PORTELL, s. XIII (1259-1270)

[NOTA IMPORTANT: Quan llegim documents antics, cal tenir en copte com estan datats, perquè no és el mateix que siguen “1200 anys de l'Era” que “1200 A.D. o Anno Domini”. El primer calendari citat correspon a l’Era Hispànica i el segon a l’Era Cristiana, que és l'actual. Entre l'un i l'altre hi ha una diferència de 38 anys; així, doncs, si trobem una data referida a “l'Era”, cal convertir-la al calendari actual, restant-li'n 38. Per exemple, l'any 1277 de l'Era Hispànica (que segurament estarà escrita en números romans), es correspondria a l'any 1239 de l’Era Cristiana (perquè 1277-38 = 1239).)

ANY

REFERÈNCIA BIBLIOGRÀFICA

1259

Any a partir del qual comença la dependència de Portell al castell de Morella perquè deixa de ser del Templers, per la seua il·legalització. Serafín Gamundi, al seu llibre de la comarca, diu el següent:

Cuenta la leyenda que la primitiva fundación de Portell como colectivo humano, se ubicó en el cerro de las Lastras [Les Llastres], relativamente cerca del puerto de “Las Cabrillas”. Dado su excepcional emplazamiento actual, los moros la fortificaron rodeándola de fuertes muros que todavía podemos contemplar, en algún tramo en estado bastante aceptable, aunque muy deteriorados por el paso del tiempo. Estaban abiertos a los cuatro vientos por otros tantos portales, y en la parte alta construyeron un castillo con torre central mayor prismática (hoy campanario de la Iglesia Parroquial), para dominar y defender los alrededores, por lo que llegó a ser una población estable de cierta importancia. Conquistada la población por las huestes del rey Jaime I de Aragón en 1234, dióla a la Orden del Temple, que la poseyó hasta que fue extinguida en el territorio de la Corona de Aragón, pasando en 1259 a la jurisdicción de Morella como Aldea” [i amb una nota al final del darrer paràgraf diu que això ho treu de Sarthou Carreres, Carlos: Geografia General del Reino de Valencia Provincia de Castellón. Sant Vicenç dels Horts, Morella y Comarca, Valencia, 1983-84, pág. 16)

 En la mateixa pàgina, diu: “Tan pronto fue incorporada a Morella como Aldea, el rey Conquistador, el 30 de septiembre del mismo año dispensa a Portell el ‘forn ó puja de pa’, a cambio del pago anual de un censo de ’80 sous reals de València". La expresión ‘puja de pa’ significa la cantidad de pan que se tenía que pagar al hornero, por su labor y materiales invertidos en la cocción del pan, cuyo pago en 1387 se estableció a razón de un pan por cada 25 que se cocían. Este pan se vendía en la panadería establecida al efecto y tenía el nombre de ‘pa de fleca’. [ACA, Cancilleria, registre 11, fol. 152v]

[GAMUNDI CARCELLER, Serafín. La Comarca de Els Ports. Su patrimonio y sus gentes.Pàg. 284. Morella, 1994]

ITINERARIO 5: MORELLA - TERUEL, SEPTIEMBRE DE 1259

En este caso, el rey ya no pasó por La Iglesuela [ni per Portell], puesto que en su desplazamiento siguió el camino más al N. Tampoco se menciona en sus memorias, pero sí en los documentos copiados (o resumidos) en los registros de la cancillería, de reciente creación por haber comenzado a finales de julio de 1257. Gracias a ellos se sitúan casi al día sus estancias sucesivas en el Forcall, Cantavieja, Fortanete, Villarroya y Cedrillas. No aparece El Rallo, por donde también pasó, enlazando aquí con el recorrido hacia Teruel tantas veces visto. El avance es más lento que en las otras ocasiones porque va acompañado de su corte itinerante y de su administración, los responsables y escribanos de la cancillería.

Se documenta el día 8 de septiembre en Alcañiz y el 9 en Monroyo. Entre el 10 y el 15 otorga documentos en Morella, y el mismo 15 ya en Forcall. El 17 lo hace en Cantavieja, sin que se mencione su paso por La Todolella, La Mata ni Mirambel. El 18 ya los otorga en Fortanete, y el 19 en Villarroya, de donde debió salir el mismo día, puesto que ya concede documentos en Cedrillas el día 21 (ACA, Cancillería, reg. 10, f. 118-119v y reg. 11, f. 150-151). No sabemos si pernoctaba la noche del mismo día, o la siguiente. seguramente pasó la noche del 15 en Morella, la del 16 en Forcall, la del 17 en Cantavieja. la del 18 en Fortanete y la del 19 en Villarroya. [...]

Nota: Els cinc itineraris es poden consultar en: Itin.1: 1231; Itin.2: 1231; Itin.3: 1233; Itin.4: 1249; Itin.5: 1259

[BARREDA, Pere-Enric. El camino de Jaime I por La Iglesuela y las Bailías. Cinco itinerarios de 1231 (2), 1233, 1249 y 1259. Pàg. 12. Edita: Centro de estudios de La Iglesuela del Cid (CEIG). La Iglesuela del Cid (Teruel). 2010.)

D. Jaume començà l'any a Montpeller, on sojornà fins el 22 d'abril, no fins el 26 de febrer, com afirma En Balaguer prenent-ho de Zurita. El dia 3 de gener sortí, emperò, de Montpeller per fer una curta excursió a Nimes. [...)

Els primers jorns de setembre el rei sortí de Lleida, i el dia 8 el veiem a Alcanyiç, al baix Aragó, camí de Morella. El privilegi atorgat als homes d'Embite de no poder ésser molestat per tributs ni manlleutes per cap ofici reial porta el "Datum apud Alcanicium VI idus spetembris anno Domini MCCL nono" (Reg.10, foli 117, Arxiu de la C. d'A.).

L'endemà, dia 9, sojornà a Montroy. "Datum apud Montem rubeum V idus septembris anno Domini MCCL nono" és la data de la lletra de protecció i guiatge a Maria, comtessa d'Urgell, pels castells i viles d'Albesa i Menargues, perquè els habitants no siguin maltractats per Pere de Montcada. (Reg.10, foli 143, Arxiu de la C. d'A.).

El dia 10 de setembre entrà a Morella. Hi ha una nota en el reg. 11 de l'Arxiu de la Corona d'Aragó que diu: "Anno Domini MCC nono in mense septembris venimus nos Jacobus Dei gracia regis... apud Morellam et Episcopus Dertuse comparuit ibi coram nobis et hostendit suam peticionem quam faciebat contra milites et homines Morelle quibus petebat primiciam de Morelle." Però tenim prova documental més precisa: un diploma del 4 dels idus de setembre, ço és, del dia 10, fet a Morella. És l'aprovació, a precs de frare G. de Mont, "magistro Sancte Eulalie Barchinone de mercede captivorum et de ordini Sancti Agustini", de la sentència dictada per l'ardiaca de València en el plet entre el citat mestre de la Mercè i el prior del convent de Sant Vicens de l'esmentada ciutat de València. Tenim, encara, del dia 11, un manament al batlle de Barcelona Benvenist de Porta per a satisfer una quantitat a Pere de Capellades i a l'almoixerif de Manresa; i del dia 13 dos diplomes: una ordre al porter R. Helies perquè del diner recaptat per redempció del servei de la host en el regne de València pagui 2,000 morabatins a l'abat de Casdes (?) i una confirmació de la donació feta pel seu pare, el rei Pere, a l'església de l'hospici de Sant Nicolau de Pontells, "edificato infra portus de Barraués et de Aran et hospitalariis et fratribus ibidem Deo servientibus tam clericis quam laycis" d'un capmanso en la vila de Viella, així com de la concessió de pasturatge per al bestiar del dit hospici "per totam terram nostram libere et absolute tamquam domus Hospitalis Jerosolimitani vel domus Templi... Datum Morelle idus septembris anno Domini MCCL nono". Després del rei signaren Jausbert de Castellnou, Galceran de Santafé, Vidal de Roca, Pere Sessé i Pere Fernández de Pina. Ho escrigué Pere de Capellades per manament de Guillem, bisbe de Lleida i canceller.

Sortí de Morella el dia 15 de setembre, i s'aturà dos jorns al Forcall. Del 15 ("Datum apud Forcallo de Morella XVII calendas octobris anno Domini MCCLIX") tenim la concessió als homes i universitat de València de la propietat dels murs, barbacanes, valls i places d'aquella ciutat, sense que pugui ningú edificar-hi albergs (Publicat en "Aureum opus", doc.LVII).

El dia 16 el passà al Forcall, i l'endemà sojornà a Cantavella. "Datum apud Cantavelle XV calendas octobris anno Domini MCCL nono" consigna el reconeixement d'un deute a Guillem del Son, del qual es rescabalarà amb els rèdits de Sorite [Sorita?].

El dia 18 sortí de Cantavella i pernoctà a Fortaner [Fortanet, Fortanete]. L'establiment a Berenguer de Copons d'un forn en l'"aldea" de Morella anomenada Portel, duu el "Datum apud Fortaner XIIII calendas octobris".

Pernoctà a Villarroya el 19. "Data Villa Rubei XIII calendas octobris anno Domini MCCL nono" diu la confirmació de la donació, atorgada per Blasco d'Alagon, de la torre de la Soma de la Mata a Bernat de Montçó" (Reg.11, foli 151, Arxiu de la C. d'A.).

El dia 21 de setembre ("Data apud Cedrelles XI calendas octobris anno Domini MCCL nono") passà pel lloc de Cedrelles (avui Cedrillas, prop de Mora de Rubielos), on signà la declaració de deute a favor de Bertran de Saprac; i el 23 per Sarrion ('Serrion') [...] El mateix dia 23 de setembre D. Jaume estigué a Mora de Rubielos ('Mora') [...] El dia 26 consta son sojorn a Exèrica ('Xericham') [...] Passà per Arcos (Arcos de las Salinas, 'Archos') i sojornà a Castellfabib, en l'anomenat "Rincon d'Ademuç" ('Castrum fabib'), el 2 d'octubre [...] L'endemà arribà a Terol. Tenim com a comprovant el decret de Don Jaume manant als homes de Morella que no causessin danys ni molèstia al monestir de Benifaçà en l'ús del seu dret d'herbatge, extracció de fusta i forns de pega, datat a Terol el 3 d'octubre (Citat per Mn. Betí en "Fundación del Real monasterio de monjes Cistercienses de Santa María de Benifaçá (volum del "Congrés d'Historia de la Corona d'Aragó"). [...] (pàg.283-294)

[MIRET I SANS, Joaquim (2004): Itinerari de Jaume I, el Conqueridor (Memòries de la secció històrico-arqueològica, LXV). Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. 2ª edició, en facsímil, de 2007] books.google.es

En l'edat mitjana la transhumància era molt important. Les ovelles que anaven "a extrem", com díem per ací, eren considerables. Al segle XXI encara n'hi ha però ja és més testimonial que altra cosa. En un article llegim els llocs per on passava a finals del segle XX. Cita cinc rutes principals des de la serrania Gúdar-Maestrazgo fins a les pastures d'hivern de Catalunya i València: una (1) per Vilafranca direcció Castelló i sud de Tarragona; una (2) per Vistabella i direcció a la part central de Castelló; una (3) per Vistabella, Penyagolosa i sur de Castelló; una (4) també per Cortes de Arenoso i direcció al sud de Castelló; i la darrera (5) per Barracas, direcció sud cap als territoris entre Castelló i València. Aquests camins són tan antics que Jaume I, al segle XIII ja els coneixia.

---> Ruta catalana o del Llosar  (comparar amb les rutes que sabem que va fer Jaume I)

[GARGALLO, Eduardo (1993): La trashumancia actual. En "Cuadernos de la trashumancia", nº 14 (pp.44-65). Coord. Alex Farnós. ICONA. Madrid.] mapama.gob.es

1259

Setembre,18. Fortanete. Finalment, trobem informació de primera mà sobre aquest forn (o forns, perquè tenim dos documents, un a un particular, el dia 18 i un segon, al Consell del poble, el dia 30 del mateix més). El primer document, Jaume I dóna a Berenguera de Copons un forn en Portell. A continuació us posem la transcripció efectuada en 1999 a partir del manuscrit de referència (Arxiu de la Corona d'Aragó. Barcelona. Cancelleria reial. Registre 10. Original.). Cal destacar que aquesta Berenguera és la primera persona amb nom i cognoms que coneixem del poble. D'ahí la importància del document. A més, devia ser prou important per obtenir tal gràcia del rei. Segurament, fou una mena de compensació que feu el rei per la mort del seu marit, Guillem de Copons, tal vegada mort en el camp de batalla.

1259, setembre 18. Fortanete
Jaume I dóna a Berenguera de Copons un forn en Portell
Arxiu de la Corona d'Aragó. Barcelona. Cancelleria reial. Registre 10. Original
Transcripció efectuada en 1999 a partir del manuscrit de referència

Damus et stabilimus vobis Berengarie de Coponibus, uxori quondam Guillermi de Coponibus, et filiis ipsius Guillermi de Coponibus et vestris in perpetuum, furnum illum qui est in Portel, aldee Morelle.
Ita videlicet quod pro dicto furno donetis nobis et nostris, quolibet anno in festo Natalis Domini, L solidos regalium Valencie censuales.
Et sic habeatis, teneatis et possideatis dictum furnum, cum omnibus suis terminis et pertinenciis universis a celo in abissum, ad dandum, vendendum, impignorandum, et alienandum, et ad omnes vestras et vestrorum voluntates cui et quibus volueritis libere perpetuo faciendas, exceptis militibus, clericis, et personis religiosis.
Salvis tamen nobis et nostris iure, censu, fatica et laudimio de furno.
Datum apud Fortanet XIIIIº kalendas octobris anno Domini Mº CCº Lº nono.

[Arxiu Jaume I. Es pot consultar per internet, a la web de la Universitat Jaume I, concretament en: jaumeprimer.uji.es)

Si investiguem sobre algun Guillem Copons de l'època, trobem que en Godall (l'antic Codair, prop de Tortosa): "Ramon Berenguer IV, conqueridor de la contrada, l'11 de desembre de 1153 féu donació de la Villa que apellatur Godal, amb tots els seus termes, a Guillem de Copons, que havia estat nomenat batlle de Tortosa arran de la conquesta. Més de mig segle després de la donació a Guillem de Copons, la senyoria de Godall era compartida pels néts d'aquest personatge juntament amb altres cavallers, Ramon de Centelles i Pere Godall, els quals el 1228 celebraren una concàrdia de partició del lloc i terme de Godall." godall.altanet.org [enllaç caigut, però document recuperable en ebreoci.com

Més tard trobem al Guillem Copons molt conegut per la seva faceta de traductor i escriptor. "Breviari d'amor", "El llibre del tresor", "Dispensació de la sra. de Moixent", etc. Aproximadament va viure entre 1350 i 1420. aellva.org [enllaç caigut, però es pot consultar sobre ell a la Viquipèdia: Guillem de Copons]

IV. PLEITOS Y CONCORDIAS

Paralelamente al desarrollo de la villa de Morella, la segunda mitad del siglo XIII conoció también el crecimiento de las aldeas. Así, desde Fortanete, a 18 de septiembre de 1259, Jaime I concede a Berenguera de Copons el establecimiento de un horno en la aldea de Portell (67). Y desde Villarroya, al día siguiente, confirma la donación hecha a Bernat de Monçó por Blasco de Alagón, de la torre de la Soma de la Mata (68). Sabemos también que en Lérida, a 29 de abril de 1261, hace concesión a Bernat y Francesc d'Hospital, ciudadanos de Tortosa, en heredad franca y perpetua, de diez jovadas de tierra en las aldeas de Morella (69). El ya citado García de Borja recibió, además de los bienes señalados más arriba, una heredad en Vallibona que había pertenecido a Romeu Torner, y otras que habían sido de Raimundo Marín y de Berenguer Fuster (70).

Dice Segura Barreda que algunas de las aldeas rivalizaban con la capital y que "por amor a la independencia o por injusticias que cometía la matriz en el reparto de las contribuciones, los prohombres de las aldeas se unieron para protestar y prometieron no separarse hasta conseguir lo que solicitaban, a saber: intervenir en los repartos vecinales, tener un justicia propio que arreglase los pleitos de menor cuantía y castigar las faltas con arreglo a los fueros..." (71). Esta actitud de enfrentamiento tiene su primera manifestación en 1292, y puede decirse que va a ser permanente hasta que en 1691 consigan las aldeas su independencia. (p.92)

Nota 67:

Damus et stablimus vobis Berengaria de Coponis, uxor quondam G. de Coponis, et filiis ipsius G. de Coponibus et vestris imperpetuum furnum illum qui est in Portel, aldea Morelle. Ita videlicet que in dicto furno donetis nobis et nostris quolibet anno in festo Natalis domini nostri L solidos Regalium Valencie censuales. Et sic habeatis et posideatis dictum furnum cum omnibus suis terminis et pertinenciis universis a celo in abissum ad dandum, vendendum, impignorandum et alienandum et ad omnes vestras et vestrorum voluntates cui et quibus volueritis libere perpetuo faciendis. Exceptis militibus, clericis et personis Religiosis, salvis tamen nobis et nostris jure censu, fatica et laudimio... furno. Datum apud Fortanetum XIIIIº kalendas octobris anno Domini Mº CCº Lº nono.- ACA, reg. 11, fol. 151.(pp.113-114)

[SÁNCHEZ ADELL, José (1982): La Comunidad de Morella y sus aldeas durante la Baja Edad Media (Notast y Documentos). Estudios Castellonenses, N.º 1, pp.73-181.]  dialnet.unirioja.es (pdf)

Setembre, 19. Villarroya. [Es el dia 19 i no 18 com posa Eixarch, ja que aquell dia està en Fortanete].

Confirmació de Jaume I a la Mata d'una carta pobla feta per Blasco de Alagon sobre un lloc anomenat la Torre de la Çoma, que Eixarch imagina pel camí real de la Mata a Portell: Coma o Comes, lo tenemos registrado en Toponimia en los años 1420, 1578, 1611, 1693, 1758 y 1956. Parece situada dicha partida en el "Camí real a Portell". COMA: Palabra común en toponimia para designar una depresión sin desniveles muy pronunciados. COMA, según DCVB, significa: "depressió més o menys pregona i planera en terreny de muntanya". Si se lee SOMA, significa: "punto más alto".

Villarroya. Jaume I confirma a Monzón, hijo de Bernardo, la Torre de la Çoma de La Mata de Enego Sanz con su heredad y todos los molinos y el horno de dicha aldea, en el término de Morella.

ACA. Barcelona. Cancilleria. Reg. 11, f.150v y 151.

Quod nos Jacobus etc. Viso instrumento quod Blaschus de Alagone quondam fecit Bernardo de Monsone, patri quondam tui Monsoni, in quo instrumento continebatur quod dictus Blaschus de Alagone dabat predicto Bernardo de Monsone, quondam patri tuo, et suis imperpetuum quandam Turrem cum sua hereditate et cum omnibus terminis et pertinenciis suis et cum molendinis et molinaribus et cum furnis et aliis ad ipsam Turrem pertinentibus in termino de Morella que dicitur Turris de la Çoma de la Mata Ennecii Sancii. Et viso similiter instrumento concessionis et restitucionis quam tibi Monsono, filio quondam dicti Bernardi de Monsone, et tuis imperpetuum feceramus de tota illa hereditate ab integro quam dictus Blaschus de Alagone assignaverat patri tuo in termino de Morella sicut etiam dictus pater tuus et tu similiter tenebatis et possidebatis tempore quo exiuistis de Morella pro mandato et fide nostra quando guerra incepit esse inter nos et dictum Blascum. Intellecta etiam causa que erat super facto dicte Turris et dictarum hereditatum suarum inter te ex una parte et populatores ac homines dicti loci ex alia, habita super hoc deliberacione et prudentum consilio, damus, concedimus et confirmamus per nos et nostros tibi dicto Monsono, filio quondam predicti Bernardi de Monsone et tuis imperpetuum Turrem predictam et totam [quam nunc] ibi tenes et possides ut dictam Turrem, cum ipsa hereditate habeatis tu et tui imperpetuum per hereditatem propriam, francham et liberam et serviatis inde nobis et nostris quando alii homines et populadores dicte aldee de La Mata nobis servient racione possessionum et hereditatum suarum; et damus similiter ac stabilimus tibi et tui imperpetuum omnia molendina omnium terminorum predicte Turris et de La mata et furnum qui est in aldea predicta. Ita quod pro predictis omnibus molendinis detis tu et tui nobis et nostris imperpetuum duodecim cafficia tritici annuatim censualia in festo sancti Michaelis septembris et pro dicto furno detis tu et tui nobis et nostris perpetuo viginti solidos Regalium Valencie annuatim censuales in dicto festo. [...]

[EIXARCH FRASNO, José (1988): La Mata (Els Ports de Morella). pp.53 i 329. Sant Carles de la Ràpita, Jordi Dassoy, impressor.]

Una altra versió es pot consultar en l'Arxiu Virtual de la Universitat Jaume I. [jaumeprimer.uji.es]

En internet trobem una altra transcripció de Robert Ignatius Burns, que diu això:

Villarroya, 19 September 1259
Reg.II, fols.150v-151. MF:243

In view of the charter of Blasc d'Alagó [Blasco de Alagón], giving to the deceased Bernat de Mon(t)só [Bernardo de Monzon] and his heirs the tower in the Morella district called La Torre de la Soma de la Mata, of Enyego (Ennec) Sanç [Iñigo Sánchez], with its lands, ovens, and mills; and in view of the king's own confirmation of all Bernat had received from Blasc 'at the time you left Morella in obedient loyalty [to the king] when war began between Us and the said Blasc'; and aware of the suit by the settlers against this tenure: the king awards to Bernat's son Montsó the tower and holding, including all mills (at a fee of twelve cafiscs of wheat yearly) and the town's monopolistic oven (at twenty Valencian sous yearly). The crown recovers both charters, in place of this one.

Quod nos Iacobus etc. viso instrumento quod Blascus de Alagone quondam fecit Bernardo Monsone, patri quondam tui Monsoni, in quo instrumento [...] et cum molendis et molinaribus, et cum furnis et aliis ad ipsam turrem pertinentibus in termino de Morella, que deicitur turris de la Çoma de la Mata Enneci Sancii; et viso similiter instrumento concessionis et institucionis [...]

[BURNS, Robert Ignatius (2007): Diplomatarium of the Crusader Kingdom of Valencia: Documents 1-500: Foundations of crusader Valencia, revolt and recovery, 1257-1263. Pàg.212] books.google.es (només es poden consultar petits fragments)

1259

Setembre, 30. Grau Monserrat revisant, documents de l’Arxiu Notarial de Morella, ens dona dades molt interessants sobre l’arrendament de serveis públics en Portell, com ara el forn (o puja de pa), panaderia (o fleca), taverna i carnisseria. Diu textualment: “La primera notícia que tenim del forn portellenc és del 30 de setembre de 1259. Es tracte d’una concesió reial i establiment a Portell, ‘aldea de Morella’, perpetuament d’un forn, que ja hi havie al lloc, a canvi d’un censal anual, a pagar per Nadal, de 80 sous reals de València “ad dandum vendendum impignorandum et alienandum” a la seva voluntat excepte a militars-cavallers, clergues i persones religioses, salvant sempre els seus drets i concessions que ja havien estat fetes sobre les heretats i, a més a més, la fixació teòrica del terme, feta per Joan Pere, alxaid del castell de Morella, en nom del Rei, que seguirie la dels quatre moros que feren la general del terme del castell morellà. (ACA, Cancilleria, registre 11, fol. 152v). Més endavant es vorà que al forn era el lloc en que es reunia el Consell del poble, potser pel fred [veure en 1508, 6 de gener)

Però Grau, abans d’entrar a parlar del tema de Portell fa una breu explicació dels conceptes ‘puja’ i ‘pa de puja’, que transcribim ací per aclarir una mica el tema:

  Amb la expresió ‘puja’ es significa la quantitat de pa que calie pagar al forner per la faena i els materials de coure’l en el forn públic, és a dir, al forn on es coïa, pastat pels parroquians, i ‘pa de puja’, és doncs, el que es donava al forner en pagament del seu treball i despeses (Gran Enciclopèdia Catalana, sub voce).  

La ‘Gran Enciclopedia Valenciana’, al vol.9, mos diu ‘PUJA, PA DE: Nombre que recibía en la época foral el pan que se retenía, en concepto de pago por su trabajo, el hornero. El número de unidades de éste era proporcional a la cantidad que se cocía en el horno público, siendo establecido, en 1387, en uno de cada 25 unidades. Este pan, por disposición del mustaçaf no podían venderlo directamente los horneros sino los panaderos, a partir de 1369. La cuantía de ee pago en especie fue variable, siendo distinta en las diversas comarcas del País Valenciano’.

  Lévi-Provençal y Emilio García Gómez (“Sevilla a comienzos del siglo XII -El tratado de Ibn Abdun-. Madrid, 1948, pàg. 136), en estudiar el tractat de hisba d’Ibn Abdun, sobre el mercat de Sevilla, pel que fa al pa, no només la farina sinó també cuita, parlen de la prohibició de fer un pa gran amb les ‘poyas’, per part del forner; cada una de elles calie coure-la a part, tal com les rebien, per evitar les barreges de farines; allí mateix es definia l’expressió ‘Poya’ com “el impuesto o derecho en pan, que se paga en el horno común”.

  Aquest petit pa, que ere el salari del forner, rebie el nom en àrab hispànic de ‘buyya’, que correspon al castellà ‘poya’, català i valencià ‘puja’ i portugués ‘poia’, paraula estudiada per F.Simonet i W.Marçais (Glosario de las voces ibéricas y latinas usadas entre los mozárabes. Madrid, 1989, pág. 463. Textos árabes de Tánger, pág. 143, nota 1 y 242). Al-Saqatí també ens parla de la qüestió dels forners (El “Kitab fi adab al-hisba -Libro del buen gobierno del zoco de al-Segatí-“ Ed. Pedro Chalmeta Gendron en “Al-Andalus” (Madrid-Granada), XXXII (1967), 125-162, 359-397 y XXXIII (1968), 143-195 y 367-432, cf. págs. 155 y ss.). Com fa notar Charles Pellat, en tractar dels forns al nord d’Àfrica, fins fa poc era faena de les mestresses de casa o d’alguna minyona el fet de pastar i després portar la pasta al forn i allí era el forner qui enfornava el pa i tenie cura de coure’l (“Le salaire du fournier était constitué par un morceau de pâte qu’il faisait cuire et vendait à son profit; dans al-Andalus, ce petit pain, s’appelait ‘poya’ (et var.) et ce terme a subsisté sous la forme ‘pïwa/poya/buya’, dans quelques régions du Maroc et d’Algérie, pour désigner la salaire du fournier, même après que l’on eut commencé a le lui verser en espècies”.

  A Morella encara es pagave els anys cinquanta però amb un petit canvi. Fou fins als anys vint que cobrà aixina el forner, després serà el salari que pagave el client al duïdor i la duïdora. El duïdor estave encarregat d’anar aper les cases a portar les canastes de la pasta al forn i tornar el pa una vegada cuit; si tenie temps ajudave a enfornar i traure el pa; si es tractave de la gent de les rodalies, més que res de l’Hostal Nou i casetes veïnes, es feie càrrec de la burreta, albardave i desalbardave, la nigave al corral, ajudave a lligar la manta de corrinxol a les sàries, etc. La duïdora ere la que ajudave a fer el pa i enfornar-lo. El forner, portave la pala i podie recibir o no la propina con [vol dir ‘com’?] el duïdor i la duïdora. El borreguet constituïa la propina donada per la pastadora al duïdor ila duïdora. Per una trentena es pagaven tres pans; per dos trentenes, tres pans per la primera i dos per la segona; i per tres trentenes, tres per la primera, dos per la segona i un per la tercera; si en feien més afegien un pa trentena. Però amb el temps hi hagué força canvis i, com he dit, a partir dels anys  vint el forner ja va cobrar en diners. També les pastes pagaven en espècie. Al forn hi havie un caixó per a posar el ‘pa de puja’.

  (GRAU MONSERRAT, Manuel. Tres qüestions d’història portellenca. Pàg. 76. Boletín de Amigos de Morella y su Comarca (A.M.Y.C.). AÑO XI, 1989-90)

Setembre, 30. Arcos. Finalment, trobem informació de primera mà sobre aquest forn (o forns, perquè tenim dos documents, un a un particular, el dia 18 i un segon, al Consell del poble, el dia 30 del mateix més). Efectivament, en aquest segon document es dóna el forn al Consell municipal de Portell. A continuació us posem la transcripció efectuada en 1999 a partir del manuscrit de referència (Arxiu de la Corona d'Aragó. Barcelona. Cancelleria reial. Registre 10. Original.). No sabem si aquest és el mateix forn que dona 12 dies abans a Berenguera o si és un altre. Esperem poder-los traduir tots dos per saber quines van ser els detalls d'aquestes concessions.

1259, setembre 30. Arcos
Jaume I dóna un forn al consell municipal de Portell
Arxiu de la Corona d'Aragó. Barcelona. Cancelleria reial. Registre 10. Original
Transcripció efectuada en 1999 a partir del manuscrit de referència

Per nos et nostros damus et stabilimus vobis, concilio hominum de Portel, aldea Morelle, presentibus et futuris in perpetuum, furnum illum qui est in dicta aldea de Portel; ita videlicet quod pro dicto furno donetis nobis et nostris quolibet anno in festo Natalis Domini, LXXX solidos regalium Valencie censuales.
Et sic habeatis, teneatis et possideatis dictum furnum cum omnibus suis terminis et pertinenciis universis a celo in abissum, ad dandum, vendendum, impignorandum, et alienandum, et ad omnes vestras et vestrorum voluntates, cui et quibus volueritis, libere et perpetuo faciendas, exceptis militibus, clericis, et personis religiosis; salvis tamen nobis et nostris iure, censu, fatica et laudimio in dicto furno.
Laudamus etiam, concedimus et confirmamus vobis et vestris in perpetuum, omnes donaciones et concessiones que facte sunt vobis de terminis vestris de Portel, et de domibus, hereditatibus, et possessionibus vestris, factas per divisores quos ibi posuit et constituit Johannes Petri quondam alcaidus de Morella. Ita quod omnes dictos terminos et dictas domos, hereditates, et possessiones omnibus, cum suis terminis et pertinenciis habeatis in perpetuum, teneatis, et possideatis pacifice et quiete, prout melius nunc eas tenetis et possidetis.
Datum apud Archos, IIº kalendas octobris anno Domini Mº CCº Lº nono.

[Arxiu Jaume I. Es pot consultar per internet, a la web de la Universitat Jaume I, concretament en: jaumeprimer.uji.es]

Aquest poble anomenat Arcos és l'actual Arcos de las Salinas. Martínez Ortí ens diu el recorregut que aquells dies fa el rei Jaume I per aquestes terres:

El año 1259 es aquel en el que Don Jaime permanece en Teruel durante mayor tiempo seguido, como puede verse en los documentos. A principios de septiembre se halla en el Maestrazgo, cruzando luego la provincia de este a oeste, para llegar finalmente a la capital. El 8 está en Alcañiz, el 9 en Monroyo; del 16 al 18, en Cantavieja, luego en Villarroya, Cedrillas, Sarrión, Mora, Arcos de Salinas y en el Rincón de Ademuz, donde acaba el mes. El 1 de octubre data ya en Teruel, y allí permanece por lo menos hasta el día 20. (pàg. 15)

I què anava a fer allà? Una mica més avall i en el mateix escrit, parla de:

"(documentos) de índole económica, con gran participación de los judios; los relativos a exenciones y privilegios a los ganaderos, a las salinas de Arcos, determinando el abastecimiento en ellas".

I, en un altre llibre del mateixs autor, titulat "Algunos aspectos de Teruel y su tierra durante el siglo XIII, a través de los documentos de Jaime I el conquistador", afegeix:

En el territorio turolense las salinas más importantes eran las de la localidad de Arcos, que por ello tomaba su determinativo: Arcos de las Salinas.

[MARTÍNEZ ORTIZ, José. Referencias a Teruel y su provincia en los documentos de Jaime I el conquistador. Colección de catálogos documentales IV. Instituto de Estudios Turolenses.] ieturolenses.org [enllaç caigut]

En un llibre de 1784, de Vicent Branchat, també es fa menció d'aquest forn. Ho escribim d'una manera una mica més normativa per fer-ho fàcil de llegir:

Aunque por derecho común fue muy controvertido, si el edificar hornos y molinos es facultativo a cualquiera; pero por el foral del Reyno de Valencia siempre se ha considerado la facultad de establecer estos artefactos regalía propia de la Soberanía, reservada a la Corona por el Rey Don Jayme I desde el tiempo de la conquista. En efecto consta, que en uso de este derecho, y del superior dominio que adquirió en todos los bienes conquistados, hizo particulares donaciones de molinos y hornos, y de sitios para construirlos; pues en el año 1257 agració a En Guillem Loarre con dos fábricas de molinos en el término de Planes, con la obligación de pagar la mitad de los derechos; y a Mingot de Boixano le dio el censo de molinos que estaban bajo la alquería de Ricla término de Corbera, con la "reponsión" de la tercera parte franca.

En el año 1258 dio a Pedro Vidal de Alzira una fábrica de molino con dos muelas en término de Ternills, con la obligación de contribuir anualmente la mitad de los derechos; en el mismo año hizo gracia a Juan de Segarra de un horno en Xátiva a censo de veinte sueldos; y a Bononat de Guia de otro en Alzira a censo de ocho masmodinas [siete sueldos]; y en el año 1259 estableció en Monsó todos los molinos del término de la Torre y heredad situada en el de Morella, los del término de la Mota [serà la Mata??], y el horno que había en aquella aldea, con el cargo de pagar por los molinos doce cahices de trigo de censo anual, y por el horno veinte sueldos; y a los vecinos de Portell les estableció un horno en dicha aldea a censo de ochenta sueldos [libro 3, fol. 29 B. y 31B.].

En el año 1260 confirmó a Pedro Sanchis de Aliaga la venta que le hicieron los albaceas de Bernardo de Aliaga de un molino situado en término de Morella, sujeto a la enfiteusis de S.M., al censo de seis cahices de trigo; a los vecinos de Castellfort, aldea de Morella, les estableció un horno a censo de treinta sueldos, y el año 1261 dio facultad a Juan Gisbert y a otros para construir un molino en Bocayrente delante la puerta que salía hacia Agres, con el cargo de pagar la mitad de la renta.

En una altra copia del llibre ho podem llegir també en la nostra llengua:

DELS FORNS ATRIBUTATS, SEGONS FON atrobat en los registres del Archiu del Senyor Rey. Morella.

     Primerament: confermá an Monçó Dalagó lo forn de la aldea de la Mata, terme de Morella, á cens de vint sous cascun any. Datis Villae-Rubeae XIII Kalendas Octobris, anno Domini MCCLIX.....20 sous.

     Item: establí als homens de Portell aldea de Morella, lo forn qui es en dita aldea, á cens de vuitanta sous reals. Datis Valentiae II Kalendas Octobris anno praedicto......80 sous.

     Item: establí als homens de Castellfort aldea de Morella, lo forn que lo Senyor Rey ha en dita aldea, á cens de trenta sous cascun any en la festa de omnium Sanctorum. Datis Castillione Burrianae Nonis Novembris, anno Domini MCCLX....30 sous.

Nota important: Cal dir que també fa menció a un altre document que afecta a Portell, de l'any 1631. Ho trobareu consultant aquesta any.

[BRANCHART, Vicente. Tratado de los derechos y regalías que corresponden al Real Patrimonio en el Reyno de Valencia y de la jurisdicción del intendente como subrogado en lugar del antiguo Bayle general. Pàg. 245. Imprenta de Joseph y Tomas de Orga. València. 1784. Consultat en http://books.google.es i books.google.es)

1259

Segons comunicació de Santi Arbós, en el famós Onomasiticon de Coromines apareix una referència a Portell:

  1259: 'Portel' (Mtz.Fdo. DocValACA I, 242);

  ***CALDRIA REVISAR SI TÉ A VEURE O NO AMB EL DOCUMENT QUE PARLE DEL FORN, O SI ÉS ALGUN DOCUMENT DIFERENT***

s.XIII

Grau Monserrat, en el seu llibre de Herbés ens fa una aportació interessant sobre aquella època:

  Es necesario distinguir entre poblaciones dependientes de los Térmens Generals del Castell de Morella, dos estatutos claramente diferentes, aunque todas ellas correspondían por un igual al conjunto de la comunidad de las aldeas, muy semejante a otras parecidas aragonesas. Por un lado hay que considerar las aldeas propiamente dichas y los lugares de señorío, teniendo presente que, a veces, hubo cambios y paso a la categoría de simple aldea de algún lugar de señorío, o de alguna aldea calle de Morella.

  Aldeas por antonomasia fueron : Palanques, El Forcall, Olocau, Portell (Les Albaredes) [Les Albaredes el mateix Grau, en un article publicat al Butlletí AMYC, any XI, pàg. 68, ens diu que al 1397 pertanyia als Brusca ¿ ?], La Mata, Cinctorres, Castellfort, Vilafranca, Vallibona, Herbeset, Chiva, Salvassòria en algunas ocasiones. La Mata [veure en 1355], Palanques, Herbeset, La Pobleta y Chiva, pasarían, no todas a la vez, ni por igual vigencia, a convertirse en calles de Morella y sus habitantes se consideraban vecinos de la villa aunque residentes en el lugar correspondiente. Salvassòria pronto quedó convertida en simple masía, centro de la parroquia de Santa Lucía (Milián Boix, Manuel. Salvassòria (Morella). Iglesia parroquial de Santa Lucia (siglo XIII). “Boletín de Amigos de Morella y Comarca, año VI, 1983-84 **REVISAR TEXTO DE MILIÁN**)

  Los lugares de señorío cabe dividirlos en llocs de cavallers y de titularidad eclesiástica. Los primeros fueron : Sorita (Peralta), Ortells (Brusca), Todolella y Saranyana (Calvera), Catí (Bocona) y Herbés (Garcés); con el tiempo Sorita y Catí pasaron al grupo de las aldeas por compra de ciertos derechos por los jurados morellanos. Los de titularidad eclesiástica fueron Villores (de las monjas de Sigena, que luego vendieron sus derechos a la familia Des Puig) y la Tinança de Benifassà -Fredes, Coratxar, Boixar, Castell de Cabres, Ballestar, Bel, La Pobla- (del Abad i Monasteri de Santa María).

  (GRAU I MONSERRAT, Manuel. Herbés. Pàg. 46. Col·lecció Universitària. Diputació de Castelló)

1260

Octubre, 10. Barcelona. Jaume I dóna un molí en Morella. Com que Portell se suposa que formava part del castell de Morella, citem el document per si ens tocara de prop. Johannis de la Rama sembla que apareix en els documents de la época com a "quinnonari". Uns anys més tard, un "hereu dena Rama"  apareix en un llistat de veïns de Portell. A més a més, com que a Portell també teníem molins (molí d'Arnes, molí Piquer, el Molinet..), resulta interessant com es redactaven aquestes donacions:

Arxiu de la Corona d'Aragó. Cancelleria reial. Registre 11, f.230r. Original
Transcripció efectuada en 1999 a partir del manuscrit de referència.

Noverint universi quod nos Jacobus et cetera, per nos et nostros damus licenciam et potestatem vobis Dominice, molinarie, et filiis vestris, edificandi, faciendi, et construendi unum molendinum, contiguum illi molendino quam iam habetis in Morella in loco qui dicitur Quadralla Johannis de la Rama, et pro quo nobis dare tenemini quolibet anno V caficia tritici pro censu. Pro illo autem quod nunc damus vobis licenciam construendi in dicto loco, daretis et dare teneamini nobis et nostris in perpetuum tria caficia tritici. Et sic dabitis nobis et nostris et dare tenebimini annuatim in perpetuum, pro censu dictorum duorum molendinorum, octo caficia tritici mensure Morelle: medietatem in carniprivia quadragesime et aliam medietatem in festo sancti Michaelis mensis septembris. Et sic habeatis, teneatis, et possideatis vos et vestri dicta duo molendina, cum aquis et aqueductibus, glebis, herbis, et resclosis, et aliis iuribus et pertinenciis suis omnibus a celo in abissum, ad habendum, tenendum, possidendum, expletandum, dandum, et quibus volueritis perpetuo faciendas, exceptis militibus, clericis et personis religiosis. Salvo tamben nobis et nostris perpetuum dicto censu, dominio et fatica. Datum Barchinone VI idus octobris anno Domini Mº CCº LXº.

[jaumeprimer.uji.es]

Extracte dels Furs de València. Només recullim la part on se citen els topònims per on parteix. Però parla de moltes coses més, com les pastures, el vedat, etc.:

FURS DE VALÈNCIA (1238-1645)

En l'an de nostre Senyor M.CC.XXXVIII, IX dies a l'entrada d'octubre, pres lo senyor En Jacme, per la gràcia de Déu rey d'Aragó, la ciutat de Valèntia. [...]

[1] DEL TERME DEL REGNE E DE LA CIUTAT DE VALENCIA

[1] Aquests són los térmens del regne de València: del canar de Uyldecona, que és riba la mar, axí com va lo riu ensús, e passa per la Cénia, e ix a Benifaçà, e roman Benifaçà e.l terme del regne de València. E Morella ab sos térmens, axí com parteix ab Monroyg; e ix al riu de les Truytes [la Pobla de Bellestar], que és prop la Gleziola; e axí com va a Arçedo e a Ledo, los quals són dintre el dit regne. E axí com va a la Musquerola, e de la Musquerola a Móra, e entenem Riuvellos e.l dit regne. E de Móra, axí com va a la Font de la Babor, e axí com va el riu d'Alventosa, e ix a la Maçanera, però dellà el riu és d'Aragó, e del riu ençà és del regne de València. E axí com va a la serra de Javalambre; e de la serra de Javalambre axí com ix a Castel Phabib e a Ademuç, e aquests dos castels són del regne de València. E de Ademuç, axí com va al terme que parteix Ares e Sancta Creu; e d'allí axí com ix al terme de Toxa, e de Xelva, e ix a Xenarchas, e parteix terme ab Castella. E axí com ix a Xerelli e a la serra de Rua, e fenex a Cabriol, e al terme de Garamoxén, e a la Font de la Figuera; e com ix a Burriaharon, e d'allí a Almizra e al port de Biar, que partex terme ab Billena; e axí com va la serra de Biar entrò en la Mola e entrò en la mar, que partex ab Bosot e ab Aygües. [1.1.1] [...]

[jaumeprimer.uji.es]

Beuter, en la 'Crónica General de Toda España' (1551) ens dóna una versió antiga:

Fue el termino del reyno de Valencia entonces empeçando del cañar de Vll de cona, que es ribera de la mar cerca de Tortosa, assi como va el rio arriba, y passa por la Cenia, y salle a Benifaça. Es Benifaça del territorio del reyno de Valencia, y Morella con sus terminos assi como parte con Monroig, y sale al rio de las Truytas, o truchas, que es cerca de Sglesiola, y assi como va a Arcedo, y Aledo, los quales son dentro del territorio de dicho reyno. E assi como va a Mosqueruela, y de la Mosqueruela a Mora, y entiendese Ruvihuelos del dicho reyno. Y de Mora assi como va ala fuen de la Babor, y assi como va el rio de Alventosa y salle ala Mançanera, po de allende el rio es de Aragon, y de aquende es de Valencia. Y assi como va ala sierra de javalambre, y de alli assi como salle a Castell Fabib, y Ademuz, y son estos dos castillos del reyno de Valencia. Y de Ademuz assi como va al termino que parte con Ares y santa Cruz. Y de alli assi como salle al termino de Toxa y Tuexa, y de Selva, o Chelva a Cenarcas, y parte termino con Castilla, y assi como salle a Xerelli, y ala Sierra de la Rua, y senesce a Cabrivol, y al termino de Garamoxen, y ala Fuen de la Higuera, y como salle a Burriaharon, y de alli a Almizra, y al puerto de Biar, que parte con Buzot, y con Aygues. Estos fueron los terminos del reyno de Valencia entonces.

[BEUTER, Pere Antoni (1551): La Coronica General de tota Espanna, Volum 2. Impressa en casa de Ioan de Mey Flandro. Valencia. books.google.es)

Betí, en el Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura escriu sobre la Tinença:

En ese decenio (1261-1271) empuñaba el cayado abacial de Benifazá Fr. Berenguer Concabella, 1261-1283, hombre de excepcionales dotes de gobierno, que dio a poblar los lugares de su Tenencia, hasta entonces granjas o masías, Ballestar, Pobla, Fredes y Magraner, todos a 'fuero' de Valencia, obtuvo de Don Elión cesión del señorío de Bel, compró Coratxar al monasterio de Escarpe, y llegó al final del pleito que sobre Rosell sostenía el convento con los Hospitalarios.

[BETÍ, Manuel -Arcipreste de San Mateo- (1921): Apostillas al Génesis de Chabás. pp.33-36. En el Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura (BSCC). Número X. Febrero de MCMXXI. Año II. Castellón.] castellonenca.com

Betí, en el Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura escriu sobre la Tinença i ens parla d'aquest document 'A':

Convenio sobre diezmos, primicias e iglesias en la Tenencia de Benifazá, entre su Abad Fr. Guillermo de Savartes, 1259-1261, y Convento, de una parte, y el Obispo de Tortosa y su Cabildo, de otra.- Pergamino núm. 1, cajón Benifazá, archivo catedral de Tortosa. [...]

[BETÍ, Manuel -Arcipreste de San Mateo- (1921): Apostillas al Génesis de Chabás. p.36. En el Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura (BSCC). Número X. Febrero de MCMXXI. Año II. Castellón.] castellonenca.com

Beuter, en la 'Crónica General de Toda España' (1551) ens dóna una versió antiga:

En ese decenio (1261-1271) empuñaba el cayado abacial de Benifazá Fr. Berenguer Concabella, 1261-1283, hombre de excepcionales dotes de gobierno, que dio a poblar los lugares de su Tenencia, hasta entonces granjas o masías, Ballestar, Pobla, Fredes y Magraner, todos a 'fuero' de Valencia, obtuvo de Don Elión cesión del señorío de Bel, compró Coratxar al monasterio de Escarpe, y llegó al final del pleito que sobre Rosell sostenía el convento con los Hospitalarios.

[BETÍ, Manuel -Arcipreste de San Mateo- (1921): Apostillas al Génesis de Chabás. pp.33-36. En el Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura (BSCC). Número X. Febrero de MCMXXI. Año II. Castellón.] castellonenca.com

Juny, 20. Bernat d'Olivella, bisbe de Tortosa, dóna llicència a l'abat del monestir de Benifassà per a repoblar els llocs de tota la vall del monestir. Trobareu el document complert a la web de la UJI.

Edició d'Enric Guinot Rodríguez. Les cartes de poblament valencianes medievals. València 1991, pp. 289-291

In nomine Domini, sancte et individue Trinitatis, Patris et Filii et Spiritus Sancti. Pateat universis, quod nos, Bernardus, Dei gratia dertusensis episcopus, et Petrus de Podio, prior, et universum capitulum ecclesie nostre; attendentes quod monasterium de Benifazano et conventum eiusdem loci multiplici ratione tenemur diligere et etiam ampliare, precibus et supplicationibus fratris Arnaldi, Dei gratia abbatis monasterii Populeti, et fratris Guillermi, per eandem abbatis monasterii de Benifazano, et aliorum fratrum ordinis supradicti nobis suplicantium, tam eis quam nobis super ordinatione populationis sive populationum faciendam in valle de Benifazano, vel etiam in aliis locis que loca modo propriis manibus vel propriis sumptibus excolitis vel excolere facitis, sive excolere debetis tam super ipsis populationibus et conditionibus earum, et populatoribus ibidem populantibus, quam super decimis et primiciis, furnis et molendinis, quam aliis iuribus omnibus augendis vel diminuendis vel mutandis, in locis et termino antedicto providere procuraremus. Tandem, post multos tractatus et deliberationes inter nos habitas in premisis, nos, Bernardus, Dei gratia dertusensis episcopus, et Petrus, prior, et eiusdem sedis capitulum universum, concedimus et volumus ad honorem Dei omnipotentis quod vos prenominatus frater Guillermus, abbas monasterii de Benifazano, et ipsius monasterii fratres vestri, populetis et populare possitis dictam vallem et loca in illo valle constituta, scilicet granyenam de Cel Alber, et granyenam de Bella, et granyenam de Bellestar, et granyenam de Melgraner, vel loca extra dictam vallem posita in termino vel dominatione de Benifazano, scilicet loca qui vocatur Fredes, et dominicaturam de Castro Caprarum. [...]

Quod est actum XVIIº kalendas iulii, anno Domini Mº CCº LXº primo. Ego, Bernardus, dertusensis episcopus, subscribo. Ego, Petrus de Podio, dertusensis prior, subscribo. Ego, Pontius de Ulmo, decanus dertusensis, subscribo. Sig+num Dominici, camerarii. Sig+num D., archidiacono. Sig+num A., sacriste et firmantis hoc. Sig+num Geraldi de Montcada, canonicis Dertuse. Ego, magister Jacobus, Dertuse infirmarius subscribo. Sig+num G. de Tamarito, Dertuse hospitalarii. Ego, Bernardus de Binefar, canonicis dertusensis, subscribo. Ego, Bernardus, nominis Dei canonicus dertusensis, subscribo. Sig+num fratris Guillermi, abbatis de Benifazano. Sig+num fratris Petris, prioris. Sig+num fratris Bernardi, cellerari maioris. Sig+num fratris Guillermi, tintorarii. Sig+num fratris Guillermi de Sancto Martino, notarii. Sig+num fratris Bernardi, subprioris. Sig+num fratris Michaelis, sacriste. Sig+num fratris Bernardi, infirmarii. Sig+num fratris Arnaldi, succentoris. Sig+num fratris Guillermi d'Artesa, monachi. Sig+num fratris Bernardi de Mora, monachi et sellerarii minoris. Sig+num fratris I., portarii. Sig+num fratris Berengarii. Sig+num Bernardi Oliverii, notarii dertusensi publici, qui hoc scripsit cum suprascripto in Xª linea, ubi dicitur "in festo Natali", et cum raso et emendato in XIª linea, ubi dicitur "infra vallem predictam", et in XVIIIª, ubi incipit "Ad hec autem" usque ad locum ubi dicitur "antedictum", die et anno quo supra.

[jaumeprimer.uji.es]

Fins a l'any 1261, era clar que ni Benifassà ni Morella no formaven part del regne de València. De fet, el castell de Benifassà, que en els temps forals formava part del terme general de Morella, el 22 de novembre de 1208, havia estat fonat pel rei Pere al Catòlic al cavaller Guillem de Cervera, com part integrant del terme de Tortosa. I Morella hem vist abans que en 1239 formava part d'Aragó.

En realitat, la delimitació definitiva del regne de València fou establerta en aquelles corts de 1261, bo i incloent-hi Morella. El text del fur pertinent, tal com va estar redactat en aquelles corts, diu expressament que el termenal del regne

"passa per la Cénia e ixa a Benifaçà, e roman Benifaçà e.l terme del dit regne de València e Morella ab sos térmens, axí com parteix ab Monroyg e ix al riu de les Truytes, que és prop de la Gleziola" (Furs de València)

-.Nota: els llocs citats són, en aquest ordre: la Sénia, Benifassà, Morella, Mont-roig, Vilafranca i la Iglesuela del Cid.

[GARCIA SANZ, Arcadi i GARCIA EDO, Vicent (1994): La Carta Pobla de Morella. Pàg. 21. Universitat Jaume I. Castelló.)

Gener, 11. Betí, en el Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura escriu sobre la Tinença i ens cita aquesta carta pobla (document 'B'), sense donar-nos detalls toponímis:

Carta-puebla de Bel·loch y Albario, hoy Puebla de Benifazá, dada por Fr. Berenguer de Concabella. Abad, 1261-1283, y Monjes a Pedro de Esca y otros -Pergamino copia auténtica de otra de 1323, extractado por el que suscribe, archivo municipal de dicho pueblo.- Dada a 11 de Enero de 1262. [...)

[BETÍ, Manuel -Arcipreste de San Mateo- (1921): Apostillas al Génesis de Chabás. pp.36-37. En el Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura (BSCC). Número X. Febrero de MCMXXI. Año II. Castellón.] castellonenca.com

1262

Agost, 21. Barcelona. Jaume I reparteix els regnes de la corona entre els seus fills, per a després de la seua mort, en una mena de document que alguns consideren com a testament, tot i no contenir les sol·lemnitats habituals. Si voleu vore el document sencer, està en la web de la UJI.

Arxiu de la Corona d'Aragó. Barcelona. Cancelleria. Pergamí 1720 de Jaume I
Transcripció, amb variants formats, a partir de Ambrosio Huici. Colección diplomática de Jaime I, document 1151

Noverint universi, quod nos Jacobus Dei gracia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispesulani; volentes evitare quod de cetero ullum scandalum ullaque discordia possint oriri inter carissimos infantem Petrum et infantem Jacobum, filios nostros et heredes bonorum nostrorum, quia sapientum est providere futura ne possint ea in dampnum eorum vel sui generis redundare; ideo tractavimus pacem, dileccionem, et concordiam perpetuam inter predictos filios nostros, de expresso assensu eorumdem.

Que quidem composicio talis est: Quod si predicti filii nostri supervixerint nobis, damus et domittimus predicto infanti Petro totum regnum nostrum de Aragonia, et comitatum nostrum Barchinone, de Cincha videlicet usque ad caput de Crucibus, et usque ad collem dictum de Pereilo, et usque ad collem dictum de Panissars, et sicut dividuntur termini Cathalonie cum Conflent et cum Ceritania. Item, damus et dimittimus predicto infanti Petro, filio nostro, totum regnum nostrum de Valencia, et de Biar et de Mola sicut dividunt termini usque ad mare, et sicut nos eos divisimus cum rege Castelle usque ad rivum d'Alventosa, et sicut dividit regnum Aragonis usque ad rivum d'Alventosa. Que quidem duo regna, Aragonie videlicet et Valencie, et comitatum Barchinone, cum civitatibus, villis et castris, et cum comitibus, vicecomitibus, comdoriis, vasvassoribus et aliis militibus, civibus, et burgensibus, rusticis, judeis et sarracenis et aliis hominibus universis cuiuscumque condiciones sint, et cum omnibus dominacionibus, iurediccionibus, terminis et affrontacionibus et pertinenciis, locis, iuribus, vocibus et accionibus, nobis in hiis omnibus vel pro hiis competentibus et competere debentibus, damus et dimittimus predicto infanti Petro, filio nostro, si nobis supervixerit; salvis tamen donacionibus quas nos fecimus in predictis regnis et comitatu. Et alia parte damus et dimittimus predicto infanti Jacobo, filio nostro, si nobis supervixerit, totum regnum nostrum Maiorice et Minorice integre, et totum ius quod habemus et de cetero habebimus in Eivissa. Item, damus et dimittimus predicto infanti Jacobo, filio nostro, Montempesullanum cum castris et cum omnibus pertinenciis suis, et cum omnibus iuribus et dominacionibus que et quas nos ibi habemus et habere debemus. Damus etiam et dimittimus eidem infanti Jacobo, filio nostro, totum comitatum Rossilionis et Caucumliberum, et totum Conflent, et comitatum Ceritanie et Vallem Aspirii, cum omnibus iuribus et dominacionibus que ibi habemus et habere debemus aliqua racione. Est tamen sciendum quod termini Ceritanie sunt isti, videlicet de Pincem usque ad pontem de la Corba, et tota vallis de Rippis cum suis terminis, et baiulia est de dominacione Ceritanie, et extenditur ex parte Berguedani usque Rocham Sansam, et totum dominium de Vallespir cum Pratis est de pertinenciis comitatus Ceritanie et extenditur usque ad collem d'Ares, et sicut serra hoc scindit usque ad collem de Panissars, et de ipso colle de Panissars usque ad collem de Pereillo, et de ipso colle de Pereillo usque ad caput de Crucibus.  [...)

Actum est hoc in Barchinona, duodecimo kalendas septembris anno Domini millesimo CC sexagesimo secundo. Signum + Jacobi, Dei gracia regis Aragonum, Maioricarum et Valencie, comitis Barchinone et Urgelli et domini MOntispesulani; qui predicta omnia concedimus et firmamus. Sig+num infantis Petri, filii illustris domini regis Aragonum, qui predicta concedimus et iuramus. Sig+num infantis Jacobi, filii illustris domini regis Aragonum, qui hec omnia concedimus et iuramus. Testes huius rei sunt: A. Barchinone episcopus; Bernardus Vicensis episcopus; G. de Montegrino sacrista Gerundensis; Jazbertus, vicecomes de Castronovo; Ferrandus Sancii, Jaufridus de Cruilis; G. de Montecluso et Berengarius de Sancto Vincencio; Bernardus de Sancta Eugenia, dominus de Turricella de Montegrino; Raymundus de Urgio et Gaucerandus de Pinos; Bernardus Guillermi d'Entensa et Garcia Ortis; Ato de Focibus et plures alii. Sig+num Petri Marchesii, publici Barchinone notarii, qui mandato domini regis et predictorum filiorum suorum hec scribi fecit et clausit, die et anno quo supra.

[jaumeprimer.uji.es]

Novembre, 22. Fent una recerca pel Sistema de Información del Patrimonio cultural Aragonés (SIPCA) sobre Morella, trobem que hi ha un document al Archivo Histórico Provincial de Huesca > Archivos privados > Archivos religiosos > Monasterios > Monasterio de Sigena > Pergaminos:

Código de referencia: ES/AHPHU - S/000011/000020.

Título: Doña Toda Ortiz de Lizana, Priora de Sigena, da a don Dominigo de Remolinos y a su mujer doña Galiciana de Lisón un manso [un mas] llamado de Arnaldo Ferrero, con sus casas, casales, molinos y otras pertenencias, situado en la aldea de Villoras [Villores] en el término de Morella por un censo anual de cien sueldos reales de Valencia pagadero en San Miguel eximiéndoles de la parte de los cuarenta sueldos que anualmente deben darle los hombres de Villoras, así como de cualquier servicio vecinal y reservándose, y a un tiempo concediéndoles el derecho de fadiga.

Fecha: 1262 11 22

Nivel: Documento.

Volumen y soporte de la unidad de descripción: 310 x 289 mm.

Notas: "Actum est hoc X kalendas Decembris anno Domini MºCCºIXº secundo". Pergamino. Latín. Conserva caja de metal pendiente de cordón para el sello y otras perforaciones para otro sello.

[Sistema de Información del Patrimonio Cultural Aragonés (SIPCA), http://www.sipca.es/]

Cercant per internet informació sobre el topònim "Atorella", tant perquè surt en la carta-pobla de Villarluengo (veure en 1194) que arribava fins ací, com perquè quan Jaume I anava a la conquesta de Peníscola, des de Terol, passa per un lloc que s'anomena així (veure en 1232), trobem en la Biquipedia aragonesa aquest document:

Atorella ye citata en mayo de 1262 chunto con atros lugars que lo concello de Teruel heba de repoblar. D'esta traza os teruelans nombroron mayordombres en un texto en lo que salen unas aldeyas de la zona en litichio con lo reino de Valencia:

qui dividant et donent ad populandum quibuscumque personis voluerint...loca illa sunt in terminis turoliii, qui nominantur Musquerola, Val de Linares, Pana Calva, Atorela, Salmança, Turriles, Camarela et omnia loca que in termino Turolii sunt ad populandum

Sindembargo la repoblación d'Atorella estió un fracaso.

[an.wikipedia.org]

Abril, 10. Betí, en el Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura escriu sobre la Tinença i ens dona fe d'aquest document 'C':

Concesión vitalicia del horno de Boxar per el Abad Fr. Berenguer de Concabella y Monjes a B. Boches y María su mujer por posesión de 50 sueldos ánuos. Pergamino original, por a. b. c. con firmas autógrafas, en poder del que suscribe. [...]

[BETÍ, Manuel -Arcipreste de San Mateo- (1921): Apostillas al Génesis de Chabás. pp.36-37. En el Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura (BSCC). Número X. Febrero de MCMXXI. Año II. Castellón.] castellonenca.com

1263

Abril, 22. Constança d'Alagó, filla de Blasco d'Alagó i vídua de Guillem d'Anglesola [al doc. diu Angularia!!!], dóna al seu fill Guillem d'Anglesola [sic] Ii els castells i les villes de Culla, Vistabella, Vilafranca, Benassal i Atzeneta i els castells d'Almedíxer i Algímia:

Arxiu Històric Nacional. Madrid. Ordes Militars. Carpeta 517, nº 270P. Pergamí original partit per ABC al marge esquerre.

Garcia Edo, Vicent. "Doña Constanza, hija de Blasco de Alagón, hace donación a su hijo Guillermo de Angularia, de los castillos y villas de Culla, Vistabella, Villafranca, Benasal, Adzaneta y de los castillos de Almedíjar y Algimia, con todos sus términos y pertenencias, bajo ciertas condiciones". Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura, 1980, pp.153-157. Nova transcripció del document efectuada en abril de 2006.

Sit notum cunctis hominibus, quod ego domina Constancia uxor quondam domini Guillelmi de Angularia, per me et omnes meos, titulo perfecte et irrevocabilis donacionis inter vivos, dono trado et concedo cum hoc presenti publico instrumento suo pleno et firmo robore perpetuo valituro vobis, Guillamoneto de Angularia, filio comuni mei et dicti Guillelmi de Angularia mariti mei et vestris et cui vel quibus volueritis imperpetuum, castrum et villam de Cuyllar et de Vistabella, et de Villafrancha et de Vinaçal, et de Ça Neta, et castrum de Almedixar et de Algimia, cum omnibus locis terminis et affrontacionibus et pertinenciis suis, et cum omnibus iuribus que in predictis castris et villis et in unoquoque illorum et terminis suis, habeo et percipio et habere ac percipere debeo, gratis vel vi vel alio quolibet modo iure seu titulo.

[...]

Et quod similiter solvatis mihi illos mille morabatinos quos dictus G. pater vester racione castri et ville Favara mihi assecuravit super castrum et villam de Golmers* cum publico instrumento. [...]

[jaumeprimer.uji.es]

*Golmers: Golmés, poble del Pla d'Urgell, Lleida

1264

Sobre Olocau del Rei, navegant per internet trobem algunes dades a tenir en compte:

En l'agost del 1.180 Alfons II concedeix el castell a l'orde de Sant Joan, defensat a partir d'aquests moments des de poblacions baix-aragoneses, doncs encara tardaria en passar Morella a mans cristianes uns cinquanta-un anys. Cap el 1.264 passaria a ser pertinença reial, per canvi a l'orde de Sant Joan amb Vilafamés. L'infant Pere, donà a poblar Olocau el 22 d'abril del 1.271 a Domènec de Seta, Arnau Çavit i altres més; població confirmada en posteriors ocasions. En maig del 1.287, Alfons III afegeix Olocau al castell de Morella, mantenint determinats privilegis, com el de poder triar justícia. A partir d'aquest moment i fins el 1.691, en què es va independitzar, formà part com un poblet més de l'alfoç morellà.

[uv.es]  

La fitxa de la Direcció General de Patrimoni Artístic de la Generalitat Valenciana, ens completa la informació:

El castillo de Olocau es citado ya en el siglo X, relacionado con los enfrentamientos entre los descendientes de Al-Muctádir de Zaragoza, ocurridos alrededor de la fecha de 1084, reyes moros de Zaragoza y Tortosa; el Cid lo ocupó, reconstruyéndolo en tales circunstancias y según palabras de Menéndez Pidal "lo labró de nuevo y lo abasteció de hombres, de armas y de provisiones".

Debió pasar a manos cristianas en el año 1180, fecha en que fue concedido por el rey Alfonso II de Aragón a Fray Armengol D'Aspa, maestre de la Orden del Hospital. Debió ser conquistado de forma definitiva a la vez que Morella y también por las huestes de Blasco de Alagón. Éste recompensó a los caballeros que le ayudaron en la conquista asentándolos en los lugares que después serían las aldeas y lugares de señorío del castillo de Morella.

El castillo de Olocau volvería al señorío real hacia 1264, al recibir los hospitalarios el castillo de Villafamés y la alquería de Vall d'Alba a cambio de Olocau que habían recibido por donación real en 1180.

Olocau recibió carta de población dada por el infante Don Pedro el 22 de abril de 1271 dada a Doménec de Seta, Benet de Seta, Arnau de Çauit, Pere d'Al, Guillem de Arrufat, Pere Gayllart, Guillem Ripollés, Ramón Ferrer, García de Satil, Bernat Batle, de Montroig, Arnau del Cax y Guillem Verdú, con la autorización de llevar cien pobladores más y darles casas y tierras, según el fuero de Valencia.

El rey Alfonso III agregaba, el 13 de mayo de 1287, a Morella, el castillo y población de Olocau, con obligación, por parte de Morella de rehacer el castillo que se encontraba medio arruinado y abandonado, y nombrar alcaide que fuera ciudadano de Morella u Olocau. La población quedaba con el derecho adquirido de nombrar justicia propio y jurados. El arzobispo de Zaragoza retenía sus derechos sobre la iglesia de Olocau, quedando en su arzobispado donde permaneció hasta la última redistribución de diócesis españolas en que pasó a la diócesis de Tortosa. [...]

cult.gva.es (pdf)

Intentàvem esbrinar el significat del topònim 'Atorella', tant perquè surt en la carta-pobla de Villarluengo (veure en 1194) que arribava fins ací, com perquè quan Jaume I anava a la conquesta de Peníscola, des de Terol, passa per un lloc que s'anomena així (veure en 1232); i hem trobat un document en la Biquipedia aragonesa on surt un altre itinerari del rei:

Bi ha referencias escritas que Chaime I d'Aragón estió en "Posadas de Don Atorella" de camín ta Valencia, como endica un texto de 1265 de l'archivo d'aldeyas de la Comunidat de Teruel:

deinde como partimos con Vispe y viese al cabero de Montlat, y viese Rio Seco, y viere al cabero de Montlat, y cese a la Pena Rubia de fondos de las Casiellas y cese al cabero de las Posadas de Don Atorella, y cese a la Laguna negra de Fortanet y la Ferreruela y al Collado Frido, y como va la senda a la fuent de la Peniella, y como va la carrera al Puerto y torna a la Senda de los Cavalgadores, e toda cosa que vos fazades sea firme y estable a todos tiempos

[an.wikipedia.org]

Desembre, 27. Betí, en el Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura escriu sobre la Tinença i ens dona fe d'una carta pobla de Fredes (document D):

Carta-puebla de Fredes dada por Fr. Berenguer de Concabella, Abad y Monjes de Benifazá, a Ramón Anguera y otros. -Papel en folio mayor, copia sencilla, núm. 26, cajón Benifazá; Archivo Catedral de Tortosa. [...]

[BETÍ, Manuel -Arcipreste de San Mateo- (1921): Apostillas al Génesis de Chabás. pp.36-37. En el Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura (BSCC). Número X. Febrero de MCMXXI. Año II. Castellón.] castellonenca.com

Març, 16. [segons la resta de fonts, 1271] Creació del Tribunal del Lligallo, que entenem que era com una espècie d'associació o junta de pastors. Les actes que es feien en cada junta, serien "lligalls". Tuixans el situa al 1270; Valls, un any més tard. Transcribim part del que diu Tuixans:

Quan lo gran guerrer y legislador Jaume I el Conqueridor donà als pobles sa constitució política y manà qu'uns mateixos furs regissin a tota la Confederació catalano-aragonesa, no dexà de concedir quiscun privilegi particular a les viles més principals, segons les necessitats socials exigien. Morella necessitava un Tribunal per lo seu bestiar tan nombrós, ja que n'era, llavors, la principal riquesa la ramaderia, y, de continent, s'originaven disputes, quan el descuyt dels pastors, enredava y confonia'ls ramats y desperdigolats se trobaven per les montanyes.

Magna creació fou de l'època foral el privilegi del Rey Jaume I, donat en l'any 1270, y podrèm considerar les grans facultats qu'otorgava, y que després foren ampliades; que podèm llegir en l' Aureum Opus in Extravagantes, nº I, llibre que's guarda al Arxiu Municipal de Morella, llegint en ell qu'als morellans fou concedit el Tribunal del lligalló, o del bestiar, que continuà actuant fins a les derreries de la centuria divuyt.

Com lo document d'otorgament es tan poch conegut, y a penes se té cap nova del Tribunal que estèm estudiant, vaig a traduhirlo del llatí al català.

"Sapien tots com Nos, Jaume, per la gracia de Déu Rey d'Aragó, Valencia, etc. Per Nos y per nostres successors concedim a vosaltres, el Consell de Morella y a tots els homes, ja de les seues aldees, com dels llochs de son terme, pertanyets a ordes y demés, el que puguen tenir 'lligalló', el qual celebrarèu en vostre terme dos voltes cada any, una en el tercer dia de Pentecostes, y l'altre en la festa de Sant Miquel de setembre; a qual lligalló estaran obligats a presentarse 'ls que tinguen bestiar pasturant en el terme, o enviar els seus pastors, preentant les 'resses mostrenques' o trobades que no tinguen amo conegut. Y qui en tals dies no concurrirà al lligalló, queda obligat a pagar y entregar a Nos, o anostre Batlle de Morella, dèu sous de pena. Establim, també, que'ls bestiar mostrench o trobat qu'en lo dit lligalló trobés amo, li sia entregat lliurement y sens expedient. Però si algú, o alguns, fossin convençuts d'haverse trobat bestiar y lo retenen en son poder sens presentarlo, estos seran castigats 'donant doble al seu amo y a Nos, o a nostre Batlle, setanta sous; però si algun mostrench o trobat en els monts y presentat al ligalló no trobés amo, ni se sapigués de qui es, se tindrà de manifest fins a la següent celebració del lligalló; y quan llavors no aparegués amo, sia per a Nos, y se posarà en poder de  nostre Batlle o del llochtinent. Per lo mateix establim, volèm y concedim a vosaltres, Batle y Consell de Morella, elegiu una persona apta cada any per a que jutge, recullga, observi y fagi observar quant en esta carta's conté, y que juri que's portarà bé y fidelment. Donada en Valencia als xvij. de les kalendes d'abril de M.CC.LXX. (16 de març de 1270)."

Desde llavors se procedí a l'elecció del Justicia del lligalló, ademés de les conveniencies que donava al Justicia major o Batlle, per quan el despullaven d'atencions tan greus y per tractarse de qüestions que sóls els matexos ramaders y pastors podien enténdres. L'elecció pertanyia als Jurats, entre'ls proposats per los habitants de les masíes o masades que representaven la força productora, en els quals depositaven llur confiança perque eren homes honorables.

En el segle XV se nomenaren dos consellers o auxiliars per a que ajudessin al Justicia del lligalló y donessin son parer en els casos dubtosos.

N'Anfós de Nàpols, estant a Valencia, en el 10 d'abril de 1427, concedí: "los dreytos de dita villa a los hommens d'aquella et de sus aldeas et barrios poder pacentar, acabañar et adaguar sus ganados et bestiares gruesos et menudos, de dia et de nuyt, sies contrastamiento alguno, et de tallar humeras viejas, et frutas, verdes et secas, para necesidades de sus casas, et aquellas tallades en el dito teermino, sacar o facer sacar sines impediment alguno".

Les aldees de Morella n'eren Castellfort, Ballestar, Ballibona [Vallibona], Bel, Boxar [Boixar], Chiva [Xiva], Castell de Cabres, Cinchtorres [Cinctorres], Catí, Corachar [el Coratxà], Fredes, Forcallo [Forcall], Herbes [Herbers], La Mata, Malagraner [Magraner, al Benifassà], Sarañana [Saranyana, a la Todolella], Ortells, Palanques, Pobla de Benifazar [la Pobla de Benifassà], Portell, Arboleda [l'Albareda o les Albaredes, a Portell], Villafranca [Vilafranca], Ballestan [el Bellestar], Villores, Zorita [Sorita]. Constituhien el senyoriu de Morella, donat per lo Rey Jaume a Blasch d'Alagó, capità molt esforçat.

En un principi, no tenia aquest Tribunal un lloch assenyalat, sinó que s'avisava ab temps, senyalant quiscuna de les partides o contornades, ahont tenía lloch el Consell y ahont acudien els pastors; però en 1425 els Jurats acordaren que'l lligalló se celebrés junt a la casa del Consell o Universitat; destinant un lloch per al bestiar, y'l glacis del castell (especie d'esplanissada, per ahont devallen les aygües del castell) per a poder pasturar durant els sis mesos qu'havien d'estar de manifest les 'resses' que no trobaven amo.

El procediment era molt sencill. Presentat el cap de bestiar que s'havia trobat, se preguntava al pastor el lloch, el dia y les senyals que portava al ésser trobat. Se manifestava al públich per a veure si algun ramader lo reclamava. Si no hi havía reclamació, se preguntava al amo probable'l dia y lloch en que lo perdé y, si corresponien les respostes, se li entregava, donant una petita retribució en concepte de 'guarda' del temps qu'havia estat en poder de qui la trobà primer. Quan hi havia dubtes, quedava de manifest fins y aytant que's presentés son amo. Quan, després de sis mesos, no trobaven l'amo, el Batlle s'encarregava de les resses o caps de bestiar, 'mostrenques' o 'pregoneres', y, de conformitat ab el dret administratiu de llavors, eren venudes en nom del Rey y's rescabalaven del temps de la 'guarderia'.

En el segle XIV, a Morella, apellaven plaça del Consell ahont hi ha l'actual casa Piquer, y en la part oest de ponent de la dita plaça, se trobava la Casa del lligalló o Tribunal del bestiar. A la banda nort hi havia un ribàs que arribava fins al castell, y quan en l'any 1780 se va vendre per a ferhi cases, conservava, encara el nom de "Ribàs del lligalló". [Segons la Viquipèdia, "la Casa dels Estudis i del Consell", està al costat de la Plaça dels Estudis. Per tant, la casa del lligalló devia d'estar a l'altra punta de la plaça, prop de la Porta dels Estudis].

El Tribunal del lligalló prengué molt increment y forta organisació del segle XIII al XIV. Quan la conquesta de Morella, al cedir lo Rey Jaume el senyoriu a don Blasch d'Alagó's reservà la devesa de Vallibana [Vallivana], que la donà a Violant, muller caríssima del Conqueridor; però com qu'als vuyt anys d'haver donat la carta de població als morellans el d'Alagó havia fet tanta crescuda'l vehinat, lloch y masades, y pres tant d'increment el lligalló, la Regina Violant vulgué manifestar l'apreci que'ls tenia, renunciant en son favor la gran devesa de Vallibana y Salvasoria per a que se destinessin de 'baldío' (terrenys no llaurats ni adevesats) al lligalló. [...] La devesa de Vallirana [Vallivana] y de Salvasoria fou aprofitada desde aquell moment pel lligalló, no sols pels vehins de Morella, sinó també de les aldees qu'entraven en la concordia.

[Nota: ja hi havia lligalló en aquell moment? pequè està parlant de l'any 1241, prop de 30 anys abans de la creació del Tribunal del Lligalló; el document transcrit l'hem transcrit en aquell any, juntament amb el de Segura Barreda, que seguerament serà d'on ho treu Tuixans.]

Després fou senyalat un terreny particular a cada hu en l'any 1340; y acordaren reservarse per al bestiar major els 'bobalars' o 'bohalars' a Vallibana, Salvasoria, Vall de Vallibana y Monreal, obligantse a pagar del fons comú que'n guardava l'Universitat totes les despeses que s'esdevingueren en l'arranjament de les sendes, abeuradors, basses, podes y neteges d'arbres, y fins els altres que s'ocasionaven per l'extinció de l'oruga y reparació de les vedalles, llochs ahont se recullia la llana procedent de les esquilades fetes en les diverses aldees de la concordia.

També gaudia Morella d'un privilegi donat en 1440, el qual disposa que'l bestiar y porchs engrexats en el bosch comunal no podien trèures del terme general sense haver estat abans vintiquatre hores en el mercat de Morella. Axò'ns demostra que'l lligalló tenia cura de fomentar molt bé'ls seus interessos.

Dita Confradia o Tribunal tenia marques reservades, també vicera pública (lloch pública per a vendre plantes forrageres), y moltes altres coses, de petit detall, totes encaminades a que'l petit llaurador se pogués mantenir ab un grapadet d'ovelles, per a tenir el formatge de tot l'any, mitançant un 'peatge' ja acordat; ademés, el lligalló's captà tots els privilegis concedits a la mensa o mestanys, que, entre tot, enfortien el comerç y l'industria en el senyoriu de Morella.

Per causa de trobarse la caxa del comú universitari moltes voltes exhaurida de rèdits, el Tribunal del lligalló acudí al Rey per a que dongués un privilegi concedint facultats per a possehir y comprar finques, deveses y corrals, l'administració dels quals correría a càrrech del Justicia del lligalló. Els consellers se presentaren a Joan I, que's trobava a Valencia, exposantli les dificultats de poder viure dit Tribunal si no se'ls permitia tenir béns y deveses; lo Rey estengué un privilegi, que's guarda al Arxiu parroquial de l'Arxiprestal de la dita ciutat, en lo qual dóna facultat al Tribunal del lligalló per a acceptar y comprar béns y rayls, no obstant lo que disposen, en contra, els furs de Jaume I. Aytal document està estès el 10 de janer de 1393, setè del seu regnat. Més avant, en temps dels Catòlichs Reys, segons reyals cèdules expedides a Medina del Camp en 30 d'abril de 1494, y la de Berlanga, del any 1499, s'otorgaren y confirmaren tots els privilegis al lligalló, y, al mateix temps, donaren disposicions especials pera evitar la propagació de malalties infecto-contagioses, quan parlen de les "resses achacosses". (Arxiu Nacional de Simancas)

Quan, en temps del Rey Felip II, se celebraren Corts a València l'any 1604, trobèm, en les "concessions fetes al Estament Reyal", que'l Síndich del lligalló reclamà, en sa presencia, que no's permetés l'inobservancia del privilegi del lligalló, axí com també qu'en els pobles de la jurisdicció de Morella no's permetés tenirlo en part quiscuna fòra de la vila. El Rey manà respondre a aquella demanda: "Plau a sa Magestat ab que la prohibició, quan a les aldees, s'entenga no tenint aquelles privilegi en contrari."

Més avant, en ple segle XVII, el Justicia y Consellers del Lligalló reberen la comissió delegada de jutjar els danys y perjudicis que'l bestiar ocasionava en les heretats d'altri, "possant multas y apreyand (apreciant) lo qual segon son juhí com a perits".

Fou tanta l'importancia del Tribunal del lligalló, y'ls serveys que n'havia fet a la corona, que'l Rey, en ple segle XVII, els apellava "L'honorable Consell de la Mesta".

Quan, en l'any 1691, se separaren de Morella les aldees agrupades abans, declarantse viles independents, els jurats del Tribunal del lligalló prohibiren l'entrada del bestiar de les viles separades; però s'entaulà un pleyt, reclamant aquelles són dret consuetudinari; y després de llargues encontrades y dispendioses concordies, pogueren entrar novament en el goig de llur pastoreig, segons R. C. del mes de maig, donada per lo Rey Carles II l'Embruixat.

Un temps després se féu una recopilació d'ordinacions y drets del Tribunal del lligalló, constituhint un llibre, que's guarda al Arxiu Municipal de Castellfort (partit judicial de Morella), apellat 'Llibre del Pastoret'. Per a mi, aquest llibre n'es procedent del Arxiu Municipal de Morella, y no comprench com s'ha portat a Castellfort.

[Nota: al final de l'article, Tuixans transcriu la part que pot daquest llibre, però textualment diu: "Die Int xxv mensis Decembris anno a nat. Domi. M.ºD.ºXXXXVII.º", es a dir, 1547. Transcribim aquest document dins de la web, en el seu any corresponent. També els "assegadors" que cita, de Castellort, Portell, Olocau del Rey, la Mata, Forcall i Morella. Citem ací només els de Portell. La resta els podeu consultar en '1547'.]

Asagadors de Portell

32. Asagador de la Verge de la Font.

33. Id. del mas de la Fresca.

34. Id. de las Albredas.

35. Id. de la Serra.

36. Id. del Tancat.

37. Id. de la Ombria.

38. Id. del bobatar.

39. Id. de la mola.

40. Id. de San Joan.

41. Id. de la torre fonso.

42. Id. del Perol.

43. Id. de les clapisses.

Havèm arribat a l'època dels Borbons, y en l'any 1810 encara actuà'l Tribunal del lligalló. Se decretà mantenir un 'edil del Consell' com a jutge de totes les qüestions de pastors y bestiars, herbes, asagadors y fonts; però ignorem per quin còdich se regia; lo qual presumim si estaria en les 'Ordenacions de la vila de Morella'. Emperò tampoc etnen vida aquexes, per quant els llibres d'actes dels Consells han desaparegut. Durant la guerra dita 'del francès' les biblioteques y arxius de Morella sofriren moltes destroces.

El Tribunal del lligalló vingué actuant fins a les Corts de Cádiz, puix al donarse la R. O. de 16 de febrer de 1835 rebe'l cop de gracia, que fou mortal de necessitat.

[TUIXANS Y PEDRAGOSA, Joaquim (1926): El Tribunal del Lligalló a Morella (Segle XIII. Dret foral consuetudinari)(p.168-177). Article publicat en el Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. 1926: Vol.: 12 Núm.: 87 Julio a septiembre 1925] raco.cat