TOPONÍMIA MEDIEVAL dels Ports i altres territoris: fauna

   
 autors topònims cartes pobla història   EIXIR
biodiversitat fauna flora domèstics cultius topo-fauna

TOPÒNIM

REFERÈNCIA BIBLIOGRÀFICA

(FER RECERCA SISTEMÀTICA ALS SISTEMES INFORMÀTICS ICC, SITAR i TERRASIT + Sigpac i altres recursos i treballs.. i actualitzar els de la nostra web te toponímia medieval, com Montllober o Cabrelles..)

  VERTEBRATS
  MAMÍFERS
  Fam. BOVIDAE
  Cabres
Cabrelles, les CABRILLES, les (La Iglesuela del Cid - El Portell de Morella); Penam de la Calçada de la Cabriella (1232); calzada de Cabriola (1250). Mossarabisme. [Arasa, 1991]
Cabriella, la v. Cabrelles
Cabriola v. Cabrelles
   
  Fam. CANIDAE
  Llops
Balldellou BALLDELLOU: Vallelodis, Valle Lodis, Val de Llop. [Miguel, 2007] | BALDELLOU. Descriptivo de fauna. Valle del lobo. [Benito] | Valdellou és un municipi i població aragonès que pertany a la comarca de la Llitera, Osca; el seu nom actual deriva del català "Vall del llop" (1443). [Viquipèdia]
Ballobar BALLOBAR: Ballobar, Ualleporaria, Uallem Lupariam, Vallelobar, Vallelupari, Valleleporaria, Vallobar, Valle Lobrera, Valle Lupuris, Valle Baress (1963). [Miguel, 2007] | BALLOBAR [o Vallobar, Bajo Cinca, Huesca]. a) Descriptivo de fauna. Valle de lobos (VAL LUPARIA). b) De VILLA. [Benito]
Candanchú CANDANCHÚ. Campo ancho o campo del lobo (llup). [Benito] | Caldria contrastar-ho.
Cantallops Topònim als mapes geogràfics (v. sigpac) en la Todolella, prop del canvi de termes amb la Mata, Cinctorres i Portell
Cantalobos CANTALOBOS (Poleñino). Lugar donde aullaban los lobos. [Benito]
Catalupera CATALUPERA (Caldearenas). Agujero (CATA) que sirvió de lobera. [Benito]
Espantalobos Espantalobos (Huesca): De LOBO. Lugar donde se espantaban los lobos. [Benito2]
Gazaperas GAZAPERAS (Gurrea de Gállego). Conejeras, nido de conejos. [Benito]
Lobera LOBERA (Bailo). [Benito]
Loparuela LOPARUELA (Jacetania). De LUPERA, nido de lobos. [Benito]
Luparuelo LUPARUELO (Sieste, Huesca). De LOBO. [Benito]
Luperas Luperas, As (Huesca). Del latín LUPO, lobo. Loberas, guaridas de lobos. [Benito2]
Uallem Lupariam v. Ballobar
Ualleporaria v. Ballobar
Val de Llop v. Balldellou
Valdelupo VALDELUPO (Lanaja). Valle del lobo. [Benito]
Val Luparia v. Ballobar
Valldellou v. Balldellou
Valle Baress v. Ballobar
Valle Lobrera v. Ballobar
Valle Lodis v. Balldellou
Valle Lupuris v. Ballobar
Valleleporaria v. Ballobar
Vallelobar v. Ballobar
Vallelodis v. Balldellou
Vallelupari v. Ballobar
Vallobar v. Ballobar
   
  Raboses
Rabosals Rabosals (Huesca): Lugar abundante en rabosas o zorros. [Benito2]
   
  Fam. CERVIDAE
  Cérvols
Cervera Completar
Cervol, riu Completar
   
  Fam. LEPORIDAE
  Conills
Coniella Coniella (Huesca): Del latín CUNICULUS, conejo. [Benito2]
Cunillero CUNILLERO (Torre de Obato/Ejep). Conejera, cado de conejos. Hoy es ermita, en su retablo se representaban conejos correteando bajo la Virgen. [Benito]
   
  Fam. MUSTELIDAE
  Erminis
Albenetes Albenetes (Huesca): Del aragonés ALBANO, armiño. [Benito2]
   
  Fam. SUIDAE
  Porcs senglars
Trullas TRULLAS (Merli, Huesca). a) Del latín TORCULUM: prensa. b) Jabalíes o cerdos. [Benito]
   
  Fam. URSIDAE
  Óssos
Orsa ORSA (Valle de Echo). Antropónimo latino (ORCIUS/URSUS). URSUS: oso; ORSÁN (Jaca/Bernués). Ídem al anterior. [Benito]
   
  AUS
Aguilar AGUILAR (Torruella, Boltaña, Salas Altas, Sabayés). a) De AGUILERA: lugar donde abundan las águilas. b) Del aragonés AGUILAR: quedarse en un sitio, asentamiento. [Benito]
Aguilares Aguilares, Los (Huesca): De ÁGUILA. [Benito2]
Aguilaniu AGUINALÍU/AGUILANÍU. a) Del primer propietario latino AQUILANO. b) De ÁGUILA + NIDO: nido de águilas. [Benito]
Aguinaliu v. Aguilaniu
Boleta, Peña v. Peña Boleta
Bolturina BOLTURINA. a) Del latín VOLTURINUS: buitre. b) Antropónimo. [Benito]
Butrera Butrera, La (Huesca): De BUITRE. Lugar donde anidan. [Benito2]
Coloma, la COLOMA, LA (Bárcabo). a) Del latín COLUMBUS: paloma. Palomar. b) Colonia, propiedad rural; COLOMINA, LA (Mont de Roda). a) Ídem al anterior. b) Del latin CONDOMINUM: tierra exenta, reservada al señor. También territorio de dos señores. [Benito]
Corben CORBEN (San Martín de Ciellas). a) Antrotopónimo latino del primer propietario CORBUS. b) Descriptivo de fauna, de CUERVO; CORBINOS. Ídem al anterior (Corbus/Corbennius). [Benito]
Cuesta Milano Cuesta Milano (Huesca): De MILANO. [Benito2]
Espierba ESPIERBA. a) Lugar donde se esparva o se amontona la mies. b) Esparvel, gavilán; ESPIERBAS (Valle de Echo). Ídem al anterior. [Benito]
Garzón Gazón (Huesca): Del aragonés GARZA, urraca. [Benito2]
Graells GRAELLS/GRALLERAS, LAS (Castigaleu). Grajos. [Benito]
Laperdiguera LAPERDIGUERA (Huesca). a) Ídema Berbegal (BIRI. pueblo + GALLI, pueblo de celtas o galos...). b) Abundante en perdices. [Benito]
Manimusons MANIMUSONS (Serraduy). De MANI: cuidar, acoger y MUXONS: pájaros. Lugar donde se crían pájaros (?). [Benito]
Milano, Cuesta v. Cuesta Milano
Monfalcó MONFALCÓ (Huesca). Monte del halcón. Ubicado en una altura de la sierra del Montsec. [Benito]
Palomar Palomar (Huesca). De PALOMA. [Benito2]
Palomita PALOMITA (Vilafranca). Del llatí /palumbeta/ (colomí). Mossarabisme. [Arasa, 1991]
Peña Boleta Peña Boleta (Huesca): Del latín PINNA, piedra y del aragonés BOLETA, quebrantahuesos. [Benito2]
Puymuxó PUIMUXÓ (San Esteban de Litera). En aragonés MUSÓ: pájaro, MUXOL: moxuelo: Pueyo del mochuelo o del pájaro. [Benito]
Vallemilano Vallemilano (Huesca): Valle del milano. [Benito2]
   
  INVERTEBRATS
Abelas Abelas (abellanero), lo campo de las (Foradada de Toscar, Huesca), Abella, Pena l' (Padarnín, Huesca) [Selfa, 2004]
Arnal, Mas de Mas d'Arnal (Portell). v. Arnés
Arnales Arnales (Huesca): Del aragonés ARNAL, colmena. Colmenares. [Benito2]
Arnes, Molí d' Molí d'Arnes o molí Darnes (Portell). v. Arnés
Arnés ARNÉS/ARNASO (Latre). a) Antrotopónimo latino. b) Del aragonés ARNAL: colmena. [Benito]
Cheto CHETO (Rodellar). En aragonés, colmenas vacías untadas con miel amerada para que acudan los enjambres. [Benito]
Darnes, Molí v. Arnes
Mipanas MIPANAS (Huesca). a) Antropónimo. b) Mil panales, abundancia de abejas (?). [Benito]
Montearnedo MONTEARNEDO (Mipanas). Monte con forma de arna o colmena. [Benito]
   
   
   
Arasa, 1991 ARASA I GIL, Ferran (1991): "Notes sobre toponímia medieval a la comarca dels Ports", Butlletí Interior de la Societat d'Onomàstica, XLIV (març), pàg. 546-550. http://www.onomastica.cat
Benito

BENITO MOLINER, Manuel (online): Pueblos del Alto Aragón: el origen de sus nombres. http://www.aragon.es

Benito2 BENITO MOLINER, Manuel (online): Adahuesca y su despoblado de Sevil. http://www.aragob.es
Miguel, 2007 MIGUEL BALLESTÍN, Pascual (2007). Toponimia mayor aragonesa. Formas de los topónimos mayores aragoneses en al documentación medieval y moderna, con indicación de la fecha en al que aparece reflejado cada topónimo por primera vez. Chornadas de debate toponímico. Toponimia Histórica Aragonesa. Isín, Alto Galligo, abiento 2007. http://toponimiaaragonesa.org
Selfa, 2004 SELFA SASTRE, Moisés (2004). Toponimia del Valle Medio del Ésera (Huesca). Estudio lingüístico. Topónimos biológicos. http://www.tdx.cat
  ------Consulta de pobles citats per Selfa: http://www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/8176/Tms14de22.pdf?sequence=3 -------- (pendent)
   
   
 

portellweb@yahoo.es