerle y decirle mil vituperios (al cadàver del 'Groc'), el traidor Molinos le arrancó un lado del bigote que llevaba rubio y muy largo y se adelantó a enseñarlo y publicar la nueva por el pueblo"; després va pels pobles ensenyant el trofeu i contant la història; un mes després, ell i Pascual Carbó, visiten Bordás per tornar un deute, i tracten de disculpar-se per haver assassinat el seu sogre ("pues para morir nosotros, más vale haya muerto el GROCH"); es reuneixen en casa de Joaquín Polo, a més d'ell, Vicente Molinos, Pascual Carbó i Víctor Bordás (tal vegada el menys liberal de tots), i com a secretari, per rellevar a José Bordás, que acabava de prendre possessió, Daniel Zapater "primo de Molinos, que vivía en Tortosa"; en una de les visites a la presó de Morella on està el 'cura Díez', aquest li demana a Bordás "la busca de 200 fusiles que habían conducido a este país Vicente Molinos y José Eixarch para hacer un movimiento republicano; las armas no se hallaron por más que se buscaron en todos los rincones" (f.6v,10v,11,12v,14,15v,18,19,21v,30,39v.49v,50v,51v)

Francisco Monfort, amic íntim de Bordás; a ell i a un altre amic íntim, Pedro Carceller, els crida Francisco Palos a la seua fàbrica per advertir-los de com de mala persona era el seu amic Bordás, "quedando el Monfort en ser mi continuo vigilante"; quan la revolució del 68, l'ajuntament havia de ser d'ell però el refan per posar gent d'idees liberals (f.36,36v,37,49,49v)

Joaquín Obón, germà de Santiago Obón, està de boticari en Vall-de-roures ("estaba de boticario en Valderrobles y era a la sazón sargento de nacionales y, por Julián N. [quan posa N sembla que és més per què no sap el nom que perquè comença per 'N'] me encargó le proporcionase mi sable, como amigo que era suyo; yo díjele al Julián que cuando fuese a Valderrobles, me avisase para enviárselo. Julián lo dijo a Santiago y éste me llamó, diciéndome que no lo enviara por ningún [sic] porque nosotros lo habíamos de emplear quizás muy pronto, enseñándome una carta que acababa de recibir de Cabrera con quien se relacionaba con intimidad", i ha de marxar d'aquell poble perquè "si no desfilaba, iba a hacerle la sepultura"; després va a Forcall "a contratar su conducta de Farmacéutico" i, com els Palos eren enemics del seu pare, "se le aumentó en 1000 reales el precio de contrata en que su madre y Santiago la desempeñaban"; "Palos era alcalde, Obón carasero [sic, que fa bona cara tant a uns com als altres] como ahora y poco importa cuando ellos no pagan; además, esta es la consideración que tuvo el pansista [sic, que defensa tant a uns com als contraris] Obón para con el Forcall, en recompensa que en este pueblo debía él y su hermano Juan la carrera de farmacéuticos y los alimentos de la demás familia; pero entró en amistad con los Palos y con Vicente Molinos más tarde y basta"; quan els Cardona li tiren en cara a Díez que haguera ensenyat la carta als Martí, acaba acusant a Bordás per haver-lo exposat i torna a citar a Obón acusant-lo de 'pansista': "diciendo que yo lo había dicho y que le había expuesto a que le fusilaran y otros mil embustes y calumnias por el estilo, que procuraba hacer ver a Obón (Joaquín) y otros pansistas como él"; quan la revolució del 68 es crea la 'junta revolucionaria': Francisco Palos serà president i Joaquin Obon, vicepresident, però també jutge de pau (f.38v,39,39v,46v,48v,49)

Agustín Ortí y Palos, primer tinent de l'ajuntament quan la revolució el 68, nombrat per la 'junta revolucionaria', i únic membre de l'ajuntament d'idees liberals, ja que la resta eren "de reconocidas ideas carlistas" (f.48v)

'l'Ovater', d'idees liberals, també va contra Bordás i la revolta carlina: "El Overo, por el pueblo con cuatro o cinco chicos dándoles peladillas: Vivan Prim y Serrano y mueran los ladrones carlistas" (f.52v)

els Palos, família liberal (f.1,2v,4v,39,51)

Domingo Palos, alcalde i jefe de la 'Milicia Nacional forzosa' a de Forcall; confident de Villalonga; un grup trama contra 'el Groc' (Domingo i Francisco Palos, el capellà Viñals i son germà, Molinos, Carbó i el de Las Parras, Torres); cunyat de Vicente Ferrer -les dones eren germanes-, el sogre del 'Groc'; primer sembla que diu que no però després (f.23) diu que la seua família tornàven de Saragossa, on deurien estar també exiliats per ser parents del 'Groc'; almenys, la filla; vol tornar a ser president de l'ajuntament però patia una malaltia crònica i mor el mateix dia que pren possessió ("dispuso que para el toque de las oraciones acudiesen a su casa el médico, el cirujano, boticario y albéitar") (f.1v,3v,4v,6,11,11v,12v,13v,14,18v,21,23,24v)

els Palos y Guarch, junt amb els Viñals, Carbó, Molinos i altres, són contraris a Bordás, que veuen com el segon 'Groc'. (f.26)

Francisco Palos y Guarch, fill de Domingo Palos i 'subalterno' de la 'Milicia Nacional forzosa' de Forcall; confident de Villalonga; un grup trama contra 'el Groc' (Domingo i Francisco Palos, el capellà Viñals i son germà, Molinos, Carbó i el de Las Parras, Torres); 'el Groc' el veu passar "montado en un caballito y un paje delante caminando  hacia las Parras"; mort Domingo Palos, és ell qui mana a Forcall ("disponía de los destinos del pueblo, lo mismo siendo alcalde que cuando no lo era"); Pitarch li demana diners per al rescat de l'alcalde; quan venen Gamundí i Montañés no els vol donar mantes, i prepara es armes per si de cas; tenía una fábrica (no diu de què); era "alcalde, Juez y Gobernador"; quan la revolució del 68 es crea la 'junta revolucionaria': Francisco Palos serà president i Joaquin Obon, vicepresident; Mestre i Bordás li envien una carta a Palos demanant-li "tuviese depositados en la casa de su establecimiento del pueblo cuantas armas de fuego y cananas estuviesen en su poder" i aquest convoca una reunió "rabiando de coraje pasó al pueblo; enseguida reunió en torno suyo Tomás y Joaquín Carceller, Sorribes, Daniel Ejarque y otros de su talla" i es queixa de l'ofici rebut de "Pepe de Nasio, ¡Ladrón!" i deixa alguna arma preparada "Palos dejó dos o tre armas; una había mediana, el retaco" (f.1v,11,11v,12v,13v,14,15,21,24,26,27v,30v,36,39,48v,52,52v)

Pedro Palos y Guarch, fill de Domingo Palos i 'subalterno' de la 'Milicia Nacional forzosa' de Forcall (f.1v)

Teresa Palos y Guarch, filla de Domingo Palos i germana de Francisco (no diu res de Pedro, que se devia quedar al marge), es casa amb José Salvador Alcober, i això que els germans i son pare no volien que es casara amb ell; un criat de la casa, amb el consentiment de la mare, els deixava entrar alguna nit a Bordás i a Salvador però una nit va acudir el germà, Francisco i uns van anar escales amunt i les dones es van quedar a la cuina ("a la luz del candil nos vio el Palos... y la madre contestó que nadie"); sembla que es posen a viure a Ortells ("el yerno y la hija de Ortells") (f.23,23v,24,25,25v.)

José Palos: en la seua casa es van reunir els Palos i els Guarch; ell és citat com "presidente de aquella asociación masónica" per assassinar al 'Groc' (f.5)

Tomás Peñarroya Peñarroya 'el Groc', capità de la 'milicia de voluntarios realistas', després 'jefe y comandante de operaciones del Maestrazgo y Bajo Aragón'; quan parla del cadàver, diu que 'el Groc' portava bigot llarg i ros: "el traidor Molinos le arrancó un lado del bigote que llevaba rubio y muy largo y se adelantó a enseñarlo y publicar la nueva por el pueblo"; tenia una marca en la cama ("estuvieron dudando si era él, hasta reconocerle cierta señal que tenía en la pierna desde chico" (f.2v i successives)

Manuela Peñarroya y Ferrer, filla de Tomás Peñarroya 'el Groc' i Josefa Ferrer; para a la presó amb sa mare; la fan fer de missatgera per a convéncer a son pare de deixar les armes; el temible Villalonga li intenta treure informació ("la hizo tomar chocolate con vizcochos, la dio dulces y la hagasajó cuanto supo" però ella, que tenia 14 anys, li va dir "chico tonto, ¿le parece a V. si descubriría el paradero de mi padre aunque lo supiese?" i, és clar, la desterren a València amb la família (altres familiars, sense més ni més, són desterrats també a Saragossa) i li diu que son pare morirà i ella serà la culpable; s'acomiaden d'ell; abans d'arribar a València passen per Castelló ("en los calabozos") i, encara de camí, als de Sagunt; mort 'el Groc'; tornen a Forcall, en ple juny i a peu ("cinco o seis días les costó llegar a Forcall"); festeja amb José Bordás, l'autor del manuscrit, i es casen, ella amb 16 ó 17 anys (f.5v,11v,12,12v,13,13v,19v,24v,26)

? Pedro Planas; no especifica que siga de Forcall, podria ser-ho també de la Todolella (f.42)

? Planas, fill de Pedro Planas; quan la 'ortegada', mentre Bordás anava al Mas de les Mates a vore si es reunia Ortega amb el rei i el príncep, "Quintanilla fue a Benasal con el hijo de Pedro Planas y regresó a Todolella después de haber conferenciado con el Cura Milián; éste vino también en días inmediatos"; també acompanya de la Todolella a Forcall al 'cura Díez' (f.42)

José Planchat, 'pesetero'; la vídua del 'Groc' troba la seua dona (Tereseta del Rechinal) morta a les escales de la bodega del cunyat i sogre del 'Groc': "era la muger de un pesetero de Forcall, de José Planchad y ésto se hacía más temible" (f.20)

Joaquín Polo Rovira, nou membre de l'ajuntament, quan demanen a la junta revolucionaria que l'ajuntament fora de gent d'idees liberals; es reuneixen en casa de Joaquín Polo, a més d'ell, Vicente Molinos, Pascual Carbó i Víctor Bordás (tal vegada el menys liberal de tots), i com a secretari, per rellevar a José Bordás, que acabava de prendre possessió, Daniel Zapater "primo de Molinos, que vivía en Tortosa" (f.49,49v)

Polo, veterinari; també va contra Bordás i la revolta carlina: "El veterinario Polo dijo: antes que reine Carles VII, me pego un pistoletazo" (f.52v)

Joaquín Querol Gil, cosí de Vicente Molinos, carn i ungla del notari Fenollosa; és qui va vendre el cavall 'tordo' a Díez? (f.41v)

Evaristo Querol (tenda); a finals del 54 es fan robatoris en l'estanc i en diverses cases com la tenda d'Evaristo Querol i la casa de Fernando Aguilar "los robos se perpetraron por medio de barreños"; a la tenda roben "judias, creo una talega, y los cuartos que había en el cajón de la tienda" (f.36)

Rambla y Carceller, família liberal (f.1)

'el Ratat'; quan el guàrdia civil Meseguer investiga a Bordás sobre els seus viatges, aquest li diu "y embusteros los que a ti te inspiran", que "eran 'el Ratat', Melchor Rambla y Valeriano Rambla con quienes paseaba diariamente en los huertos, hartándose de hortalizas" (f.40)

Valeriano Rambla, 'sargento' i de la 'Milicia Nacional forzosa' de Forcall; entra de segon alcalde en 1848, amb Joaquín Guarch; li dona dos pans a un carlista indultat, Joaquín Martí y Amela, abans que se l'endugueren les tropes i desapareguera; sabia que Bordás es cartejava amb altres carlistes de València, Catalunya i Aragó "y, como enemigos, se encendían de coraje y más cuando se les hacía algún pedido"; l'alcalde i el segon no li volen donar passaport per a viatjar a Bordás a Catalunya i ell se'n busca un de fals; Bordás diu que li va anar bé que hi haguera carlistes perquè "los recibos de los pedidos los hacía estender por completo y él entregaba tan solo dos terceras partes o la mitad del pedido, sí dábase una vida de Canónigo"; quan el guàrdia civil Meseguer investiga a Bordás sobre els seus viatges, aquest li diu "y embusteros los que a ti te inspiran", que "eran 'el Ratat', Melchor Rambla y Valeriano Rambla con quienes paseaba diariamente en los huertos, hartándose de hortalizas" (f.1v,26v,27bis,33v,35v,40)

Melchor Rambla; quan el guàrdia civil Meseguer investiga a Bordás sobre els seus viatges, aquest li diu "y embusteros los que a ti te inspiran", que "eran 'el Ratat', Melchor Rambla y Valeriano Rambla con quienes paseaba diariamente en los huertos, hartándose de hortalizas" (f.40)

Sabater, metge de Forcall: "D. Antonio Serra, que venia destinado al E. M. de Aragón, quedó enfermo. De la masía de Ripollés de Chiva me lo traje a casa en donde lo visitaba el Médico Sabater" (f.31v)

Miguel Sabater, de la Torre de Dionisio, porta unes cartes per als brigadiers Cabañero i Campuzano que ha d'entregar a l'alcalde d'Ortells (f.32v)

José Salvador Alcober, que estudiava medicina en Saragossa, es casa amb Teresa Palos y Guarch, filla de Domingo Palos i germana de Francisco; el seu sogre el volia col·locar a Forcall; sembla que es posen a viure a Ortells ("el yerno y la hija de Ortells") (f.23,23v,24,25,25v)

Roque (Serrano?); quan la 'ortegada', Bordás va al Mas de les Mates, que es on se suposa que ha d'arribar Ortega, el príncep i el rei però el dia abans Ortega és detingut a Calanda; Bordás es cansa d'esperar amb alguns amics amb qui va (Roque y Manuel Serrano i altres) (f.42)

Manuel Serrano; quan la 'ortegada', Bordás va al Mas de les Mates, que es on se suposa que ha d'arribar Ortega, el príncep i el rei però el dia abans Ortega és detingut a Calanda; Bordás es cansa d'esperar amb alguns amics amb qui va (Roque y Manuel Serrano i altres): "dejé a Roque y Manuel Serrano con otros amigos la targeta de consigna para su reconocimiento en el caso de presentarse algún personaje, y con el encargo de que los condujesen a Todolella" (a vore a Díez i Quintanilla) (f.42)

Joaquín Sorribes, secretari de l'ajuntament; quan la revolució del 68, l'anomenen secretari "cesando Ejarque y llevándose Sorribes un solemne chasco, pues creía haber entrado él en este cargo, mayormente cuando era Secretario de paz"; en les eleccions d'un any més tard, fan fora a Zapater "reponiendo al Ejarque y despreciando a Sorribes, que lo solicitaba" i és que "Daniel Ejarque era más liberal que Sorribes y era obra de los Palos"; Mestre i Bordás li envien una carta a Palos demanant-li "tuviese depositados en la casa de su establecimiento del pueblo cuantas armas de fuego y cananas estuviesen en su poder" i aquest convoca una reunió "rabiando de coraje pasó al pueblo; enseguida reunió en torno suyo Tomás y Joaquín Carceller, Sorribes, Daniel Ejarque y otros de su talla" i es queixa de l'ofici rebut de "Pepe de Nasio, ¡Ladrón!" (f.11,49,51,52)

José Troncho, viatja amb Bordás al Cabanyal, quan visita a Ramon de Gaeta (f.48v)

els Viñals, junt amb els Palos y Guarch, Carbó, Molinos i altres, són contraris a Bordás, que veuen com el segon 'Groc'. (f.26)

Joaquín Viñals y Aguilar, cunyat del secretari Buch; li depositen una finca embargada al 'Groc' a la partida Ombria (f.6)

els Viñals y Carbó, família liberal (f.1)

José Viñals y Carbó, cosí germà de Pascual Carbó, amenaçat de ser afusellat pel 'Groc'; un grup trama contra 'el Groc' (Domingo i Francisco Palos, el capellà Viñals i son germà, Molinos, Carbó i el de Las Parras, Torres) (f.7v,12v)

Mossén Manuel Viñals y Carbó; confident de Villalonga; un grup trama contra 'el Groc' (Domingo i Francisco Palos, el capellà Viñals i son germà, Molinos, Carbó i el de Las Parras, Torres); cosí germà de Pascual Carbó; va amb Vicente Molinos i altres, armats, a matar al 'Groc'; com els altres dos, també es volia justificar ("lo envié a hacer puñetas") (f.11,12v,14,15v,22v,30v)

Joaquín Viñals y Carbó; germà del mossén i cosí de Pascual Carbó, membre de la "patolea libertina", segons Bordás (f.30v)

Daniel Zapater; nou secretari de l'ajuntament; es reuneixen en casa de Joaquín Polo, a més d'ell, Vicente Molinos, Pascual Carbó i Víctor Bordás (tal vegada el menys liberal de tots), i com a secretari, per rellevar a José Bordás, que acabava de prendre possessió, Daniel Zapater "primo de Molinos, que vivía en Tortosa"; en les eleccions d'un any més tard, el fan fora "reponiendo al Ejarque y despreciando a Sorribes, que lo solicitaba" (f.45v,51)

Devesa de Forcall ('finca de propios'): 'el Groc' amaga les armes (24) i materials que pren als cristins al camí de Sorita (f.3,4v,10)

casa Osset (o casa de Osset): Borso i els liberals de Morella van penjar en una de les reixes d'esta casa, més de dos hores, a Ignacio Bordás; en ella es refugien les tropes liberals (el destacament) quan l'alçament general; tallen els carrers amb murs i tot acaba ple d'espilleres (f.3bis,8)

Mas de Mampel, el mas on viu Ramón Mampel, que ajuda a Domingo Guarch (Morella) a robar les armes soterrades per carlins en la Devesa; salven el cap però reben una multa (f.4v)

Ombria: partida embargada al 'Groc', on es feia "pan y viña" i algun arbre frutal, de 7 jornals; la van depositar en un cunyat de Buch, Joaquín Viñals y Aguilar; la van tornar amb totes les vinyes tallades i feta malbé (f.6)

Mas de Carbó (de Pascual Carbó?): un usual punt de reunió del 'Groc' i els seus confidents (Carbó, Torres, el Molinos, etc.); el posa Villalonga baix vigilància quan el traeixen i sap que 'el Groc' anirà al Mas de Tores de Las Parras; allà s'hi presenta Bordás per aclarir lo dels 300 duros que li demanava Pitarch (f.6v,14,29v)

camí de las Parras (a Forcall?): en una creu de fusta que hi havia en aquell camí, pròxima al Mas de Torres, 'Moñolmeca' replegava els documents que s'havia d'endur a França i deixava els que portava; per aquell camí i prop del mas de Torres va passar el darrer dia 'el Groc' amb el vallibonenc Pitarch, entre arbusts i pinars (que també li diu "pimpollada") (f.6v,15)

camí de Vallibona (segurament és una manera de parlar i serà el de Morella) "comimos en la Torre de Amela y en la masía de Barberá; ya tarde Pitarch tomó el camino de Vallibona" (f.27bis v)

camí de la Mata; allà Bordás tenia hòmens controlant-lo (f.27)

camí de Xiva; Bordás, quan el brigadier Ortega baixa de l'Anglesola i fa nit a Forcall, aprofita per anar amb Serra i interceptar vuit o deu oficis que aquest brigadier enviava a diversos pobles de la contornada per saber per on havien marxat les partides "rebels" i els noms dels veïns dels pobles que se'ls hagueren unit o que els hagueren protegit; a més dels oficis que enviava a un altre brigadier, Cabañero, per a combinar dues col·lumnes; aquella nit recorren els camins de Morella, Xiva i Sorita (f.32)

camí de Sorita; 'el Groc' ataca columna cristina i s'endú armes, cavalls i material; Bordás, quan el brigadier Ortega baixa de l'Anglesola i fa nit a Forcall, aprofita per anar amb Serra i interceptar vuit o deu oficis que aquest brigadier enviava a diversos pobles de la contornada per saber per on havien marxat les partides "rebels" i els noms dels veïns dels pobles que se'ls hagueren unit o que els hagueren protegit; a més dels oficis que enviava a un altre brigadier, Cabañero, per a combinar dues col·lumnes; aquella nit recorren els camins de Morella, Xiva i Sorita (f.3,32)

camí de Cinctorres; allà Bordás tenia hòmens controlant-lo (f.27)

camí de Morella; allà Bordás tenia hòmens controlant-lo; Bordás, quan el brigadier Ortega baixa de l'Anglesola i fa nit a Forcall, aprofita per anar amb Serra i interceptar vuit o deu oficis que aquest brigadier enviava a diversos pobles de la contornada per saber per on havien marxat les partides "rebels" i els noms dels veïns dels pobles que se'ls hagueren unit o que els hagueren protegit; a més dels oficis que enviava a un altre brigadier, Cabañero, per a combinar dues col·lumnes; aquella nit recorren els camins de Morella, Xiva i Sorita (f.27,32)

carretera de Morella (dalt, enfront de la Devesa de Forcall, diu), per allà van vore pujar al 'Groc' amb la seua capa (f.10)

carretera (la de Ortells), per allà ve el carlista de Vallibona, Pitarch, el dia després de la mort del 'Groc' i després de passar la nit en una coveta en un barranc (f.22)

Roca del Migdia: 'el Groc' li diu a la filla que no vol deixar les armes: "mira, consentiría primero el que sentándome a la orilla de la Peña del Mediodía, em pegaras un empujón y me despeñases, antes que yo aceptar tal proposición" (f.11v)

Mas de Sebastiana: allà vivia Joaquín Llop Folch, que devia diners al 'Groc' (f.13)

"Masía Grellera": la posa Villalonga baix vigilància quan el traeixen i sap que 'el Groc' anirà al Mas de Tores de Las Parras; l'ama del mas avisa al 'Groc' de la trama d'aquella traició (f.14,14v)

"Masía de Molinos": la posa Villalonga baix vigilància quan el traeixen i sap que 'el Groc' anirà al Mas de Tores de Las Parras (f.14)

el Rechinal? [Ferreginal? els Freginals és una partida al sud del poble] "Tereseta del Rechinal" (f.20)

el Sargueral (huerta): allà tenia horta Bordás (f.22v)

Torre de Amela; li entreguen un document a Manuel Amela y Sabater 'Torre Amela' sobre el pagament del rescat de l'alcalde, a Pitarch, i "todo lo cacareó; la letra del oficio también la tuvieron por mía, cuando ésta y todas las demás eran de Pitarch"; allà mengen Pitarch i Bordás just abans d'acceptar l'indult aquest primer ("comimos en la Torre de Amela y en la masía de Barberá; ya tarde Pitarch tomó el camino de Vallibona"); en aquest más es va quedar Antonio Serra mentre Bordás estava per Catalunya; els pastors reben amenaces del secretari d'Ortells: Bordás deixa en la cova del Mas de Barberá el cavall tordo de Díez: "me llevé a casa el caballo, que en la misma noche lo puse en la cueva de la masía de Miguel Barberá" (el Mas de Barberá?), que és on Bordás deixa el cavall de Díez; com que el secretari d'Ortells sabia per son cosí Milián que Bordás tenia el cavall de Díez, a l'altre dia va anar a per ell "apenas amaneció, Daniel Ejarque (secretario) con otro de Ortells (Ramón 'Mateo') salieron de dicho pueblo, armados de Mas de Barberá; allà mengen Pitarch i Bordás just abans d'acceptar l'indult aquest primer ("comimos en la Torre de Amela y en la masía de Barberá; ya tarde Pitarch tomó el camino de Vallibona"); Bordás deixa en la cova del Mas de Barberá el cavall tordo de Díez: "me llevé a casa el caballo, que en la misma noche lo puse en la cueva de la masía de Miguel Barberá" (el Mas de Barberá?), que és on Bordás deixa el cavall de Díez; com que el secretari d'Ortells sabia per son cosí Milián que Bordás tenia el cavall de Díez, a l'altre dia va anar a per ell "apenas amaneció, Daniel Ejarque (secretario) con otro de Ortells (Ramón 'Mateo') salieron de dicho pueblo, armados de furminantes y, ebrios de gozo, decía el 1º: - dentro de dos horas entraré o me veréis entrar montado con el caballo tordo"); però només va trobar palla, cosa que el va enfadar molt i va amenaçar d'afusellar als pastors del Mas de Amela i Mas de Barberá (f.27bis,27bis v,43,43v,44)

cova del Mas de Barberá; Bordás deixa en aquella cova el cavall tordo de Díez: "me llevé a casa el caballo, que en la misma noche lo puse en la cueva de la masía de Miguel Barberá" (el Mas de Barberá?), que és on Bordás deixa el cavall de Díez; com que el secretari d'Ortells sabia per son cosí Milián que Bordás tenia el cavall de Díez, a l'altre dia va anar a per ell "apenas amaneció, Daniel Ejarque (secretario) con otro de Ortells (Ramón 'Mateo') salieron de dicho pueblo, armados de furminantes y, ebrios de gozo, decía el 1º: - dentro de dos horas entraré o me veréis entrar montado con el caballo tordo"); però només va trobar palla, cosa que el va enfadar molt i va amenaçar d'afusellar als pastors del Mas de Amela i Mas de Barberá (f.43,43v)

Torre de Dionisio; Miguel Sabater de la Torre de Dionisio, porta unes cartes per als brigadiers Cabañero i Campuzano que ha d'entregar a l'alcalde d'Ortells (f.32v)

la Torreta de Forcall; a instància del notari Fenollosa de Forcall s'estaven instruint diligències contra el 'cura Díez' per conspiració i pels indicis del cavall i amo "habiendo depuesto ya el mismo que de la Torreta de Forcall había acompañado a Quintanilla hasta las inmediaciones de la Todolella" (f.41v)

ajuntament (f.2v)

torre de l'església: 21 'peseteros' es van amagar a l'església al entrar la columna carlista de Serrador y Quilez i són afuselats (f.2v)

hort de Forcall: d'on carregava un asistent del 'Groc' farratge per a un cavall que aquell va rebre d'un coronel; al cap de pocs dies i va fugir i va acudir al poble. (f.3v)

horts; quan el guàrdia civil Meseguer investiga a Bordás sobre els seus viatges, aquest li diu "y embusteros los que a ti te inspiran", que "eran 'el Ratat', Melchor Rambla y Valeriano Rambla con quienes paseaba diariamente en los huertos, hartándose de hortalizas" (f.40)

la plaça: el brigadier Borso, amb la seua columna portuguesa i 'peseteros' de Morella concentra allà tots els 'paisans' (103 en van acudir) i els van inflar a cops de vara i fuetades; la fortifiquen per protegir la cassa de Osset; descarreguen el cos del 'Groc' "como quien tira una carga de fiemo"; El 'subteniente' Marcos Meseguer, veterà de la primera guerra carlista, entra amb Pitarch a Forcall i sorprén la ronda "en los porches bajos de la Plaza"; en la plaça retenen a Joaquín Martí y Amela, carista indultat "se lo llevó la columna, y teniéndole entre filas en la plaza..." (f.3v,8,18v,27,27bis)

presó: tanquen a la dona del 'Groc', Josefa Ferrer Guarch i la filla Manuela; també a la presó de Morella (f.4v)

convent: quan el capità general Villalonga amenaça a la filla del 'Groc' en que matarà a son pare li diu "tu padre muere sin remedio; por el convento le traerán muerto, cargado en un burro con una espuerta" (f.12v)

furminantes y, ebrios de gozo, decía el 1º: - dentro de dos horas entraré o me veréis entrar montado con el caballo tordo"); però només va trobar palla, cosa que el va enfadar molt i va amenaçar d'afusellar als pastors del Mas de Amela i Mas de Barberá (f.27bis,27bis v,34,44)

ruscos d'abelles ("colmenas"): o almenys és l'excusa que li posa Pascual Carbó al 'Groc' quan el troba al mas de Torres (Las Parras), quan el van a matar ("contestole que iba a ver las colmenas") (f.16)

aguardenteria: "a las mugeres del alcalde, Joaquín Guarch, les oí en persona que dijeron en una aguardentería: Hoy nadie debemos trabajar y todos debemos vestir de fiesta: se ha indultado Pitarch. Entonces reparé que la misma muger del Guarch, que era la que acababa de hablar, iba de fiesta como había dicho y se llevó una botella de aguardiente." (f.26v,27,28)

ferreria: quan Pitarch s'indulta, a Forcall fan festa ("más tarde vi la demas famiia y otras de la chusma liberal, y todos usaban el vestido de fiesta. El herrero no encendió la fragua") (f.28)

estanc; a finals del 54 es fan robatoris en l'estanc i en diverses cases com la d'Evaristo Querol i la tenda de Fernando Aguilar "los robos se perpetraron por medio de barreños" (f.36)

tenda (d'Evaristo Querol); a finals del 54 es fan robatoris en l'estanc i en diverses cases com la tenda d'Evaristo Querol i la casa de Fernando Aguilar "los robos se perpetraron por medio de barreños", roben "judias, creo una talega, y los cuartos que había en el cajón de la tienda" (f.36)

fábrica; Francisco Palos, "que era alcalde, Juez y Gobernador", tenia una fábrica (no diu de qué); Mestre i Bordás li envien una carta a Palos demanant-li "tuviese depositados en la casa de su establecimiento del pueblo cuantas armas de fuego y cananas estuviesen en su poder" (f.36,52)

'Milicia Nacional forzosa' (Palos, Francisco Palos, Pedro Palos, Guarch, Buch, Valeriano Rambla, Manuel Carceller, etc.) (f.1v)

'milicia de voluntarios realistas' (Tomás Peñarroya, Ignacio Bordás, etc.) (f.2v,3)

'destacament de tropes" (dels liberals), amb voluntaris 'peseteros' (mal llamados 'nacionales') que prenen armes; quan l'alçament general se retiren els dels pobles menuts però se reforcen els grans com Forcall o Cinctorres; els de Forcall es refugien en la casa de Osset, tallant els carrers amb murs i fan moltes espilleres (f.4,8)

'Guardia Civil'; sospiten de Bordás en un robatori que hi va haver a finals del 54 en l'estanc, una tenda i una altra casa; el mateix Bordás, més endavant, diu que tenia previst sorprendre'ls, i diu quants guàrdies en formaven part: "cuyo puesto se componía de once individuos con un sargento y el cabo Meseguer" (f.37v,39v)

'Junta revolucionaria' (quan la revolució del 68), per ordre de la província: s'elegeixen per les seues idees liberals (Francisco Palos i el farmacèutic Obón) que són qui nombren a l'ajuntament; ho fan però als pocs dies l'han de refer "y que se procediese al nombramiento de otro, cuyos individuos fuesen de ideas absolutamente liberales" (f.48v,49)

- 'cavall roget' del 'Groc' ("caballo royico"), el 'somatén' li'n pren dos. (f.10v)

- porten el cadàver del 'Groc' com a trofeu, després de dur-lo també a Las Parras (f.18)

- entra Pitarch en Forcall (f.26v)

- Gamundí i Montañés, caps carlistes, apareixen pel territori amb uns quants cavalls, procedents de Vistabella, i passen per les afores de Forcall (f.30v)

- Buena (que potser ve amb Gamundí i Montañés), mata "de un trabucazo" al masover suposat delator de 'la Cova' i 'el Serrador' (f.30v)

- Una escolta de Cabrera passa per Forcall; els ataca la tropa en Ortells. Fan nit en Forcall (f.31v)

- tornen a eixir els 'somatens', ara per a capturar a Serra i altres carlistes desperdigolats ("los somatenes no tenían la malicia que el 44, pues ni paisanos, ni soldados, ni carabineros salían del camino") (f.35)

- ix el somatén "en busca del caballo y del que en él iba montado" (és a dir, Díez, que estava a Sant Cristòfal) (f.41v)

- Bordás, el 12 d'agost de 1869, seguint ordres, fa un 'moviment' en Ares i li segueixen sis o set persones, se li'n sumen cinc de Cinctorres i, ara, una dotzena més: "de Forcall, el 13 por la tarde, cuando etramos, once o trece, incluso mi hijo, y eso que a éste y otros de los que salieron les advertí que esperasen unos días hasta que yo les avisase" (f.52)

LA IGLESUELA DEL CID

La Cabrilla: mor un brigadier liberal (per altres fonts sabem que és Muriel) en un fort enfrontament (f.8v)

- Una escolta de Cabrera passa per Forcall; els ataca la tropa en Ortells. Fan nit en Forcall i el brigadier (Ortega) amb dos capitans van camí de Linares però els sorprenen passada La Iglesuela ("habiendo dejado el guía que les condujo hasta la Iglesuela del Cid, fueron sorprendidos") i els fan presoners. Un forcallà, el caporal Víctor Mampel Amela, li encerta un tret en la cuixa i el tira del cavall. A Mosquerola és afusellat. (f.31v)

- el brigadier Campuzano, que Bordás creu recordar que va ser ell qui va afusellar al Brigadier Ortega, baixa de La Iglesuela a Forcall i fa nit allà; Serra i Bordás aprofiten per interceptar els correus (f.32)

LA MATA

Mossén Miguel Armengot (q.e.p.d.), "sugeto de gran carácter y que le trataba y me trataba como amigo"; Díez se sent traït per Bordàs i  ja no vol saber res més d'ell, sembla que li fa creu i ratlla, o com diu al manuscrit "la Cruz del puente" i cita a Armengot quan afegeix: "antes de la Cruz, la de mossén Miguel Armengot sobre el casamiento de la Chata, que ya tuvimos graves diferencias" (f.28v,47v)

? 'la Chata' (de la Mata o Forcall?); la cita quan diu que Díez se sent traït per Bordàs i  ja no vol saber res més d'ell, sembla que li fa creu i ratlla, o com diu al manuscrit "la Cruz del puente" i afegeix: "antes de la Cruz, la de mossén Miguel Armengot sobre el casamiento de la Chata, que ya tuvimos graves diferencias" (f.28v,47v)

Mas de Ripollés / Mas de Arabogues ; finalment el detenen per uns 'pedidos' que fan uns hòmens armats en un mas entre que no acaba de quedar clar quin és ("era la masía de Ripollés o Arabogues de Todolella y La Mata"), però al final sembla ser que és una confusió amb el cognom Borrás (f.37v)

- gent de la Mata es queixa del caporal de la Guàrdia Civil, i el tal Meseguer és traslladat; Bordás, quan és cridat a Morella, es queixa al brigadier Carbó, i donat que també hi ha queixes de veïns de la Mata, "se tuvo por resultado el traslado del tal pillo y estafador a Chilches" (f.40v)

LA SÉNIA

Juan Marcoval, cap carlista [senienc segons Rovira Climent], cosí de la mare de José Bordás Marcoval (de Forcall), mor a Rossell delatat per un pastor (f.1v,2)

- presència de la brigada de Forcadell (f.3)

LA TODOLELLA

José Peñarroya, capellà de Todolella, perseguit per les tropes cristines i 'peseteros' de Morella es fa confesor de Cabrera (f.2v)

José Eixarch (distint al de Forcall?), masover de Sarañana, sogre del Torres, sembla que va ser ell qui va portar una carta a Carbó en la que Pitarch li deia que els 300 duros del rescat de l'alcalde Guarch li'ls havien de donar a Bordás; al seu mas es dirigeix Bordás per aclarir lo de la carta i el rescat "me dirigí a la masía de Eixarch y, hallados en ella el marido y mujer, me dijo el primero que él había llevado el oficio"; en una de les visites a la presó de Morella on està el 'cura Díez', aquest li demana a Bordás "la busca de 200 fusiles que habían conducido a este país Vicente Molinos y José Eixarch [no queda clar si és el masover de Saranyana o el de que va ser alcalde de Forcall, si és que són diferents] para hacer un movimiento republicano; las armas no se hallaron por más que se buscaron en todos los rincones" (f.28b,29,50v)

'cura Díez' [per altres fonts sabem que el seu nom era Antoni Díez Oriol, nascut a Flix i capellà de la Todolella i que tenia una cicatriu en la cara per una ganivetada] 'jefe de distrito'; Serra està a Tortosa en 1855, i Bordás li escriu per posar-se al dia i a disposició "éste dispuso me entendiera con el cura Diez, como se me manifestó por D. Santiago Obón, por encargo de éste"; Bordás continua a les seues ordres "trabajando con toda asiduidad para el nuevo levantamiento que se intentaba", i els seus fills menuts feien de correus entre els dos; quan la 'ortegada', Bordás, la dona i els fills veníen de Morella i a la porta de casa li estan esperant: "cuando llegué a Forcall, que serían sobre las cuatro de la tarde, ya me esperaba en la puerta de casa la ermitaña de San Cristóbal, con encargo del Cura Díez que subiese enseguida; así lo hice"; "el Cura tenía el caballo tordo" (quants problemes donarà aquest cavall!); li manen a Bordás d'anar al Mas de las Matas on havia d'acudir el príncep, el rei i Ortega; a instància del notari Fenollosa de Forcall s'estaven instruint diligències contra el 'cura Díez' per conspiració i pels indicis del cavall i amo "habiendo depuesto ya el mismo que de la Torreta de Forcall había acompañado a Quintanilla hasta las inmediaciones de la Todolella"; Bordás torna a pujar a avisar-lo "aquella noche subí segunda vez a Todolella y advertí al Cura de lo que había adquirido"; el cavall se l'endú Bordás a una cova del mas de Barberá però Díez vol que el matara ("el Cura había resuelto el que matase el caballo"); el cavall li'l donen a un tractant d'Alloza que se l'endú discretament; Díez acaba sent detingut en la Todolella pel jutjat; el tanquen a Morella però l'acaben soltant; continua en contacte amb Bordás i també amb Quintanilla, que està en Portugal; els Cardona sembla que li diuen alguna cosa a Díez per haver ensenyat la carta: "al Cura Díez se le amostachó ya por los Cardonas o algún otro por haber enseñado la carta a los Martins y comunicándoles lo que no debía, y entonces quiso tomar el descarte conmigo"; a parti d'ahí, Díez ja no vol saber res més de Bordàs, sembla que li fa creu i ratlla, o com diu al manuscrit "la Cruz del puente" o, més avant -f.47v-, "antes de la Cruz, la de mossén Miguel Armengot sobre el casamiento de la Chata, que ya tuvimos graves diferencias"; després d'entrar de secretari a Ares, Bordás el visita a la presó de Morella per comentar les instruccions que els arriben de Bayona; surt sota fiança pero sabent que el tornaran a engargolar, escapa a França (f.38v,40v,41,41v,42v,43,44,45,46v,47v,50v)

Dolores Díez, germana del 'cura Díez' "me envió recado de que subiera a Todolella; me dijo que su hermano le había encargado subiese al día siguiente a Morella, como lo ejecuté; estuve en casa la tia Pepa de Benditos y me dijo que estaba incomunicado; de allí pasé a casa de Mossén Manuel Savador [sic, Salvador?]" (f.44,44v)

? ermitaña de Sant Cristòfol [podria tractar-se de Dolores Díez?]; quan la 'ortegada', Bordás, la dona i els fills veníen de Morella i a la porta de casa li està esperant la que cuida de l'ermita: "cuando llegué a Forcall, que serían sobre las cuatro de la tarde, ya me esperaba en la puerta de casa la ermitaña de San Cristóbal, con encargo del Cura Díez que subiese enseguida; así lo hice" (f.41)

Saranyana: "el portador del oficio debía serlo José Eixarch, masovero de Sarañana, suegro del Torres" (f.27b)

Mas de Ripollés / Mas de Arabogues ; finalment el detenen per uns 'pedidos' que fan uns hòmens armats en un mas entre que no acaba de quedar clar quin és ("era la masía de Ripollés o Arabogues de Todolella y La Mata"), però al final sembla ser que és una confusió amb el cognom Borrás (f.37v)

masico de Melchor: allà es va amagar 'el Groc'  la vespra del seu assassinat i l'amo del mas li va dir que no es fiara ni dels amics (f.14v)

ermita de Sant Cristòfol; quan la 'ortegada', Bordás, la dona i els fills veníen de Morella i a la porta de casa li està esperant la que cuida de l'ermita: "cuando llegué a Forcall, que serían sobre las cuatro de la tarde, ya me esperaba en la puerta de casa la ermitaña de San Cristóbal, con encargo del Cura Díez que subiese enseguida; así lo hice" (f.41)

'destacament de tropes' (dels liberals): els pobles menuts com Todolella o Villores, els retiren quan l'alçament genera (f.8)

- en alguns pobles, els 'paisans' eren més cruels contra els carlins que buscaven refugi entre els seus que els propis soldats de l'exèrcit (especialment Cinctorres, Morella o Todolella) (f.9v)

- a instància del notari Fenollosa de Forcall s'estaven instruint diligències contra el 'cura Díez' per conspiració i pels indicis del cavall i amo "habiendo depuesto ya el mismo que de la Torreta de Forcall había acompañado a Quintanilla hasta las inmediaciones de la Todolella"; Bordás, que habia arribat a la seua casa, a Forcall, després de pujar a Sant Cristòfol a vore a Díez i Quintanilla, ha de tornar a avisar-los: "aquella noche subí segunda vez a Todolella y advertí al Cura de lo que había adquerido" (f.41v)

- quan la 'ortegada', mentre Bordás anava al Mas de les Mates a vore si es reunia Ortega amb el rei i el príncep, "Quintanilla fue a Benasal con el hijo de Pedro Planas y regresó a Todolella después de haber conferenciado con el Cura Milián; éste vino también en días inmediatos" (f.42)

LAS CUEVAS DE CAÑART (li diu de Castellote)

'destacament de tropes" (dels liberals); 'el Groc' desarma els destacaments de Pena-roja, las Parras, las Cuevas i Xiva. (f.7)

LAS PARRAS DE CASTELLOTE

Juan Ayora 'de la Valenciana', junt amb altres de Las Parras, van al mas de Torres a esperar al 'Groc' per poder-lo capturar a traició; Pitarch exigeix a Pascual Carbó, Joaquín Torres i Juan Ayora 300 duros, que havien de pagar en tres dies; Torres i Ayora volen pagar però Carbó no vol "que él la daría y dará con la boca de un trabuco" (f.14v,27,29v)

Juan Ayora (un altre, cosí de l'anterior); quan els oficials carlins Gamundí i Montañés passen per Las Parras, quan passen per davant de sa casa, deixen un comentari per deixar caure que saben el nom dels assassins del 'Groc', perquè Gamundí li diu al seu company: "ahí está el pájaro", i és que allà sembla que es solien reunir (f.31v)

Joaquín Torres, masover de confiança del 'Groc'; després confident de Villalonga; un grup trama contra 'el Groc' (Domingo i Francisco Palos, el capellà Viñals i son germà, Molinos, Carbó i el de Las Parras, Torres); cunyat de Pascual Carbó; és ell qui mata al groc "poniéndole el cañón en la boca, se la disparó, aplastándole la cabeza y saltándole el seso"; marxa a València a cobrar la recompensa per matar al 'Groc' ("Carbó y Torres y otro marcharon a Valencia enseguida a cobrar los 6.000 reales ofrecidos por Villalonga"); Pitarch exigeix a Pascual Carbó, Joaquín Torres i Juan Ayora 300 duros, que havien de pagar en tres dies; gendre de José Eixarch, masover de Saranyana; Torres i Ayora volen pagar però Carbó no vol "que él la daría y dará con la boca de un trabuco"; just abans de ser assassinats, Meseguer de Canet i Moya de Morella, havíen intentat sorprendre a Torres i Carbó, els assassins del 'Groc', i prender a "un tal Piquer de Canet" (f.6v,11,13,14,14v,15v,17,17v,19,27,28v,29v,36)

Mas de Torres: diu que allà els carlistes cosien vestits; 'el Groc' tenia diners amagats 700 duros; àllà és el lloc on els qui el traicionen el volen matar; diu coses interessants: "sobre el pedrizo [pedrís] de la entrada había un gran manojo de tedas [tees] encendidas que alumbraban suficientemente" (f.6v,13,14,14v,15v,16v,21v)

el bancal de la fuente (al mas de Torres); on s'amaga, ferit 'el Groc' (f.17)

una coveta? quan Pitarch veu morir al 'Groc' al mas de Torres, s'escapa i passa la nit amagat en un barranc, dins d'un forat en una roca ("en la hondura de un barranco y hujero de peña que él y el difunto D. Tomás Peñarroya dejaron acordes señalada para acudir en caso de que tuvieran corrida"); deu d'estar entre Las Parras i Ortells perquè a l'altre dia fa via cap aquest poble (f.21v)

creu de fusta que està al camí de las Parras, pròxima al Mas de Torres: allà un tal 'Moñolmeca' replegava els documents que s'havia d'endur a França i deixava els que portava (f.6v)

'destacament de tropes" (dels liberals), amb voluntaris 'peseteros' (mal llamados 'nacionales') que prenen armes (f.4,7)

- porten el cadàver del 'Groc' com a trofeu, abans de dur-lo a Forcall (f.18)

LINARES DE MORA

- Una escolta de Cabrera passa per Forcall; els ataca la tropa en Ortells. Fan nit en Forcall i el brigadier (Ortega) amb dos capitans van camí de Linares però els sorprenen passada La Iglesuela del Cid i els fan presoners. Un forcallà, el caporal Víctor Mampel Amela, li encerta un tret en la cuixa i el tira del cavall. A Mosquerola és afusellat. (f.31v)

MAS DE LAS MATAS

- quan la 'ortegada', havien d'acudir allà el príncep, el rei i Ortega; el 'cura' Díez i Quintanilla, en l'ermita de Sant Cristòfol de la Todolella li diuen a Bordás que hi hauria d'anar i va, però el dia abans ja havien detingut a Ortega en Calanda (f.41v)

MIRAMBEL

José María Ochano, coronel i vocal de la junta directiva de Mirambel (f.3)

MORELLA

Blanes, jutge de Morella quan el 'cura Díez' va a declarar (f.42v)

Carbó, brigadier; la guàrdia civil li fa un registre a BordásMeseguer, li destrossa part de les coses i se n'endú d'altres que les envia a Morella ("los documentos en que constaban todas las operaciones de mi difunto suegro, las aprovaciones y Reales despachos del Rey D. Carlos V, eran documentos que tenía en un almario [sic] con los demás papeles que miaja ocultos los tenía, porque en nada podían perjudicarme, lo mismo que una charrera y capona canalón de plata que tenía de la entrada a Chiva por mi suegro y la boina de Serra; la boina la hizo trozos el cabo Meseguer, las charreteras y documentos se los llevó y presentó al Brigadier Carbó") (f.40)

? Carruana, brigadier [segurament es tracta del brigadier Antonio Caruana Martín, que aquell any 1855 era governador militar de Morella]: "no me detendré en esplicar los viages que hize a Tortosa, comunicaciones o correspondencia que tenía con García de Verge, cuando el gaitero de Villores se proponía asesinarle y lo cual ofreció al Brigadier Carruana, ni los demás pasos dados a la salida al campo de aquel; el negocio fracasó y nada más"

mossén Esteve, es reuneix Bordás amb tres mossens, a casa de la tia Pepa de Benditos per tractar de fer unes gestions per al 'cura Díez' que està pres, però no pareix que li facen massa cas:"volví a casa dicha Pepa, en la que estaban reunidos Mossén Guarch, Mossén Estebe, Mossén Pasa ? [sic, podria ser, p.ex. Espasa?] y otros que no recuerdo; les dije el encargo que traía y lo que debían comunicar al Cura" (f.44v)

Domingo Guarch Ballesteros, masover i veí de Morella, fill de l'alcalde Guarch de Forcall, cosí de la dona del 'Groc'; propietari d'una finca que llinda en la Devesa de Forcall, roba armes soterrades allà pel 'Groc' ajudat del seu cunyat Ramón Mampel (Forcall); salven el cap però reben una multa (f.4v)

mossén Guarch, es reuneix Bordás amb tres mossens, a casa de la tia Pepa de Benditos per tractar de fer unes gestions per al 'cura Díez' que està pres, però no pareix que li facen massa cas:"volví a casa dicha Pepa, en la que estaban reunidos Mossén Guarch, Mossén Estebe, Mossén Pasa ? [sic, podria ser, p.ex. Espasa?] y otros que no recuerdo; les dije el encargo que traía y lo que debían comunicar al Cura" (f.44v)

Javier Martí; Javier i Vicente, estan presents quan es presenta Díez al jutge de Morella "que (Díez) había hablardo con los Martins, Javier y Vicente, a quienes había enseñado cierta carta de D. Juan Cardona o de sus hermanos"; detenen a Díez i el tanquen a la presó; la criada de mossén Salvador li diu a Bordás que "le está muy bien; si él no se hubiera fiado y descansado con Javier Martí y Vicente Martí ni enseñándoles la carta que les enseñó, no le pasaría esto", i Salvador afegeix, quan arriba "el Cura se ha fiado de esos dos tunos"; els Cardona sembla que li diuen alguna cosa a Díez per haver ensenyat la carta: "al Cura Díez se le amostachó ya por los Cardonas o algún otro por haber enseñado la carta a los Martins y comunicándoles lo que no debía, y entonces quiso tomar el descarte conmigo" (f.42v,44v,46v,47)

Vicente Martí; Javier i Vicente, estan presents quan es presenta Díez al jutge de Morella "a los Martins les esplicó el Cura todo lo que había refente a la conspiración"; detenen a Díez i el tanquen a la presó; la criada de mossén Salvador li diu a Bordás que "le está muy bien; si él no se hubiera fiado y descansado con Javier Martí y Vicente Martí ni enseñándoles la carta que les enseñó, no le pasaría esto", i Salvador afegeix, quan arriba "el Cura se ha fiado de esos dos tunos"; els Cardona sembla que li diuen alguna cosa a Díez per haver ensenyat la carta: "al Cura Díez se le amostachó ya por los Cardonas o algún otro por haber enseñado la carta a los Martins y comunicándoles lo que no debía, y entonces quiso tomar el descarte conmigo" (f.42v,44v,46v,47)

Manuel Mestre, amic del pare de José Bordás Marcoval (de Forcall); Antonio Serra, que estava curant-se en casa de Bordás, estava en contacte amb D. Manuel Mestre, Llorach, Gaeta i altres capitostos carlins però ningú sabia on estava per raons que "únicamente eran conocidas del tío y del abuelo: éstos eran el Rey y Cabrera"; Bordás i Mestre volien alçar-se en armes però Antonio Serra ho volia consultar abans amb Cabrera; nombra a Bordás secretari provisional: "Mestre que, como dicho va, era interinamente el encargado del movimiento, me nombró su Secretario también provisional"; Bordás, en agost e 1869 va captant gent per al movimen carlista: des d'Ares va a Cinctorres, a Forcall, torna a Cinctorres i puja a Portell, mengen al poble i Vallés els convoca en aquell mas ("allí -a Portell- vino aviso de Vallés y se le enviaron cuatro o cinco números para que acudiese a la masía dels Pilás, donde nos reunimos por la noche; sin parar [a dormir?], pasamos al mas de Clara"); com el forn es veu que no podia donar prou pa, van demanar pa a altres masos; quan ho va saber Bordás els va dir a Vallés i Mestre "que el pan nos había de costar caro, y más sabiendo el sujeto que habían enviado con este encargo, el pan vendrá tarde y, tan tarde, que primero veremos la tropa de Morella"; quatre dies després de la revolta, i després de passar per Castellfort, Cinctorres, Forcall i Portell, ara, passen el coll i marxen alguns dels capitostos: "al amanecer del 16, por el Coll de Ares a la Vall, nos separamos de Vallés; al caer de la tarde, ya marchó Polo; al anochecer, Mestre y Guimerans" (f.1,2,32,33,52,52 bis,53)

Ramón Moya, quan Antonio Serra s'indulta ja només queda ell i Marcos Meseguer, de Canet; Bordás els continua ajudant; ell i Meseguer moren, a traició, en la Segarra, quan anaven a indultar-se; abans, havíen intentat sorprendre a Torres i Carbó, els assassins del 'Groc', i prender a "un tal Piquer de Canet" (f.35,35v)

mossén Pasa ?[sic, podria ser, p.ex. Espasa?], es reuneix Bordás amb tres mossens, a casa de la tia Pepa de Benditos per tractar de fer unes gestions per al 'cura Díez' que està pres, però no pareix que li facen massa cas:"volví a casa dicha Pepa, en la que estaban reunidos Mossén Guarch, Mossén Estebe, Mossén Pasa ? [sic] y otros que no recuerdo; les dije el encargo que traía y lo que debían comunicar al Cura" (f.44v)

mossén Manuel Salvador [uns 10 anys abans, 1844, sabem que un tal Manuel Salvador 'Charelo', antic capitost carlista, torna de França i s'amaga en el terme de Benlloch, on és detingut]; Dolores, la germana del 'cura Díez' "me envió recado de que subiera a Todolella; me dijo que su hermano le había encargado subiese al día siguiente a Morella, como lo ejecuté; estuve en casa la tia Pepa de Benditos y me dijo que estaba incomunicado; de allí pasé a casa de Mossén Manuel Salvador"; la seua criada li diu que "le está muy bien; si él no se hubiera fiado y descansado con Javier Martí y Vicente Martí ni enseñándoles la carta que les enseñó, no le pasaría esto", i Salvador afegeix, quan arriba "el Cura se ha fiado de esos dos tunos" (f.44v)

? Sorribes 'el Cojo'; Javier Martí, de Morella, li explica a ell (que no queda clar si és de Morella o de Forcall) detalls sobre el dia que el 'cura Díez' va a declarar davant del jutge Blanes, de Morella; Sorribes li ho explica a Bordás ("Martí -Javier- le contó a Sorribes -Cojo- y éste me lo contó a mí") (f.42v)

Pepa 'de Benditos' [devia viure a la costereta dels Benditos], tia de Bordás?; Dolores, la germana del 'cura Díez' "me envió recado de que subiera a Todolella; me dijo que su hermano le había encargado subiese al día siguiente a Morella, como lo ejecuté; estuve en casa la tia Pepa de Benditos y me dijo que estaba incomunicado; de allí pasé a casa de Mossén Manuel Salvador"; "volví a casa dicha Pepa, en la que estaban reunidos Mossén Guarch, Mossén Estebe, Mossén Pasa ? [sic, podria ser, p.ex. Espasa?] y otros que no recuerdo; les dije el encargo que traía y lo que debían comunicar al Cura" però no pareix que li facen massa cas (f.44,44v)

? Barón de Herbés [sabem que Rafael Ram de Viu 'Barón de Herbés', va nàixer a Alcañiz; va ser governador militar de Morella i va ser qui va proclamar Carles V en aquesta ciutat, com a rei legítim d'Espanya; poc després el van capturar a Manzanera i va ser afusellat (Rovira Climent)] (f.1)

? Alcocer [D. F. Alcocer era governador militar e Morella, i segons Rovira Climent (p.88), "era un cabró"], 'autoritat': autoritza a Palos a armar en Forcall la 'Milicia Nacional forzosa' (f.1v)

Barranc de Vallivana; lloc on havien de baixar el rescat de l'alcalde segrestat per Pitarch ("300 duros... al que debía entregarlos se le previno que debía llevar un mulo con una espuerta y una esquila y bajar por el barranco de Vallibana") (f.27v)

? mas de Domingo Guarch. Allà els Guarch i els Palos volen assassinar a traició al Groc per haver multat a Domingo Guarch i al seu cunyat Ramón Mampel pel robatori de 24 armes soterrades uns anys abans en la Devesa (de Forcall). (f.4v)

? la penya alta (situada al mas de Domingo Guarch), que és on els Guarch i els Palos volien assassinar al 'Groc' (f.5)

presó: tanquen a la dona del 'Groc', Josefa Ferrer Guarch i la filla Manuela; també a la presó de Forcall; detenen a Díez i el tanquen a la presó"; va Bordás a visitar-lo "muy cerca de mediodía se le puso en comunicación y, con el permiso del oficial de guardia, entré en el cuarto de caballeros donde estaba preso; vino la comida y la partimos entre los dos y comimos con una sola cuchara, a cucharada cada uno"; "estando preso urdimos otra empresa con los Batallones granaderos de Galicia" [??] (f.4v,44,44v,45)

? 'cañonada de la fuente': en una de Morella van trobar 8 carlins assassinats, crec, (segurament per paisans) que havien amagat allà (f.10)

bosc del mas de Segura: van trobar 3 carlins mig morts (segurament per paisans), dels que un va sobreviure (f.10)

font del Noguer: prop de Morella, baixant direcció Forcall: "a las once del día siguiente, estaba a la fuente del Nogueral, y el Cura (Díez) le vi bajar (del jutjat)" (f.42v)

Benditos [és la costereta de Benditos, un carrer de Morella, entre el portal de Forcall i els Tarascons]; és com li diuen a una morellana, la "tia Pepa de Benditos"; Dolores, la germana del 'cura Díez' "me envió (a Bordás) recado de que subiera a Todolella; me dijo que su hermano le había encargado subiese al día siguiente a Morella, como lo ejecuté; estuve en casa la tia Pepa de Benditos y me dijo que estaba incomunicado; de allí pasé a casa de Mossén Manuel Salvador" (f.44,44v)

'guardia civil'; criden a declarar a Bordás (f.40)

'jutjats'; criden a declarar al 'cura Díez' (f.42)

- sitiada per Espartero (f.3)

- el brigadier Borso (portugués) envia, des d'allà envia ofici a l'alcalde de Forcall, José Guarch (f.3v)

- afusellen a José Gil, teniente coronel de la 'Guerra de los siete años', a pocs dies d'unir-se a la partida del 'Groc' amb un altre 'individuo' (f.7)

- en alguns pobles, els 'paisans' eren més cruels contra els carlins que buscaven refugi entre els seus que els propis soldats de l'exèrcit (especialment Cinctorres, Morella o Todolella) (f.9v)

- afusellen en Morella tots els fills d'una dona, per ser carlins (f.10)

MOSQUERUELA

- Una escolta de Cabrera passa per Forcall; els ataca la tropa en Ortells. Fan nit en Forcall i el brigadier (Ortega) amb dos capitans van camí de Linares però els sorprenen passada La Iglesuela del Cid i els fan presoners. Un forcallà, el caporal Víctor Mampel Amela, li encerta un tret en la cuixa i el tira del cavall. A Mosquerola és afusellat. (f.31v)

ORTELLS

Daniel Ejarque, secretari; el 'cura Milián' li diu a Bordás que "marchaba a Ortells a fin de que su primo, Daniel Ejarque, Secretario, le valiese de un pasaporte para Quintanilla"; com que sabia per son cosí Milián que Bordás tenia el cavall de Díez, a l'altre dia va anar a per ell "apenas amaneció, Daniel Ejarque (secretario) con otro de Ortells (Ramón 'Mateo') salieron de dicho pueblo, armados de furminantes y, ebrios de gozo, decía el 1º: - dentro de dos horas entraré o me veréis entrar montado con el caballo tordo"); però només va trobar palla, cosa que el va enfadar molt i va amenaçar d'afusellar als pastors del Mas de Amela i Mas de Barberá (f.43,43v,44 i Forcall)

Ramón 'Mateo', veí d'Ortells i amic, suposem, d'Ejarque; com que el secretari sabia per son cosí Milián que Bordás tenia el cavall de Díez, a l'altre dia va anar a per ell "apenas amaneció, Daniel Ejarque (secretario) con otro de Ortells (Ramón 'Mateo') salieron de dicho pueblo, armados de furminantes y, ebrios de gozo, decía el 1º: - dentro de dos horas entraré o me veréis entrar montado con el caballo tordo") (f.43,43v)

Serrano; el secretari d'Ortells, contesta al brigada Campuzano quan demana informació sobre els carlins que "en este pueblo (diu el mateix de Palanques) no tenemos la desgracia de que algún individuo se haya marchado a las filas rebeldes y vandálicas de los latro facciosos" (f.32v)

- L'oficial carlista de Vallibona, Juan Pitarch, el dia després de ser mort el seu amic 'Groc' en Las Parras, i passar la nit en una coveta, passar per Ortells camí de Forcall. (f.21v)

- Mor Domingo Palos, l'alcalde de Forcall el mateix dia que pren possessió ("Tenía avisado a su yerno, el médico, ya la esposa para que aquella noche sin falta acudieran a Ortells, permaneciendo allí hasta su aviso") (f.25)

- Una escolta de Cabrera passa per Forcall; els ataca la tropa en Ortells. Fan nit en Forcall (f.31v)

PALANQUES

- Serrano; el secretari d'Ortells, contesta al brigada Campuzano quan demana informació sobre els carlins que "en este pueblo (sembla que portava els la secretaria dels dos pobles) no tenemos la desgracia de que algún individuo se haya marchado a las filas rebeldes y vandálicas de los latro facciosos" (f.32v)

PENA-ROJA

'destacament de tropes" (dels liberals); 'el Groc' desarma els destacaments de Pena-roja, las Parras, las Cuevas i Xiva. (f.7)

PORTELL

camino de Portell (de Cinctorres); Bordás, en agost e 1869 va captant gent per al movimen carlista: des d'Ares va a Cinctorres, a Forcall, torna a Cinctorres i puja a Portell: ("tomamos el camino de Portell, en cuyo pueblo comimos y descansamos un rato") i marxen al mas dels Pilars [per la Canà d'Ares?] i al mas de Clara [per la Roca Parda, Cinctorres]; fugen de les tropes i abans d'arribar del Mas de Clara a Cinctorres han de trancar a l'esquerra: deixen la guàrdia abandonada, reparteixen ràpid el pa i la carn i fan camí de Cinctorres però just d'allà venia la columna que havia eixit de Morella, així que s'han de desviar cap per la senda del Bovalar ("y así que nos vió romper camino de Portell, por la senda del Boalar, rompió también la tropa"), arriben al peiró del mas d'Arnal i ja l'enemic "lo teníamos a medio tiro de bala"; els fan front "desplegaron guerrilas de cuarenta hombres, la de la izquierda bajaba por la parte del mas del Regall" (f.52 bis,52 bis v,53)

camino de La Iglesuela (de Portell); quan l'enfrontament al peiró del Mas d'Arnal i Mas del Regall, Bordás rep l'ordre d'ocupar un punt allà "deplegaron guerrilas de cuarenta hombres, la de la izquierda bajaba por la parte del mas del Regall; yo, con unos cuantos números [soldats?], ocupé la pared que se halla al camino de la Iglesuela para esperarla; luego me mandan retirar y desfilamos camino de portell; la tropa tocó la carretera y se nos puso encima, la guerrilla nos cortaba por el camino de la Iglesuela; rompimos una pared y, dispersos, corrimos a coger una altura, lo cual logramos; les hicimos frente, pero, en vez de romperse el fuego, tocan la tropa llamada a la guerrilla, echó a correr a escape y, unida al centro, hicieron lo propio, camino de Portell" (f.53)

pared que se halla al camino de La Iglesuela [les Cabrelles?]; quan l'enfrontament al peiró del Mas d'Arnal i Mas del Regall, Bordás rep l'ordre d'ocupar un punt allà "deplegaron guerrilas de cuarenta hombres, la de la izquierda bajaba por la parte del mas del Regall; yo, con unos cuantos números [soldats?], ocupé la pared que se halla al camino de la Iglesuela para esperarla; luego me mandan retirar y desfilamos camino de portell; la tropa tocó la carretera y se nos puso encima, la guerrilla nos cortaba por el camino de la Iglesuela; rompimos una pared y, dispersos, corrimos a coger una altura, lo cual logramos; les hicimos frente, pero, en vez de romperse el fuego, tocan la tropa llamada a la guerrilla, echó a correr a escape y, unida al centro, hicieron lo propio, camino de Portell" (f.53)

Mas d'Arnal; més que el mas, cita el peiró que estava prop d'aquest mas (f.52 bis v)

el peiró del mas d'Arnal; ara desaparegut però que devia d'estar al trencall de camins de Cinctorres i La Cuba: els carlistes fugen dels militars i van del Mas de Clara direcció a Cinctorres però just d'allà venia la columna que havia eixit de Morella, així que s'han de desviar cap per la senda del Bovalar ("y así que nos vió romper camino de Portell, por la senda del Boalar, rompió también la tropa", arriben al peiró del mas d'Arnal i ja l'enemic "lo teníamos a medio tiro de bala"; els fan front "desplegaron guerrilas de cuarenta hombres, la de la izquierda bajaba por la parte del mas del Regall" (f.52 bis v)

Mas del Regall; els carlistes fugen dels militars, pugen del terme de Cinctorres per la senda del Bovalar i arriben al peiró del mas d'Arnal però l'enemic ja estava prop: "lo teníamos a medio tiro de bala"; els fan front "desplegaron guerrilas de cuarenta hombres, la de la izquierda bajaba por la parte del mas del Regall" (f.53)

- diu que des del Monte Pinar, cuya altura domina la mala senda que, entrando por el mas de Falcó, va a Castellfort y que éste y Portell se descubrían muy bien, púsose una guardia de 16 hombres, teníamos además varios centinelas"); també diu que mentres Bordás i companyia estaven per allà, la columna de Castellfort entrava a Portell ("A las 11 entraba en Portell la columna de Castellfort, que volvió a salir para este pueblo [Castellfort?] a la una de la tarde. Serían algo más de las tres de la tarde, aún se esperaba el pan".) (f.52 bis)

ROSELL

- pastor que delata a Marcoval (f.2)

- mort de Juan Marcoval [José Marcoval segons Manuel Salvador], cap carlista, cosí de la mare de José Bordás Marcoval (de Forcall) (f.1v,2)

- presència de la brigada de Cabrera (f.3)

SAMPER DE CALANDA (Teruel)

Joaquín Quílez: Columna carlista Serrador y Quílez (f.2v)

SANT MATEU

- El Capitán General, Juan Villalonga, arriba per combatir les partides carlistes (per altres fonts sabem que instal·la el seu 'cuartel militar' a Sant Mateu); "en algunos pueblos se puso destacamento; Villalonga estuvo de Capitán General en el Distrito" (f.8v,33v)

SORITA (li diu Zurita)

Ramón Ortí 'Miquelot': de poc l'afusellen, juntament amb Bordás, i és que Bordás i altres capitostos carlins anaven pels masos captant adeptes. Els salva l'alcalde de Sorita (f.33)

barranc de la Balma: enfrontament que força al desarmament de la Milicia Nacional (f.2)

- visita de Cabrera (f.3)

VALL-DE-ROURES

Obón[podria ser Joaquín Obón, "boticario mayor" en la primera guerra carlina]; pare de Santiago, Joaquín i Juan; sabem que tenia relació en Forcall, potser per ser també farmacèutic allà, i que amb els Palos eren "enemigos capitales... por ser buen carlista" (f.38v)

Santiago Obón; Serra està a Tortosa en 1855, i Bordás li escriu per posar-se al dia i a disposició "éste dispuso me entendiera con el cura Diez, como se me manifestó por D. Santiago Obón, por encargo de éste" (f.38v,39)

Joaquín Obón, germà de Santiago Obón, està de boticari en Vall-de-roures ("estaba de boticario en Valderrobles y era a la sazón sargento de nacionales y, por Julián N. [quan posa N sembla que és més per què no sap el nom que perquè comença per 'N'] me encargó le proporcionase mi sable, como amigo que era suyo; yo díjele al Julián que cuando fuese a Valderrobles, me avisase para enviárselo. Julián lo dijo a Santiago y éste me llamó, diciéndome que no lo enviara por ningún [sic] porque nosotros lo habíamos de emplear quizás muy pronto, enseñándome una carta que acababa de recibir de Cabrera con quien se relacionaba con intimidad", i ha de marxar d'aquell poble perquè "si no desfilaba, iba a hacerle la sepultura"; després va a Forcall "a contratar su conducta de Farmacéutico" i, com els Palos eren enemics del seu pare, "se le aumentó en 1000 reales el precio de contrata en que su madre y Santiago la desempeñaban"; "Palos era alcalde, Obón carasero [sic, que fa bona cara tant a uns com als altres] como ahora y poco importa cuando ellos no pagan; además, esta es la consideración que tuvo el pansista [sic, que defensa tant a uns com als contraris] Obón para con el Forcall, en recompensa que en este pueblo debía él y su hermano Juan la carrera de farmacéuticos y los alimentos de la demás familia; pero entró en amistad con los Palos y con Vicente Molinos más tarde y basta"; quan els Cardona li tiren en cara a Díez que haguera ensenyat la carta als Martí, acaba acusant a Bordás per haver-lo exposat i torna a citar a Obón acusant-lo de 'pansista': "diciendo que yo lo había dicho y que le había expuesto a que le fusilaran y otros mil embustes y calumnias por el estilo, que procuraba hacer ver a Obón (Joaquín) y otros pansistas como él" (f.38v,39,39v,46v i continua a Forcall)

Juan Obón, germà de Joaquín i Santiago Obón, farmacèutic com Joaquín (f.39v)

Julián, intermediari entre els Obón i Bordás (f.38v)

- els carlistes, diu Bordás, que "teníamos preparativos muy ventajosos en Castellón, Forcall y Valderrobles" (f.39v)

VALLIBONA

Juan Pitarch, oficial carlista que aguanta fins el final, com 'el Groc'; un grup d'antics companys del 'Groc' li paren un parany al mas de Torres de Las Parras, perquè allà té diners amagats, i també esperen pillar a Pitarch; és testimoni de la mort del 'Groc' al mas de Torres i passa la nit amagat en un barranc, dins d'un forat en una roca ("en la hondura de un barranco y hujero de peña que él y el difunto D. Tomás Peñarroya dejaron acordes señalada para acudir en caso de que tuvieran corrida"); aquesta cova deu d'estar entre Las Parras i Ortells perquè a l'altre dia fa via cap aquest poble i acudeix a la carretera de Forcall, on sent el volteig de campanes i confirma, per una dona que troba, de la mort del seu company; torna a aparéixer a escena amb Miguel Querol 'Pana', Griñón de Alcañiz 'el de la Lupia' i altres aragonesos; quan afusellen a 'Pana', crec que és, Griñón s'indulta i queda ell al comandament de la partida; sempre podia comptar amb José Bordás, de Forcall, diu aquest; entra en Forcall amb Meseguer i segresta a l'alcalde, Joaquín Guarch, per qui demana 300 duros dels qui van matar al 'Groc'; el conviden a indultar-se i ho fa ("Si Juan Pitarch, gefe de la partida de Montemolín se acoge a indulto con el de su mando, queda perdonado del delito de rebelión, como igualmente de las penas de presidio que tenía impuestas por causas anteriores"); s'indulta i a Forcall fan festa (f.11,14v,15v,21v,22,24,26,27,28)

Vicente Pitarch, germà de Juan Pitarch, que va a buscar-lo amb un document que l'exculpa si s'indulta (27bis v)

'destacament de tropes' (dels liberals): ix a perseguir les partides del 'Groc' i 'la Cova' (f.8v)

- en el seu terme es reuneixen les partides del 'Groc' i 'Cova'. (f.8v)

VILAFRANCA

'Buena' [podria ser Ramon Fabregat Dalmau 'Buena', natural de Vilafranca, que mor a La Segarra Alta de Vilar de Canes junt a Marc Messeguer Granyana, de Canet i Ramon Moya Querol 'Palauet', de Morella] (que potser ve amb Gamundí i Montañés), mata "de un trabucazo" al masover suposat delator de 'la Cova' i 'el Serrador' (f.30v)

José Miralles 'el Serrador': Columna carlista Serrador y Quílez; desarma les Milícies; surt al camp; mor a traició (f.2,2v,8,11,30v)

- Quan la revolta del 69, quan els carlistes estan al Mas de Clara (Cinctorres), a part de les tropes de Morella, "en Villafranca había otra columna y en Castellfort otra, procedente de aquella" (f.52 bis)

VILAR DE CANES

La Segarra, una partida on maten, a traició, a Meseguer de Canet i a Moya de Morella, quan anaven a indultar-se [per un blog sobre el Mas de la Segarra, sabem que a més d'aquests dos, estaba també el vilafranquí  Ramon Fabregat Dalmau 'Buena'] (f.35v)

VILLORES

'el Gaitero'; sembla que és un pressumpte carlista, però no ens diu el nom: "no me detendré en esplicar los viages que hize a Tortosa, comunicaciones o correspondencia que tenía con García de Verge, cuando el gaitero de Villores se proponía asesinarle y lo cual ofreció al Brigadier Carruana, ni los demás pasos dados a la salida al campo de aquel ('el Gaitero'?); el negocio fracasó y nada más" (f.38v)

'destacament de tropes' (dels liberals): els pobles menuts com Todolella o Villores, els retiren quan l'alçament general (f.8)

VISTABELLA

- Gamundí i Montañés, caps carlistes, apareixen pel territori amb uns quants cavalls, procedents de Vistabella, i passen prop de Forcall (f.30v)

XILXES

- allà és traslladat el caporal Meseguer, de la Guàrdia Civil, es de Forcall, després de ser acusat per gent de Forcall i la Mata: Bordás, quan és cridat a Morella, es queixa al brigadier Carbó, i donat que també hi ha queixes de veïns de la Mata, "se tuvo por resultado el traslado del tal pillo y estafador a Chilches" (f.40v)

XIVA (li diu Chiva de Morella)

Miguela Gascón, masovera del Riu de Xiva, a qui va Pitarch cobrar el rescat del segrest de l'alcalde de Forcall; cunyada de Rambla (f.27)

Riu de Xiva ("Miguela Gascón, masovera del Rio de Chiva")

Mas de Ripollés; "D. Antonio Serra, que venia destinado al E. M. de Aragón, quedó enfermo. De la masía de Ripollés de Chiva me lo traje a casa en donde lo visitaba el Médico Sabater" (f.31v)

'destacament de tropes" (dels liberals); 'el Groc' desarma els destacaments de Pena-roja, las Parras, las Cuevas i Xiva. (f.7)

- sobre l'entrada del 'Groc' a aquest poble parla Bordás quan la guàrdia civil li fa un registre ("los documentos en que constaban todas las operaciones de mi difunto suegro, las aprovaciones y Reales despachos del Rey D. Carlos V, eran documentos que tenía en un almario [sic] con los demás papeles que miaja ocultos los tenía, porque en nada podían perjudicarme, lo mismo que una charrera y capona canalón de plata que tenía de la entrada a Chiva por mi suegro y la boina de Serra") (f.40)

--DE FORA: Aragó--

MAELLA (Saragossa)

Gamundí, cap carlista [Pascual Gamundí, nascut a Maella (Saragossa)], apareix pel territori amb Montañés i uns quants cavalls, procedents de Vistabella, i passen prop de Forcall (f.30v,31v)

MAZALEÓN (Teruel)

Montañés [sabem que dos germans, Enrique y Pablo Montañés y Berdal, van nàixer a Mazaleón (Terol); però Enrique havia estat mort en 1839], cap carlista, apareix pel territori amb Gamundí i uns quants cavalls, procedents de Vistabella, i passen prop de Forcall (f.30v,31v)

TAUSTE (Saragossa)

Ortega[per altres fonts sabem que el seu nom sencer era Jaime Ortega y Olleta, militar i polític nascut a Tauste (Saragossa)]; quan la 'ortegada', Bordás, la dona i els fills veníen de Morella i a la porta de casa li està esperant la que cuida de l'ermita: "cuando llegué a Forcall, que serían sobre las cuatro de la tarde, ya me esperaba en la puerta de casa la ermitaña de San Cristóbal, con encargo del Cura Díez que subiese enseguida; así lo hice; Quintanilla estaba en San Cristóbal y el Cura tenía el caballo tordo"; li manen a Bordás d'anar al Mas de las Matas on havia d'acudir el príncep, el rei i Ortega; capturen a dos que anaven amb Ortega, quan la 'ortegada': "trajeron presos a D. Ramón Edo y D. Epifanio Pérez, que desembarcaron con el Rey y Ortega, etc. y fueron presos en Corachar o un pueblecillo de esos por unos tales Prades" (f.41v,45)

URREA DE GAÉN (Teruel)

Cabañero [Juan Cabañero y Esponera, general carlista en la guerra anterior i, en 1848, en l'altre bàndol, nascut en Urrea de Gaén (Teruel)], brigadier de l'exèrcit; Serra i Bordás intercepten alguns oficis que li enviava el brigadier Campuzano, que feia nit a Forcall, demanant-li de combinar dues col·lumnes (f.32,32v)

LA ESMALDA (Alto Aragón)

Moñolmeca : confident dels carlistes que anava i venia de França (f.6v)

--DE FORA: València--

EL CABANYAL (València)

Salvador Ponz, encarregat del distrite on té la casa Gaeta, amb qui queden per fer una paella "al despedirnos, me advirtió que ni creyese a nadie ni fiase de nadie hasta que él o D. Ramón me avisasen" (f.48)

? un jove, nebot de Royo, acompanya a Salvador Ponz, l'encarregat del distrite on té la casa Gaeta (f.48)

- Allà té la casa Ramón de Gaeta; Bordàs el visita a finals del 60 ("fui a Castellón por negocios particulares y visité a mi amigo D. Ramón de Gaeta; estuvimos hablando sobre el fracaso"); l'any següent el torna a visitar però aquest cop en la seua casa del Cabanyal (f.48)

mercat; allà Bordàs compra frioleras para casa [sic. frijoleras?] (f.48v)

VALÈNCIA

José Maria Concha, capità general ("ya me indicó (Díez) que yo debía ir a Valencia, con cierto encargo para el Capitán General; era José Mª Concha"), en cas de que aquell fora arrestat (f.42v)

Juan Villalonga [Juan Villalonga y Escalada, capità general de València, nascut a les Balears], capità general isabelí (f.8v i succesius)

Posada de la Muela : per algun motiu, allà sembla que s'hospedava la gent de Forcall que anava a València ho fa Bordás amb la família del 'Groc', quan la porten a València i també Carbó i Torres quan van a cobrar la recompensa per matar al mateix 'Groc'; casualment, al coll d'Ares, es troben a Bordás, que venia, precisament, de València (els de Forcall, doncs, usaven la ruta d'Ares per anar a la capital); aquella ruta, a peu, devia de durar uns cinc dies, segons ens diu quan torna la família del 'Groc' (f.19v) ("cinco o seis días les costó llegar a Forcall") (f.14,19)

--DE FORA: Catalunya--

TORTOSA

seminari, on estudia José Peñarroya (Todolella), germà de Tomás Peñarroya Peñarroya 'el Groc' (Forcall) (f2.v)

Ramón Cabrera Griñó (f.2v,3,39)

- Serra està a Tortosa en 1855, i Bordás li escriu per posar-se al dia i a disposició "éste dispuso me entendiera con el cura Diez, como se me manifestó por D. Santiago Obón, por encargo de éste" (f.38v)

- Bordás va diversos viatges a Tortosa (no me detendré en esplicar los viages que hize a Tortosa, comunicaciones o correspondencia que tenía con García de Verge, cuando el gaitero de Villores se proponía asesinarle y lo cual ofreció al Brigadier Carruana, ni los demás pasos dados a la salida al campo de aquel; el negocio fracasó y nada más") (f.38v)

José D. Arnau [José Domingo y Arnau, o Domingo Fort y Arnau, de Tortosa en algunes fonts però en altres, de Benicarló, encara que ell es considerava tortosí], brigadier: dona autorització a Marcos Meseguer, de Canet, a continuar amb la lluita (f.35)

Daniel Zapater; nou secretari de l'ajuntament de Forcall; es reuneixen en casa de Joaquín Polo, a més d'ell, Vicente Molinos, Pascual Carbó i Víctor Bordás (tal vegada el menys liberal de tots), i com a secretari, per rellevar a José Bordás, que acabava de prendre possessió, Daniel Zapater "primo de Molinos, que vivía en Tortosa" (f.45v i a Forcall)

ULLDECONA

Domingo Forcadell y Michavila [sabem que també li dien 'Pebreroyo']: brigada; per exemple, el cita a la Sénia; quan a finals del 48 s'està gestant un altre alçament, amb Antonio Serra, que estava curant-se en la casa de Bordás, a Forcall, Forcadell es queda als ports de Beseit ("Forcadell no llegó a salir de los Puertos de Beceite") (f.3,33)

MASOS DE MORA D'EBRE [segons Madoz, MASOS DE MORA és MORA LA NOVA]

Mariano Pujol, vicari del poble i "sargento 1º que había sido del Ejército Real en la Guerra de los Siete años": a sa casa es queda Bordás, amb qui ja es coneixien "por venir alojado a casa y pasar en ella las vacaciones cuando concluía los estudios" (a la casa de Bordás, a Forcall, o a la del vicari, a Mora?); va dinar allà i va estar esperant a un capitost carlí "creo era Torner" però no es va presentar i, finalment, Pujol l'envia a parlar amb un comandant del veí poble de La Figuera (f.34)

Els masos de Mora d'Ebre: Bordás va, a petició d'Antonio Mestre, a Catalunya, a visitar a Cabrera. Ens dóna pistes sobre la ruta: pels masos de Mora d'Ebre -4 ó 5 dies-, la Figuera ("hize noche en una venta llamada de Chiprés, si mal no recuerdo"), Falset, Reus i cap a casa, un poc contrariat (f.34)

'venta de Chiprés' [entre Mora d'Ebre i la Figuera]: Bordás va, a petició d'Antonio Mestre, a Catalunya, a visitar a Cabrera. Ens dóna pistes sobre la ruta: pels masos de Mora d'Ebre -4 ó 5 dies-, la Figuera ("hize noche en una venta llamada de Chiprés, si mal no recuerdo"), Falset, Reus i cap a casa, un poc contrariat; Bordás va a aquest poble recomanat per Pujol, el vicari de Mora d'Ebre, per parlar amb un comandant d'armes però com que just aquell dia hi va haver enfrontaments ("por haberse oído un nutrido fuego de fusilería por la parte de dicho pueblo"), va haver de quedar-se en aquesta venta, on va sopar i, quan va anar a dormir, tenia dos companys d'habitació que també eren d'idees carlistes; van estar parlant i volia que un dels dos l'acompanyés a la Figuera però no va voler acceptar les 4 pessetes que li donava, així que el matí següent va haver d'anar camí de Falset ("a la media hora de llegar a este pueblo, alcancé una muchachica que llevaba un oficio: era de Lafiguera, y me comentó que el día anterior, de tarde, habían cogido prisioneros las dos compañías de requetés y que el cabecilla Vaquetes habíase escapado con el caballo muy mal herido") (f.34)

[Madoz en Masos de Mora parla d'una venta en aquell camí: "Los caminos son locales; se hallan en regular estado, y en el que conduce a Falset, está una venta nombrada Mas de Rovira". Podria ser la mateixa que la dels Xiprers?] -investigar! buscant aquest mas de Rovira n'ixen més d'aquella época.

[Una pista d'aquesta venta la trobem en un llibre titulat "Nueva dirección de cartas e itinerario por orden alfabético, de las cuatro provincias de Castaluña, arreglado a ordenes superiores en 1835", amb el subtítol: "En esta obra se da noticia de todos los Pueblos, Caseríos, Monasterios, Santuarios y Ventas o Mesones; las distancias de ellos a las cajas que corresponden, y de éstas a la Capital, días y horas en que entran y salen los Correos, según el último arreglo; la Tarifa que rige desde 1º de abril para portear los periódicos, libros y manuscritos, demarcación de cajas y sellos de todo el reino y América; con varias notas y advertencias, para la mayor seguridad y acierto de la correspondencia; muy útil a todas las oficinas, al comercio, y particulares, por ser muy distintas las demarcaciones de Partidos y Corregimientos a las de Correos". L'escriu Vicente Ballesteros, "oficial que fue de la administración de correos de esta capital". Veiem la segona edició, de 1835.

Trobem els següents llocs amb el afegitó 'meson' (entre parèntesi, la caixa més propera que cita)

Agell (Sanahuja)

Aguiló (Monroig)

Agustí (Calaf)

Alfar (Verga)

Alioli (Montblanc)

Alsina (Arbos)

Ardit (Berga)

Arpa (Manresa)

Bancal dels Ars (Senahuja)

Banys de Ribas (Ripoll)

Banys de San Vicens (Seu de Urgell)

Beguda de Odons (Pobla de Segur)

Mesón de la Bellonima (Salas)

Bentolra (Solsona)

Bernura (Torá)

Bisbe (Berga)

Boyx (Solsona)

Bolló (Vich)

Mesón de la Bonaygua (Enterri de Aneo)

Bordell (Sanahuja)

Brunet (Manresa)

Cadena (Tarragona)

Caragol (Escaló)

Casota (Tremp)

Casoball (Sort)

Chicot (Pobla de Seg.)

Chipre. meson. (a 1 1/2 horas de la caja de Falcet)

Chipreret. mes. (San Feliu de Llobregat)

Clapé (Berga)

Codolrodon (Calaf)

Currutaco (Tuneda)

Farreria (Berga)

Figuereta (Torredenbarra)

Flandús (Calaf)

Mesón del Faix (Berga)

Fullaraca (Vich)

Fraga (Reus)

Mesón del Frare (Berga)

Gabacha (Calaf)

Garrofi (San Feliu de Llobregat)

Garrut (Lérida)

Geli (Solsona)

Gleva (Vich)

Granota (Mallorquines)

Granota (Manresa)

Grau (Vich)

Grosa (Moyá)

Guitarra (Pobla de Segur)

Gulleri (Rialp)

Hospital de Vilaller (Vilaller)

Hostalet (Sanahuja)

Mancha (Vinaixa)

Margalef (Juneda)

Masrocotés (Bañolas)

Masuca (Agramunt)

Monsó (Lleida)

Moreras (Isona)

Moreras (Gerri)

Mosca (Tortosa)

Ordal (Vilafranca)

Paella (Vich)

Panellas (Oliana)

Mesón de Pascual (Esparraguera)

Peraire (Vich)

Mesón de Peret (Pobla de Seg.)

Mesón del Pi (Espluga de Francoli)

Pineda (Olot)

Mesón del Piquet (San Feliu de Llobregat)

Meseón del Pon (Oliana)

Pujol (Tárrega)

Mesón del Rey (Llaborsi)

Rocas Blancas (Ripoll)

Roqueta (Cardona)

Mesón del Rovira de Vellirana (San Feliu de Llobregat)

Mesón del Roure (Vich)

Rusul (Berga)

Salt del colom (Berga)

S. Bartomeu (Berga)

S. Geroni de Hebron (Barcelona)

Sta. Llucia prop Naves (Cardona)

Serafina (Tarragona)

Mesón de Socas (Bellpuig)

Mesón del Tacó (Vilanova de Meyá)

Tinet (Pobla de Segur)

Tonigros (Vich)

Torres de Osó (Tárrega)

Vallaneda (Gerona)

Vila (Vich)

Virlotes (Solsona)

Xarrallós (Pobla de Seg.)

Xavalí (Mora de Ebro)

Xipré. casa (a 1 1/2 horas de la caja de Falcet)

- Llocs relacionats amb FALSET (de més a prop a més lluny):

Aubach. casa (a 1 hora de Falcet)...........casa de campo den Mariano del Aubach (terme de Falset), diu Madoz [Hi ha al nordeste de Falset un "lo mas Obac", prop del Maset del Borràs.] Al visor topogràfic de l'ICC.

Bellmunt del Priorat (a 1 hora de la caja de Falcet)

Isidret. casa (1 1/4 horas de la caja de Falcet) [Hi ha un Mas de l'Isidret en terme de Falset, a l'oest de Falset i prop de la frontera entre els termes de Falset i Marçà; una mica més avall i a la dreta del Mas d'en Pallejà.] Al visor topogràfic de l'ICC.

Pallejá (a 1 1/4 horas de la caja de Falcet) [Hi ha un Mas d'en Pallejà en terme de Falset, vora l'Ereta de les Bruixes, muntanya que delimita Falset de Bellmunt del Priorat i el Mas-roig.] Al visor topogràfic de l'ICC.

Chipre. meson. (a 1 1/2 horas de la caja de Falcet)

Xipré. casa (a 1 1/2 horas de la caja de Falcet)

Guiamets (a 1 1/2 horas de la caja de Falcet)

Abundancia. casa (a 1 1/2 horas de la caja de Falcet) [No sabem on era, però trobem un renom relacionat amb el poble de "Torroja del Priorat", al nord de Falset. Per cert, del mateix poble hi ha un altre renom que és el que du el capitost carlista que escapa de la Figuera, "basquetes".]

Collet. casa (a 1 3/4 horas de la caja de Falcet) [Hi ha un Mas del Collet al nord de Falset; pareix molt a prop de Falset però igual passa  com el Mas de l'Anguera.] Al visor topogràfic de l'ICC.

Pradell del priorat (a 1 3/4 de Falcet).........1/3 legua

Anguera. casa (a 2 horas de la caja de Falcet)......casa de campo del Anguera (terme de Falset), diu Madoz [Hi ha prop de Falset un Mas de l'Anguera; si és aquest és perquè el camí, entre les muntanyes, costava més de fer. icgc.cat ] [Hi ha un "Mas de Joan d'Anguera" que està en terme de Garcia però tocant al terme de Darmós -Tivissa-, i molt prop també del terme de Mora la Nova. I, a pocs metres més al nord, ja en terme de Garcia, tres amb aquest nom: "Mas de l'Anguera", "Sequer d'Anguera" i "Sequer de la Viuda Anguera".] Al visor topogràfic de l'ICC.

Capsanes (a 2 horas de la caja de Falcet)

Gratallops (a 2 horas de la caja de Falcet)......1 legua diu Madoz...............Entre Gratallops i el Lloar està "Lo Camí del Xiprer".

Lloa [El Lloar] (a 2 horas de la caja de Falcet)

Lluberia  [Llaberia] (a 2 horas de la caja de Falcet)

Masroig del priorat [Mas-roig] (a 2 horas de Falcét)....1 1/2 leguas

Cubell. casa (a 3 horas de la caja de Falcet)............casa de campo den Cubells (terme de Falset), diu Madoz; de fet, n'hi ha un al nord-est de Falset, prop del mas del Collet,  però no estaria a 3 hores, molt més a prop.

Cabasés (a 4 horas de la caja de Falcet)

Margalet [Margalef] (a 4 1/2 horas de la caja de Falcet)

Bisbal del Priorat [la Bisbal de Falset?] (a 5 horas de la caja de Falcet)

Falcet (a 7 horas de Reus)

- Llocs relacionats amb MORA D'EBRE:

La Figuera (a 3 horas de Mora de Ebro)

Garcia (a 1 hora de Mora de Ebro)

Masos de mora (a 1 hora de Mora de Ebro)

Molá [el Molar] (a 2 1/4 horas de Mora de Ebro)

(Ballesteros,1835 )

[Hi ha un Mas del Xiprer als Guiamets. Ho trobem primer en un document de compravenda, després associat a un jaciment paleolític i finalment, en una enciclopèdia. Mirant el llibre de Ballesteros, podria ser el que busquem perquè tant aquest "mesón Chipre", com la "casa Xipré", com també "els Guiamets", els posa a la mateixa distancia exactament de Falset (tots tres a hora i mitja). Només ens falta trobar el lloc exacte.] enciclopedia.cat

LA FIGUERA [poble de molt més al NW de la línea recta)

- batalla a La Figuera: d'aquest enfrontament escapa ferit el capitost carlí 'Vaquetes' (f.34)

[En aquest poble, La Figuera, era on se suposa que Bordàs se l'havia de trobar, però la seua visita coincidix amb un intercanvi de trets i Bordàs ha de canviar de plans i continuar viatge cap a Reus, on pensava trobar-se amb Cabrera, cosa que no va aconseguir.]

TIVISSA i GANDESA

[El 'Vaquetes' citat per Bordàs, sembla que era Josep Bru (a) 'Basquetes', de Tivissa. Mort en una acció en Gandesa el 2 de febrer de 1874.]

FALSET

? Ribas [n'hi havia dos, pare i fill] (f.34v)

? Sabater [Joan Sabater, brigadier carlista] (f.34v)

la porta que ix a Reus: "al entrar en Falset y a la puerta que sale a Reus, había diez o doce individuos que se habían indultado y un corneta" (f.34v)

posada: "en la posada que paré, había un herido carlista que lo estaba de un muslo; allí vinieron a verle algunos de sus compañeros; hablando de la acción, dijeron que Ribas y Sabater los habían vendido; siguiendo con la conversación con los indultados, decían que todo estaba perdido" (f.34v)

- Bordás va, a petició d'Antonio Mestre, a Catalunya, a visitar a Cabrera. Ens dóna pistes sobre la ruta: pels masos de Mora d'Ebre -4 ó 5 dies-, la Figuera ("hize noche en una venta llamada de Chiprés, si mal no recuerdo"), Falset, Reus i cap a casa, un poc contrariat (f.34)

[Madoz, sobre llocs per allotjar-se, diu: "Su plaza mayor, nombrada la Cuartera, es un cuadrilongo bastante grande, en cuyos soportales pueden formar 3.000 hombres; tiene una casa municipal de regular arquitectura, y su piso bajo está destinado a varios objetos de utilidad pública, pues en él se halla la alhóndiga, cárcel para detenidos, habitación para el maestro de instrucción primaria, [...]"]

Ubicació aproximada de la possible "Venta de Chiprés" que cita Bordàs en la seua ruta per Catalunya:

(Fes un click al mapa, per ampliar; o ací per veure'l sense editar)

RIBOT, Baudilio (1860): Croquis de los caminos vecinales comprendidos en el partido de Falset, cuya nueva construcción y reparación es necesaria. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. cartotecadigital.icc.cat

[No s'entén perquè posa "Carretera general de Tarragon a Montreal" si tant Tarragona com Mont-ral quedem molt a la dreta de Falset.]

[Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC). VISSIR v3.23.] icc.cat

REUS

- Bordás va, a petició d'Antonio Mestre, a Catalunya, a visitar a Cabrera. Ens dóna pistes sobre la ruta: pels masos de Mora d'Ebre -4 ó 5 dies-, la Figuera ("hize noche en una venta llamada de Chiprés, si mal no recuerdo"), Falset, Reus i cap a casa, un poc contrariat ("seguí mi viaje hasta Reus, y de allí tomé el camino a casa, pues encontré otros indultados" (f.34)

SANT CARLES DE LA RÀPITA

- "Desembarque tan desgraciado de la Rápita del 60" (s'està referint a la 'ortegada'); a Bordás i companyia els arriben dos instruccions contradictòries (f.41)

[NOTA: De la ruta que fa Bordàs, tenim una descripció de 1866, però no pareix que ell seguira massa els camins oficials:

"NÚMERO 593. DE REUS A MORA DE EBRO (54 kilómetros). Arranca en Reus, a la derecha de la carretera de Zaragoza a Tarragona por Gandesa (núm.417). Es carretero natural y de herradura; la parte transitable a carros se convierte en un lodazal en la época de lluvias, y la de herradura recorre un terreno áspero, de difícil tránsito. De Reus a Montroig el camino es carretero y atraviesa un terreno llano y cultivado; a 5 k. de Reus, a 2,5 de Riudoms y a 3 de Montbrió se vadean respectivamente las rieras de Maspujol, Alforja y Riudecañas. En Montroig es de herradura, y recorre un terreno accidentado y ondulado, en subida más o menos fuerte por la falda de la sierra de la Llena; a 2 y 4,5 k. de Montroig se vadean los torrentes de Rifá y Borguerola. En Tivisa el terreno se hace casi llano, y el camino sigue por él hasta 7,5 k. de dicha villa, que empalma con el de Lérida a Tortosa (núm. 580), por el que continúa a Mora la Nueva, donde se une a la carretera de Zaragoza a Tarragona por Gandesa (núm. 510), y entra en Mora de Ebro, después de pasar por barca este río, y el cual es límite de la provincia militar de Tarragona y de la comandancia general del Maestrazgo, y de las capitanías generales de Cataluña y de Valencia. En Tivisa empalma, por la derecha, el camino de Valls a Ginestar (núm. 592); sigue por el que se describe en una extensión de 4 k., pasados los cuales se separa por la izquierda". Reus -(5,5 k.)-> Riudoms -(4,5 k.)-> Montbrió de Tarragona -(5,5 k.)-> Montroig -(10,5)-> Pratdip -(15,5 k)-> Tivisa -(11,5 k.)-> Mora la Nueva -(1,0 k.)-> Mora del Ebro

--DE FORA: Més lluny--

HUESA (Jaén)

Thimoteo García: 'el Groc' l'afusella en Forcall juntament amb Tomás Buch (secretari, alcalde i "jefe de peseteros"); al llibre no ens diu el nom i només diu que és de Blesa o Muniesa però Eixarch investiga i diu que es deia Thimoteo García, de Huesa. Sembla que el volia assassinar (f.7v)

MÁLAGA

Borso (portugués, diu) [per altres fonts sabem que era Cayetano Borso de Carminati, militar liberal nascut a Màlaga, de família d'orígen genovès], brigadier; envia, des d'allà envia ofici a l'alcalde de Forcall, José Guarch (f.3v)

GRANÁTULA DE CALATRAVA (Ciudad Real)

Espartero [Joaquín Baldomero Espartero, important militar espanyol del bàndol cristí, nascut a Granátula de Calatrava (Ciudad Real)]; sitia Morella (f.3)

PÁMANES (Cantabria)

Quintanilla [per altres fonts sabem que es tracta d'Antonio de Quintanilla y Santiago, militar espanyol nascut a Pámanes (Cantabria) i que va estar relacionat amb la 'ortegada']; devia d'anar amb el 'cura Díez': quan la 'ortegada', Bordás, la dona i els fills veníen de Morella i a la porta de casa li està esperant la que cuida de l'ermita de Sant Cristòfol: "cuando llegué a Forcall, que serían sobre las cuatro de la tarde, ya me esperaba en la puerta de casa la ermitaña de San Cristóbal, con encargo del Cura Díez que subiese enseguida; así lo hice; Quintanilla estaba en San Cristóbal y el Cura tenía el caballo tordo"; li manen a Bordás d'anar al Mas de las Matas on havia d'acudir el príncep, el rei i Ortega; mentre Bordás anava al Mas de les Mates a vore si es reunia Ortega amb el rei i el príncep, "Quintanilla fue a Benasal con el hijo de Pedro Planas y regresó a Todolella después de haber conferenciado con el Cura Milián; éste vino también en días inmediatos"; el fill de Planas està uns dies amb ell; el 'cura Milián' li diu a Bordás que "marchaba a Ortells a fin de que su primo, Daniel Ejarque, Secretario, le valiese de un pasaporte para Quintanilla"; al final n'aconsegueix un i marxa "Quintanilla se salvó con el pasaporte de Sabater y, en compañía de este mismo con caballerías y vestido de paisano, manta al hombro, se puso en Valencia, al cabo de unos días y a la primera ocasión se embarcó para Portugal"; a finals de l'estiu del 60 està en Almeida ("escribió de Almerida, creo") i deixa una adreça de correu de Lisboa; continua maquinant "repetía que el negocio estaba hecho y que había de llegar infaliblemente el día del triumfo" (f.41v,42,42v,43v,45v,46v)

MADRID (i altres ciutats on naixen reis i gent il·lustre)

? el Rey [el pretendent al tron era Carlos Luís de Borbón y de Braganza, conde de Montemolín, 'Carlos VI', nascut al Palacio Real de Madrid.]; quan la 'ortegada', Bordás, la dona i els fills veníen de Morella i a la porta de casa li està esperant la que cuida de l'ermita: "cuando llegué a Forcall, que serían sobre las cuatro de la tarde, ya me esperaba en la puerta de casa la ermitaña de San Cristóbal, con encargo del Cura Díez que subiese enseguida; así lo hice; Quintanilla estaba en San Cristóbal y el Cura tenía el caballo tordo"; li manen a Bordás d'anar al Mas de las Matas on havia d'acudir el príncep, el rei i Ortega; capturen a dos que anaven amb Ortega, quan la 'ortegada': "trajeron presos a D. Ramón Edo y D. Epifanio Pérez, que desembarcaron con el Rey y Ortega, etc. y fueron presos en Corachar o un pueblecillo de esos por unos tales Prades"; el rei queda pres en Tortosa: "la consulta que se elevó al Rey, estando preso en Tortosa, para verificar el nuevo movimiento que estaba preparando aquí y otros puntos, fue en sentido negativo; pues decía que, para salvar los Gefes apresados, era necesario dejar las cosas para más tiempo; además via [sic, veía] el negocio fracasado y que ningún remedio podía aplicársele por entonces"; a los pocos días llegó la aministía general, creo que fue sobre mediados de julio o poco antes, y se dió la libertad a Edo, Pérez y cuantos Gefes había presos en todas partes; con ella, al Rey y el Príncipe (f.41v,45,45v)

Carles VII [Carlos María de Borbón y Austria-Este, 'Carlos VII', nascut circunstancialment a Liubliana (imperi austríac) en un viatge dels seus pares a Àustria; educat en Modena]; també va contra Bordás i la revolta carlina: "El veterinario Polo dijo: antes que reine Carles VII, me pego un pistoletazo" (f.52v)

? el Principe [podria ser Fernando de Borbón y de Braganza, nascut a madrid, que en la 'ortegada' donava suport al seu germà Carles, vuit anys major i pretendent al tron]; quan la 'ortegada', Bordás, la dona i els fills veníen de Morella i a la porta de casa li està esperant la que cuida de l'ermita: "cuando llegué a Forcall, que serían sobre las cuatro de la tarde, ya me esperaba en la puerta de casa la ermitaña de San Cristóbal, con encargo del Cura Díez que subiese enseguida; así lo hice; Quintanilla estaba en San Cristóbal y el Cura tenía el caballo tordo"; li manen a Bordás d'anar al Mas de las Matas on havia d'acudir el príncep, el rei i Ortega; a los pocos días llegó la aministía general, creo que fue sobre mediados de julio o poco antes, y se dió la libertad a Edo, Pérez y cuantos Gefes había presos en todas partes; con ella, al Rey y el Príncipe (f.41v,45v)

BAYONA

- els carlistes  de la zona reben carta de Bayona on deia que "nos pusiéramos en guardia, preparándonos, pero sin tambor ni corneta, a fin de que los enemigos no pudieran apercibirse que la revolución no contaba más que con una pequeña parte del Ejército y los revoltosos del pueblo; por consiguiente, podíamos esperar en el triunfo" (f.50)

¿¿D'ON EREN??

Vicente Querol [potser sarà un altra persona però sabem que el cinctorrà Mezquita va usar aquest nom per tenir un perfil baix com a sabater a Forcall ifc.dpz.es ], capità mort a la primera guerra, parent i molt proper als pares de José Bordás Marcoval (de Forcall) (f.2)

Antonio Ferrer, comandant mort a la primera guerra, parent i molt proper als pares de José Bordás Marcoval (de Forcall) (f.2)

Miguel Querol 'Pana', apareix per la zona amb altres aragonesos, com Griñón de Alcañiz 'el de la Lupia', i també Pitarch; però el capturen de seguida en Calanda i l'afusellen (almenys sembla que parla d'ell i no de Griñón, ja que aquest segon s'indulta) (f.26)

Ortega (que no és el de la "ortegada") [José María Ortega, vingut de Catalunya; cau només arribar], brigadier carlista, que passa per la zona amb una escolta de Cabrera i és afusellat en Mosquerola; Bordás creu recordar que qui el va afusellar va ser el Brigadier Campuzano (f.31v,32)

Antonio Serra, capitost carlista (devia anar també en el grup d'Ortega): "D. Antonio Serra, que venia destinado al E. M. de Aragón, quedó enfermo. De la masía de Ripollés de Chiva me lo traje a casa en donde lo visitaba el Médico Sabater"; estava en contacte amb D. Manuel Mestre, Llorach, Gaeta i altres capitostos carlins però ningú sabia on estava per raons que "únicamente eran conocidas del tío y del abuelo: éstos eran el Rey y Cabrera", estava ben relacionat amb l'exèrcit de Catalunya; Bordás i Mestre volien alçar-se en armes però Antonio Serra ho volia consultar abans amb Cabrera, ja que les coses no anaven tan ràpid com esperava, i fa anar a Bordás a Cataluña per visitar a Cabrera; poc després s'acaba indultant (f.31v,32v,33,35)

García de Verge [és nom i cognom? és un tal Garcia de Berge (vora Alcorisa)? o del Mas d'en Verge? o es refereix al poble de Garcia?]; un de Villores el volia assassinar (no me detendré en esplicar los viages que hize a Tortosa, comunicaciones o correspondencia que tenía con García de Verge, cuando el gaitero de Villores se proponía asesinarle y lo cual ofreció al Brigadier Carruana, ni los demás pasos dados a la salida al campo de aquel; el negocio fracasó y nada más") (f.38v)

Juan Cardona; el 'Cura Díez', quan va a Morella davant del jutge, els ensenya a Javier i Vicente Martí una carta: "que (Díez) había hablardo con los Martins, Javier y Vicente, a quienes había enseñado cierta carta de D. Juan Cardona o de sus hermanos"; els Cardona sembla que li diuen alguna cosa a Díez per haver ensenyat la carta: "al Cura Díez se le amostachó ya por los Cardonas o algún otro por haber enseñado la carta a los Martins y comunicándoles lo que no debía, y entonces quiso tomar el descarte conmigo" (f.42v,46v)

Campuzano, brigadier de l'exèrcit; Bordás creu recordar que va ser ell qui va afusellar al Brigadier Ortega (no el de la 'ortegada'); baixa de l'Anglesola a Forcall i fa nit allà; Serra i Bordás intercepten vuit o deu oficis que aquest brigadier enviava a diversos pobles de la contornada per saber per on havien marxat les partides "rebels" i els noms dels veïns dels pobles que se'ls hagueren unit o que els hagueren protegit; també enviava oficis a un altre brigadier, Cabañero, per a combinar dues col·lumnes (f.32,32v)carbó

José Gil, teniente coronel de la 'Guerra de los siete años'; l'afusellen en Morella a pocs dies d'unir-se a la partida del 'Groc' amb un altre 'individuo' (f.7)

Ramón Edo ; anava amb Ortega, quan la 'ortegada' [Edo i Pérez, trobem publicat que, juntament amb Mariano Montaner, van caure camí d'Alcorisa i els van tancar al casell d'Alcañiz i d'allà a Tortosa]: "trajeron presos a D. Ramón Edo y D. Epifanio Pérez, que desembarcaron con el Rey y Ortega, etc. y fueron presos en Corachar o un pueblecillo de esos por unos tales Prades"; a los pocos días llegó la aministía general, creo que fue sobre mediados de julio o poco antes, y se dió la libertad a Edo, Pérez y cuantos Gefes había presos en todas partes; con ella, al Rey y el Príncipe; Edo y Pérez pasaron por Forcall en el mismo día que se les puso en libertad; y al caer la tarde y de allí, subimos a la Todolella" i a l'altre día marxen cap a Morella i es despedeixen (f.45,45v)

Epifanio Pérez [Epifanio Pérez Portillo; Edo i Pérez, trobem publicat que, juntament amb Mariano Montaner, van caure camí d'Alcorisa i els van tancar al casell d'Alcañiz i d'allà a Tortosa]; anava amb Ortega, quan la 'ortegada': "trajeron presos a D. Ramón Edo y D. Epifanio Pérez, que desembarcaron con el Rey y Ortega, etc. y fueron presos en Corachar o un pueblecillo de esos por unos tales Prades"; a los pocos días llegó la aministía general, creo que fue sobre mediados de julio o poco antes, y se dió la libertad a Edo, Pérez y cuantos Gefes había presos en todas partes; con ella, al Rey y el Príncipe; Edo y Pérez pasaron por Forcall en el mismo día que se les puso en libertad; y al caer la tarde y de allí, subimos a la Todolella" i a l'altre día marxen cap a Morella i es despedeixen (f.45,45v)

Sabater (quin? serà el de Falset però podria ser el de Forcall o algun altre); al final n'aconsegueix un i marxa "Quintanilla se salvó con el pasaporte de Sabater y, en compañía de este mismo con caballerías y vestido de paisano, manta al hombro, se puso en Valencia, al cabo de unos días y a la primera ocasión se embarcó para Portugal" (f.45v)

Bou [hi ha un Bou que és cap de batalló]; Sembla que devia d'anar amb Bordás: en agost e 1869 va captant gent per al movimen carlista: des d'Ares va a Cinctorres, a Forcall, torna a Cinctorres i puja a Portell, van al mas de Clara i allà veuen que falta menjar; com el forn es veu que no podia donar prou pa, van demanar pa a altres masos; quan ho va saber Bordás els va dir a Vallés i Mestre "que el pan nos había de costar caro, y más sabiendo el sujeto que habían enviado con este encargo [es refereix a ell?], el pan vendrá tarde y, tan tarde, que primero veremos la tropa de Morella"; com ja se tem Bordás, calia témer l'arribada de les tropes de Morella i, efectivament, arriba el pa i el vi però també l'alarma de que la tropa enemiga està ja prop i li donen la culpa a un tal Bou ("los cartuchos de Valencia, falsos" culpaban a Bou) (f.52 bis,52 bis v)

Guimerans; capitost que va amb el grup de Bordás; quatre dies després de la revolta del 12 d'agost de 1869, i després de passar per Castellfort, Cinctorres, Forcall i Portell, ara, passen el coll i marxen alguns dels capitostos: "al amanecer del 16, por el Coll de Ares a la Vall, nos separamos de Vallés; al caer de la tarde, ya marchó Polo; al anochecer, Mestre y Guimerans" (f.53)

Calistro (serà Calixto? Galindo, com dubta Ferran Grau?); quan marxen els capitostos de la revolta del 12 d'agost de 1869, Vallés, Polo, Mestre i Guimerans, "que el primero (Mestre), estando la gente formada, encargó se reconociera a Calistro por primer Gefe y a mí (Bordás) el segundo, [y] que en el caso de vernos precisados a indultarnos, les diésemos ocho pagas adelantadas a cada individuo" (f.53)

Torner (citat més amunt); llegim que es deia José Torner; en premsa (13 d'abril de 1842) creem entendre que era l'alcalde de Miravete (Miravete de la Sierra, al Maestrazgo?).

[BORDÁS MARCOVAL, José (1997): La Guerra del Groc. Memoria de un voluntario carlista forcallano [Tomás Peñarroya Peñarroya]. A. 1833-1874. Ayuntamiento de Forcall. Jordi Dassoy, Impresor, Sant Carles de la Ràpita.)

Personatges que apareixen en un llibre que esciru un emigrat anònim del "Maestrazgo":

José Miralles alias 'el Serrador'. [...] Hijo de un mesonero de Villafranca [...] su educación fue la que se debia esperar del trato continuo con arrieros y carreteros, a quienes servia de mozo y truan, y del egercicio de leñador en que se ocupaba, surtiendo de combustible la posada de su padre. [...] Se avecinó en Benasal.

Manuel Carnicer. [...] Nació en la ciudad de Alcañiz de padres labradores plebeyos pero honrados.

Luis Casadevall alias 'Llangostera'.[...] Nació en Llangostera, pueblo de Cataluña en la provincia de Vich, con cuyo nombre es ordinariamente conocido. Hijo de artesanos.

Vicente Herrero alias 'el Organista'. [...] nació en Ejea de Albarracín, inmediato a esta ciudad. En sus primeros años le pusieron a aprender de órgano, y en esta carrera, si no fue muy aventajado, tampoco perdió el tiempo.

Domingo Forcadell.[...] conocido en su pais por Domingo del 'Pebreroig' (pimentón o pimiento colorado), nació en Ulldecona, pueblo situado en las inmediaciones del río Cenia, que divide el principado de Cataluña del reino de Valencia. Advertimos de paso una circunstancia que le singulariza entre sus compañeros, y es que ordinariamente es conocido y nombrado por su propio apellido, teniendo apodo, cuando los demás cabecillas solo ofrecen a la celebridad y a la boca del público sobrenombres estraños y burlescos, y por ellos son conocidos. Los padres de Forcadell eran labradores bastante acomodados.

Pedro Beltrán alias 'Peret del Riu'. [...] Hoy día entre los facciosos el Sr. brigadier D. Pedro del Rio, nació en las inmediaciones de Ulldecona, en un despoblado a las márgenes del Cenia. [...] Su familia permanece todavía en la casa solar. [...] Gobernador de Morella

Vicente Barreda alias 'la Cova'. [...] Es natural de Benasal, pueblo del Maestrazgo y residencia antigua y ordinaria del Serrador, cuyo influyo y gratitud, si es que gratitud existe entre gente feroz y ruda, proporcionó a la Cova un compromiso. [...] Del cortijo o masada 'la Cova' tomó el nombre Barreda, su dueño y habitante.

Joaquín Bosque. [...] Nació en Calanda en el Bajo Aragón. Sus padres eran artesanos y de oficio tinageros, en cuyo tráfico lo pasaban con bastante estrechez. No tuvo otros estudios ni aprendizaje que el de fabricar tinajas desde su mar tierna edad.

Benito Catalán alias 'el Royo de Nogueruelas'.[...] Este notable guerrillero nació en Cortes de Arenoso, pero se avecinó y casó en Nogueruelas, de donde tomó el segundo bautismo.

Antonio Tallada.[...] Ulldecona es villa célebre en los anales del carlismo por los cabecillas que ha dado a la facción, y por su decisión fanática en favor del pretendiente. Entre otros, de cuyo nacimiento se envanece ahora, un es Antonio Tallada. Hijo de Domingo y de Gracia Romeu, jornaleros de labranza.

Miguel Sancho alias 'el Fraile de Esperanza'.[...] Es una de las escepciones de regla del pueblo que le vio nacer, Liria, villa célebre en la provincia de Valencia por su famosos beaterio de San Miguel.

José González alias 'Pepe Lama'. [...] Antonio González y Teresa, labradores de pocas conveniencias, habitaban en Segorbe, de donde el primero era natural. Tuvieron un hijo llamado José, y tal es el protagonista de la presente historia. Eran aquellos, criados de un escribano llamado José Torrente, que en la ciudad no era conocido por otro nombre que por el de 'el tuerto Torrente'.

Joaquín Quílez.[...] Natural de la villa de Samper de Calanda, distrito de Alcañiz, y poco distante de esta plaza. Sus padres eran labradores honrados de pocas conveniencias, y análoga a su estrechez fuela educación que dieron al hijo.

Vicente Perciva[...] fue natural de Alcalá de Chisbert, villa situada entre Castellón y Peñíscola. Su padre era médico titular de dicha villa, y su madre nacida en Torreblanca, otro pueblo inmediato, de las familias más acomodadas del país.

Domingo Fort y Arnau, que se firma José Domingo y Arnau, nació en al ciudad de Tortosa, patria de Cabrera, de quien es algo pariente.

José Arévalo.[...] Es andaluz y natural del pueblo de Capileira de las Alpujarras, reino de Granada; hijo de D. Ramon y de Doña María Reguero. Desde muy joven se dedicó a la carrera militar. [...] Casó en Murviedro con Doña María Francisca Brugada, viuda, de una familia notable de dicha villa.

Roman Bonet alias 'Chambonet'[nebot de Chambó] El famoso Chambó [...] tuvo una hermana; ésta casó con Lucas Bonet, y de ambos nació Roman, cuyo apodo o diminutivo se forma de la unión de los apellidos paterno y materno [en Vinaròs?].

Felipe Caldero alias 'Arriembanda'. [...] Era natural de Tortosa e hijo de Jaime Caldero y de N. Nicolau; hombre rudísimo e ignorante hasta lo sumo. Su padre fue patron de la matrícula de dicha ciudad [mariner], y él casó con la madre de Cabrera.

Juan Bautista Viscarro.[...] Uno de los pocos cabecillas que conocidos en su pueblo por el mote o apodo, no lo han sido después en la facción. [...] Nació en Ulldecona. [...] Conocíase por 'Pa sech' o 'Pan seco'. Sus padres José y Elena Esteller, eran labradores honrados. De muy niño quedó Viscarro huérfano del primero.

Pascual Navarro alias 'el Jalvegado'. [...] Era natural de la Puebla de Arenoso, cerca del nacimiento del río Mijares en la provincia de Castellón. Aunque en rigor no se le podía llamar simple jornalero, pues poseía un pedazo de tierra, y en su cultivo se entretenía, no produciéndole ni aún lo suficiente para un triste pasar. [...] Se dedicó a la arriería, y se empleó en la conducción de pieles a Brea en Aragón. De retorno traía pólvora, ropas y otros géneros de ilícito comercio.

Francisco Gómez alias 'el Cedacero'. [...] Natural de Montanejos, pero estaba avecindado en Barracas. El apodo le viene del oficio que ejercía, pues realmente era cedacero, y tenía además una tienda de jabón en el citado pueblo de Barracas.

Pedro Villanova alias 'la Bella'. [...] Los apodos de villanueva son innumerables: llámanle 'Perico la Bella' o simplemente 'la Bella', o 'Petronila', y por estos nombres era conocido en Olva, de donde es natural. Para que se dijese que tenía un oficio, se dedicó al de cañamero, es decir, que llevaba a los pueblos el cáñamo sin hilar y lo volvía hilado.

Joaquín alias 'el Peinado'[...] era natural de Manzanera, provincia de Teruel.

José Badía[...] natural de Cortes de Arenoso, pueblo liberal en estremo, y víctima de sus decisión por la causa de la Reina, por la cual fue incendiado y destruido. Badía se hallaba avecindado en Montán, y su oficio era albañil. 

Miguel Julve[...] era natural de Cirat en el Mijares. Sus principios fueron bastos y soeces. Carnicero o cortaire de profesión.

[Vida y hechos de los principales cabecillas facciosos de las provincias de Aragón y Valencia desde el pronunciamiento de Morella en 1833 hasta el presente, por un emigrado del Maestrazgo. Oficina de López. Valencia. 1840.]  books.google.es

Carlins i liberals citats en un article sobre la tercera guerra carlista en Ulldecona i voltants:

Manuel Llauder, nascut a Mataró.

Antonio de Urbitzondo, nascut a San Sebastian.

Ramon de Meer, baró nascut a Barcelona.

Carlos España (o Carlos Espagne), comte nascut al comtat de Foix (França)

Francisco Ventura Valentín Linage y Armengol 'Linage', nascut en Toro (Casteilla la Vieja)

[TEATRO DE LA GUERRA: Cabrera, los montemolinistas y republicanos en Cataluña. Crónica de nuestros días, por un testigo ocular de los acontecimientos. Imprenta de D. B. González, calle de la Hortaleza, 89. Madrid (1849).]  books.google.es

En un article fet sobre el carlisme a Ulldecona, Grau ens va citant guerrillers carlistes. Ací els teniu ordenats:

Rafael Alvárez, comandant general carlí del Maestrat

Joan Baptista Arnau, governador militar carista

Antoni Bel Querol, arrestat per "mala conducta pública"

Marco Bello (o Marco de Bello), un dels caps de zona

Blanquet, cap d'una petita facció

Boet, cap d'una facció

Bou, cap d'un batalló

Alfons de Borbó, germà del pretendent

Carles de Borbó 'Carlos VII', el pretendent al tron; intenta promoure un nou alçamen en 1876

Calistro (Galindo?) [sic], un dels caps de zona; aquest Galindo mor en la topada del 21 i 22 d'agost de 1869 en Catí

Canalda, de la facció de Tallada

Corredor, cap d'un batalló

Cortiella, cap per la Sénia

Manuel Ibarz y Lope, veterà de les tres guerres civils

Pasqual Cucala, un dels caps més famosos (també els fills) [i sabem per Oliver, que també un germà: Francisco Cucala]

Domingo 'Sierra Morena', cap d'un batalló

Dorregaray, general carlista

Echea, Ochea, Hoche (Hoche en un ban), caps de zona

Joan Baptista Esteller i Pujol, jove de Sant Jordi, demana l'indult en Ulldecona

'Felipet el Fideuer', cap d'una partida formada pels quintos de Canet, la Jana, Traiguera, Sant Jordi i Xert

Ferrer, capitost

Fontán, teniente (con un hijastro de éste llamado Angel [no queda clar si és de Fontán o de Ibarz])

Gamundi, un dels caps de zona

González Boet, militar de carrera

Jeroni, cap d'una partida de la Salzedella

Lizárraga, general comandant de les tropes carlistes

Llorach, cap d'una partida a Ulldecona

Manyés, encapçala un grup per Alcossebre

Gerardo Martínez de Velasco, comandant carlista de València a petició d'Alfons de Borbó

Mir, un dels caps de zona

Mulet, cap d'una petita facció

Monet, capitost de la zona de Xelva

Morà, anava a la facció de tallada

Antonio Mur, carlista que mor

'el Nen de Prades', comanda una partida pel sud de Tarragona

Ordóñez, militar de carrera

'Panxeta', capitost

Agustí Pasqual Pedra 'Coqueta', sastre, cap d'una partida d'Alcalà

Pinyol 'Panera', cap d'una partida

Pinyols, cap d'una petita facció

Ignacio Polo, amb una partida junt a la de Cucala

Sales, un dels caps de zona

Santes, un dels caps de zona

Sanz (o Sans), autonomenat comandant general de Tarragona

Savalls, capitost a Catalunya

'el Seco de las Parras', amb una partida al Baix Aragó

Tomàs Segarra, un dels caps de zona

Tallada, cap d'una secció

Rafel Tristany, capitost a Catalunya

Francesc Vallès, un dels caps de zona

Narciso Valmaña, megte d'Ulldecona, carlista de soca-rel

Velasco, capitost

Lucas Vericat y Peris, comandant

Vericat [un altre, sembla], de la facció de Tallada

[GRAU VERGE, Ferran (2004): Alguns apunts sobre la Tercera Guerra Carlista a Ulldecona i les terres a banda i banda del riu de la Sénia. Raïls, N.20 - Any 2004. pp.135-203.]  docplayer.es

En el llibre de Segarra sobre les guerres, quan parla del carlisme cita als següents personatges:

Carlos María Isidro 'Carlos V', germà del rei Fernando II i successor al tron abans que la dona del rei quedara en cinta

Carlos Luis 'Carlos VI', el conde de Montemolín, pretendent al tron

Juan Carlos de Borbón y Braganza 'Juan III', pretendent al tron en rebre els drets de son germà 'Carlos VI'

Carlos María de Borbón 'Carlos VII', pretendent al tron en abdicar son pare 'Juan III'

Juan José Alzagra, comandant d'enginyers que dissenya unes trinxeres "de doble zapa" quan el setge de Morella

Anglés, capitan carlí que es passa als issabelins al setge de Morella

presbítero Ballester, cap de partida en Vila-real, mort en Catí del 21 i 22 d'agost de 1869

'el Barón de Herbés', arriba a Morella, afusellat en pocs dies

Pedro Beltrán 'Peret del Riu', capitost carlí que defensa Morella del setge d'Espartero

Juan Boix 'Umbria', cap d'una partida

Borrás, cap de partida en Traiguera

Ramon Cabrera Griñó, general

Manuel Carnicer, coronel en la reserva, en la Cerollera [la Codonyera?], afusellat un any més tard

Leandro Castilla, coronel que aguanta a Morella quan el setge, mentre la resta acorden fugir

Cucala, capitost pel Maestrat

Dembilio, cap de partida en Benlloch

Forcadell, capitost carlista

Galindo, cap de partida en Vila-real, mort en Catí del 21 i 22 d'agost de 1869

Pedro Guardia, oficial de Cabrera

Mañes, cap de partida en Alcalá de Xivert

Rafael Maroto, tinent general al nord

Matamoros, cap afusellat

Mestre, cap de partida en Forcall

Tomás Mestre, de Vallibona, acusat de matar d'un tret l'alcalde de Catí

Francisco Monsó 'Pussero de Cervera', voluntari [serà Pucero? de puces??]

Tomás Monterde 'Pedreño', cap d'una partida

Monteverde, cap afusellat

Tomás Peñaroja, acusat de matar d'un tret l'alcalde de Catí

Pertegaz, 'lugarteniente' de Cabrera

Polo, cap de partida en Ares

Quirós, coronel carlí que es passa als issabelins al setge de Morella

Pedro Rocher, al comandament de 50 carlistes, fa una insurrecció a Sant Mateu

Salinas, coronel carlí que es passa als issabelins al setge de Morella

Segarra, capitost en Berga

Luís Soler, comandant, mor al setge de Morella en explotar el polvorí

Carlos Victoria, governador militar de Morella

Vilanova, cap de partida en Sant Mateu

Wilhem von Rahden, coronel d'enginyers prusià que dissenya el fort reducte de Sant Pere Màrtir, de Morella

[SEGARRA CAPSIR, Francisco (2016): Todas las guerras sufridas en el Maestrazgo histórico. Editorial Antinea. Vinaròs.]