PORTELL, s. XX (Manuel, Morella)

ANY

REFERÈNCIA BIBLIOGRÀFICA

-EHHH, BONA VESPRÀ SENYOR MANUEL, COMENÇAREM PERQUE MOS EXPLIQUE QUAN VA NÀIXER VOSTÉ I ON VA NÀIXER.
-Jo vaig nà-xer, vaig nàixer l'any vint-i-vuit. I vaig nàixer al mas, a Muixacre.
-A MUIXACRE?
-Sí
-QUI VIVIA EN AQUELL MAS QUAN VOSTÈ VA NÀIXER?
-Allí pos, pos els meus pares com es natural, els meus iaios, i n'hi haurie pues quatre o cinc persones, que no sé qui són de nom ara, perquè claro jo no me'n recordo això.
-PERÒ PER EXEMPLE, GERMANS DE, GERMANS DE SON PARE N'HI HAVIEN ALLÍ? O GERMA-...? PER QUÈ AQUELL MAS DE QUI ERA?
-Dels meus agüelos.
-DELS SEUS AGÜELOS?
-Sí
-PER PART DE? PER PART, EREN ELS PARES DE? DE SON PARE?
-Sí
-O DE SA MARE?
-De mon pare.
-DE SON PARE.
-Mmm [afirma amb el cap]
-I EREN ELS PROPIETARIS D'AQUELL MAS?
-Sí. I els atres ja s'havien casat i se n'havien anat.
-ELS GERMANS DE SON PARE?
-Sí. S'havien casat i cada un fee la seua vida.
-QUANTS GERMANS TENIA SON PARE?
-Tenie tres... tres germans i tres germanes. O sigue, de això di-o, de, dels pares. Però de mare, e-eren de dos mares. Hi havie un, ere mon pare i una germana eren de, de una atra, d'una atra mare als atres, que també va enviudar i es va tornar a casar.
-O SIGA, EL PARE DE SON PARE, VA ENVIUDAR?
-I es va tornar a casar.
-I ES VA TORNAR A CASAR.
-I va tindre del matri-, del primer matrimoni, mon pare i una germana.
-I UNA GERMANA
-I en después se va tornar a casar, i ne va tindre, ee-dos de cada. Dos, dos xiques i dos xics,
-I DOS XICS
-de l'atra dona.
-D'ACORD. I...
-Això ha sigut una cadena. Sempre, tots ham enviudat. No sé perquè. Que jo me recordo, el meu rebesagüelo ja va enviudar. M'agüelo va enviudar. Mon pare va enviudar. I jo vaig enviudar. I tots s'han tornat a casar menos jo. No penso que als sentata-cinc anys... [fa un gest posant-se el dit al front]
-I S'AGÜELO ES TORNÀ A CASAR EN UNA ATRA DONA, QUE ERA, D'ACÍ DEL POBLE? O D'A ON ERA? O ERA UNA MASOVERA TAMBÉ?
-Neboda de la dona que tenie antes.
-NEBODA DE LA DONA?
-Sí. També tot-a venie d'un mas, d'un mas, també
-PERQUÈ QUAN VA ENVIUDAR SO-, SON PARE I LA GERMANA, QUINA EDAT TINDRIEN?
-No me'n recordo jo d'això. No, no. No ha eixit... Si ha eixit algun camí en conversa no ho recordo jo això.
-ERA NORMAL QUE QUAN..., VOSTÈ HA DIT QUE EL SEU REBESAVI VA ENVIUDAR, EL SEU AVI TAMBÉ VA ENVIUDAR, SON PARE TAMBÉ, I TOTS ES TORNAREN A CASAR. ERA NORMAL EN AQUELLA ÈPOCA QUE QUAN ENVIUDAVEN...?
-Pos sí. Perquè antonses com no hi havie ningú que pagara la viejés, les dones necessitaen un o atre pa' que les governare. I buscaen pues un puesto o atre que, qui d'això. I els hòmens ho necessitaen també. Perquè mon pare mateixa, què havie de fer? Ee- mon pare, ja no parlo dels agüelos. Ja jo vaig -ser, jo vaig quedar sense mare a, als set dies. Va morir del part ma mare. Me van traure a dida. I después pues mon pare es va tornar a casar, i allí vaig estar jo sempre.
-AIXÒ QUE DIU VOSTÈ QUE LES DONES NECESSITEN ALGÚ QUE LES GOVERNE, AIXÒ QUÈ VOL DIR?
-Home, antes les dones, les dones de, de, dels masos, no tenie cap jornal, i no, no sé, si no n'hi havie un o atre que, que se casaren, i les treballaen i les governaen a la casa que -lla, que es posaen. Feen-, se casaen en l'amo, eren ames, però...
-PERÒ EL AMO ERA L'HOME?
-L'amo era, ere l'home. Si ell, si faltae ell, pues ell, si no feen un testament o això, ella tenie un dret de viudatge, que no li'l podien llevar.
-UN DRET DE VIUDATGE?
-De viudatge. Una llegítima. Segons els fills que n'hi havie ere més gran o més menuda. Però, si feen testament, pues li deixae un passament pa' que ella puguere viure, i lo atre pues s'ho partien.
-UN QUÈ? UN PASSA-, UN PASSAMENT?
-Un passament. Allò de dir:"Xa!, pos..." Com unnn
-COM UNA RENDA?
-una, com una, com un arrendament. Que li havie de donar-li els atres, els hereus ad e-, a, ad aquella dona.
-JA, JA, JA. I...
-I en, i en aquells temps, el major l'amilloraen, però s'havie fer càrrec dels agüelos.
-QUÈ, QUÈ ERA AIXÒ D'AMILLORAR?
-Pues en una, en una finca, li'n donaven mitja al major, que sempre amilloraven al major. I l'atra mitja ere pa'ls atres germans. N'hi havien quatre, sis, deu, els que h-ien, -onses les famílies eren totes molt grans. Però aquell que recibie la, la millora, que dien, havie de fer-se càrrec dels pares, dels agüelos, hasta que es morien. N'hi havie vegaes que n'hi havie puestos que no sé si els amilloraen o els feen uns desgraciats [riu]. Però bueno...
-AIXÒ PER QUÈ? PER QUÈ DIU QUE A LO MILLOR ELS FEEN UNS DESGRACIATS?
-Home! Perquè si topete, n'hi havien puestos que eren finques menudes, i ere poca cosa, i si tenies la mala sort pa'ls pobres agüelos, perquè si, si se morien prompte, pues ho tenies clar. Però si, per lo que fore antonses que la paga no se pagae, no. La viejes no n'hi havie entonses, i es posaven mals, i allí anys al llit, un ensult [un ictus?] o coses, pues jo no sé si els amilloraen o els feen uns desgraciats. Perquè els atres germans no ni, no vaigues a tocar-ls la porta, que te, dien: "Ah! no t'ho han donat a tu?! Pues apanya't! apanya't!". No podies dir res.
-I PERÒ AIXÒ LES CASES, PER EXEMPLE EN ELS MASOS MÉS, MÉS XICOTETS, MÉS MENUTS, TAMBÉ S'AMILLORAVA...?
-Sí també s'amillorae. N'hi havie vegaes si ere molt menut els ho donaven tot a uno, i els atres no res. Entonses ere, els vells se buscaen la vida com podien. No podien d'atra manera. Havien criat els fills i, i s'havien fet de, de sixanta anys que no podien fer res, perquè antonses la gent treballae molt. No podien fer res, i dius:"bueno!". Perres no en tenien. "Ací tenim que vore un o atre que mos pose un plat de pataques a la taula, si nos ja ho tenim clar!" Pos, s'ho donaen tot a un fill iii, i aquell se fea càrrec dels, dels pares.
-I AIXÒ PER EXMPLE QUEDAVA ESCRIT EN ALGUN, EN ALGUN LLOC? EN UN... O SIGA... SI PER EXEMPLE VOSTÈ LI DONAVA ALS SEUS FILLS I, LI DONAVA AL PRIM-, AL PRIMER, A L'HEREU, LI DONAVA LA MITAT DEL, DEL TERRENY, II, A CANVI DE QUE SE QUEDARA EN VOSTÈ, PER EXEMPLE, A LO MILLOR EL SEU FILL EL DIA DE DEMÀ PODIA DIR: "ALE PUES..".
-No, no, no. Això estae tot escrit. Això tot escrit pel notari.
-AIXÒ...
-Se fee, se fee un testamet notarial. I això estave tot escrit. Sí. No, no ere,... a pesar que aquella gent lo que dien ho mantenien, però en tot i en això estave escrit.
-I PER EXEMPLE VOSTÈ DIU QUE SEM- EL, EL PRIMER, EL PRIMER FILL HERETAVA LA MITAT DEL, LA MITAT DE TOT?
-Sí. N'hi havie eixa costum. El major ere el que amilloraen. Per què? Pos no ho sé.
-I AIXINA PER EXEMPLE, VOSTÈ VIVIA EN EL MAS DE MUIXACRE I A SON PARE, S'AGÜELO EL VA AMILLORAR DONANT-LI LA MITAT DEL MAS DE MUIXACRE...
-Sí, sí.
-O LI DONÀ TOT EL MAS?
-No, no. La mitat.
-LA MITAT. I L'ATRA MITAT?
-Pa'ls atres.
-PA'LS ATRES? I LA CASA TAMBÉLA PARTIEN PER LA MITAT?
-No. El, el, el casalici l'avaluaen.
-L'AVALUAVEN?
-Dien: "Xa! pos el casalici val tants diners, tens que abonar això als atres".
-AAH
-Sí
-LA CASA ES DEIA EL CASALICI?
-El casalici. El casalici d-del mas, que es la vivienda...
-SÍ
-pues l'avaluaen, i si valie deu duros, anem a suposar. Pos havie d'abonar-e cinc als atres.
-I SI PER EXEMPLE NAIXIA UNA, AIXÒ, AIXÒ ERA EL PRIMER FILL TANT SI ERA FILL COM SI ERA FILLA?
-Per un regular sempre agarraen el major dels fills.
-DELS FILLS?
-Sí.
-I SI NAIXIA PRIMER XIQUETA, QUÈ FEEN?
-[Alça els muscles, en sentit d'interrogant] Pos no sé perquè del... A casa, dels dos que van eixir primer, primer ere la dona la que n'hi havie, ma tia. I sin embargo detràs hi van amillorar mon pare. Eee-uns casos que jo no sé explicar-ho perquè ho feen. No sé, una mica... jo em penso que entonses sí que, sí que n'hi havie matxisme, que diuen [riu].
-LA DONA QUEDAVA SEMPRE UN POC RELEGADA, NO?
-Del tot! Del tot! Del tot!
-I APART D'AIXÒ DE, DE L'HERÈNCIA, SE NOTAVA EN ALGUNA, EN ATRES COSES QUE LA DONA, MANAVA MENOS? O NO SE LA TENIA TANT EN CONTER? O...
-Home! Això, pues segons el home com ere. Si ere un home eee-soportable i això, pues no. Però si eren hòmens d'estos durs, sí! I a montó! Perquè les dones s'havien de, de valdre. Si n'hi havien cinquanta gallines al mas, a vore si ponien bona cosa i d'allò podien vestir als xiquets, que n'hi havien antonses molts. I tot això. Que l'home si venie un corder, no li donae diners i si venie un bou, un terner o això, allò ere a part, ere pa'l negoci de l'home. Les dones ho passaven a montó dur. Sí. Les dones per ací al poble treballaen a la fàbrica i tira... Però pels masos hi havien dones que ho passaedur, dur!
Eee- eren no sé, no... Damunt alguns, alguns masos n'hi havie dos carteres.
-DOS CARTERES?
-Dos carteres.
-AH, CARRETERES?
-Carteres. Una la dona i l'atra l'home. I això no va bé pa' mi. Sempre que en un matrimoni, pos si m'hi ha un duro és de tots. Si, si s'ha de guardar, l'han de guardar els dos. Si n'hi ha dos, i es posen dividits, no ho sé... Jo com no he tingut eixa costum, me pareix que no té que anar bé això. Pa'l meu d'això.
-O SIGA, QUE N'HI HAVIEN MASOS A ON LA DONA TENIA LA SEUA CARTERA? I L'HOME TENIA LA SEUA ATRA?
-Sí, sí, sí. Això n'hi havie molts.
-D'A ON TREA LA DONA ELS DINERETS PA' LA CARTERA?
-Pos dels ous que jo li he dit. Que venie els ous. I si fee algun formatge. Perquè ere faena d'elles. Faena d'elles. I algun camí, alguna si es vee molt apurà i l'home no s'enterae... perquè voltaen pels masos, voltaen en un matxo i pos anaen comprant els ous, ii pollastres i formatges... gent que se dedicae a això. Pos n'hi havie dones d'eixes que si no arribaen, no s'havien ous, i els xiquets se'ls havie de comprar un vestidet o lo que sigue, pos anaen al muntó del blat, i aquell home els comprave dos barcelles de blat, i com allò estae allí, l'home n'hi havie un muntó de blat i no sabie les barcelles que n'hi havien ni els quilos. Li venie els dos quilos o dos barcelles de blat o que per si de que de una barcella eren dotze quilos... pos dotze quilos o això. I fee unes perretes d'allí. L'home no s'enterae... com no, que sabie el blat que n'hi havie allí. Home! si n'haguere venut molt, sí! Però, cosa poqueta, pos no es notae. Això també ho feen, també.
-PERQUE ERA LA DONA LA QUE LI COMPRAVA ELS VESTITS ALS XIQUETS?
-Sí.
-L'HOME NO?
-No, l'home tot això res! L'home: "Això t'apanyaràs tu com pugues". N'hi havie alguns que no.
-NO, CLAR,
-Però jo ne sé que alguns que sí. Eixes dones ho passaven molt mal.
-ENTONSES LA DONA S'OCUPAVA DE DONAR D'ALIMENT ALS XIQUETS?
-Als xiquets, i a la gent de casa, i tot. Ella era l'administració de casa. Claro el asunt del minjar, pos l'home ja procurae de portar-ne i n'hi haver-ne i això. Però tot los xiquets ere la dona lo que és que havie de patir. L'home no patie ni si... Res. Res! No. Les dones dels masos n'hi hagut alguna que, si ella se li fee una entrevista, dirie: "ja està bé la cosa!" [riu] Que farien tros, una novel·la maja... [riuen tots]
-I DESPUÉS QUAN, O SIGA, ES VA MORIR S'AGÜELA, COM SI DIGUEREM, LA MARE DE SON PARE I SO-, I ELS, I EL SEU AGÜELO ES VA CASAR EN UNA ATRA DONA?
-Mmm [afirma amb el cap]
-QUE SERIA MASOVERA, TAMBÉ?
-Sí, sí, sí.
-COM ES, COM ES BUSCAVA EN AQUELL, EN AQUELLA ÈPOCA COM ES BUSCAVA UN MATRIMONI? COM ES BUSCAVA UNA DONA? ES CASAVEN EN QUALSEVOL...?
-Si eren viudos,
-N'HI HAVIEN ARR-...?
-si eren viudos casi sempre n'hi havien alguns arreglos. "Xa! pos jo conec a fulana, per que tal..." L'atre no sé què... Sempre n'hi havien això. Si eren d'això, pos igual que ara. Tan, tan fàcil com ara no. Perquè jo estava allà dalt al mas, i de cada quinze dies baixava ací al poble. De cada quinze dies! A pateta! No res de... Caminant!
-QUÈ LI COSTAVA DE BA-, DE...?
-Me costae dos hores. N'hi ha més. Anant i tot això, n'hi ha més, però... I cada quinze dies ací feen ball. I baixaven cada quinze dies al ball. I al ball, pos allí ja venie la conquista. Allí ere ja...
-COM ES FEA EIXA CONQUISTA?
-Ai! com es fee? mira cada-ú com podie. No feen, no eren tots igual [riuen els dos] Que ara tampoc no la fan tots igual.
-PERÒ COM LA FEU VOSTÈ?
-Ai! pos... Pos anaves al ball i traïes una xica a ballar. I ballaves en esta. Ballaves en l'atra. I el qui no ballae ho passae més mal. Qui, el qui se'n donae vergonya ballar i això, ho passae més mal. Perquè tenie que anar directe. Però jo no. Jo, jo ee... Encà, encà no sentia la música, ja estava al mig. M'ha agradat sempre el ball [ho conta divertit]. I vull dir, que no vaig tindre problemes [riu].
-I DIGA'M UNA COSA, ELS MASOVERS, ELS QUE ANAVEN A SER HEREUS EN UN FUTUR, QUE AL POBLE SEGUR QUE SE SABIA, ESTAVEN BEN MIRATS PER LES DONES? O LES DONES NO TENIEN GANES DE TINDRE RELACIONS EN EIXOS HÒMENS? COM ERA LA COSA? [Intervé preguntant una segona entrevistadora]
-Bueno, pues en nosatros en aquelles èpoques sí, ja perquè, eee-... més, més antes, els masovers sempre mos miraen aixina una mica de, de reüll. Però de la guerra cap ací, com al cap d'uns anys de que va passar la guerra, com resulte que els masovers, els que minjàem pà érem els masovers. I els del poble pà no en minjaen. Entonses ja mos, ja mos pegaenpalmaetes al muscle. "Xa!... " I a vore si t'anaes i podies fer-te un vermutet o lo que sigue, perquè els del poble en realitat no portaen una perra. I nosatros pos, pos la veritat eee-, pos els masos anaven bé, no... Teníem minjar. Ja mos vam mesclar tots. Ja no se distinguien ni del poble, ni això. Ara, en l'assunt de, de la nóvia, sempre procuraes, sempre tirar cada u al... molts, molts se van casar en xiques del poble. Ja no, no se mirae... Anaes al ball i ja, ja tot, tot junt, i tot, i les juergues i tot ja no... com ara, que no se mire res. Això ere... la vida va canviar molt.
-PERÒ, I ANTES DE LA GUERRA, SI QUE SE MIRAVA AIXÒ?
-Home! antes de la guerra, alguno potser... Però antes de la guerra, uno que estae al mas, anar a vore una xica del poble, aquella xica no haguera vullgut anar allí al mas. Ja no, ja no anae. No, no s'arrimaen.
-PER QUÈ?
-Ai! perquè!
-PER QUÈ NO VOLIA UNA XICA ANAR A UN MAS?
-Perquè és molt difícil una xica d'ací del poble, treballant en la fàbrica... Avui no, noo tant. Però antonses aquella persona s'havie agobiat. No sabia fer res. Què havie de fer aquella persona? D'anar a donar minjar als gorrinos, eee- de les gallines, i tot. Això és molt.... No, no... Això ho has de... Diferent ara, que tot són granjes, tot va autòmatic, tot... dic avui. Avui tot això tot... Però antes ere tot a fort de sang. I això ere molt difícil. Igual que si agarraes unn, un home d'un mas, pos això ho tenies... Alguns venien a treballar en una serra, ara que d'això i els primers dies aquells hòmens els hagueren... Jo ne conec uno, que està al meu mas, que va treballar un any a la..., no va arribar, a la serra, detrás de la màquina, arreplegant fustetes, i va dir: "Si no me'n vaig d'allí, me morc". Cada u és, és, s'ha criat d'una cosa i... Ara no, ara la gent està més destruïda ja [pot ser vol dir, instruïda]... però entonses.
-I ENTONSES, AIXINA QUAN, QUAN SON PARE, QUAN S'AGÜELO BUSCAVA DONA, BUSCAVA MÉS BÉ MASOVERES?
-Sí, sí,
-QUE SABEREN TREBALLAR LA TERR-?
-Sí, sí, sí. Això.
-BUENO, QUE SABEREN TREBALLAR EN EL MAS I TOT AIXÒ?
-Sí
-PERÒ ELS ATRES DOS FILLS QUE TINGUÉ, DOS FILLES I DOS FILLS, TAMBÉ ENTRAREN EN LA REPARTICIÓ DE L'HERÈNCIA?
-Això mon pare?
-SÍ. O SIGA, ELS GERMANS DE SON... SON PARE TENIA UNA GERMANA QUE ERA MAJOR...
-Sí.
-I DESPRÉS, PER BAIX, D'UNA ATRA MARE VA TINDRE DOS GERMANS
-Sí
-I DOS GERMANES?
-[Afirma amb el cap]
-ESTOS DOS GERMANS I ESTES DOS GERMANES, DE L'ATRA MARE, TAMBÉ ENTRAREN EN LA REPARTICIÓ DE L'HERÈNCIA?
-Síi! De, de l'atra mitat.
-DE L'ATRA MITAT.
-De l'atra mitat, tot. Tots iguals.
-TOTS IGUALS?
-Sí.
-NO ES DISTINGIA...?
-No, no, no. Ahí només van distinguir més que a, al major que no ere, que no ere mon pare, però s'havie fer càrrec dels agüelos. I els atres tots iguals. Però ell fer-se càrrec dels agüelos.
-I VOSTÈ HA SENTIT ALGUNA VOLTA QUE SA TIA, LA GERMANA MAJOR DE SON PARE, ES QUEIXARA DE...
-No mai!
-D'AIXÒ?
-No mai! Va ser sempre els dos germans que més se van voler. I ara, tots els cosins-germans, ella va tindre dos fills, i de tots els cosins germans que tenim, me pareix que són els que més mos estimem nosatros. Perquè a d'ells, ella també va quedar viuda. I después mon pare va criar als fills allí dalt, al mas, en mi. Els va criar hasta que es van fer grans.
-PERQUE QUAN ENVIUDAV-... SA TIA EN QUI ES CASÀ? EN QUI ES VA CASAR? EN UN ATRE MASOVER? O...?
-Masover ere. Però va morir.
-PERÒ ERA PROPIETARI D'UN...?
-No, no.
-ERA UN FILL SEGON O TERCER?
-Sí. No ere propietari.
-I A ON VIVIEN, SA TIA?
-Ells anaen de masovers d'arrendadors. Allò que anaen a un mas, l'arrendaen pa' deu anys, pa' cinc, o lo que sigue. Venie aixina.
-RECORDA EN QUIN MAS ESTAVEN?
-A la Torre Segura van estar no sé quants anys... De que ma'-recordo jo, a la Torre Segura. Quan van marxar d'allí, ja van marxar, va... después se va casar, van estar ací al poble, i estant ací al poble van enviu-, ella... ell, ell,... va, va enviudar, i aquella dona es va tonar a casar també [fa un relat una mica desordenat]. I a res, es va tornar a casar i va tindre dos fills [es toca el micròfon amb els braços i s'interromp la gravació. Se sent dir al càmera "gràcies"].
-PERQUÈ, LA SEUA TIA VA ENVIUDAR I ES TORNÀ A CASAR, DIU?
-Sí, que en el primer home no va tindre família.
-AAH
-Se va tornar a casar, que va tindre estos dos xics.
-ES TORNÀ A CASAR EN UN ATRE MASOVER?
-Sí-p. Ere masover, però no estae al mas.
-NO ESTAVA AL MAS. VA SER QUAN ARRENDAREN EL MAS?
-Sí. Iii después, se va desiparar.
-SE VA QUÈ?
-Se va desiparar. No es van entendre. Va tindre dos fills, i no es van entendre, i...
-I ES VAREN SEPARAR?
-Es van separar. Ja usae entonses també.
-AH! EN AQUELLA ÈPOCA...
-Sí, sí.
-SE SEPARAVEN?
-Sí, sí. Ja usae. I es va quedar ma tia en els dos fills, xiquets menuts. I allà dalt mon pare, pos els va...
-I QUAN ES SEPARAVEN EN AQUELLA ÈPOCA FEEN COM ARA, QUE ELS DONAVEN UNA... EL PARE ELS PAGAVA...? EL PARE ES DESENTENIA TOTALMENT?
-[Fa cara de "despreocupació"] Sí, sí... se (des)entenie, se n'anae i punto! No res.
-I ANAVEN A FER ALGO A L'ESGLÉSIA? ALGUN PAPER O ALGO PER A...?
-Pa' desiparar-se?
-PER A...?
-No, no, res! Se n'anae i en pau.
-SENSE RES? CADA U PER LA SEUA BANDA I JA ESTÀ?
-Home! Jo no sé si s'hagueren vullgut tornar a casar, què haguere passat? Però com ella no es va voler tornar a casar, ni ell tampoc, no es van casar. I ell no, dels xics, no va pensar mai dels xics. No se'n va recordar més. Lo bo va ser, que quan (ell estae en una germana)... i quan se va fer vell, va caure mal, i antonses la germana va cridar als fills i els va dir: "Què feu d'est home? Jo no el vull". I sobre que no havie reconegut mai als fills, els fills van anar i el van arreplegar, i el van baixar a Castelló, a la Residència, i d'hasta que va morir el van cuidar allí. Ells anaen tots els dies, es rellevaen iel van cuidar-l. Això els fills.
-PERÒ SA TIA SE'N TORN-, SE N'ANÀ AL MAS EN VOSTÈ, EN S'AG-...?
-No. No. Ma tia va estar sempre ací. Però els xics quan, perquè entonses ells enca van anar algo a escola, jo no vaig anar mai... Però ells allà als dotze anys, que ja d'això, pos pujaen a casa, iii, i guardaen allà una rabera, allà els gorrinos, i els donaen a menjar i avant. I aixina se van criar. I quan se van fer més majors, pos ja van agarrar ells una atra marxa, i...
-I LA RELACIÓ..., VOSTÈ DIU QUE SI QUE, LA SEUA, LA GERMANA MAJOR DE SON PARE I SON PARE ES DUIEN MOLT BÉ?
-Sí, sí, sí.
-I ELS ATRES QUATRE GERMANS?
-Sí, sí. Sempre. Tots, tots, tots.
-TOTS MOLT BÉ?
-Sí, sí.
-NO N'HI HAGUÉ MAI AIXINA UNA DISTINCIÓ...
-No, no.
-PER SER D'UNA MARE O D'UNA ATRA?
-No, no, no! A més va tindre... ee- m'agüelo va tindre una sort! Se va casar en una que ere neboda de la dona que se li va morir. I va ser una dona molt bona dona, que ella no va distinguir mai ni si este ni si l'atre. Mai! mai!
-PERQUE JO HE SENTIT AIXINA ALGUNA VOLTA QUE, QUAN ES CASAVEN A VOLTES ES CASAVEN EN ALGÚ DE LA, DE LA MATEIXA FAMÍLIA QUE LA DONA, O BÉ FÓRA UNA GERMANA DE LA DONA? O FAMÍLIA...? AIXÒ VOSTÈ...
-Home! Ja, ja li he dit que ere...
-QUE ERA NEBODA
-ere neboda de la dona de antes.
-I AIXÒ VOSTÈ SAP PER QUÈ ES FEA AIXINA? QUE ES CASARA...?
-Pos jo que sé. Jo que sé.
-PER QUÈ A SON PARE LI PASSÀ LO MATEIX, NO?
-Sí, però...
-SON PARE...
-mon pare es va casar en una atra dona que no ere ni família, ni parenta, ni se coneixien mai tampoc.
-PERQUÈ SA MARE, TOT I QUE VOSTÈ NO LA CONEGUERA...
-Ntx! Jo no la vaig conèixer.
-SA MARE ERA MASOVERA TAMBÉ?
-Sí, sí.
-DE QUIN MAS ERA, SA MARE?
-Peiró.
-PEIRÓ?
-Peiró.
-I ERA, TENIEN, ALLÍ N'HI HAVIEN MOLTS DE FAMÍLIA, EN AQUELL MAS?
-Aquell mas n'hi havie, eee- [pensatiu] a vore, tres, tres xics, tres xics, i dos xiques. Ma mare i una que se va morir de fadrina.
-VOSTÈ SÍ QUE VA CONÈIXER ALS AGÜELOS DE...?
-Sí, sí, sí.
-PER PART DE SA MARE?
-Sí, sí, sí.
-I ELS ANAVA A VISITAR DE NORMAL?
-Sí, però com...
-O TENIEN POCA RELACIÓ?
-No. Relació bona, però claro, des de a on estaes, d'un costat de serra a l'atre, pos com havies d'anar a visitar-los? A peu. Si, si n'hi han ahí...! ee- pos cinc o sis hores.
-MMM..
-Molt d'això. Podies fer conforme a Sant Marc, que és el dia vint-i-cinc, este, el dia vint-i-cinc d'este mes passat, que fan la festa allí, açò del rotllo i la prima és el dia Sant Marc. Pos conforme això, "Xa! pos ala va!..." Pos sí. Però después, o a la, o a la matança, un camí a l'any, si no's, no podies fer cap relació.
-PERQUE ALS PARES DE SA MARE, PER EXEMPLE, ELS VA PAREIXER BÉ QUE SON PARE ES TORNARA A CASAR?
-Sí, sí, sí! En això no hi havie... Antonses, antonses casi que ere, que ere, no sé si ere obligat, o ja no sé, però es casaen casi tots.
-I EN QUI ES TORNÀ A CASAR SON PARE? EN UNA ATRA MASOVERA?
-No. En una dona de cie-, de, de Cinctorres, ere.
-DEL POBLE?
-Del poble, sí.
-NO ERA DE MAS?
-No. Lo que en casa eren llauradors també.
-I COM LA VA CONÈIXER SON PARE? PERQUÈ SI SON PARE ESTAVA EN ESTE MAS, CINCTORRES QUEDAVA LLUNY NO?
-Pos, pos, de que diuen: "Pos mira, en tal puesto n'hi ha una viuda." "En tal puesto n'hi ha un viudo." "Pos a vore quina forma mos entrevistem i avant." Això ja ere, eee- no sé com si ja anigueres a comprar un corder. "Vaig a vore..." [riu] Pos això casi que igual. Sí home!
-PERÒ, I EL AMOR A ON ESTAVA?
-Ee?
-EL AMOR? ESTAVA EN...?
-Ai! l'amor! Això ja no és amor. En el segon matrimoni, i això, conforme a... ara no ho sé, però si no, antonses no crec que sigue amor. Ere necessitat.
-NECESSITAT?
-Necessitat! Pa' l'home i pa' la dona.
-QUINA NECESSITAT TENIA L'HOME?
-Arreu. No parlem de necessitat del sexo.
-NO, NO, NO...
-Però de lo atre arreu. Si planxat la camisa, que si llavat, que si te, te, t'has de cosir un sursit als calcetins... xe! arreu. I la dona, una dona que sigue de l'agricultura, si se li ha mort l'home, com te que anar ella a llaurar, a segar, a donar minjar als gorrinos, a..?. això ho ha de fer un home. No ho pot fer-ho ella. Pos això són necessitats. Pa' uno i pa' l'atre. Solució? Pos no n'hi ha més que eixa. I claro, un viudo no..., lo que més haguere vullgut és trobar a una fadrina. Però ja no anaena tocar una fadrina. Sabien que havien d'anar a tocar... [riu]
-CLAR. I AIXÒ N'HI HAVIA ALGÚ QUE HO ARREGLARA? N'HI HAVIEN PERSONES...?
-També n'hi havie alguns, també n'hi havien alguns hòmens que se dedicaen. Però cobraen, diu què!
-AH! COBRAVEN?
-Home! Claro! Ací no es fee res debaes!
-HÒMENS O DONES?
-M- N'hi havie de tot. Però més hòmens.
-MÉS HÒMENS?
-Sí. N'hi havie de tot. Pero n'hi havien més hòmens.
-LO QUE PASSA ÉS QUE A LO MILLOR A SON PARE, SON PARE AL SER L'HEREU DEL, DEL MAS, SERIA MÉS FÀCIL TROBAR-LI, TROBAR-LI DONA?
-Pot ser. Això ja casi que... perquè clar la dona si vee que, un porvenir bé, pos pot ser.
-I VOSTÈ ERA FILL, ERA EL PRIMER FILL QUE TENIA SA MARE?
-[Afirma amb el cap]
-I ES VA MORIR EN EL PART?
-Sí.
-I EN SEGUIDA, L'ATRA DONA QUE VA VINDRE, QUE SERIA? VOSTÈ LA CONSIDERA SA MARE? OOO?
-Sí, sí, sí.
-VULLC DIR, QUE LA RELACIÓ ERA BONA?
-Sí, sí, sí.
-I VA TINDRE MÉS FILLS?
-Va tindre un xic, que per cert, és l'únic germà que tinc jo. Que tinc no. Que ha faltat ja. Ha faltat ja fa, pos vuit anys que va faltar. Però tinc els nebots i la cunyà que com si foren, com si foren germans! Va tindre un xic i una xica, i la... mira... tot lo millor que... però bueno.... bé i avant... [en parlar del seu germà sembla que s'emocione, i faça un relat desordenat]
-ENTONSES ALLÍ EN EL MAS VIVIEN SON PARE, LA SEGONA DONA DE SON PARE, VOSTÈ I EL GERMÀ DE... I EL GERMÀ DEE...
-Sí.
-DE VOSTÈ?
-El germà sí. I gent de fora de, que tenies allí de, de criats.
-QUAN CRIATS N'HI HAVIEN ALLÍ EN EL MAS?
-Pos allí n'hi havien sempre, un pa(re)ll de criats continuo. I dos pastors. Una crià, això estae tot l'any.
-QUÈ FEA EIXA CRIÀ? QUINES COSES FEA?
-La labor de casa. Agranar, llavar, eee-... en fi, lo de casa. La faena de les dones de casa.
-PERÒ AIXINA PER EXEMPLE, SI SON PARE TENIA UNA CRIÀ, QUE LI PODIA PLANXAR LA, LA CAMISA, LI PODIA, SI TENIA UN FORAT, FER-LI EL REMENDO DELS CALCETINS I TOT AIXÒ, PA' QUE NECESSITAVA UNA DONA SI JA TENIA LA CRIÀ?
-Perquè entonses tote-, tot el veïnat hagueren dit: "Eixa la té de crià, i dormen junts". Aixòoo! Avui no passa res, però antonses, oh!!
-SE PARLAVA MOLT D'EIXES COSES?
-Ui! Home! Si ja hagueren vist allí una dona, continua allí... "I pos eixa dona, què fa allí?" Aunque li pagare el sueldo... però hagueren parlat tots.
-PERQUE CLAR, VIUDO SON PARE, I ESTA DONA SENSE ESTAR CASÀ A LO MILLOR...
-Home! per cert, eren fadrines.
-QUE LES CRIAES SEMPRE EREN FADRINES?
-Per un regular casi sempre. Perquè és que la dona que ere casà, ja tenie faena, en atendre l'home. Ara treballen tots, però antonses no treballae més que l'home. La dona, no és que no treballare, lo que ha passat que no se li ha reconegut mai. Que la dona en casa, ha treballat a muntó més que l'home, en la labor d'ell. Lo que que no sé li ha reconegut mai. Ni ara se li està reconeixent.
-I AIXINA... EIXES, LES FADRINES QUE N'HI HAVIEN EN ELS MASOS, UNA VEGÀ SE CASAVEN, SE N'ANAVEN DEL MAS?
-Sí, sí, sí.
-I D'A ON VENIEN EIXES, EIXES DONES FADRINES? VENIEN D'ACÍ DEL POBLE? D'ATRES MASOS?
-Del poble o de... a casa van hi haver dos criaes, les dos de Cinctorres.
-DE CINCTORRES?
-Sí.
-PERÒ A LO MILLOR COM SA, LA SEGONA DONA SE SON PARE ERA DE CINCTORRES, A LO MILLOR...
-No. Lo que passae, que ací en aquells temps n'hi havien moltes fàbriques.
-AH
-Ací n'hi havien lo menos cinc o sis fàbriques de teixits, i ací se col·locae molta gent. No n'hi havie gent pa' buscar, pa' anar per ahí. I en Cinctorres, Castellfort, Ares,..., tots eixos pobles trobaes més gent pa', pa' d'això, perquè no n'hi havie cap faena al poble.
-AIXÒ ERA UN PRIVILEGI PA' D'ELLES, NO?
-Hombre! claro! Treien, guanyaven un sueldo, si no's no tenien res.
-GUANYAVEN UN SUELDO I APART TENIEN ALLÍ EL MENJAR...
-Sí, sí, sí. Els havies de governar, com els criats que tenies. Allí se'ls fee el gasto a tots.
-I LA RELACIÓ ERA BONA EN ELS CRIATS?
-Sí. I a més, havie de ser molt bona.
-PER QUÈ?
-Home! Perquè, perquè aquella gent, aquella gent, els tenies pa' treballar i pa' que te guardaren el mas. Perquè l'amo un dia podie vindre eixa, la faena que sigue i marxaen els dos, el amo i el ama. I allí se quedae tot el mas de criat. I estaen totes les portes obertes. Allí no se tancae... allí eren tots com si foren de casa. I les relacions havien de ser boníssimes.
-I QUI MANAVA EN LES CRIAES?
-L'ama.
-L'AMA. COM QUE S'OCUPAVA DEL...
-Claro
-ERA LA DONA LA QUE S'OCUPAVA DE...
-Claro. De casa, de casa...
-DE CASA
-De la labor de casa ere l'ama, i ella ere la que fee la crià: "Pues ham de fer açò. O ham de fer allò. O ham de llavar. O ham de..." En fin...
-I ESCOLTE MANUEL, VOSTÈ QUAN VA SER AMO DE MAS?
-Jo vaig...
-QUAN VA SER L'AMO?
-Quan vaig ser l'amo? Jo als dènou anys.
-EN SEGUIDA VA SER AMO?
-Va faltar mon pare també, i entonses vaig tindre que, que ser l'amo.
-PERQUÈ NORMALMENT MENTRES EL, MENTRES L'AGÜELO ESTAVA EN EL MAS, ERA L'AGÜELO QUI MANAVA, ENCARA QUE...?
-Noo! No.
-O COM ERA LA COSA?
-Quan ell se va dir que ja se deixae el mas, perquè no podie treballar ja. Entonses ho passaes als fills. I li'l ho va donar-li-ho a mon pare, m'agüelo. Vivie allí, però ell estae retirat i no fee res. Prenie el sol. Si volie anar a fer algo, pos anae a fer algo, però dingú li manae res. I entonses ja li ho va passar-li-ho a mon pare. Iii, i els atres germans ja van... i ja es va donar la herència també, i tot.
-ÉS QUE MOSATROS HEM SENTIT DIR QUE, COM CLAR, L'AGÜELO CONTINUAVA VIVINT EN EL MAS, I NORMALMENT N'HI HAVEN CONFLICTES ENTRE L'AGÜELO I EL FILL PERQUÈ EL FILL NO PODIA MANAR, PERQUÈ EL QUE CONTINUAVA MANANT ERA L'AGÜELO, FINS QUE ES MORIRA... O L'AGÜELA AMB LA SOGRA, PER EXEMPLE TENIEN TAMBÉ PROBLEMES. COM ERA AIXÒ?
-Pos és perquè noo... Home!...és que no ho arreglaven bé. Però a casa no va passar això. Ma recordo jo, que n'hi havien, que enca, ara no perquè ho ha canviat, però n'hi havien dos cuines. I ells s'ho van arregla-s'ho, van fer-se una viviendeta a la cuina, que ells estaen apart. Dalt tenien les seues habitacions, en el segon piso, i mon pare tenie lo atre. Ells necessitaen molt poquet. Mon pare tenie tot lo atre. I ells se guisaen ells dos allí. I ells s'apanyaen. Jo d'això ma recordo molt bé, perquè jo era un sagal, i en quan en quan entrava per allí dins, i m'agüela pos me donae un trosset de xocolate, o comsevol cosa. I això te'n recordes. Però a casa ja se va arreglar aixina bé, i ells no vam tindre cap problema. Después va faltar ell, i ella, al quedar viuda, va vindre ací al poble, que teníem una casa. Del, teníem una casa ací al poble. I es va posar a viure ahí, en una xica que no ere filla d'ella, però la van criar de llet. De llet vol dir que de xicoteta, se va quedar sense mare, i son pare no sabie d'això, i eren molt amics, i es la...: "preneu la xica, i cui- i crieu-me-la." Ii mira, crià va ser que va estar d'hasta que es va casar en, en m'agüela. I van vindre ací al poble, i d'hasta que es va casar. Però jo allí, no això tri.. ja no ho vaig conèixer. Pot donar el cas. Pot ser que es quedaren allí els agüelos malament.
Sí, sí, sí.
-MOSATROS HEM SENTIT DIR TAMBÉ, QUE LES XIQUES DELS POBLES, PER EXEMPLE, NO VOLIEN ANAR ALS MASOS, O NO VOLIEN CASAR-SE EN ELS HEREUS, PERQUÈ LA QUE ANAVA A MANAR EN EL MAS ERA L'AGÜELA, LA SOGRA...
-Sí, claro.
-I QUE AHÍ N'HI HAVIEN SEMPRE...
-Sí, claro... és que... Això si tens que estar a un puesto, i tens que estar a l'ordens d'un atre, no, no... Jo això a casa, ja no ho vaig conèixer. No ho vaig conèixer. No ho vaig conèixer perquè ells se van fer vells i ho van arreglar-ho aixina. Ara, si mon pare no haguere faltat, no sé que és lo que haguere passat entre mon pare... no ho sé. Però crec que tampoc, en casa ja... Però que, algun puesto sí que ha passat. Sí, sí. Mire, ací davant n'hi ha un matrimoni que estae... el fill anae a treballar al mas tos los dies. I la dona estae ací, anae a treballar a la fàbrica o a fregar pisos per ahí, o això, a fregar pisos per ahí. I un dia els vaig dir: "Home! lo que no sé és com no se n'aneu cap allà." I ella diu: "Jo allà no! Mon sogres ja ho saben. Natros..." Ells no tenien més que, no n'hi havia, eixe matrimoni no tenien més que un xic. I el mas ere d'ell. "El dia que ells se n'aniran, nosatros allí." Diu: "Però mentrestan estiguen ells allí, no." I aixina va ser. El dia que ells se van retirar, van vindre al piso dels xics, els agüelos, i ells se n'han anat al mas. Però la nora va dir: "Jo si he de posar sal a l'olla, la he de posar jo. No me la ha de posar ma sogra." "Pues tens raó." [riu] N'hi ha algun cas, sí. I ara dels jòvens més. Dels jòvens... els jòvens no volen estar.
-I PER EXEMPLE, SI S'AGÜELO O S'AGÜELA S'HAVIEN DE COMPRAR UNES SABATES, O UN TRAGE, O ALGUNA COSA, AIXÒ...
-Aah! De, tenien la seua renda de, de que els havien quedat en mon pare.
-AAH!
-Sí...
-SON PARE LI PASSAVA UNA RENDA ALS...?
-Sí, sí, sí.
-PA'LS SEUS GASTOS?
-S'havie de fer, s'havie de fer càrrec ell, però ells li dïen: "M'has de donar tant de blat, tanta llet, tant, m'has de portar tanta llenya pa' fer foc, m'has de donar tants diners a l'any... tot això". Ells no tenien paga.
-I ELS ATRES GERMANS, QUAN AIXÒ PASSÀ, ENCARA VIVIEN ALLÍ EN EL MAS?
-Noo.
-VOSTÈ NO VA VIURE MAI EN ELS SEUS T-...?
-Quan van fer això, els atres ja s'havien casat tots, ja feen la seua vida, ja. Ja és ja, quan els agüelos se fan vells, i allí no, no estan més que ells, i ho tenen que donar una solució. Els atres s'han casat ja, i ja estan...
-PERÒ A LO MILLOR SON PARE SERIA EL PRIMER EN CASAR-SE, NO?
-Sí.
-I VIURE EN SA MARE ALLÍ EN EL MAS?
-Sí, sí.
-I ESTARIEN ENCARA A LO MILLOR TOTS ELS GERMANS ALLÍ VISQUENT?
-En ells sí n'hi van haver-ne alguns, però... N'hi havie uno, aquell encà el vaig conèixer jo, que va estar per allí molt, que va anar a la guerra. Però, dels atres, tots s'havien casat.
-I VOSTÈ RECORDA EN QUI S'HAVIEN CASAT, ELS SEUS TIOS? S'HAVIEN CASAT EN MASOVERES? O...?
-Llevat, llevat del més menut, tots en masoveres. El més menut se va casar ací al poble.
-TOTS ELS DEMÉS EN MASOVERES?
-Sí
-QUE TENIEN MAS? O...?
-No, no.
-O ARRENDAT?
-Gent masoveres que estaen allí d'arrendats, i es casaen i se n'anaen arrendats a un atre mas i avant.
-TANTS MASOS N'HI HAVIEN PER ACÍ?
-Al mas... del terme de Morella havie tres-cents sixanta-cinc masos.
-MOLTS MASOS! QUE VIVIA MÉS GENT EN ELS MASOS QUE ACÍ EN MORELLA?
-Sí.
-AH! SÍ?
-Sí, sí. Tres-cents sixanta-cinc! I vivien a tots. I aviu en deuen viure a quinze.
-I TOTS ELS MASOS EREN IGUAL DE GRANS?
-No, no.
-O N'HI HAVIEN MASOS GRANS I MASOS MENUTS?
-N'hi havien de grans i de menuts, i això... n'hi havie.
-EL DE MUIXACRE COM ERA?
-El de Muixacre pues és una finca que té dos-centes trenta hectàrees.
-I AIXÒ ERA MOLT O POQUET?
-Bueno... Fa feo de dir-ho... [riu]
-NO, HOME! JO NO HO SÉ. M'HO HA DE DIR VOSTÈ, QUE SAP COM SÓN ELS MASOS...
-Ne n'hi ha de més grans al terme. I n'hi ha de més menuts. I n'hi ha de més d'això...
-PERÒ SERÀ DELS GRANS, NO?
-Sí. Però, ne n'hi ha de més grans.
-I A PART, A PART DE LES DOS-CENTES TRENTA HECTÀREES I DEL CASALICI, QUE FORMAVA, QUE ERA LA CASA DEL MAS...
-Sí
-QUÈ MÉS COSES FORMAVEN PART DEL MAS? ELS RAMATS, POTSER, QUE TENIEN?
-Home! del mas pos el, les ovelles,... Allí nosatros, quan nosatros estàvem, teníem tres parells de mules i un de bous.
-TRES PARELLS DE MULES?
-Pa' llaurar. Tres. I, i...
-BOUS?
-Un parell.
-UN PARELL.
-Pa' llaurar. I entonses teníem pos quatre o cinc vaques pa' de cria. I de reses, d'ovelles i cabres, dos-centes.
-I ALLÍ PLANTAVEN ALGO PER A...? EL BLAT? PLANTAVEN BLAT?
-Blat. Blat i civà. És... tot l'asunt de cereal. Pataques, també. Tot de...
-I TENIEN MATXOS?
-Matxos. Els parells que jo dic són matxos.
-AH!
-Mules.
-LES MULES SÓN MATXOS?
-Matxos les mules.
-QUÈ ÉS UN MATXO? AIXÒ QUE... JO ÉS QUE NO HE SABUT MAI SI ÉS UN CAVALL? SI ÉS UN BURRO? UN ASSE...?
-El matxo pos és matxo. No és hembra. [Riuen entrevistat i entrevistador] Però el matxo pervé [prové] de, si encastres un burro en una egua t'eixirà un matxo o una mula. I si encastres una burra en un cavall, pos t'eixirà matxo o mula. Per això diuen que diuen: "Mira, este matxo és burrero." Se coneix. I burrero és que ha nascut d'una burra. I es coneixen. En la, en el caràcter se coneix.
-MMM... I AIXINA COM N'HI HAVIEN TRES-CENTS SIXANTA-CINC MASOS, QUINA RELACIÓ N'HI HAVIA ENTRE ELS DIFERENTS MASOS?
-Home! La relació ere en tot el terme, tot ere bona. Ara lo que sempre és, ere moltíssim bona i superior eren els veïns. En els veïns, perquè claro és en els que més te necessitaes. Perquè si necessitaes algú, qui t'havia d'acudir primer? El veí. Si topete, la família la tenies molt lluny.
-I A LO MILLOR ELS, O SEA, QUÈ PODIES NECESSITAR D'UN VEÍ?
-Oi! Pos si topete que t'havies caigut, i t'havies trencat una cama, i necessitaes què a vore, ajuda. O consevol cosa.
-PER QUÈ PER EXEMPLE SI, N'HI HAVIA A LO MILLOR TEMPORAES QUE S'HAVIA DE SEGAR EL BLAT O...?
-Això ja se buscae gent de fora. De uns als atres, res! Se buscae gents que anaen a d'això. Però moltes coses. O tenies un recao... en fi, coses. En casa n'hi ha un mas, que del casalici allí a d'això... vas vint metros, i veus baix un veí, i ja té, com estos anys, ara no perquè tenen telèfono i tot això, però n'hi havie telèfono i ells dos ja ho tenien estipulat. Si necessitaes algo, de matí posaes un llançol, una cosa blanca, que ho veen. "Pos ala què volem aquells?" Pujaes o baixaes. De matí ja ho sabien. S'asomaen. "Pos està tot normal! Pos au! Per avant!" Signes aixina.
-I PER EXEMPLE EN AÇÒ QUE PARLÀVEM DELS ARREGLOS O DE QUE ELS SEUS TIOS ES CASAREN EN MASOVERES. ES CASAREN EN MASOVERES DE MASOS PRÒXIMS, VEÏNS O, O AIXÒ....?
-Això, no. Perquè mon pare ja veu d'aquell costat d'allà va anar a este costat d'ací. I jo també em vaig criar allà i vaig parar ací a casar-me. Això no. No n'hi havie. I també dels pobles. De, de casa se van casar, de les germanes de m'agüelo a Vallibona se van casar dos. I a Castellfort una. Vullc dir que no...
-I EN AIXÒ DELS ARREGLOS, A LO MILLOR INFLUIRIEN ELS PARES? ELS PARES TINDRIEN...?
-Home! Arreglos, en els cas-... Vol dir arreglos en els casaments?
-SÍ, SÍ.
-En antigament n'hi havien molts arreglos. Molts! Jo no ho he conegut ja.
-NO, NO. PERÒ...
-Però ho ha sentit dir. Eeee- [es queda pensatiu] me pa(re)ix que ere un, la meu-, l'agüelo del meu agüelo, que me pa(re)ix que el van fer casar als catorze anys. Això ho ha sentit jo contar. I no deixaen dormir junts. Però els van fer casar.
-I EN QUI EL FEREN CASAR?
-Ai! en una, en una veïna. I van dir: "Res, açò..." Es van buscar el casaments els pares, van fer casar i avant. I es van casar.
-PERÒ EIXOS ARREGLOS PA' QUE EREN? PERQUÈ SI EREN ARREGLOS, ÉS PERQUÈ DARRERE HI HAVA ALGUNA COSA QUE ES VOLIA CONSERVAR...?
-Pues, pues, conservar les finques.
-LES FINQUES?
-Sí. Els masos. Perquè si no se partien. I queee-, i allí la única forma ere aixina. Jo, encara vaig, el meu, el meu, el meu rebisagüelo, aquell home, no es va poder aclarir i se va, també el van amillorar, i no es va poder aclarir, i va fer el mas, se va vendre tot. Tot a llegítimes. Llevat, el, el mig que li van donar, el atre no el va poder comprar. I enca vaig comprar jo una llegítima.
-A QUI LI COMPRÀ VOSTÈ UNA LLEGÍTIMA?
-A, a, a... De, d'antonses... als hereus. Els hereus del meu rebisagüelo encà vaig comprar una llegítima. Perquè m'agüelo no la va poder comprar perquè no la volien vendre. Mon pare els la volie comprar, i no la volien vendre. I la vaig comprar jo als dènou anys, que vaig tindre que, que fer el, fer-me amo del mas, pa' pagar els del real i tot això. I claro, estae allò allí. I el notari va dir: "Bueno, i açò?" "I què, què, què vol que faiga jo? Mon pare no la ha pogut comprar." "Uei! per què?" "Pos això." Diu: "I vostès tenen algun document de què la contribució els l'abonen?" Dic: "No han abonat mai res, i n'hi ha cap document a cap puesto." Diu: "Pues si tenen que abonar dels anys que fa que es pague la contribució, que la paguen vostès, enca hauran d'abonar diners." Iii vam cridar a d'ells i va vindre el notari, i els va dir, "A comprar la llegítima". I van dir que no la volien vendre. "Pos si no la volen vendre, pos ja tornen a estar..." I entonses el notari els va dir: "Pues és igual." Cobraen, entonses ja ere, una llegítima que ere de uno, ja s'havien casat, i ere de sis! I cobraen tres barcelles de blat! Tres barcelles de blat que són dotze quilos, cada barcella. Pa' sis! Tres barcelles, dotze, vint-i-quatre... Ja veus tu lo que cobraen... [riu] I entonses el notari els va dir: "Pos, no baixen més a cobrar, que..." Que eren de Castellfort. "... i, i farem números a vore." I entonses van agarrar, entonses, en ves d'anar jo a buscar-los, van vindre ells a buscar a mi. I lo que em van demanar els vaig pagar i punto. I vaig quedar la finca llimpia i avant. I això passae alguna vegà.
-PERQUÈ SI NO, CONFORME ANAVEN PARTINT-SE ELS MASOS, ANAVEN...
-Claro. Se van destrossant les finques i no quedeee-, no pot viure ningú. Una finca d'estes, si està toa la finca junta, pot viure allí un matrimoni bé! bé! Pero si comences un tros cap ací, un atre tros cap allà, no viu ningú. S'-estrosen i no viu ningú. Perquè açò no és una horta. Açò, se viu bé a pur de moltes hectàrees. Que pots criar animalets, i pots d'això. Si no's no. No pots fer res.
-PERÒ ERA UN POC INJUST PA'LS ATRES GERMANS, NO? POSEM QUE MOSATROS FOREM GERMANS, I UN D'ELLS ÉS L'HEREU I ELS ATRES DOS, DE QUÈ VAN A VIURE?
-Pos això és lo que els dia jo antes. Que jo no ho miro ben fet. Ara bé, no sé si aquella persona, l'amilloraen, o el feen un desgraciat. Perquè aquella persona se posaee en un charco, que si tenie sort que no plovie gens i s'assecae bé, però si continuae plovent, aquell charco durae molts anys. Els atres se llavaven les mans de tot. Si el dia que es morien els pares, acudien a l'enterro "muy bien!". Però que no esperaes que vingueren un dia ni a fregar-te, ni ajudar-te, ni a res. Sempre i quan, que ho feren per voluntat, però que tu no els podies manar res. I tampoc no sé d'hasta quin punt no pogue-..., si és bé o és mal. No ho sé. Ara jo, jo i mon germà ja no ho hem fet aixina. No. Iep!
-COM HO FEREN VOSTÈS?
-No res d'amillorats. Els dos iguals.
-PARTIT PER LA MITAT?
-No, no, que enca està sancer i tot lo que traem és pa'ls dos i punto. I si un dia o atre, no el podem comprar ni la meua filla ni els meus nebots, no mos podem comprar d'uns a l'atre, sempre els dic una cosa: Que no el partisquen! Que el venguen sancer! I els diners són més bons de partir. Però la finca que no la -estrossen. Perquè si van: "Oi! no. Jo la vullc perquè és de mon pare... no vull vendre..." "Pos bueno, te compraré jo l'atra part." No sé podem comprar l'un a l'atre, que els venguen tots, i se partisquen els diners. Perquè si el ven uno, i l'atre no, l'atre traurà pocs diners, i el que no el voldrà vendre, pos haurà de parar les mans de l'atre com voldrà donar-li. I això ja és egoïsme. Jo sempre els dic això. Ells faran el que voldran. Però, mira...
-I AIXINA PER EXEMPLE, L'HEREU ES QUEDAVA AMB EL MAS, BUENO AMB LA MITAT DEL MAS, EH?
-La mitat de la finca.
-LA MITAT DE LA FINCA.
-Sí
-I ELS ATRES GERMANS, ES REPARTIEN L'ATRA MITAT DE LA FINCA?
-Sí
-SII, QUE EREN LES LLEGÍTIMES, QUE SI JO NO ENTÉS MALAMENT, LES CONTINUAVEN TREBALLANT EL HEREU, I ELS PAGAVA...?
-No. Eixe atre mig mas, quan... die l'atre mig mas, perquè a casa, d'hasta que, quan ho van arreglar-ho, mon pare els va posar preu, de l'atre mig mas.
-AH!
-Que és lo que jo conec. Els atres germans van dir: "De l'atre mig mas, jo vos donaré tants diners. Si veeu que n'haigue uno o atre que vos done més, allà vosatros." I en, en veritat va passar pos això, va haver un cunyat que diu: "Pos a este, li faré donar més, més diners. Pos eixos diners me'l quedaré jo." "Pos vale." Però quan va vindre a fer l'escritura, pos antonses va dir que no. I antonses pos mon pare diu: "Pos ja s'apanyareu..." Però que, com els atres germans què va passar? Pos van tirar-se damunt de mon pare i xa! "Agarrara el mas perquè...", i els va comprar el mas, i es va pagar, i avant. Les llegítimes se feen aixina. L'atre germà ho comprae tot.
-HO COMPRAE TOT. PERÒ EN EL CAS DEL SEU REBESIAIO, NO.
-Perquè aquell, pos jo no sé si a vegaes, van dir de que aquell home, sentie a dir, diu que ere molt mal feiner, com no li agraae treballar, pos no podie aclarir-se. Claro, pues... perquè mon pare va comprar-ho, i no va pagar de seguida.
-JA, JA
-Va dir: "Pos bueno! jo vos donaré tants diners a l'any, tants diners cada u. Primer a tu, a l'atre." El qui va dir: "Xa!..." el qui: "Jo a mi no me fan falta." El més menut enca ere fadrí i va dir: "Jo hasta que em casaré, no necessito..." Vull dir que, ho va anar pagant aixina. Emprant alguna perra. I pagant a este i...
-I PER EXEMPLE, VOSTÈ ERA EL MAJOR, EN PRINCIPI HAVIE DE SER L'HEREU I QUE L'AMILLORAREN I TOT AIXÒ, PERÒ SON PARE VA MORIR ABANS?
-Sí
-PERÒ A VOSTÈ L'EDUCAREN D'UNA MANER-, O LI FEEN FER UNES FAENES DIFERENTS AL SEU GERMÀ, PERQUÈ EL PREPARAVEN PER A SER AMO DE, DEL MAS?
-Ntx! ntx! [nega amb el cap] No, no. Allí tot, se fee tot igual.
-I AIXINA EN EL SEU CAS NO VA SER EIXE, PERÒ EN EL CAS DE, BUENO, DELS GERMANS DE SON PARE O D'ATRES MASOS, ESTAVA L'HEREU I ELS ATRES GERMANS ELS TOCAVA LA LEGÍTIMA. I BÉ, O SE QUEDAVEN EN EIXA TERRA, O SE BUSCAVEN UN ATRE MAS PER ARRENDAR O UN OFICI. EN ELS SEGONS GERMANS, ÉS A DIR, EN LA RESTA DE GERMANS, QUÈ PASSAVA? SE BUSCAVEN MASOS? SE'LS BUSCAVA UN OFICI? EMIGRAVEN?
-Alguns,
-HI HAVIA GENT QUE EMIGRAVA?
Alguns se buscaen un ofici. Però atres pos el ee-, lo que sabien fer. Pos se casaen i com ere també una masovera, pues se n'anaen a un mas que fee falta un masover, arrendaen el mas, i allí feen la vida. Els pares, els pares de, conforme els, ehhh.. m'agüelo, jo sé a tots els atres i això, pos que buscaen un mas i d'hasta que, ells agarraen força, pos del mateix mas, necessiaen ovelles? Els posaes cinquanta ovelles allí i la cria ja els la donae pa' d'ells i aixina s'anaen fent. I els anar ajudant-los d'hasta que...
-AIXÒ ENTRE FAMÍLIA?
-Entre família, sí.
-DE UN MAS A UN ATRE, NO?
-D'un mas a un atre, pos...
-QUE NO FOREN FAMÍLIA? ME REFERISC
-Pos, pos igual. Si n'hi havie vegaes que dius: "Xa! Jo necessito... no sé, sembrar el mas i no tinc, necessito dos-cents quilos de blat. I no els tinc, i jo... " Pos anaes, vas a un veí, anaes a un veí: "escolta, me podries, jo havia sembrat, me podries..." "Sí. pren. Quan colliràs, ja me'ls tornaràs." Això se fee molt.
-O SIGA, QUE N'HI HAVIA MOLT...
-Sí, sí, sí, sí. Allí n'hi havie molt. I venie quan, en els veïns, i que no eren veïns, una, un núvol i te venie una pedregà, i et quedaes sense res, pos a qui no li passae això, anaes i dies: "necessito tants quilos de blat pa' donar pa' la família." I et dien: "pren-los i quan a l'any que ve en colliràs, ja me'ls tornaràs." No n'hi havie cap problema en això. En això, antonses la gent estae molt conscienciats en estes coses. No...
-I CONFLICTES NO N'HI HAVIEN? PERQUE JO HE VISCUT EN UN POBLE, I QUE "SI LA MITGERA...", EN UN POBLE EN CASES. "QUE SI LA MITGERA ESTA ÉS MEUA." "QUE SI LA MITGERA ÉS D'AQUELL." "QUE SI ESTE CAMP VA PER ACÍ, I ESTE TROS ÉS MEU." "QUE NO. QUE ÉS MEU, QUE L'ACÈQUIA PASSAVA PER ACÍ." ACÍ PASSAVA TAMBÉ AIXÒ? EN UN MAS TAN GRAN...
-Bueno, és que en este terreno que m'he criat, no pot passar perquè la part, estes de, de cap allà, totes les finques estan rodaes totes de paret. Totes.
-DE PEDRA SECA?
-Pedra seca. Unes parets aixina d'altes. Totes rodaes. Ara que no queden parets, estan totes voltaes de valla. I allí no passae. Ja sabies... Passae. Mira, si un o atre se fee un portell i no el tornae podien passar les mules. Però això ho vees i les atres raberes portaen sempre el pastor. Des de quan eixien el corral hasta que entraen. Les ovelles i les cabres tenien un pastor a posta. Jo per allà no he conegut. Ara, puestos de que no n'hi haigue això pot ser sí que passe. Però allí no ho he conegut per això. Allí les finques estan totes rodaes.
-PROBLEMES DE VEÏNATGE NO N'HI HAVIEN?
-Ntx! ntx! ntx! [nega amb el cap] No, no. Ui! gens! Al contrari.
-I SI ELS HI HAGUERA, HI HAVIA ALGÚ, ALGUNA PERSONA DEL POBLE, O ALGUNA PERSONA DELS MASOS QUE... PER EXEMPLE, PROBLEMES D'HERÈNCIA A LO MILLOR, QUE N'HI HAGUERA UN PROBLEMA QUE ELS PARES MORIEN ABANS D'HORA, I NO S'HAVIA FET LA PARTICIÓ? EN EIXE TIPO DE PROBLEMES D'HERÈNCIA, QUE ESTAVA L'HEREU PER MIG, LES LEGÍTIMES I TOT AIXÒ, AIXÒ QUI HO SOLUCIONAVA?
-Pues, sempre, per exemple n'hi havien, ací n'hi havien... me'n recordo jo, n'hi havien dos o tres persones que se dedicaen a d'això.
-TENIEN ALGUN NOM EIXES PERSONES?
-Eh?
-TENIEN ALGUN NOM EIXES PERSONES?
-No. Nom? Eren tot gent de masovers també. D'un mas. De masos. Que es dedicaen això. Les buscaen pa' les particions. Però estes coses, jo, mira les coses s'han, d'una forma o atra s'han d'arreglar. Però aquelles coses, a mi no me convencien...
-QUINES COSES?
-Això de buscar eixa gent pa' arreglar les coses. Ara, si n'hi ha una quadrilla de germans que no, que no s'aclarisquen, un o atre tens que buscar. Però quan una família no s'aclarix, és molt difícil que els de fora t'aclarisquen. Perquè jo, si en la meua família no es pogueren aclarir els nebots, mos assentem, comentem: "açò o allò." I no mos podem aclarir, ja, no ho sé... Busques un expert. Ja és de que, aunque te diguen una cosa, que va en bé teu, ja t'has desorientat o t'has enquimerat d'un a l'atre, i aunque t'ho vaiguen en favor teu, ja vols dir que no. Aunque sigue això... Clar un o atre tens que buscar...
-PERÒ, PER EXEMPLE, SON PARE VA MORIR QUAN VOSTÈ TENIA DÈNOU ANYS,
-Sí.
-I NO HAURIA FET NI TESTAMENT, NI...
-Pos jo entonses, per això dic que això, per això me recordo jo que vaig tindre molts problemes.
-MOLTS PROBLEMES?
-Pos sí! Perquè busques eixa gent. Eixa gent és molt fàcil. Jo!? Jo, conforme ho feen aquella gent, no he estudiat ni sé de lletra, i jo sóc abogat! Perquè si venen allí a ma casa, i n'hi ha dos-centes ovelles, i me diuen: "eixes ovelles valen tants diners. Eixes mules valen tants diners, la finca val tants diners." Però resulte que el qui pago sóc jo! No són ells que paguen! Això és molt fàcil! [Parla molt enfadat] Això és molt fàcil! Si eixes persones que van a arreglar eixes coses, digueren: "això, això val eixos diners! Si no els vol donar ningú, en eixos diners és meu." Eixes persones, moltes no hagueren vullgut anar. I si hagueren vullgut anar s'hagueren fijat més en les coses. Avaluar una cosa que pague un atre, això és molt fàcil. Jo vaig tindre que fer un consell de família, i me van tindre que emancipar i pa' d'eixes coses ser major d'edat. Que no ho podia fer-ho. Passat pel notari. Un consell de família dien antonses. Pel notari.
-I QUÈ ERA AIXÒ?
-Se van a-reunir tota la família i me van donar els poders, pa' que jo podia vendre una ovella, i una mula, i una vaca, i un d'això. La finca no. Pero lo atre podia fer-ho.
-I QUI FORMAVA EIXE, QUI ESTAVA EN EIXE CONSELL DE FAMÍLIA?
-Pos tots els tios. Tots els germans de mon pare. Perquè l'herència venie de mon pare. Tots els germans de mon pare, van acodir al notari, i me van donar els poders pa' poder fer això. Poder vendre o comprar una mula, una ovella, una..., això. Vendre la finca no. Tot lo atre. Perquè jo vaig quedar allí d'hasta que vaig trobar mitgers, jo vaig estar dos anys allí, portant-me jo la finca. Sense cap dona. I claro, jo havie de vendre, havie de comprar, si no's no, no hàguerem minjat.
-CLAR.
-I podies anar a vendre una ovella, i no podies vendre l'ovella, ni comprar-la, ni podies fer res. I vaig tindre que fer això. I quan vindre, que vam fer els arreglos i tot això, que van avaluar, perquè claro, van vindre eixa gent avaluar la finca i tot això per la meua, per la meua madastra. Perquè la meua madastra se li havie, see-, ella enca vivie, que va morir l'any passat, fa... any i mig. Eixa dona, claro, morir-se mon pare, pos ella es va quedar en blanc, perquè com la finca ere això..., pos eixa dona tenie una llegítima. N'hi havie que donar una llegítima, n'hi havie de donar-li un arrendament a l'any i tot això. N'hi havie que posar les coses això. Van vindre arreglar-ho tot. Van tindre que avaluar els animals, van tindre que avaluar-ho tot. I això és molt fàcil d'avaluar-ho. Si pago jo, pot avaluar-ho vostè com li e-... tranquil, també pot avaluar-ho vostè. Aunque no n'hi haigue vist mai cap. Com el que té que traure els diners és un atre...
-I A VOSTÈ NO LI VA PARÈIXER BÉ COM HO VAREN FER?
-Pos la veritat és que no. La veritat és que no. Perquè jo en aquells temps, que d'això..., ja me vaig quedar a la voreta de trenta mil duros en deutes, que havie de donar-li a la meua madastra.
-TRENTA MIL DUROS?
-Sí.
-PER LA LEGÍTIMA?
-Per la llegítima. I set cafisos de blat tots los anys.
-SET QUÈ?
-Set cafisos de blat.
-QUÈ ERA UN CAFÍS?
-Un cafís fa, el cafís fa eee- cent, cent sixanta quilos.
-AIXÒ EREN UNA MUNTONÀ DE QUILOS DE BLAT! NO?
-[Afirma amb el cap] Per això dic, que això és molt bonico... Però, la única cosa que vaig tindre, que... perquè jo tenia allí el problema, que eixa dona, ella si hàguerem anat al mal o això, eixa dona m'haguere pogut marcar una llegítima, dins la finca, a on li haguere donat la gana. Si hàguerem anat a mal.
-AIXÒ QUÈ VOL DIR UNA LEGÍTIMA A ON HAGUERA VULLGUT?
-Xa! És la finca és tot açò, jo m'interesse una llegítima de, d'eixa llegítima de quantes hectàrees és? La que li haguere correspondit.
-SÍ
-De tres, de quatre, de deu. Pos en ves de marcar-te'l ací a una punta pa', pa' no molestar-te a tu, te l'haguere poguda marcar al mig de la finca. I problemes pa' tot. Pa' aviar els animals, pa' entrar'ls, pa' traure'ls, pa' tot... Anant de mal a mal. Ara! com no va passar res de tot això, pos se li van donar molts diners, i ella que no digué res tampoc, per avant! Però, que les coses, si s'avaluen el qui les té que pagar, pare, se pare més compte.
-PERQUÈ LA SEGONA DE SON PARE, PODIA HAVER DIT: "POS MIRA, NO ME DONES TANTS DINERS O QUE NO ME DONE TANT, TANT DE BLAT"? PODIA HAVER DIT ALGUNA COSA AIXINA?
-Sí, però... a qui li amarga un "dulce"? Ella tenie una xica. Del primer home. Que del mas no tenie res.
-AH! JA VENIA VIDUA?
-En una xica. I ella no tenie res que... Pos a vore si pot replegar algo pa' la xica. Me pareix correcte. No és que la critico. Me pareix correcte. Me pareix correcte, no és cap cosa de que... en fin. Se va fer... Jo lo que..., els atres, els qui van avaluar, i anaen a tots els puestos. Jo sé de que a un, van anar a un mas, i van anar, de que els va cridar... I quan van arriabr allí, aquell ere de més pito, segurament, els va donar esmorzar, i después d'esmorzar els va dir: "lo que val, ja els ho diré jo." Que era el que havie de pagar. "Les mules valen tant. Açò val tant i lo atre val tant, que ho de pagar-ho jo. Son vostès els que tenen que dir que sí o que no." Perquè els buscae a d'aquells, els buscae l'atra, els atres germans perquè que no se'n fiaen del germà. Total que... I aquells van esmorzar, i "pos, tens raó! xiquet. Està molt ben arreglat!" Però això, jo, no ho sé... Les coses...
-PERQUÈ A ESTOS HÒMENS QUE ELS BUS-, O SIGA, ESTOS HÒMENS QUE AVALUAREN EL MAS SEU I TOT LO QUE HI HAVIA, ELS BUSCÀ QUI? LA SEGONA DONA SE SON PARE?
-Sí.
-AH!
-Sí. No, i jo a atres. Ella es va buscar-ne uns i jo va- buscar uns atres. Els mateixos... "Xa! pos que vingue fulano." "Sí." "Pos que vingue mengano." "Pos sí." No és... Se va buscar sense, no perquè rinyguérem ni res, perquè s'havie de buscar un o atre. Perquè nosatros..., una que faltae als dènou anys, què li pareix que podie dir? quina experència pot tindre uno?
-CLAR
-Pos uno o atre tens que, que buscar, iii... en fin... Els...
-ESCOLTE MANUEL, SE LI PAGA LA LLEGÍTIMA A LA SEUA MADASTRA, PERQUÈ ELLA DEIXA DE VIURE AL MAS? SE N'HA D'ANAR? DE VIURE AL MAS?
-Sí.
-ÉS PER AIXÒ?
-No perquè se'n té que anar, no. Perquè s'ha quedat viuda.
-I ALESHORES ELLA S'HO GUARDA, PERÒ CONTINUA VIVINT AL MAS?
-No
-AMB VOSTÈ?
-No. Ella se'n va anar, i vivie a Cinctorres. Vivie a Cinctorres. I ara fa any i mig que va morir. Sí.
-I EL GERM-...
-Mo'm vam anar tots d'allí.
-AH! TOTS?
-Sí home! A la que vam trobar uns mitgers, vam posar uns mitgers i mo'm vam anar tots. Jo me n'havie d'anar a servir. Mon germà menut tenie tretze anys. Què havie de fer, jo? Me'n vaig anar a servir allà al moro.
-PERÒ PER EXEMPLE, VOSTÈ DIU QUE NO ERA MAJOR D'EDAT. EN DÈNOU ANYS NO ERA MAJOR D'EDAT?
-Ntx! Noo.
-QUÈ QUAN? QUAN ES...?
-Antes ere als vint-i-cinc.
-ALS VINT-I-CINC. ALS VINT-I-CINC EREN MAJOR D'EDAT!?
-[Afirma amb el cap]
-I PER EXEMPLE, ELS DONAREN PERMIS ALS, LI DONAREN PERMIS PER A VENDRE TOT AIXÒ, LO QUE FÓRA A VOSTÈ?
-Sí
-PERÒ AL SEU GERMÀ, NO?
-Home! no.
-PER QUÈ?
-Home! perquè tenie tretze anys,
-AH!
-i allò no pot ser!
-NO ERA PERQUÈ VOSTÈ ERA L'HEREU?
-No, no, no. Primer que jo..., me faltaen menos anys pa' d'això. Però el meu germà no podie.
-JA, JA
-No podie. Si no's igual.
-I LA FILLA QUE PORTAVA DE L'ATRE MATRIMONI LA SEUA MADASTRA, VIVIA TAMBÉ EN EL MAS?
-Sí, sí, sí. Vivíem tots junts. Tots.
-VIVIEN TOTS JUNTS?
-Sí, sí. Jo la tenia com una germana. I la tinc com una germana. Ella enca viu. Per cert està pobreta [es toca el cap amb la mà, com volent assenyalar que no està del tot bé]...
-QUE SE'N VA?
-Això. Sí.
-PERÒ A LO MILLOR NO SERIA LA MATEIXA RELACIÓ QUE VOSTÈ VA TINDRE EN EL SEU GERMÀ, QUE EN ESTA...?
-Home! La mateixa no, però perquè no hem estat tampoc tants junts perquè..., per lo que vullc dir jo de que bé, bé avant! Bé!
-PERÒ ELLA PER EXEMPLE SABIA QUE VIVINT ALLÍ EN EL MAS NO LI ANAVA A TOCAR RES D'HERÈNCIA...
-Ntx! ntx!
-NO?
-No. Ella perquè, ella ja no... és com jo, de lo de sa mare, jo ja sabie que no podie tocar res.
-III, I PER EXEMPLE, N'HI HAVIEN TERRENOS COMUNALS DE, QUE EREN, QUE EREN PÚBLICS, COM SI DIGUEREN? TROSSOS DE MUNTANYA, QUE A LO MILLOR EREN PÚBLICS, I ELS...?
-No, allí està tot rodat.
-NO N'HI HAVIA?
-Tot rodat de,
-DE MAS.
-de masos. No n'hi ha cap de, de comú. Allí no n'hi ha cap.
-I SI TENIEN ALGUN PROBLEMA? O JO QUE SÉ, S'HAVIEN DE DECIDIR, PUES S'HAVIA DE CONSTRUIR UNA CARRETERA. AIXÒ HO DECIDIA, SE REUNIEN ELS CAPS DE FAMÍLIA DE CADA MAS...
-Ui!
-A DECIDIR-HO?
-Antonses no se parlae res de carreteres.
-A NO?
-[Riu burló] Ntx! ntx! No se parlae res de carreteres. Si... a casa enca n'hi havie, n'hi havie dos carros. La faena ere pa' pujar-ls allí a la, ad aquella muntanya, per on pujàem.
I teníem els carros, perquè teníem cent basos.
-PERQUÈ TENIEN...?
-Cent colmenes.
-AAH!
-Però...
-I COM HO HA DIT?
-Basos.
-BASOS.
-Basos. Que són de cortxo. Allò redó. No caixes.
-NO, NO.
-Són aixina d'alts.
-SÓN BASOS, DE SURO EREN?
-De suro. I claro, els tenies que navegar-ls. D'hivern els baixàem a Cervera.
-A CERVERA?
-Cervera. En carro.
-A CERVERA? AIXÒ PER A ON PARA?
-De Sant Mateu a l'esquerra. De cara a Penyíscola. Allà baix. Entre Vinaròs, cap a Santa Ma(gda)lena. De cara a Santa Ma(gda)lena.
-SÍ, SÍ, SÍ.
-Sant Jordi i això. I d'hivern les baixàem allà baix, i a la part de, de, ara ja estarien, les pujàem a Aragó.
-ARAGÓ?
-A Mont-roig. Monroyo. En carro te costae, el viatge eixe te costae casi una setmana. I después a la, a este mes que ve, ja -es portàem ací. I a l'hivern per avall.
-LES PORTAVEN ACÍ PER A TRAURE...?
-Ací, ací al mas.
-PER A TRAURE LA MEL?
-La m-, pa' buscar, t'havies d'anar detràs de les flors, pa' que ells replegaren la mel.
-AH!
-Cada temporà està la flor a un puesto. I anaes, anaes a on se fee la flor pa' replegar la mel.
-I PER EXEMPLE, QUAN LES PORTAVEN A CERVERA, PER EXEMPLE, ALLÍ QUE LES DEIXAVEN EN UN TROS DE LA MUNTANYA, PERÒ A ON...
-Sí, una muntanya.
-A ON VOSTÈ ELS PAREIXIA? O...?
-No. Per un regular sempre d'allí, una finca, un mas que n'hi havie. I els deixàem sempre allí. Te'ls deixaen deixar. Te'ls...
-I ELS PAGAVEN ALGUNA COSA? O...?
-Ai! pos els donaes mel. Antonses diners no n'hi havien. Donaes lo que tenies. Aquella gent els donaes dos quilos de mel, o tres i els fees més com la mar de contents. Si no, no ne menjaen.
-I CADA QUANT ARREPLEGAVEN LA MEL EIXA?
-Això segons l'any. Com anae. Perquè segons, segons l'any fa això, és molt difícil. Segons l'any, n'hi ha més flor, n'hi ha menos, van millor, van més mal...
-PERÒ N'HI HAVIE ALGÚ QUE ANAV-, QUE BAIXAVA DE VOLTA EN QUAN A, A BUIDAR LES...?
-Sí, sí, sí.
-I AIXÒ QUE ERA, ALGUN JORNALER O ALGUN CRIAT?
-No. Per un regular sempre anae o, sempre o jo, o mon pare. Sempre. Sempre. Perquè claro, la gent, alguns sí, però alguna gent dels que tenies de criats si topete, no ho entenien, i no sabien. No n'havien vist mai cap i no, pos això, necessite també saber-ho com funcione.
-CLAR. PERQUÈ AIXÒ QUÈ FEEN? COM HO TREEN? PERQUÈ LES ABELLES PIQUEN, NO?
-Però, però, és saludable.
-EH? ÉS SALUDABLE?
-Sí.
-COM QUE ÉS SALUDABLE?
-Uei! La picà de l'abella això lleve tot el dolor, home! Això és jalea real, la picà d'abella. Sí. [Riuen tots] És saludable.
-MOSATROS SOM MOLT DE CIUTAT! PERQUÈ QUAN MOS PICA UNA COSA D'EIXES MOS FA MOLT DE MAL.
-Fa mal. Però això no. Això es falta de costum.
-AH! SÍ?
-Això pos els basos, n'agarraes uno que no tenie abelles, quan havies de tallar, un suro d'eixos sense abelles.
-I COM ES QUE NO N'HI HAVIEN ABELLES?
-Home! sempre ne tens. Això és igual com els plats. Que no els tens només els que tens que minjar. Ne tens més a l'armari.
-AH!
-I sempre, si ne tenies cent, si topetes ne tenies cent cinquanta de suros. Això és una d'això. I posaes uno que no té abelles, i el que té abella i està ple, de cap per amunt.
-AH!
-I l'atre inclinaet aixina, i en dos macetes vas pegant. I elles, del rudiet eixe pugen a l'atre, l'abella. Poquet a poquet pugen. I t'has de fijar que puge la reina. Perquè si no's no pots tallar-l. Perquè si mates la reina, has matat el baso. Eixa és la reina i és la que porte la guia de totes. El baso que no té reina, eixe se mor.
-PERQUÈ LA REINA ÉS LA QUE...?
-És la que guie.

[Segona part de l'entrevista]

-ENS EXPLICAVA SENYOR MANUEL, LO DELS BASOS, SI NO BAIXAVA, SI NO PUJAVA LA REIN-, PER QUÈ HAVIA, ERA TANT IMPORTANT QUE PUJARA LA REINA? QUINA FUNCIÓ TENIA LA REINA EN...?
-La reina és la mare de totes.
-AAH!
-Si n'hi ha un baso..., té allí dins, dos mil abelles, són totes d'aquella... de la reina. Les atres no crien reines, crien abugots. Abugots.
-ABUOTS?
-Sí. Que no! Eixos no posen mel ni res. Eixos no fan més que covar. Els ous de la reina els coven. I ixien les abelles. I quan elles no neces-, no els necessiten, els maten. Perquè eixos no treballen. Eixos ja han acabat de covar, i eixos ja no fan més que menjar. I diu: "ací el que no treballe, no... [riuen] no menje". Eixos els maten. Comprens? I quan puge la reina dalt, puges tota la abella que... En pujar la reina dalt pugen més a pressa. Pugen la majoria i això. I un camí tens el baix-, el, el suro de baix que té les bresques, la mel,...
-SÍ ...que ja no casi... sempre ne queden d'abelles, però poques. Antonses, això són unes bresques aixina de, de grans [fa amb les mans una alçada de tres o quatre pams], en una amplària aixina [ho mostra amb les mans, com d'un pam], i això estan agarraes..., elles les agarren a les parets del suro. I en una talladora que se diu, les desagarres. I en les dos mans, per ca costat, les estires i t'ix tota la d'això. I de..., tens allí una portadora que díem entonses, una portadora que ara no n'hi han...
-QUÈ ERA COM QUÈ?
-Com un banasto però de fusta.
-NO SÉ LO QUÈ ÉS UN BANASTO.
-Un banasto [es queda pensatiu]
-QUÈ ERA UN BANASTO?
-Ere de vímens pa' portar pataques i tot això.
-QUE ERA COM UN CABÀS?
-No, que anae carregat als matxos, uno a ca costat.
-AAH... ERA COM UNA SÀRIA
-No és sària.
-ARGÜELL-, ARGUELL- [El camèra intervé per a dir: "alforjas"]
-Una espècie de, de, de com açò, però més quadrat. I en uns agarradors, ací als costats, pa' poder-ho agarrar.
-PERÒ ERA FET DE FUSTA?
-De fusta. I uns aros de ferro, com un carretell. I allò ere pa' agarrar-les i carregar-les. Posaes allí i la, les abelles a la bresca, si fan mel, que posen mel de fort, la posen tota de baix per amunt, tota arreu. Tots eixos foraets que n'hi han? Els van omplint, però no uno alt i baix. Quan tenen un de ple, l'atre, l'atre i tot arreu. I se veu, perquè un camí està ple, li posen com si fore unn, un fullet de paper de fumar, tapat pa' que no isca la mel. Pa' que no isca la mel. Poses eixe... I com se veu, en el gavinet "ssxuuurrrr" lo que n'hi ha bo, ho tallaes, i dins la portadora. Allò t'ho emportaes. Això se fea antes quan als basos que no n'hi havie caixes. Que ara no, perquè les caixes ara tot va en una aspiradora i... tot és diferent, però antes, es fee aixina. I nosatros, de caixes jo ja no les hi he navegaes. Però quan vaig anar a la mili, vaig tindre que vendre-ho. Qui m'ho havie de portar a mi allò?
-CLAR
-Vaig vendre tot i avant.
-A QUI LI HO HA VENDRE AIXÒ?
-Uii! Ne vaig vendre a varios. No me'n recordo. Un se'n enportae dotze, l'atre... Tots.
-III, VOSTÈ DIU QUE EL, ANÀ A SERVIR A LA MILI ALS DÈNOU ANYS. AHÍ JA HAVIA PASSAT....?
-Nooo! Vaig an-... jo
-SE VA MORIR EL PARE ALS DÈNOU ANYS?
-Als dènou anys va morir mon pare. Jo vaig vindre ací al poble, quan vaig trobar masover...
-AHH
-Vaig vindre ací al poble.
-COM ES BUSCAVA AIXÒ DEL MASOVER?
-Ai! Pos mira, gent que dies: "Xa! Pos fulano està a tal puesto, si topete voldria un mas més gran, o més menut. O aquell se vol posar..." Pos anaes, parlaes en ell. "Ai! pos sí! Pos tal." Trataes i si t'arreglaes pos es posae.
-I COM VA FER VOSTÈ EL TRACTE? PER QUÈ PER A BUSCAR ELS MASOVERS, TAMBÉ HAGUÉ DE DEMANAR PERMIS AL CONSELL DE FAMÍLIA?
-No
-NO.
-No, no. Un camí vaig fer el consell de família, ja podia fer lo que vullguera.
-LO QUE VULLGUERA
-Els atres ja no tenia... Lo que no podia ere vendre la finca, però l'atre podia fer ja lo que vullguera.
-MMM. I ALS MITGERS, QUIN TRACTE VA FER EN ELLS? QUAN ELS...
-Pues bueno antonses ere diferent, perquè ara ja no... Entonses pos ara, jo ho vaig fer tot a mitges. Cereals que se sembrae, el blat i civà se fee a mitges. Jo, jo posava la finca, ell el treball, i lo que se treïe a mitges. I el ganao igual. Els caps de ganao eren la mitat de cada u, i jo posava la herba i el pastor el pagava jo, ell el governae, i lo que traíem a mitges. La mitat pa' cada u.
-I AIXÒ ERA FIAR-SE D'ELL? PERQUÈ VOSTÈ COM SABIA SI HAVIA VENUT QUATRE O CINC OVELLES O N'HAVIA VENUT DOTZE? VULL DIR, A LO MILLOR A ELL A VOSTÈ LI DEIA...
-Pues bueno, jo sempre he tingut este modo de viure. El qui no se fie, no és de fiar. Jo sempre he tret esta cosa. Jo no n'hai tingut més que dos masovers, de mitgers allí. La uno va estar vint anys. I el que tinc ara ne fa trenta. I el que va marxar, que tenie vint anys, perquè va voler. Perquè no d'això... I som amics de veritat, encara. Perquè a tot i per tot! Amics de veritat. Perquè és un veí, i quan ve el temps de les setes, que allí se crien moltes gírgoles, si paso per allí i ne tenen una cistella, ixen, i me la trauen i me la donen [riu satisfet]. Jo sempre he pensat aixina. Noo, n'hi ha algun puesto que hai conegut jo, que venie l'asunt de la trilla, que és el, replegar el blat, i tenien dos graners. A la de la era, ja allí, una taleca a ca muntó. Una pa' l'amo i l'atra pa'... un sac a ca muntó. Jo no vaig tindre mai més que un graner. I no el vaig tancar, ho deixaen allí. Quan se venie, "pos tan quilos n'hi han, pos tant." No vaig patir mai.
-VOSTÈ DIU QUE ALS DÈNOU ANYS SE MOR SON PARE, I SE'N VE, QUAN TROBA MITGER SE'N VENEN AL POBLE...
-Sí
-SE'N VENEN AL POBLE TOTS. LA SEGONA DONA DE SON PARE?
-[Afirma amb el cap]
-EL GERMÀ? LA GERMANASTRA I VOSTÈ?
-[Va afirmant amb el cap]
-I ES POSEN A VIURE EN LA MATEIXA CASA? TOTS?
-Sí, sí.
-TOTS. I LO QUE VOSTÈ GUANYAVA DE LA MITAT, D'EIXA MITAT DELS MITGERS, ERA PA' VOSTÈ TOT?
-Això tot s'havie de fondos pa' casa.
-FONDOS PA' CASA?
-Tot pa' governar-mos.
-I QUI ELS ADMINISTRAVA EIXOS FONDOS?
-Ella.
-ELLA?
-Sí.
-O SIGA, QUE APART DE COBRAR LA LEGÍTIMA...
-Sí, però és que antonses estàem tots junts...
-I ELS CENT SIXANTA...
-Sí, bueno però és que allò de la llegítima, que el dia de que se va casar la xica, me vaig casar jo, mos vam casar, allò se va desfer tot. Antonses vam-... mentrestant vam estar junts, no se va pagar. Els cafisos no se van pagar.
-AH!
-Lo que se va pagar el dia que mos vam desiparar és la cantitat de diners. Això sí. Però mentrestant vam viure junts no se va pagar. El dia de que jo me vaig casar, la xica d'ella es va casar, i el xic també, pos tot se va desfer tot, i entonses vam pagar una renda i avant.
-CLAR.
-Lo mateix que quan ne passaen, mon pare quan se va comprar el mas, que se van retirar els agüelos, ell els pagae la renda, però ja disfrutae de lo atre.
-III, I QUAN SE N'ANÀ DEL MAS, JA SE N'ANÀ A SERVIR VOSTÈ? O AIXÒ VA SER MÉS TARD?
-No. Vam estar ací dos anys.
-I VIVIEN DE LES RENDES DE...?
-Sí, sí.
-NO TREBALLAVEN EN RES?
-[Nega amb el cap] Jo,... pos, no res. Tenie els basos encara, tenie una... no res! poca cosa. En fi, poca cosa!
-PERQUÈ, QUÈ FEA VOSTÈ EN UN DIA NORMAL?
-Pos bueno, jo ací tenie un parell, un parell de mules.
-UN PARELL DE MULES.
-I en, me llogaen molt per ahí pa' llaurar. Per eixe tros, per ahí. Allò, "Xa! em llauraràs un tros..." Pos mira, anaes fent això.
-I A ON ANAVA, O SIGA, LI PAGAVEN...
-Sí, sí.
-PER DIA LLAURAT? O COM?
-Sí.
-O PER TERRENO LLAURAT? O COM?
-Cada jornà. Cada jornà te pagaen, segons la jornà que fees.
-I VOSTÈ ELS DEIXAVA LES MULES...?
-No, no.
-O ANAVA VOSTÈ?
-Anava jo. Anava jo. Sí.
-ALLÀ ON FÓRA? AIXÒ ES FEA EN ELS MASOS QUE...?
-No, que això eren tot terrenos d'ací del poble, d'ací a la vora del poble, tenien un trosset i no, no podie, un animal no podien tindre, i mira, te llogaen aixina. I fees algunes faenes.
-PERQUÈ TOTS ELS MASOS, PER EXEMPLE, TENIEN MULES PER A LLAURAR? O N'HI HAVIEN MASOS QUE A LO MILLOR EREN MÉS XICOTETS I NO EN TENIEN?
-N'hi havie de més grans, més menuts... n'hi havie de totes les mides.
-NO. PERÒ ME REFERISC, MULES EN TENIEN TOTS ELS MASOS PA' LLAURAR?
-Sí, tots, tots. Sense mules no es podie treballar. Entonses no hi havie cap maquinària a cap puesto. Maquinària no n'hi havie cap. Alguna bicicleta n'hi havie algun mas que en tenie, però ni bicicletes tampoc.
-BICICLETES TAMPOC?
-No, no, no. Allí si havies d'anar a un puesto o atre a cavall de les espardenyes. Si ere molt lluny, molt lluny entonses agarraes cavall d'un matxo, un cavall, o lo que fore.
-JA, JA. I VOSTÈS SE N'ANAREN D'ALLÍ DEL MAS I JA NO TORNAREN MAI MÉS A VIURE ALLÍ?
-No, no, no.
-TOT HAN SIGUT MITGERS?
-Sí, sempre. Jo un camí vaig vindre de la mili, i ja antonses me vaig traure el carnet i me vaig comprar camió, i ja vaig agarrar una atra ruta. Per eixe món i avant.
-ESCOLTE MANUEL, EN QUIN MOMENT PENSA VOSTÈ QUE, ESTA MANERA DE TRASMETRE'S EL MAS DE PARES A FILLS, I, BUENO DE AVIS A FILLS, I DE FILLS ATRA VEGADA A FILLS, I AIXINA, I AIXINA... EN QUIN MOMENT CANVIA? EN QUIN MOMENT DEIXA DE SER COM ERA ENTONSES, O COM ERA ABANS, I PASSA A SER CONFORME ÉS ARA? QUÈ, QUÈ ÉS LO QUE N'HI HA AHÍ QUÈ FA QUE...?
-Pues jo crec, que és en el moment, de que tenim els vells una paga, i antonses ja, la vida la tens solucionà. Perquè avui, jo si m'hagueren dit quan vaig marxar a servir, que als sentanta-cinc [rectifica], als sixanta-cinc anys jo viuria com visc, o com hai viscut, dirie: "ni borratxo!" Perquè jo als dènou anys, vaig tindre que fer frente a un capital que jo no el tinie ni mucho menos. Que més prompte o més tard arribarie que si li haurie de donar a la madastra. Perra no en tenia cap. Iii claro, possibilitats pos en aquelles èpoques... Me'n vaig anar-me'n a, dels dènou anys d'allí. Me'n vaig anar-me'n a servir. Tot el moblatge el vaig tindre que vendre. El moblatge s'entenen totes les mules que tenies pa' treballar, totes les ovelles, i tot això, ho vaig tindre que vendre. Els diners se gasten molt prompte. I tornar-los a replegar, quan!? No és fàcil. Jo crec, que la d'això ha sigut quan hem tingut el problema que dius: "vostè ha complit ja! Vostè no val pa' res avui ja, més que pa' xarrar! Vostè tindrà una paga tots els mesos i punto." Medicines pagaes. Tot pagat. I què volem? Jo sentisc queixar a un, que cobra, no vullc que cobre només que com jo, i li dic: "xiquet, pos no sé que te queixes. Perquè no se deu de queixar. Si estàs mal ho tens pagat". Jo, gràcies a Déu! molt mal no he estat, però he estat. I a mi a l'hospital m'han tratat bé. I la meua dona va estar dos mesos a l'hospital, dos mesos allí, que jo tampoc no em vaig menejar-me d'allí. I llevat que no li van poder salvar la vida, de lo atre, estic contentíssim. Me van tratar-me molt bé. I a d'ella també. Pos no sé què és lo què volem. Hi ha que se queixen de que: "Ui! és que donen poc." "Pos reguleu-se, a lo que te donen. Pa' minjar te donen? Pos lo atre deixau estar. Lo atre deixau estar! Vols anar de viatges? Pos vés de viatges, claro!" Te'ls donen, que casi són regalats, els viatges dels vells són regalats. Però claro, ara bé la papaleta. Un viatge de vuit dies a Benidorm, o ací o allà. "Això és baratíssim!" Baratíssim. Però claro, "-moldat a lo que te pose al programa". Ara arribes allí, és que avui ix un cotxe d'ací allà a Morella. Después se queixen i diuen: "És que mos hem tingut que gastar més diners dels que, doble diners dels que mos dien que ere el viatge." "Home! -moldeu-se a lo que vos diu el viatge. -molda't a lo que te donen."
-CLAR. PERÒ AIXINA VOSTÈ DIU QUE ÉS EL MOMENT EN QUE N'HI HA UNA PAGA. I AIXÒ EN ELS, EN ELS MASOS GRANS, COM EL SEU, COM EL DE MUIXACRE, QUE ERA PROU GRAN, POS EL HEREU PODIA OCUPAR-SE DEL D'AIXÒ. VOSTÈ DEIA QUE EN ELS MASOS MÉS MENUTS, A LO MILLOR LI DONAVEN, NO FEEN LEGÍTIMES, I LI'L DONAVEN TOT AL PRIMER...
-Sí.
-QUE ERA EL QUE CUIDAVA A LA D'AIXÒ?
-[Afirma amb el cap]
-O SIGA QUE, ELS, ELS GERMANS D'EIXE, DELS MASOS MENUTS, ELS GERMANS QUE SE QUEDAVEN SENSE RES, HO TENIEN MOLT... QUÈ FEEN EIXA GENT? A ON ANAVEN A PARAR?
-Allà anaen a parar... lo mateix que uno del poble, que son pare treballe a la fàbrica i es fa gran. I aquell a la fàbrica de son pare no pot treballar, té que buscar en un atre puesto. Pos eixa gent igual.
-ENTONSES, AIXÒ, ESTA GENT O LA GENT DEL POBLE, LA GENT DELS MASOS QUE A LO MILLOR, QUE NO PODIEN, LA GENT D'ACÍ DEL POBLE QUE NO TENIA MASOS, QUI CUIDAVA ALS PARES? PERQUÈ AHÍ NO TENIEN LA, L'AMILLORAMENT D'ESTE...?
-La gent del poble no sé que com fucionae jo. Jo no sé com funcionae. Però la gent del mas, els pares s'ho arreglaen aixina per cobrir-se ells. I ho veig normal.
-CLAR
-Ho veig normal. I jo ací al poble no sé com s'ho devien arreglar, perquè... no ho sé. I jo, quan s'ha llevat tot això, jo penso que s'ha llevat tot quan hem tingut una seguritat social, que mos ha costat prous anys! Però l'hem logrà!
-PERÒ LO QUE S'HA LLEVAT HA SIGUT LA COSA PRÀCTICA DE MILLORAR ALGUN DELS FILLS...
-Sí, sí, sí.
-DE L'AMILLORAMENT DE L'HEREU, VALE?
-Sí.
-PERÒ DE LA MENTALITAT, PER EXEMPLE, I DE LA MANERA QUE TENIEN DE RELACIONAR-SE ENTRE ELS GERMANS O, O AMB ELS PARES I TOT AIXÒ, VOSTÈ CREU QUE ARA ENCARA QUEDA ALGUNA COSA O VA DESAPARÈIXER L'AMILLORAT I JA HA DESAPAREGUT TOTA LA RESTA?
-No, no, no! Jo crec que ha desaparegut del tot. Hui, avui la gent jove té una formació molt d'això. Perquè avui no n'hi ha cap xiquet, cap persona que d'hasta els catorze anys no vaigue a classe. I els, estem, estan mentalitzats. És que nosatros..., jo lo que més, ntx! no és que tinga cap remordiment ni res, però jo, mon pare no me va poder ensenyar, i si topete no haguera deprés. Però jo el dia que vaig vindre de servir, vaig agarrar un camión, después del camión vaig agarrar un ofici, que vaig posar una bodega i tot això, a mi, vaig notar que me fee molta falta la lletra, i els números. Perquè jo en prou pena sé les quatre regles, i no mos posem a devidir en xifres, en decimals que si no's ja la, ja l'hem liat!
-CLAR
-Claro! això, pos, pos... estaem..., la gent estae molt, molt, molt atrasà! perquè no mos han ensenyat. I avui la gent està formà d'una atra manera. Quan més... jo..., vas a una oficina i demanes una informació. Ja t'han obrit la taquilla i allí dins, n'hi ha una persona jove, maravilla! Ojo si quede algun tacaño encara d'estos ra-, ra-, de vells. Que eixes d'allí que dius: "bueno!... pos ja estic arreglat!" Ho dic perquè m'ha passat, eh? I avui la gent jove..., n'hi haurà alguno cómodo i això, però és perquè deu ser malo del tot, perquè si no's han tingut moltes probabilitats pa' poder dependre i tindre educació, i tindre... i nosatros no tenim res. No mos han ensenyat, no podem tindre res.
-I VOSTÈ DIU QUE MONTÀ UNA BODEGA, I DESPUÉS, ES COMPRÀ UN CAMIÓ DESPUÉS DE SERVIR. COM ÉS QUE DESPRÉS DE SERVIR O EN CASAR-SE EN LA SEUA DONA, NO SE N'ANAREN AL MAS? JA QUE VOSTÈ ERA MASOVER...
-I ella també.
-EH?
-I ella també.
-I ELLA TAMBÉ ERA MASOVERA?
-Sí.
-I COM ES QUE NO TORNAREN A...?
-Pues... és que ací van haver..., és que el tornar-se'n al mas ere un problema gran.
-PER QUÈ?
-Perquè antonses ja, ja venie la, la tradició esta que ha vingut de que els animals se n'anaen. I havies de posar maquinària, tractors, i tot això. Claro. L'asunt dels animals... Havies de comprar les ovelles, comprar-te un tractor. Havies de buscar gent de fora de casa. Criats i tot això. I entonses ja no estae molt bé pa' tindre tot això. Perquè aquella gent de fora de casa que buscaes ja volien viure d'una atra manera. I tu no els podies donar la vida eixa. Perquè els teus mitjos no eren pa' d'això. I a mi em va fer frente!
-COM VOLIEN VIURE EIXA GENT? QUE VOLIEN VIURE D'UNA ATRA MANERA. QUÈ VOL DIR EN AIXÒ?
-Home! Quan jo estava allí que em vaig quedar-me, vaig estar allí, a la vora de dos anys sense cap dona, allí tenie quatre hòmens i si ere menester guisar, guisaen igual. No passae res.
-I NO N'HI HAVIEN CRIAES?
-No, no. Allí no n'hi havien criaes, ni n'hi havie res.
-PER QUÈ?
-Perquè van vindre un moment de la que..., ací n'hi havie..., se va presentar allò de, dels mequis o no sé què! quin nom es dia! i mos van fer avacuar a tots, dels masos.
-AIXÒ QUÈ ERA? AIXÒ DELS MAQUIS?
-Una gent que voltae per eixos masos, que jo no..., que, que, a uno l'agarraen, uns siqüestros conforme ara pel nord. Ahí davant van agarrar un-a, a un xic i li van dir-li: "Si demà a tal puesto no mos portes, tants diners, te matarem." I tot coses aixina. Te robaen i si no, si no donaes conter, detràs venie la guàrdia civil i te robae la guàrdia civil. Bueno, un desastre!
-PERÒ, I EIXOS MAQUIS QUÈ VOLIEN? VULL DIR QUE EREN... VOLIEN...? VOLIEN... QUÈ ÉS LO QUE VOLIEN?
-Minjar i diners.
-PERÒ QUÈ EREN COM BANDOLERS?
-Pues claro! bandolers. I es dien mequis. Com els hagueren vullgut dir una atra cosa. I jo, qui eren? Pues no ho sé. I claro entonses el terme este se va quedar tot, tot desastrat!
-I D'A ON VENIA, EIXOS MAQUIS? D'A ON VENIEN? PERQUÈ, QUÈ HAVIEN APAREGUT DE, DE...?
-Dien, dien que si eren tot gent de quan a la guerra, que s'havien passat a França i per lo que fore no podien tornar ací a Espanya. Per lo que fore.
-A LO MILLOR GENT D'ESQUERRES?
-Oo a poc que et descuides quan a la guerra, pos gent de que..., jo en prou penes me'n recordo, perquè tenia set anys. Però si que me'n recordo d'entonses que, que n'hi havie, se n'anaen per ahí a cremar iglésies, i cremar sants, i matar els capellans, i d'això pos, noo... A casa van haver-ne uno, pues, vuit o deu dies, de capellà allí amagat, que el va amagar mon pare, perquè si no l'hagueren matat.
-QUE ERA CAPELLÀ D'ACI DEL POBLE?
-Sí. I allí va estar. I una rabera de criats i no ho sabien.
-I UNA...?
-N'hi havien set, quatre o cinc criats i no ho sabien que n'hi havie un capellà. Ni jo tampoc. Però después...
-QUE S'ENTERÀ DESPUÉS?
-Claro! Perquè m'ho va contar mon pare, que si no's tampoc no m'haguera enterat.
-I A ON L'AMAGÀ SON PARE?
-Allà -va, a un barranc, allí dins d'una cova, i totes les nits li baixae el sopar i el dinar i avant. Baixae minjar tots los dies i en pau.
-I COM ÉS QUE L'AMAGÀ SON PARE? O SIGA, SON PARE, ERA CONEGUT DE SON PARE? O...?
-Sí. A ma casa de tota la vida han sigut de, no me dóna vergonya, hem sigut religiosos.
-NO, NO
-Això no... I claro! pues cada persona a qui havie d'anar?
-CLAR.
-Pues a qui li podie tirar-li una mà i va acodir allí. I li va tirar una mà, mentres va poder. I ell mateixa, el dia que van entrar els nacionals ací, ell mateixa, mon pare el va entrar ací al poble.
-EL VA ENTRAR ACÍ EN EL POBLE?
-El va portar-l. El va portar-l en un cavall, el va portar ací al poble.
-PERÒ QUE ESTIGUÉ TOTA LA GUERRA AMAGAT EN EL, ALLÍ EN EL MAS DE VOSTÈ? NO.
-No va estar. Ací estae amagat, però se va descobrir, i va prendre temor i va vindre cap allà.
-I ESTIGUÉ TOTA LA GUERRA ALLÍ?
-No! Vuit dies o dotze, d'hasta que va vindre, va passar ací el frente, que van entrar ací les forces de, de dreta.
-III, FINS QUE ENTRAREN LES FORCES..., PERQUÈ LA GUERRA ALLÍ AL MAS, SI VOSTÈ ERA UNA FAM-, JO SEMPRE HE SENTIT A DIR QUE, LES ESQUERRES POS AIXÒ, HI HAGUEREN GENT D'ESQUERRES EN LA GUERRA QUE ANÀ A CREMAR ESGLÉSIES I TOT AIXÒ, I ANAVEN POS A PERSEGUIR ALS CAPELLANS I TOT AIXÒ. SI VOSTÈS HAVIEN SIGUT UNA FAMÍLIA AIXINA DE, RELIGIOSA I D'ANAR A MISSA I TOT AIXÒ, ANAREN ALLÍ AL MAS A IMPORTUNAR-LOS O A FER-LOS ALGUNA COSA?
-No. Allí lo que van vindre va ser a partir-mos la finca.
-A PARTIR-LOS LA FINCA?
-Sí. Perquè entonces, no sé com se com se dien si entonses rojos i negres... no sé. Entonses aquella gent, volien que forem tots iguals. Els rojos que dien entonses volien que forem tots iguals. I va vindre un veí, que ere dels rojos, que dien entonses, a partir-mos la finca.
-UN VEÍ D'UN ATRE MAS? O UN VEÍ DE...?
-Sí, sí. D'un, un veí del mas. Que natros entonses estàem allí. A partir-mos la finca. I vam dir: "Pues, vale! Que hem de ser tots iguals..." I enca vivie m'agüelo. I m'agüelo això: "Pos, pos sí. Pos serà molt bonico açò. Tots igual. No mos tindrem enveja ningú. Tots igual. Que bé." Van esmorzar, hi ha un sagalet per allí, set o huit anys. I después d'esmorzar a partir el mas. Però m'agüelo li va dir: "Però, n'acabar ací, anirem a partir el teu." I allò no li va parèixer bé. Se van passar de raons, m'agüelo tenie sempre l'escopeta penjà allí a, al d'això de la cuina, li va tirar mà d'escopeta, sort que estae mon pare, si no's no ho sé... Allò va acabar malament. El mas no se va partir. Se'n van anar i en pau. Però, aixina va quedar. Venen els nacionals. Ve la guerra. Entren els nacionals a casa. Que van estar sixanta-cinc dies primera línia allí, ii.. i aquell home, jo això, una anècdota que claro estes coses ja que, ee- aquell..., allí estae la primera línia. I al mas d'ell enca estaen els rojos. I va acodir allà a postes de sol, que jo i mon pare estàem allí en una bassa, és un clot d'aigua, que estàem abeurant les mules. I va vindre perquè les mules d'ell, no les trobae. Si les havíem vistes. Les mules d'ell estaen a casa.
-DE VOSTÈ?
-Sí. I les portaen totes els soldats pa' pujar-se les municions i lo que fere falta en els aparells nostres. I mon pare li va dir-li: "Ves-te'n cap a casa, i amagat."
-I AMAGAT?
"I amagat, que..." A casa hi havie un comandant i un capità. Diuen: "Els primers que...Només han arribat han preguntat per tu. A vore a on estaes. Jo els he dit que no sé a on estaes. Ves! i amagat! i tal dia farà un any." I aquell home com si fore ara va dir: "Pos jo, en diners tot se... tot se... tot s'arregle." Estes coses són molt pesaes pa' traure-les después en la tele. [Li costa d'explicar eixa experiència]
-NO. NO, EN LA TELE NO TÉ QUE EIXIR AÇÒ.
-Són pesaes, perquè... no. M'agrae comentar-ho, però per qu'ixen noo... I no volgué creure. I va vindre en nosatros, al mas, nostre. I va arribar allí, i el van cridar de seguida que tenien un quarto a part, que eren les oficines [inintel·ligible] allí. I el van deixar marxar, no sabem lo que van dir-li. Van dir-li que en ser l'atre dia, que acudigueren la dona, i la nora, en dos xiquets menuts que tenie (i l'home i un germà estaen al frente). I van acudir. Acudien. "Però a les deu en punt ací". I ell no podie vindre aquell..., ell sí, però elles no podien arribar. Van arribar més tard. I quan elles van arribar, ell ja no estae. Se'l van emportar en dos soldats, a un mas que li dien Blai Adell, que allí estae el gineral Aranda...
-EN QUIN MAS ESTAVA?
-En Blai Adell.
-EN BLAI ADELL
-Gineral Aranda. I ja, i ja, ja no va eixir d'allí. Tot coses que, que... Coses de la guerra, i, i, i d'allí, después que va passar tot això, al cap d'uns anys mos venen açò de, dels mequis estos. Gent que havie marxat allà, que ací ves lo que havie fet. I no podien tornar, dien. Jo no sé si podien tornar o no podien tornar. No ho sé. Iii, i es va presentar ahí, i vam estar uns anys que vam..., vam patir per eixos masos se va patir molt.
-AH! SÍ?
-Sí.
-PERQUÈ MATAVEN ALGÚ ELS MAQUIS?
-Matar? No ne van matar-ne molts. Si van matar-ne un o dos potser. Però matar no. Però és que, te demanaen diners i si no's ja ho sabies lo que te tocae. I moltes vegaes diners n'hi havien o no n'hi havien. Iii, entonses... jo no ho vaig... sentir-ho dir, perquè clar com mos van anar, jo ja no vaig tornar allí. Ja no vaig tornar, ja me fee temó. D'hasta que es va acabar allò, els masos vam estar molt, molt, molt d'aixòs. I ho vam passar-ho mal.
-PERÒ ELS MAQUIS ESTOS, QUE VIVIEN EN ALGUN MAS? O...?
-Per eixos barrancs, a les coves o jo que sé. Jo que sé a on devien viure.
-ESTAVEM SALVATGE PER AHÍ?
-Jo que sé, a on devien ser.
-I VOSTÈS JA NO TORNAREN AL MAS PER, PER...
-No. Ja va, ja va... Temor que n'hi havie entonses i después ja vas agarrar una atra marxa. Perquè jo quan vaig vindre de servir, vaig tindre que agarrar, perquè "açò, sense fer res no podem estar." I vaig comprar-me un camión. I me vaig anar per eixe món de ruta. I no m'agradae. Allò que es fee de nit i no estaes a casa, no m'agradae. I vaig deixar, vaig deixar la ruta i vaig treballar per ací. Vaig comprar una bodega... en fi.
-I LA SEUA DONA NO DIA DE ANAR CAP AL MAS?
-No.
-AIXINA COM ELLA HAVIA SIGUT MASOVERA, NO LI AGRADAVA MÉS EL MAS?
-Havia sigut masovera, però també li agradae el poble.
-SÍ?
-Sí. Después li vaig montar la bodega i lo que xalae! Allà baix xarraen les dones i venie vi i venie coca-cola, i per avant! I al mas ere molt solitari, home!
-PERQUÈ LA SEUA DONA ERA MASOVERA, DE QUIN MAS?
-El mas de Bellviure.
-DE?
-Bellviure.
-BEN, BELLVIURE.
-Bellviure.
-BELLVIURE. ALLÍ QUANTS VIVIEN... ALLÍ TAMBÉ ERA, EL SISTEMA D'HERÈNCIA ERA EL MATEIX?
-Sí, sí. De son pare.
-L'HEREU...
-De son pare.
-AH! ERA DE SON...? CLARO
-Sí.
-QUE ERA EL FILL MAJOR DE...?
-No. Va comprar-l. El va comprar son pare.
-AH! EL VA COMPRAR?
-MM [Afirma amb el cap]
-I EN QUINS DINERS EL COMPRÀ?
-Ah! Ells saben com s'ho van arreglar, ho van comprar. Per cert, ara els fills l'han tornat a vendre.
-AH! SÍ?
-Si pos, n'eren sis fills, i es van casar tots. Un per ací, l'atre per allà. I se'n van anar tots i van dir: "Xa! la vida del mas no agrae a ningú." A Castelló n'hi han tres.
-TRES GERMANS DE...
-Sí
-DE LA SEUA DONA?
-De la meua dona, i un atre que també està ací al poble, que s'ha retirat també.
-I EL MAS AQUELL EL VAREN PARTIR...?
-No, no. El va comprar tot uno. El van vendre. Se van ajuntar tots els fills, i la meua dona i tots, i el van vendre tot en un lot, i avant.
-PERÒ ME REFERISC QUE EL SEU SOGRE NO AMILLORÀ A UN FILL?
-No, no, no. Això jo, penso que después de que n'hi ha la d'açò de, de que els vells tenen una paga, això s'ha perdut en complet.
-I QUI CUIDÀ DELS SEUS SOGRES?
-Han mort.
-PERÒ ABANS DE MORIR?
-Ui! Ací. Mentres, ací van estar molt, después van estar a Castelló. En fi, a on volien.
-ANAREN...
-A on volien. No n'hi havie p(r)oblema. Això, si els germans se volen tots i tot això, això no tenen p(r)oblema els pares. Perquè avui si tens una paga, ja no estàs castigat. No els castigues en ells. És diferent antes que, ademés que els cuidaes, els havies de donar el bolsillo. Ara no.
-VOSTÈ HA DIT QUE EREN SIS GERMANS LA SEUA, LA SEUA DONA
-Mm [afirma amb el cap]
-PERQUÈ ABANS TENIEN MOLTS FILLS, NO?
-Mm [afirma amb el cap]
-JO HE SENTIT AIXINA DIR QUE, SIS PER ACÍ, NOU PER ALLÀ, HUIT...
-Pos...
-COM ÉS QUE ES TENIEN TANTS FILLS?
-Home! Mos ho ha dit vostè que al Forcall que és com li van dir-li.
-COM, COM, COM?
-Què lo que li van dir-li al Forcall?
-QUÈ M'HAN DIT AL FORCALL? DIGA-M'HO VOSTÈ?
-Home! En cada puesto n'hi ha un estil... [riu]
-NO. PERÒ DIGA-M'HO VOSTÈ...
-No me'n recordo lo que li han dit. [Riuen tots] Però ho ha dit vostè...
-DE DIA...
-De dia treball, i de nit com no n'hi ha tele, pos a fer xiquets i avant. [riuen tots].
-PERÒ, I PER AIXÒ TENIEN TANTS XIQUETS? HOME, NO TENIEN CASI A LO MILLOR A VOLTES PA' VIURE, I TENIEN, ANAVEN TENINT XIQUETS?
-Sí, però, i l'avorriment?
-L'AVORRIMENT?
-En algo s'havien de distraure. Llegir, no sabien llegir, perquè no li's ensenyaen. Si no's encara hagueren agarrat un llibre, una novel·la, o ae- perquè el diari no podien anar tots els dies a comprar-l. Però no sabien llegir, pa' quà volien el llibre? Pos allí a, a la vora el foc, fer corda totes les nits, a cordellar, vamos... també! Pos mira au! anem anar a dormir. Son no n'hi havie. Què t'apaix? No n'hi havie més remei, home! [riuen tots].
-I PARIEN ALLÍ EN EL MAS? O A ON ANAVEN A PARIR?
-Allí, allí.
-ALLÍ?
-Sí, sí.
-I QUÈ ANAVEN, N'HI HAVIEN UNES COMARES...?
-N'hi havien unes comares... Que ma mare per això va morir, perquè si hagueren hagut les residències de ara, segur que no haguere mort.
-QUÈ LES COMARES EIXES NO TENIEN EXPERIÈNCIA O QUÈ?
-Algunes tenien estudi, a però estos puestos pot ser que no ja.
-I D'A ON VENIEN LES COMARES? DE, QUE EREN D'ACÍ DE MORELLA? O VENIEN D'ALGUN POBLE?
-D'algun poble, si tenien de d'això... Però algunes... "mira aquella dona, és practicanta!" "Aquella dona major n'ha tingut molts..." "Aquella dona sap com funcione..." I tot, no...
-ES CONEIXIEN DE DIR-HO DE PARAULA...?
-Sí... i, i... De que se feen, antes se feen coses, ee- mira, no ho sé...
-I SE'LS PAGAVA ALGUNA COSA A EIXES DONES, PER TINDRE, PER ASSISTIR AL...?
-[Alça els muscles en senyal de desconeixement]
-PERQUÈ SI UNA DONA ES POSAVA DE PART, COM AVISAVEN EN EIXE CAS, COM AVISAVEN PA' QUE VINGUERA EIXA, LA COMERA? AIXÒ COM HO FEIEN?
-Ai! Pos si estaen a un mas, venien en una cavalleria, i l'agarraes i la portaes. I quan arribaes allí, a poc que et descuides, ja havie passat tot [riu].
-JA HAVIEN TINGUT EL XIQUET... CLAR.
-Jo, jo això també ho ha fet, de tot. Jo vaig estar, quan vaig vindre de servir, antes de comprar el camión, vaig estar de taxiste,... jo he sigut taxiste. Ací n'hi havie un home que tenie tres taxis. Un taller que tenie tres taxis. Em va dir: "Xa! podries..." "Home! pos sí." M'havie fet, m'acabava de traure el carnet. I vaig anar allà de taxiste. I entonses no n'hi havie tant de trànsit per les carreteres, perquè jo mateixa, sense poca lletra i tot això, t'enviae a Barcelona, a València, a Madrid, a tot... Jo ja ha anat a tots els puestos. I a tots els puestos dia que sí. I a tots els puestos vaig arribar. I, n'hi havie vegaes, que te cridae el metge pa' un mas. I ja teníem un cotxe, aixina més vellot i això, i au! el metge cap al mas. I una nit de tants, vam anar a un mas, que es diu el mas de... [es queda pensatiu] ai! ara no ho sé... del Sopero, en un part. I no arribe, el cotxe no arribae allí. I van baixar en una mula, arreplegar-mos allí en un barranc. I tot enboirnat que no se vea res. I el metge a cavall d'allí, i au! cap allà dalt. Vam arribar al mas, i el metge va atendre el part, i vam eixir d'allí. Vam arribar pos allà a les dotze la nit, vam eixir a punta de sol. Mira, quan se va acabar tot, mos vam anar. Però malament. Malament! I els masovers que jo vaig tindre, en l'evacuà, que jo dic, van nàixer uno al paller.
-EN L'EVACUÀ?
-Que estaen evacuats, no els deixaen estar allí, més que de dia.
-AIXÒ, PER QUÈ?
-Per tot allò dels mequis. De nit no els deixaen estar!
-AH!
-I estae la dona de part i no s'ho pensae, i a migdia, o a les deu del matí, o a on fore, li ve el part, i allí al paller va tindre una xica, i per avant! Ben maja que és.
-I LA VA ASSISTIR ALGÚ ALLÍ?
-Ella! Ella i l'home! Ja ne tenia quatre o cinc, ja. Ja no ere el primer. No... Entonses...
-I AIXINA, PER EXEMPLE, EN AQUELLA ÈPOCA, NO POSARIEN REMEI A TINDRE TANTS FILLS? ALGUN REMEI NATURAL N'HI HAURIA PER A NO... NO? O SIGA, SI S'AVORRIEN TANT I...
-I quin remei?
-AH! JO QUE SÉ...
-Entonses pastilletes no n'hi havien.
-NO N'HI HAVIEN PASTILLETES. PER AIXÒ DIC JO QUE ALGUN REMEI NATURAL N'HI HAURIA...
-La marxa atràs.
-LA MARXA ATRÀS.
-La marxa atràs, però i si es fallae [riu].
-CLAR.
-Devie fallar moltes vegaes.
-CLAR. I VOSTÈ SAP D'ALGUNA, PERQUÈ AIXÒ A LO MILLOR, VETGES TU A SABER SI ALGUNA CRIÀ, QUE AIXINA COM PER EXEMPLE, SON PARE ES TORNÀ A CASAR PERQUÈ TENIA, BUENO, PERQUÈ TENIA NECESSITAT, I A PART TENIA UNA CRIÀ EN CASA, I QUÈ ANAVEN A DIR ELS MASOS DE TINDRE UNA CRIÀ EN CASA I TOT AIXÒ SENSE ESTAR ELL, ESTANT ELL VIDUO. HI HAURIA ALGUNA CRIÀ QUE TAMBÉ ES QUEDARIA..., NO? EMBARASSÀ? DE...? AIXINA SENSE ESTAR CASÀ...? VOSTÈ HA SENTIT NOMENAR AIXINA?
-[Nega amb el cap, indicant que no li sona] De les criaes dels masos, no he sentit.
-O DE DONES SENSE ESTAR CASAES, QUE...
-Home! Sí, però no, però no aixina criaes dels masos, no. Això, en l'amo, noo...
-AIXÒ ANTES QUÈ PASSAVA, QUAN PASSAVA UNA COSA D'ESTES? QUE ALGUNA DONA ES QUEDAVA AIXINA SENSE...
-Pues segons... N'hi havie vegaes, n'hi havie persona, xica d'entonses, que de lo, com pot ser una xica d'algun mas, o d'a on fore, d'hasta inclus traure'ls de casa.
-COM, COM? D'ESTAR QUÈ?
-Traure's de casa. Els pares.
-AIXÒ QUÈ VOL DIR TRAURE'S DE CASA?
-Ai!
-QUE LA TIRAVEN?
-Que la tiraen. I dir: "tu has fet això, pos tu mos has deshonrat a la família, i ja pots marxar!". I les traïen de casa. La gent no estae mentalitzà! Això no, no... se n'ha vist molts per ací.
-I A LO MILLOR, EIXA DONA A ON ANAVA? PERQUÈ...
-Pos un o atre, sempre... Diu que les portes, no se tanquen totes. Dius: "ja me s'ha tancat una!" "No! Te s'ha tancat, però al costat te n'ha pogut obrir una atra." Totes en sec, no se tanquen mai. Un veí, un familiar, un amic, lo que sigue, li donen cobijo, i mentres tant se solucionen les coses i avant. I a poquet que te descuides al cap d'un any, per lo que sigue els pares han reaccionat d'una atra manera i és el fill que més volen o la filla que més volen. No ho sém com dir-ho.
Són actes al moment! que n'hi han persones...
-PER QUÈ? D'ALGUNA MANERA, AIXINA ARA LA FAMÍLIA NO TÉ TANT DE PES COM, O ELS PARES NO TENEN TANT DE PES, EN MOSATROS COM TENIEN EN LA SEUA ÈPOCA, NO? VULLC DIR LA FAMÍLIA ERA UNA COSA... LES RELACIONS FAMILIARS EREN MÉS ESTRICTES A LO MILLOR, O MÉS...?
-Pues bueno, jo a casa, no ho vaig conèixer perquè mon pare, la veritat és de que sempre a mi, me va contar-me, sempre, sempre tot lo que passae en casa. Sort d'això, perquè si no's, quedant-me a eixa edat sense ningú, pos això... per ell sempre m'ho va contar-m'ho tot. I jo después tampoc, si marxava de festa, no vaig patir mai per dir: "Xa! és que voldria dos duros i no me'n donen més que uno." No. Jo, si no me feen falta, no li'n demanava. I si me'n feen falta li'n demanava. Ara jo si volia anar al poble. I em dia: "Que no vols diners?" "Pos no. Que en tinc prou." Perquè jo, gastador no ho he sigut mai. I claro, pues la veritat és de que, i claro, ara, també n'hi havien alguns de que, d'això i, i no eren aixina i havien de posar un remei o atre. Iii, per què ho veníem a dir? Perquè no sé la pregunta...
-PERQUÈ LES FAMÍLIES, L'AUTORITAT DEL PARE ERA MÉS FORTA QUE...
-Sí. Antonses n'hi havien famílies que en ves de, en ves de..., n'hi havie respecte, n'hi havie temor.
-TEMOR?
-Temor. I el temor no és bo. Pa' ningú. Ni pa'la família, ni pa'ls atres. El respete sí. Que mos respetem d'uns als atres, en la família i en els atres sí! Però tindre-mos por, no! Tindre temor. I allí, en les famílies passae això.
-I PER QUÈ TENIEN TEMOR?
-Perquè n'hi havie pares, que dien: "Poso la vara tiesa, i això no se fa! això no se fa!" I no es doblegaen. I les coses no són aixina, n'hi ha que... no sé. Trobo jo que les coses n'hi ha vegaes que parlant... I avui, si li dius a un fill això, t'agarre la maleta i diu: "Ahí et quedes tu, que jo me'n vaig!" Ja s'ha acabat! Eixa tiesor ja s'ha acabat.
-PERQUÈ EN AQUELLA ÈPOCA NO N'HI HAVIA ALGÚ QUE...?
-A on havie d'anar? A on havie d'anar aquell fill? Primerament la majoria, de lletra res. A on anem? No podies anar a cap puesto. Ara, els ensenyes tot lo que volen. De lletra d'hasta que volen anar. I tot. Pos si quan arribes i te diuen, que tenen dihuit anys, anem a suposar, "Tu no faigues això... no sé que!" Diu: "Ps! mira, si m'ho torne a dir, ahí es quede i jo me'n vaig."
-ESCOLTE MANUEL, PER ACÍ PER MORELLA I, PER LA CONTORNÀ S'ESTILAVA LO DE L'AFILLAMENT? ÉS A DIR, POSEM PER CAS QUE UN PARELL DE MASOVERS, UN MATRIMONI DE MASOVERS, NO TINGUEREN, NO PUGUEREN TINDRE FILLS PER QUALSEVOL COSA. QUÈ FEEN? AFILLAVEN ALGÚ? ES TRAÏEN ALGUN XIQUET DE, D'ALGUN PUESTO? COM ERA LA COSA?
-No he conegut, jo...
-NO N'HA CONEGUT DE CASOS?
-No he conegut jo, de casos d'eixos.
-O FAMÍLIES QUE ELS DONAVEN A CRIAR? FAMÍLIES QUE TENIEN MOLTS XIQUETS?
-Famílies que els donaen a criar, sí! Allò de dir: "Xa! pos..." Que es lo que venie, he dit antes, de una xica que va estar allà dalt en m'agüela, que eren molts, molta família, i es va morir sa mare, i son pare pos... no podien. A casa, n'hi va deixar una. A un atre mas un atre. Això... I no els que donaren, ni els vengueren, ni res. Només ere que els criaren. I a casa, la crià va ser que si va pujar allí, i tenie set o huit anys, pues va estar, d'hasta que es va casar. Es va casar als vint-i-cinc anys, va estar sempre allí.
-I QUAN ES CASÀ, A EIXA CRIÀ QUE VOSTÈS L'HAVIEN TINGUT ALLÍ, I L'HAVIEN...
-No, no, és que no estae com a crià. La van agarrar allí, pa' criar-la! No de crià, no! pa', pa' viure-...
-COM A FILLA?
-com a filla sense herència, però...
-SENSE HERÈNCIA...
-com a filla. La vestien, li donaen a minjar, de tot!
-I PER EXEMPLE, QUAN LA CASA-, QUAN ES CASÀ, LI DONARIEN A LO MILLOR DOT? LA DOT?
-Dot com als atres no, però algo va traure.
-ALGO VA TRAURE?
-Sí.
-QUÈ VA TRAURE?
-Ai! no recordo. Jo era un sagal entonses, però jo sé que va traure algo.
-DE DINERS O DE...?
-De diners. I li van pagar-li la boda, i tot! Tot. Una de més.
-LA RELACIÓ ES MANTINGUÉ DESPRÉS?
-Sí, sí, sí. Igual. Jo tinc una, una tia, no tinc, tenia que també va ser una cosa aixina, i sempre la vam, sempre la vam tindre, per la part de ma mare, sempre la vam tindre com, com una germana.
-PER PART DE SA MARE?
-Sí. Per part de sa mare. També la van criar allí, i com una germana. Com una germana, i també, tanta, tanta herència com els atres no, però també va traure herència.
-I ERA UNA XIQUETA QUE HAVIEN...
-Que l'havien portat també allí pa' criar-la.
-CLAR, CLAR, CLAR. I PER EXEMPLE, VOSTÈ HA DIT QUE QUAN SA MARE ES VA MORIR ALS SET DIES, DE VOSTÈ NÀIXER, I A VOSTÈ LI BUSCAREN UN...
-A mi me van traure al veïnat, en una dona que tenie, un xiquet que havie de desmamar, i me van traure a dida, que dien. I vaig mamar aquella dona, pos el temps que fore.
-I QUE ERA D'ALGUN MAS...?
-Veí
-VEÍ?
-D'un veí, d'allí. Un veí, sí. I ella, aquella pobra dona, hasta que va morir, sempre li pareixie que tenie un fill més. I jo, pos també. No ho sé, diràs que... sí.
-QUINA RELACIÓ TENIA VOSTÈ EN AQUELLA DONA?
-Mira, molt, de, de tota! Tota i avant! I ara, les germanes... no li quede, una xica li quede, pos igual. Te trobes per ahí i mira una cosa que... En totes les festes i lo que sigue t'has invitat sempre. Vull dir-te que sempre has tingut...
-CASAMENTS...?
-Sí, sí, sí. Sempre. Tens una relació bona i diferenta als atres i avant! Sempre...
-I PER EXEMPLE, ELS SEGONS, ELS XIQUETS, ELS FILLS QUE NO EREN HEREUS, MOLTES VOLTES, POS AIXÒ, SE'LS BUSCAVA OFICI, O BUSCAVEN ARRENDAR UN ATRE MAS. N'HI HAVIA GENT QUE SE N'ANAVA, A LO MILLOR, ANAVEN A SER CAPELLANS O MONGES, O COSES D'EIXES? SE DEDICAVEN A LA...
-Pos també n'hi han. I n'hi havien que en ves de marxar a un atre mas, se buscaen una atra cosa, i marxaen a Castelló, o marxaen a Vinaròs, o marxaen a on sigue i feen una atra cosa. En tot.
-A ON SE N'ANAVA LA GENT D'ACÍ? A ON EMIGRAVA?
-Ací primerament migraven molt a Vinaròs, que estae més prop i això. Ara...
-PERÒ I ALLÍ QUÈ FEIEN EN VINARÒS?
-Ai! Alguns pos, en ves de que, com coneixien la terra, pos se compraen una senieta xicoteta i vivien de la senieta aquella, de l'hortet i tot això. I atres pos alguna fàbrica. Però més que res, anaen a la terra,
-AL CAMP.
-al camp.
-I DESPRÈS A ON...?
-Ara después més cap ací, ja s'han tirat més cap a Castelló i Barcelona, i tira, ja no, ja noo, ja no n'hi ha... Des de que van anar a la greda que, la gent s'ha desmagat. Ja no troben...
-LA GREDA QUÈ ERA? ALLÒ DEL...?
-Anar a França.
-FRANÇA. DEL TALCO?
-Noo. Allà la greda que dien, allò treballaen pues en, molt que res a vremar. A França anaen a veremar. I Alemània. Alemània també allí, n'hi havien fàbriques i de tot.
-PERÒ VREDAR QUÈ ERA?
-La greda? Això és un nom de, d'allí del terreno, d'anar a vremar i tot això. A França.
-JA, JA... I VOSTÈ AIXINA COM DIA JO PREGUNTAVA SI TENIEN, TENIEN ALGUN FAMILIAR QUE FÓRA, O PER PART DE SON PARE, O PER PART DE SA MARE, O DELS AGÜELOS, RETOR, O MONGES...?
-No
-NO
-No recordo jo, això.
-VOSTÈ ESTAVA DIGUENT-ME QUE EL SEU MAS ES DEIA, EL MAS A ON VIVIA VOSTÈ, I D'A ON ERA VOSTÈ ERA MUIXACRE. EL DE SA MARE, A ON VA NÀIXER SA MARE ERA BELLVIURE. LA GENT ELS CONEIXIA PER...? VOSTÈ ERA MANUEL EL DE MUIXACRE O...? ELS CONEIXIEN PEL NOM DEL MAS?
-Sí, sí, sí. A mi enca me criden Muixacre.
-MUIXACRE.
-A mi del nom no em cride casi que ningú. Ademés, me criden del nom i no contesto. Perquè de Manuels n'hi han molts.
-I LA SEUA DONA ERA... LA SEUA, BUENO LA SEUA DONA NO. BUENO LA SEUA DONA ERA BELLVIURE?
-Sí. Però no sol quedar. El nom de les dones, no sé perquè, que no solen quedar perquè a d'ella la cridaen Muixacra també.
-AH! TOT I NO HAVER VISCUT EN EL MAS? QUE LA SEUA NO VA VIURE EN EL MAS...
-Sí. D'hasta que es va casar.
-NO. PERÒ DIC EN EL MAS DE MUIXACRE.
-No, no.
-AH! PER AIXÒ. JO DIC...
-Ja quan mos vam casar, havia comprat la casa i ací mos vam posar a viure.
-I LI DIEN MUIXACRE?
-Ja li dien la Muixacra.
-LA MUIXACRA
-La Muixacra. I ara la meua filla ja li diuen Muixacreta. I a la neta també. Això. No sé perquè.
-I PER EXEMPLE...
-Costums de gent.
-I PER EXEMPLE, SI ALGÚ ERA D'UN MAS, VOLIA DIR QUE TAMBÉ SI LI DIEN A VOSTÈ MUIXACRE, N'HI HAVIA ALGÚ QUE PENSAVA, "PUES ELS DE MUIXACRE SÓN, POS MÉS, MÉS SIMPÀTICS? O MÉS OBERTS?" "I ELS DE..." O SIGA, S'IDENTIFICAVA EL NOM EN UN TIPO DE CARÀCTER DE LA GENT D'EIXE MAS?
-No. Això és pel nom del mas. I és, mira, com un mote, però no. Perquè els estan ara allí, que fa trenta anys que estan, ja els criden Muixacres als xics. Tots eixos xics que fa..., pues ne són sis, i llevat dos, els atres tots han nascut allí. I claro! la veritat és de que ja són més Muixacres que jo, que ells fan trenta anys i jo no gaire més que dènou. Ja els criden Muixacres. Van a consevol puesto, pues Muixacres. Moltes vegaes fan: "No. Però Muixacre l'amo no és, és Muixacre." [riu]
Però...
-BÉ, PUES SENYOR MANUEL, MOLTÍSSIMES GRÀCIES PER HAVER-MOS PARLAT TANT I TAN BÉ!
-Ah! Jo,
-I TAN BÉ!
-per xarrar sí que rai! Ara, si tot lo que xarro ix a la tele, diran:
-NO, NO. A LA TELE
-"Aquell home no està bé" [riu].
-NO. MOLTES GRÀCIES. MOLTES GRÀCIES.

[MUSEU DE LA PARAULA. Arxiu de la Memòria Oral Valenciana. Museu Valencià d'Etnologia. Diputació de València. MOH72-Morella-H28.] museudelaparaula.es