|
|
PORTELL: cultius en documents històrics de la comarca dels Ports i de comarques pròximes com l'Alt i Baix Maestrat, Plana Alta, Alcalatén, Comunidad de Teruel, Gúdar-Javalambre, Maestrazgo, Bajo Aragón, Matarranya, Andorra-Sierra de Arcos, Terra Alta, Baix Ebre i Montsià.
|
||||||||||||
|
ANY |
REFERÈNCIA BIBLIOGRÀFICA |
||||||||||||
| bovalars | |||||||||||||
| s.XV |
En el Llibre d'establiments d'Albocàsser (segle XV), hi ha diverses coses
interessants: 10. Rúbrica de metre foch o tallar carrasqua en lo bovalar, a plana XVI. Ítem, stabliren e ordenaren que alguna persona no gos metre foch al bovalar de la universitat ne·y gos tallar alguna carrasqua o roure o aladern, e si ho farà que pach de pena per cascuna vegada per cascuna carrasqua, roure o aladern que·y tallaran o metran foch V sous e la smena, de les quals haja la reverent senyoria lo terç, e lo comú lo ter e l'altre terç lo acusador, e per semblant ne puixa ésser feta enquesta. [...] (pàg.363) [Nota: en alguns llocs d'Aragó he llegit que li diuen "aladern" a la "carrasquilla"] 11. Rúbrica de carrasques de la universitat, a plana XVI. Ítem més, stabliren e ordenaren que alguna persona no gos tallar alguna carrasqua, olivera, ullastre o roure de la universitat, de calç que haje V palms d'alt o d'allí ensús, e si·u farà que pach de pena per cascuna carrasqua, olivera o ullastre o roure V sous e l'asmena, de les quals haja la reverent senyoria lo terç, e lo terç lo consell e lo terç lo acusador, e tot hom puixa ésser acusador. Emperò a fustes d'aradres e mànechs per a son propri ús tothom ne puixen tallar sens pena, e no-res menys tothom puixe tallar e scimar carrasques a obs de lenya e bestiars a bous e a bèsties d'arada, e anaccia (sic) jaquint emperò la branca principal en cascuna carrasca o roure sançera, e jaquint axí mateix dos palms de broquada en la branca que scimaran o esmoxaran. Emperò no sie entés en açò los carrasquals e bovalar de consell. [...] (pàg.364) [books.google.es] revisió parcial: algunes pàgines no consultables! PERÒ ES POT TREURE MOLTA MÉS INFORMACIÓ D'HERBESET, CASTELLFORT, CATÍ, LLUCENA... |
||||||||||||
| deveses | |||||||||||||
| s.XV |
En el Llibre d'establiments d'Albocàsser (segle XV), hi ha diverses coses
interessants: 15. [...] Emperò si seran preses e penyorades bèsties squellades, mardans o bochs, que aquelles no sien degollades encontinent, ans les puxen cambiar los senyors de qui seran per altres convinens [...] Emperò, lo carnicer puxa tenir en la dita devesa trehentes cabeçes de bestiar de les sues pròpies tant solament, sens tota pena, a servitut de la taula de la carneceria del dit lloch [...] en los corrals de Pere Frexinet [com el nostre comerciant de llana] [...] e que los porchs puixen entrar e exir en la dita devesa no fent frau, camí caminant a encorralar sens tota pena no aturant en lo camí [...] (pàg.366) 20. Rúbrica del ennadiment dels stabliment de les vinyes, plana XXXV. A trenta hu del mes de jener any M CCCC LXXVIIIIº [sembla que aquest punt s'afegeix en 1479], ennadiren al stabliment de les vinyes, justícia, jurats e prohòmens que allà hon diu que les (herbes) se puxen menjar, que mentre que la devesa sia vedada dengú no gos soltar (ovelles) sues ni d'altri sots pena de la degolla, ni ab licència ni sens licència no gos soltar les dites ovelles. E més, que nengú no gos affollar en los corrals que són nomenats en lo stabliment de la devesa cabres ni ovelles, sots pena de la degolla axí de nit com de dia. [...] (pàg.370) [books.google.es] revisió parcial: algunes pàgines no consultables! PERÒ ES POT TREURE MOLTA MÉS INFORMACIÓ D'HERBESET, CASTELLFORT, CATÍ, LLUCENA... |
||||||||||||
| plantes en general | |||||||||||||
| 1198 | Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, establece la prohibición de cazar y leñar en el vedado del Pinar de Peñalba, dando a Dionisio Lobera permiso para hacerlo. (pàg.311) [Alvira,2010-I] | ||||||||||||
| 1305 |
Concili de Sariñena (Huesca): Reg. n.55, fol.63. 10 dic. 1305. Jacobus Dei gratia rex Aragonum et Valencie Sardinie Corsice comesque Barchinone ac Sancte Romane Ecclesie vexillarius amirantus et capitaneus generalis fidelibus suis justitie juratis et concilio Saraynene salutem et gratiam. Significamus vobis quod nos una cum illustri domina Blancha Dei gratia regina aragonis karissima consorte nostra et infantibus filiis et familiis nostris erimus die dominica proxima in loco Saranene predicto Domino concedente. quare vobis dicimus et mandamus quatenus dicta die dominica paretis nobis cenam ibidem videlicet quinquaginta arietes [borregos?] duas vaccas quatuor cabritos duos toçinos triginta paria gallinarum decem paria perdicum decem paria çirogrillorum (conejos) centum solidatas panis quatuordecim carrigas vini unam libram piperis duas uncias gingiberis (jengibre ó ajengibre) duas uncias çaffrani viginti libras cere/çere adnonam/advenam sive çivatam ad quadringentas bestias ligna ova et alia çene necessaria prout officiales nostri vobis duxerint injungendum. Data in Montessono sub sigillo nostro secreto IIII igus decembris anno Domini MCCCVº. (doc.1305) [Bofarull,1850] El que vol el rei, sembla que és això: 50 corders (carneros), 2 vaques, 4 cabrits, 2 porcs, 30 parells de gallines, 10 parells de perdius, 10 parells de conills, pa per valor de 100 sous, 14 carregues? de vi, 1 lliura de pebre (pimienta), 2 unces de gingebre (jengibre), 2 unces de safrà, 20 lliures de cera (què debia ser exactament? perquè Jaume I en la Crònica també la cita com si fos per menjar, oli? greix?), avena o civada per a 400 animals -cavalls?-, llenya, ous i altres complements que calguen pel sopar. |
||||||||||||
| s.XV |
En el Llibre d'establiments d'Albocàsser (segle XV), hi ha diverses coses
interessants: 16. Rúbrica de la fusta, a plana XXVIII. Ítem, stabliren e ordenaren que no sia alguna persona stranya o privada que gos vendre ni traure del lloch e terme de Albocàser alguna fusta avinada ni albers ni cèrcols, e qui contrafarà pach de pena per cascuna vegada, axí bé lo venedor [...] (pàg.368) [books.google.es] revisió parcial: algunes pàgines no consultables! PERÒ ES POT TREURE MOLTA MÉS INFORMACIÓ D'HERBESET, CASTELLFORT, CATÍ, LLUCENA... |
||||||||||||
| 1611 | Sobre el Penyal d'Ifac, a la Marina Alta: ...se levantan las altissimas peñas de Hifaques, que son un monte que casi le rodea el mar. [...] Sin duda es la mas larga y mas figura atalaya de toda la costa [...] La qual es tan fragosa y cerrada, que no se dexa hallar sino es trepando por unas sogas rezias, que a posta cuelgan desde la cima, y las dan las guardas de arriba a los que gustan [...] Y aunque es pequeña de cuerpo esta peña, es todo el año un Ramillete de flores y yervas medicinales, y produze cañas fistulas de color y tamaño del junco que en Valencia empuña el Amotazen en significacion de que es uno de los que tienen regimiento en ella. Lleva assi mesmo hinojo Marino, y yerva dorada, y en sus riscos se crian muchos y muy buenos halcones. [...] A sus dos lados se forman dos puertos mas que medianos, el uno al Poniente, que los nuestros llaman el puerto del Rincon, y el otro al Levante, llamado de Gallicant, en cuyo paraje hay una Almadrava de Atunes, y unas famosas Salinas. (col.106) [Escolano,1611] | ||||||||||||
| arbres: coníferes: pins | |||||||||||||
| 1198 | Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, establece la prohibición de cazar y leñar en el vedado del Pinar de Peñalba, dando a Dionisio Lobera permiso para hacerlo. (pàg.311) [Alvira,2010-I] | ||||||||||||
| arbres: aladern | |||||||||||||
| s.XV |
En el Llibre d'establiments d'Albocàsser (segle XV), hi ha diverses coses
interessants: 10. Rúbrica de metre foch o tallar carrasqua en lo bovalar, a plana XVI. Ítem, stabliren e ordenaren que alguna persona no gos metre foch al bovalar de la universitat ne·y gos tallar alguna carrasqua o roure o aladern, e si ho farà que pach de pena per cascuna vegada per cascuna carrasqua, roure o aladern que·y tallaran o metran foch V sous e la smena, de les quals haja la reverent senyoria lo terç, e lo comú lo ter e l'altre terç lo acusador, e per semblant ne puixa ésser feta enquesta. [...] (pàg.363) [Nota: en alguns llocs d'Aragó he llegit que li diuen "aladern" a la "carrasquilla"] [books.google.es] revisió parcial: algunes pàgines no consultables! PERÒ ES POT TREURE MOLTA MÉS INFORMACIÓ D'HERBESET, CASTELLFORT, CATÍ, LLUCENA... |
||||||||||||
| arbres: albers (xops?) | |||||||||||||
| s.XV |
En el Llibre d'establiments d'Albocàsser (segle XV), hi ha diverses coses
interessants: 16. Rúbrica de la fusta, a plana XXVIII. Ítem, stabliren e ordenaren que no sia alguna persona stranya o privada que gos vendre ni traure del lloch e terme de Albocàser alguna fusta avinada ni albers ni cèrcols, e qui contrafarà pach de pena per cascuna vegada, axí bé lo venedor [...] (pàg.368) [books.google.es] revisió parcial: algunes pàgines no consultables! PERÒ ES POT TREURE MOLTA MÉS INFORMACIÓ D'HERBESET, CASTELLFORT, CATÍ, LLUCENA... |
||||||||||||
| arbres: carrasques | |||||||||||||
| s.XV |
En el Llibre d'establiments d'Albocàsser (segle XV), hi ha diverses coses
interessants: 8. Rúbrica de carrasques e bellotes de laurats d'altri, a plana XII. Ítem, stabliren y ordenaren que alguna persona stranya o privada no gos scimar ni tallar carrasqua o roure que sia en terres laurades ni en migans d'altri, ni de aquelles o aquells gos collir bellota ni de altres carrasques o roures que stiguen en heretat d'altri [...] (pàg.362) 10. Rúbrica de metre foch o tallar carrasqua en lo bovalar, a plana XVI. Ítem, stabliren e ordenaren que alguna persona no gos metre foch al bovalar de la universitat ne·y gos tallar alguna carrasqua o roure o aladern, e si ho farà que pach de pena per cascuna vegada per cascuna carrasqua, roure o aladern que·y tallaran o metran foch V sous e la smena, de les quals haja la reverent senyoria lo terç, e lo comú lo ter e l'altre terç lo acusador, e per semblant ne puixa ésser feta enquesta. [...] (pàg.363) [Nota: en alguns llocs d'Aragó he llegit que li diuen "aladern" a la "carrasquilla"] 11. Rúbrica de carrasques de la universitat, a plana XVI. Ítem més, stabliren e ordenaren que alguna persona no gos tallar alguna carrasqua, olivera, ullastre o roure de la universitat, de calç que haje V palms d'alt o d'allí ensús, e si·u farà que pach de pena per cascuna carrasqua, olivera o ullastre o roure V sous e l'asmena, de les quals haja la reverent senyoria lo terç, e lo terç lo consell e lo terç lo acusador, e tot hom puixa ésser acusador. Emperò a fustes d'aradres e mànechs per a son propri ús tothom ne puixen tallar sens pena, e no-res menys tothom puixe tallar e scimar carrasques a obs de lenya e bestiars a bous e a bèsties d'arada, e anaccia (sic) jaquint emperò la branca principal en cascuna carrasca o roure sançera, e jaquint axí mateix dos palms de broquada en la branca que scimaran o esmoxaran. Emperò no sie entés en açò los carrasquals e bovalar de consell. [...] (pàg.364) [books.google.es] revisió parcial: algunes pàgines no consultables! PERÒ ES POT TREURE MOLTA MÉS INFORMACIÓ D'HERBESET, CASTELLFORT, CATÍ, LLUCENA... |
||||||||||||
| s.XV |
En el Llibre d'establiments d'Albocàsser (segle XV), hi ha diverses coses
interessants: 22. Rúbrica de fer carbó, plana XXXXI. Ítem, stabliren e ordenaren que no sia nulla persona stranya ni privada que gos fer carbó de fum en los antuxans* [sic ¿?] o carrascals de consell sinó ab licència dels jurats y de la senyoria [...] (pàg.371) [books.google.es] revisió parcial: algunes pàgines no consultables! PERÒ ES POT TREURE MOLTA MÉS INFORMACIÓ D'HERBESET, CASTELLFORT, CATÍ, LLUCENA... * Segons el Dicc.Etim.Corom. sol ser la part de carrer front la porta de casa |
||||||||||||
| 1739 | Una ermita: N. S.ª DE LA ARAÑA, EN LA MISMA PARROQUIAL DE BORDÓN. (pàg.545-546 de la 2ª part) [Faci,1739] | ||||||||||||
| arbres: roures | |||||||||||||
| 1368 | Item que lo dit G. faça cavar regar et conrear lo dit ort et tots los arbres ceps e tries* et tos altres fruyters qui son o seran dins lo dit ort [...] lo qual se fara de present en torn dins lort et encara tos altres quey seran de pertxes et de canyes de jonchs et de totes coses quiy sien necessaries a propries messions del dit G. Mas empero com en lo entriament faedor en lo dit andador sien necessaries algunes treveses de roure o daltre fusta fort et durable de pilar a pilar les quals es ops que sien empaguntades [...] Empero per ço com en lany primer haura a fer majors messions [cullita?] de pertxes et de canyes... (doc.1368) [Bofarull,1850] *Segons el Dicc. Etim. de Coromines, 'trilles' podrien ser 'vinyes' | ||||||||||||
| s.XV |
En el Llibre d'establiments d'Albocàsser (segle XV), hi ha diverses coses
interessants: 8. Rúbrica de carrasques e bellotes de laurats d'altri, a plana XII. Ítem, stabliren y ordenaren que alguna persona stranya o privada no gos scimar ni tallar carrasqua o roure que sia en terres laurades ni en migans d'altri, ni de aquelles o aquells gos collir bellota ni de altres carrasques o roures que stiguen en heretat d'altri [...] (pàg.362) 10. Rúbrica de metre foch o tallar carrasqua en lo bovalar, a plana XVI. Ítem, stabliren e ordenaren que alguna persona no gos metre foch al bovalar de la universitat ne·y gos tallar alguna carrasqua o roure o aladern, e si ho farà que pach de pena per cascuna vegada per cascuna carrasqua, roure o aladern que·y tallaran o metran foch V sous e la smena, de les quals haja la reverent senyoria lo terç, e lo comú lo ter e l'altre terç lo acusador, e per semblant ne puixa ésser feta enquesta. [...] (pàg.363) [Nota: en alguns llocs d'Aragó he llegit que li diuen "aladern" a la "carrasquilla"] 11. Rúbrica de carrasques de la universitat, a plana XVI. Ítem més, stabliren e ordenaren que alguna persona no gos tallar alguna carrasqua, olivera, ullastre o roure de la universitat, de calç que haje V palms d'alt o d'allí ensús, e si·u farà que pach de pena per cascuna carrasqua, olivera o ullastre o roure V sous e l'asmena, de les quals haja la reverent senyoria lo terç, e lo terç lo consell e lo terç lo acusador, e tot hom puixa ésser acusador. Emperò a fustes d'aradres e mànechs per a son propri ús tothom ne puixen tallar sens pena, e no-res menys tothom puixe tallar e scimar carrasques a obs de lenya e bestiars a bous e a bèsties d'arada, e anaccia (sic) jaquint emperò la branca principal en cascuna carrasca o roure sançera, e jaquint axí mateix dos palms de broquada en la branca que scimaran o esmoxaran. Emperò no sie entés en açò los carrasquals e bovalar de consell. [...] (pàg.364) [books.google.es] revisió parcial: algunes pàgines no consultables! PERÒ ES POT TREURE MOLTA MÉS INFORMACIÓ D'HERBESET, CASTELLFORT, CATÍ, LLUCENA... |
||||||||||||
| barrilla, pita, espart, canya | |||||||||||||
| 1809 | "El terreno de Alicante produce vinos muy delicados, con los nombres de 'blanco', 'panell', 'fondellol' y 'moscatel'. Se hace también una especie de jarabe que se llama 'arrope', que resulta del mosto puesto a hervir hasta la consistencia que le corresponde. [...] Pitas. Crecen naturalmente por las orillas de los caminos y ribazos de los campos, de las quales sacan un hilo para fabricar cordones y algunos texidos. Cañas dulces. La introducción del azúcar de América ha hecho abandonar el cultivo de esta planta, que aún prospera en Gandía y pueblos cercanos. Esparto. Se recoge en especial en el territorio de Liria y Crivillente, y es objeto de bastatne importancia, por su elaboración y extracción. Barrilla [Salsola sp.]. La barrilla entra en la composición del cristal, la 'sosa' en la fábrica de jabón, y la 'salicor¡ se emplea en el vidrio. Las 3 especies se hallan en Alicante, Elche, Albatera y otros pueblos." [i altres..] (pàg.116 i següents) [Laborde] | ||||||||||||
| 1368 | Item que lo dit G. faça cavar regar et conrear lo dit ort et tots los arbres ceps e tries* et tos altres fruyters qui son o seran dins lo dit ort [...] lo qual se fara de present en torn dins lort et encara tos altres quey seran de pertxes et de canyes de jonchs et de totes coses quiy sien necessaries a propries messions del dit G. Mas empero com en lo entriament faedor en lo dit andador sien necessaries algunes treveses de roure o daltre fusta fort et durable de pilar a pilar les quals es ops que sien empaguntades [...] Empero per ço com en lany primer haura a fer majors messions [cullita?] de pertxes et de canyes... (doc.1368) [Bofarull,1850] *Segons el Dicc. Etim. de Coromines, 'trilles' podrien ser 'vinyes' | ||||||||||||
| canyes de riu | |||||||||||||
| 1368 | Item que lo dit G. faça cavar regar et conrear lo dit ort et tots los arbres ceps e tries* et tos altres fruyters qui son o seran dins lo dit ort [...] lo qual se fara de present en torn dins lort et encara tos altres quey seran de pertxes et de canyes de jonchs et de totes coses quiy sien necessaries a propries messions del dit G. Mas empero com en lo entriament faedor en lo dit andador sien necessaries algunes treveses de roure o daltre fusta fort et durable de pilar a pilar les quals es ops que sien empaguntades [...] Empero per ço com en lany primer haura a fer majors messions [cullita?] de pertxes et de canyes... (doc.1368) [Bofarull,1850] *Segons el Dicc. Etim. de Coromines, 'trilles' podrien ser 'vinyes' | ||||||||||||
| 1611 | Sobre el Penyal d'Ifac, a la Marina Alta: ...se levantan las altissimas peñas de Hifaques, que son un monte que casi le rodea el mar. [...] Sin duda es la mas larga y mas figura atalaya de toda la costa [...] La qual es tan fragosa y cerrada, que no se dexa hallar sino es trepando por unas sogas rezias, que a posta cuelgan desde la cima, y las dan las guardas de arriba a los que gustan [...] Y aunque es pequeña de cuerpo esta peña, es todo el año un Ramillete de flores y yervas medicinales, y produze cañas fistulas de color y tamaño del junco que en Valencia empuña el Amotazen en significacion de que es uno de los que tienen regimiento en ella. Lleva assi mesmo hinojo Marino, y yerva dorada, y en sus riscos se crian muchos y muy buenos halcones. [...] A sus dos lados se forman dos puertos mas que medianos, el uno al Poniente, que los nuestros llaman el puerto del Rincon, y el otro al Levante, llamado de Gallicant, en cuyo paraje hay una Almadrava de Atunes, y unas famosas Salinas. (col.106) [Escolano,1611] | ||||||||||||
| 1611 | Parlant del riu Alcoi (ara riu Serpis), i continua amb la costa de Gandia: Baña el campo y murallas de la villa de Gandia un rio, que los Moros llamaron Blanco, y los Christianos Rio de Alcoy, por tener su nacimiento cerca de aquella villa, en las montañas. Al sabor de sus dulcisimas aguas entran del mar las estimadas Sabogas, que acorraladas entre çarzos de cañas atravessados por el Rio, se crian muy grandes y gruessas, y no tienen remedio de salir, si no es por manos de pescadores. [...] (col.171) [Escolano,1611] | ||||||||||||
| 1611 | Parla de l'Albufera de València: Entre los peces que allí se crian, hay una especie de anguillas, estimadas sobre todas por su sabor, llamadas Martinas, que en el cuerpo parecen murenas, y lampreas en el gusto y carecen de espinas. [...] De quando en quando, a trechos, se levantan dentro della, unas como islas de Cañaverales, o carrizales, que sirven de bosques y fortalezas para guarecerse las infinitas aves de quien hablaremos luego. [...] Es vedado de su Magestad, y de grande recreo, por la mucha caça de codornizes, francolines, y conejos. (col.246) [Escolano,1611] | ||||||||||||
| 1611 | I continua amb l'Albufera: [...] El Gavilan (en latin accipiter terciolus) le tenemos en tres maneras en el Albufera: blanco, pardo y orro (que por parecer gran cosa a la vista, pero a la obra, todo pluma, y dos onças de carne) le llaman por vilipendio, Dos dineros. Todos estos tres linages de gavilanes son enemigos declarados de las anades, y biven de las presas que hazen en ellas. Y es cosa de sumo gusto ver la maña con que se defienden, porque en descubriendole las anades que anda dando puntas y bordos para despuntarse, se arremolinan todas en grandes y espesos rebaños; y bueltas patas arriba sobre el agua, le rebaten con los picos, y pateando rezio en el agua, le dan tan grande ruziada, que le ciegan; y assi por milagro las emprende juntas. Tambien se acogen a los cañaverales y carrizales, y a golpes de sus alas les haze saltar de alli; y si alguna se demanda, y anda derrotada de la compañia, esta paga al momento el pecado cometido contra la union, cayendo en las garras del gavilan. [...] (columnes 249-268) [Escolano,1611] | ||||||||||||
| ginesta | |||||||||||||
| 1198 | Pedro el Católico, rey de Aragón y conde de Barcelona, confirma a Pere de Déu la venta por la suma de 120 mrs. de la viña y la tierra del lugar llamado Ginestar, en el territorio de Barcelona, que Guillem de Bonastre y su mujer Serena tenían por donación de los reyes Alfonso y Sancha: "...illam meam vineam cum terram... in loco qui dicitur Genestar,... in vineis domini regis... in vinea domini regis..." (pàg.318) [Alvira,2010-I] | ||||||||||||
| ? hinojo marino | |||||||||||||
| 1611 | Sobre el Penyal d'Ifac, a la Marina Alta: ...se levantan las altissimas peñas de Hifaques, que son un monte que casi le rodea el mar. [...] Sin duda es la mas larga y mas figura atalaya de toda la costa [...] La qual es tan fragosa y cerrada, que no se dexa hallar sino es trepando por unas sogas rezias, que a posta cuelgan desde la cima, y las dan las guardas de arriba a los que gustan [...] Y aunque es pequeña de cuerpo esta peña, es todo el año un Ramillete de flores y yervas medicinales, y produze cañas fistulas de color y tamaño del junco que en Valencia empuña el Amotazen en significacion de que es uno de los que tienen regimiento en ella. Lleva assi mesmo hinojo Marino, y yerva dorada, y en sus riscos se crian muchos y muy buenos halcones. [...] A sus dos lados se forman dos puertos mas que medianos, el uno al Poniente, que los nuestros llaman el puerto del Rincon, y el otro al Levante, llamado de Gallicant, en cuyo paraje hay una Almadrava de Atunes, y unas famosas Salinas. (col.106) [Escolano,1611] | ||||||||||||
| 1611 | I continua per la zona: A la vanda de Poniente, respecto de Calpe, viene un cabo o montaña, que llaman Toyx [Toix], a media legua de Hyfach, donde a la mesma lengua del agua labrò naturaleza una cueva, que por los muchos palomos silvestres que en ella se anidan, tiene nombre de los palomos, y no se puede entrar a ella sino es con barco. [...] En este cabo se cria hinojo marino como en el de Hifaques, y se hallan muchas cabras monteses, y toda caça salvagina.. (col.107) [Escolano,1611] | ||||||||||||
| ? hierba dorada | |||||||||||||
| 1611 | Sobre el Penyal d'Ifac, a la Marina Alta: ...se levantan las altissimas peñas de Hifaques, que son un monte que casi le rodea el mar. [...] Sin duda es la mas larga y mas figura atalaya de toda la costa [...] La qual es tan fragosa y cerrada, que no se dexa hallar sino es trepando por unas sogas rezias, que a posta cuelgan desde la cima, y las dan las guardas de arriba a los que gustan [...] Y aunque es pequeña de cuerpo esta peña, es todo el año un Ramillete de flores y yervas medicinales, y produze cañas fistulas de color y tamaño del junco que en Valencia empuña el Amotazen en significacion de que es uno de los que tienen regimiento en ella. Lleva assi mesmo hinojo Marino, y yerva dorada, y en sus riscos se crian muchos y muy buenos halcones. [...] A sus dos lados se forman dos puertos mas que medianos, el uno al Poniente, que los nuestros llaman el puerto del Rincon, y el otro al Levante, llamado de Gallicant, en cuyo paraje hay una Almadrava de Atunes, y unas famosas Salinas. (col.106) [Escolano,1611] | ||||||||||||
| joncs (i carrizos) | |||||||||||||
| 1368 | Item que lo dit G. faça cavar regar et conrear lo dit ort et tots los arbres ceps e tries* et tos altres fruyters qui son o seran dins lo dit ort [...] lo qual se fara de present en torn dins lort et encara tos altres quey seran de pertxes et de canyes de jonchs et de totes coses quiy sien necessaries a propries messions del dit G. Mas empero com en lo entriament faedor en lo dit andador sien necessaries algunes treveses de roure o daltre fusta fort et durable de pilar a pilar les quals es ops que sien empaguntades [...] Empero per ço com en lany primer haura a fer majors messions [cullita?] de pertxes et de canyes... (doc.1368) [Bofarull,1850] *Segons el Dicc. Etim. de Coromines, 'trilles' podrien ser 'vinyes' | ||||||||||||
| 1611 | Sobre el Penyal d'Ifac, a la Marina Alta: ...se levantan las altissimas peñas de Hifaques, que son un monte que casi le rodea el mar. [...] Sin duda es la mas larga y mas figura atalaya de toda la costa [...] La qual es tan fragosa y cerrada, que no se dexa hallar sino es trepando por unas sogas rezias, que a posta cuelgan desde la cima, y las dan las guardas de arriba a los que gustan [...] Y aunque es pequeña de cuerpo esta peña, es todo el año un Ramillete de flores y yervas medicinales, y produze cañas fistulas de color y tamaño del junco que en Valencia empuña el Amotazen en significacion de que es uno de los que tienen regimiento en ella. Lleva assi mesmo hinojo Marino, y yerva dorada, y en sus riscos se crian muchos y muy buenos halcones. [...] A sus dos lados se forman dos puertos mas que medianos, el uno al Poniente, que los nuestros llaman el puerto del Rincon, y el otro al Levante, llamado de Gallicant, en cuyo paraje hay una Almadrava de Atunes, y unas famosas Salinas. (col.106) [Escolano,1611] | ||||||||||||
| 1611 | Parla de l'Albufera de València: Entre los peces que allí se crian, hay una especie de anguillas, estimadas sobre todas por su sabor, llamadas Martinas, que en el cuerpo parecen murenas, y lampreas en el gusto y carecen de espinas. [...] De quando en quando, a trechos, se levantan dentro della, unas como islas de Cañaverales, o carrizales, que sirven de bosques y fortalezas para guarecerse las infinitas aves de quien hablaremos luego. [...] Es vedado de su Magestad, y de grande recreo, por la mucha caça de codornizes, francolines, y conejos. (col.246) [Escolano,1611] | ||||||||||||
| 1611 | I continua amb l'Albufera: [...] El Gavilan (en latin accipiter terciolus) le tenemos en tres maneras en el Albufera: blanco, pardo y orro (que por parecer gran cosa a la vista, pero a la obra, todo pluma, y dos onças de carne) le llaman por vilipendio, Dos dineros. Todos estos tres linages de gavilanes son enemigos declarados de las anades, y biven de las presas que hazen en ellas. Y es cosa de sumo gusto ver la maña con que se defienden, porque en descubriendole las anades que anda dando puntas y bordos para despuntarse, se arremolinan todas en grandes y espesos rebaños; y bueltas patas arriba sobre el agua, le rebaten con los picos, y pateando rezio en el agua, le dan tan grande ruziada, que le ciegan; y assi por milagro las emprende juntas. Tambien se acogen a los cañaverales y carrizales, y a golpes de sus alas les haze saltar de alli; y si alguna se demanda, y anda derrotada de la compañia, esta paga al momento el pecado cometido contra la union, cayendo en las garras del gavilan. [...] (columnes 249-268) [Escolano,1611] | ||||||||||||
| matapoll ? | |||||||||||||
| s.XV | Al "Llibre d'establiments de Llucena" (segle XV), diu: 10. Rúbrica de les aygües. Ítem, ordenam que negú no gos enmatapollar aygua per pendre peix ni per altra manera, sots pena de sexanta sous, partidors lo terç a la senyoria e lo terç al justíçia e jurats e lo terç al acusador e que·n sia feta inquisiçió de sagrament. Ítem, que negú no gos parar canar en lo riu de Lluçena sots pena de sexanta sous, partidors 'ut supra' e que·n sia feta inquisiçió de sagrament. (pàg.47) [Guinot,2009] mirar millor el llibre que n'hi haurà més | ||||||||||||
| sarsaparrella | |||||||||||||
| 1611 | Continua parlant del terme d'Alacant, ara amb una planta medicinal: Cabeça de oro, montaña del Reyno, tiene minas de plata, hierro, y açufre, y cria çarça parrilla. col.92. nu.4. [...] al pueblo llamaron Aguas, y al Rio que se forma dellas, Rio de Aguas, de quien haze mencion el Rey Don Iayme en su conquista, como mojon antiguo del Reyno de Valencia, antes que se incorporara con el la parte del de Murcia. Estas fuentes nacen a la falda del monte llamado Cabeço de oro, por haver en el minas de oro, plata, hierro y muchas de açufre, de que procede el salir las aguas tan calientes y ser medicinales. Tiene assi mismo çarça parrilla en mucha quantidad, que yguala en sus efectos con la que se trae de Indias, como tambien en la causa, que lo son los mineros de oro y plata [...] participan della los terminos de Alicante, Busot y Relleu. (col.92) [Escolano,1611] | ||||||||||||
| ullastre | |||||||||||||
| s.XV |
En el Llibre d'establiments d'Albocàsser (segle XV), hi ha diverses coses
interessants: 11. Rúbrica de carrasques de la universitat, a plana XVI. Ítem més, stabliren e ordenaren que alguna persona no gos tallar alguna carrasqua, olivera, ullastre o roure de la universitat, de calç que haje V palms d'alt o d'allí ensús, e si·u farà que pach de pena per cascuna carrasqua, olivera o ullastre o roure V sous e l'asmena, de les quals haja la reverent senyoria lo terç, e lo terç lo consell e lo terç lo acusador, e tot hom puixa ésser acusador. Emperò a fustes d'aradres e mànechs per a son propri ús tothom ne puixen tallar sens pena, e no-res menys tothom puixe tallar e scimar carrasques a obs de lenya e bestiars a bous e a bèsties d'arada, e anaccia (sic) jaquint emperò la branca principal en cascuna carrasca o roure sançera, e jaquint axí mateix dos palms de broquada en la branca que scimaran o esmoxaran. Emperò no sie entés en açò los carrasquals e bovalar de consell. [...] (pàg.364) [books.google.es] revisió parcial: algunes pàgines no consultables! PERÒ ES POT TREURE MOLTA MÉS INFORMACIÓ D'HERBESET, CASTELLFORT, CATÍ, LLUCENA... |
||||||||||||
