PORTELL, s. XX (Emilia, la Todolella)

ANY

REFERÈNCIA BIBLIOGRÀFICA

-BUENO EMÍLIA PUES SI LI PAREIX COMENCEM, I ANEM A COMENÇAR A ON VA NÀIXER VOSTÉ I QUAN VA NÀIXER.
-Pos jo mira, vaig nàixer el 22 d'abril... bueno, l'any 22... el 5 d'abril. Això, el 5 d'abril vaig nàixer.
-I A ON VA NÀIXER?
-A la Todolella.
-A LA TODOLELLA
-A casa el Curret.
-A CASA?
-Mon pare era Curret i ma mare de la Venta, que li dien la Ventera, Francisqueta la Ventera.
-ERA HABITUAL AIXÒ DE TINDRE NOMS DE CASES?
-Sí, sí. Als Ports i aixina mos coneixem més casi pel mote de la casa que, que per les persones com diu aquell, pel nom de les persones. Avui en dia no se coneixen tants noms de la casa, però sí, totes les cases tenen un mote o atre.
-I TOTES LES CASES EN TENIEN, NO HI HAVA CASA QUE NO EN TINGUERA
-Sí, sí.
-ESCOLTE'M EMILIA I EN SA CASA, QUANTA GENT EREN?
-En ma casa érem cinc fills i mon pare i ma mare.
-VULL DIR, QUAN VOSTÉ VA NÀIXER QUANTA GENT VIVIA EN SA CASA?
-Mon pare i ma mare.
-SON PARE, SA MARE...
-Sí, perquè ma mare ja no tenie mare i mon pare estae a casa de..., mon pare va ser pastor tots los anys. Hasta que se va casar sempre va ser pastor, perquè tenie un braç, el braç esquerre el tenie impedit, el dret.
-EL DRET
-El dret i no podie fer, no podie treballar i lo que va fer va ser guardar hasta que se va casar en ma mare.
-GUARDAR LES OVELLES
-Sí, guardar ovelles, sí
-QUÈ LI VA PASSAR A SON PARE EN EL BRAÇ?
-Pos a mon pare sempre vaig sentir a m'agüela, que en pas descanse, sa mare, sempre li vaig sentir dir que havie tingut, se li va fer un gra, ací a la munyeca, per la part de baix, als nyirvis, i com entonses no hi havie cirurgia, ni s'anae als puestos a curar com ara, no teníem hospitals, no hi havie circulació per anar als hospitals i li'l va rebentar el mateix practicant que n'hi havie al poble i li va fotre un nyirvi.
-LI VA TALLAR UN NERVI
-Un nervi sí claro, i ja se li va quedar el braç inútil.
-VAJA, ES VA QUEDAR INÚTIL PERQUÈ EL PRACTICANT HO VA FER MAL, NO?
-No tenie, claro, primer no el tenie inútil, no, però en aquell florunquet que va tindre, pos al rebentar-li'l va estar molt mal.
-ELS SEUS AGÜELOS, VOSTÉ SE'N RECORDA DELS SEUS AGÜELOS TANT DE LA PART PATERNA COM DE LA PART MATERNA?
-Pues no, no he conegut més que de la part paterna, l'agüela.
-L'AGÜELA
-L'agüela Maria, que li dien Maria i ui!, la volíem moltíssim, sí. Sempre estae a casa d'ella. I tenie, mon pare tenia una germana que també tenie, anae en muletes.
-TAMBÉ ANAVA EN MULETES?
-I també del xarampió de... va quedar també paralítica d'una cama, del xarampió. Entonses passaven moltes coses aixina, perquè no, no se fee. I aixina va passar, vull dir també que es va morir i va morir paralítica. A última hora jo la vaig tindre molts anys.
-A LA GERMANA DE...
-A la germana de mon pare.
-A LA GERMANA DE SON PARE, SA TIA?
-Sí perquè ella estae en mon pare i ma mare, però en açò de la postguerra i tot així va n'hi haure molta necessitat a les cases, i entonses pues me la vaig pujar al Mas de la Mola que allí als masos sempre hi have pa, pa' menjar. I a mi també m'ajudae, perquè tenia els xiquets menuts i, i me va ajudar també molt i después ja se va fer, el pare, vamos mon sogre se va fer ja molt vell, ja se va fer vell també, se va fer vell també i també necessitae molts cuidados i se la va emportar, ma tia eixa se la va emportar un germà meu a la Sénia.
-A LA SÉNIA
-A la Sénia i allí encara va viure quatre anys i allí se va morir a la Sénia.
-LA SEUA, LA SEUA AGÜELA PATERNA ERA COMARE, NO?
-Sí.
-CONTE'M AIXÒ, COM ES FEEN EN L'ÈPOCA, LES DONES COM ES FEEN COMARES?, QUINA DONA ERA COMARE?
-Pos no tenie cap estudi, no tenie cap estudi perquè a lo millor n'hi haurie que bé en sabrien... però mira, la pràctica, no sé com dir-li, havien tingut tres fills i en fin aixina s'anaen passant, i después de m'agüela pos una altra agüela que també ere més jove que també ere ja vella, que li dien la tia Josepa, pos entonses era ella la comadrona, al morir m'agüela.
-PERÒ I COM ES FEEN LES DONES COMARES, O SIGA, DES DE XICOTETES COMENÇAVEN A ASSISTIR PARTS O COM?
-Claro, sí, sí, però les dones no se miraen, des de que quedaen embrassaes hasta que parien que diu aquell no, no tenien ningun cuidao pa' res del món, la que estae bé, estae bé i la que estae mal estae mal, però en fin, aixina era la cosa. Pos el practicant, el practicant també, vamos, l'ATS que hi havia al poble, perquè entonses el metge venia una vegà a la setmana o dos. El metge vivia a la Mata, de la Todolella.
-LA MATA?
-Vivia a la Mata i baixae dos dies a la setmana, i el practicant pos si ere menester cridae i si fea falta el cridae i baixae o lo que fore.
-PERÒ NORMALMENT CADA POBLE TENIA UNA COMARE?
-Ah, per un regular sí.
-PER UN REGULAR SÍ
-Ara que els practicants també assistien.
-TAMBÉ ASSISTIEN?
-També assistien sí, lo que mira, si anae la cosa bé, mira com aquell que diem natros, hi ha una quadrilla d'ovelles i la que crie bé, crie bé i la que crie mal li tens que ajudar o lo que sigue, pos les dones també, a estos pobles passava lo mateix.
-LES DONES IGUAL QUE LES OVELLES?
-Pos paregut [riu], perquè mira, vull dir que no n'hi havien més assistències.
-SON PARE I SA MARE O ELS PARES DE SON PARE O ELS PARES DE SA MARE EH?, ALGUN VENIA D'UN MAS, ALGÚ ERA FILL DE MASOS, MASOVERS?
-No, no, de mon pare i ma mare no.
-NINGÚN
-No, perquè els meus pares, és dir, mon pare i ma mare els pares sempre els van tindre al poble i vull dir que ma mare, sa mare sí que venie de baix de la Venta [Mas de la Venta?].
-BAIX DE LA VENTA QUÈ ERA?
-Ahí, ahí al, al...
-UN POBLE?
-No, al molí que n'hi havia dos o tres cases juntes, però com un barriet, un barriet, encà està ara, encà està ara, estae el molí allí propet també. D'allí ma mare va vindre d'allí, però después ja sempre va està, vamos, que ja van vindre de molt menuda i va pujar al poble.
-I AHÍ ES VA QUEDAR?
-Sí.
-ESCOLTE, EN AQUELLA ÈPOCA, EN L'ÈPOCA DELS SEUS PARES, N'HI HAVIA MOLTA DIFERÈNCIA ENTRE LA GENT QUE VIVIA ALS MASOS I LA GENT QUE VIVIA ALS POBLES?, COM ERA LA COSA?
-Pos no, molta diferència pos no però, vull dir que els del mas sempre han tingut més menjar que els del poble, que diu aquell, encà que treballaen més, treballaen més, però dins del poble també tenien, per un regular no se vivia més que de les hortes, se cullie a, a, als pobles les hortes i al monte, no hi havie cap casa que no tinguere un matxo o dos, animalets, se ficaen un gorrino o dos i, i, i gallines, i la majoria de les cases tenien animalets i conills pa' que en això, diners pa' comprar n'hi havien molt pocs.
-NO ELS TOCAVEN CASI
-Nxt!.
-EN SA CASA PER EXEMPLE, QUANTS GERMANS EREN?
-Mosatres cinc germans.
-VOSTÉS EREN CINC
-Cinc germans.
-I VOSTÉ EN QUIN ORDRE ESTAVA?, QUI QUEDAVA DARRERE
-Eh?
-QUINS GERMANS TÉ DAVANT I QUINS GERMANS TÉ DARRERE?
-Jo ne tinc dos davant i dos detràs.
-XICS O XIQUES? COM VA LA COSA?
-Pues una xica i un xic davant i una xica i un xic detràs. La més menuda ere xica, que per desgràcia va morir, ere jove però se va morir i dels altres, el segon, el que anae davant de mi també ja han mort, no fa més que un any o cosa aixina i dels altres pos encara viuen els quatre. La germana major està a Barcelona, ara en una residència però vamos, l'han portat els fills.
-SON PARE ERA PASTOR
-Sí, sí, sí.
-M'HA DIT QUE SON PARE ERA PASTOR
-I después quan se va casar pos ell va posar una tendeta.
-UNA TENDETA DE QUÈ?
-Sí, sí de, pos mira de cosetes com quinquilla, de cosetes aixina com un ultramarinos xiquitín.
-QUÈ ÉS LA QUINQUILLA?
-Pos agulles, botons, calces... cosetes d'eixes senzilles, de pocs diners. Sí, sabó i lejia i coses d'eixes de, com un ultramarinos però molt petit, perquè n'hi havie també molt poc capital pa'..., i ell anae a voltar pel masos, en un matxo, anae a voltar pels masos a vendre a les masoveres i arreplegae ous, arreplegae ous i portae les cosetes que tenie pa vendre pos les portae al matxo i les masoveres pos compraen i dels diners que traien dels ous [riu], comprae lo que podien i sinos li ho quedaen a deure, la misèria que n'hi hava molta misèria.
-PERÒ I SON PARE, DIU QUE VAN POSAR EIXA TENDETA, SON PARE I SA MARE?
-Sí, sí.
-QUAN ES VAN CASAR?
-Quan es van casar. I después també van tindre carnisseria. Después també tenien la carnisseria del poble.
-ANAVEN PROSPERANT
-Sí, sí, i els xics, els fills pos mira, també cada uno que ja havie pres la comunió i ja valie pos pels masos a guardar i a treballar en lo que fore. A casa els joves no estaem, no, no, no és com ara que estan més temps els fills a casa. Entonses no. Apenes valien, tenien 7 o 8 anys, ja valien pa' guardar els masos, com a tots los masos buscaven pastorets pos tots marxaen pels masos.
-VOSTÉ PER EXEMPLE QUIN VA SER EL SEU CAS, QUAN VA TINDRE JA UNA EDAT 6 O 7 ANYETS...
-Jo als 10 anys, quan vaig prendre la comunió, hasta els deu anys vaig estar a casa, a casa ajudant als pares i als deu anys, resulte que l'ofici del poble ere fer espardenyes i jo no m'agradae fer espardenyes.
-PER QUÈ NO LI AGRADAVA?
-Pos perquè no, jo sóc molt activa i no sóc pa' estar queta a un puesto i fer d'això, sempre lo mateix, i jo mira, a llavar, a escurar al barranc, que antes anaem a escurar al barranc perquè tenies que anar a buscar aigua de la font pa' escurar a casa. I mira, si fee bon ora, si baixave aigua al barranc, marxaes la barranc i no te calie pujar eixe aigua. I jo eixes faenes totes m'agradae fer-les, i jo de molt petita enseguida vaig escomençar a treballar perquè dels sis anys per avant jo sempre vaig anar amb ma mare a ajudar-li a segar alfals.
-AH, QUE SEGAVA SA MARE, LA QUE SEGAVA ERA SA MARE, CLAR
-La que segae ere ma mare, però jo com m'agradae fer totes les faenes, pos sempre me s'emportaen a mi pa' si s'havie de cavar l'horta o coses d'eixes jo ja sempre la primera pa' anar a treballar. I hasta els 10 anys pos fea eixa faena. A escola vaig anar molt poc.
-PERÒ SAP LLEGIR I ESCRIURE?
-Sí, sí, sé llegir i escriure i sumar i restar, sí, però que no, nooo... com no obligaen i a casa n'hi havie faena i agraïen de que els ajdudares pos treballàem més que estudiàem, aixina era la cosa, i als 10 anys quan vaig prendre la comunió ací se va morir la mare del meu home, al Mas de la Mola, aquí al mas de la Mola. Se'ls va morir la mare, tenien el xic 8 anys i la xiqueta 4. I se'ls va morir sa mare i fee molt poquet temps que n'hi havien dos matrimonis allí, un germà de, del pare del meu home, del sogre, i estaen el matrimoni, tenien un fill, però se van partir, no s'avenien, no s'avenien i se van partir, se'n va anar el major se'n va anar al poble i mon sogre que ere el menut se va quedar al mas i només separar-se, només separar-se els dos matrimonis van agarrar el xarampió el meu home i la germana, la del mas de, la que està en el Mas de Mateu. Van agarrar el xarampió i sa mare no l'havia tingut el xarampió i al tindre'l els xiquets el va agarrar ella també i com n'hi havie poca gent i molta faena, i lo que passe a les cases, la qüestió és que el va agarrar ella i se va morir. Va estar molt mala i al remat se va morir, i els xiquets se van quedar...
-SENSE MARE
-Sí, sense mare i entonses el meu sogre pos se va tornar a casar en una... en una que n'hi havie al poble viuda, però no tenie família.
-LA VIUDA
-La viuda no tenie família i va pujar ahí i va ser també un encert molt gran que el primé estiu que va estar, perquè la dona li se va morir prop de Sant Joan, al juny. Prop de Sant Joan li se va morir la dona, i enseguida va tindre que buscar ú o atre perquè tenie els dos xiquets i estae sol i perquè el germà havia marxat al poble i estae sol. I va anar i se va casar en eixa dona i van, pos molt bé, eixa dona pos, tota la vida no havia fet més que espardenyes, no estae aveada a...
-TREBALLAR AL CAMP
-Pos faenes de casa i de camp no havie fet mai res ella. I el mateix estiu que se degueren casar, se degueren casar pel mes de juny, antes de la sega, però vamos. I eixa dona, com me coneixie a mi, pos va baixar un dia a casa a comprar lo que fore, pos alguna coseta que li devia fer falta.
-A LA TENDA DE SON PARE
-A la tenda de mon pare i me va dir, diu: "Milia, tu lo que has de pujar al Mas de la Mola d'agostera".
-D'AGOSTERA QUÈ ERA?
-D'agostera és portar el menjar als peons al bancal.
-A QUIN PEONS ALS QUE TREBALLAEN...
-Als que segaen, a la sega, que en estiu estaen allà. I entonses pos jo, uiii!, més contenta que un gat en dos rates... [riu]
-SÍ?
-Sí, però ma mare...
-PERÒ VOSTÉ ERA XICOTETA
-Eh?
-VOSTÉ ERA XICOTETA
-10 anys, havia pres la comunió, havia pres la comunió aquella Pasqua, havia pres la comunió. I pos sí, més contenta que pa' què. Me'n vaig anar ahí al Mas de la Mola. Ma mare no volia, perquè jo els ajudava molt a casa.
-PERQUÈ ERA MOLT TREBALLADORA?
-Mira era molt treballadora i molt, molt hàbil pa' les coses. Jo veia una cosa i ja sabia com se fee, i sempre hai sigut molt creativa.
-MOLT RESOLTA
-Pos això mateix, no m'ha pogut estar mai quieta. I encà ara m'ho pregunten, per què no me puc estar quieta. Encara ara m'ho diuen. I aixina és que pos bueno, jo vaig pujar al mas de la Mola al mes de juny i, i va ser l'encert que el dia que va marxar la dona eixa a per, a, a, en un matxo, en una mula molt maja, a buscar aiguardent pa'ls peons, perquè pa' de matí els peons...
-AIGUARDENT BEVIEN?
-D'anís, d'anís, feen una copa de matí una copa pa'ls peons.
-EN LLOC D'ESMORZAR UNA COPETA D'ANÍS?
-Bueno, però després esmorzaen, después els tenies que portar l'esmorzar al monte, al camp, vamos, on segaven els tenies que portar l'almorzar i el dinar i lo que fore al camp. En una burra o un matxo. Al mas de la Mola com estae la terra propet, pos moltes vegaes no te calia ni agarrar el matxo, perquè agarraen la cistella i el cànter de l'aigua al costat i cap al bancal a preparar el menjar dels peons, dels peons, natres diem peons, però sí, sí, vamos, els que segaen. I aixina és que pos vaig pujar i ella va anar a per l'aiguardent i va caure de la mula.
-QUI? LA DONA DEL SEU SOGRE
-Això mateix vull dir. I, i pos el dia que va caure jo ja estava ací, ja estava ací. I la va pujar uno del Forcall, encà va poder anar hasta el Forcall i va pujar i aquella dona ja no va estar mai més bé, se va fer mal a un genoll, i aquella cama ja no li se va posar mai més bé, sempre va estar malament, coixa i assentà a la cadira i lo que passe, perquè estae un metge, un practicant, un ATS que n'hi havie que li dien el senyor Adrián, pos li die que aniguere a curar-se a on fore, a Castelló, però ella no va voler marxar mai de la vida. No, no, tenie temor que... i pos va encà 10 anys, 10 anys va viure, en pena i en dolor i als 10 anys va morir, sí. I jo ja sempre vaig estar ací.
-VOSTÉ JA ES VA QUEDAR SEMPRE EN EL MAS DE LA MOLA?
-Jo me vaig quedar sempre ací no, perquè jo, entonses vaig estar la primera vegà que vaig vindre aquell estiu, vaig estar onze mesos o un any, igual té, 11 mesos vaig estar, i después me'n vaig anar a Morella. N'hi havie una germana, la germana major estave servint a Morella, i me va dir que si volia anar que n'hi havie una casa que, ella se'n va anar de la casa que estae ella, que ere Juanito, la casa de Juanito Valent [?] i ell se'n va anar en una altra senyora que n'hi havie que ere viuda i estae sola, i jo me vaig quedar on està ella, i después els amos que tenia jo, eixos de Juanito el Valent, pos van quedar...
-JUANITO EL VALENT?
-Juanito Valent de Morella, li dien, ere el nom de la casa, vamos. Que tenie una fàbrica de teixits i tot això, però van anar a la ruïna, van anar a la ruïna i entonses pos jo me vaig buscar, encara no ho dic bé, pos perquè...
-HA, HA, HA, CONTE, CONTE QUE ESTÀ CONTANT-HO MOLT BÉ
-Perquè pareix ser que ella, de la viuda eixa no estae contenta, ere molt ronyosa i molt...
-PERÒ QUI NO ESTAVA CONTENTA?
-La meua germana.
-LA SEUA GERMANA
-La meua germana... i tenia un genit molt, veges tu, esten soletes les dos i ahí no s'acabae mai la faena i sempre que això no estae bé, que allò no estae... I ella, entonses va tornar ella on estava jo, a casa Juanito el Valent i jo me'n vaig anar a la Fonda d'Elies de Morella.
-A UN ALTRE PUESTO
-Sí, que la fonda Elies encara existix. Pues me'n vaig anar a ca la fonda d'Elies i ma germana es va quedar a la mateixa casa que ja estae antes de vindre jo. I a la Fonda d'Elies vaig estar no sé què estaria, perquè jo vaig estar tres anys a Morella entonses, pos a lo millor vaig estar un any a la Fonda Elies i después me'n vaig anar-me'n de la Fonda Elies, que a la fonda d'Elies n'hi havie molta faena, me'n vaig anar a una farmàcia...
-A UNA FARMÀCIA
-A una farmàcia, vamos a una altra casa de Morella, que ere una farmàcia i que eren fills, la mare del farmacèutic ere filla de Castellfort. I sí, ella ere filla de Castellfort i el fill pos ere farmacèutic, tenie un altre fill però, l'altre fill no sé on el tenie, no el vaig vore mai jo l'altre fill. I aixina, i allí vaig estar hasta que se va escomençar la guerra. A la farmàcia quan se va escomençar la guerra, entonses li la van incautar.
-LA VAN INCAUTAR LA FARMÀCIA?
-La van incautar la farmàcia.
-QUI LA VAN INCAUTAR?
-Els rojos, els rojos. I ell estae com a criat, de la farmàcia, ell de la farmàcia no va eixir, però estae com a criat, i cobrae el seu jornal i fee la mateixa faena que quan ere d'ell, però és igual, no ere amo.
-HAVIA PASSAT A CRIAT
-Això mateixa.
-D'AMO A CRIAT
-I ja durant la guerra pos entonses me'n vaig anar, me'n vaig baixar a casa, a casa ma mare.
-A CASA SA MARE?
-Sí.
-A TOT AIXÒ, VOSTÉ TENIA 13, 14 ANYS
-De 15 a 16 anys.
-JA TENIA EN TENIA 16
-I entonses vaig baixar, vaig baixar al poble i...
-A TODOLELLA
-A Todolella, a casa dels meus pares i encà no fee dos o tres dies que estava a casa dels meus pares que havie baixat, va passar que ací se va morir, al Mas de la Mola, se va morir el pare del meu sogre.
-EL PARE DE... L'AGÜELO
-Sí, que encara vivie, el tio Toni, li dien Toni, i, ja vaig pujar pos jo a fer la faena, a fer la faena. I ja vaig estar, ja no vaig tornar a marxar entonses. Ja me vaig estar allí fent faena de criada, de criada i avant, tant se val. Igual que havia estat...
-QUAN ERA XICOTETA
-El primé, el primé any. Entonses vaig estar durant la guerra pos com la guerra també va durar tres o quatre anys, tres anys pues estaria un any o any i mig entonses i van portar una refugiada. N'hi havien refugiats al poble.
-QUÈ ERA AIXÒ UNA REFUGIADA?
-Mira, la gent que acudia dels altres pobles, perquè passave el frente i marxaven davant, lo que passe... els últims van marxar a França per temor, els que eren del règim contrari o...
-ELS PASSARA ALGO
-Això mateix. Van vindre, als pobles n'hi havien molts refugiats, pareguts ara als marroquins que n'hi han [riu].
-SÍ
-Pos sí, aixina. I a la Todolella pos van posar, claro, com també al poble no podien minjar molt bé, pos l'alcalde va repartir els xiquets que tenien els refugiats eixos pels masos i al Mas de la Mola va pujar una xica que li dien Martina, que també ere de la nostra edat, perquè allí estàem Maria i jo, la del mas de Mateu.
-QUI ERA MARIA?
-Que era Maria.
-QUI ERA, QUI ERA?
-La germana del meu home, la meua cunyada, la meua cunyada.
-QUE VOSTÉ HO CONTA AIXINA EN MOLTA FACILITAT, PERÒ JO TINC QUE ANAR POSANT EL CAP A POC A POC PERQUÈ ESTÀ LA COSA...
-Sí, sí, molt bé, molt bé [riu].
-QUE ESTÀ LA COSA COMPLICÀ
-Pos aixina estaen i com ja era un temps que no hi havia molta faena i estàem la refugiada, Maria i el matrimoni de casa i el meu home estaen allí i jo pos entonses me'n vaig anar, me'n vaig anar al poble dic: "ací no tenim cap faena, totes". Me'n vaig anar al poble perquè mira, ere durant la guerra i entonses vaig estar una temporaeta al poble hasta que va tornar a marxar eixa Martina, que diem.
-QUE D'A ON ERA?
-Jo no sé, no sé d'a on ere, una refugiada però a lo millor, que ere espanyola eh!, no ere...
-PERÒ NO SAP D'ON VENIE?
-No, no sé d'a on venie, no me'n recordo d'on venie, no me'n recordo jo.
-PÈRO I QUI ELS DONAVA REFUGI, O SIGA, QUI ELS ARREPLEGAVA PA' DONAR-LOS REFUGI?
-No, no, estos eren espanyols, ja havien fugit d'una província a una altra, d'una província a una altra, després de la Todolella no sé on marxarien. Quan van passar el frente per la Todolella ja van marxar també, antes de que passare el frente van marxar. Ells anaven davant del, pos anirien en els rojos, entonses estaven el rojos.
-EIXA DONA SERIA UNA GUERRILLERA ROJA O...
-Pos...
-NO HO SAP
-Estaen tota la família, estaen tota la família, jo no sé lo que, de quin règim eren però... conto que sí que serien dels rojos, que anaen davant dels nacionals... encà estaen allí els rojos. I después ja pos ja va passar el frente, va passar el frente i ja, después del frente ja vaig tornar al Mas de la Mola, ja.
-PERÒ A VORE, SE'N TORNA, COM APAREIX ESTA XICA, MARTINA, ESTÀ ALLÍ, ENTONSES HI HA MASSA GENT...
-Sí, però a la que va vindre el frente i van marxar, marxae tota la família
-TOTA LA FAMÍLIA DEL MAS?
-No, sí, sí, antes, antes de passar el frente aixina va ser la cosa, a la família la van fer marxar tota del mas.
-AH SÍ?
-I estos se'n van anar al mas de Gasulla, que tenien una germana, el meu sogre tenie una germana al mas de Gasulla, prop d'Olocau i allí encà estaen a casa. Se van emportar tots els animalets i tots els mobles i tots de cara al Mas de Gasulla.
-O SIGA QUE EN LA GUERRA VAN FER BUIDAR EL MAS LES FAMILIES?
-Sí, sí.
-ELS MASOVERS ES TENIEN QUE TRASLLADAR A UN ALTRE PUESTO
-Sí, sí. Van marxar hasta que va passar el frente. I jo no sé, d'allí no se van sorollar, quan va passar el frente van tornar a casa, però a casa, al Mas de Gasulla no quedae res, l'herba dels animals que s'havien deixat l'havien cremada pa' fer foc, perquè va ser una primavera que va ploure moltíssim, moltíssim, plovie tots els dies, tots els dies va ser al mes de maig me pareix que va ser.
-COM ESTA?
-Oi!, més que esta, més encara, més, més que esta més, va ser més barbaritat. I, i ja van tornar i entonses ja vaig pujar jo altra vegà, només passar el frente, altra vegà a ajuda'ls a arreglar la casa i tot.
-QUE LA VAN TORNAR A CRIDAR
-Sí, sí.
-I QUAN VOSTÉ VA TORNAR A PUJAR JA VA PASSAR EL FRENTE I EN EIXE MAS, QUANTA GENT VIVIA, EN EL MAS DE LA MOLA?
-En el mas de la Mola
-EN EL MAS DE LA MOLA, QUANTA GENT VIVIA QUAN VOSTÉ VA TORNAR A...
-Ah, pos els mateixos d'antes.
-QUE QUI EREN?
-Qui eren?, el matrimoni, mon sogre i la dona
-ELS AGÜELOS
-I estos xiquets i un agüelo, el pare d'ell que quedae.
-O SIGA, QUEDAVA L'AGÜELO, EL MATRIMONI I DOS XIQUETS, UN XIQUET I UNA XIQUETA
-Sí, sí. Lo que, ara no me'n recordo si els agüelos estaen allí, els pares d'ella, perquè después no sé si ja estarien allí o no, no me'n recordo. Sí, sí, sí que estaen sí, també estaen els pares d'ella, o ja havien mort els pares d'ella, no me'n recordo. Sí, ja havien mort els pares d'ella.
-PERQUÈ LA DONA DEL SEU SOGRE, ÉS LA QUE S'HAVIA MORT PER LO DE LA CAMA?
-Sí, no, sí.. la última. Eixa encara vivie.
-AH, ENCARA VIVIA?
-Encara vivie.
-QUAN VOSTÉ VA ANAR ALTRA VEGÀ, PER ÚLTIMA VEGÀ DESPRÉS DE LA GUERRA, EIXA DONA ENCARA VIVIA
-Encara vivie i la, la mare d'ella també i son pare.
-AH, ENTONSES ESTAVEN ALLÍ TOTS
-Son pare havia mort, no [pensa] son pare havia mort, el que vivie... perquè el primer que va morir va ser el pare d'ella, el pare d'ella, que va ser quan vaig pujar jo de segon vegà. I después el que se va morir últim va ser el pare d'ell.
-EL PARE D'ELL
-El pare d'ell, però quan va morir el pare d'ell jo no estava ací, el pare va morir només, ah, sí, aixina va ser, el pare d'ell va morir después de, después de la guerra. I la mare també, después de la guerra, i entonses ja va ser quan vaig pujar de tercera vegà, de tercera vegà i ja anaem, que va ser después de la guerra que no va quedar gens de menjar a cap casa, ni menjar ni diners, perquè els diners, els poquets que s'havien arreplegat entonses eren dels rojos, no van servir, i de lo altre no n'hi havia res, i sense cap animalet que tot ho van tindre que comprar, ovelles i pa' tornar...
-I COM HO VAN COMPRAR?
-Ah, pos mira, sense diners. Uno u atre que els ho va, com n'hi havien ganaders que els ho proporcionaven, van comprar...
-ES FIAVEN, ES FIAVEN UNS ALS ALTRES
-Això mateix. Van comprar 50 ovelles, 50 ovelles i alguna gallina i van posar lloques i eixien els polls [riu]. En els animalets encà se prosperae perquè d'una conilla fees conills i d'una gallina fees pollets. Però les ovelles les van tindre que comprar i després ja pos molt malament, vam passar uns anys molt malament!, perquè no n'hi havie minjar, aquella primera collita que se va segar, que la vam segar, només vam replegar la collita entre el meu sogre, el meu home, que jo era fadrina encara i ell també, i jo. Entre els tres solets vam replegar tota la collita del mas. El sogre dallae, el meu home fee les garbes i jo a arrastrar el diable, arrastrar el diable pels bancals, i menjar no teníem res pa' menjar, sardines de... de pa gràcies a Déu encara, de lo que anaes collint, alguna vegà hem tingut que comprar pasteraes perquè no n'hi havie pa, no n'hi havie farina. Però que se va passar uns anys molt malament. Després mira, ja se va començar a collir. Collir cigrons, fesols; els sembraes i collies de tot. I com tot, n'hi havie falta de tot, tot ho compraen entonses, i ja vam fer alguna perreta, alguna perreta.
-PERÒ ESCOLTE'M EMILIA, VOSTÉ, ESTAVA ALLÍ TREBALLANT DE CRIÀ, NO?
-Sí, sí, jo cobrava cinc duros al mes.
-QUÈ COBRAVA?
-25 pessetes al mes.
-25 PESSETES AL MES
-Al mes.
-I QUÈ FEA EN EIXOS DINERS QUE COBRAVA?
-Jo?, oi, uiii!!, ja venie mon pare, jo no en cobrava cap, ja venia mon pare a cobrà ja, que li feen molta falta a mon pare.
-PA'LS ALTRES GERMANS O PA' QUÈ?
-Ui! pa' tot, i pa'l negoci i mira i pa' comprar que natros estàem en amo i guanyaem molt poquets diners, però de vestir mos vestien a casa i mos calçaem, lo que mos fea falta.
-O SIGA QUE VOSTÉ GUANYAVA 25 PESSETES AL MES, I AIXÒ ERA MOLT O POQUET?
-Pos bueno, pues poc, però el que ho havie de pagar encà se vee apurat pa' pagar-ho.
-I LI PAGAVEN REGULARMENT O...
-Sí, sí, pagar tots los mesos, pagar tots los mesos. És que jo com ací, allí vaig estar sempre com si fóra de casa, perquè com l'ama estae mala, la meua cunyada ere més jove.
-MÉS JOVE QUE VOSTÉ?
-Més jove sí, quatre anys més jove, sis anys més jove que jo i, eh? pues passe que jo era la més, la que més governava, jo era la que més mandugejava de casa. No se fee més que lo que jo dia. Jo guisava, jo...
-ERA VOSTÉ L'AMA?
-Sí, això mateix. Jo fea d'ama ja de xicoteta, i aixina és que... l'amo dels diners ere mon sogre. Vull dir, ell, ell la casa no la va abandonar mai, vull dir que... ui! ere més preto!!, guardave els diners com si fore...
-OR?
-Sí, com si foren or. Ell sempre die que els diners necessitaen un pastor molt bo, en una assot [?] molt llarga. Perquè passe que s'escapen, de gastar-los, de gastar-los no coste res. De guanyar-los costae molt.
-O SIGA QUE VOSTÉ ESTAVA DE CRIÀ ALLÍ, PERÒ CURIOSAMENT EN LLOC D'ESTAR DE CRIADA ESTAVA COM SI FÓRA L'AMA
-Sí, sí, sí.
-I QUINA RELACIÓ TENIA EN L'AMA DE DEVERES, QUE ESTAVA MALALTA PERÒ...
-Ui!, pos bé, sí, sí, no vam renyir mai ni. Ella deprenie lo que jo li ensenyava, deprenie lo que jo li ensenyava.
-QUÈ LI ENSENYAVA VOSTÉ?
-Pos a fer la faena de casa.
-PERQUÈ EIXA DONA NO SABIA FER LA FAENA DE CASA?
-De casa no sabie fer res ella, ella només sabie fer espardenyes, no havie fet res en tota sa vida més que espardenyes i apart, pos tampoc tenie molt, no tenie molt genit, eh?, perquè jo veig una cosa i, i ja sé com està feta. Ha segut aixina, jo el meu hobby ha segut el cosir, de modista. Jo el hobby més gran, si haguera anat a dependre pos... però és que jo n'he cosit molta de roba, pa' mi i pa' atres persones, però no m'ha ensenyat ningú, no m'ha dit ningú per ahí has de tallar, ni per ahí has d'agarrar l'agulla, eh?.
-ESCOLTE'M EMILIA, I EN L'AMO DEL MAS QUE ERA EL QUE DESPRÉS SERIA EL SEU SOGRE, QUINA RELACIÓ TENIA, TENIA UNA BONA RELACIÓ?
-Sí, claro que sí, perquè pues, pues quan me vaig, veges tu, si no m'haguere volgut no m'haguera deixat casar en el fill.
-AI, CONTE'M AIXÒ, COM ÉS QUE ES VA CASAR EN EL FILL, PERQUÈ CLAR, VOSTÉ ES VA CASAR EN L'HEREU DEL MAS, NO?
-Sí, sí, sí, però no sé com dir-ho...
-CONTE'M, CONTE'M COM VA SER AIXÒ?
-Pos tu figurat que jo vaig estar sempre ací, estaem sempre, ací mos vam criar, quan vaig vindre jo ací, jo tenia 10 anys, ell ne tenia 8, el meu home en tenie 8 i la germana en tenia 6, no, en tenia 4, la germana en tenia 4, se porten quatre anys ells.
-O SIGA, VOSTÉ FEA CASI COM DE GERMANA MAJOR?
-Jo ja era la major, i vaig ser jo qui vaig instruir a ells i qui vaig criar a ells, vull dir que les coses que sabien fer, ma cunyada tot lo que sap fer li ho he ensenyat jo. Aixina és que, ella lo que més va fer quan va ser menuda pos guardar, anar a guardar les ovelles. Primer les guardae el meu home, però quan se fee uno granet, el meu home als 9 anys ja es va posar a llaurar i a treballar en son pare com si fóra un home, que van treballar moltíssim sempre ells pos, ells dos i amb un criat, buscaen un criat alguna temporada, perquè entonses buscaes una persona i la trobaes sempre que volies. Ara busques una persona pa' treballar i no la trobaràs, eh?
-NO ÉS FÀCIL
-No, no, no. Lo que no te pots fer de casa no cal que busques a ningú que no trobaràs.
-PERÒ ESCOLTE'M EMILIA, EN QUIN MOMENT EL SEU HOME O VOSTÉ O COM ÉS LA COSA, QUE ES FAN NOVIOS?
-Pos del primé dia.
-DEL PRIMER DIA!
-Com diu aquell, perquè tu has de comptar, quan vaig vindre jo al mas de la Mola dormíem els tres en un llit. Sí, sinos en la pallissa, si no dormies en el llit a la pallissa. I ja sempre va n'hi haver la mateixa amistat, vull dir que sempre va n'hi haver la mateixa amistat, sí, sí, sí.
-PERÒ COM ES VA PRENDRE LA DECISIÓ O ELL LI VA DIR: "EMILIA, VOLS CASAR-TE EN MI?" O VOSTÉ LI VA DIR...
-Ui! mare!! [riu]
-COM VA SER AIXÒ, COM VA SER EL FESTEIG?
-Nosatres [riu]
-NO VA HAVER FESTEIG?
-Doncs bueno. Pos mira, de primé com, com a germans i després com a novios i avant!
-I COM VAN FER EIXE CANVI DE TINDRE CAP DE GERMANS A TINDRE CAP DE NOVIOS?
-Sí però això, això ja ho porte, ja ho porte la vida, ja ho porten els pensaments i al estar uno continuo, continuo, és que no sé, no se pot explicar això, és una cosa que... ell mateix no havia vist, no havia vist cap xica com diu aquell.
-QUE VOSTÉ I LA SEUA GERMANA, CLAR
-Sí. Ehh, i ja no, en la que més me va tratar va ser a mi. La primera vegà que vaig arribar al mas de la Mola, quan tenia 10 anys que, perquè els masoverets eren molt vergonyosos [riu]
-AH SÍ?, PER QUÈ?
-I el meu home moltíssim, el primé, de jovenet, mira sí, no veus que no veuen a ningú, no veuen a ningú més que els ovaters, els que venen a buscar el ous i això, el ovateros que diem, els ovateros. Pues, però de les altres persones, al poble no anaen més que si anaen un dia un ratet a missa i se'n tornaen, ja no.
-AIXÒ DE XICOTETS
-Sí, de xicotets i, i, i no sé com el meu home mateix que ere solo i en la madastra i, iii, pues no, no, no tenien disposició pa' molta cosa. I jo vaig arribar i estava dins de la cuina en, vamos en la madastra d'ell, i ell s'asomae aixina a la porta allí a fora i no s'atrevie a entrar, no s'atrevia a entrar. "Ui!, entra, entra" -li vaig dir jo-, "no tingues vergonya, no tingues vergonya", li vaig dir jo. I jo no era de casa, que era forastera. Però és aixinina. [riu]
-PERÒ VOSTÉ JA TENIA MÉS DESPARPAJO
-Pos sí, ell mateix ja devia dir, pos esta xica que pita és o que... són coses aixina. Els caràcters pos...
-I PASSA EL TEMPS I EL ROCE FA EL CARINYO?
-Això mateix, a treballar sempre junts, a menjar sempre junts, a menjar el menjar que guisava jo i pues, vull dir que, sí, sí.
-PERÒ I COM LI VAN DIR AL SEU SOGRE UN DIA, DE REPENT LI DIUEN: "SOM NOVIOS"
-Pos no, mira, nosatros mos vam casar el 27 de setembre i el fill va nàixer el dia 16 de giner.
-EL SEU PRIMER FILL?
-Aixina que jo ja estava embarassada de set mesos.
-AAAH, PERQUÈ JO DIA: "NO M'EIXEN ELS CONTERS"
-Sí, sí.
-AAH, VOSTÉ JA ESTAVA EMBARASSADA QUAN ES VA CASAR. EN AQUELLA ÈPOCA NO N'HI HAVIA CAP PROBLEMA?
-No, no, no, no hi havia cap problema. No. Aixina va ser la cosa, vull dir que no, natros no vam fer la vida de... de germans vam passar a novios i avant!, però que, vull dir que... no va haver cap problema en això perquè el meu sogre pos sempre va estar content de mi, sinos m'haguere tret de casa si no m'haguere volgut, però com estava encara més content el sogre que el fill de que me casara en ell, perquè ja vee que era treballadora i lo que passe mira. Portava bé la casa, què volies més? I en la filla me portava bé, vull dir que jo, sempre mos hem portat bé, igual en Maria que en el meu home vull dir que...
-I SA MARE I SON PARE QUÈ DIEN DE QUE VOSTÉ ESTAGUERA... EN EL MAS?
-Ah pos no res, no els sabie mal de que me casara en, lo que va ser mal va ser quan els vaig dir que estava embarassada i va ser l'encert de que havia vingut de la mili l'home.
-EL SEU HOME?
-El meu home, perquè sinos ja mos haguerem casat antes. Jo tenia 25 anys quan mos vam casar, que, que ja mos haguerem casat antes però com va fer la mili i va estar tres anys al servici militar.
-TRES ANYS?
-Tres anys, i quan va anar ell a la, al servici militar, n'hi havien set quintes, totes ingressaes a l'exèrcit, set quintes, perquè va ser només se va acabar la guerra, el 36. Ell és de la quinta el 45, i només acabar-se la guerra, la primera quinta que va marxar va ser la d'ell.
-I PER QUÈ ESTAVEN TANTS ANYS FENT LA MILI?
-Perquè encara estaem en la postguerra i a penes havie passat el frente i vull dir que ja estaen tots els que havien estat al servici de la guerra tots estaen ingressats en Franco.
-ELS TENIEN TANT DE TEMPS EN LA MILI PERQUÈ TENIEN QUE TREBALLAR...?
-Sí, no els enviaven a casa per si feen falta encara per si havie alguna sublevació o alguna cosa, sí, sí, sí.
-I EN ELS TRES ANYS QUE VA ESTAR EL SEU HOME EN LA MILI NO VA ANAR A CASA EN CAP, CAP VEGÀ?
-Una vegada va vindre només, una vegada. Només va vindre, home, si haguere estat ací a la península pos haguere vingut més vegaes però de Maó... i ja van llicenciar una quinta o dos i ja van anar menguant hasta que se van quedar la quinta d'ell solos i vamos no. N'havien ingressat tres de quintes darrere d'ell. I aixina, quan el van llicenciar pos entonses ja...
-ES VA CASAR
-Sí.
-PERÒ M'ESTAVA DIENT QUE ALS SEUS PARES NO ELS VA FER GRÀCIA QUAN ELS VA DIR QUE ESTAVA EMBARASSADA
-Sí, no, però que mos casàrem no, perquè mon sogre pos ens va dir, va ser, va ser ell el que, home, ja ho sabien, ja ho sabien, però va ser mon sogre que li va dir a mon pare pos que mos hauríem de casar. I mon pare va dir: "pos, ah, quin remei els quede?!", diu: "després de que han fet el que han fet!", va dir ell. I avant, perquè entonses vam portar una temporaeta que mos vam casar-ne tres, mos vam casar-ne tres en poc temps...
-COM?
-Al poble, a la Todolella mos vam casar tres en cosa de quinze dies o un mes i les tres estaem embarassades.
-AH SÍ?
-Sí.
-LES TRES DONES ESTAEN EMBARASSADES, EN QUINZE DIES QUE ES VAN CASAR LES TRES ESTAEN EMBARASSADES?, I EREN MASOVERES O EREN DONES DEL POBLE?
-Pues masoveres, bueno una estae al poble, havia segut masovera però estava al poble, però l'altra era masovera també.
-I AIXÒ, NO HI HAVIA CAP PROBLEMA, ERA BEN MIRAT I NINGÚ DIA...
-No, no, no. De totes maneres, el capellà no mos haguere casat si ho haguere sabut, però com no se va enterar... [riu].
-I COM VA SER LA SEUA BODA?, COM ERA LA BODA DE...
-La boda pobreta.
-POBRETA
-La boda pobreta, pobreta, mira només la família més íntima i, tampoc no n'hi havie pa' gastar. La família més íntima i un dinaret i prou, res de...
-PERÒ ES VA FER AL MAS?, O AL POBLE?
-Al poble. La vam fer al poble perquè estàem allí evaquats, que va ser quan estaem allí en el maquis i mos van fer marxar del mas també. Mos feen baixar tots els dies al poble, vam passar unes calamitats entonses molt grans.
-A VORE, A VORE, COM ERA AIXÒ DELS MAQUIS?
-Pos igual que ara estan els guerrilleros.
-IGUAL QUE SÓN QUÈ?
-Eh?
-IGUAL QUE SÓN QUÈ?
-Els guerrilleros.
-ELS GUERRILLEROS
-Sí, els que no estaen contents en açò de Franco, que no estaen contents.
-NO ESTAEN CONTENTS EN FRANCO...
-Pos sí, vam, estaen per estos terrenos amagats però no ho sabia ningú on.
-I QUÈ FEEN?
-Pos mos van fer marxar perquè se pensaen que els donàem a menjar natres, però...
-O SIGA, ELS MAQUIS ELS VAN FER EIXIR A VOSTÉ DEL MAS?
-No, no, no. Els maquis no.
-LA GUÀRDIA CIVIL?
-Sí, la Guàrdia Civil, sí. Però que passe que no, natros no ne vam vore mai cap. Primé vam, i después quan vam pujar del poble estaem al Mas del Rei. Al Mas del Rei també vam estar molt de temps allí...
-AL MAS DEL REI?
-Sí, perquè ja estaem les dos cases juntes i ja no se podie, vull dir que no...
-COSES QUE PASSEN CLARO, ARRIBEN ELS MAQUIS, LA GUÀRDIA CIVIL PENSA QUE HI HA MAQUIS I ALTRA VOLTA A EIXIR FORA DE CASA.
-Sí.
-I ON S'INSTAL·LAREN, A MAS DEL REI?, I QUÈ MENJAVEN?
-A pos de lo que collíem a casa, de lo que collíem a casa i anaves venent alguna coseta que ja tenies alguna perra més, no, antes se comprae molt poc, compraes lo precís.
-COM VA SER EL SEU PART, EMILIA?
-Mmmm
-COM VA SER EL SEU PART, EL SEU PRIMER PART?
-Pos una mica llarg, perquè com no sabia lo que ere.
-VA PARIR AL MAS?
-No, al poble.
-AH, AL POBLE, COM ÉS AIXÒ?
-Perquè estaem allí, vivíem a la Todolella, pujàem i baixàem i després ja estàem al mas del Rei, i del mas del Rei pujaem, de matí pujàem ací i de nit marxàem a dormir.
-I PER QUÈ DIU QUE VA SER UNA MICA LLARG?, QUÈ VA PASSAR?
-Perquè mira, perquè no adelantae, entonses tamé, pos el vaig tindre a la Todolella, estaen el practicant, el ATS i m'assistie ell i mira, no corrie, però vamos, mala, mala no vaig estar. Vaig estar 16 hores, des de que vaig escomençar hasta que va nàixer 16 hores, però vamos, no.
-I EL SEU HOME?, EL SEU HOME VA ESTAR AHÍ EN EL PART?
-Sí, sí, sí que estae, sí, sí que estae [riu]
-I QUÈ DIA?
-Ah, ja. [riu] Què havia de dir!!
-FEA EXTREM O NO FEA EXTREM O QUÈ?
-No, què va, no feem cas d'estes coses.
-NO FEEN CAS D'ESTES COSES
-Tots els havíem tingut a la Todolella, els tres els he tingut, no, el més jove, el més jove va nàixer al mas, el més jove va nàixer al mas.
-ESCOLTE'M EMILIA, ENTRE ELS MASOS, QUINA RELACIÓ ENTRE ELS VEÏNS N'HI HAVIA?
-Sempre hem segut bons. No, no hem estat mai renyits, sí sí.
-I S'AJUDAVEN ENTRE UNS I ALTRES O...
-Sí, sí, sí, quan estaem mals, quan s'estae mal, s'assistie.
-QUIN TIPUS D'AJUDA ES PRESTAEN ENTRE ELS MASOS?
-Mira, si a lo millor hi havie molta faena i no podies anar a guardar o això i si te necessitaes pa' cuidar, p'assisitir els malalts pos sí. En coses de necessitats sempre mos hem tractat bé. Quan no, quan no se necessitem, cadascú a sa casa i quan menos solfes millor.
-QUAN MENOS QUÈ?
-Quan menos batalleries millor i que cadaú a sa casa i a fer la faena, però que si s'està mal i això sempre, sempre mos hem assistit entre els veïns.
-ESCOLTE'M, EN EL MAS DE LA MOLA, QUE VOSTÉ ES VA CASAR EN L'HEREU DEL MAS, QUE ERA EL XIC, PERQUÈ ERA EL MAJOR.
-Sí, el major, sí.
-AHÍ, QUI MANAVA?, QUAN VOSTÉ ES VA CASAR, MANAVA EL SEU HOME O MANAVA EL SEU SOGRE?
-El sog-, el sogre, sempre manava el sogre allí.
-I AIXÒ?
-Ai!, mira, el meu home fes-te compte que no ha manat mai, no ha manat mai, pobre, no va manar mai, perquè mentre va viure son pare manae son pare i quan va morir son pare ja manaen els fills, perquè quan va morir son pare, Antonio, Antonio estae a la mili i va vindre, quan va vindre de la mili pos ja se va comprar un tractor i ja va, ja van començar a manar més ell que son pare perquè tenie més instrucció pa' les coses vamos, i entonses ja, quan va vindre el fill de la mili pos después va marxar Joaquín, pues ja, al comprar-se el tractor i això, ja els matxos, ja no n'hi havien tants d'animals i son pare se va posar a guardar. El meu home entonses se va posar a guardar ell, perquè ú o altre, les ovelles sempre han donat faena i és una faena molt, molt continua, molt continua i és molt bona, no és roïna, si fa bon ora no és roïna, si fa fred te tens que aguantar, però que ara ja és la vida molt diferenta, n'hi han serraes i [inintel·ligible]... però entonses, donae més faena entonses 60 ovelles que ara ne donen [inintel·ligible]...
-I ESCOLTEM EMILIA, EL SEU HOME, AIXÒ DE NO MANAR EN EL MAS, COM HO PORTAVA, HO PORTAVA BÉ O...
-Ui!, sí, sí, sí, ell no va tindre mai cap problema per això, cap. Nxt!, nxt!.
-PÈRO A L'HORA DE PRENDRE LES DECISIONS DE LA CASA, QUI LES PRENIA EL SEU SOGRE SEMPRE?
-Sí, sí.
-EL SEU SOGRE ERA EL QUE DIA: "S'HA DE FER AÇÒ, S'HA DE FER ALLÒ".
-Bueno, mira això entre tots, no sé, és que no sé com dir-t'ho, és que com moltes coses quan ja portes la seguida d'una faena en una casa, ja no preguntes com se fa, ni quan s'ha de fer, ja ho sap uno per l'instint d'ell quan ho ha de fer, però vamos, vull dir que...
-ESCOLTE I EL SEU SOGRE QUAN VA REPARTIR L'HERÈNCIA I VA FER HEREU, LI VA DONAR EL CASALICI AL SEU HOME, A LA FILLA, PERQUÈ EREN DOS, EREN UN XIC I UNA XICA, A LA FILLA QUÈ LI VA DONAR? O A LA FILLA QUÈ LI TOCAVA?
-Ell quan va fer el testament [pensa], no, ell primer volia a parts iguales.
-EL SOGRE VOLIA A PARTS IGUALS, PA'L XIC I PA' LA XICA
-Sí, però a parts iguales, però ell en la intenció tenie de partir el mas, si haguérem estat allí tots com estàem pos ell lo que volie ere partir el mas i que visquérem tots allí, jo això li vaig dir, sempre li vaig dir que no, però después, después de que va passar la guerra i quan ell se va casar, se va casar Maria ma cunyada i això, pues van tindre l'ocasió de comprar el mas de Mateu, que és a on..., i entonses ja va vindre tot bé, vull dir que primé no se fee, no s'havie fet en intenció de com se farien les coses encara, com vivíem allí tots junts.
-O SIGA, VIVIEN ALLÍ TOTS JUNTS, LA SEUA CUNYÀ TAMBÉ?
-Sí, el meu cunyat i...
-AH, ES VA CASAR I...
-Sí, se va casar i tots estaem allí treballant i entonses pos sí, pos pa' fer la faena de, ja ere més el meu home el que die més lo que s'havie de fer de la terra quan se marxae a treballar i això, però después pos ja, pos eixos quatre anys pos vam estar avenguts, vull dir que no va n'hi haver cap problema. Cobrar, cobrae mon sogre i els altres no feem més que menjar i treballar.
-I ELL COBRAVA I ELL REPARTIA, PERQUÈ QUAN VOSTÉ LI DIA: "ES QUE NECESSITE ROBA PA'LS XIQUETS O NECESSITE ANAR A COMPRAR..."
-Ui els xiquets, els xiquets mentres vaig tindre roba en les caixes de, de les dones que, de roba antiga que n'hi havie.
-LES CAIXES DE NÓVIA?
-Sí. De mira, com la de la madastra mateix, pos la roba de sa mare i la d'ella, tota va pujar al mas de la Mola, mentres va n'hi haver les caixes, de la roba de les caixes anàvem cosint, com jo fea la, com jo la cosia pos a desfer l'antiga i a fer-ne de moderna, a fer peces modernes, els xiquets aixina, sempre van anar vestits en roba de... antiga, que diu aquell, pos fees un vestit. Compraes algun retall de roba nou i el fees.
-PERÒ QUAN TENIA QUE COMPRAR-SE UNES SABATES, PER EXEMPLE, PA' ANAR A UNA BODA O NO ANAVEN A CASAMENTS O COM ERA LA COSA?
-Sí, però en unes sabates passaves molts anys.
-PASSAVES LA VIDA?
-No és com ara que cada trage té que tindre seus sabates, no, entonses no [rialles]. Te compraves unes sabates i mentres te venien bones o això pues anaes passant en elles. Aixina ere la cosa.
-M'HA DIT QUE LE SEU SOGRE VOLIA REPARTIR EL CASALICI, EL MAS, A PARTS IGUALS ENTRE EL FILL I LA FILLA, I VOSTÉ LI VA DIR QUE NO
-No, no estàem conformes ningú d'això, és que no vam arribar a d'això tampoc.
-NO, PERÒ PER QUÈ NO ESTAEN CONFORMES? QUI NO ESTAVA CONFORME? VOSTÉ, EL SEU HOME?
-Perquè no se partixen mai les coses com és menester i vull dir com, has de fer les mitgeres pa' lo que és teu i que, que no, que pa' fer, pa' fer, pa' partir el mas pa'ls dos i el casalici pa'ls dos també, pa' viure separats i viure allí, val més estar junts i tots del mateix...
-DEL MATEIX PEROL
-Això mateix, però vamos, va vindre aixina que als quatre anys que s'havie casat la filla se va comprar aquell mas i entonses pos, això ja estave més bé.
-QUANTES FANECAES, QUANTES HECTÀREES TENIA EL MAS DE LA MOLA?
-El mas de la Mola tenia 300 hectàrees.
-AH, O SIGA QUE DONAVA DINERS SUFICIENTS COM PA' COMPRAR L'ALTRE MAS PA' LA FILLA?
-Sí, però quan vam comprar aquell mas no n'hi havie una perra, no n'hi havie una perra a casa.
-I QUÈ FEREN?
-Pos mira a treballar i ahorrar lo que se pugue pa', pa' pagar-lo pos en poc temps se va pagar, pos venies la cria dels corders... Perquè entonses valie més entonses, val més ara una, no sé com dir-t'ho, val més ara un euro que deu cèntims que diu aquell.
-QUANT VA COSTAR EL MAS DE MATEU QUE VAN COMPRAR?
-20.000 duros. 100.000 pessetes.
-EN QUIN ANY?, APROXIMADAMENT, APROXIMADAMENT, EN EL 40?
-El 36 se va acabar la guerra, pos 45 o... [pensa]
-45 O 43 O PER AHÍ?
-Més tard, del 45 és que és quinto el meu home, al 50
-AL 50 IGUAL?
-Sí, al 50.
-I ENTONSES COM HO VAN SOLUCIONAR, EL SEU SOGRE VA COMPRAR EL MAS DE MATEU PA' LA SEUA FILLA...
-Sí, sí.
-I AL SEU HOME LI VA DONAR EL MAS DE LA MOLA
-Sí.
-I JA XIMPUM I S'HA ACABAT?
-No, mira tot lo que n'hi have en el mas se va partir, a partir, si n'hi havien sis cadires tres pa' cada uno.
-AH
-A ells els va donar 25 ovelles bessoneres, se'ls van emportar al mas de Mateu.
-BESSONERES QUÈ SÓN?
-Que tenien totes dos corders.
-AH, MOLT BÉ
-25, 50 corders, al Mas de Mateu, n'hi havien 4 matxos, dos pa' ells i dos pa' natres i les gallines pos si n'hi havien 20 gallines 10 pa' cada uno i els conills lo mateix, tot igual, tot igual. Aixina era.
-PERQUÈ NORMALMENT EN AQUELLA ÈPOCA LO QUE ES FEA, ERA... SI HI HAVA UN MAS, PER LO QUE MOSATROS TENIEM ENTÉS I MOS HAN CONTAT, QUE N'HI HAVIA UN MAS I ENTONSES L'HEREU QUE ERA EL FILL PRIMER, HOME, ES QUEDAVA EN EL MAS I ELS ALTRES FILLS, NO TENIEN RES, O QUÈ TENIEN?
-Mira, també... quan natros mos van donar, quan se van casar els nostres xics pos també ho vam fer aixina, però sense res no se'n van.
-EN QUÈ SE'N VAN?, DIGA'M DIGA'M, EXPLIQUE'M AIXÒ.
-Mira pos Antònio el que està ací, eixe se va quedar a casa al Mas de la Mola, però els altres es van emportar també lo que els perteneixie, es van emportar el seu tractor i tenien la casa al poble els dos feta i, vull dir que...
-PERÒ SÍ QUE HI HAVA MOLTA, SÍ QUE HI HAVA DIFERÈNCIA ENTRE EL FILL MAJOR I ELS ALTRES FILLS?
-De més antes n'hi havia més diferència, sí que tenie el majó tenie la mitat i l'altra mitat pa' tots els altres, aixina ere la cosa.
-I AIXÒ, PER QUÈ ES FEA AIXINA?
-Mira, jo no ho sé, però era una costum, una costum de, a tots los puestos se fee, a tots los puestos, sí, sí, és veritat això.
-PERÒ I NO SAP VOSTÉ PER QUÈ EL MAJOR SEMPRE... I SI LA MAJOR ERA UNA XICA QUÈ, EN LLOC D'UN HOME ERA UNA DONA?
-Pos si se quedae a casa la xica pos la xica, sí, sí.
-DONAVA IGUAL QUE FÓRA HOME O QUE FÓRA DONA?
-Sí, sí.
-I QUIN COMPROMÍS TENIA L'HEREU, A L'HEREU LI DIEN: "TE DONEM EL CASALICI, TE DONEM LA CASA...", PERÒ A CANVI DE QUÈ?, A CANVI DE QUE ES QUEDARA EN ELS PARES?
-Claro!!, de cuida'ls als pares, que antes els agüelos no n'hi havien asilos i, i, n'hi havie agüelos que donaven molta faena, altres no en donaven tanta, però n'hi havia agüelos que donaen molta faena i els agüelos de marxar de casa no els agradae, perquè ara, mosatros mateix, ara està la costum de que un mes en cada fill.
-UN MES EN CADA FILL?
-O dos mesos, jo no ho vaig voler això, jo em vaig quedar en este perquè a mi no m'agrade això de que una nit a un puesto i tots quan te n'has d'anar, ves-te'n, que ben contents se'n van.
-PÈRO VOSTÉ PER EXEMPLE ES VA QUEDAR EN ESTE, EN ESTE FILL SEU, EN ANTONIO, I PER QUÈ ES VA QUEDAR EN ESTE I NO EN ELS ALTRES, EN ALGUNO DELS ALTRES?
-Bueno, pos se va quedar ell el mas, igual s'haguere pogut quedar un altre, perquè la dona va voler vindre al mas, esta Rosita, que si Rosita, ella és filla del Forcall, ella venia del Forcall, si Rosita no haguera volgut vindre al mas pos se n'haguera anat on hagueren volgut i un altre fill s'haguera quedat al mas, però...
-AH
-Ara que tots tenien casa, vull dir que, el que està, el segon van fer la casa nova.
-ESTÀ CASAT EL SEGON FILL?
-Sí
-ESTAN TOTS CASATS, EL TERCER TAMBÉ?
-Eh?
-EL TERCER TAMBÉ ESTÀ CASAT
-Sí, sí, els dos viuen a la Todolella. Uno, el segon té una granja molt gran allà a Saranyana... i l'altre pos se dedique a la terra.
-I ESCOLTE'M, EMILIA, QUAN VOSTÉ ERA XICOTETA, TENIA 10 ANYS I DE REPENT SE'N VA TINDRE QUE ANAR D'AGOSTERA A TREBALLAR AL MAS DE LA MOLA, VOSTÉ NO ESTRANYAVA, NO, NO... ESTAVA CONTENTA, VULL DIR, NO ESTRANYAVA ALS SEUS PARES?
-Sí, jo me vaig anyorar eh?, me vaig anyorar, però vaig marxar perquè vaig voler, vaig vindre perquè vaig voler al mas de la Mola, no és que me van enviar els pares, perquè als meus germans de pastorets sí que els portae mon pare pues els va dir d'anar a tal puesto de pastors, però a mi no me va enviar ningú de casa. Me'n vaig anar perquè vaig voler, aixina és que no me podia queixar jo, no me podia queixar, però me vaig enyorar, eh?, perquè jo estava al bancal collint cards pa'ls gorrinos, perquè antes als gorrinos els collíem cards del monte, ara mingen pienso, entonses no minjaen pienso els gorrinos i, i estava collint al bancal cards i fea, oohh, plorava, plorava.
-PLORAVA
-Sí, m'anyorava, pensava: "només fa un més que estic i encara he d'estar un any?", pensava entre mi, però això només van ser quinze dies, después ja no, después ja no.
-I COM VA ANAR PASSANT-HO, COM DEIXAVA PASSAR EIXE ENYOR QUE TENIA?
-Ui!, pos solo se va passar, claro, una s'adone d'on està.
-SÍ, PERÒ ERA MOLT XICOTETA, NO?
-Sí, però jo estava tant a gust. Però m'encarinyava.
-I CADA QUANT VEIA ELS SEUS PARES, QUANT BAIXAVA A LA TODOLELLA?
-Ui!, totes les setmanes.
-TOTES LES SETMANES BAIXAVA?
-Sí, i mon pare pos a lo millor una vegà o dos a la setmana, quan venie a voltar pels masos passae per ací. No li vaig dir mai: "vull marxar". No li vaig dir mai que volia anar en ell, no. Mai.
-ESCOLTE, JO TINC PER ACÍ APUNTAT QUE VAN VENDRE EL BOSC DE CARRASCA, CONTE'M AIXÒ.
-Sí, el carrascal. Això ja va ser después de la guerra, a la postguerra, pues sí.
-QUÈ VAN FER AHÍ?, TENIEN, O SIGA EL MAS...
-Estae, tenie carrascal i pinar i les carrasques les vam vendre pa', pa' fer carbó. Van vindre uns carboners, antes n'hi havien carboners que feen carbó i anaven pels pobles, pels puestos, pels montes a fer carbó i se fee una barraca enmig del bosc.
-UNA BARRACA ENMIG DEL BOSC
-I allí vivien els carboners. Una barraca una caseta i avant! i allí se guisae, i allí dormíem i allí s'arreglaen.

[Segona part de l'entrevista]

-BUENO, M'ESTAVA CONTANT AIXÒ DELS CARBONERS, COM ERA LA COSA?
-Pues mira, va vendre el meu sogre, pos va vendre el carrascal, perquè ací se pagaen, se pagae una venta de, d'onze cafissos.
-ONZE CAFISSOS, AIXÒ QUÈ ÉS?
-[riu]. Un cafís són dotze barcelles.
-UN CAFÍS SÓN DOTZE BARCELLES, DOTZE BARCELLES DE QUÈ?
-Dotze barcelles de blat, sí
-QUE AIXÒ QUANTS QUILOS SÓN MÉS O MENYS, PA' QUE JO EM FAÇA UNA IDEA?
-La barcella fa dotze quilos.
-VALE, UUUF!!
-Sí, sí. I el tenien que pujar en matxos i molt de treballar, pues pa' redimir eixos cafissos els va redimir, va entregar diners, va ser una època que se podien redimir cafissos, altres vegaes no se podie, no podies fer-los, no podies traure'ls.
-NO HO ENTENC, EMILIA
-[riu] Encà que volgueres donar els diners pa' no pag-, pa' no agarrar el blat, no podies fer-ho això.
-AH, TENIES QUE PAGAR EN BLAT NECESSARIAMENT
-Això mateix. I después, i después pos va vindre un règim, vamos después de la guerra, que se podien redimir eixos cafissos, i entonses pa' poder-lo redimir va vendre el carrascal i el pinar i dels diners que va traure d'eixes carrasques i eixos pins, va traure prou diners pa' redimir els cafissos, i entonses ja, eixe blat ja ere d'ell, no li calie pagar mai de la vida més.
-AH
-Perquè fee moltíssims anys que se pagae, jo no ho sé, hasta cents d'anys que se pagaen eixos cafissos.
-CENTS D'ANYS
-Cents d'anys, més de cent anys més, fea que se pagaen.
-ENTONSES VA VENDRE, I AIXÒ HO VA FER EL SEU HOME I EL SEU SOGRE
-Sí, això mateix.
-VAN VENDRE EL BOSC DE CARRASCA
-De carrasca i els pins i dels diners que els van donar els maderistes pos van pagar, van redimir els cafissos.
-ARA ES VAN QUEDAR SENSE CARRASQUES I SENSE PINS
-I sense diners
-I SENSE DINERS
-Però tenies el blat. I això ho va fer-ho el meu home i son pare. Juan Antonio i son pare van tirar el carrascal, els pins els van tirar.
-VAN TIRAR QUÈ VOL DIR?, VAN TALLAR?
-Vam tallar sí, tallaem les carrasques i les estrossaen.
-ELLS MATEIXOS
-Ells mateixos i después els carboners feen el carbó de la llenya que havien fet ells.
-AIXÒ ERA UNA FEINADA, NO?
-Eh?
-AIXÒ ERA MOLTA FAENA?
-Però molta, però com ho van fer per un tanto, per un tanto, van fer potser que per mil duros tiraren tot el bosc, però entonses mil duros eren molts. I, i entonses pos ja vam tindre alguna perra, però eixos diners ja se van quedar aforrats a casa, ja no va haver cap pago ni ja...
-A PARTIR D'AHÍ A PROSPERAR
-A prosperar, entonses ni deutes i ja se va anar fent.
-JO DE TOTES FORMES ESTIC ENCURIOSIDA EN COM VAN PAGAR EL MAS DE MATEU, PERQUÈ EREN MOLTS DINERS, 100.000 PESSETES DE L'ÈPOCA?
-Sí, però ai!!, pos gastant poc i guardant-ho tot.
-I HO VAN PAGAR ENTRE TOTS, ENTRE TOTA LA FAMÍLIA, ELS GERMANS, EL SOGRE, EL SEU CUNYAT...
-Sí, sí, ja estae el cunyat ací entonses perquè quan va vindre el cunyat ja, ací ja estaem bé, les necessitats ja les havíem passaes quan se va casar ell. I ja una vegada ell va vindre ja s'havie fet eixa faena i s'havie fet tota, ja l'havien feta tota entre el meu sogre i el meu home, sí,
-SI TIREM UN POQUET CAP ARRERE, VOSTÉ AL PRINCIPI, QUA M'HO HA CONTAT AIXINA MOLT SEGUIDET I TOT MOLT BÉ, M'HA DIT QUE EL SEU SOGRE VA RENYIR EN EL SEU GERMÀ, NO?
-No van renyir, eren les dones les que no s'avenien, ells dos no.
-PERÒ I QUÈ PASSAVA AHÍ QUE VIVIEN TOTS DINS DEL MATEIX MAS?
-El meu sogre en la cunyada no, perquè aquella dona ere molt governuda, només havia de ser lo que ella die i después de que passaven les coses die: "ja ho deia jo, ja ho deia jo" fee, i mon sogre li sabie mal i fea: "pos si ho dies haver-ho dit, si sabies que anive a passat". I mira, vull dir que no, no s'avenien el meu sogre i la cunyada no s'avenien. I ella va ser la que va fer marxar, l'home era molt bon home, el germà de mon sogre ere molt bon home, molt bona persona.
-I ALESHORES QUÈ FEREN?, COM PARTIREN AHÍ?, COM PARTIREN L'HERÈNCIA?
-Ai! pos tot, tot...
-TOT A MITGES ALTRA VOLTA?
-Tot a mitges altra volta
-TOT A MITGES, PERÒ EL CASALICI PA'L SEU SOGRE QUE ERA L'HEREU?
-Sí, no perquè ahí van partir les coses i van fer palletes.
-PALLETES?
-Sí, li va dir al germà, diu: "mira, això pa' tu i això pa' mi", diu: "si vols quedar-te el mas, queda't, me n'aniré jo i si vols marxar tu me quedo jo". A la casa del poble, és que al poble tenien casa.
-TENIEN UNA BONA CASA
-Sí, una bona casa. Pa' uno era la casa i pa' l'altre el mas.
-PERÒ S'HO VAN SORTEJAR?, ENCARA QUE UNO FÓRA MÉS MAJOR I L'ALTRE MÉS MENUT
-L'altre tenia molt poca salut l'altre germà i no volie estar al mas.
-AH
-Que ell no podie treballar, tenie molt poca salut i va dir: "no, no", ell ja va dir que se n'anae, vull dir que no se quedae al mas. I entonses també se van arreglar de bé a bé, vull dir que no van renyir, per això no van renyir. Se trataen poc, però després ja sempre van baixar, quan baixaen al poble sempre anaen a aquella casa, perquè encà que estigueren els altres pos ells anaven a abaixar allí quan anaven al poble. Però que, que renyir no van renyir no. Que les que estaen tico taco eren cunyaes un poc, però ere més...
-ÉS QUE NO SERIA FÀCIL, NO?, VIURE EN UNA MATEIXA CASA
-Mira, no sé, a mi me pareix que no serie molt fàcil, però natros vam estar quatre anys i tampoc vam renyir en la meua cunyà, en fi, bé i avant, vull dir que... i va ser aixina però entonses tot partidet. I al cap de 10 anys altra vegà a partir perquè quan va marxar Isidoro i Maria allà al mas de Mateu pos altra vegà a partir, si n'hi havien sis cadires tres pa' cada uno. I encara sort que els pares de la madastra d'ells van pujar lo que, lo poquet que tenien ho van pujar tot ací.
-AI ATENGA'M! QUÈ DIU, ELS PARES DE LA MADASTRA... ELS PARES DE LA MADASTRA TAMBÉ VIVIEN AL MAS DE MOLA?
-Vivien al Mas de la Mola. Van pujar al mas de la Mola quan ja...
-EREN MOLT GRANS LES FAMÍLIES, NO?
-Sí, però ja eren, ja tenien molta edat quan van pujar. Entonses ajudaven encara a treballar.
-I QUAN ES VAN POSAR MALALTS, QUI ELS CUIDAVA?
-Ai!, pos jo els vaig cuidar a tots.
-VOSTÉ VA CUIDAR A TOTS ELS VELLS DE LA CASA?
-A tots els vells de la casa. Vaig cuidar primé el pare de, el pare de mon sogre, l'agüelo del meu home no va estar mal, va morir d'un infarto, li va agarrar, antes diem un insult.
-UN INSURT?
-Un insult, pos serie un ataque de, i vam cridar al practicant del poble i va pujar i diu: "si li torne a agarrar, se quedarà". Els va dir i se va gitar, sa va gitar i encara va baixar allí al cantó de les escales de l'entrada i va dir: "que esta nit no se sope?". Diu: "vosté no ha de sopar, que han dit que no ha de sopar". I diu: "la primera nit que me gito sense sopà, después de que estic al món". No havie estat mai mal, eh?, mai mal. I ja se va morir.
-I AHÍ ES VA QUEDAR?
-No, se va gitar i al poc de poques hores ja li va tornar a agarrar i se va morir, sí.
-VOSTÉ A EIXE HOME EL VA CONÈIXER?
-Sí, quan vaig vindre de petita ja estae. Això ja va ser quan vaig vindre [inintel·ligible], después de la guerra.
-I EIXE HOME QUE ERA EL PARE DEL SEU SOGRE, QUAN ELS GERMANS VAN RENYIR, NO QUAN VAN RENYIR, QUAN LES DONES NO ESTAVEN A BÉ...
-Se va quedar al mas de mon sogre.
-ELL ESTAVA PRESENT
-Ell se va quedar en Juanet, ací a casa, al mas de la Mola, [riu] jo sempre dic...
-A SA CASA, ÉS QUE ÉS SA CASA EL MAS DE LA MOLA, CLAR ÉS SA CASA
-Pos al mas de la Mola [riu], se va quedar allí.
-MOLT BÉ EMILIA, POS JO SI VOSTÉ VOL CONTAR-ME ALGUNA COSA MÉS QUE NO M'HAJA CONTAT I TINGA GANES DE CONTAR-ME-LA, ME LA CONTA
-Bueno, pos ara quan mos vam casar. Vam tindre els fills, vam tindre els tres fills i a penes vam tindre después de la mili a Antònio, pos vam passar per ací una anys en els xics. Tenia a ma tia entonses que m'ajudae a cuidar-los, els parae compte quan jo me n'anava pels montes a la faena, pos ma tia Trinidad pos se quedae en els xiquets ací, m'ajudat molt. I, i después quan ja se'n van anar a escola, hasta els 14 anys van anar a escola i mentres van a escola pos ja se sap que els xiquets poden ajudar poc, i pujant i baixant tots los dies a peu, eh?
-PUJAVEN I BAIXAVEN A TODOLELLA A PEU?
-Sí, sí, cinc quarts tots los dies pujar i baixar a peu.
-CINC QUARTS!
-Cinc quarts, sí, sí, sí, tots los dies, se passen calamitats en eixos dies, en eixos anys se passen calamitats perquè una vegà que si fa tronà, l'altra vegà que si plou, quan después quan anae Jesús, este Jesús el més menut entonses ja, però també anae a peu, també, a última hora ja se van comprar, Antonio a penes va tindre els 18 anys, ja se va comprar un tractor de segona mà, a uns que van marxar d'un mas a Xiva, que eren de Xiva i com a Xiva no els fee falta el tractor i li'l va comprar a este xic. I entonses pos ja, ja se van acabar els matxos i anave la cosa més avant.
-MÉS LLEUGERA
-Sí. I después al, al molt poquet temps ja se van comprar també una cosetxaora, també vella, també vella però han segut també sempre atrevits i Antònio com ere el major, va tindre primé edat que Joaquín pa', pa' traures el carnet i coses d'eixes.
-I VOSTÉ XIQUETES, NO HA TINGUT NINGUNA XICA, HA TINGUT TRES HÒMENS?
-Ha tingut tres hòmens, sí. El més menut el vaig tindre perquè volia una xica, però me va eixir també un xic [riu]
-I L'HA TROBADA A FALTAR TINDRE UNA XIQUETA O...
-No, perquè la xiqueta, la xiqueta ja la tinc ara [riu]. Ara tinc una xicota.
-ES REFEREIX A LA SEUA NORA
-Claro, claro que sí, tres fills porten tres filles. I les tres molt templades que són, eh?, molt treballadores i molt pites, les tres.
-MOLT PITES
-Molt pites, sí, molt treballadores i molt.
-ESCOLTE EMILIA, VOSTÉ SAP DE FAMÍLIES QUE TINGUEREN MASOS, QUE TINGUEREN HEREU I AIXÍ, ES REPARTIREN AIXINA L'HERÈNCIA I QUE TINGUEREN PROBLEMES? HA SENTIT DIR DE MASOS D'ALREDEDOR DEL MAS DE LA MOLA...
-No, no ho he sentit dir mai.
-PERQUÈ CLAR, JO M'IMAGINE, JO PER EXEMPLE, POSEM PER CAS QUE JO FÓRA FILLA D'UN MASOVER I TINC UN GERMÀ MAJOR, I LI HO DONAREN TOT LA MEU GERMÀ I A MI EM DONAREN NOMÉS UNA PART, POS, PUES...
-No ho sé, no ho sé... a casa dels meus pares, com no n'hi havia res pa', pa' repartir no se va renyir.
-VOSTÉ NO VA TINDRE HERÈNCIA, VOSTÉ DELS SEUS PARES...
-Jo em vaig quedar la casa, sí perquè els meus pares sempre dien que com no tenia casa, els altres tots estaen en sa casa ja, s'havien casat tots.
-I COM ÉS QUE JA ESTAEN EN SA CASA, PERQUÈ SE L'HAVIEN COMPRAT ELLS?
-No, per lo regular tots han tingut la casa donada, sí, vull dir que quan s'han casat tots han tingut la casa que ha segut d'ells, perquè la meua germana més menuda va arreplegar uns tios, una germana de ma mare i el seu home, uns tios i li van donar la caseta, i aixina i José, el major, tamé la casa de m'agüela. Tots han tingut casa.
-I ESCOLTE'M UNA COSA, EN AQUELLA ÈPOCA, N'HI HAVEN DONES O HÒMENS QUE EREN, ES DEDICAVEN A FER ARREGLOS, EREN CASAMENTEROS?
-Sí, sí, però jo no n'he necessitat cap.
-VOSTÉ NO, PERÒ SÍ QUE HA CONEGUT QUE AIXÒ ERA UNA COSA QUE ES DONAVA, O NO?
-Sí, sí que n'hi havien puestos que se fee. I els fills casar-se en qui els pares volien i tot això però...
-I AIXÒ PER QUÈ HO FEEN?
-No ho sé.
-I VOSTÉ NO CONEIX A NINGÚ EN EL SEU POBLE, EN TODOLELLA QUE FÓRA, QUE ES DEDICARA A AIXÒ, A FER ARREGLOS?
-No, no.
-POS MOLT BÉ EMILIA...
-... Sempre n'hi ha, sempre n'hi ha qui fa, però no... li diuen el casamenté.
-EL CASAMENTÉ! MOLT BÉ, EMILIA, PUES HO ANEM A DEIXAR ACÍ SI LI PAREIX.

[MUSEU DE LA PARAULA. Arxiu de la Memòria Oral Valenciana. Museu Valencià d'Etnologia. Diputació de València. MOH76-Todolella-D22.] museudelaparaula.es