Dos vocabularis d'oficis valencians dels segle XVII:

GREGORI TARRAÇA (1636) i VICENT EXULVE i POLO (1643)

Jordi Colomina i Castenyer

(Universitat d'Alacant)

En internet trobem un document molt interessant, inclòs en una revista de filologia. Es tracta d'un llistat d'oficis amb l'equivalent en llatí, ja que "les normes legals exigien als notaris redactar els seus instruments jurídics en llatí".  El redacten dos notaris del segle XVII, tots dos naturals de la ciutat de València. I ho trobem interessant, sobretot perquè ens fa un bon llistat dels oficis antics i podria ajudar-nos amb futures recerques sobre la història local.

L'autor del recull ens fa algunes aclaracions al respecte:

"M'he limitat -per facilitar-ne l'edició i també perquè no he considerat interessant fer-ho altrament- a reproduir només el primer terme llatí de les traduccions".

2) "Respectem totalment l'ortografia dels textos". Només he afegit:

a) els accents (els nostres autors encara no n'usen: només Exulve usa de vegades el greu en la prep. llat. 'à')

b) les dièresis (p.e. 'baïner', 'proveïdor', 'baüler'); quan la 'i' és semivocal Exulve i Tarraça grafien amb 'y': 'perayre', 'alcayt', 'bastayx')

c) els parèntesis, per a indicar els fragments sobrers (p.e. 'so(o)ldador', 'asemil(l)er')

d) els parèntesis angulars, per a indicar els fragments que he afegit (p.e. empaliador 'palliato<r>', encañiça horts '<t>opiarius'

e) els claudàtors, per a indicar que no és un nom d'ofici -sinó un mot relacionat amb aquest- o bé que en el text original no apareix en aquesta posició i ha estat traslladat per alfabetitzar un segon element del mot complex (p.e. ['barcella' cumera mensularis], ['adoba foguers' focularius adaptator] darrere de 'foguerer')

f) els punts volats (p.e. 'qui·ls').

abaxador - tonsor panni, tonsor **RECERCA. Buscant algun d'aquests oficis a la comarca, trobem en interent el següent fragment: Pere Villes, abaxador, fonch vehí y nat en la present ciutat de Valencia, y Ursola Marçe, natural del llochde [sic] Cati, territori de la vila de Morella; y dits foren llegitims conjuges, y com a tals haguts, tenguts y reputats, y los dos cristians vells, sens raça ni macula de moros, iuheus, ni... (Boletín de la Real Academia de la Historia)
acaptador de plat - catiphorus, dicophorus. Nota: Busa defineix 'discophorus' com a "lo servidor del plat". **RECERCA. 1) En un llibre de Guinot que consultem per internet trobem: Que negun segristà o acaptador puga anar primer que lo segristà de la Verge Maria. Ítem, establiren e ordenaren que nengun acaptador de algun sant no gos captar separadament per la església de Senta Maria de la via de Morella ni per nengunes esglésies de les aldeyes, exceptat lo bací e segristà dels ciris de la Mare de Déu de la dita vila, sinó en aquesta manera, que lo segristà de Senta Maria vaga primer e aprés lo dels pobres vergonyans, e aprés lo segristà de Sent Johan y de Sent Miquell, los quals vaga lo hu un dia primer e l'altre dia aprés lo de les Ànimes de Purgatori, e aprés lo de Sent Anthoni, e aprés lo de Senta Lúcia, e aprés lo de Senta Bàrbera del castell, e los altres vagan axí com an acostumat, salvo emperò que nenguns acaptadors gosen anar a acaptar per la església entró lo segristà major de Senta Maria sia pasat primer, e qui contrafarà pac de pena X sous dels quals haga lo senyor rey lo terç, e lo altre terç la obra de Senta Maria, el o altre lo acusador, e que tot hom ne pugue ésser acusador e lo justícia ne puga enquérer per son offici. **RECERCA. 2) En un altre llibre, aquest de pintura, de Joan Aliaga, llegim: 1407, febrer, 7. Morella. Quitament d'un cafís censal fet per Guillem Ferrer, pintor de Morella, al bací dels pobres de la vila de Morella per preu de 500 sous. (AEMorella) N'Anthoni Punyet, specier, sacristà e acaptador en l'any present del bací dels pobres de la vila de Morella, confès haver haüts e rebuts de vós, en Guillem Ferer, pintor de la dita vila, presnt, cinch-cents sous reals per preu dels quals fahíets al dit bací o acaptador I kafís de censal pagador lo XV dia de octubre segons apar per àpca pública rebuda per en Nicolau Scrivà, notari [...]**RECERCA. 3) En un altre llibre també sobre pintura, de Company, trobem: 1414, novembre, 24. Morella. Àpoca de 33 florins, 3 sous i 2 diners signada per Jaume Sarreal a Gillermó Salvador, veí de Valljunquera, acaptador de l'església del dit lloc, per raó de la segona paga del retaule que pinta per a l'església. (AEMorella).
acompañador - famulus à manu assuetum **RECERCA. En un llibre sobre medicina a la baixa edat mitjana, de Ferragud, diu: La nomenclatura amb la qual eren considerats aquesta aprenents era tan diversa ('nuncius', 'scutifer', 'famulus' o 'mancipium' com també l'amplitud de les funcions que desenvolupaven
adestra cavalls (v. picador)
adoba draps de raz - tapetiarius, aulaearius **RECERCA. En una Revista e Archivos, bibliotecas y museos (1918) trobem: Pedro Cavaller.- También se llama 'banqualer', de la ciudad de Valencia, y en 4 de junio de 1436 cobra 'per adobar e reparar quota, draps de raz, e dos catiffes del dit Senyor, les quals eren en la guardarroba del Reyal del Senyor Rey, en los quals dits draps de raç havia Ciiij forats e en les dites catiffes nou forats.
adoba foguers - focularius adaptator
adroguer - aromatarius
[botiga de adroguer - aromataria]
aferma criats - pedotriba, pedotribes. Nota: el DCVB només arreplega 'afermamossos', funcionari municipal que en els segles XV i XVI actuava a València cercant els vagabunds i desenfaenats i afermant-los per a les faenes que sabien fer.... M. Sanchis Guarner parla del mateix funcionari i l'anomena 'afermador de macips' o 'aferma-mossos'.
[afeyts, lo que ven olors - pigmentarius]
olors y afila llancetes, afilador de llances - scalpellorum exacutor
agramador - cannabis malleator
agranador - converritor
aguller - acularius
alabarder - spiculator, satelles

alacayo, lacayo - pedissequus, pedisecus
aladrer -aratrarius
albarder -clitellarius
albeytar - veterinarius, cteniatrus. Nota: Onofre ou defineix amb els mateixos mots 'menescal': "Ctematrus, veterinarius". En el Nebrija castellà de 1516 podem llegir 'albeytar', medico de bestias 'veterinarius'. El DCVB enregistra el mot per primera vegada en català en un document de Montblanc de 1708 sota la grafia 'albeyter'.
alcabaler, arrendador de rendes reals - publicanus arcis praefectus
alcayt de castell - praeses
alcayt de presos - carcerarius philacista, carcerarius
alchimiste - chymicus
alfarraçador - praediator. Nota: Deu ser errada per 'praedictor', el qui fixa de bestreta, el qui assenyala prèviament (el preu d'alguna cosa).
alfèriz - antesignanus, signifer, vexillarius. Nota: En OPou també 'alferis'. A la ciutat d'Alcoi s'ha conservat aquesta variant (pr. 'alfèris) per a designar dos personatges de les festes de Moros i Cristians: l'Alferis Moro i l'Alferis Cristià; en canvi del grau militar de l'exèrcit en diuen 'alferes' (pr. 'alféres')
alforger - manticarius
algepser - gypsarius
alguasil, alguazil - alguaselus, algozirius, arguacirius, coactor. Nota: Busa (1507) escriu 'algotzir'. I encara mantenen la '-r' Taraçona (1580) que escriu 'alguazirs' i 'alguatzir', i Ginart (1608) 'alguazir'.
almesquer -  moscharius, pigmentarius. Nota: El DCVB només arreplega 'almesquer' en el sentit de gat salvatge, planta i peix.
almirant - navarchus
[Almodí, guardià del - siginarius, triticaria domus]
alquila bèsties (v. lloga bèsties) -  jumentarius
aluder - membranarius
amortallador - copiata
andador - indictor funerum, nomenclator, convocator (v. macip)
apothecari - pharmacopola
apuntador - submonitor
archero - arquites. Nota: El francès 'archer' soldat armat d'arc fou adoptat pel català 'arxer' (doc. 1413, 1474, i també llinatge -DCVB-) i pel castellà 'archero' (Neb. 1495 -DECH-). En castellà prengué el sentit de soldat de la guàrdia dels Àustries. Neb. 1516 escriu archero o frechero, 'Arquites'; i Busa archer o fletxer, 'Arquites' i 'Arquites' flatxês o arquês
[mestre de arcs - arcuarius]
architecte (v. obrer de vila)
arener - arenarius

argenter - auri faber, argentarius. Nota: Orellana documenta molt bé el canvi de 'argentaria' per 'plateria': en 1695 en la documentació del Mustassaf encara apareix 'argentaria', però quatre anys abans ja troba 'plateria' en la mateixa doc.; i considera 'plata', 'plater' i 'plateria' castellanismes de la mateixa llei que 'obispo', 'arçobispo' i 'palacio'. El DCVB documenta 'plater' en 1647 i 1696 (dics. de Torra i Lacavalleria); trobe 'plater en Catarroja (1654). També apareix 'plater' en l'auca dels oficis que reprodueix Sanchis i que ell considera de 1578: fóra la primera doc. del mot, però crec que aquesta auca deu ser posterior.
[botiga de argenter, tenda de argenter - argentaria, aurificina]
[mestre de armes - gladimagister]
[neteja armes - armorum politor]
arrendador de rendes reals, arrendador - publicanus, manceps
arriero - agaso, mulio
arrover de oli, qui mesura - amphorarius, congiarius olei
arrover, qui la porta - amphoraeorophorus
artiller - machinarius
assaonador - coreorum macerator
asclador (v. estellador)
[ascla - assula]
asemil(l)er, azemiler - mulio
atallador - antecursor
atambor - tympanarius
autor de comèdies - archimimus
[mestre de axa (v. mestre de fer carros)]
ayguader - aquarius, lixa
ayguardenter - latifex
ayo - educator
bachiller en santa Theologia, bachiller en The. - candidatus, Sacrae Tho. candidatus
bachiller generalment, bachiller - candidatus, laureatus
baïner - evaginarius
balancer - staterarius **RECERCA. Relacionat amb 'adoba draps de raz'? En una Revista e Archivos, bibliotecas y museos (1918) trobem: Pedro Cavaller.- También se llama 'banqualer', de la ciudad de Valencia, y en 4 de junio de 1436 cobra 'per adobar e reparar quota, draps de raz, e dos catiffes del dit Senyor, les quals eren en la guardarroba del Reyal del Senyor Rey, en los quals dits draps de raç havia Ciiij forats e en les dites catiffes nou forats.
ballester - ballistarius
bancaler - manticarius
banquer, cambiador - argentarius
bañador - balnearius, balneator
barber - tonsor, chirurgus
[botiga de barber, barberia - tonstrina]
barceller - cumerarius
[barcella - cumera mensularis]
barquer, qui les fa - scapharis faber
barquero, barquer - cymbarius
barreter - pilearius
bastayx - gerulus
bataner - pertonsorius
batedor de moneda - argyrocopus
batifuller - bractearius. Nota: C. Ros (1764) va enregistrar la variant 'batafuller' batihoja. I amb canvi de la bilabial per la nassal homorgànica (normal en valencià: cf. 'matafaluga', 'mandúrria', 'mancal') trobem 'matafuller' batihoja, batidor de oro en Lamarca (1842), en Escrig (1851) i en Cabrera (1868). Els mateixos canvis degueren afectar el verb 'batifullar' (que el DCVB troba en el Nebrija cat. de 1585 i defineix com a treballar els metalls reduint-los a fulls prims car trobem 'matafullar' a la Rondalla de rondalles (Açò de voler 'matafullar-ho' tot no porta cosa bona, ed. 1769) [...] Carles Ros va arreplegar una variant 'martafallar' machacar (1764) que el diccionari de Llombart (1887) qualifica d'antiquada. En el diccionari de Lamarca (1839) trobem una altra variant 'matafallar' machacar, que també enregistra Escrig, però com a secundària i am remissió a 'matafullar'. El DCVB dóna documentació -textos culinaris- del s.XV i XVI de 'martafallar' esbocinar, que Joan Coromines considera provinent de l'àrab.
batle - batlivus, bajulus
baüler - arcecorarus
blanquer - pellio, pellium macerator
[blanqueria - maceraria domus]
bochí, morro de vaca - tortor, carnifex
bodegoner - condimentarius, tabernarius
boter - doliarius

[botinghes]. Nota: Variant de 'potinga' no enregistrada enlloc. La primera doc. del cat. 'potinga' és de 1840 (Labèrnia) il a primera en castellà 'potingue' de 1843 (Academia). La nostra variant 'botinghes' -amb grafia 'gh' italianitzant, que també usa Exulve en el mot 'palafangher'- avança, doncs, en dos-cents anys la primera doc. del mot. Coromines considera el mot pres tant en cat. com en cast. de l'occità modern 'poutingo' extret de 'poutingaire' (<'apouticaire') -DECH i DCor-. L'aparició de 'botinghes' en 1643 em sembla que obliga a reconsiderar la qüestió.
botiguer de llenç, de draps, de seda, de razos  (Exulve, 1643)

botiguer de llenç, de seda, de razos (Tarraça, 1638)

[botiga de llenç, de draps, de seda, de sabater, de sastre, de tapiner, de barber, de cinter o correger, de puñaler, de argenter, de adroguer, de llegumer] (Exulve, 1643)
[boticaria - pharmacopolium]
[venedor de botinghes y enguents - mirobrecarius]
brodador - segmentarius
brunater (v. capucher)
buñoler - strabilitarius
buoner - barathro
burater - collubiarius, colubiarius, epitogiarius, ktolarius, pepluarius. Nota: 'Peplum' era vestit primitiu de les dones gregues, mantell de cerimònia (Segura). Els 'buraters' devien elaborar peces de roba de les teles anomenades 'burat' (1704), 'burata' (1682), 'buratí' (1704) i 'burató' (1607).
cabañer (v. ganadero)
çabater, sabater - sutor
çabater de vell (v. remendó)
cabestrer (v. xaquimer) -  xachimarius
cabrero - caprarius
cabriter - aegonomus
cadirer - sedilearius
calceter - calligarius
calciner - calcarius
calderer - aenarius
caldiriclau - clavicularius. Nota: Mot no enregistrat enlloc. Devia ser el clauer o portaclaus. Cf. 'adobiclaus' (1599)
camarero - cubicularius
[cambiador - argentarius]
[porter de cambra - admissionalis]
campaner - fusor aeramentarius
campaner, qui toca - matricularius
camueser - pomarius (Pomarius a Pomum, camuesa o poma). Nota: OPou dóna: 'camuesas' o 'pomes carnoses' Mala bethica. Poma apiana. Segons el DCor (s.v. [sub voce] 'camosa') el mot és probablement derivat d'un nom de lloc galaico-portuguès.
caneler - candelarius (Candelarius a Candela per la canela). També 'canelers' en Ginart. OPou i Busa 'candeler', amb reintroducció cultista, segons DCor, del grup -nd-; forma que també trobem a València en 1431: 'candeler de seu' (Piles).
canterer - amphorarius
[cantereria, canteria - fligina, domus amphoraria]

[canteria]. Nota: Variant al DCVB de 'canteria', resultant d'una haplologia o truncament [de 'cantereria'], com la que ha donat 'cirer' per comptes de 'cirerer'.
cap de escuadra - primipilus
cap de guayta, capdeguayta - caput excubiorum, caput exubiorum
[mestre de Capella - chorodidascalus]
capità de la guarda - celerum proregis tribunus
capità general - archigubernus
capser - capsularius. Nota: Orellana aprofita el comentari al carrer dels 'Capsers' per a mostrar la riquesa de la nostra llengua, que distingueix les 'capses' de les 'caixes': es 'caixes', de fusta gruixuda, per a guardar-hi roba, amb frontisses i pany i clau; i les 'capses', de fusta prima i feble -que s'anomenava 'fulleta'-, més petites que les caixes; i lloa l'encert de la traducció llatina d'Exulve: Capsularius... deductum à nomine iminutivo capsula. Però dels nostres autors només Exulve arreplega 'caixer' i encara només com a 'caxer de llibre' (cf. també 'escopeter de caxa'); per ventura aquesta absència s'explica perquè els 'caixers' formaven part del gremi dels fusters. Segons Tramoyeres: Exulve al encuadernador lo llama 'caixer de llibre', definición exacta dado que en esta época eran muchas de las encuadernaciones de madera, forradas de piel.
capucher - sagarius, caputiarius
carboner - carbonarius
carceller - ergastularius, carcerarius
cardador - carminator
carder - carminarius, carminatorius
carnicer - lanius
[carniceria - macellum]
carnsalader, cansalader(i) - petafuncularius, succidiarius. Nota: Exulve manté la -r- primitiva. La -i de Tarraça deu ser una errada.
[carnsalada]
[qui ven per la carrera - circitor]
carreter, qui·ls fa - carpentarius
carreter, qui·ls porta - rhedarius
[mestre de fer carroces - rhedarius]
[mestre de coches o carroces -  rhedarum faber]
[mestre de carros - carpentarius]
castrador - castrator
[adestra cavalls - hipponomus]
[picador de cavalls - equiso]
cavaller - eques
cavallerís - equiso, hyppocamus
caxer de llibre - capsiliber
cedacer - cribarius
celler, celler de vi (v. seller)
[celler de vi - cella viniaria]
cequier - incilarius, cequiarius
[mestre de ceremònies - praefectus ceremoniarum, praefectus caeremoniarum]
cerer - cerearius
[mestre de chics - elementarius magister]
[pare de chics expòsits - prephotropus]
chirimiter - tibicen. Nota: Variant al DCVB, el qual arreplega 'xaramiter' - i 'xaramita' i 'xirimita'- en valencià meridional. Al Tirant ja apareix 'charamita': trompetes, clarons [cf. 'clarí' en Exulve] e anafils, tamborinos e 'charamites' e altres diversitats de sturments. El DECH ('chirimía') considera el valencià 'xirimita' resultat d'un encreuament entre un mossàrab *'caramita' i un afrancesat 'xirimia'.
cinter - cingularius, cintorius
cirurgià - chirurgus
ciser - publicanus
cisteller, qui les fa - cistifex, corbio
cisteller, qui ven - cistifer
clavasoner - clavifiger (Clavifiger à clavos fingendo). Nota: Mot ni al DCVB ni al DCor. El resultat de la faena del 'clavasoner' : conjunt de claus clavats en una cosa (vaixell, fustam de construcció, etc.) s'anomenava en català antic 'clavaó' o 'clavó' i a partir del s.XVI 'clavasó' (1518 i 1614, DCVB). El DCor considera 'clavasó' ultracorrecció local mall. (i antiga) poc recomanable. No és solament mall. sinó també eivissenc i valencià. En 1739 us aun derivat de 'clavasó', el verb 'enclavasonar', Josep Esplugues, nat a Agullent, a la Vall d'Albaida, en el seu dietari: El techo estava tan 'enclavasonat' que al descubrir-lo, a més dels claus que es romperen..., hagué molts anys pervenció per a remendos y refondre per a la obra). CRos (1764) va arreplegar 'clahuaçó clavazón. I a Alcoi s'anomena 'clavasó' la unió de la mànega amb el vestit: clavar la mànega, fer el 'clavasó'. Per ventura es va crear la forma 'clavasó' -si és que no coexistí amb 'clavaó', 'clavó'- per evitar la confusió amb 'clavó', diminutiu de 'clau'.
clarí - aenarius
cochero - auriga
[mestre de fer coches o carroces - rhedarum faber]
colmener - apiarius, alvearius
comediant - gesticulator, comedus
[autor de comèdies - archimimus]
comprador - obsonator
confiter - dulciarius, salmagiarius
[majoral de confraria - confraternitatis magister]
concellers - conciliarii
condestable - magister equitum
contador - raciocinator, calculator
contador major - agyrologus
copero - pincerna
corder - funicularius, funarius
corder de guitarra - restio
corneta - cornicen
coroniste - chronographus
corredor - curio
cu<r>sor - corredor de bèsties
mango - belluarum cursor
corredor de fira - proxeneta
corredor de llonja - pactor
corredor de orella - pararius
corredor de coll - colli cursor
correger - zonarius
correu - tabellarius
correu major - grammatophorus maximus
cotamaller - loricarius
criat - famulus, alumnus
criat de mula - famulus jumentarius
[aferma criats - pedotriba]
çurrador (v. assaonador) - coriarius
cuyner - obsopoeus, coquus
[cuyna de casa - popina]
dançador - chyronomon
daurador - deaurator, inaurator
delmer - decumanus
[neteja dents - scalptor dentium]
desclauquillador - dessigilator. Nota: Reserator, Neb. pròpriament obrir lo tancat. Al DAg trobem 'cauquilla' marca, segell, -ador, -at (1583), 'clauquilla' sello de aduana, -ador, -ar, -er (1625), i 'desclauquillar' amb remissió a 'clauquillar'. En el Repertori de Guinart (1608) trobe: 'clauquilles' y 'desclauquilles' se han de fer segons lo acostumat amb remissió al Fur de Felip III de 1604; en aquest fur podem llegir: Que en lo 'clauquillar' y 'desclauquillar' les bales y caxes de mercaderies se guarde lo acostumat. Segons Tramoyeres en el gremi de matalafers els veedors s'anomenaven 'clauquillers' (ell escriu 'clanquillers') o marcadors, perquè... senyalaven els matalafs, coixins, etc., fabricats conforme a les prescripcions de les ordenances.
destil·lador, destilador - instillator
dibuxador - adumbrator
dispenser - promuscondus, penator
doctor en Drets - I. V. D. jurisperitus
domador de cavalls - domitor
domasquiner - serici damasceni textor, textor serici damasceni
[texidor de domàs - textor damasceni]
draper - pannarius institor, pannorum venditor
[adoba draps de raz - trapetiarius]
[botiguer de draps - pannarius institor]
[botiga de draps, tenda de draper - pannaria, officina pannaria]
dulçayner, dolçayner - fistulator
eguer - peroriga
embalador - sarcinator
embaxador - caduceator, legatus
emblanquinador - incrustator, tector
empaliador - palliato<r>, palliator
empedrador - silicarius. Nota: Silicarius, Neb. sílex, 'pedreñera'. 'Pedrenyera' pedra foguera es troba en el Liber Elegantiarum de JEsteve i en el Cartoixà de Corella i al Tirant i a l'Egidi Romà (DCVB). Enfront e pedernal Silex, icis Neb. 1516) trobem en Busa: silex, icis per 'pedregal' o pedra dura i 'pedra foguera' Silex.
engiñer, ingenier, enginyer - trochlearius, rechamarius, fabricensis. Nota: 'engiñer' o 'ingenier' Trochlearius o Trochlea, que és lo 'ingeni'... cert gènero de 'ingeni'... lo que obra 'ingeniosament'. 'Ingenier' no apareix al DCVB, que sí que enregistra 'ingeni' i 'ingeniós' en textos de darreries del XV i del XVI. OPou: lo 'engiñer' o lo qui traça la obra Architectus.
encañiça horts - <t>opiarius
enfermer - nosocomus
[enfermeria - nosocomium]
engomador (v. gomiste) - gumminator
[eguents, venedor de botinghes y - microbrecarius]
escholà, escolà - hyerophilax
[mestre de Escoles o Masescuelas, mestre de escola - gymnasiarchus, gymnastes]
escopeter - silicarius faber, sclopetarius
escopeter de caxa - abietarius
escorchador - excoriator
[mestre de escriptoris - scrinarius]
escrivà de cort - actuarius
escrivà de manament - R. M. scriba
escrivà de registre - regius scriba regestri
escrivent - scriptor
escuder - scutifer, scutarius
[escudelles, mestre de plats y - argillacearius]
escultor de madera - argyrocopus
escultor en pedra, estatuari - lithoglyphus

escura amprius - cloacarius, purgator
escura pous - expurgator puteorum, aquilex
[mestre de esgrima - lanista]
esmola tisores - forcipum acuminator
espadador - spathator
espardeñer - sculponarius
esparter - spartarius
espaser, qui les fa - ensi<um> faber, ensium faber
espaser, qui amola - ensium exacutor, acuminator
espaser, qui les neteja y guarnix - evaginarius
especier - aromatarius [En un llibre sobre pintura, de Joan Aliaga, llegim: 1407, febrer, 7. Morella. Quitament d'un cafís censal fet per Guillem Ferrer, pintor de Morella, al bací dels pobres de la vila de Morella per preu de 500 sous. (AEMorella) N'Anthoni Punyet, specier, sacristà e acaptador en l'any present del bací dels pobres de la vila de Morella, confès haver haüts e rebuts de vós, en Guillem Ferer, pintor de la dita vila, presnt, cinch-cents sous reals per preu dels quals fahíets al dit bací o acaptador I kafís de censal pagador lo XV dia de octubre segons apar per àpca pública rebuda per en Nicolau Scrivà, notari [...]]
[tenda de especeria - aromatopolium]
estatger - insularius. Nota: Segons Busa: 'insula', e la casa que no termene ab altra i 'insularius', lo habitador o guarda d'ella. Per a Exulve l' 'estatger' és, doncs, el masover. OPou donava a 'estatger' un sentit més general de inquilinus; també 'estatgèr' inquilino en CRos (1739). En el valencià central i septentrional el mot s'ha conservat fins a l'hora d'ara en diversos sentits (vg. DCVB): 'estager' o 'estatger' Masadero o casero (Escrig, 1851); 'estatcher' de un mas Masobero o aperador (Cabrera, 1868); al so Gaspar el 'estacher'... al sochecte amo d'esta habitasió (Escalante, 1922); aquella casa tan gran on la família eren 'estagers' des de fea prop de dos-cents anys (VMarco, 1986).
[estatuari - lithoglyphus]
estellador - lignarius, lignator
estorer - storarius
estudiant - studens

exeter - euripiarius. Nota: Euripiarius, ab euripus: lo 'surtidor' del aygua. Siphuncularius, a siphunculus nombre diminutiu de sipho, nis, per lo 'chorro', apud Nebr.. Ni en DCVB ni DCor. Ara el grafiaríem 'aixeter' i el definiríem com a el qui feia o instal·lava les aixetes de les fonts. Cf. Busa: 'euripus' per loch aon bull aygua i 'sip<h>unculus', i per canó de font i OPou: lo 'surtidor' Euripus, les 'axetes' per hon raja la aygua Sipho, onis, Siphunculus.
faraute - caduecus. Nota: És errada per 'caduceus' vara rodada de dues serps, símbol del comerç, que portaven antigament els heralds i emissaris (DSegura). Cf. embaxador Legatus, 'caducifer', embaxador 'Caduceator'. En occità antic hi havia 'faraut' héraut, messager (PDPF) i en català trobem 'faraut' en la trad. del Pierres de Provença (1650) i en el Diccionari de Lacavalleria (1696). El 'faraute' de Tarraça és la primera doc. d'aquesta variant en català: CRos (1739) dóna 'faraut' faraute, ò Interprete, i en el dic. de 1764 també 'faràut' Interprete; també 'faraut' i 'faraute' i 'farautejar' en Escrig (1851); i 'faraut' faraute, intérprete, trujamán i fam. bullicioso, entrometido en el DMGad (però la variant que usa en les seues valuoses obres en prosa és 'faraute'). Meyer-Lübke considera el cast. 'faraute' manlleu de l'occ. i cat. 'faraut' (REW). JCoromines, contràriament, pensa que és el cat. qui ha manllevat el mot al cast., on 'faraute' ja es doc. en Nebrija (1495) i on la f- s'explicaria com a ultracorrecció; fins i tot del cast. hauria tornat al fr. 'faraud': em sembla que el raonament de JCor. menysvalora el paper de l'occ.-cat. 'faraut'.
femater - stercorarius
ferrer - ferrarius faber, faber ferrarius
ferrer de obra grossa - ferramentarius
ferroveller - ferruminatur
ferra bèsties - veterinarius calceator
filaner de seda - serinector
filoser - colifer
flaquer - artocopus, pannificus
[flaqueria - pristinum]
foguerer - focularius
[adoba foguers - focularius adaptator]
forjador, que és lo qui obra espases - bonausus
formatger - casearius
former - fornarius (sic)
forner - furnarius, artocopus
[forn de pasticer o forn chic]
[forn de vidre - clybanus vitriarius]
fosser - sandapilarius, vespilo
fraçader o flaçader, flaçader - lodiciarius. Nota: 'Fraçader' o 'flaçader' Lodiciarius à lodix, cis per la 'fraçada'... stra(n)gulum, i per la 'fraçada', o tapet, o coberor. És una mica sorprenent aquesta variant amb fr- que el DCVB només localitza a Ribagorça i a l'Alguer. Al cap. 343 del Tirant apareix el mot: Aguiló va llegir 'fraçades', Riquer i Cabanes 'flassades/flaçades" (certament la grafia de l'ed. prínceps és una mena de 'i' sense puntet que abona totes dues lectures).
[fraçada - lodix]
frener - fraenarius, faber fraenorum
fuster - faber lignarius
galliner - gallinarius
ganader - pecuarius, armentarius
ganader de ganado major - armentarius
pastor de ganado major - armentarius
garbellador - cribator
gayter - utricularius
general de la cavalleria - praefectus equestris
[mestre de gerres - doliarius]
giponer - thoracarius
gomiste - gumminator
[mestre de Grammàtica - ludi magister]
granerer - scoparius
granoter - batracharius, ranarius
gravador - caelator
guadamaciler - pellium colluctor
[guadamacil, guadamacils - pellis aurata, cortinae alutariae]
guadañador - feniseca. Nota: Feniseca a seco & fenum (E.). En OPou trobem una variant semblant: la dalla o 'godalla' Secula, ae, dallar o 'godallar' Seco. A Gandia es diu 'godalla' podón (DCVB).
guanter - manticarius, alutarius
guarda de bosc - saltuarius
guarda de la costa - conspicillo
guarda del Rey - cornicularius
guarda de porta - portarius
guarda de ports - lymenarcha
guarda de ropa - vestispicus, vestipiscus
guarda de camins - liminarcha
guardià - custos
guardià de camins - itinerarcha
guardià de la horta - oporophylacius
guardià del Almodí - siliginarius
guardià de ovelles - opilio
guardià del aygua - hydrophylattus
guarnicioner de espases - munitionarius, faber capillorum
[cap de guayta, capdeguayta - caput excubiorum, caput exubiorum]
guitarrer - testudinarius, plectropetus
[corder de guitarra - restio]
hamer - hamarius
[mestre de hams - hamarius]
[mestre de harpes - plectropetus]
herbolari - herbarius
hevilleter - fibulator, fibularius
hortolà - olitor
hospitaler - xenoparocus
hostaler - stabularius, xenodochiarius
il·luminador de llibres - miniculator
imaginari - statuarius, imaginarius. Nota: Mot n.e. ni DCVB ni DCor. La forma antiga era 'imaginayre' (1394, OPou, Verdaguer) o 'esmaginayre' (1330). 'Imaginer' en l'auca dels oficis de 1578.

impressor - typographus
jardiner - topiarius
jurat - tribunus

jurat en cap, jurat en cap de Cavallers - consul primarius, tribunus primarius militum

jurat en cap de Ciutadans - tribunus primarius civium

justícia civil - judex urbis ordinarius, judex ordinarius urbis & in causis civilibus

justícia criminal - judex criminum

jutge de obres - aedilis

[lacayo, alacayo - pedissequus]

lapidari - gemmarius, lapidarius

[texidor de llana - lanarius textor]

llancer - lancearius

[afila llancetes, afilador de llancetes - scalpelorum exacutor]

llanterner - lanternarius

llaurador - agricola

llaurador a miges - colonus partirius

llegumer - legumarius

llencer - lintearius

[botiguer de llenç (v. lencer)]

[botiga de llenç - tentorium]

[texidor de llenç - lintheo]

lleñater - lignilator

[venedor de llet - lactarius]

lleva manches - vestispicus

llibrer - bibliopola

[libreria - taberna libraria]

llister - cingularius, toeniarius

lloga bèsties - vectigalarius, miritoriarius

lymosner - eleemosynarius

macer o verguer - lictor

macer, pertiguer - claviger

macip - monitor

[escultor de madera - argyrocopus]

[tallador de madera - lignarius]

magerrer - manuabiarius. Nota: Manu(a)biarius à manubiae, que és diner replegat de alguna cosa (E.). Variant n.e. als nostres dics. Aguiló va arreplegar 'macharrer', 'magerra' i 'majarrer' en textos valencians del s.XVII; el DCVB afegeix una variant 'almagerra' -amb aglutinació de l'article àrab- que doc. en textos també valencians de 1329, 1443 i 1497. Escrig (1851) a més de 'majarra', -er, dóna un 'majarra' arquilla; especie de cepillo, para meter el dinero que se recoge de varias procedencias i 'manjarrer' el funcionario a cuyo cargo estaba la arquilla antes indicada.

majoral de confraria - confraternitatis magister

majordom - prafectus domus

manobre - manufex

mañà - cerdo, serdius

margenter - circitor. Nota: <És grafia ultracorrecta de 'marxanter', mot n.e. als nostres dics., derivat de 'marxant', gal·licisme que ja apareix usat al Spill de JRoig (c.1460). Trobe 'marxanter' en una relació de picacantons y vagabunds bandejats de València en 1511 (Carboneres, pàg. 160). Soler, 'marganter'. El nostre mot té un derivat 'merxanteria' usat per Jordi de Sant Jordi: qu·a res de leys (de les dones) no m'acost ne no·m toch, / si totes són de tal m. (que Riquer-LBadia interpreten com a mercadeig, amb variants interessants als ms.: 'merxentaria' i 'merxanderia') i per Pere Marc. Si bé volem hum petit sovenir / com som tots faytz d'àvol 'marxanteria', / e·l sútzeu loch on la mayre·ns tenia. Per ventura no ens trobem davant de gal·licismes sinó d evariants llemosines de l'occità antic 'mercandaria', 'marc(andaria)': marchandise, voyage pour affaires, der. de 'mercandar', 'marc(andar)', commercer (PDPF). Cf. occ. mod. 'marchandar' i 'marchandaire' (auvernhàs) (TdF).

mariner - navicularius

matalafer - culcitrarius

mataporcs - suicida

meler - melarius

menescal - veterinarius

menestril - tibicen, tybicen

mercader - institor

mercader de seda - metaxarius

mestre de: arcs, armes, Capella, axa, chics, Escoles, Grammàtica, fer carroces, carros, Escriptoris, gerres, hams, harpes, Naus, obra, de terra, òrguens, palmitos, parets, plats y escudelles, obra de rajoletes de Manizes, rellonges, ulleres (Exulve, 1643)

mestre de: escola, axa, esgrima, obra de terra, rellonges, plats y escudelles, rajoletes de Manises, òrguens, ulleres, palmitos, Ceremònies (Tarraça, 1638)

mestresala - architiclinus

mesurador - mensurator

mesurador de oli - capulator

metge - medicus

[sola miges - tibialium soleator]

[misatge o mensatger - nuncius]

moço de mules - famulus jumentarius

moliner - pristinarius

moneder - monetarius

[batedor de moneda - argyrocopus]

montero - venator

morneller - retifex

[morro de vaca - tortor]

[criat de mula - famulus jumentarius]

[moço de mules - famulus jumentarius]

mustaçaf - aedilis

[mestre de naus - naupegus]

neteja armes - armorum politor

neteja dents - scalptor dentium. Nota: Scalptor dentium a Scalpo, que és rascar, y de aí Scalper, el rascador (E.) Ofici curiós, independent del 'quexaler' edentarius, que Sanelo ja anomena 'arrancaqueixals'.

nevater - nivearius

[nevateria - domus nivearia]

notari - tabellio

nuncio - nuncius

obrer de vila - aedificator, villae operarius

odrer - utrarius

olier - olearius

[mesurador de oli - capulator]

[venedor de oli - eleopola]

oller - figulus

organiste - musicus organicus

organiste, qui·ls fa (v. mestre de fer òrguens)

[mestre de òrguens - organarius faber]

oripeller (v. guadamaciler)

orlador - limborarius (v. brodador)

ortolà (v. hortolà)

oveller - oviarius

[guardià de ovelles - opilio]

palafangher - palalatarius

paler de forn - fornacarius, fornearius

palejador - palleator

palleter - sulphurarius

palmiter - flabellarius. Nota: mestre de 'palmitos' Flabellarius faber a Flabellum, 'avanillo' (E.) La primera doc. de 'palmito' era del XIX (Llorente, DCVB). També es documenta en el segle XVII l'altre castellanisme, propi del Principat: 'vano' (1662, 1696).

[mestre de palmitos - flabellarius faber]

parsoner - colonus partiarius

pardaler - aviarius

pare de chics - prephotropus

[mestre de parets - parietarius]

passamaner - serio cordarius

pasticer - pistor

pastor - pecuarius

pastor de cavalls - hipponomus

pastor de ganado major - armentarius
pavonador - politor, illustrator

pedrapiquer - lapicida. Nota: A les hores presents és la forma tortosina i valenciana, però abans devia ser més general, car també Busa ampra 'pedrapiquer'. També, es va usar en el mateix sentit 'piquer' (1425, Piles), d'on procedeix el diminutiu 'piquerol', mal grafiat com a 'picarol'.

pedrer, que les talla - latomus

peller - interpolator, pellio

pellicer - pelliciarius

pentiner - pectinarius

perayre - lanarius

pertiguer o macer - claviger

pesador - pensator

pesador del Rey - isostates

pexcador - piscator

pexcador de almadrava - caetarius

[pexcateria - piscataria]

picador de cavalls - equiso

pica tapins, picatapins - solearum percussor

pífaro - lituus. Nota: Joan Esteve (1489) escriu 'píferes'. DCor considera 'pífaro' (que també apareix en OPou) provinent de l'it. 'piffero'. [que ve a ser un instrument de vent semblant a la dolçaina]

pinter, qui fa lliços - liciarius, pectinum faber. Nota: Pinter qui fa 'lliços' Liciarius a Licium, per lo 'lliz' de les teles. Segurament els 'pentiners' devien fer 'les' pintes per a pentinar-se les persones i els 'pinters' 'els' pintes per a teixir.

pintor - pictor

[acaptador de plat - catiphorus]

[mestre de plats y escudelles - argillacearius, argilacearius]

polvoriste - sulphurarius

porqueriso - porculator

portaler - janitor, vestibularius

porter ofici bayx - accensus

porter que cita - cliduchus

porter de cambra o que té conte de la porta - admissionalis

potecari, pothecari - myropola, pharmacopola (v. apotecari)

potrero - equorum dextrator

posta - veredarius

posta o cavall de correu

premsador - premularius, praemularius

proveïdor - provisor

puñaler - gladiarius

[botiga de puñaler - gladiaria]

quexaler - edentarius

quinquiller - institor

racional - rationum urbis praefectus assuetum, rationum urbis praefectus

rajoler - laterarius

[mestre de obra de rajoletes de Manizes - emblematarius, amblematarius]

ramilleter - stephanopolis. Nota: 'Ramelleter' (Labèrnia, 1840). Carrer dels 'Ramilleters' (1866; Carboneres). Ja trobem 'ramellet' com a pom de flors al 'Procés de les olives' (1497) i Orellana troba els 'Ramellets' com a nom d'un lloc del Mercat de València en 1647. Sembla clar que el cast. 'ramillete' (1601) és manlleu del cat. 'ramellet'; però la -i- de 'ramilleter' deu ser d'influència castellana.

[adoba draps de raz - tapetiarius]

[botiguer de razos - venditor serici razi]

regañó - redemtor. Nota: Redem(p)tor, reme<n>surum em<p>tam iterum emere. Met. longe. defunto vocablo. Condimentarius a Condio por guisar o adobar (E.). Cf. bodegoner 'Condimentarius' (E.) i Neb. 1516: bodegonero que come en el bodegón 'ganeo' i bodegonero que vende alli 'caupo', 'cauponis' Amb el terme 'reganyó' Exulve fa referència a dos oficis: a) arrendador de les rendes públiques (sentit que donen a 'redemptor' Neb. i Busa); i b) bodegoner. Defunto vocablo em sembla que es refereix a redemptor, ço és, al primer senit de 'reganyó'. Només coneixíem 'reganyó' com a entre pescadors, el llobarro que no arriba a pesar tres terces (Barcelona, DCVB), mot que el DCor encertadament relaciona amb 'ganyó' hipòcrita, tortuós de conducta i avar, estret en donar. 'Ganyó', en aquest sentit, ja el va usar Eiximenis i és viu a la zona de Girona, l'Empordà i la Plana de Vic (DCVB), on també hi ha el derivat 'ganyoneria' hipocresia maliciosa, gasiveria (DAg); 'ganyó' devia se usual en cat. car també tenim oc. d'un derivat 'ganyonia' en el Llibre dels Mariners (s.XIV o XV, DAg). També en cat. antic trobem una variant 'guinyó' que l'admirat mestre Marian Aguiló va arreplegar del Llibre de Col·lacions (s.XV): Hom falls e doble e scur e 'guinyó' e enganador e barater e trafaguer, amb derivat de 'guinyonia' (s.XIV, DCVB, i en Eiximenis, DCor). És sorprenent que la mateixa alternança ga-/gui- la retrobem en 'reganyar'/'reguinyar' i ders. DCor consisera 'ganyó' der. de 'ganya' per una mala cara que se suposa als 'ganyons'. M'agradaria cridar l'atenció sobre un possible ètim del nostre mot, no observat fins ara. Es tracta del llatí GANEO, GANEONIS llibertí, calavera, der. de GANEUM, GANEI taverna, bordell. No hi veig cap objecció ni fonètica ni semàntica. Em sembla molt important l'exemple de 'ganyonia' que reportà MAguiló: Donchs vejats si és foyll hom qui·n bagasses fia ne en sa 'ganyonia'. Observeu: 'ganyonia' de 'bagasses' / GANEUM bordell... Hi ha, a més, l'occità antic 'ganhon' petit cochon (PDPF) que també s'explicaria bé a partir de l'ètim que proposem. ['Bagasses' en cara ho diem ara]

rellonger (v. mestre de relonges) - horologiarius

[mestre de rellonges - horologiarius, automatarius faber]

remendó de sabates - sutor veteramentarius, resutor

remendó sastre - refactor

representant - comoedus

representant autor - fabularum actor

ropaveller - propola

sabater - sutor

[botiga de sabater - sutoria]

sabater de vell - sutor veteramentarius

saboner - saponarius

saliner - salinator

[venedor de sal - salarius venditor]

sarcidor - sarcitor

sargent - structor

sargento mayor - designator maximus

sarrier - sirpearius. Nota: 'Sàrria' és encara l'única forma que empren CRos (1764), Orellana (1800), Sanelo, Lamarca (1839) i Cabrera (1868). Escrig (segut pels seus epígons Llombart i MGadea) dóna preferència a la variant 'sària' i s.v.[sub voce] 'sàrria' remet a aquella. La raó del canvi és, com diu molt bé JCoromines, el canvi en la sil·labació: el fet de pronunciar la -i- com a semiconsonant té coma conseqüència que la -rr- passe a posició implosiva, en la qual no es pot mantenir com a vibrant múltiple. Però possiblement el canvi -que afecta tot el català occidental- no es deu al fet que els parlants occidentals no siguen tan ben raçats com els orientals (vg. DCor), sinó al vocalisme àton: és difícil que el canvi que tractem es done en el dialecte oriental, on la relaxació de la -a àtona final arriba a fer-la desaparéixer en el grup -ia en una bona part del dialecte: cf. 'graci', 'histori', 'sarri' (per 'gràcia', 'història', 'sàrria') en rossellonès, mallorquí i eivissenc: qui pronuncia 'sarri' té poques possibilitats d'arribar a pronunciar 'sària'...

sastre - sartor

sastre remendó - veteramentarius sartor

[botiga de sastre - sartoria]

seder - metaxarius

[botiga de seda, tenda de seda - sericaria, officina sericea]

[botiguer de seda - sericarius]

[filaner de seda - serinector]

[mercader de seda - metaxarius]

secretari - famulus a secretis

sellador - caelator. Nota: Caelator, Inclu(s)sor (E.). Busa defineix 'caelator' com a argenter de 'siel' i 'caelatura', e per la obra de 'siell'. Però aquesta alternança -l/-ll no es repeteix en la part cat.-llat., on trobem 'sielador' celator i 'siel', 'sielada', 'sielat' i 'sielar'. Aquesta variant 'siel' (o 'siell') no ha estat enregistrada pels nostres dics. (Només DCor esmenta un 'sicel' en el Nebrija cat. (deu ser l'ed. de 1562). 'Caelator' és cisellador, gravador i 'inclusor' encastador, joier (DSegura). No crec que el 'sellador' d'Exulve siga un castellanisme, der. del cast. 'sello', encara que no ho podem descartar. ¿Podria ser una deformació de 'siellador' der. de 'siell', la forma que hem vist usada per GBusa en 1507? A parer meu hi ha alguna possibilitat. De 'sisell' no tenim doc. anterior al s.XIX. És cert que al DAg podem llegir: 'sisell' Inv. de la Seca, Palma, 1662, però dissortadament no hi ha cita. El DCVB data 'cisellar' en 1640, però el text, procedent del DAg, fa: una tassa de peu alt sisallada (Inv. Dalmases), i 'sisallada' potser no és der. de 'cisell' sinó de 'cisalla' retalladures de metall, mot que el DAg doc. en un inventari de Vic de 1422: una candalereta ab un poch de 'cisaya' de lautó, amb una variant 'sialla', que el DCVB doc. en 1415: de les 'sialles' cobrades. Es tracta de mots de la mateixa família (procedent de ders. del verb CAEDERE tallar) que 'encisam'/'enciam', 'recialla', en els quals observem l'elisió de -s- intervocàlica. DCor considera 'cisell' i 'cisalla' manlleus del francès, on 'ciseau' i 'cisaille' es doc. en els ss.XII-XIII. Però per a Meyer-Lübke (REW 1472 i 1474) els mots fr. i cat. i els occitans 'cizalha' i 'cizels' són evolucions paral·leles de *CISALIA i CISELLUM.

selle<r>, seller - ephippiarius

serrador - serrulator, serrularius

sola miges - tibialium soleator. Nota: 'Solar' és posar sola a un calçat (DCVB, doc. 1568); però les 'miges' que solaven els 'solamiges' no devien ser un 'calcer' sinó una peça de roba: car trobem 'tibialia', 'tibialium' calças hasta las rodillas (Neb. 1516) i 'tibiale', 'tibialis' calça fins al genoll (Busa). S'hi ha d'entendre, doncs, 'miges' coma 'miges calces', forma que ja usa OPou (los baixos o 'miges calces') i d'on procedeixen els dos geosinònims del cat. modern: 'calces' (val., bal.) i 'mitges' (occ., or.) CRos (1739) ja va documentar el sentit de 'solar' calces del nostre 'solamitges': 'çolar', las medias o los zapatos.

so(o)ldador - ferruminator

soldat de la guarda - praetorianus miles

sombrerer - umbellarius, galearius

[sombrero - umbrella]

sucrer - dulciarius

tabaler - tympanista

talequer - manticarius

tallador de pedra, talla pedra - latomus

tallador de madera - lignarius

tapiador - parietarius structor

tapicer - tapetiarius, tapicearius

tapiner - sandalarius

[botiga de tapiner - sandalaria]

[pica tapins - solearum percussor]

taverner - caupo

[taverna - caupona]

taulager - nummularius

tender - institor

[tenda aon se ven - taberina]

[tenda aon se fa alguna cosa, tenda on se treballa - offic<i>na, officina]

[tenda qualsevol - tentorium]

[tenda de argenter, de draper, de especeria, de ollers, de seda]

[mestre de obra de terra - figulus, fictor]

thesorer - thesaurarius, tribunus

teuler - tegularius

texidor - textor

[botiga de texidor, botiga aon se tix - textrina]

texidor de brocats - gyneciarius

texidor de domàs - textor damasceni

texidor de llana - lanarius textor

texidor de llenç - lintheo

texicor de lli - linthei

texidor de tovalles - scutulator

tintorer - infector, tinctor

tintorer de grana - flaminearius

[casa tint - officina tinctoria]

tira sacs - saccarius. Nota: tira sacs Saccarius (E.) i tira vi vinivector (E.). No enregistrats als nostres dics. Hem d'entendre 'tirar' en el sentit de traginar, transportar, arrossegar, com enel mot 'tiraterra' qui tragina terra d'enderrocs per a la construcció; agaso, mulio (DTorra) (DCVB, DCor). 'Tirasacs' encara era viu a València a la primeria del segle passat: Tramoyeres reprodueix la relació de cases socials dels gremis segons la guia "Valencia en la mano" (1825): al carrer dels Conills, nº 7 tenien la seu els compañs o compañeros y 'tirasacos'. Observem el sentit laboral de 'companys', que no veig enregistrat als dics.; sí que es troba, emperò en l'excel·lent classificació dels oficis valencians que fa MSanchis Guarnercar inclou els 'companys' o tiracordetes dins del ram del transport.

tira vi - vinivector. Nota: [veure la nota de 'tira sacs']

tireter - ligulator

toñiner, tonyner - thynnerarius, thinnerius

torcedor - tortor

torner - toreumatarius, teorumatarius

treginer - agaso, treginarius

trompeta - buccinator

trompeta públic - preco, praeco

trompeter - tubicen, symphoniacus

ulleter - ocularius

[mestre de ulleres - perspiciliarius, ocularius faber]

vanover - stromatarius

vaquero - bubulcus

vedell de les scoles - videllus

veler - calanticarius

[venedor de vell - propola]

velluter - sericarius textor

velluter o teixidor de terciopelo - bombycinae villosae textor

venedor de botinghes y enguents, de llet, de oli, de sal, de vell

venter - cauponarius, stabularius

[venta - taberna]

vergher, verguer - virgarius

vergueta - lictor

vidrier - vitriarius artifex

vinagrer - acetarius

xalmer - sagmarius

xakimer, xaquimer - capistrarius

A continuació, es fa un llistat extret també dels llibres de tots dos notaris, de "Dignidades eclesiásticas y sos officis (y no seguixen lo abecedari per ser graduabes):

papa - romanus pontifex

cardenal - cardenalis

patriarcha - patriarcha

arquebisbe - archiepiscopus

bisbe - episcopus

arcediano - archilevita, archidiaconus

degà - decanus

canonge - canonicus

pavordre - praepositus sedis

sotsacriste - subsacrista

sabrista - aeditimus

vicari general - apocrisarius

vicari - parochus

archipestre - archipresbyter

cabiscol - mesochorus

mestre de capella - chorodidascalus

mestre de cant - phonascus

scolà - hierophylax

campaner - tintinabularius

sacerdot - prasebyter, presbyter

evangeliste - diaconus

epistoler - subdiaconus

mestre de cerimònies - praefectus ceremoniarum, praefectus caeremoniarum

diputat, deputat - hierodulus

moço de cor - acolythus

pertiguer - claviger

vicari - xenoparochu

thesoner - aerarius

custodi - cuxtos

archiver - archiverarius

chantre - cantor

cantor - succentor

I acaba amb un llistat de les "Dignitats de frares":

generalíssim - generalis praefectus

general - almae religionis praefectus

provincial - praefectus provinciae, provinciae religionis praefectus

guardià - praefectus coenobii, praefectus monachorum

abad - archimandrita abbas, abbas

prior - pastor, praefectus coenobii

suprior - subpastor

frare - monachus

frare donat - emissus monachus

frare francisco - franciscanus monachus

hermità - anachorita

provincial de monges - virginum sacrarum praefectus

abadesa - sacerdos maxima

priora - priorita

subpriora - subpriorita

monja - monialis

lo monestir - monasterium

convent de monges - monachium

[COLOMINA i CASTANYER, Jordi (1990): Dos vocabularis d'oficis valencians del segle XVII. G. Tarraça (1636) i V. Exulve (1643), pp.179-208. En la Revista de Filologia Caplletra 6 (primavera, 1989). Institut de Filologia Valenciana. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Barcelona.] cervantesvirtual.com

portell.es  -  portellweb@yahoo.es

Recopilació bibliogràfica i transcripcions de Jacint Cerdà