Robert RindererRoberto Rinderer Hollenstein (Degersheim, Sui., 1910 - Luzern, Sui., 2002) |
Hemeroteca d'Àustria, Liechtenstein i Suïssa. Totes les publicacions en alemany, per anys: Jahresübersicht. Per cercar fragments, "entre cometes", en: anno.onb.ac.at o adt.arcanum.com; o activant la pestanya "genau diese wort" en eliechtensteinensia.li; la de suïssa no ens ha aportat res, de moment e-newspaperarchives.ch |
Família Rinderer-Hollenstein, congregació i retalls de premsaPare Roberto: Robert Rinderer |
1.- Degersheim(Sankt Gallen, Suïssa/Schweiz) Residència familiar (1910-1925?) |
Degersheim, municipi del cantó de Sankt Gallen, Suïssa.
Que naix aquell any ho sabem perquè apareix en el cens
electoral de 1956 i consta que tenia, en aquell moment,
46 anys. També, perquè a la tomba en Suissa posa
1910-2002. I, perquè a nova documentació trobada a
Liechtenstein i a un diari austríac de 1934, naix a
Suïssa, estudia a Àustria i allà es fa capellà.
Sobre aquest poble, a la Viquipèdia llegim: Degersheim és un municipi del cantó de Sankt Gallen (Suïssa), situat al districte de Wil. Població: 4.129 habitants. Idioma oficial: alemany. |
1904-1910.
Per algunes notícies que trobem en premsa, sabem que els
pares del P. Roberto es dedicaven a l'artesania i eren de
classe obrera. En aquesta nota de quan és ordenat sacerdot,
diu que dos dels onze, eren artesans. No diu quins, però en
una notícia posterior ens confirmen que sí. La majoria dels
seus companys venien de famílies d'agricultors, i altres
eren funcionaris. [Fragment d'un document més llarg.
Consultar en 1934.] Von den 11 Primizianten der Diözese Klagenfurt stammen alle aus Familien mit durchwegs mehreren Kindern. Dem Berufe nach stammen: 6 aus dem Bauernstande, 3 aus dem Beamtenstande, 2 aus dem Arbeiter respekt, Kunsthandwerkerstande.
[Kärntner Tagblatt. Núm.155. Klagenfurt. Dienstag, 10. Juli 1934. Seite 8.] Österreichische Nationalbibliothek. alex.onb.ac.at 1934. Juliol 1. El dia 29 de juny, el P. Roberto era ordenat sacerdot, juntament amb altres deu capellans. Trobàvem la notícia a l pàgina 4 del "Kärntner Tagblatt", un diari publicat a Klagenfurt (Àustria) entre els anys 1893 al 1938. Però a la pàgina 9 ja s'adelantaven a l'acte del dia 1 de juliol, on el P. Roberto cantaria missa. Llegim que venia d'una família obrera i que un germà seu va morir l'any 1930 quan estava de misioner a l'Amazònia de Brasil (es deia Johann). Nachrichten aüs Kärnten (Notícies de Caríntia). Umgebung Klagenfurt (Voltants de Klagenfurt). Der hochwürdige Herr Primiziant Robert Rinderer aus dem Missionshause der Missionäre vom kostbaren Blute [sic, Blut] [...] Der hochwürdige Herr Primiziant entstammt einer kinderreichen Arbeiterfamilie, wohnhaft in der Schweiz.
[Kärntner Tagblatt. Núm.147. Klagenfurt. Freitag, 29. Juni 1934. Seite 4 und seite 9.] Österreichische Nationalbibliothek. alex.onb.ac.at |
1904. Gener, 29.
Sis anys abans de nàixer el nostre P. Roberto, ho fa un
germà seu que es diu Johann. En el diari on es comunica la
seua mort a Brasil, deixen constància de que era nascut a
Degersheim, on naixeria també el seu germà Robert. [Fragment
d'un document més llarg. Consultar en 1930 de
Johann Rinderer.] H.H. P. Johann Rinderer. [...] Derselbe war geboren am 29. Jänner 1904 zu Degersheim (Kanton St. Gallen, Schweiz), zuständig in Bürserberg.
[Vorarlberger Volksblatt. Núm.46. Bregenz. Dienstag, den 25. Februar 1930. Seite 5.] Österreichische Nationalbibliothek. anno.onb.ac.at |
1910.
Març, 17. Robert Rinderer naix a Degersheim. Apareix en la biografia que
publica Näscher. [Fragment d'un document més llarg.
Consultar en 2009.] 1910 17. März: geboren in Degerscheim (SG) (nascut a Degerscheim) [municipi d'uns 4.000 habitants del cantó suís de Sankt Gallen] [NÄSCHER, Franz (2009): Beiträge zur Kirchengeschichte Liechtensteins. Band 1. Seelsorger in den Pfarreien. p.282. Historischer Verein für das Fürstentum Liechtenstein. Vaduz. Tres volums.] Liechtensteinische Landesbibliothek. Accès al llibre: eliechtensteinensia.li 1910. Març, 17. Quan és ordenat sacerdot, també diu que és nascut a Degersheim (Suïssa). [Fragment d'un document més llarg. Consultar en 1934.] Pater Robert Rinderer, C. P. P. S., geb. am 17. März 1910 in Degersheim, Schweiz. Gymnasialstudien in Feldkirch, Vorarlberg; theologische Studien an der theologischen Lehranstalt in Klagenfurt. Primiz am 1. Juli in Annabichl bei Klagenfurt. Primizprediger: Hochwürden Präses Klaas, Klagenfurt.
[Kärntner Tagblatt. Núm.147. Klagenfurt. Freitag, 29. Juni 1934. Seite 4.] Österreichische Nationalbibliothek. alex.onb.ac.at Al BOE apareix en una requisitòria per un tema judicial. Aquest document ens confirma que les autoritats espanyoles teníen constància de que era nascut a Degersheim, però s'equivoquen en posar que és d'Àustria i no de Suïssa. I es confirma també el segon cognom que tenia a Espanya, Hollenstein (i no Hollstein com apareix al cens de 1956). Sa mare devia tenir aquest cognom abans de casar-se. [Fragment d'un document més llarg. Consultar en 1964.] RINDERER HOLLENSTEIN, D. Roberto; natural de Degersheim (Austria), soltero, sacerdote, domiciliado últimamente en Portell de Morella (Castellón); procesado en la causa número 28 de 1964 por daños; comparecerá dentro del término de diez días ante el Juzgado de Instrucción de Morella.- (3.176) [Boletín Oficial del Estado (BOE), núm. 257. 26 octubre 1964. Página 14002.] boe.es (pdf) |
2a.- Feldkirch(Vorarlberg, Àustria/Österreich) Xaveriushaus (1923?) |
1917.
Agost. Johann Rinderer, germà gran del P. Roberto, es va
unir a la congregació de la Puríssima Sang
(C.PP.S), en Schellenberg (Liechtenstein). Son germà ho va
fer també, però no sabem el moment exacte. [Fragment
d'un document més llarg. Consultar en 1930.] H.H. P. Johann Rinderer. [...] Trat im August 1917 in Schellenberg, Liechtenstein, in der Kongregation vom kostbaren Blute. [sic, Blut]
[Vorarlberger Volksblatt. Núm.46. Bregenz. Dienstag, den 25. Februar 1930. Seite 5.] Österreichische Nationalbibliothek. anno.onb.ac.at |
1923?
Aquest any, més o menys, entra a formar part de la C.PP.S.
[Fragment d'un document més llarg. Consultar en 2009.] [1923?]
Missionar von Kostbaren Blut (missioner de la
Preciosa Sang) [Son germà gran s'uneix al C.PP.S en 1917 (a Schellenberg, Liechtenstein), abans de fer els 13 anys d'edat; Roberto no sabem quan; si segueix les seues passes, cosa que és probable, podria haver-ho fet en 1923, qui sap si també a Schellenberg.] [NÄSCHER, Franz (2009): Beiträge zur Kirchengeschichte Liechtensteins. Band 1. Seelsorger in den Pfarreien. p.282. Historischer Verein für das Fürstentum Liechtenstein. Vaduz. Tres volums.] Liechtensteinische Landesbibliothek. Accès al llibre: eliechtensteinensia.li |
Un membre alemany del C.PP.S,
el P. Adalbert Stummbillig, nascut en 1901, que també va
estudiar a Feldkirch amb qui va coincidir a Vila Viçosa
(Portugal), va entrar a la congregació (eintritt) el dia
30 d'agost de 1921 (als 20 anys), i va fer el jurament el 1925
(als 24). Potser ens serveix per saber quan ho va fer el pare
Robert. [Fragment d'un document més llarg. Consultar en
l'autobiografia de
Stummbillig] [...] Que va estudiar a Feldkirch i a Innsbruck. Que va entrar a la Congregació de la Preciosíssima Sang (entritt) el 30.8.1921 [a la biografia del pare Roberto no posa data], i que va fer el jurament d'eterna lleiatat en 1925 [per l'autobiografia sabem que va ser a la capella de la xaveriushaus, en Feldkirch]. [...] [BURG, Peter (2013): Georg Leo Adalbert Stummbillig (17.11.1901 - 10.12.1990). Biographie. Peter Burg Werke.] peter-burg.de |
El ritual d'entrada a la Congregació sabem, per
l'autobiografia de Stummbillig, que es feia a la capella de
l'internat de la Xaveriushaus. Era nou anys major que ell,
però podem pensar que es continuava fent d'igual manera.
[Fragment d'un document més llarg. Consultar en
l'autobiografia de
Stummbillig] Nun bog der Weg noch um eine Ecke – man hörte schon das Rauschen der nahen III – und siehe da: wir standen vor dem Xaveriushaus.
[...] Natürlich war das Zentrum des Hauses, außer Speise- und Studiensaal, vor allem die Kapelle. P. Jussel hatte dafür gesorgt, daß sie ein Schmuckkästchen sei. Dort sollten seine Studenten als Missionäre ausgeweiht, von dort aus sollte der Segen auf die ganze Provinz ausströmen. Darum haben wir hier alle auch das Rosenkränzlein vom Kostbaren Blute und die “Sieben Aufopferungen“ gebetet. Am Abend bei der Andacht marschierten die einen als des Herrgotts stramme Ministranten zum Altar und die andern ließen mit der Weihrauchwolke ihre Melodien zum Himmel steigen. Wir waren zwar nicht gerade “die zweite Garnitur der Wiener Sängerknaben “, aber immerhin … man hat uns gerne gehört.
[...] [BURG, Peter (2013): Georg Leo Adalbert Stummbillig (17.11.1901 - 10.12.1990). Autobiographie. Peter Burg Werke.] peter-burg.de |
NOTA: Comparativa entre Johan Rinderer i Robert Rinderer: 1.- Un naix en 1904 i l'altre en 1910. Tots dos al mateix
poble de Suïssa. |
2b.- Feldkirch(Vorarlberg, Àustria/Österreich) Xaveriushaus, Institut/Gymnasium (1925-1930) |
1925-30.
Entre els 15 i 20 anys, està en un internat de Feldkirch.
Més tard estudiarà teologia. [Fragment d'un document
més llarg. Consultar en 2009.] 1925-1930 Gymnasium (4.-6. Klasse)* in Feldkirch (Vorarlberg) (* 5. Klasse repetiert). (institut d'educació secundària, graus 4 a 6*) en Feldkirch (Vorarlberg) [En una nota a peu de pàgina diu que va repetir 5è grau.] Se suposa que eren 8 nivells. [NÄSCHER, Franz (2009): Beiträge zur Kirchengeschichte Liechtensteins. Band 1. Seelsorger in den Pfarreien. p.282. Historischer Verein für das Fürstentum Liechtenstein. Vaduz. Tres volums.] Liechtensteinische Landesbibliothek. Accès al llibre: eliechtensteinensia.li |
Quan és ordenat sacerdot surt el seu currículum escolar juntament amb altres deu. [Fragment d'un document més llarg. Consultar en 1934.] Pater Robert Rinderer, C. P. P. S., geb. am 17. März 1910 in Degersheim, Schweiz. Gymnasialstudien in Feldkirch, Vorarlberg; theologische Studien an der theologischen Lehranstalt in Klagenfurt. Primiz am 1. Juli in Annabichl bei Klagenfurt. Primizprediger: Hochwürden Präses Klaas, Klagenfurt.
Centres on els nous capellans fan els estudis secundaris/batxillerat: - Gymnasialstudien am Bundesgymnasium in Klagenfurt
als Zögling des f.b. (fürstbischöfliche) Knabenseminars
Marianum, 6 [Kärntner Tagblatt. Núm.147. Klagenfurt. Freitag, 29. Juni 1934. Seite 4.] Österreichische Nationalbibliothek. alex.onb.ac.at |
Per tal d'entendre com era la vida en aquest internat, és
imprescindible llegir el que diu en la seua autobiografia un
altre membre del C.PP.S, Adalbert Stummbillig, nou anys més
gran, amb qui, per cert, acabarà coincidint en Vila Viçosa,
Portugal. [Fragment d'un document més llarg. Consultar en
l'autobiografia de
Stummbillig] … und dann wurde ich Missionär vom Kostbaren Blute,
in: Herold 34. Jg., H. 11/12, Mai-Juni 1960, S. 19f. (2.
Fortsetzung).
MISSIONÄR vom Kostbaren Blute
Ich war also glücklich in Feldkirch angekommen.
Wie ich den Bahnhof verließ – meinen Koffer hatte P. Paul auf sein Rad geschwungen – durchwanderte ich nun an der Seite dieses Missionärs zum ersten Male dieses Studierstädtchen, das in der Geschichte unserer Deutschen Provinz wie eine große Eingangstür steht.
Natürlich war ich sehr interessiert an allen Schilderungen und Erklärungen meines priesterlichen Freundes. Er erzählte mir von der trutzig alten Schattenburg, dem Wahrzeichen Feldkirchs, vom dicken Katzenturm der ehemaligen Stadtmauer, in der heute die mächtigste Glocke Vorarlbergs hängt. Er sagte mir, Feldkirch sei eine Studentenstadt, in deren Schulen schon Tausende der männlichen und weiblichen Jugend ihre Ausbildung fanden. Hier sei auch eine kleine frischfröhliche Schar von Gymnasiasten, die sich vorgenommen haben, Missionäre vom Kostbaren Blute zu werden.
Nun bog der Weg noch um eine Ecke – man hörte schon das Rauschen der nahen III – und siehe da: wir standen vor dem Xaveriushaus.
Zum ersten Male sah ich nun jenes Haus, das gleichsam das erste Tor unserer Provinz ist. Auf dem Giebel der Vorderfront ist ein Bild mit zwei Hirschen an einer Wasserquelle. – Das Xaveriushaus war nämlich zuvor das “Gasthaus zum Hirschen”, ehe P. Jussel es käuflich erworben hatte. Dann wurde es nach und nach innen umgebaut und im Herbst 1919 als Schülerheim C. PP. S. eröffnet. Unter den ersten sieben Schülern war auch ein recht lebhafter, namens Erich, der heute Generalvikar unserer Xingumission ist.
Meinen Koffer vom Rad genommen, den Mantel in Ordnung wieder fest zugeknöpft, schritten P. Paul und ich zur Tür. Die öffnete sich wie von selbst, denn dahinter hatte ein vorwitziges Bubengesicht gewartet. Dieser Willi, ein Factotum des Hauses, war ein Spätberufener, der die Leiter des Latein und der anderen Wissensfächer nach und nach noch zu erklimmen hoffte. Er hat es, wenn auch mit Mühe, erreicht und ist heute wohlbestallter Pfarrer in Osterreich.
Nun führte man uns hinauf in den Speisesaal, wo die
langen Tische stehen. Ein fröhliches “Grüß Gott – herzlich
willkommen!” kam aus freudigem Herzen von Präfekt und
Studenten. Kaum, daß wir Platz genommen, da, rasselte auch
schon der Küchenaufzug und gleich standen ein paar dampfende
Schüsseln vor uns auf dem Tisch. Zwar verspürte man noch
damals den ver lorenen Krieg selbst bis in den Suppenteller
hinein. Doch Studentenfutter schmeckt immer gut. Ein
fröhliches Geplauder über Reise und Speise, über Studium und
Heimat war natürlich das am meisten gefragte. Mir war da
jedes Gesicht neu und interessant, angefangen vom Präfekten
P. Hermann bis zum damals noch so kleinen Otto Flück.
Zum Schluß erschien noch ein Herr, der mir etwas müde und abgekämpft vorkam. Die Bügelfalte seiner grauen Hose war schon längst “verblaßt” , aber um so mehr Freude zeigte sein braunes Gesicht. Es war der Instruktor des Hauses, Otto Jutz, der später als einer der ersten Xingumissionäre zu den Indianern zog und heute im Schatten der Palmen ruht. – Wie er sich zu uns setzte, erzählte er von seinem damaligen Tageserlebnis: er sei endlich nach vierstündigem, ermüdendem Marsch auf die drei Schwestern gekommen und beim Abmarsch habe er die linke Sohle verloren. Mir schien diese Sprache “auf die drei Schwestern kommen” doch ein komischer Dialekt Osterreichs zu sein. Erst am Abend erfuhr ich, daß diese drei Damen, auf die man kommen kann, nichts anderes sind als die große Alpenkette, “Die Drei Schwestern”, die die Grenze zwischen Osterreich und Liechtenstein bildet.
Das Leben im Xaveriushaus war so, wie es in jedem Studentenkonvikt üblich ist.
Morgens rief die Glocke – ach, wie so früh! – zum Aufstehen und zur heiligen Messe, dann zum Kaffee und schließlich zum Abmarsch ins Gymnasium. Mittags brachte man einen tüchtigen Hunger mit, der aber bald gestillt wurde.
Natürlich war das Zentrum des Hauses, außer Speise- und Studiensaal, vor allem die Kapelle. P. Jussel hatte dafür gesorgt, daß sie ein Schmuckkästchen sei. Dort sollten seine Studenten als Missionäre ausgeweiht, von dort aus sollte der Segen auf die ganze Provinz ausströmen. Darum haben wir hier alle auch das Rosenkränzlein vom Kostbaren Blute und die “Sieben Aufopferungen“ gebetet. Am Abend bei der Andacht marschierten die einen als des Herrgotts stramme Ministranten zum Altar und die andern ließen mit der Weihrauchwolke ihre Melodien zum Himmel steigen. Wir waren zwar nicht gerade “die zweite Garnitur der Wiener Sängerknaben “, aber immerhin … man hat uns gerne gehört.
Jeden Sonntag sind wir nach Liechtenstein auf den Schellenberg marschiert, weil wir dort den Kirchenchor stellten. Dieser Marsch – sechs bis sieben Kilometer – wurde Sommer wie Winter ausgeführt, im stärksten Regen, im tiefsten Schnee. Darum gaben uns die Leute den Namen “Spartaner”. Wir waren immer gesund und studierten drauflos mit frischem Mut.
Natürlich betrieben wir auch gehörig Sport, im Sommer Fußball, im Winter Rodeln. Gurtis und Fellengatter, Mariaschnee und Frastanz haben unsere Schneewolken gesehen, wenn wir xaverianisches Rudel beim Rodeln unsere Olympia austrugen. – Und die Sommer waren nicht minder schön. Denn diese Maiausflüge, manchmal per Omnibus, zum Bodensee oder in die Berge, waren die herrlichen Feiertage in unserem büffelnden Studentenleben. – So hatte jeder Tag sein eigenes Wohl und Weh.
Wenn der Abend kam, und jeder von uns In
Stillschweigen in sein warmes Bettchen stieg, mochte
vielleicht doch der eine oder andere aus Heimweh verstohlene
Tränen vergossen haben. – Die ersten Tage fern der Heimat
sind halt immer die schwersten. – Doch gar rasch hat die
Pflicht des täglichen Studiums und das Frohsein aller
Kameraden jedes Heimweh schnell hinweggewischt. Wir waren ja
schließlich jetzt schon alle Brüder und vom gleichen
Gedanken beseelt, wir strebten alle dem gleichen Ziele zu:
ein würdiger Missionär vom Kostbaren Blute zu werden. Das
tröstete alle. Und Gott hat uns immer geholfen.
… und dann wurde ich Missionär vom Kostbaren Blute,
in: Herold 35. Jg., H. ½, Juli-August 1960, S. 19f. (3.
Fortsetzung).
MISSIONÄR vom Kostbaren Blute
Der Chef des Xaveriushauses war H. P. Gregor Martin Jussel, der Gründer der Deutschen Provinz, der sich damals noch Superior nannte. Die Studenten hatten ihm aber noch einen eigenen Titel zuerkannt: sie nannten ihn »Deddi”, ein Vorarlberger Ausdruck, der „Vater” bedeutet. Er war auch wirklich ein Vater, er war stolz auf seine vielen Buben. Geld hatte er fast nie in Händen, aber um so mehr viele Schulden. Mich wunderte es immer, daß er dennoch so herzhaft lachen und so ruhig schlafen konnte: Der gesegnete Appetit so vieler Jungens greift schließlich doch tief in die Geldbörse. Zwar waren die Mahlzeiten den damaligen Zeiten entsprechend einfach: oft Rübel, dieses Vorarlberger Nationalgericht (aus Mais gekocht), so daß P. Paulus zum Nikolaustag als Parodie zum Liedertext dichten konnte: Die Lonie steht am Ofenrohrund die Frau Lins davor, Daß die Jungens diesen Refrain mit Begeisterung
sangen, läßt sich leicht denken.
Aber wenn Gott mal wieder unserem Deddi ein hübsches Sümmchen Geld zukommen ließ – selbst aus Amerika von seinen früheren Freunden -, so hat er es gleich zur Vergrößerung des Hauses und zum Aufbau der Provinz verwendet. So ist es nicht zu verwundern, daß oft, besonders in den Ferien, im Xaveriushaus die Sprengschüsse krachten, um aus dem Felsen hinter dem Haus Platz zur Erweiterung des Heimes zu gewinnen. Wenn es also wieder knallte und die Steine flogen – so manche Scheibe und Dachziegel vom benachbarten Gasthaus hat unser Deddi zahlen müssen -, dann wußten die Feldkircher: P. Jussel vom Xaveriushaus hat wieder Geld bekommen, das nun gleich rasch “verpulvert” wird. Wenn dann die Studenten mit Schulbeginn wieder eintrafen und die umgebauten und neugewonnenen Räume erblickten, dann strahlten die Buben und es strahlte der Deddi.
Zwar hat er immer leidenschaftlich gern Häuser gekauft oder neu gebaut; er sah darin das Entstehen und Wachsen seiner Provinz. – In welch fröhlicher Stimmung war er, als er zum Beispiel nahe bei Feldkirch den Gutshof St. Corneli erwerben konnte. Selbst die Studenten halfen da gerne mit als Handlanger, um das Haus würdig herzurichten. Dann kamen ein paar flotte Pferdchen in den Stall, die dann jeden Morgen die frische Milch ins Xaveriushaus hinabbrachten. – Am Sonntagnachmittag wallfahrteten die Xaverianer selber hinauf nach Corneli, um zuerst eine würdige Andacht im dortigen alten Kirchlein zu halten. Dann ging es gleich zum Fußball in den Wald neben der Burgruine. Der Schluß war eine wohlverdiente Jause mit Knackwürsten und Limonade. – Corneli blieb der angenehme Ruhepunkt im angestrengten Leben der Studenten.
Neben dem Kirchlein steht eine uralte Eibe, die über tausend Jahre gesehen haben soll. Doch diese Eibe rauschte nicht nur zu unseren fröhlichen Stunden des jungen Lebens, sie rauschte auch zu dem ersten Toten, den wir dort begruben. Das kam so:
Eines Tages erhielten wir Besuch. Ein junger und leider doch so kranker Mann war zu uns eingekehrt. Es war ein Amerikaner, ein Pater C. PP. S. aus der Amerikanischen Provinz. In Rom, wo er sich eben das Doktorat erworben hatte, wurde er schwer krank. Nun kam er aus dem heißen Süden zu uns herauf in der Hoffnung auf Genesung. Hing er doch so sehr an seinem Priestertum und an seiner lieben Kongregation C. PP. S. Was hatte er doch noch für große Zukunftspläne erdacht für sein weites Amerika! Nun kam er zu uns. Im oberen großen Zimmer, im Bischofszimmer, legte er sich zu Bett, und kurze Zeit darauf trugen wir ihn nach Corneli, um ihn, den Mitbruder P. Lejeune, im Schatten der 1000jährigen Eibe zu begraben. So fern der weiten Heimat – so nah dem weiten Himmel! – P. Paul hat ihm die Totenpredigt gehalten.
Dort neben der mächtigen stillen Eibe hatte auch P. Gregor Jussel – wie er des öftern zu uns sich äußerte – sein zukünftiges Ruheplätzchen sich ausgesucht. Dort in St. Corneli hoffte er sich ewig auszuruhen von seinem großen Werk. Doch es sollte anders kommen.
… und dann wurde ich Missionär vom Kostbaren Blute,
in: Herold 35. Jg., September-Oktober 1960, S. 8-10 (4.
Fortsetzung).
MISSI0NÄR vom Kostbaren Blute
Wer Priester werden will, muß die steilen Höhen eines langen Studiums erklimmen. Der erste Ruhepunkt auf dieser Wanderung ist das Abitur, in Österreich Matura (Reife) genannt. Wohl keine Prüfung löst eine solche befreiende Erlösung aus wie die Reifeprüfung am Schlusse der Gymnasialzeit. Aus den Halbschwachen fühlt man sich plötzlich zu den Ganzstarken versetzt. Die Welt steht nun offen.
Diese frohe Entspannung tut sich nun in den verschiedensten Studentenstreichen kund, aus denen man sogar die zukünftige Laufbahn des Studiosus einigermaßen vermuten kann. Zur Zeit der Maturaprüfung hatte von jeher die Polizei in Feldkirch immer viel zu tun. Ausgehängte und dann kunstvoll aufgehängte Fensterläden, ebenso Türklinken mit Schwachstrom und andere Einfälle deuten auf den Erfindungsgeist eines werdenden Ingenieurs hin. Die Preisschilder der Feldkircher Kaufleute zeigten über Nacht einen Preissturz, wie er noch nie dagewesen: die kluge Hand des zukünftigen Ökonomierates hat die Kommas um eine Stelle verschoben. – Nächtliche Liederklänge ohne Sperrstunde sind die Gesetzesübertretung des nun angehenden Juristen. – Die alten Blechdeckel am Hundeschweif mögen die Tat des heute so tüchtigen Veterinärs gewesen sein. – Wer die Hebamme damals in tiefer Nacht justament zum Lateinprofessor gerufen, konnte kein anderer als der Mediziner sein,
Und wie sollte nun ich, der beginnende Theologe, meinen Übermut der Freude kundtun? War ich doch noch obendrein der erste Maturant des Xaveriushauses, der erste der Deutschen Provinz, der die lange Reihe der nun kommenden eröffnete! Sollte ich ein mächtiges nächtliches Glockengeläut anstimmen? Schade – alle Glockentürme und -türmchen der Stadt waren fest verschlossen. So mußte ich warten, bis der Morgen kam. Aber dann hinauf auf die Orgel, um mit allen Registern, Posaunen und Mixturen, mit Händen und mit Füßen der so wild gewordenen Freude freien Lauf zu lassen! (Schade nur, daß man von solch spontanen Ergüssen der so ehrlichen Freude damals noch keine Tonbandaufnahmen machen konnte. Welch liebe Erinnerung wäre es mir heute!) Das waren herrliche Tage!
Doch schließlich: Jede Blume verblüht und jede Hitze verglüht. So kommen auch für den Studenten nach getaner Arbeit die ruhigen Tage des stillen Ausruhens. Es sind jene Wochen, die zwischen Abitur und Beginn des Hochschulstudiums liegen, die sogenannten “Mulitage” (Mauleseltage).
Ich wanderte nach Liechtenstein, nach Schellenberg.
[BURG, Peter (2013): Georg Leo Adalbert Stummbillig (17.11.1901 - 10.12.1990). Autobiographie. Peter Burg Werke.] peter-burg.de |
NOTA sobre Feldkirch:
En un article de l'any 2013, sobre la història de la congregació de la Preciosíssima Sang (C.PP.S.),
que no són altra cosa que extractes del llibre "Historical Sketches of C.PP.S"
d'Andrew J. Pollack, parlen de Feldkirch. [Fragment d'un
document més llarg. Consultar en 2013 de
C.PP.S.] LA PROVINCIA TEUTÓNICA: 1922 LOS ORÍGENES DE LA PROVINCIA TEUTÓNICA. [...] Antes de fundar en 1844 la Provincia americana de Ohio, en 1842 Franz Sales Brunner c.pp.s. (1795-1859) había enviado misioneros desde Suiza (Löwenberg) a Trois Épis (Alsacia), los cuales en 1871 fueron a Maria Baumgärtle (Alemania). En 1858, envió el primer misionero desde Ohio a Schellenberg (Liechtenstein), con la misión de reclutar y preparar candidatos para la Provincia americana, y de ser el director espiritual de las Hermanas [sic] que él mismo había mandado allí. En 1905, Gregor Jussel c.pp.s (2871-1958) viajó desde la Provincia americana a Schellenberg con la intención de fundar allí una nueva Provincia. Se dedicó a la formación de misioneros y estableció casas que sirvieron de base para que en 1922 pudiera crearse la Provincia teutónica. La nueva Provincia consistió de 12 miembros, 2 estudiantes y 40 alumnos, distribuidos en cuatro casas: Schellenberg, en Liechenstein (1858), Maria Baumgärtle, en Alemania (1871), Feldkirch, en Austria (1919) y Lindenberg, en Alemania (1922). La Provincia teutónica adoptó la constitución de la C.PP.S y la Praxis americana. Las décadas siguientes se caracterizan por un sólido crecimiento de la Provincia. Se establecieron nuevas casas: Kufstein, en Austria (1923), St. Korneli, en Austria (1926), Klagenfurt, en Austria (1929), el Vicariato de Xingu (Vikariat Xingu), en Brasil (1930), Leitmeritz, en Checoslovaquia (1934), Salzburgo (Salzburg), en Austria (1934), Villaviciosa (Vilavicosa en la versió alemanya), en Portugal (1934), Friburgo (Fribourg), en Suiza (1938), y el Vicariato Ibérico (Iberisches Vikariat) de España y Portugal (1939). Cuando estalló la Segunda Guerra Mundial (1939-1945), la Provincia teutónica tenía alrededor de 150 miembros y 14 casas en diferentes países. [...] En el Capítulo Provincial de 22 de junio de 1958, se
eligió como nuevo Provincial al P. German Koch. Él era un
fruto sazonado de la Provincia, pues había comenzado sus
estudios como adolescente en el internado de Feldkirch
[com el Pare Roberto]. Como Provincial, su idea fija eran
las vocaciones. La casa de Baumgärtie y el internado de
Feldkirch fueron reestructuradas y renovados. Fue ampliado y
totalmente remodelado el Colegio de S. Francisco Javier, del
Vicariato Ibérico, en Fuente de Cantos (España)
[municipi de Badajoz d'uns 4.500 habitants]. [...] El
sucesor del P. [C.PP.S. (2013): Selecciones hechas por P. Mark Miller, C.PP.S, P. Willi Klein, C.PP.S., P. José Luis Morgado, C.PP.S., Michael Rohde, C.PP.S. y otros, de: POLLACK, P. Andrew, C.PP.S. (2002): Historical Sketches of C.PP.S.] versió castellana (pdf) versió alemanya (pdf) En un article escrit en 1881, sobre la història dels missioners de la Preciosíssima Sang (C.PP.S.), es parla de Feldkirch. [Fragment d'un document més llarg. Consultar en 1981 de C.PP.S.] 4. LA PROVINCIA TEUTÓNICA. [...] 4.2 Estabilización: 1905-1922. Cuando el P. Marte renunció a la Parroquia de Schellenberg en 1905, el P. Gregorio Jussel, de la Provincia Americana, vino para substituirlo. P. Jussel había nacido el 14 de noviembre de 1871, en el pueblo de Gampelûn, arrabal de la parroquia de Frastanz, ciudad cercana a Feldkirch. [...] Shellenberg gozaba de una posición privilegiada. Durante la primera guerra mundial había servido de refugio para sacerdotes y seminaristas con los que ya había compartido sus ideas sobre la Congregación. Hermann Egger, su pariente, ya tenía planes de entrar en la CPPS, y él también motivó a otros. La urgencia ahora era tener una residencia y un Centro de Formación para los estudiantes. En 1919 compró un pequeño hotel-restaurante (Gasthhaus "Zum Hirschen" - Casa de los ciervos) en Feldkirch [ciutat on estudiarà batxillerat el nostre Pare Roberto], que después de algunas adaptaciones sirvió como residencia para los estudiantes y la bautizó con el nombre de "Xaveriushaus" (Casa Javier). Esta casa comenzó a funcionar en septiembre de 1919 con seis estudiantes. En febrero de 1921 el P. Koffer, que era vicario parroquial de Zell (Kufstein, Austria), compró una propiedad en Kleinholz (Kufstein), anexa al santuario de la Madonna de Kleinholz, transformándola en Casa de Ejercicios Espirituales. Teniendo los pies firmemente asentados en Schellenberg, en Feldkirch y en Kufstein, el P. Jussel está en el rumbo adecuado para ver realizado el sueño de la Provincia Teutónica. [...] [C.PP.S. (1981): Breve historia de los Misioneros de la Preciosa Sangre. Los inicios de nuestros fundadores. Misioneros de la Preciosa Sangre - C.PP.S. Autores varios. Traductor: P. Lucas Rodríguez. Compilador: P. Juan Carlos Barajas. Abril de 2013.] cppsmissionaries.org (pdf) |
2c.- Feldkirch?(Vorarlberg, Àustria/Österreich) Xaveriushaus? (1929) |
1929.
Desembre, 29. Als 19 anys, quan estava a punt d'acabar els
estudis secundaris a Feldkirch, es va comprometre amb la
congregació de la Precissíssima Sang. No sabem el lloc.
[Fragment d'un document més llarg. Consultar en 2009.] 1929 29. Dezember: ewiges Treueversprechen. (promesa eterna de fidelitat -al C.PP.S.-) [NÄSCHER, Franz (2009): Beiträge zur Kirchengeschichte Liechtensteins. Band 1. Seelsorger in den Pfarreien. p.282. Historischer Verein für das Fürstentum Liechtenstein. Vaduz. Tres volums.] Liechtensteinische Landesbibliothek. Accès al llibre: eliechtensteinensia.li |
Un membre alemany del C.PP.S,
el P. Adalbert Stummbillig, nascut en 1901, que també va
estudiar a Feldkirch amb qui va coincidir a Vila Viçosa
(Portugal), va entrar a la congregació (eintritt) el dia
30 d'agost de 1921 (als 20 anys), i va fer el jurament el 1925
(als 24). [Fragment d'un document més llarg. Consultar en
l'autobiografia de
Stummbillig] [...] Que va estudiar a Feldkirch (com el pare Roberto uns anys més tard) i a Innsbruck. Que va entrar a la Congregació de la Preciosíssima Sang (entritt) el 30.8.1921 (a la biografia del pare Roberto no posa data), i que va fer el jurament d'eterna lleiatat en 1925. [...] [BURG, Peter (2013): Georg Leo Adalbert Stummbillig (17.11.1901 - 10.12.1990). Biographie. Peter Burg Werke.] peter-burg.de |
El ritual de la promesa de lleialtat al C.PP.S. anava
lligada a l'entrega del vestuari. Era el moment en el que
afegien aquestes sigles darrera del nom. Ens ho explica el
pare Stummbillig en la seua autobiografia. I ja no va ser a
Feldkirch, sinó a Shellenberg. No sabem si el pare Roberto
va fer el mateix itinerari o si ho fa fer en el mateix
Feldkirch. [Fragment d'un document més llarg. Consultar en
l'autobiografia de
Stummbillig] Wohl jeder Priesteramtskandidat wartet mit heiliger Ungeduld auf den Tag seiner Einkleidung, da er das Kleid des katholischen Priesters für immer anlegen darf.
Diese glückliche Stunde hat auch mir geschlagen; es war am
Tage, da der gute alte P. Jakobus seine Primiz feierte, die
erste Primiz im Xaveriushaus. Wir beide hatten darum unseren
großen Festtag. Einkleidung und Primiz gehören eigentlich
zusammen: sie sind wie ein Anfang und sein Ende, wie der
Beginn und die Vollendung zum Priestertum,
So trat ich nun an jenem Tage an die Stufen des Altars, noch bevor das Primizamt begann. Nun segnete P. Superior Jussel – damals wurde er noch Superior genannt – Talar und Gingulum und überreichte sie mir mit den Worten: “Nimm hin das geweihte Kleid und trage es würdig, damit du einst zu den Auserwählten Gottes eingereiht werdest.” Dann nahm er mir noch das Versprechen der Treue zur Kongregation ab. So war ich ein anderer Mensch geworden und mit keinem in der Welt hätte ich getauscht. Das Tedeum laudamus, das dann alle sangen, war die Grundstimmung meiner Seele.
Nun war ich Mitglied der Kongregation und malte mit ganzer Bedächtigkeit die Buchstaben C. PP. S. hinter meinen Namen. Ich glaube, es war ein Brief in die Heimat, auf dem zum ersten Male diese Zeichen prangten. Nicht minder froh war P. Gregory Jussel auf den neuen Zuwachs seiner werdenden Provinz: wieder ein Priester und wieder ein Theologe für seine kleine Schar des Anfangs. – An den Werktagen der Sorgen hatte P. Gregory immer einen hinkenden Gang. Sein linker Fuß war nämlich seit vielen Jahren durch irgendeinen Unfall ein wenig verkürzt. Aber an diesen Festtagen hat die Freude ihm den Fuß so sehr beflüge1t, daß alles Hinken plötzlich verschwunden war.
Nun begann für mich auch ein neues Studium, die Wissenschaft der Hochschule.
[...] [BURG, Peter (2013): Georg Leo Adalbert Stummbillig (17.11.1901 - 10.12.1990). Autobiographie. Peter Burg Werke.] peter-burg.de |
3a.- Klagenfurt (en Annabichl?)Klagenfurt am Wörthersee (Caríntia/Kärnten, Àustria/Österreich) Universitat de Teologia/Theologie (1930-1934) |
1930-34.
Quan és ordenat sacerdot surt el seu currículum escolar
juntament amb altres deu. [Fragment d'un document més
llarg. Consultar en 1934.] Pater Robert Rinderer, C. P. P. S., geb. am 17. März 1910 in Degersheim, Schweiz. Gymnasialstudien in Feldkirch, Vorarlberg; theologische Studien an der theologischen Lehranstalt in Klagenfurt. Primiz am 1. Juli in Annabichl bei Klagenfurt. Primizprediger: Hochwürden Präses Klaas, Klagenfurt.
Centres on els nous capellans fan els estudis de teologia: - Theologische Studien an der f.b. (fürstbischöfliche) theologischen Diözesanlehranstalt in Klagenfurt,
7 [Kärntner Tagblatt. Núm.147. Klagenfurt. Freitag, 29. Juni 1934. Seite 4.] Österreichische Nationalbibliothek. alex.onb.ac.at Entre els 20 i els 24 anys, un cop graduat a Feldkirch, estudiarà teologia a Klagenfurt. El 29 de juny de 1934 serà ordenat sacerdot. Dos dies més tard, cantarà missa i el mateix any ja marxa a Portugal. [Fragment d'un document més llarg. Consultar en 2009.] [1929-1934?] Theologiestudium in Klagenfurt (Kärnten) (estudiant de teologia a Klagenfurt) [la ciutat de Klagensfurt am Wörthersee (Klagensfurt al llac de Wörter) es la capital de l'estat austríac de Kärnten (Caríntia). Està per sobre dels 100.000 habitants.] 1934 29. Juni: Priesterweihe in Klagenfurt (ordenat sacerdot en Klagenfurt) [la ciutat de Klagensfurt am Wörthersee (Klagensfurt al llac de Wörter) es la capital de l'estat austríac de Kärnten (Caríntia). Està per sobre dels 100.000 habitants.] [NÄSCHER, Franz (2009): Beiträge zur Kirchengeschichte Liechtensteins. Band 1. Seelsorger in den Pfarreien. p.282. Historischer Verein für das Fürstentum Liechtenstein. Vaduz. Tres volums.] Liechtensteinische Landesbibliothek. Accès al llibre: eliechtensteinensia.li |
NOTA sobre Annabichl:
En un article escrit en 1881, sobre la història dels
missioners de la Preciosíssima Sang (C.PP.S.), es parla de
la casa d'Annabichl, en Klagenfurt. [Fragment d'un document
més llarg. Consultar en 1981 de
C.PP.S.] 4. LA PROVINCIA TEUTÓNICA. [...] 4.3 Desarrollo 1922-1979. El período de provincialato del P. Gregorio Jussel, que duró 14 años (1922-1936), fue marcada por una expansión vertiginosa en miembros y en casas. En 1925 la Provincia comenzó la publicación de un Boletín mensual llamado "Herold des Kostbaren Blutes" (Mensajero de la Preciosa Sangre), y poco tiempo después adquirió una tipografía. En 1926 se compró en Feldkirch (St. Cornely) una modesta hacienda agrícola en la cual surgía un Santuario. Allá se fueron un sacerdote y algunos hermanos legos, de manera que el Seminario Menor, Xaveriushaus, tenía así garantizada la verdura y lacticinios [sic, lácteos] para el consumo de los estudiantes. El lugar se prestaba muy bien como lugar de recreo y de deporte de los estudiantes. En 1929 se abrió otra casa en Klagenfurt (Annabichl) [on fa la primera missa el Pare Roberto] con parroquia anexa. Este local, hasta 1935 servía como casa de estudio para los teólogos. [...] [C.PP.S. (1981): Breve historia de los Misioneros de la Preciosa Sangre. Los inicios de nuestros fundadores. Misioneros de la Preciosa Sangre - C.PP.S. Autores varios. Traductor: P. Lucas Rodríguez. Compilador: P. Juan Carlos Barajas. Abril de 2013.] cppsmissionaries.org (pdf) En un article de l'any 2013, sobre la història de la congregació de la Preciosíssima Sang (C.PP.S.), que no són altra cosa que extractes del llibre "Historical Sketches of C.PP.S" d'Andrew J. Pollack, parlen de Klagenfurt. [Fragment d'un document més llarg. Consultar en 2013 de C.PP.S.] LA PROVINCIA TEUTÓNICA: 1922 LOS ORÍGENES DE LA PROVINCIA TEUTÓNICA. [...] Antes de fundar en 1844 la Provincia americana de Ohio, en 1842 Franz Sales Brunner c.pp.s. (1795-1859) había enviado misioneros desde Suiza (Löwenberg) a Trois Épis (Alsacia), los cuales en 1871 fueron a Maria Baumgärtle (Alemania). En 1858, envió el primer misionero desde Ohio a Schellenberg (Liechtenstein), con la misión de reclutar y preparar candidatos para la Provincia americana, y de ser el director espiritual de las Hermanas [sic] que él mismo había mandado allí. En 1905, Gregor Jussel c.pp.s (2871-1958) viajó desde la Provincia americana a Schellenberg con la intención de fundar allí una nueva Provincia. Se dedicó a la formación de misioneros y estableció casas que sirvieron de base para que en 1922 pudiera crearse la Provincia teutónica. La nueva Provincia consistió de 12 miembros, 2 estudiantes y 40 alumnos, distribuidos en cuatro casas: Schellenberg, en Liechenstein (1858), Maria Baumgärtle, en Alemania (1871), Feldkirch, en Austria (1919) y Lindenberg, en Alemania (1922). La Provincia teutónica adoptó la constitución de la C.PP.S y la Praxis americana. Las décadas siguientes se caracterizan por un sólido crecimiento de la Provincia. Se establecieron nuevas casas: Kufstein, en Austria (1923), St. Korneli, en Austria (1926), Klagenfurt, en Austria (1929), el Vicariato de Xingu (Vikariat Xingu), en Brasil (1930), Leitmeritz, en Checoslovaquia (1934), Salzburgo (Salzburg), en Austria (1934), Villaviciosa (Vilavicosa en la versió alemanya), en Portugal (1934), Friburgo (Fribourg), en Suiza (1938), y el Vicariato Ibérico (Iberisches Vikariat) de España y Portugal (1939). Cuando estalló la Segunda Guerra Mundial (1939-1945), la Provincia teutónica tenía alrededor de 150 miembros y 14 casas en diferentes países. [C.PP.S. (2013): Selecciones hechas por P. Mark Miller, C.PP.S, P. Willi Klein, C.PP.S., P. José Luis Morgado, C.PP.S., Michael Rohde, C.PP.S. y otros, de: POLLACK, P. Andrew, C.PP.S. (2002): Historical Sketches of C.PP.S.] versió castellana (pdf) versió alemanya (pdf) |
3b.- Annabichl (Klagenfurt)Klagenfurt am Wörthersee (Caríntia/Kärnten, Àustria/Österreich) Canta missa en l'Església del Sagrat Cor de Jesús/Pfarrkirche Klagenfurt-annabichl (1934) |
1934. Abril, 12. Placa commemorativa que va fer
posar el pare Roberto a l'església de Portell quan celebrava els
25 anys de sacerdoci. Però curiosament, la data que posa és del
12 d'abril i no del 29 de juny (quan va ser ordenat sacerdot) o
el 1 de juliol (quan canta missa).
[Foto de Víctor Manuel Sorolla.] |
1934.
Juny, 29. Dia de de sant Pere i sant Pau. El P. Roberto és
ordenat sacerdot, juntament amb altres deu capellans. Dos
dies més tard, cantarà missa. Trobem la notícia a les pàgines 4 i 9 del
"Kärntner Tagblatt",
un diari publicat a Klagenfurt (Àustria) entre els anys 1893
al 1938. Segons una altra font, però, va ser el dia
19 d'aquell mes. Diuen que venia d'una família
obrera i que un germà seu va morir l'any 1930 quan estava de
misioner a l'Amazònia de Brasil (es deia Johann). Primera menció al diari, a la pàgina 4: Die Neupriester unserer Diözese.- Am Feste Peter und Paul werden in der Domkirche zu Klagenfurt nachfolgende Kandidaten zu Priestern geweiht:
Dollinger Josef, geb. (geboren) amb 8 Juli 1908 in Kirchbach im Gailtal, Kärnten. Gymnasialstudien am Bundesgymnasium in Klagenfurt als Zögling des f.b. (fürstbischöfliche) Knabenseminars Marianum; theologische Studien an der f.b. (fürstbischöfliche) theologischen Diözesanlehranstalt in Klagenfurt. Primiz am 8. Juli in Kirchbach im Gailtal; Primizprediger: Pfarrer Johann Fellner von Sachsenburg im Drautal, Kärnten. Kirchner Franz, geb. amb 19. Jänner 1910 in Marling bei Meran, Italien, zuständig in Friesach in Kärnten. Gymnasialstudien am Bundesgymnasium in Klagenfurt als Zögling des f.b. (fürstbischöfliche) Knabenseminars Marianum; theologische Studien an der f.b. (fürstbischöfliche) theologischen Diözesanlehranstalt in Klagenfurt. Primiz amb 8. Juli in Friesach, Kärnten. Primizprediger: Kanonikus Pfarrer Josef Czermak von Friesach. Komar Josef, geb. am 1. März 1910 in Bleiburg in Kärnten. Gymnasialstudien am Bundesgymnasium in Klagenfurt als Zögling des f.b. (fürstbischöfliche) Knabenseminars Marianum; theologische Studien an der f.b. (fürstbischöfliche) theologischen Diözesanlehranstalt in Klagenfurt. Primiz am 8. Juli in Bleiburg. Primizprediger: Pfarrer Franz Fertala von Pokkersdorf [Poggersdorf], Kärnten. Lackner Christian, geb. am 5. Dezember 1909 in Kleblach, Pfarre Lind [Kleblach-Lind, Kärnten] in Oberkärnten. Gymnasialstudien am Bundesgymnasium in Klagenfurt als Zögling des f.b. (fürstbischöfliche) Knabeseminars Marianum; theologische Studien an der f.b. (fürstbischöfliche) theologischen Diözesanlchranstalt in Klagenfurt. Primiz am 15. Juli in Steinfeld im Drautal. Primizprediger: Domkapitular Direktor Heinrich Hopfgartner, Klagenfurt, Kärnten. Malle Adolf, geb. am 26. Mai 1907 in Klein-St. Veit [Klein St. Veit] bei Feldkirchen in Kärnten. Gymnasialstudien am Bundesgymnasium in Klagenfurt als Zögling des f.b. (fürstbischöfliche) Knabenseminars Marianum; theologische Studien an der f.b. (fürstbischöfliche) theologischen Diözesanlehranstalt in Klagenfurt. Primiz am 8. Juli in Radweg bei Feldkirchen, Kärnten. Primizprediger: Dechant Kaponig von Feldkirchen. Sabitser Johannes, geb. am 15. Mai 1910 in Straßburg in Kärnten. Gymnasialstudien am Bundesgymnasium in Klagenfurt als Zögling des f.b. (fürstbischöfliche) Knabenseminars Marianum; thelogische Studien an der f.b. (fürstbischöfliche) theologischen Diozesanlehranstalt in Klagenfurt. Primiz am 1. Juli in Straßburg in Kärnten. Primizprediger: Pfarrer Telesphor Maier aus Dellach im Drautal, Kärnten. Steinwender Anton, geb. am 22. September 1908 in Treffen bei Villach, Kärnten. Gymnaslalstudien in Hall in Tirol [en Innsbruck-Land]; theologische Studien an der f.b. (fürstbischöfliche) theologischen Diözesanlehranstalt in Klagenfurt. Primiz am 1. Juli in Treffen bei Villach. Primizprediger: Professor Guido Zernatto aus Spittal an der Drau, Kärnten. Pater Hugo Kautzky O. Min. Cap., geb amb 30. Dezember 1910 in Reichenberg [actual Liberec], Tschechoslowakei. Gymnasialstudien dortselbst; theologische Studien in Klagenfurt an der theologischen Lehranstalt. Primiz amb 8. Juli in Reichenberg, Tschechoslowakei. Primizprediger: Pater Albin Felzel O. Min. Cap., Provinzial der österreichischen Kapuzinerordensprovinz in Wien. Pater Heinrich Beuke* C. P. P. S., geb am 12. Oktober 1909 in Twistringen bei Bremen, Deutschland. Gymnasialstudien am Bundesgymnasium in Feldkirch, Vorarlberg; theologische Studien an der theologischen Lehranstalt in Klagenfurt. Primiz am 15. Juli in Twistringen b. Bremen. Primizprediger: Pater Hermann Egger C. P. P. S., Regens in Annabichl, Kärnten. [Beuke va morir el 24.11.1974 a la Província Teutònica; Egger, el 6.4.1977, també a la Teutònica] Pater Edwin Kaiser* C. P. P. S., geb. am 14. Mai 1908 in Schellenberg in Liechtenstein, Deutschland [sic]. Gymnasialstudien in Feldkirch, Vorarlberg; theologische Studien an der theologischen Lehranstalt in Klagenfurt. Primiz am 15. Juli in Schellenberg, Liechtenstein. Primizprediger: Pater Markus Schawalder* C. P. P. S. [Kaiser va morir el 16.09.1984 a la Província de Cincinnati; Schawalder, el company de Johann Rinderer al Xingu, va morir a Brasil el 30.12.1960] Pater Robert Rinderer, C. P. P. S., geb. am 17. März 1910 in Degersheim, Schweiz. Gymnasialstudien in Feldkirch, Vorarlberg; theologische Studien an der theologischen Lehranstalt in Klagenfurt. Primiz am 1. Juli in Annabichl bei Klagenfurt. Primizprediger: Hochwürden Präses Klaas*, Klagenfurt.
Von den 11 Primizianten der Diözese Klagenfurt stammen alle aus Familien mit durchwegs mehreren Kindern. Dem Berufe nach stammen: 6 aus dem Bauernstande, 3 aus dem Beamtenstande, 2 aus dem Arbeiter respekt, Kunsthandwerkerstande.
Segona menció al diari, a la pàgina 9, és de quan anuncien que cantarà missa el dia 1 de juliol. [Veure a continuació] [Kärntner Tagblatt. Núm.147. Klagenfurt. Freitag, 29. Juni 1934. Seite 4 und seite 9.] Österreichische Nationalbibliothek. alex.onb.ac.at |
NOTA sobre Klaas:
Sobre aquest Fr. Klaas, predicador de la primera missa (Primizprediger)
del P. Roberto, investiguem què implicava el seu càrreg de
president (Landespräses) i trobem la pàgina web de la
"Kolpingsfamilie Klagenfurt-Zentral". Verein (Associació) Den Menschen ein zu Hause geben! In seiner langjahrigen Geschichte der Kolpingsfamilie Klagenfurt-Zentral, war dies immer der Auftrag und Inhalt, die Aufgabe und das Ziel des Vereines. Uns besonders heute sind wir aufgefoldert die Zeichen der Zeit zu erkennen und das Morgen mitzugestalten. Gerade unter diesem Aspekt sind die Entwicklungen immer wieder auch granz intensiv mit den Präsides und nunmehr auch den Vorsitzenden verbunden gewesen.
[Citem només els que ocupen el càrreg entre 1906 i 1969.] 1949-1969 Paul Glanzer [Kolpingsfamilie Klagenfurt-Zentral.] kolpingsfamilie.at. |
NOTA sobre Klaas i Stummbillig:
En un diari de 1932, llegim el següent sobre una obra de
teatre amateur on van coincidir Klaas i Stummbillig: Nachrichten aüs Kärnten (Notícies de Caríntia). Umgebung Klagenfurt (Voltants de Klagenfurt) Annabichl. (Familienabend.) Mancher Theaterdirektor größerer Städte, würde sich heutzutage ins Fäustchen lachen, wenn er immer so vollbesetzte Häuser hätte, wie dies beim Kath. (Katholisch) Burschenbund bei jenem Familienabend am Staatsfeiertag der Fall war. H. H. Präses Pater A. Stummbillig begrüßte unter den Anwesenden H. H. Landespräses Klaas und Frau Gräfin von St. Georgen a. S. Nach einem einleitenden Chor.- "Hab' Sonne im Herzen", vorgetragen vom Kirchenchor, sprach H. H. Landespräses in seiner begeisternden Art kernige Worte über die Nächstenliebe und beschloß seine Rede mit der Aufmunte rung: "Hab' Sonne im Herzen, ob's stürmt oder schneit..." Nun begannen die Burschen ihren Fünfakter; alle Spieler ernteten mit ihrem Dargebotenen reichsten Beifall. Bei der Dreingabe (Einakter) lachten Männlein und Weiblein, daß die Wände Widerhallten. Die Zwischenpausen waren ausgefüllt durch prächtige Lieder unseres Kirchenchors. Im Namen der Zuschauer dankt nachträglich allen, die zum Gelingen des Familienabends beigetragen, ein stiller Kritikus.
[Kärntner Tagblatt. Núm.266. Klagenfurt. Dienstag 22 November 1932. Seite. 4] Österreichische Nationalbibliothek. anno.onb.ac.at |
Nota sobre Shawalder, Beuke, Kaiser i Egger:
Del llistat de noms anteriors, ens interessen tres membres
de la C.PP.S. Dos son sacerdots de la mateixa promoció,
Beuke i Kaiser, amb els que va coincidir a les escoles de
Feldkirch i Klagenfurt. L'altre és Schawalder, que a banda
de ser el company amb el que va anar Johann Rinderer a les
missions del Brasil, va fer el sermó de la primera missa del
citat Kaiser. [Fragment d'un document més llarg. Consultar
en 2017 de
C.PP.S.] Daily List 2017: March, 24. Father Robert Rinderer - 2002 (T) Alphabetical List 2017: Priest: Beuke, Heinrich. Nov. 24, 1974 Chronological List 2017: 1974: 24
November. Father Heinrich Beuke (T) (T): Teutonic Province; (C): Cincinnati Province; (B): Brazilian Vicariate [C.PP.S. (2017): Necrology CPPS. December 31, 2016. Daily List 2017. Misioneros de la Preciosa Sangre - C.PP.S.] Daily List (pdf); Alphabetical List (pdf); Chronological List (pdf) |
1934.
Juliol 1. El dia 29 de juny, el P. Roberto era ordenat
sacerdot, juntament amb altres deu capellans. Trobàvem la
notícia a l pàgina 4 del "Kärntner Tagblatt",
un diari publicat a Klagenfurt (Àustria) entre els anys 1893
al 1938. Però a la pàgina 9 ja s'adelantaven a l'acte del
dia 1 de juliol, on el P. Roberto cantaria missa. Llegim que venia d'una família
obrera i que un germà seu va morir l'any 1930 quan estava de
misioner a l'Amazònia de Brasil (es deia Johann). Nachrichten aüs Kärnten (Notícies de Caríntia). Umgebung Klagenfurt (Voltants de Klagenfurt). Annabichl. (Primizfeier). Der hochwürdige Herr Primiziant Robert Rinderer aus dem Missionshause der Missionäre vom kostbaren Blute [sic, Blut] wird am Sonntag den 1. Juli in der Herz-Jesu-Kirche sein erstes heiliges Meßopfer [eucaristia] feiern. Der hochwürdige Herr Primiziant entstammt einer kinderreichen Arbeiterfamilie, wohnhaft in der Schweiz. Ein Bruder des Primizianten starb vor vier Jahren als Missionär in Brasilien, woselbst die Kongregation der Missionäre vom kostbaren Blute [sic, Blut] am Amazonenstrom ein neues Missionsgebiet übernahm. Wir wünschen dem Primizianten, den wir als langjährigen eifrigen Mesner der Herz-Jesu-Kirche kennen und der uns diese seltene Festesfreude bereitet, Glück und Gottessegen!
[Kärntner Tagblatt. Núm.147. Klagenfurt. Freitag, 29. Juni 1934. Seite 4 und seite 9.] Österreichische Nationalbibliothek. alex.onb.ac.at Juliol, 1. El P. Roberto canta missa. En la pàgina 8 del "Kärntner Tagblatt" del dia 10, diu com va anar aquella primera missa, on no va acompanyar massa el temps, diuen, però que va ser molt emotiva: Katholische Bereinsede. (Consideracions catòliques) Annabichl. (Primizfeier*.) Eine noch nie erlebte Freude bereitete uns am 1. Juli H. H. (Hochwürdiger Herr) Pater Robert Rinderer C. PP. S. vom Missionshaus durch die Feier seines Erstlingsopfers in der Herz-Jesu-Kirche. Leider hat das Wetter der äußeren Festesstimmung etwas Einhalt geboten, aber trotzdem schien die Freude an diesem Ereignis nicht getrübt, denn die Kirche konnte die Menschenmassen nicht fassen. Zum feierlichen Einzug hatten sich ausgestellt die Schuljugend unter Führung des derzeitigen Schulleiters M. Sihler*, die Musikkapelle Jäger*, gefolgt vom geistlichen Bräutchen* Emmy Tschuk, der Kranzeljungfer Dori Wakonig, von der geistlichen Mutter und dem Vater sowie den Mitbrüdern des Primizianten und dem H. H. Landespräses Klaas.
Pater A. Stummbillig* und die kleine Emmy entboten dem Neupriester vor der Kirche den ersten Willkommgruß und Glückwunsch. Nach dem "Veni Creator" sprach H. H. Landespräses Fr. Klaas ein feuriges Kanzelwort, das in den Herzen der Zuhörer einen tiefen Eindruck hinterließ. Besonders erhebend wirkte im Rahmen des Primizamtes die erste heilige Kommunion der kleinen Emmy. Ein ewiger Gedenktag für das kleine Bräutchen in secklischer Verbundenheit mit dem Primizianten. Dem hochw. (hochwürdiger) Herrn Primizianten wünschen wir Gottes Segen und danken ihm für dieses schöne Familienfest in der Herz-Jesu-Kirche. Vielleicht hat es beigetragen zur Grundsteinlegung eines künftigen Priesterberufes. Großes Volk, das Altäre baut und Priester hervorbringt.
[Kärntner Tagblatt. Núm.155. Klagenfurt. Dienstag, 10. Juli 1934. Seite 8.] Österreichische Nationalbibliothek. alex.onb.ac.at |
NOTA sobre els conceptes "Primiz" i "Primizbraut": Una primera missa (Primiz) és bàsicament la primera santa missa (heilige Messe o hl. Messe) celebrada per un sacerdot catòlic romà com a celebrant principal. A l'Església catòlica romana, la primera missa (Primiz) se celebra habitualment pocs dies després de l'ordinació al seminari (Priesterweihe). [...] Per regla general, un dels diumenges que venen a continuació, segueix una primera missa solemne a la parròquia on té la casa el sacerdot (die Heimatprimiz). Habitualment, hi són presents altres sacerdots o bisbes. Normalment, el sacerdot acabat d'ordenar (Priester Zelebrant) celebra la missa, i el sermó el fa un altre sacerdot (normalment un amic). El tema d'aquest sermó sol ser el ministeri del sacerdot o el lema de la primera missa. Per a la primera missa, els sacerdots recentment ordenats reben una primera vestimenta de missa, un primer calze i una patena (bol per a les hòsties). [...] Fins al segle XX, les primeres misses es celebraven de manera semblant als casaments, implicant tota la comunitat parroquial. El nou capellà anava de casa dels seus pares a l'església en processó. Una "núvia" (Primizbraut), també anomenada "núvia espiritual" (geisliche Braut) vestida de blanc, portava una "corona" (Primitzkrone), o un calze, sobre un coixí elegant. De vegades és costum que la comunitat aixequi un "arc de triomf" (Triumphbogen) decoratiu per on el nou sacerdot entra al lloc o a l'església. Sovint, els sacerdots reben regals per a la seva primera missa relacionats amb el seu futur ofici, com ara un calze o vestidures litúrgiques. També eren habituals els equipaments i els mobles per a la nova llar, sempre que el sacerdot no fos també memebre d'una orde. [de.wikipedia.org - Primiz. Consulta, amb traducció de Google, del 07.03.2025] Completem aquest part final segons una de les fonts citades en l'entrada anterior de la versio germànica de la Wikipèdia: Antigament, quan un sacerdot recent ordenat celebrava la "Primiz" (prima missa = erste Messe) a la seva ciutat natal, aquest dia se celebrava com un segon dia de fira (zweiter Kirtag). Els antincs costums eclesiàstics dels celebrants de la primera missa (Primizen) eren semblants als dels casaments de poble. Com en els casaments habituals, el sacerdot acabat de fer (frischgebackene Priester) és conduït en una processó festiva des de casa dels seus pares fins a l'església. Els rams habituals als casaments també s'enganxaven a la roba dels convidats. Com era costum als casaments ordinaris, la "núvia" del nou sacerdot (Primizbraut) anava vestida completament de blanc i embolicada amb un vel fi. La "núvia" portava un calze daurat sobre un coixí de seda, que portava a l'altar de l'església. La "núvia" solia ser la germana del jove sacerdot o un altre parent, i per tal d'evitar malentesos, gairebé sempre s'escollia una noia petita o adolescent per a aquest paper. Segons això, Emmy Schuk, hauria de filla d'algú molt proper al P. Roberto. Tal vegada una neboda, que podria ser perfectament, ja que les dones, en casar-se perdien el cognom; o podria ser la filla d'algun bon amic seu o qui sap si d'alguna casa important del poble.
[WERFRING, Johann (2012): Der Seidenpolster für die "Priesterhochzeit". Wiener Zeitung (magazine). Vom 16.05.2012 / Update: 22.07.2015. tagblatt-wienerzeitung.at L'article de la revista anterior està gairebé calcat a un altre que també enllacem ací. Si en el primer, la xiqueta portava un calze sobre un coixí i estava envoltada d'altres xiquetes també vestides de blanc, ara, se'n veu una que porta una corona, i a la vora del nou mossèn. [Gedenkmesse für Altpfarrer Johann Koller. sankt-gertrud.at Finalment, trobem una col·lecció de fotos on es poden veure diferentes escenes on apareix el nom sacerdot amb una xiqueta o adolescent, vestida de blanc i amb una corona o calze com a ofrena sobre un coixí. Un exemple:
[Objects: Primizbraut. Museum-digital. Baden-Württemberg. bawue.museum-digital.de |
NOTA sobre Sihler i Jäger: Un dels noms que apareixen en la primera missa del pare Roberto és el del "director M. Sihler". Tractem de buscar altres notícies on aparega. Era professor. Un altre es deia Hoser i una altra, la senyora Ibounig. Jäger, el de la banda, ha resultat que era d'un dels organitzadors. La "musikkapelle" és una banda de música tradicional. Ací se'n pot vore una del Tirol: youtube Nachrichten aüs Kärnten (Notícies de Caríntia). Umgebung Klagenfurt (Voltants de Klagenfurt) Annabichl. (Kirchtag.) Unser Herz-Jesu-Fest nahm auch heuer einen schönen und würdigen Verlauf, begleitet von schönstem Wetter. Herr Fr. Jäger, der in freundlichster Weise die Tradition seines jüngst verstorbenen Vaters übernommen, vergaß trotz der dringenden Erntearbeiten nicht, den Festgedanken durch kräftige Böllerschüsse zu wecken. Nach dem feierlichen Hochamt zog die Prozession aus der Kirche und die Prozession wies eine Teilnehmerzahl wie noch nie seit dem Bestand der Kirche auf. Voran die Schuljugend, begleitet von den Herren Lehrern Hofer, Sihler und Fr. Jbounig. Anschließend die Vereine: Jung-Kärnten (in schmucker Kärntner Tracht), Reichsbund, 50 St. Georgs-Pfadfinder aus Klagenfurt, die Musikkapelle Jäger und die Freiw. (Freiwillige) Feuerwehr St. Georgen.
Die Ehrenwache der Feuerwehr beim Allerheiligsten sowie die blumenstreuender Mädchen belebten das Zentrum der Prozession, das Allerheiligste. Diesem folgte Herr Bürgermeister Schmid sowie Vertreter der Gemeinde. Allen lieben Teilnehmern, besonders Herrn Bürgermeister, den genannten Korporationen und Mitwirkenden, den herzlichsten Dank. Besonders dankbare Anerkennung auch unseren eifrigen Kirchenchor-Mitgliedern, die nicht bloß heute, sondern auch während der Vorbereitung auf das Fest dem Herzen Jesu stimmungsvolle Lieder sangen. Herzlichen Dank auch den rührigen Frauenhänder für den Dienst in der Kirche und das Winder der Kränze.
* Sobre el "Reichsbung", no ens acaba de quedar clar à què s'estaven referint. Associació al Reich? Veure: pin conmemoratiu [Kärntner Tagblatt. Núm.151. Klagenfurt. Dienstag den 4. Juli 1933. Seite. 5] Österreichische Nationalbibliothek. alex.onb.ac.at |
NOTA sobre el "Rechsbung" i l'esport en l'Alemània
dels anys trenta.
Buscant informació sobre "Rechsbung", trobem una
publicació de 1937 sobre l'educació física en Alemanya
Nazi. L'article parla de la importància de l'esport en
les escoles i la societat alemanya. En Àustria és
possible que no fos massa diferent. Si en realitat era
semblant, és una possible explicació de perquè el pare
Roberto va repetir curs. Educación Física en Alemania (de "Tiro y Gimnasia"). Trabajo presentado por el Dr. Heinz Spranger al Primer Congreso Médico de Kinesiología, realizado en Buenos Aires, el 10 y 11 de diciembre de 1937. En Alemania, la educación física empieza por lo general en la escuela. El anhelo de algunos médicos de iniciar los ejercicios con los recién nacidos y con los pequeñuelos, tendría solamente sentido desde el punto de vista médico, en los casos en que se trate de anomalías que necesitan concreción. Por fortuna, la naturaleza ha dado a las criaturas bastante vitalidad en sus movimientos naturales, suficientes para el crecimiento en esta edad. Dentro del plan de la educación física en la escuela, nuestro objeto es: gimnasia diaria y natación obligatoria en aquellas escuelas donde sea posible, siempre garantizando una educación física unificada según los principios corrientes, válidos para los primeros cuatro años escolares, o sea para la escuela primaria. Este reglamento único se pondrá en vigor en todo el Reich. Así, en cada discípulo, al final de la primera enseñanza debe comprobar por un examen, al menos, cierta competencia en algunos ejercicios, se en carreras, saltos, etc. A la enseñanza en la escuela se añade la educación de la juventud hitlerista para ambos sexos, que empieza a los 10 años. La ley de la juvntud hitlerista de 1.º de diciembre de 1936, dice que todos los jóvenes alemanes, además de la educación de la familia y en la escuela, deben someterse a una educación suplementaria, física, espiritual y moral para el servicio y en beneficio del pueblo y de la comunidad. Una oficina propia de deporte de la juventud hitlerista durante horas obligatorias dentro del servicio regular, cuida de la educación física fundamental de los muchachos y muchachas alemanes. Además de estas lecciones obligatorias se dan facilidades a los jóvenes para que puedan tomar parte voluntariamente en el deporte de las asociaciones deportivas, sea en un club náutico, en un club de foot-ball, etc., adquiriendo de este modo una superioridad deportiva. De esta forma se crea un traspaso natural del joven alemán de la juventud hitlerista -en cuyas filas se queda hasta los 18 años- a las asociaciones deportivas a las que es más aficionado. Así queda asegurada la conscripción orgánica de socios, para los clubs deportivos, de gimnasia, natación, incluso para el cuerpo aeronáutico y las escuelas de aviación a vela. Cumplidos los 19 años, el joven alemán tiene que afiliarse por medio año al servicio de trabajo que para los muchachos es obligatorio y paralas muchachas facultativo. Semestralmente, 200.000 jóvenes sirven a la Patria con la pala, símbolo de la conquista pacífica de la tierera, roturando los parajes facultativos del país. En el servicio obligatorio del trabajo del Reich, niño mimado del pueblo alemán, tanto el hijo de un ministro como el hijo de un labrador o un obrero, trabajan juntos, cultivando la tierra en que han nacido con pala y hacha, al mismo tiempo que se entrenan sistemáticamente, sobre todo en gimnasia y natación, para continuar la educación física. Terminado el servicio de trabajo, el joven entra en filas por dos años: tropa, aviación o armada. Naturalmente, la educación física forma parte integral de la instrucción militar, existiendo para la tropa y la aviación asociaciones deportivas, dando ocasión a los aficionados de efectuar toda clase de deportes. Resulta, pues, que el joven alemán, después de esta larga educación física en la escuela, en la juventud hitlerista, en el servicio de trabajo y militar, nunca olvidará y dejará de seguir fiel a las costumbres deportivas tan estimadas porque ofrecen múltiples diversiones y un ambiente de franca camaradería. Los numerosos clubs deportivos - 47.000 están asociados al "Deutscher Reichsbund für Leibersübungen" [Associació del Reich alemany per amor a l'esport?] - así como las organizaciones del partido nacional-socialista dan al joven facilidades y ocasión para su deporte favorito. Dirige el "Reichsbund für Leibesübungen" el jefe del deporte nacional. En la "Casa del deporte alemán" en el "Reichssportfeld" de Berlín, bajo las órdenes de la jefatura del deporte del imperio se han instalado las oficinas téctincas de las distintas ramas del deporte, cada una capitaneada por un experto. Las oficinas técnicas son las siguientes: gimnasia, juegos veraniegos, foot-ball, rugby, criquet, atletismo, baseball, natación, atletismo pesado, boxeo, esgrima, hockey, tennis, remos, deportes en la nieve y esquíes, patín de ruedas. Todo el territorio alemán, a los fines de la organización, está dividido en 16 regiones del "Reichsbund für Leibesübungen", y estas en 188 distritos. A la cabeza de cada región y de cada distrito figura un jefe, cuyo cargo es honorífico. Los jefes disponen de colaboradores tanto de carácter deportivo técnico, consejeros técnicos para las distintas ramas deportivas, como de carácter general, prensa, jurisdicción, cultura femenina, cuidados de juventud, etc. En los distintos distritos del "Reichsbund" están reunidos los clubs particulares de deporte ygimnasia, etc. [...] [SPRANGER, Heinz (1938): Educación Física en Alemania (de "Tiro y Gimnasia")] Revista de Marina. Núm. 3. Mayo y Junio. pp.305-310. Editada en la Escuela Naval del Perú. La Punta, Callao. Perú.] books.google.es |
NOTA sobre Stummbillig: Aquest missioner el trobem també al llistat de defuncions dels
membres de la C.PP.S. Posa en Kufstein, però a la seua
biografia consta que mor a Rankweil (Vorarlberg). [Fragment
d'un document més llarg. Consultar en 2017 de
C.PP.S.] Priest: Stummbillig, Adalbert (Kufstein, Austria). Des. 10, 1990 [C.PP.S. (2017): Necrology CPPS. December 31, 2016. Daily List 2017. Misioneros de la Preciosa Sangre - C.PP.S.] Daily List (pdf); Alphabetical List (pdf); Chronological List (pdf) |
NOTA sobre Stummbillig:
Per saber sobre ell, llegir la biografia i autobiografia.
Ací un resum: [Fragment d'un document més llarg. Consultar en
l'autobiografia de
Stummbillig] [...] Que va nàixer a Differten (Alemanya), que va estudiar a Völklingen (Alemanya), Feldkirch (com el pare Roberto uns anys més tard) i a Innsbruck. Que va entrar a la Congregació de la Preciosíssima Sang (entritt) el 30.8.1921 (a la biografia del pare Roberto no posa data), i que va fer el jurament d'eterna lleiatat en 1925. Del 27 de desembre de 1923 al 18 d'abril de 1926, li fan la tonsura i altres coses, per les que també deuria passar, ben segur, el nostre P. Roberto: que en alemany es diuen: "tonsur, ostiarat, lektorat, akolytat, subdiakon, diakonat, presbyteriat i primiz". Va fer la primera missa al poble natal, Differten, en 1926. Sabem que tenia l'assegurança de salut a Àustria. I del seu currículum, que va estar de viari a Möntlingen (Suïssa), capellà a Gaisbühel/Dalaas, pastor a Schellenberg (1927-29), prefecte i catequista a Annabichl (1929-34), rector a Viena, rector i professor a Leitmeritz (Bohèmia), del 1939 a 1947: vicari provincial per Portugal, rector a Lisboa, director espiritual i professor a Vila Viçosa (on va coincidir de nou amb el P. Roberto). Després a Salzburg, a Kleinholz-Kufstein de missioner i editant l'Herold, i jubilat a Kleinholz (al Tirol austríac), després a Salzburg i mor en 1990 a Rankweil (Àustria). [...] [BURG, Peter (2013): Georg Leo Adalbert Stummbillig (17.11.1901 - 10.12.1990). Biographie. Peter Burg Werke.] peter-burg.de |
4.- Vila Viçosa(Évora, Alentejo, Portugal) Parroquia de S. Bertomeu? (1934-1942) |
1934-42.
Amb 24 anys i ja ordenat sacerdot, se'n va de rector i
sacerdot a Vila Viçosa, Portugal. Hi estarà vuit anys, fins
que surt una llei que impedeix als extrangers exercir de
capellans. En aquell moment és cridat a files per lluitar a
la Segona Guerra Mundial. [Fragment d'un document més llarg.
Consultar en 2009.] 1934-1942 Rektor und Pfarrer in Vila Viçosa (Portugal) (rector i sacerdot en Vila Viçosa) [municipi del districte d'Évora, amb uns 8.000 habitants] [NÄSCHER, Franz (2009): Beiträge zur Kirchengeschichte Liechtensteins. Band 1. Seelsorger in den Pfarreien. p.282. Historischer Verein für das Fürstentum Liechtenstein. Vaduz. Tres volums.] Liechtensteinische Landesbibliothek. Accès al llibre: eliechtensteinensia.li |
NOTA sobre Vila Viçosa:
En un article escrit en 1881, sobre la història dels
missioners de la Preciosíssima Sang (C.PP.S.), es parla de
Portugal i Vila viçosa. [Fragment d'un document més llarg.
Consultar en 1981 de
C.PP.S.] En 1934 tres misioneros de la Provincia se fueron a Portugal, para afrontar la urgente necesidad de sacerdotes en aquel país [el Pare Roberto en seria un, perquè marxa aquell any a Villa Viçosa]. En agosto de 1936, el número de sacerdotes de la Provincia había pasado de 12 a 75 [provincia teutónica]. El padre Lorenz Winiger, de nacionalidad suiza, fue el sucesor del P. Gregorio Jussel como Director de la Provincia. Su elección acaeció el 25 de agosto de 1936, en el Capítulo Provincial, presidido por el P. Antonio Velardi, Moderador General. Ciertamente no era entonces un oficio envidiable. La persecución nazista de la iglesia, la anexión de Austria a Alemania y la Segunda Guerra Mundial le hicieron exclamar como a Job: "El Señor lo ha dado, el Señor lo ha quitado, bendito sea el nombre del Señor". Cincuenta sacerdotes de la Provincia fueron llamados a las armas, y no como capellanes militares, sino como combatientes. Entre ellos, 5 sacerdotes, un estudiante y un hermano lego perdieron la vida. Varias propiedades fueron confiscadas, excepto las de Baumgärtle y Lindenberg. Los sacerdotes que no habían sido acuartelados para las armas, se insertaron en las Diócesis y parroquias. El provincial tuvo que asilarse en Suiza (país neutral), y los miembros del Consejo fueron nombrados sus delegados en varia spartes de la Provincia. En 1938, el P. Winiger hizo construir el colegio S. Rafael, lugar de estudio para los que se veían imposibilitados de retornar a la Provincia. El mismo, siempre en Suiza, continuó la publicación del "Herold" ("Herold des Kostbaren Blutes"). En 1938 comenzó la publicación del "Husbote" (Mensajero de la Casa). El 23 de marzo de 1939 se informó al P. Winiger que el vicariato ibérico, que desde 1898 había estado bajo la tutela de la Curia generalicia, caía ahora bajo la jurisdicción de la Provincia Teutónica. Por eso, un buen número de sacerdotes de la Provincia se transfirieron a aquel vicariato, aunque ya había algunos residentes en Portugal desde 1934 [com el Pare Roberto]. Durante este período no existía prácticamente ningún contacto con el vicariato del Brasil. A pesar de todas esas dificultades, en este período, en 1946, el número de sacerdotes había pasado de 75 a 129, dado el alto número de teólogos existentes en 1936. Sin embargo, ya comienza la baja de vocaciones, de manera que el número de seminaristas mayores en ese año 1946 es de apenas 10. [...] 5. EL VICARIATO IBÉRICO - PROVINCIA IBÉRICA (ESPAÑA Y PORTUGAL) [...] En 1930, el P. Varrone envió de Italia a Portugal al P. Carinci, que aceptó la fundación de una casa en Vila Viçosa, con iglesias y capellanías anexas. En 1934 llegaron algunos misioneros de la Provincia Teutónica [un d'ells, el P. Roberto, que precisament arriba aquell any i estarà fins a 1942], y después de algún tiempo en la casa parroquial, aceptaron seminaristas menores, que luego llegaron a ordenarse sacerdotes: el P. Joaquim Farinha y el P. Edmundo Fernández Alves. 5.2 Bajo la dirección de la Provincia Teutónica, 1939-1979: En carta del 23 de marzo de 1939, el Moderador General, Lorenzo Colagiovanni, informaba al Provincial de la Provincia Teutónica, P. Winiger, que a partir de aquella fecha, el Vicariato Ibérico pertenecía a la Provincia Teutónica. El primer Director del Vicariato Ibérico fue el P. Otto Grundwald (1939-1946). Pero estaba claro que los años posteriores a la Guerra Civil no eran aptos a ningún desarrollo de la CPPS. Aunque arribaron casi una docena de Misioneros de la Provincia Teutónica, la mayor parte de ellos se ocupó de la pastoral en las parroquias o capellanías donde la mitad del clero había sido diezmada por la guerra civil. Después de la visita canónica del Procurador General, en 1946, P. Otto Flück, flue nombrado Vicario el P. Pablo Bausmann, que permaneció en el cargo hasta 1960. La preocupación primera del P. Pablo fue la apertura del seminario menor en Cáceres, que llegó a tener más de 100 alumnos menores, de los cuales llegaron a ordenarse, 20 sacerdotes para el Vicariato. De estos, el primero fue el P. José Outeiriño, ordenado sacerdote en 1957. En 1950 comenzó a publicarse el Boletín "El Heraldo de la Preciosa Sangre", publicación mensual que duró hasta 1968. [just quan el P. Roberto està en Portell] [...] [C.PP.S. (1981): Breve historia de los Misioneros de la Preciosa Sangre. Los inicios de nuestros fundadores. Misioneros de la Preciosa Sangre - C.PP.S. Autores varios. Traductor: P. Lucas Rodríguez. Compilador: P. Juan Carlos Barajas. Abril de 2013.] cppsmissionaries.org (pdf) En un article de l'any 2013, sobre la història de la congregació de la Preciosíssima Sang (C.PP.S.), que no són altra cosa que extractes del llibre "Historical Sketches of C.PP.S" d'Andrew J. Pollack, parlen de Vila Viçosa. [Fragment d'un document més llarg. Consultar en 2013 de C.PP.S.] LA PROVINCIA TEUTÓNICA: 1922 LOS ORÍGENES DE LA PROVINCIA TEUTÓNICA. [...] Antes de fundar en 1844 la Provincia americana de Ohio, en 1842 Franz Sales Brunner c.pp.s. (1795-1859) había enviado misioneros desde Suiza (Löwenberg) a Trois Épis (Alsacia), los cuales en 1871 fueron a Maria Baumgärtle (Alemania). En 1858, envió el primer misionero desde Ohio a Schellenberg (Liechtenstein), con la misión de reclutar y preparar candidatos para la Provincia americana, y de ser el director espiritual de las Hermanas [sic] que él mismo había mandado allí. En 1905, Gregor Jussel c.pp.s (2871-1958) viajó desde la Provincia americana a Schellenberg con la intención de fundar allí una nueva Provincia. Se dedicó a la formación de misioneros y estableció casas que sirvieron de base para que en 1922 pudiera crearse la Provincia teutónica. La nueva Provincia consistió de 12 miembros, 2 estudiantes y 40 alumnos, distribuidos en cuatro casas: Schellenberg, en Liechenstein (1858), Maria Baumgärtle, en Alemania (1871), Feldkirch, en Austria (1919) y Lindenberg, en Alemania (1922). La Provincia teutónica adoptó la constitución de la C.PP.S y la Praxis americana. Las décadas siguientes se caracterizan por un sólido crecimiento de la Provincia. Se establecieron nuevas casas: Kufstein, en Austria (1923), St. Korneli, en Austria (1926), Klagenfurt, en Austria (1929), el Vicariato de Xingu (Vikariat Xingu), en Brasil (1930), Leitmeritz, en Checoslovaquia (1934), Salzburgo (Salzburg), en Austria (1934), Villaviciosa (Vilavicosa en la versió alemanya), en Portugal (1934), Friburgo (Fribourg), en Suiza (1938), y el Vicariato Ibérico (Iberisches Vikariat) de España y Portugal (1939). Cuando estalló la Segunda Guerra Mundial (1939-1945), la Provincia teutónica tenía alrededor de 150 miembros y 14 casas en diferentes países. [...] LA C.PP.S. EN ESPAÑA Y PORTUGAL: desde 1898 ESPAÑA. [...] En 1930 Varrone envía al padre Carinci a Portugal, que aceptó una fundación en Vila Viçosa, con parroquia y capellanía. Allá fueron enviados padres de la Provincia Teutónica. La casa se convirtió en residencia de seminaristas menores que estudiaban en el seminario de Évora. De allí surgieron los primeros sacerdotes portugueses: Joaquín Farinha y Edmundo Alves. [...] PORTUGAL. En 1922 fue nombrado Arzobispo de Évora D.
Manuel Mendes da Conceição Santos, encontrando una situación
eclesial a nivel del clero caótica, cuya renovación sería
condición necesaria para hacer renacer la vida cristiana en
la Arquidiócesis. Va buscando Congregaciones que quieran
trabajar en la Diócesis que le fue confiada. Entre los
Institutos contactados se encontraba el de los Misioneros de
la Preciosa Sangre. El P. Carinci fue el gran abogado de la
fundación, pues pide al P. General que tome muy en serio
aquella fundación debido a que se trata de una Diócesis con
falta de clero. El P. Carinci llegó a Portugal el 9 de Enero
de 1930 y el 11 de Agosto del mismo año es nombrado
coadjutor, con plena jurisdicción, del P. Isidoro Ribeiro,
asumiendo las parroquias de S. Bartolomeu en Vila Viçosa
y S. Romão, a unos 5 km de esta ciudad. El 8 de Diciembre de
1931, el P. General de los Misioneros de la Preciosa Sangre,
envía al Arzobispo de Évora el decreto de la Santa Sede, con
fecha de 6 de Noviembre del mismos año, autorizando a D.
Manuel Mendes da Conceição Santos a conceder 'ad nuntum Sanctae Sedis'
[a disposció de la Santa Seu] la parroquia de S. Bartolomeu
(die Pfarrei von St. Bartholomäus) a la Congregación de la
Preciosa Sangre (der Kongregation vom Kostbaren Blut). Estaba así consumada la presencia de los
Misioneros en la Diócesis de Évora con su primera comunidad
en Portugal. D. Luis Carinci, alma impulsora de la
Congregación en Portugal, soñaba con la nueva Provincia
Portuguesa. Por ello era necesario formar nuevos miembros,
por lo que, en Octubre de 1936, se desplazó al
Arciprestado de Proença-a-Nova para predicar, donde ha
reclutado un grupo de nueve chicos que fueron los primeros
alumnos C.PP.S. en Vila Viçosa. En 1938 la
responsabilidad de esta fundación ha pasado de la Provincia
italiana a la Provincia Alemana. Se encontraba
trabajando en Vila Viçosa el padre alemán [sic]
Roberto Rinderer (Der deutsche Missionar P. Robert
Rinderer war in Vila Vicosa seelsorglich tätig.) [efectivament, ja estava el
1934, i va marxar el 1942], al cual es han juntado el 28
de Octubre de 1938 otros dos misioneros alemanes, el P.
Adalberto Stummbillig (P. Adalbert Stummbillig)
[que va estar present a la seua primera missa] y el P. Pablo Baussman
(P. Paul Baussman). Del
grupo inicial de seminaristas, tres estudiaron en el
Seminario Mayor Diocesano en Évora, aunque pertenecientes a
la C.PP.S., hasta la octava clase de entonces. Dos de ellos
han sido los primeros misioneros portugueses, los Padres
Edmundo Alves y Joaquín Farinha Cardoso. Con la firma de
la Concordata en 1940, los extranjeros han quedado
imposibilitados de ejercer el oficio de párroco en Portugal
(Nach der Unterzeichnung des Konkordates im Jahr 1940 war es
ausländischen Priestern nicht mehr erlaubt, in Portugal das
Amt eines Pfarrers auszuüben.).
Así, el P. Adalberto dejó las responsabilidades de la
parroquia. Ha quedado por pedido del Arzobispo como profesor
y director espiritual del seminario diocesano de S. José en
Vila Viçosa. El Sr. Arzobispo prometió que la parroquia de
S. Bartolomeu sería entregada, de nuevo, a los misioneros,
cuando surgieran padres portugueses. Solamente en Septiembre
de 1955, los misioneros de la Preciosa Sangre asumieron la
parroquia de S. Bartolomeu, la Casa Parroquial y las
parroquias de S. Romão y Bencatel (die Pfarreien von St.
Romao und Bencatel). El P. Adalberto se
mantuvo en funciones en el seminario de Vila Viçosa hasta
1948. Con la noticia de que su madre se encontraba muy
enferma, abandonó Portugal en 1948. Hasta 1954 no hubieron
misioneros C.PP.S. en Portugal. En 1954, el P. Edmundo Alves
se mudó de España a Vila Viçosa y admitió tres alumnos.
Vivían con los seminaristas diocesanos, lo que también había
ocurrido con el grupo de seminaristas al inicio. La
comunidad C.PP.S de Vila Viçosa en ese tiempo estaba
compuesta por tres sacerdotes, dos portugueses (Joaquín
Farinha y Edmundo Alves) y un alemán (Cristovão [C.PP.S. (2013): Selecciones hechas por P. Mark Miller, C.PP.S, P. Willi Klein, C.PP.S., P. José Luis Morgado, C.PP.S., Michael Rohde, C.PP.S. y otros, de: POLLACK, P. Andrew, C.PP.S. (2002): Historical Sketches of C.PP.S.] versió castellana (pdf) versió alemanya (pdf) |
5.- Europa?(Segona Guerra Mundial) soldat de l'exèrcit (1942-1945) |
1942-45.
Quan estava al voltant dels 32 anys, va ser cridat per a
formar part de l'exèrcit. Li va tocar la part final de la
Segona Guerra Mundial (1939-45). Fins aleshores havia estat
a Portugal. En acabar la guerra, va haver de passar-se un
any, junt a altres combatents de la congregació,
rehabilitant-se en Kufstein, al Tirol austríac. En realitat,
en va passar quatre, entre aquesta ciutat i la capital,
Viena. [Fragment d'un document més llarg. Consultar en
2009.] 1942-1945 Wehrdienst (servei militar) m'imagino que per l'exèrcit d'Àustria, encara que hagués tingut nacionalitat suïssa; però en aquell moment ja estaven dominats per Alemanya... [NÄSCHER, Franz (2009): Beiträge zur Kirchengeschichte Liechtensteins. Band 1. Seelsorger in den Pfarreien. p.282. Historischer Verein für das Fürstentum Liechtenstein. Vaduz. Tres volums.] Liechtensteinische Landesbibliothek. Accès al llibre: eliechtensteinensia.li |
NOTA sobre el C.PP.S. i la Segona Guerra Mundial:
En un article escrit en 1881, sobre la història dels
missioners de la Preciosíssima Sang (C.PP.S.), es parla del
temps de la Segona Guerra Mundial. [Fragment d'un document
més llarg. Consultar en 1981 de
C.PP.S.] El padre Lorenz Winiger, de nacionalidad suiza, fue el sucesor del P. Gregorio Jussel como Director de la Provincia. Su elección acaeció el 25 de agosto de 1936, en el Capítulo Provincial, presidido por el P. Antonio Velardi, Moderador General. Ciertamente no era entonces un oficio envidiable. La persecución nazista de la iglesia, la anexión de Austria a Alemania y la Segunda Guerra Mundial le hicieron exclamar como a Job: "El Señor lo ha dado, el Señor lo ha quitado, bendito sea el nombre del Señor". Cincuenta sacerdotes de la Provincia fueron llamados a las armas, y no como capellanes militares, sino como combatientes. Entre ellos, 5 sacerdotes, un estudiante y un hermano lego perdieron la vida. Varias propiedades fueron confiscadas, excepto las de Baumgärtle y Lindenberg. Los sacerdotes que no habían sido acuartelados para las armas, se insertaron en las Diócesis y parroquias. El provincial tuvo que asilarse en Suiza (país neutral), y los miembros del Consejo fueron nombrados sus delegados en varia spartes de la Provincia. En 1938, el P. Winiger hizo construir el colegio S. Rafael, lugar de estudio para los que se veían imposibilitados de retornar a la Provincia. El mismo, siempre en Suiza, continuó la publicación del "Herold" ("Herold des Kostbaren Blutes"). En 1938 comenzó la publicación del "Husbote" (Mensajero de la Casa). El 23 de marzo de 1939 se informó al P. Winiger que el vicariato ibérico, que desde 1898 había estado bajo la tutela de la Curia generalicia, caía ahora bajo la jurisdicción de la Provincia Teutónica. Por eso, un buen número de sacerdotes de la Provincia se transfirieron a aquel vicariato, aunque ya había algunos residentes en Portugal desde 1934 [com el Pare Roberto]. Durante este período no existía prácticamente ningún contacto con el vicariato del Brasil. A pesar de todas esas dificultades, en este período, en 1946, el número de sacerdotes había pasado de 75 a 129, dado el alto número de teólogos existentes en 1936. Sin embargo, ya comienza la baja de vocaciones, de manera que el número de seminaristas mayores en ese año 1946 es de apenas 10. [...] [C.PP.S. (1981): Breve historia de los Misioneros de la Preciosa Sangre. Los inicios de nuestros fundadores. Misioneros de la Preciosa Sangre - C.PP.S. Autores varios. Traductor: P. Lucas Rodríguez. Compilador: P. Juan Carlos Barajas. Abril de 2013.] cppsmissionaries.org (pdf) En un article de l'any 2013, sobre la història de la congregació de la Preciosíssima Sang (C.PP.S.), que no són altra cosa que extractes del llibre "Historical Sketches of C.PP.S" d'Andrew J. Pollack, parlen de Kufstein. [Fragment d'un document més llarg. Consultar en 2013 de C.PP.S.] LA SEGUNDA GUERRA MUNDIAL Y SUS EFECTOS EN LA C.PP.S. La Segunda Guerra Mundial (1939-1945) interrumpió bruscamente el desarrollo de la Provincia. Cincuenta miembros se incorporaron a las fuerzas armadas alemanas, y todas la casas de Austria fueron expropiadas. Para evitar el servicio militar muchos de los sacerdotes ejercían la función de párrocos, sustitutos o capellanes de hospitales; la comunicación entre las casas no expropiadas se hizo muy difícil. En el volumen titulado "In Memory of the Centenary of Papal Confirmation 1841-December-17 - 1941" ("Zum hundertjährigen Gedenken an die Päpstlische Genehmigung 1841 17. Dezember - 1941"), publicado en 1941 durante la guerra, se lee la siguiente declaración: "Veíamos cómo todo lo que lo había realizado con gran esfuerzo el primer Director Provincial en un período de 30 años, lo estábamos perdiendo en un lapso de cinco años, después de haber logrado en cierta medida fortalecer sus cimientos. No nos quedaba más que decir simplemente: Dios lo dio, Dios lo quitó... El consuelo mayor era de que todos los miembros habían podido hacer un enorme aporte a las diócesis que carecían de sacerdotes, ya que en un número mayor se hicieron cargo de parroquias, cosa que antes no se había podido hacer". Otros comentarios pueden encontrarse en una publicación de 1965, titulada "150 years: Missionaries of the Precious Blood" ("150 Jahre Missionare vom Kostbaren Blut", 1965): "El período del régimen nacional socialista y la segunda guerra mundial causaron una merma en nuestra Provincia así como en otras comunidades eclesiales, cuyos efectos se sienten todavía hoy. Cincuenta miembros de nuestra Provincia se incorporaron a las fuerzas armadas... Nuestros seminarios fueron expropiados, y su mobiliario y equipo quedaron en un estado de abandono. En 1945, las únicas casas que conservábamos eran las de Baumgärtle y Lindenberg. Los miembros fueron distribuidos en diversas diócesis, donde se los debía nombrar como suplentes para que pudieran realizar actividades pastorales. [...] [C.PP.S. (2013): Selecciones hechas por P. Mark Miller, C.PP.S, P. Willi Klein, C.PP.S., P. José Luis Morgado, C.PP.S., Michael Rohde, C.PP.S. y otros, de: POLLACK, P. Andrew, C.PP.S. (2002): Historical Sketches of C.PP.S.] versió castellana (pdf) versió alemanya (pdf) |
1942-45.
Entre el 23 d'agost de 1942 i el 2 de febrer de 1943 va
tenir lloc la batalla de Stalingrad. El pare Roberto els
contava als seus coteros que hi va participar. Que
Hitler, en persona, l'havia saludat, cosa de la que
estava molt orgullòs; i que una vegada,
tenien molts ferits i els van haver de carregar com van
poder a un avió per fugir i ell va haver d'anar agafat a una
de les rodes. També els dia que era d'Innsbruck, la capital
de l'estat federal del Tirol i, de moment, no hem trobat cap
document que ho puga confirmar. D'aquella ciutat sembla que
li arribava també molta propaganda, la qual van cremar en la
seva totalitat abans de marxar del poble. No va quedar cap
pamplet i, per tant, no sabem del cert de què es tractava.
També sabem que enviava moltes cartes, però tampoc sabem on
ni a qui ni per què. V. S., que va ser 'cotero' seu a Portell. |
6.- Kufstein(Tirol, Àustria/Österreich) La casa de los ejercicios (1945-c.1947) |
1945-c.1949Quan estava al voltant dels 32 anys, va ser cridat per a
formar part de l'exèrcit. Li va tocar la part final de la
Segona Guerra Mundial (1939-45). Fins aleshores havia estat
a Portugal. En acabar la guerra, va haver de passar-se un
any, junt a altres combatents de la congregació,
rehabilitant-se en Kufstein, al Tirol austríac. En realitat,
en va passar quatre, entre aquesta ciutat i la capital,
Viena. [Fragment d'un document més llarg. Consultar en
2009.] 1945-1949 in Kufstein (Tirol) und in Wien (en Kufstein, Tirol, i en Viena) [Kufstein és una ciutat de l'estat austríac de Tirol, d'uns 19.000 habitants, és on van acudir els que havien estat a la guerra per tal de rehabilitar-se i renovar-se, almenys un any sencer.] [NÄSCHER, Franz (2009): Beiträge zur Kirchengeschichte Liechtensteins. Band 1. Seelsorger in den Pfarreien. p.282. Historischer Verein für das Fürstentum Liechtenstein. Vaduz. Tres volums.] Liechtensteinische Landesbibliothek. Accès al llibre: eliechtensteinensia.li |
NOTA sobre Kufstein:
En un article escrit en 1881, sobre la història dels
missioners de la Preciosíssima Sang (C.PP.S.), es parla del
període de recuperació a Kufstein. [Fragment d'un document
més llarg. Consultar en 1981 de
C.PP.S.] Después de todos esos años terribles de sufrimiento, el P. Winiger pidió para ser relevado en el cargo de Provincial, alegando motivos de salud. Dimitió el 23 de junio de 1946 y se retiró a la casa de Cáceres, España. Dos años después, agotado, abandonó la Congregación y se incardinó en su Diócesis, en Suiza. Frente a la imposibilidad de convocar un Capítulo Provincial, la Santa Sede consintió que fuese nombrado un Provincial y su Consejo. La indicación cayó en el P. Joseph Norbert Müller, que había sido durante seis años uno de los delegados del P. Winiger. En el Capítulo Provincial de 1952 fue reelegido para otro período de seis años. Después de la Segunda Guerra Mundial, la Provincia Teutónica necesitaba ser totalmente reestructurada. Había que recuperar las casas confiscadas; abrir otras nuevas; reagrupar los más de 100 sacerdotes envueltos en la guerra y ahora dispersos por doquier en Austria y Alemania. Un primer comienzo fue reunir en la casa de Ejercicios de Kufstein [el Pare Roberto entre 1945 i 1949 va estar entre Viena i aquella ciutat], que ya había sido recuperada por la Provincia, a esos sacerdotes destrozados física, moral y espiritualmente. Para esta recuperación fue programado un año entero de rehabilitación y actualización. Pero algunos de estos sacerdotes tuvieron que ayudar en las diócesis, de manera que no fue posible reagruparlos a todos en las casas de la Provincia. Esta coyuntura creaba otros problemas para la Provincia, porque después, ellos tendrían dificultades de adaptarse a la vida comunitaria y terminarían por abandonar la Congregación. [...] En 1949 fue recuperado el Seminario Menor de Feldkirch, pero no la hacienda agrícola de S. Cornely. [...] [C.PP.S. (1981): Breve historia de los Misioneros de la Preciosa Sangre. Los inicios de nuestros fundadores. Misioneros de la Preciosa Sangre - C.PP.S. Autores varios. Traductor: P. Lucas Rodríguez. Compilador: P. Juan Carlos Barajas. Abril de 2013.] cppsmissionaries.org (pdf) En un article de l'any 2013, sobre la història de la congregació de la Preciosíssima Sang (C.PP.S.), que no són altra cosa que extractes del llibre "Historical Sketches of C.PP.S" d'Andrew J. Pollack, parlen de Kufstein. [Fragment d'un document més llarg. Consultar en 2013 de C.PP.S.] LA PROVINCIA TEUTÓNICA: 1922 LOS ORÍGENES DE LA PROVINCIA TEUTÓNICA. [...] Antes de fundar en 1844 la Provincia americana de Ohio, en 1842 Franz Sales Brunner c.pp.s. (1795-1859) había enviado misioneros desde Suiza (Löwenberg) a Trois Épis (Alsacia), los cuales en 1871 fueron a Maria Baumgärtle (Alemania). En 1858, envió el primer misionero desde Ohio a Schellenberg (Liechtenstein), con la misión de reclutar y preparar candidatos para la Provincia americana, y de ser el director espiritual de las Hermanas [sic] que él mismo había mandado allí. En 1905, Gregor Jussel c.pp.s (2871-1958) viajó desde la Provincia americana a Schellenberg con la intención de fundar allí una nueva Provincia. Se dedicó a la formación de misioneros y estableció casas que sirvieron de base para que en 1922 pudiera crearse la Provincia teutónica. La nueva Provincia consistió de 12 miembros, 2 estudiantes y 40 alumnos, distribuidos en cuatro casas: Schellenberg, en Liechenstein (1858), Maria Baumgärtle, en Alemania (1871), Feldkirch, en Austria (1919) y Lindenberg, en Alemania (1922). La Provincia teutónica adoptó la constitución de la C.PP.S y la Praxis americana. Las décadas siguientes se caracterizan por un sólido crecimiento de la Provincia. Se establecieron nuevas casas: Kufstein, en Austria (1923), St. Korneli, en Austria (1926), Klagenfurt, en Austria (1929), el Vicariato de Xingu (Vikariat Xingu), en Brasil (1930), Leitmeritz, en Checoslovaquia (1934), Salzburgo (Salzburg), en Austria (1934), Villaviciosa (Vilavicosa en la versió alemanya), en Portugal (1934), Friburgo (Fribourg), en Suiza (1938), y el Vicariato Ibérico (Iberisches Vikariat) de España y Portugal (1939). Cuando estalló la Segunda Guerra Mundial (1939-1945), la Provincia teutónica tenía alrededor de 150 miembros y 14 casas en diferentes países. [C.PP.S. (2013): Selecciones hechas por P. Mark Miller, C.PP.S, P. Willi Klein, C.PP.S., P. José Luis Morgado, C.PP.S., Michael Rohde, C.PP.S. y otros, de: POLLACK, P. Andrew, C.PP.S. (2002): Historical Sketches of C.PP.S.] versió castellana (pdf) versió alemanya (pdf) |
NOTA sobre els efectes de la Segona Guerra Mundial en el
C.PP.S.:
En un article de l'any 2013, sobre la història de la congregació de la Preciosíssima Sang (C.PP.S.),
que no són altra cosa que extractes del llibre "Historical Sketches of C.PP.S"
d'Andrew J. Pollack, parlen de Kufstein. [Fragment d'un
document més llarg. Consultar en 2013 de
C.PP.S.] LA SEGUNDA GUERRA MUNDIAL Y SUS EFECTOS EN LA C.PP.S. [...] Otros comentarios pueden encontrarse en una publicación de 1965, titulada "150 years: Missionaries of the Precious Blood" ("150 Jahre Missionare vom Kostbaren Blut", 1965): "El período del régimen nacional socialista y la segunda guerra mundial causaron una merma en nuestra Provincia así como en otras comunidades eclesiales, cuyos efectos se sienten todavía hoy. Cincuenta miembros de nuestra Provincia se incorporaron a las fuerzas armadas... Nuestros seminarios fueron expropiados, y su mobiliario y equipo quedaron en un estado de abandono. En 1945, las únicas casas que conservábamos eran las de Baumgärtle y Lindenberg. Los miembros fueron distribuidos en diversas diócesis, donde se los debía nombrar como suplentes para que pudieran realizar actividades pastorales. La vida comunitaria quedó interrumpida, y rara vez podíamos reunirnos para retiros. La comunicación entre los miembros era muy limitada... Terminada la Segunda Guerra Mundial, hubo que reconstruir la Provincia desde las bases... Durante varios años pudimos contar con el apoyo (financiero, observa el autor) de la Provincia americana. Sin su ayuda, nos hubiera sido muy difícil sobrevivir..." (páginas 13-15). En su charla sobre "La Congregación de los Misioneros de la Preciosa Sangre" ("Die Kongregation der Missionare vom Kostbaren Blut") dada en el taller C.PP.S celebrado en 1980 en Roma, A. Pollack c.pp.s. decía: "La Provincia teutónica tuvo que ser reconstruida totalmente: hubo que recuperar las casas confiscadas, establecer casas nuevas, y congregar nuevamente a unos cien sacerdotes incorporados en el ejército en distintas partes de Austria y Alemania. Lo primero que se hizo para los sacerdotes que volvían del ejército fue organizar en la casa de retiros recuperada de Kufstein [el P. Roberto va estar allà] un curso de un año de rehabilitación y renovación. Pero después tuvieron que ser cedidos en préstamo a las diócesis, porque no había trabajo para todos en las casas que habían quedado en poder de la Provincia, en el sentido de que esos hombres ya no se adaptaron a la vida comunitaria y tuvieron que dejar la Sociedad" (C.PP.S. - Studien, Bd.5, Beiträge zur Geschichte der C.PP.S., seite 297). Después de 1945, el número de los miembros se redujo ya que algunos murieron en la guerra (5 misioneros) y muchos otros abandonaron la Provincia y pasaron a la diócesis. Se nos devolvieron algunas de la casas y se fundaron otra nuevas. Las nuevas fueron las de Traunstein (Alemania), 1949; Sprockhövel (Alemania), 1949; Salzburg-Parsch (Austria), 1955; Stadl Paura (Austria), 1955; Neuenheerse (Alemania), 1957. [C.PP.S. (2013): Selecciones hechas por P. Mark Miller, C.PP.S, P. Willi Klein, C.PP.S., P. José Luis Morgado, C.PP.S., Michael Rohde, C.PP.S. y otros, de: POLLACK, P. Andrew, C.PP.S. (2002): Historical Sketches of C.PP.S.] versió castellana (pdf) versió alemanya (pdf) |
7.- Viena/Wien(Viena/Wien, Àustria/Österreich) ? (c.1947-1949) |
Com hem dit abans, quan estava al voltant dels 32 anys, va
ser cridat per a formar part de l'exèrcit. Li va tocar la
part final de la Segona Guerra Mundial (1939-45). Fins
aleshores havia estat a Portugal. En acabar la guerra, va
haver de passar-se un any, junt a altres combatents de la
congregació, rehabilitant-se en Kufstein, al Tirol austríac.
En realitat, en va passar quatre, entre aquesta ciutat i la
capital, Viena. [Fragment d'un document més llarg. Consultar
en 2009.] 1945-1949 in Kufstein (Tirol) und in Wien (en Kufstein, Tirol, i en Viena) [Viena es la capital, amb prop de dos milions.] [NÄSCHER, Franz (2009): Beiträge zur Kirchengeschichte Liechtensteins. Band 1. Seelsorger in den Pfarreien. p.282. Historischer Verein für das Fürstentum Liechtenstein. Vaduz. Tres volums.] Liechtensteinische Landesbibliothek. Accès al llibre: eliechtensteinensia.li |
8.- Geroldswill(Sankt Gallen, Suïssa/Schweiz) ? (1949 aprox.?) |
Quan escriuen la seua biografia, des del punt de vista de
Liechtenstein, diuen que el P. Roberto era de Gerodswil, una
comuna Suïssa, gens prop del poble de naixement.
[Fragment d'un document més llarg. Consultar en 2009.]
Rinderer P. Robert CPPS [Geroldswil és una comuna suïssa de quasi 5.000 habitants, al cantó de Zurich] Per què diu que era d'alla? aquesta dada apareix quan parla de la seva estada a Ruggell (Liechtenstein), cosa que fa pensar que en aquell moment estigués empadronat allà; va treballar allà? va ser un intent d'estar empadronat allà per tal d'escaquejar-se de l'exèrcit? va empadronar-se allà per tal de fugir de represàlies i demés? [NÄSCHER, Franz (2009): Beiträge zur Kirchengeschichte Liechtensteins. Band 1. Seelsorger in den Pfarreien. p.282. Historischer Verein für das Fürstentum Liechtenstein. Vaduz. Tres volums.] Liechtensteinische Landesbibliothek. Accès al llibre: eliechtensteinensia.li |
A la pàgina 47 del llibre de Näscher, també el cita entre la
resta dels rectors de Ruggell. Transcrivim els del segle XX
(dates del càrreg, nom i lloc d'on se suposa que era). El
cas és que ni venia d'allà (ho feia des de Schellenberg), ni
era nascut allà (era de Degersheim).
1949. Rinderer P. Robert CPPS (Provisor). Geroldswil (SG) [NÄSCHER, Franz (2009): Beiträge zur Kirchengeschichte Liechtensteins. Band 1. Seelsorger in den Pfarreien. p.49. Historischer Verein für das Fürstentum Liechtenstein. Vaduz. Tres volums.] Liechtensteinische Landesbibliothek. Accès al llibre: eliechtensteinensia.li |
9.- Schellenberg(Unterland, Liechtenstein) ? (1949) |
1949.
Febrer. Alois Ospelt, en un llibre sobre els capellans
de Ruggell, Liechtenstein, fa una breu ressenya del nostre
pare Roberto. Diu que va anar des de Schellenberg i després,
torna. [Fragment
d'un document més llarg. Consultar en 1949, Ruggell.] Die Seelsorger [...] (nº 176) "Robert Rinderer, am 17. März 1910 geboren; Priesterweihe am 29. Juni 1934; kommt von Schellenberg vom 7. Februar 1949 bis 19. Juni 1949 als Pfarrverweser nach Ruggell; dann zurück nach Schellenberg; später als Missionar nach Spanien."
[OSPELT, Alois (1974): 100 Jahre Pfarrei Ruggell 1874-1974 (100 anys de la parròquia de Ruggell 1874-1974). Ein Beitag zur Pfarreigeschichte. Herausgeber von der Gemeinde Ruggell. Druck: Gutenberg AG, Schaan.] Liechtensteinische Landesbibliothek. Accès a la pàgina: eliechtensteinensia.li |
Nota sobre Schellenberg:
En un article escrit en 1881, sobre la història dels
missioners de la Preciosíssima Sang (C.PP.S.), es parla de
Schellengerb. [Fragment d'un document més llarg. Consultar
en 1981 de
C.PP.S.] 4. LA PROVINCIA TEUTÓNICA. 4.1 Comienzos: 1857-1870-1905. El P. Brunner, que vivía en los EEUU, volvió cuatro veces en busca de vocaciones y apoyo financiero, obteniendo buenos resultados. Durante la cuarta y última visita, en 1858, abrió en Schellenberg, Principado de Liechtenstein [el pare Roberto va passar per allà en 1942-43], un convento para aspirantes del ramo femenino de la Congregación CPPS. La casa serviría también como residencia para los padres de la CPPS encargados de la capellanía del convento y, contemporáneamente, párrocos (o título equivalente) de Shellenberg. [...] [C.PP.S. (1981): Breve historia de los Misioneros de la Preciosa Sangre. Los inicios de nuestros fundadores. Misioneros de la Preciosa Sangre - C.PP.S. Autores varios. Traductor: P. Lucas Rodríguez. Compilador: P. Juan Carlos Barajas. Abril de 2013.] cppsmissionaries.org (pdf) En un article de l'any 2013, sobre la història de la congregació de la Preciosíssima Sang (C.PP.S.), que no són altra cosa que extractes del llibre "Historical Sketches of C.PP.S" d'Andrew J. Pollack, parlen de Schellengerb. [Fragment d'un document més llarg. Consultar en 2013 de C.PP.S.] LA PROVINCIA TEUTÓNICA: 1922 LOS ORÍGENES DE LA PROVINCIA TEUTÓNICA. [...] Antes de fundar en 1844 la Provincia americana de Ohio, en 1842 Franz Sales Brunner c.pp.s. (1795-1859) había enviado misioneros desde Suiza (Löwenberg) a Trois Épis (Alsacia), los cuales en 1871 fueron a Maria Baumgärtle (Alemania). En 1858, envió el primer misionero desde Ohio a Schellenberg (Liechtenstein), con la misión de reclutar y preparar candidatos para la Provincia americana, y de ser el director espiritual de las Hermanas [sic] que él mismo había mandado allí. En 1905, Gregor Jussel c.pp.s (2871-1958) viajó desde la Provincia americana a Schellenberg con la intención de fundar allí una nueva Provincia. Se dedicó a la formación de misioneros y estableció casas que sirvieron de base para que en 1922 pudiera crearse la Provincia teutónica. La nueva Provincia consistió de 12 miembros, 2 estudiantes y 40 alumnos, distribuidos en cuatro casas: Schellenberg, en Liechenstein (1858), Maria Baumgärtle, en Alemania (1871), Feldkirch, en Austria (1919) y Lindenberg, en Alemania (1922). La Provincia teutónica adoptó la constitución de la C.PP.S y la Praxis americana. Las décadas siguientes se caracterizan por un sólido crecimiento de la Provincia. Se establecieron nuevas casas: Kufstein, en Austria (1923), St. Korneli, en Austria (1926), Klagenfurt, en Austria (1929), el Vicariato de Xingu (Vikariat Xingu), en Brasil (1930), Leitmeritz, en Checoslovaquia (1934), Salzburgo (Salzburg), en Austria (1934), Villaviciosa (Vilavicosa en la versió alemanya), en Portugal (1934), Friburgo (Fribourg), en Suiza (1938), y el Vicariato Ibérico (Iberisches Vikariat) de España y Portugal (1939). Cuando estalló la Segunda Guerra Mundial (1939-1945), la Provincia teutónica tenía alrededor de 150 miembros y 14 casas en diferentes países. [C.PP.S. (2013): Selecciones hechas por P. Mark Miller, C.PP.S, P. Willi Klein, C.PP.S., P. José Luis Morgado, C.PP.S., Michael Rohde, C.PP.S. y otros, de: POLLACK, P. Andrew, C.PP.S. (2002): Historical Sketches of C.PP.S.] versió castellana (pdf) versió alemanya (pdf) |
10.- Ruggell(Unterland, Liechtenstein) Parròquia de Sant Fridolin/Pfarrei zum heiligen Fridolin (1949) |
1949.
Febrer-Juny. Alois Ospelt, en un llibre sobre els capellans
de Ruggell, Liechtenstein, fa una breu ressenya del nostre
pare Roberto. Die Seelsorger [...] (nº 176) "Robert Rinderer, am 17. März 1910 geboren; Priesterweihe am 29. Juni 1934; kommt von Schellenberg vom 7. Februar 1949 bis 19. Juni 1949 als Pfarrverweser nach Ruggell; dann zurück nach Schellenberg; später als Missionar nach Spanien."
[OSPELT, Alois (1974): 100 Jahre Pfarrei Ruggell 1874-1974 (100 anys de la parròquia de Ruggell 1874-1974). Ein Beitag zur Pfarreigeschichte. Herausgeber von der Gemeinde Ruggell. Druck: Gutenberg AG, Schaan.] Liechtensteinische Landesbibliothek. Accès a la pàgina: eliechtensteinensia.li A la pàgina 47 del llibre de Näscher, també el cita entre la resta dels rectors de Ruggell. Transcrivim els del segle XX (dates del càrreg, nom i lloc d'on se suposa que era): Ruggell, Pfarrei zum heiligen Fridolin (Ruggel, parròquia de Sant Fridolin) Ruggell gehörte zur Großpfarrei Bendem. (Ruggell pertanyia a la gran parròquia de Bendem) [...] Pfarrer und Pfarr-Provisoren: (Pastors i provisionals parroquials) [...] 1901-1905. Baumgartner Johann. Mörschwil (SG)
[NÄSCHER, Franz (2009): Beiträge zur Kirchengeschichte Liechtensteins. Band 1. Seelsorger in den Pfarreien. p.49. Historischer Verein für das Fürstentum Liechtenstein. Vaduz. Tres volums.] Liechtensteinische Landesbibliothek. Accès al llibre: eliechtensteinensia.li La mateixa taula l'inclouen en un article de 2011 que caldrà revisar per si ens aporta res de nou. [GASSMANN, Jens et al. (2011): Ruggell] Historisches Lexikon des Fürstentums Liechtenstein online. historisches-lexikon.li També ens deixa un fragment d'un diari de Liechtenstein: Liechtenstein Volksblatt (1949) |
1949.
Quan escriuen la seua biografia, des del punt de vista de
Liechtenstein, diuen que el P. Roberto era de Gerodswil, una
comuna Suïssa, gens prop del poble de naixement. [Fragment
d'un document més llarg. Consultar en 2009.] 1949 Pfarr-Provisor in
Ruggell*
(provisor o administrador
parroquial provisional en Ruggell) [Ruggell és una localitat de Liechtenstein d'uns 2.000 habitants; i, en nota a peu de pàgina, posa la referència bibliogràfica d'on ho treu: un llibre d'Alois Ospelt que es titula "Pfarrei" (parròquia), pàgina -seite- 67.] [NÄSCHER, Franz (2009): Beiträge zur Kirchengeschichte Liechtensteins. Band 1. Seelsorger in den Pfarreien. p.282. Historischer Verein für das Fürstentum Liechtenstein. Vaduz. Tres volums.] Liechtensteinische Landesbibliothek. Accès al llibre: eliechtensteinensia.li |
11.- Schellenberg(Unterland, Liechtenstein) ? (1949) |
1949.
Juny. Alois Ospelt, en un llibre sobre els capellans
de Ruggell, Liechtenstein, fa una breu ressenya del nostre
pare Roberto. [Fragment
d'un document més llarg. Consultar en 1949, Ruggell.] Die Seelsorger [...] (nº 176) "Robert Rinderer, am 17. März 1910 geboren; Priesterweihe am 29. Juni 1934; kommt von Schellenberg vom 7. Februar 1949 bis 19. Juni 1949 als Pfarrverweser nach Ruggell; dann zurück nach Schellenberg; später als Missionar nach Spanien."
[OSPELT, Alois (1974): 100 Jahre Pfarrei Ruggell 1874-1974 (100 anys de la parròquia de Ruggell 1874-1974). Ein Beitag zur Pfarreigeschichte. Herausgeber von der Gemeinde Ruggell. Druck: Gutenberg AG, Schaan.] Liechtensteinische Landesbibliothek. Accès a la pàgina: eliechtensteinensia.li |
1949.
Agost, 13. Trobem una esquela en un diari on es cita al P.
Roberto. No diu el nom, però per les dates i els llocs
citats, queda clar que és ell. Ja havia deixat de treballar
a Ruggell i tornava a estar en Schellenberg: Danksagung Für die vielen Beweise herzlicher Anteilnahme während der langen Krankheit sowie beim Ableben und für das zahlreiche Geleite zur letzten Ruhetätte unserer geliebten, freubesorgten Mutter, Schwägerin, Tante und Patin. Frau KRESZENTIA KIEBER geb. Brendle Sprechen wir allen Freunden, Verwandten und Bekannten unsern innigsten Dank aus. Besonders möchten wir danken der ehrw. Krankenschwester Josefa vom hiesigen Kloster, dem HH. P. Rinderer, den lieben Nachbarn und allen Spendern von hl. Messen, Kränzen und Blumen sowie auch für die schriftlichen Kondolenzbezeugungen. Wir bitten für die liebe Verstorbene um ein Gedenken im Gebete. Schellenberg, den 13. August 1949. Die Trauerfamilie Kieber.
[Liechtensteiner Volksblatt. Vaduz, Donnerstag, den 25. August 1949. seite 4.] Liechtensteinische Landesbibliothek. Accès a la pàgina: eliechtensteinensia.li |
12.- Portell(Portell de Morella, els Ports, País Valencià, Espanya/Spanien) Parròquia de l'Assumpció (1949-1964) |
1949-64.
En un llibre publicat a Liechtenstein publiquen una petita
biografia. Ens diu que l'any 1945 va ser quan va vindre a
Portell. Tindria en aquell moment uns 39 anys i l'últim lloc
on sabem que havia estat, va ser Schellenberg
(Liechtenstein). La data d'arribada exacta a Portell no ens
consta (caldria investigar en els llibres de l'església i de
l'ajuntament). Sobre la seua marxa, devia ser per 1964
perquè hi ha sobre ell, una requisitòria judicial al BOE.
Aquell mateix any 1964, ja sabem que torna a estar a
Schellenberg. [Fragment d'un document més llarg. Consultar
en 2009.] 1949-1964 Pfarr-Provisor in Portell (Spanien) (administrador parroquial provisional en Portell, Espanya)
[NÄSCHER, Franz (2009): Beiträge zur Kirchengeschichte Liechtensteins. Band 1. Seelsorger in den Pfarreien. p.282. Historischer Verein für das Fürstentum Liechtenstein. Vaduz. Tres volums.] Liechtensteinische Landesbibliothek. Accès al llibre: eliechtensteinensia.li |
1951. Quan tenia uns 40 anys, arriba a Portell. Ho sabem perquè en les festes de Sant Antoni de 1961 es conmemora el 10è aniversari al poble. De fet, va ser el majoral d'aquell any. Ho especifica al final del programa, imprés l'octubre de l'any anterior.
"P. Roberto Rinderer, C. PP. S., Cura (natural de Áustria). PORTELL DE MORELLA (Castellón) (España). EN SU DÉCIMO ANIVERSARIO EN PORTELL." [C.PP.S. vol dir "Congregación de la Preciosísima Sangre"] |
1954.
Gener, 1. En la guia comercial de
Castelló i província de 1954, diu de Portell:
[DE LA TORRE, Victorianol (Dir.): Carnet Castalia. Guía del Turista, Industria, Comercio y profesonales de Castellón de la Plana y su Provincia. Segunda Edición. Imp. MIALFO. Mayo MCMLIV [1954].] repositori.uji.es |
1956.
Apareix en el cens electoral del poble d'aquell any. Tenia
46 anys, vivia al carrer de l'església i, òbviament, era
home, solter i estava instuït. El seu segon cognom
era Hollenstein (ací posa Hollstein, però al BOE, en 1964
està ben escrit; i al seu poble de naixement, Degersheim,
Suïssa, encara és un cognom popular). Aquest és el darrer cens electoral que hem
pogut consultar online. "Rinderer Hollstein Roberto. Cabeza. V. 46. S. Iglesia. Sacerdote. Sí."
"Roig Juan Antonia [sic, Antonio]. Cabeza. V. 45. C [sic, casado]. Iglesia, 17. Sacerdote. Sí." |
1957.
Abril, 17. En el recordatori a un
tal Juan Mariscal, que moria en 1971, apareix una inesperada referència
al capellà de Portell, que en aquell moment era el pare Roberto
Rinderer.
[Mediterráneo: Prensa y Radio del Movimiento. Año XXXIII. Núm.10112. Pàg.3. Domingo, 16 Mayo 1971.] (hemeroteca: prensahistorica.mcu.es) |
1954. Desembre, 8. Placa commemorativa que va
fer posar el pare Roberto a l'ermita del poble. Com a
detall, cal fixar-se en que, encara que diga que és austríac,
inclou un símbol amb la bandera de Suïssa.
[Foto de Víctor Manuel Sorolla.] |
1959. Abril, 12. Plaques commemoratives que va
fer posar el pare Roberto a l'església de Portell. Una està
datada, però l'altra no. Celebra els 25 anys de sacerdoci. Però
curiosament, les dates que apareixen en la premsa del moment i
demés, ens diuen que va ser ordenat el 29 de juny i va cantar
missa dos dies més tard, l'1 de juliol, això sí, d'aquell any
1934.
La segona placa està dedicada al Sagrat Cor de Jesús, a qui ell devia tenir especial devoció. Si mirem el lloc on canta missa, veurem que s'estrena en l'església del Sagrat Cor d'Annabichl (Klagenfurt, Àustria).
[Fotos de Víctor Manuel Sorolla.] |
1960 aprox. Dia de Reis. Va baixar gent de
l'Anglesola en dos o tres cotxes amb la rondalla, convidats pel
pare Roberto. M'ho explica un capellà nascut allà i que en
aquell moment tenia quinze anys i tocaba la pandereta. Diu que
els reis i els patges no podien ser del poble i per això van
baixar ells. Comenta que sabien que era un rector estranger
perquè parlava espanyol però malament. I li va fer gràcia que
tingués regals per a tots, "ni que fuera una remolacha".
Pel que sento a casa, es veu que sí, que fins i tot amagava roba
estesa d'alguna casa i després els la portaven els Reis i, si
no, un grapat d'ametles, un tros de carbassa, un tros de
cansalasa, etc. I als que se portaven malament, una bonyiga de
matxo. |
1961.
Gener, 17-23. Quan té 50 anys, és majoral de les festes de
Sant Antoni. Aquest va ser el programa: "ANUNCIO Fiestas solemnes en honor de SAN ANTONIO ABAD. Portell de Morella (Castellón) 17 de Enero de 1961 hasta el día 23 del mismo mes. Y Conmemoración del DÉCIMO aniversario de su estancia en Portell de Morella (Castellón) -España- del Rvdo. Sr. D. Cura Roberto Rinderer, C. PP. S." [C.PP.S. vol dir "Congregación de la Preciosísima Sangre"] "PROGRAMA. Las fiestas más solemnes que se celebraron en honor de San Antonio Abad, D. M. DÍAS FESTIVOS. Primera parte. Fiesta de la Iglesia. Martes, día 17: Fiesta litúrgica del Santo. Misa cantada en su altar. Levantar el Mayo a las diez. Sesión de cine, a las cinco de la tarde. Ensayo general del teatro: La vida del Santo, a las nueve de la noche. Miércoles, día 18: Misa cantada en su altar. Repetición de la misma película, a las cinco y a las nueve de la noche. Segunda parte. Fiesta Externa. Orquestina de Traiguera. Jueves, día 19: Misa cantada por la mañana. A las seis de la tarde, la excepcional y única, nunca vista, Burricada. Uno de los actos más grandiosos y emocionados de la Fiesta Antontonina [sic], ideada por el Sr. Mayoral, cura , P. Roberto Rinderer, conservando las costumbres de siempre. A las nueve y media de la noche: LA VIDA DEL SANTO. Escenificada como sencillo drama. Llevada a escena al aire libre, en la Plaza. La decoración y presentación, mostrará el buen gusto del Sr. Cura Mayoral. A las once de la noche, los bailes según la costumbre. A la una de la noche: Los diablos queman la choza del Santo, y continuación de los bailes. NOTA: Para ver la vida del Santo, hay que dar una LIMOSNA VOLUNTARIA que no sea inferior a tres pesetas. Viernes, día 20: DÍA DE LA FIESTA. Orquestina de Traiguera. Todo según la costumbre. La Misa, tal día será a las diez y media. Sermón del Sr. Cura de Iglesuela del Cid, D. m. (¿Dios mediante?) Misa con órgano. Procesión por la tarde. Bailes típicos. Sábado, día 21: Misa cantada en su altar. Orquestina de Traiguera. Diversiones populares y tranzas durante el día. Bailes hasta la una de la noche. Domingo, día 22. SAN ANTONET. Banda (de) música de Villafranca del Cid. Solemnísimo día festivo. La segunda y solemne Procesión del Santo. Grupo folklórico de chicas. Baile Pla. Los restantes actos hasta la una de la noche, tocará la dicha Banda de Villafranca del Cid. Lunes, día 23: Misa por los difuntos devotos de San Antonio Abad. Misa de Requiem cantada en su altar. Tanza del Mayo y de la leña. NOTA: Por favor, respetar la decoración, escenario y la choza. La campanilla de la choza del Santo erigida en la Plaza, se puede tocar durante los seis días de fiesta. "Portell de Morella (Castellón) -España- Octubre, 1960. El Mayoral Mayor de la Fiesta y organizador P. Roberto Rinderer, C. PP. S., Cura."
|
1964.
Octubre, 26. Al BOE apareix en una requisitòria per un tema
judicial. Es confirma que era originari de Degersheim,
Suïssa (no Àustria, com posa al BOE), com trobem a les fonts
dels anys trenta als diaris austríacs, i també a les fonts
de Liechtenstein. I es confirma també el segon cognom que
tenia a Espanya, Hollenstein (Hollstein al cens de 1956). REQUISITORIAS. Bajo apercibimiento de ser declarados rebeldes y de incurrir en las demás responsabilidades legales de no presentarse los procesados que a continuación se expresan en el plazo que se les fija, a contar desde el día de la publicación del anuncio en este periódico oficial, y ante el Juzgado o Tribunal que se señala, se les cita, llama y emplaza, encargándose a todas las autoridades y Agentes de la Policía Judicial procedan a la busca, captura y conducción de aquéllos, poniéndolos a disposición de dicho Juez o Tribunal, con arreglo a los artículos correspondientes de la Ley de Enjuiciamiento Criminal. [...] Juzgados civiles RINDERER HOLLENSTEIN, D. Roberto; natural de Degersheim (Austria), soltero, sacerdote, domiciliado últimamente en Portell de Morella (Castellón); procesado en la causa número 28 de 1964 por daños; comparecerá dentro del término de diez días ante el Juzgado de Instrucción de Morella.- (3.176)
[Boletín Oficial del Estado (BOE), núm. 257. 26 octubre 1964. Página 14002.] boe.es (pdf) |
NOTA sobre la C.PP.S. en Espanya:
En un article escrit en 1881, sobre la història dels
missioners de la Preciosíssima Sang (C.PP.S.), es parla
tangencialment de la situació d'Espanya. [Fragment d'un
document més llarg. Consultar en 1981 de
C.PP.S.] 5. EL VICARIATO IBÉRICO - PROVINCIA IBÉRICA (ESPAÑA Y PORTUGAL) [...] 5.2 Bajo la dirección de la Provincia Teutónica, 1939-1979: En carta del 23 de marzo de 1939, el Moderador General, Lorenzo Colagiovanni, informaba al Provincial de la Provincia Teutónica, P. Winiger, que a partir de aquella fecha, el Vicariato Ibérico pertenecía a la Provincia Teutónica. El primer Director del Vicariato Ibérico fue el P. Otto Grundwald (1939-1946). Pero estaba claro que los años posteriores a la Guerra Civil no eran aptos a ningún desarrollo de la CPPS. Aunque arribaron casi una docena de Misioneros de la Provincia Teutónica, la mayor parte de ellos se ocupó de la pastoral en las parroquias o capellanías donde la mitad del clero había sido diezmada por la guerra civil. [...] [C.PP.S. (1981): Breve historia de los Misioneros de la Preciosa Sangre. Los inicios de nuestros fundadores. Misioneros de la Preciosa Sangre - C.PP.S. Autores varios. Traductor: P. Lucas Rodríguez. Compilador: P. Juan Carlos Barajas. Abril de 2013.] cppsmissionaries.org (pdf) |
13.- Schellenberg(Unterland, Lienchenstein) ? (1964-c.1965) |
1964-65 aprox.
Després de marxar de Portell, pressumptament en 1964, ja el
trobem treballant entre Liechtenstein i Àustria. Va estar
per allà uns tres anys, entre els 55 i els 57 anys. No ens
queda clar el temps que va estar en Shellenberg i el que va
estar a St. Anton im Montafon. [Fragment d'un document més
llarg. Consultar en 2009.] 1964-1967 Aushilfen in Schellenberg und in St. Anton im Montafon (Vorarlberg) (treball temporal a Schellenberg i St. Anton im Montafon) [Schellenberg és una comunitat de Liechtenstein d'uns 1.000 habitants] [NÄSCHER, Franz (2009): Beiträge zur Kirchengeschichte Liechtensteins. Band 1. Seelsorger in den Pfarreien. p.282. Historischer Verein für das Fürstentum Liechtenstein. Vaduz. Tres volums.] Liechtensteinische Landesbibliothek. Accès al llibre: eliechtensteinensia.li |
14.- St. Anton im Montafon(Vorarlberg, Àustria/Österreich) ? (c.1966-1967) |
1966-67 aprox.
Després de marxar de Portell, pressumptament en 1964, ja el
trobem treballant entre Liechtenstein i Àustria. Va estar
per allà uns tres anys, entre els 55 i els 57 anys. No ens
queda clar el temps que va estar en Shellenberg i el que va
estar a St. Anton im Montafon. Després entra de
capellà a Fischingen, Àustria. [Fragment d'un document més
llarg. Consultar en 2009.] 1964-1967 Aushilfen in Schellenberg und in St. Anton im Montafon (Vorarlberg) (treball temporal a Schellenberg i St. Anton im Montafon) [St. Anton im Montafon és localitat d'uns 650 habitants, de l'estat austríac de Vorarlberg] [NÄSCHER, Franz (2009): Beiträge zur Kirchengeschichte Liechtensteins. Band 1. Seelsorger in den Pfarreien. p.282. Historischer Verein für das Fürstentum Liechtenstein. Vaduz. Tres volums.] Liechtensteinische Landesbibliothek. Accès al llibre: eliechtensteinensia.li |
15.- Fischingen(Thurgau, Suïssa/Schweiz) Bürgerheim Buhwil (1967-1977) |
1967-77.
Després del breu pas per Shellenberg i St. Anton im
Montafon, entra de capellà a Fischingen, Àustria,
concretament, al centre comunitari de Bürgenheim Buhwil, a
un minut en cotxe de Fischingen, a l'est. Va estar allà uns
deu anys, on va passar de tenir 57 a 67 anys d'edat.
[Fragment d'un document més llarg. Consultar en 2009.]
1967-1977 Hausgeistlicher in Fischingen (TG)
(capellà a Fischingen)
[Fischingen és una comuna suïssa d'uns 2.500 habitants del cantó de Thurgrau =TG. Buhwill queda a un minut en cotxe de Fischingen, direcció est.] [NÄSCHER, Franz (2009): Beiträge zur Kirchengeschichte Liechtensteins. Band 1. Seelsorger in den Pfarreien. p.282. Historischer Verein für das Fürstentum Liechtenstein. Vaduz. Tres volums.] Liechtensteinische Landesbibliothek. Accès al llibre: eliechtensteinensia.li |
16.- Auw(Thurgau, Suïssa/Schweiz) Altersheim (1977-1978) |
1977-78.
Als 67 anys d'edat va deixar de treballar al centre
comunitari de Bürgenheim Buhwil (Fischingen) i va estar uns
mesos de capellà a Auw, a la residència de jubilats. D'ahí
va passar a una residència d'avis de Lucerna, on va morir.
[Fragment d'un document més llarg. Consultar en 2009.]
1977-1978 Hausgeistlicher in Auw [Auw és una comuna suïssa que no arriba als 2.000 habitants, al cantó d'Aargau (Argovia). Altersheim Alberschwende o Versorgungsheim Alberschwende es una residència de jubilats i centre de vida assistida del municipi d'Alberschwende, d'uns 3.200 habitants de l'estat austríac de Vorarlberg. [NÄSCHER, Franz (2009): Beiträge zur Kirchengeschichte Liechtensteins. Band 1. Seelsorger in den Pfarreien. p.282. Historischer Verein für das Fürstentum Liechtenstein. Vaduz. Tres volums.] Liechtensteinische Landesbibliothek. Accès al llibre: eliechtensteinensia.li |
1978 aprox.
Quan estava a la residència de jubilats d'Auw, va participar
en un famòs Exorcisme que va tenir lloc a Suïssa. A la
pàgina 5 del llibre apareix el llistat dels religiosos que
van ser testimonis. Hi ha molta informació per internet,
però ens quedem en un parell de llibres publicats, com
aquest de 1978: Témoignages.- Les prêtes dont les noms suivent témoignent que, se fondant sur leur connaissance personnelle du cas de possession, ils ont l'intime conviction de l'authenticité des révélations faites par les démons, sur l'ordre de la Sainte Vierge: Abbé Albert d'Arx, Niederbuchsiten, Note (éd. française). Les huit prêtres our religieux ci-dessus cités sont tous de nationalité suisse, sauf le Père Fischer, qui est alemand; ils ont tous participé aux exorcismes, sauf le Père Grégoire Meyer, qui fut un temps le directeur spirituel de la possédée, et la connaît donc bien. Deux autres prêtres, de nationalité française, ont aussi participé aux exorcismes. p.39: Premiere Partie des avertissements de l'Au-delà. Texte littéral des revélations faites par les démons Akabor, Allida, Judas Iscariote, Véroba et Béelzéboul, au cours d'Exorcismes (du 14 août 1975 au 30 mars 1976). p.155: Deuxieme Partie des avertissements de l'au-delà. Texte littéral des révélations faites par le démon Béelzéboul au cour d'Exorcismes (25 avril, 13 juliet et 8 décembre 1977) p.229: Troisieme Partie des avertissements de l'au-delà. Texte littéral des révélations faites par les démons Béelzéboul et Verdi-Garandieu au cours d'Exorcismes (8 décembre 1977, 25 mars et 5 avril 1978) p.239: Exorcisme du 5 avril 1978. Exorciste: Père Ernest Fischer, ancien missionnaire, Gossau (Saint-Gail - Suisse). Démon: Verdi-Garandieu, démon humain. Message aux prêtres. Exhortations à revenir à la vie de l'Evangile. L'abbé Verdi-Garandieu, démon humain, prêtre du diocèse de Tarbes au XVIIe siècle, adresse, par l'entremise de la possédée, ce message pathétique à ses frères, dans le Sacerdoce, pour les adjurer - sur l'ordre de la Très Sainte Trinité et de la Vierge Marie - de reprendre la voie êtroite de l'Evangile, et leur éviter ainsi de subir à leur tout dans l'Enfer éternel, le sort horrible qui est devenu le sien, à raison de ses infidélités à la grâce. A la suite de l'exorcisme de Léon XIII, utilisé, dans le cas présent, par le P. Fischer, furent prononcées de nombreuses invocations, dont celle de Saint Vicent Ferrier, le grand missionaire dominicain espagnol du XIVe-XVe siècle; il parcourut l'Espagne, l'Italie, la Suisse et la France, où il mourut à Vannes en 1419. If fut redoutable au démon, auquel il arracha beaucoup d'âmes, par sa vie d'amour et de pénitence, et ses prédications enflammées. En somme: Saint Vincent Ferrier, un modèle à imiter; l'abbé Verdi-Garandieu, un exemple à ne pas suivre. [...] p.257: Exorcisme du 1er mai 1978, en la fête de Saint Joseph. Aveu du démon angélique Allida. [...] (Puis, en poussant des cris lamentables, il s'écrie, faisant se dresser la possédée): Pourquoi me suis-je laissé aller ainsi, mais pourquoi? Pourquoi ai-je accepté de recevoir le sacerdoce, cette change très lourde, puisque je n'étais pas capable
[MARTY, Jean (1978): Avertissements de l'au-dela à l'Eglise Contemporaine. Aveux de l'Enfer. Texte littéral des révélations faites par des Démons au cours d'exorcismes. p.xxx. Editions Jean Marty, auteur-éditeur. Association "Tout restaurer dans le Christ" (Omnia restaurare in Christo). Saint-Germain-en-Laye Cédex. France.] archive.org Com el llibre anterior resulta una mica caòtic, posem un fragement d'un altre llibre posterior: Revelations From Switzerland Exorcisms.- The following revelations are from a solemn exorcism that took place in Switzerland from 1975-1978 in which the demons under constraint were forced to reveal certain things about the Church. The session below is from June 18, 1977, and concerns John XXIII and the Second Vatican Council. Speaking through a possessed woman, the demons were forced by the Holy Virgin to tell the truth under the Solemn Church Exorcism, which was witnessed by several priests (listed below) who all expressed their conviction of the authenticity of the revelations made by the fallen spirits by the order of the Blessed Virgin. The exorcisms are recorded in a book by Jean Marty (translated from French by Nancy Knowles Smith) entitled "Avertissements de l'Au'dela à l'Eglíse Contemporaine - Aveux de l'Eufer. The revelations have been edited slightly. Exorcists: Abbot Albert d'Arx, Niederbuchorten; Abbot Arnold Elig, Ramiswil; Abbot Ernest Fischer, Missionary, Gossau (St.-Gall); Rev. Father Pius Gervasi, O.S.B., Disentis; Abbot Karl Holdener, Ried; Rev. Father Gregoire Meyer, Trimbach; Rev. Father Robert Rinderer, C.P.P.S., Auw; Abbot Louis Veillard, Cerneux-Pequignot. (Two other French priests also participated in the exorcisms.)
[MARTIN, David (2011): Vatican II: A Historic Turning Point. The Dawning of a New Epoch. AuthorHouse. Bloomington, Indiana, US.] books.google.es (només fragments) |
17.- Lucerna/Luzern(Thurgau, Suïssa/Schweiz) Residència/Einem Pflegeheim (1978-2002) |
1978-2002.
Als 68 anys d'edat va deixar va entrar en una residència
d'avis de Lucerna i ja no l'abandonaria fins la seua mort,
amb 92. [Fragment d'un document més llarg. Consultar en
2009.]
1978-2002 Ruherstand in Luzern [Luzern (Lucerna) és la capital del cantó del mateix nom; té una mica més de 80.000 habitants.] [NÄSCHER, Franz (2009): Beiträge zur Kirchengeschichte Liechtensteins. Band 1. Seelsorger in den Pfarreien. p.282. Historischer Verein für das Fürstentum Liechtenstein. Vaduz. Tres volums.] Liechtensteinische Landesbibliothek. Accès al llibre: eliechtensteinensia.li |
18.- Steinen(Schwyz, Suïssa/Schweiz) Felsberg (c.1985) |
1985 parox.
En una pàgina web que ja no està activa, podem llegir que
continuava "treballant", un cop jubilat, a la Casa Felsberg
de Steinen, prop d'Auw i de la residència on el van acullir
a Luzern o Lucerna.
Gottesdienstgemeinde Felsberg/Seewen (Comunitat de culte Felsberg/Seewen) Im Jahr 1977 hat Pfr. Alfred Marty, seit 1949 Pfarrer in Morschach, infolge der nachkonziliaren Neuerungen seine Pfarrei abgegeben. Den zahlreichen Gläubigen aus der näheren und ferneren Umgebung, die bislang zu ihm nach Morschach gingen, fehlte nun die geistige Heimat. Deshalb baten die Herren Paul Hediger-Bürgler, Paul Inderbitzin-Trütsch, Martin Reichlin und Gustav Herger den Bischof von Chur, Pfr. Marty eine Kirche oder Kapelle für die Zelebration der überlieferten Messe zur Verfügung zu stellen. Schließlich konnte Pfr. Marty mit seiner Köchin, Frl. Mathilde Fässler, bei Herrn August Budmiger-Schwarzentruber in Hochdorf wohnen, der zu diesem Zweck seine eigene Wohnung räumte und selbst in Miete ging. Ab dem Gut-Hirt-Sonntag hielt er für zweieinhalb Jahre regelmäßige Gottesdienste in einem von Herrn Wendelin Imhof-Bürgler zur Verfügung gestellten ehemaligen Werkstattraum in Goldau. Die Kirchgänger schlossen sich zur „Katholischen Kirchengemeinde St. Pius X. Urschweiz“ zusammen und wählten als Präsidenten des Vereins Herrn Paul Hediger-Bürgler aus Seewen. Die Zahl der Gottesdienstbesucher nahm zu, und die räumliche Enge drängte zu einer besseren Lösung. Man brachte in Erfahrung, dass das Restaurant „Felsberg” in Steinen SZ zum Verkauf stand. Um es zu kaufen, wurde am 8. September 1979 der „Pius-Verein” gegründet, der sich an den Statuten des im August in Baar gegründeten OPUS PRO SACERDOTE orientierte.
Die Liegenschaft „Felsberg“ wurde am 16. Oktober 1979 erworben und dann mit viel Eifer umgebaut. Am 1. Februar 1980 feierte Pfr. Marty seine erste heilige Messe in der neuen Hauskapelle. Nach seinem baldigen Tod am 10. März 1980 beschloss der Vorstand, sich der seit etwa 10 Jahren bestehenden Priesterbruderschaft St. Pius X. mit Sitz in Ecône zuzuwenden. Diese sah sich aber nicht im Stande, einen Priester zur Verfügung zu stellen, versprach jedoch, so gut wie möglich auszuhelfen.
In den folgenden Jahren waren folgende Priester am „Felsberg“ tätig: (Durant els anys següents van treballar al "Felsberg" els següents sacerdots:) Pfr. Johannes Arbogast, Hochdorf/LU (Pfr. = mossèn) Die Glaubensunterweisung der Kinder übernahm bis im März 1987 Pfr. Mehr aus Zug. Obgleich ohne ständigen Seelsorger, nahm das Messzentrum „Felsberg” einen bemerkenswerten Aufschwung. Am 20. September 1987 übernahm Kpl. Charlier das Amt des Religionslehrers auf dem „Felsberg”. Daraufhin entstanden Spannungen mit der Piusbruderschaft, die den „Felsberg“ ganz für sich übernehmen wollte. Anlässlich einer ausserordentlichen Generalversammlung des Pius-Vereins wurde am 14. Februar 1988 mit grosser Mehrheit die Übergabe an die Piusbruderschaft abgelehnt, worauf diese den völligen Rückzug vom „Felsberg“ erklärte.
Durch den Einsatz von Kpl. Alfred Betschart und Generalvikar Walter Niederberger gelang es, den Status des Messzentrums „Felsberg” mit dem Bistum Chur zu klären. Im Jahr 1990 zogen P. Michael Kulig und P. Andreas Bröckling im Haus Felsberg ein und übernahmen die Seelsorge. Da P. Andreas Bröckling 1996 nach Meisterswil ging, kamen am „Felsberg“ neben P. Michael Kulig auch P. Dietmar Aust und P. Daniel Eichhorn von der Priesterbruderschaft St. Petrus zum Einsatz. Nachdem P. Michael Kulig am 21. Mai 2002 tödlich verunglückt war, übernahm P. Martin Ramm von Thalwil aus die hl. Messen [Heilige Messe] und auch den Unterricht der Kinder. Auf seine Initiative hin kam es am 11. September 2002 zu einer Übereinkunft mit der Gemeinde Seewen, welche die regelmässige Nutzung der ‚Alten Kapelle‘ in Seewen ermöglichte. Dort hat P. Ramm am 10. November 2002 die erste Sonntagsmesse zelebriert. Von 2003 bis 2009 war P. Engelbert Recktenwald FSSP als Seelsorger auf dem Felsberg. Ihm folgte bis 2016 P. Vitaly Leontyev FSSP. Seit Sommer 2016 stehen der Felsberg und Seewen unter der vollen Verantwortung der Personalpfarrei Maria Immaculata.
Si mirem el mapa, ens adonem que el radi per on es movia durant els darrers anys de la seua vida era curt: Auw, Steinen i Lucerna.
[Gottesdienstgemeinde Felsberg/Seewen. Personalpfarrei Maria Immaculata. Parochia Personalis Maria Immaculata.] Lloc web on estava, ara perdut: https://personalpfarrei.org/Pfarrei/geschichte.php - Caché de 2022 recuperat amb: archive.org |
19.- Friedental (Lucerna/Luzern)(Lucerna/Luzern, Suïssa/Schweiz) Cementerio/Friedof (2002) |
2002.
Març, 24. Mor a Lucerna (Luzern) i és soterrat al cementiri
de Friedental. Tenia 92 anys. [Fragment d'un document més
llarg. Consultar en 2009.] 2002 24. März: gestorben in
Luzern (va morir a
Lucerna) [El cementiri de Friedental està a les afores de Lucerna, cap al nord] P. Robert entschied sich, zeitlebens die HI. Messe in
Tridentinischen Ritus zu feiern.*
(Roberto va decidir
celebrar al llarg de la seva vida, la Santa Missa, en el
ritu tridentí) [aquest rite implicava que les oracions foren només en llatí, que els capellans la celebraren en veu baixa i d'esquena a la gent; es va començar a usar al Concili de Trento, de 1570 i es va deixar de fer en 1969, amb Pablo VI] [NÄSCHER, Franz (2009): Beiträge zur Kirchengeschichte Liechtensteins. Band 1. Seelsorger in den Pfarreien. p.282. Historischer Verein für das Fürstentum Liechtenstein. Vaduz. Tres volums.] Liechtensteinische Landesbibliothek. Accès al llibre: eliechtensteinensia.li |
2002
Març, 24.
Mor a Suïssa amb 92 anys acabats de fer. Sabem que va passar
els seus darrers anys en aquell país, per una comunicació que vam rebre a l'ajuntament
on les monges que el cuidaven, ens demanaven si teníem
constància dels seus anys cotitzats al nostre país. I ara
sabem que la seva tomba està a Luzerne. Li van posar una
placa on es pot llegir:
"HOCHWÜRDEN PATER ROBERT RINDERER 1910 - 2002" (que vindria a ser: "Reverend pare Robert Rinderer, 1910-2002")
Registres adicionals que posava en la primera consulta: Friedhof Luzern (Friedental). Ibachstrasse 2. 6002 Luzern, Amtsbezirk Luzern-Stadt, Kanton Luzern. Switzerland. Registres adicionals que posava en una consulta posterior (i en la actualitat): Friedhof Luzern (Friedental), 6004 Luzern, Amtsbezirk Luzern-Stadt, Kanton Luzern. Switzerland, Europe. [billiongraves.] billiongraves.com |
Currículum de Robert Rinderer"Beiträge zur Kirchengeschichte Liechtensteins" NÄSCHER, Franz (2009) |
L'any 2009 es publica un llibre on s'inclou ha una fitxa
biografia fantàstica del nostre Pare Roberto. Primer trobem
la transcipció del text en un web de Liechtenstein, però
resultava una mica caòtic. Finalment, tenim accès a la
pàgina del llibre,
en format png. En obrir-lo ens trobem una grata sorpresa: la
seva foto de gran. Està a la àgina 383 del primer dels tres
volums. Beiträge zur Kirchengeschichte Liechtensteins (Contribucions a la història de l'església de Liechtenstein) Rinderer P. Robert CPPS 1910 17. März: geboren in Degerscheim (SG) (nascut a Degerscheim) [municipi d'uns 4.000 habitants del cantó suís de Sankt Gallen] [1923?] Missionar von Kostbaren Blut
(missioner de la
Preciosa Sang) 1925-1930 Gymnasium (4.-6. Klasse)* in Feldkirch (Vorarlberg) (* 5. Klasse repetiert). (institut d'educació secundària, graus 4 a 6*) en Feldkirch (Vorarlberg) [En una nota a peu de pàgina diu que va repetir 5è grau.] Se suposa que eren 8 nivells. 1929 29. Dezember: ewiges Treueversprechen. (promesa eterna de fidelitat -al C.PP.S.-) [1929-1934?] Theologiestudium in Klagenfurt (Kärnten) (estudiant de teologia a Klagenfurt) [la ciutat de Klagensfurt am Wörthersee (Klagensfurt al llac de Wörter) es la capital de l'estat austríac de Kärnten (Caríntia). Està per sobre dels 100.000 habitants.] 1934 29. Juni: Priesterweihe in Klagenfurt (ordenat sacerdot en Klagenfurt) 1934-1942 Rektor und Pfarrer in Vila Viçosa (Portugal) (rector i sacerdot en Vila Viçosa) [municipi del districte d'Évora, amb uns 8.000 habitants] 1942-1945 Wehrdienst (servei militar) [m'imagino que per l'exèrcit d'Àustria, encara que hagués tingut nacionalitat suïssa; però en aquell moment ja estaven dominats per Alemanya...] 1945-1949 in Kufstein (Tirol) und in Wien (en Kufstein (Tirol), i en Viena) [Kufstein és una ciutat de l'estat austríac de Tirol, d'uns 19.000 habitants, és on van acudir els que havien estat a la guerra per tal de rehabilitar-se i renovar-se, almenys un any sencer; Viena, la capital, amb prop de dos milions.] 1949 Pfarr-Provisor in Ruggell*
(provisor o administrador
parroquial provisional en Ruggell) 1949-1964 Pfarr-Provisor in Portell (Spanien) (administrador parroquial provisional en Portell, Espanya) 1964-1967 Aushilfen in Schellenberg und in St. Anton im Montafon (Vorarlberg) (treball temporal a Schellenberg i St. Anton im Montafon) [Schellenberg és una comunitat de Liechtenstein d'uns 1.000 habitants; St. Anton im Montafon és localitat d'uns 650 habitants, de l'estat austríac de Vorarlberg] 1967-1977 Hausgeistlicher in Fischingen (TG)
(capellà a Fischingen)
[Fischingen és una comuna suïssa d'uns 2.500 habitants del cantó de Thurgrau =TG. Buhwill queda a un minut en cotxe de Fischingen, direcció est.] 1977-1978 Hausgeistlicher in Auw 1978-2002 Ruherstand in Luzern 2002 24. März: gestorben in Luzern
(va morir a
Lucerna) Lebenslauf: Provinzarchiv der Missionare vom Kostbaren Blut in Salzburg-Aigen. (Biografia o currículum: Arxiu provincial dels Missioners de la Preciosíssima Sanga Salzburg-Aigen) [Aigen és un districte al sudest de Salzbur] P. Robert entschied sich, zeitlebens die HI. Messe in
Tridentinischen Ritus zu feiern.*
(Roberto va decidir
celebrar al llarg de la seva vida, la Santa Missa, en el
ritu tridentí)
[NÄSCHER, Franz (2009): Beiträge zur Kirchengeschichte Liechtensteins. Band 1. Seelsorger in den Pfarreien. p.282. Historischer Verein für das Fürstentum Liechtenstein. Vaduz. Tres volums.] Liechtensteinische Landesbibliothek. Accès al llibre: eliechtensteinensia.li |
Aprofitant que ens anem trobant en els diaris
austríacs dels anys vint trenta cançons que es cantaven en el
entorn del pare Roberto i la societat on ell va passar la
joventud, sobretot per la regió de Vorarlberg, les anem
recopilant ací. Com va dir el pare Summbillig, de quan estava a
l'internat de Feldkirch pocs anys abans de que hi anés el
nostre: "No érem exactament "el segon equip del Cor de
xiquets de Viena", però almenys... a la gent li agradava
escoltant-nos." Cada diumenge, la coral anava a cantar a
Schellenberg de Liechtenstein, que era una passejada de sis o
set km. 1.- "Veni
Creator":
Youtube |
portell.es - portellweb@yahoo.es Recopilació bibliogràfica i transcripcions de Jacint Cerdà |