PORTELL: flora en documents històrics de la comarca dels Ports i de comarques pròximes com l'Alt i Baix Maestrat, Plana Alta, Alcalatén, Comunidad de Teruel, Gúdar-Javalambre, Maestrazgo, Bajo Aragón, Matarranya, Andorra-Sierra de Arcos, Terra Alta, Baix Ebre i Montsià.

ANY

REFERÈNCIA BIBLIOGRÀFICA

I acte seguit: E (els sarraïns) tornaren-se'n e aduixeren-nos cent pans e dues alcolles de vi, e panses, e figues, e deu gallines de present que en ens enviaven los vells qui aquí eren. E nós la nuit, per la serena que faïa, faiem barraques de tapits e de vànoves que nós portàvem, per ço com nós vedam que negú no hi tallàs arbre, car pesaria als sarraïns si hom los tallàs a la primera entrada: e si no pa, e vi, e formatge que nós aduïem, no havíem altra carn mas aquella que ells nos adueixeren.. (cap.184)

I acte seguit: E, quan venc altre dia faem llevar cinc moltons e vint gallines, e anam-nos-en ab nostre pa e ab nostre vi a la torra forcada, així com havíem promès als de Uixó. E, quan nós haguem estat una peça, ells vengueren. E nós haguem-los retenguts dos moltons vius e cinc gallines ab què es dinassen ab nós. E així com vengueren no volguem parlar ab ells tro que fóssem dinats, e que fossen pus alegres de menjar e del vi que beuríem. E donam-los ovelles e cabres tro a mil cinc-centes, e seixanta vaques, e a vestir trenta, e donam-los tres rocins, e faem-los cartes de la llur llei, que la tinguessen, e de totes llurs costumes així com les solien haver en temps de sarraïns. (cap.250)

(Gil Sanxes Munyoz) decimos vos que vos enpretaremos tres milia cargas de pan, mil de trigo, e dos milia d'ordio, veinte milia carneros, et tres milia vacas, e si queredes más prendet de nós. (cap.407)

E dixem-los que havíem conduit mester, ço és pa, e vi e civada. (cap.409)

E nós així com era aguiat, haguem a ell e a tots aquell qui ab ell venien tot ço que mester havien. E faem-ho així, que cada ric hom qui ab ell vingués prengués en sa tenda pan, e vin, e cera, e salsa, e fruita e totes aquelles coses que mester hagués per tal que la u no embargàs l'altre en aquelles coses que devia pendre. E així faem-ho en aquella manera damunt dita, que no creem que fallís algú a qui ració no faéssem donar de perdius, e de rams e ojats [raïms estojats?], e de totes aquelles coses que demanàs. (cap.497) [JaumeI] Recerca no exhaustiva!

Reg. n.55, fol.63. 10 dic. 1305. Jacobus Dei gratia rex Aragonum et Valencie Sardinie Corsice comesque Barchinone ac Sancte Romane Ecclesie vexillarius amirantus et capitaneus generalis fidelibus suis justitie juratis et concilio Saraynene salutem et gratiam. Significamus vobis quod nos una cum illustri domina Blancha Dei gratia regina aragonis karissima consorte nostra et infantibus filiis et familiis nostris erimus die dominica proxima in loco Saranene predicto Domino concedente. quare vobis dicimus et mandamus quatenus dicta die dominica paretis nobis cenam ibidem videlicet quinquaginta arietes [borregos?] duas vaccas quatuor cabritos duos toçinos triginta paria gallinarum decem paria perdicum decem paria çirogrillorum (conejos) centum solidatas panis quatuordecim carrigas vini unam libram piperis duas uncias gingiberis (jengibre ó ajengibre) duas uncias çaffrani viginti libras cere/çere adnonam/advenam sive çivatam ad quadringentas bestias ligna ova et alia çene necessaria prout officiales nostri vobis duxerint injungendum. Data in Montessono sub sigillo nostro secreto IIII igus decembris anno Domini MCCCVº. (doc.1305) [Bofarull,1850]

El que vol el rei, sembla que és això: 50 corders (carneros), 2 vaques, 4 cabrits, 2 porcs, 30 parells de gallines, 10 parells de perdius, 10 parells de conills, pa per valor de 100 sous, 14 carregues? de vi, 1 lliura de pebre (pimienta), 2 unces de gingebre (jengibre), 2 unces de safrà, 20 lliures de cera (què debia ser exactament? perquè Jaume I en la Crònica també la cita com si fos per menjar, oli? greix?), avena o civada per a 400 animals -cavalls?-, llenya, ous i altres complements que calguen pel sopar.

30. Rúbrica de clams, a plana XXXXI. Ítem, stabliren y ordenaren que tota persona que haja rebut tala e li sia stat fet dan algú en sos blats, vinyes, orts, coltives, rostolls, guareyts o en altres qualsevol heretats e coses sues, axí per persones, per bestiars e nodimens d'altri grossos e menuts, se'n puxe clamar de vista, de sospita, e si·s clamarà de vista, que·n sia creguda per son sagrament e per sagrament de fill o filla o misatge llur, e si·s clamarà per sospita, lo dit clamater haja a jurar e fer sagrament que ha rebut dan de la natura de la qual se clamarà [...] (pàg.375) [books.google.es] revisió parcial: algunes pàgines no consultables! PERÒ ES POT TREURE MOLTA MÉS INFORMACIÓ D'HERBESET, CASTELLFORT, CATÍ, LLUCENA...

Berenguer, abad de Montearagón y arzobispo de Narbona, da a Domingo de Íñigo Ariol y a su mujer un casal en Isarre concargo de diezmo y primicia y carnaje y cuatro quintales de trigo de tributo. (pàg.204) [Alvira,2010-I]

18. Rúbrica que·ls vinyògols puixen citar, plana XXVIIIIº. Ítem, stabliren e ordenaren que si lo meseguer o vinyògol [sic ¿?] trobarà alguna tala o tales en blat, vinya, orts e coltives, rostolls o en qualsevol heretats e hauran suspita en alguns bestiars que hajen feta aquella tala, puixen per si aquells assignar dia a les parts en què sospita hauran, que vinguen davant lo justícia per pagar o scusar [...] (pàg.369) [books.google.es] revisió parcial: algunes pàgines no consultables! PERÒ ES POT TREURE MOLTA MÉS INFORMACIÓ D'HERBESET, CASTELLFORT, CATÍ, LLUCENA...

30. Rúbrica de clams, a plana XXXXI. Ítem, stabliren y ordenaren que tota persona que haja rebut tala e li sia stat fet dan algú en sos blats, vinyes, orts, coltives, rostolls, guareyts o en altres qualsevol heretats e coses sues, axí per persones, per bestiars e nodimens d'altri grossos e menuts, se'n puxe clamar de vista, de sospita, e si·s clamarà de vista, que·n sia creguda per son sagrament e per sagrament de fill o filla o misatge llur, e si·s clamarà per sospita, lo dit clamater haja a jurar e fer sagrament que ha rebut dan de la natura de la qual se clamarà [...] (pàg.375) [books.google.es] revisió parcial: algunes pàgines no consultables! PERÒ ES POT TREURE MOLTA MÉS INFORMACIÓ D'HERBESET, CASTELLFORT, CATÍ, LLUCENA...

E dixem-los que havíem conduit mester, ço és pa, e vi e civada. (cap.409) [JaumeI] Recerca no exhaustiva!

Reg. n.55, fol.63. 10 dic. 1305. Jacobus Dei gratia rex Aragonum et Valencie Sardinie Corsice comesque Barchinone ac Sancte Romane Ecclesie vexillarius amirantus et capitaneus generalis fidelibus suis justitie juratis et concilio Saraynene salutem et gratiam. Significamus vobis quod nos una cum illustri domina Blancha Dei gratia regina aragonis karissima consorte nostra et infantibus filiis et familiis nostris erimus die dominica proxima in loco Saranene predicto Domino concedente. quare vobis dicimus et mandamus quatenus dicta die dominica paretis nobis cenam ibidem videlicet quinquaginta arietes [borregos?] duas vaccas quatuor cabritos duos toçinos triginta paria gallinarum decem paria perdicum decem paria çirogrillorum (conejos) centum solidatas panis quatuordecim carrigas vini unam libram piperis duas uncias gingiberis (jengibre ó ajengibre) duas uncias çaffrani viginti libras cere/çere adnonam/advenam sive çivatam ad quadringentas bestias ligna ova et alia çene necessaria prout officiales nostri vobis duxerint injungendum. Data in Montessono sub sigillo nostro secreto IIII igus decembris anno Domini MCCCVº. (doc.1305) [Bofarull,1850]

El que vol el rei, sembla que és això: 50 corders (carneros), 2 vaques, 4 cabrits, 2 porcs, 30 parells de gallines, 10 parells de perdius, 10 parells de conills, pa per valor de 100 sous, 14 carregues? de vi, 1 lliura de pebre (pimienta), 2 unces de gingebre (jengibre), 2 unces de safrà, 20 lliures de cera (què debia ser exactament? perquè Jaume I en la Crònica també la cita com si fos per menjar, oli? greix?), avena o civada per a 400 animals -cavalls?-, llenya, ous i altres complements que calguen pel sopar.

Estant per Montpeller, apareix una paraula interessant en occità: "orgeria", que en una nota a peu de pàgina de la versió del llibre online que diu que "la Orgeria és el gremi dels orgers, tractants en grans, especialement en ordi, 'orge' en occità". I nós li demanàrem com; i ell digué: "-Yeu (Jo) hay (he) parlat amb los fossors (terrassans, cavadors, treballadors del camp) i amb los 'blancquiés' blanquers, adobadors de pells) i amb aquells de la 'Orgeria' que vinguin a vós amb brandons i que us vinguin a hornar; i els tirarem tots a la vostra part 'pauc a pauc' (a poc a poc). (cap.298).; I l'altre dia, al vespre, vingueren els orgers (tactants en gra, especialment en ordi) amb brandons i candeles. (cap.301)

(Gil Sanxes Munyoz) decimos vos que vos enpretaremos tres milia cargas de pan, mil de trigo, e dos milia d'ordio, veinte milia carneros, et tres milia vacas, e si queredes más prendet de nós. (cap.407) [JaumeI] Recerca no exhaustiva!

23. Rúbrica que·ls porchs no gossen entrar en lo camí de la Canal, plana XXXXI. Ítem, stabliren e ordenaren que tot porch que entrarà en lo camí de la Canal (en blanc) d'en Miquel Nomdedéu tro al ferriginal d'en Berenguer Seguarra, comete de pena sis diners per cap tro en sis, e de sis ensús paguen de pena cinch sous [...] (pàg.371) [books.google.es] revisió parcial: algunes pàgines no consultables! PERÒ ES POT TREURE MOLTA MÉS INFORMACIÓ D'HERBESET, CASTELLFORT, CATÍ, LLUCENA...

...e en tant viren venir don Berenguer d'Entença, e meseren-se per lo llinar e el figueral de vall de Segon [la Vall de Segó]: e anaren-se'n a pas vers Almenara, e nos fom pagats quan los en vim anar. (cap.227) [JaumeI] Recerca no exhaustiva!

E, si no podia de sa persona, que almenys lo servís de ço que ell nos ha donat: car aquell segle és en semblança de foc e de l'estopa: que, quan hom ha dels béns emporals una partida, aquells qui més n'han han major ergull e en aquesta figura és aquest món que, així com l'estopa passa lleu e es crema, pus encesa és, així la glòria d'aquest món que hom ha dels béns terrenals quan ve a l'hora de la mort tota és passada e és nient. (cap.530)

 [JaumeI] Recerca no exhaustiva!

E nós així com era aguiat, haguem a ell e a tots aquell qui ab ell venien tot ço que mester havien. E faem-ho així, que cada ric hom qui ab ell vingués prengués en sa tenda pan, e vin, e cera, e salsa, e fruita e totes aquelles coses que mester hagués per tal que la u no embargàs l'altre en aquelles coses que devia pendre. E així faem-ho en aquella manera damunt dita, que no creem que fallís algú a qui ració no faéssem donar de perdius, e de rams e ojats [raïms estojats?], e de totes aquelles coses que demanàs. (cap.497) [JaumeI] Recerca no exhaustiva!

I acte seguit: E (els sarraïns) tornaren-se'n e aduixeren-nos cent pans e dues alcolles de vi, e panses, e figues, e deu gallines de present que en ens enviaven los vells qui aquí eren. E nós la nuit, per la serena que faïa, faiem barraques de tapits e de vànoves que nós portàvem, per ço com nós vedam que negú no hi tallàs arbre, car pesaria als sarraïns si hom los tallàs a la primera entrada: e si no pa, e vi, e formatge que nós aduïem, no havíem altra carn mas aquella que ells nos adueixeren.. (cap.184)

...e en tant viren venir don Berenguer d'Entença, e meseren-se per lo llinar e el figueral de vall de Segon [la Vall de Segó]: e anaren-se'n a pas vers Almenara, e nos fom pagats quan los en vim anar. (cap.227)

Quan la presa d'Uixó, Nules i Castre: E donam dia als de Nubles al tercer dia que els eixiríem al figueral qui és sobre Mancofa, e és de llur terme, e aquí faríem ab cada u nostre pleit. (cap.249)

 [JaumeI] Recerca no exhaustiva!

11. Rúbrica de carrasques de la universitat, a plana XVI. Ítem més, stabliren e ordenaren que alguna persona no gos tallar alguna carrasqua, olivera, ullastre o roure de la universitat, de calç que haje V palms d'alt o d'allí ensús, e si·u farà que pach de pena per cascuna carrasqua, olivera o ullastre o roure V sous e l'asmena, de les quals haja la reverent senyoria lo terç, e lo terç lo consell e lo terç lo acusador, e tot hom puixa ésser acusador. Emperò a fustes d'aradres e mànechs per a son propri ús tothom ne puixen tallar sens pena, e no-res menys tothom puixe tallar e scimar carrasques a obs de lenya e bestiars a bous e a bèsties d'arada, e anaccia (sic) jaquint emperò la branca principal en cascuna carrasca o roure sançera, e jaquint axí mateix dos palms de broquada en la branca que scimaran o esmoxaran. Emperò no sie entés en açò los carrasquals e bovalar de consell. [...] (pàg.364) [books.google.es] revisió parcial: algunes pàgines no consultables! PERÒ ES POT TREURE MOLTA MÉS INFORMACIÓ D'HERBESET, CASTELLFORT, CATÍ, LLUCENA...

Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona... entrega al abad Ramon, en concepto de compensación y con su visbo bueno, todos los molinos de Queralbs, Pardines y Ventolà, con todas sus pertenencias, y las viñas de Barbastro mencionadas en el testamento de su padre. (pàg.274) [Alvira,2010-I)

Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, confirma a Pere de Déu la venta por la suma de 120 mrs. de la viña y la tierra del lugar llamado Ginestar, en el territorio de Barcelona, que Guillem de Bonastre y su mujer Serena tenían por donación de los reyes Alfonso y Sancha: "...illam meam vineam cum terram... in loco qui dicitur Genestar,... in vineis domini regis... in vinea domini regis..." (pàg.318) [Alvira,2010-I]

El rei Pere arbitra entre el bisbe de Tortosa i els ciutadans, sobre los diezmos y primicias: ...et inter homines Dertose, ex altera parte, super decimis et primiciis... [...] De uvis in vineis detur decima integra et fideliter. [...] De primiciis vero dent XLam garbam in campis et XLam mensuram in vineis fideliter. [...] (pàg.327) [Alvira,2010-I ]

Quan la presa de Peníscola, el rei està a Terol i sap bé el camí fins allà, per les terres dels Ports: ...e anc no demanam negú adalill que ens guiàs, car nós per la caça dels porcs que solíem caçar en aquella muntanya algunes vegades, plevíem-nos-en nos que avendriem en la carrera [...] e puis passam pel riu de les Truites [...] a hora de vespres fom denant Peniscola de la part de les vinyes, sobre l'almarge. (cap.183)

I acte seguit: E (els sarraïns) tornaren-se'n e aduixeren-nos cent pans e dues alcolles de vi, e panses, e figues, e deu gallines de present que en ens enviaven los vells qui aquí eren. E nós la nuit, per la serena que faïa, faiem barraques de tapits e de vànoves que nós portàvem, per ço com nós vedam que negú no hi tallàs arbre, car pesaria als sarraïns si hom los tallàs a la primera entrada: e si no pa, e vi, e formatge que nós aduïem, no havíem altra carn mas aquella que ells nos adueixeren.. (cap.184)

I acte seguit: E, quan venc altre dia faem llevar cinc moltons e vint gallines, e anam-nos-en ab nostre pa e ab nostre vi a la torra forcada, així com havíem promès als de Uixó. E, quan nós haguem estat una peça, ells vengueren. E nós haguem-los retenguts dos moltons vius e cinc gallines ab què es dinassen ab nós. E així com vengueren no volguem parlar ab ells tro que fóssem dinats, e que fossen pus alegres de menjar e del vi que beuríem. E donam-los ovelles e cabres tro a mil cinc-centes, e seixanta vaques, e a vestir trenta, e donam-los tres rocins, e faem-los cartes de la llur llei, que la tinguessen, e de totes llurs costumes així com les solien haver en temps de sarraïns. (cap.250)

I continua: E puis anam-nos veer ab aquells de Nubles (Nules), e llevam nostre dinar, e els sarraïns menjaren ab nós, que no volíem parar ab ells tro que fossen escalfats del menjar e del vi. E, quan haguem menjat faem nostres cartes, e donam-los mil entre ovelles e cabres, e cinquanta vaques, e a vestir a vint, e dues cavalcadures. (cap.252)

E dixem-los que havíem conduit mester, ço és pa, e vi e civada. (cap.409)

E nós així com era aguiat, haguem a ell e a tots aquell qui ab ell venien tot ço que mester havien. E faem-ho així, que cada ric hom qui ab ell vingués prengués en sa tenda pan, e vin, e cera, e salsa, e fruita e totes aquelles coses que mester hagués per tal que la u no embargàs l'altre en aquelles coses que devia pendre. E així faem-ho en aquella manera damunt dita, que no creem que fallís algú a qui ració no faéssem donar de perdius, e de rams e ojats [raïms estojats?], e de totes aquelles coses que demanàs. (cap.497) [JaumeI] Recerca no exhaustiva!

Reg. n.55, fol.63. 10 dic. 1305. Jacobus Dei gratia rex Aragonum et Valencie Sardinie Corsice comesque Barchinone ac Sancte Romane Ecclesie vexillarius amirantus et capitaneus generalis fidelibus suis justitie juratis et concilio Saraynene salutem et gratiam. Significamus vobis quod nos una cum illustri domina Blancha Dei gratia regina aragonis karissima consorte nostra et infantibus filiis et familiis nostris erimus die dominica proxima in loco Saranene predicto Domino concedente. quare vobis dicimus et mandamus quatenus dicta die dominica paretis nobis cenam ibidem videlicet quinquaginta arietes [borregos?] duas vaccas quatuor cabritos duos toçinos triginta paria gallinarum decem paria perdicum decem paria çirogrillorum (conejos) centum solidatas panis quatuordecim carrigas vini unam libram piperis duas uncias gingiberis (jengibre ó ajengibre) duas uncias çaffrani viginti libras cere/çere adnonam/advenam sive çivatam ad quadringentas bestias ligna ova et alia çene necessaria prout officiales nostri vobis duxerint injungendum. Data in Montessono sub sigillo nostro secreto IIII igus decembris anno Domini MCCCVº. (doc.1305) [Bofarull,1850]

El que vol el rei, sembla que és això: 50 corders (carneros), 2 vaques, 4 cabrits, 2 porcs, 30 parells de gallines, 10 parells de perdius, 10 parells de conills, pa per valor de 100 sous, 14 carregues? de vi, 1 lliura de pebre (pimienta), 2 unces de gingebre (jengibre), 2 unces de safrà, 20 lliures de cera (què debia ser exactament? perquè Jaume I en la Crònica també la cita com si fos per menjar, oli? greix?), avena o civada per a 400 animals -cavalls?-, llenya, ous i altres complements que calguen pel sopar.

Pàgina 72: ... calfar? aygua a ops de la barba del senyor rey", pero también usaban tales jarros para calentar vino a 'ops' de las regias barbas; sin duda se buscaba en el alcohol del vino el mismo efecto de la moderna agua de colonia. Una vez servido, el monarca comprobaba la labor del peluquero ante espejos de acero con marco de plata. Conside-... [...] COMPLETAR, SI CAL

Pàg. 252, en nota  peu de pàgina: El carpintero Bartolomé de Castro construye en el palacio de Barcelona unos envases para el vino que envía la reina de Chipre y también "un lit de taules a ops de la casa de bany de la senyora Regina" (entiéndase "casa" por "habitación", fols. 49 y 117); durante 21 días que la "companya" de la reina comió con el monarca hizo un gasto de 100 sueldos bar. diarios. Total: 2.100 sueldos bar. (fol. 113); mensualmente se adquiere vino, "carn salada", pollos, etc., para el personal de la casa; en la cubierta posterior va anotada una fórmula de polvos dentífricos (para "fregarse les dens") a base de sal gema, miel, goma "qui ha nom alquitra", vino blanco, canela, azúcar, alcanfor ("camfora") y otros ingredientes. A juzgar por ciertas anotaciones, Tripó, entre el personal de la casa, hace y recibe frecuentes préstamos de dinero. Abundan por el libro, sueldos, albara-... [...] COMPLETAR, SI CAL

Llegim en una nota a peu de pàgina (pàg. 259): Apéndice, núm. 274. Durante sus enfermedades D. Jaime solía pedir con fecuencia diversos vinos como remedio medicinal. Esta vez, al principio de hallarse indispuesto, encargó a Guillermo Palaxini, merino de Zaragoza, que le enviara "duas carrigas vini albi ullerol boni et fini"; también Pedro Garcés Densa (¿de Aínsa?), baile de Calatayud, tenía que enviarle in continenti "quatuor carrigas vini, duas videlicet vini veteris albi et duas vini rubei veteris boni et fini" del mejor que pudiera encontrar por la comarca (Reg. 281, fol.14 vº). En otra ocasión solicitó el monarca a su fiel servidor, el genovés Cristian Spinola, que le procurara vino "de vernacia", pues "de consilio phisicorum nostrorum ad nostri sanitatem corporis conservandam necessarium habeamus" (Apéndice,.núm. 41). En julio de 1314 D. Jaime daba las gracias al rey sancho de Mallorca por el envío de tres botas de vino griego; se lo estimaba mucho, pues en Valencia no disponía de vino bueno (Reg. 241, fol. 219 vº). Asimismo, habiéndosele echado a perder la cosecha de vino, el rey de Nápoles, Carlos el Cojo, envió a su yerno una preciosa copa de "diaspro cum pede smaltato ad arma nostra", cuando D. Jaime libara en ella debía recordar -le decía- el sincero afecto que por él sentía (Finke: Spanitche Fonchungen, VII) [Martínez,1948], ...

18. Rúbrica que·ls vinyògols puixen citar, plana XXVIIIIº. Ítem, stabliren e ordenaren que si lo meseguer o vinyògol [sic ¿?] trobarà alguna tala o tales en blat, vinya, orts e coltives, rostolls o en qualsevol heretats e hauran suspita en alguns bestiars que hajen feta aquella tala, puixen per si aquells assignar dia a les parts en què sospita hauran, que vinguen davant lo justícia per pagar o scusar [...] (pàg.369)

30. Rúbrica de clams, a plana XXXXI. Ítem, stabliren y ordenaren que tota persona que haja rebut tala e li sia stat fet dan algú en sos blats, vinyes, orts, coltives, rostolls, guareyts o en altres qualsevol heretats e coses sues, axí per persones, per bestiars e nodimens d'altri grossos e menuts, se'n puxe clamar de vista, de sospita, e si·s clamarà de vista, que·n sia creguda per son sagrament e per sagrament de fill o filla o misatge llur, e si·s clamarà per sospita, lo dit clamater haja a jurar e fer sagrament que ha rebut dan de la natura de la qual se clamarà [...] (pàg.375) [books.google.es] revisió parcial: algunes pàgines no consultables! PERÒ ES POT TREURE MOLTA MÉS INFORMACIÓ D'HERBESET, CASTELLFORT, CATÍ, LLUCENA...

Pàg. 252, en nota  peu de pàgina: El carpintero Bartolomé de Castro construye en el palacio de Barcelona unos envases para el vino que envía la reina de Chipre y también "un lit de taules a ops de la casa de bany de la senyora Regina" (entiéndase "casa" por "habitación", fols. 49 y 117); durante 21 días que la "companya" de la reina comió con el monarca hizo un gasto de 100 sueldos bar. diarios. Total: 2.100 sueldos bar. (fol. 113); mensualmente se adquiere vino, "carn salada", pollos, etc., para el personal de la casa; en la cubierta posterior va anotada una fórmula de polvos dentífricos (para "fregarse les dens") a base de sal gema, miel, goma "qui ha nom alquitra", vino blanco, canela, azúcar, alcanfor ("camfora") y otros ingredientes. A juzgar por ciertas anotaciones, Tripó, entre el personal de la casa, hace y recibe frecuentes préstamos de dinero. Abundan por el libro, sueldos, albara-... [...] COMPLETAR, SI CAL [Martínez,1948],...

Reg. n.55, fol.63. 10 dic. 1305. Jacobus Dei gratia rex Aragonum et Valencie Sardinie Corsice comesque Barchinone ac Sancte Romane Ecclesie vexillarius amirantus et capitaneus generalis fidelibus suis justitie juratis et concilio Saraynene salutem et gratiam. Significamus vobis quod nos una cum illustri domina Blancha Dei gratia regina aragonis karissima consorte nostra et infantibus filiis et familiis nostris erimus die dominica proxima in loco Saranene predicto Domino concedente. quare vobis dicimus et mandamus quatenus dicta die dominica paretis nobis cenam ibidem videlicet quinquaginta arietes [borregos?] duas vaccas quatuor cabritos duos toçinos triginta paria gallinarum decem paria perdicum decem paria çirogrillorum (conejos) centum solidatas panis quatuordecim carrigas vini unam libram piperis duas uncias gingiberis (jengibre ó ajengibre) duas uncias çaffrani viginti libras cere/çere adnonam/advenam sive çivatam ad quadringentas bestias ligna ova et alia çene necessaria prout officiales nostri vobis duxerint injungendum. Data in Montessono sub sigillo nostro secreto IIII igus decembris anno Domini MCCCVº. (doc.1305) [Bofarull,1850]

El que vol el rei, sembla que és això: 50 corders (carneros), 2 vaques, 4 cabrits, 2 porcs, 30 parells de gallines, 10 parells de perdius, 10 parells de conills, pa per valor de 100 sous, 14 carregues? de vi, 1 lliura de pebre (pimienta), 2 unces de gingebre (jengibre), 2 unces de safrà, 20 lliures de cera (què debia ser exactament? perquè Jaume I en la Crònica també la cita com si fos per menjar, oli? greix?), avena o civada per a 400 animals -cavalls?-, llenya, ous i altres complements que calguen pel sopar.

Reg. n.55, fol.63. 10 dic. 1305. Jacobus Dei gratia rex Aragonum et Valencie Sardinie Corsice comesque Barchinone ac Sancte Romane Ecclesie vexillarius amirantus et capitaneus generalis fidelibus suis justitie juratis et concilio Saraynene salutem et gratiam. Significamus vobis quod nos una cum illustri domina Blancha Dei gratia regina aragonis karissima consorte nostra et infantibus filiis et familiis nostris erimus die dominica proxima in loco Saranene predicto Domino concedente. quare vobis dicimus et mandamus quatenus dicta die dominica paretis nobis cenam ibidem videlicet quinquaginta arietes [borregos?] duas vaccas quatuor cabritos duos toçinos triginta paria gallinarum decem paria perdicum decem paria çirogrillorum (conejos) centum solidatas panis quatuordecim carrigas vini unam libram piperis duas uncias gingiberis (jengibre ó ajengibre) duas uncias çaffrani viginti libras cere/çere adnonam/advenam sive çivatam ad quadringentas bestias ligna ova et alia çene necessaria prout officiales nostri vobis duxerint injungendum. Data in Montessono sub sigillo nostro secreto IIII igus decembris anno Domini MCCCVº. (doc.1305) [Bofarull,1850]

El que vol el rei, sembla que és això: 50 corders (carneros), 2 vaques, 4 cabrits, 2 porcs, 30 parells de gallines, 10 parells de perdius, 10 parells de conills, pa per valor de 100 sous, 14 carregues? de vi, 1 lliura de pebre (pimienta), 2 unces de gingebre (jengibre), 2 unces de safrà, 20 lliures de cera (què debia ser exactament? perquè Jaume I en la Crònica també la cita com si fos per menjar, oli? greix?), avena o civada per a 400 animals -cavalls?-, llenya, ous i altres complements que calguen pel sopar.

Pàg. 252, en nota  peu de pàgina: El carpintero Bartolomé de Castro construye en el palacio de Barcelona unos envases para el vino que envía la reina de Chipre y también "un lit de taules a ops de la casa de bany de la senyora Regina" (entiéndase "casa" por "habitación", fols. 49 y 117); durante 21 días que la "companya" de la reina comió con el monarca hizo un gasto de 100 sueldos bar. diarios. Total: 2.100 sueldos bar. (fol. 113); mensualmente se adquiere vino, "carn salada", pollos, etc., para el personal de la casa; en la cubierta posterior va anotada una fórmula de polvos dentífricos (para "fregarse les dens") a base de sal gema, miel, goma "qui ha nom alquitra", vino blanco, canela, azúcar, alcanfor ("camfora") y otros ingredientes. A juzgar por ciertas anotaciones, Tripó, entre el personal de la casa, hace y recibe frecuentes préstamos de dinero. Abundan por el libro, sueldos, albara-... [...] COMPLETAR, SI CAL [Martínez,1948],...

Pàg. 252, en nota  peu de pàgina: El carpintero Bartolomé de Castro construye en el palacio de Barcelona unos envases para el vino que envía la reina de Chipre y también "un lit de taules a ops de la casa de bany de la senyora Regina" (entiéndase "casa" por "habitación", fols. 49 y 117); durante 21 días que la "companya" de la reina comió con el monarca hizo un gasto de 100 sueldos bar. diarios. Total: 2.100 sueldos bar. (fol. 113); mensualmente se adquiere vino, "carn salada", pollos, etc., para el personal de la casa; en la cubierta posterior va anotada una fórmula de polvos dentífricos (para "fregarse les dens") a base de sal gema, miel, goma "qui ha nom alquitra", vino blanco, canela, azúcar, alcanfor ("camfora") y otros ingredientes. A juzgar por ciertas anotaciones, Tripó, entre el personal de la casa, hace y recibe frecuentes préstamos de dinero. Abundan por el libro, sueldos, albara-... [...] COMPLETAR, SI CAL [Martínez,1948],...

Reg. n.55, fol.63. 10 dic. 1305. Jacobus Dei gratia rex Aragonum et Valencie Sardinie Corsice comesque Barchinone ac Sancte Romane Ecclesie vexillarius amirantus et capitaneus generalis fidelibus suis justitie juratis et concilio Saraynene salutem et gratiam. Significamus vobis quod nos una cum illustri domina Blancha Dei gratia regina aragonis karissima consorte nostra et infantibus filiis et familiis nostris erimus die dominica proxima in loco Saranene predicto Domino concedente. quare vobis dicimus et mandamus quatenus dicta die dominica paretis nobis cenam ibidem videlicet quinquaginta arietes [borregos?] duas vaccas quatuor cabritos duos toçinos triginta paria gallinarum decem paria perdicum decem paria çirogrillorum (conejos) centum solidatas panis quatuordecim carrigas vini unam libram piperis duas uncias gingiberis (jengibre ó ajengibre) duas uncias çaffrani viginti libras cere/çere adnonam/advenam sive çivatam ad quadringentas bestias ligna ova et alia çene necessaria prout officiales nostri vobis duxerint injungendum. Data in Montessono sub sigillo nostro secreto IIII igus decembris anno Domini MCCCVº. (doc.1305) [Bofarull,1850]

El que vol el rei, sembla que és això: 50 corders (carneros), 2 vaques, 4 cabrits, 2 porcs, 30 parells de gallines, 10 parells de perdius, 10 parells de conills, pa per valor de 100 sous, 14 carregues? de vi, 1 lliura de pebre (pimienta), 2 unces de gingebre (jengibre), 2 unces de safrà, 20 lliures de cera (què debia ser exactament? perquè Jaume I en la Crònica també la cita com si fos per menjar, oli? greix?), avena o civada per a 400 animals -cavalls?-, llenya, ous i altres complements que calguen pel sopar.

Berenguer, abad de Montearagón y arzobispo de Narbona, dona unas heredades a Bernardo del Bispe por una libra de incienso de treudo. (pàg.193) [Alvira,2010-I]

E nós així com era aguiat, haguem a ell e a tots aquell qui ab ell venien tot ço que mester havien. E faem-ho així, que cada ric hom qui ab ell vingués prengués en sa tenda pan, e vin, e cera, e salsa, e fruita e totes aquelles coses que mester hagués per tal que la u no embargàs l'altre en aquelles coses que devia pendre. E així faem-ho en aquella manera damunt dita, que no creem que fallís algú a qui ració no faéssem donar de perdius, e de rams e ojats [raïms estojats?], e de totes aquelles coses que demanàs. (cap.497) [JaumeI] Recerca no exhaustiva!

Pàg. 252, en nota  peu de pàgina: El carpintero Bartolomé de Castro construye en el palacio de Barcelona unos envases para el vino que envía la reina de Chipre y también "un lit de taules a ops de la casa de bany de la senyora Regina" (entiéndase "casa" por "habitación", fols. 49 y 117); durante 21 días que la "companya" de la reina comió con el monarca hizo un gasto de 100 sueldos bar. diarios. Total: 2.100 sueldos bar. (fol. 113); mensualmente se adquiere vino, "carn salada", pollos, etc., para el personal de la casa; en la cubierta posterior va anotada una fórmula de polvos dentífricos (para "fregarse les dens") a base de sal gema, miel, goma "qui ha nom alquitra", vino blanco, canela, azúcar, alcanfor ("camfora") y otros ingredientes. A juzgar por ciertas anotaciones, Tripó, entre el personal de la casa, hace y recibe frecuentes préstamos de dinero. Abundan por el libro, sueldos, albara-... [...] COMPLETAR, SI CAL [Martínez,1948],...