Robert Rinderer

Roberto Rinderer Hollenstein

(Degersheim, Sui., 1910 - Luzern, Sui., 2002)


Hemeroteca d'Àustria, Liechtenstein i Suïssa. Totes les publicacions en alemany, per anys: Jahresübersicht. Per cercar fragments, "entre cometes", en: anno.onb.ac.at o adt.arcanum.com; o activant la pestanya "genau diese wort" en eliechtensteinensia.li; la de suïssa no ens ha aportat res, de moment e-newspaperarchives.ch


 

Família Rinderer-Hollenstein, congregació i retalls de premsa

Pare Roberto: Robert Rinderer
Germà gran: Johann Rinderer
Possible neboda: Emmy Tschuk
Possible neboda: Dori Wakonig
Congregació: C.PP.S.
Missioner C.PP.S.: Adalbert Stummbillig
Retalls de premsa: Zeitungen (pròximament)


 

1.- Degersheim

(Sankt Gallen, Suïssa/Schweiz)

Residència familiar (1910-1925?)


Degersheim, municipi del cantó de Sankt Gallen, Suïssa. Que naix aquell any ho sabem perquè apareix en el cens electoral de 1956 i consta que tenia, en aquell moment, 46 anys. També, perquè a la tomba en Suissa posa 1910-2002. I, perquè a nova documentació trobada a Liechtenstein i a un diari austríac de 1934, naix a Suïssa, estudia a Àustria i allà es fa capellà.

Sobre aquest poble, a la Viquipèdia llegim:

Degersheim és un municipi del cantó de Sankt Gallen (Suïssa), situat al districte de Wil. Població: 4.129 habitants. Idioma oficial: alemany.


 
1904-1910. Per algunes notícies que trobem en premsa, sabem que els pares del P. Roberto es dedicaven a l'artesania i eren de classe obrera. En aquesta nota de quan és ordenat sacerdot, diu que dos dels onze, eren artesans. No diu quins, però en una notícia posterior ens confirmen que sí. La majoria dels seus companys venien de famílies d'agricultors, i altres eren funcionaris. [Fragment d'un document més llarg. Consultar en 1934.]

Von den 11 Primizianten der Diözese Klagenfurt stammen alle aus Familien mit durchwegs mehreren Kindern. Dem Berufe nach stammen: 6 aus dem Bauernstande, 3 aus dem Beamtenstande, 2 aus dem Arbeiter respekt, Kunsthandwerkerstande.

Els 11 nous capellans de la diòcesi de Klagenfurt provenen de famílies amb diversos fills. Segons la seva professió, 6 provenen del sector agrícola, 3 del sector de funcionaris, 2 de la classe obrera, respectivament, artesans.

[Kärntner Tagblatt. Núm.155. Klagenfurt. Dienstag, 10. Juli 1934. Seite 8.] Österreichische Nationalbibliothek. alex.onb.ac.at


1934. Juliol 1. El dia 29 de juny, el P. Roberto era ordenat sacerdot, juntament amb altres deu capellans. Trobàvem la notícia a l pàgina 4 del "Kärntner Tagblatt", un diari publicat a Klagenfurt (Àustria) entre els anys 1893 al 1938. Però a la pàgina 9 ja s'adelantaven a l'acte del dia 1 de juliol, on el P. Roberto cantaria missa. Llegim que venia d'una família obrera i que un germà seu va morir l'any 1930 quan estava de misioner a l'Amazònia de Brasil (es deia Johann).

Nachrichten aüs Kärnten (Notícies de Caríntia). Umgebung Klagenfurt (Voltants de Klagenfurt).

Der hochwürdige Herr Primiziant Robert Rinderer aus dem Missionshause der Missionäre vom kostbaren Blute [sic, Blut] [...] Der hochwürdige Herr Primiziant entstammt einer kinderreichen Arbeiterfamilie, wohnhaft in der Schweiz.

El reverend Sr. Primiziant Robert Rinderer de la casa misionera dels Missioners de la Preciosíssima Sang[...] El reverend Sr. Primiciant prové d'una família obrera que viu a Suïssa [si parla en present indicaria que encara viuen allà].

[Kärntner Tagblatt. Núm.147. Klagenfurt. Freitag, 29. Juni 1934. Seite 4 und seite 9.] Österreichische Nationalbibliothek. alex.onb.ac.at


1904. Gener, 29. Sis anys abans de nàixer el nostre P. Roberto, ho fa un germà seu que es diu Johann. En el diari on es comunica la seua mort a Brasil, deixen constància de que era nascut a Degersheim, on naixeria també el seu germà Robert. [Fragment d'un document més llarg. Consultar en 1930 de Johann Rinderer.]

H.H. P. Johann Rinderer. [...] Derselbe war geboren am 29. Jänner 1904 zu Degersheim (Kanton St. Gallen, Schweiz), zuständig in Bürserberg.

H.H. P. Johann Rinderer. [...] Va néixer  el 29 de gener de 1904 a Degerscheim (Cantó de St. Gallen, Suïssa), encarregat responsable a Bürserberg. [Bürserberg (Vorarlberg, Österreich)]

[Vorarlberger Volksblatt. Núm.46. Bregenz. Dienstag, den 25. Februar 1930. Seite 5.] Österreichische Nationalbibliothek. anno.onb.ac.at


1910. Març, 17. Robert Rinderer naix a Degersheim. Apareix en la biografia que publica Näscher.  [Fragment d'un document més llarg. Consultar en 2009.]

1910 17. März: geboren in Degerscheim (SG) (nascut a Degerscheim) [municipi d'uns 4.000 habitants del cantó suís de Sankt Gallen]

[NÄSCHER, Franz (2009): Beiträge zur Kirchengeschichte Liechtensteins. Band 1. Seelsorger in den Pfarreien. p.282. Historischer Verein für das Fürstentum Liechtenstein. Vaduz. Tres volums.] Liechtensteinische Landesbibliothek. Accès al llibre: eliechtensteinensia.li


1910. Març, 17. Quan és ordenat sacerdot, també diu que és nascut a Degersheim (Suïssa).  [Fragment d'un document més llarg. Consultar en 1934.]

Pater Robert Rinderer, C. P. P. S., geb. am 17. März 1910 in Degersheim, Schweiz. Gymnasialstudien in Feldkirch, Vorarlberg; theologische Studien an der theologischen Lehranstalt in Klagenfurt. Primiz am 1. Juli in Annabichl bei Klagenfurt. Primizprediger: Hochwürden Präses Klaas, Klagenfurt.

El pare Robert Rinderer, C. P. P. S., nascut el 17 de març de 1910 a Degersheim, Suïssa. Estudis de batxillerat a Feldkirch, Vorarlberg; estudis teològics a l'escola teològica de Klagenfurt. Ordenat l'1 de juliol a Annabichl prop de Klagenfurt. Predicador de la primera missa: Molt Honorable President Klaas, Klagenfurt.

[Kärntner Tagblatt. Núm.147. Klagenfurt. Freitag, 29. Juni 1934. Seite 4.] Österreichische Nationalbibliothek. alex.onb.ac.at


Al BOE apareix en una requisitòria per un tema judicial. Aquest document ens confirma que les autoritats espanyoles teníen constància de que era nascut a Degersheim, però s'equivoquen en posar que és d'Àustria i no de Suïssa. I es confirma també el segon cognom que tenia a Espanya, Hollenstein (i no Hollstein com apareix al cens de 1956). Sa mare devia tenir aquest cognom abans de casar-se.  [Fragment d'un document més llarg. Consultar en 1964.]

RINDERER HOLLENSTEIN, D. Roberto; natural de Degersheim (Austria), soltero, sacerdote, domiciliado últimamente en Portell de Morella (Castellón); procesado en la causa número 28 de 1964 por daños; comparecerá dentro del término de diez días ante el Juzgado de Instrucción de Morella.- (3.176)

[Boletín Oficial del Estado (BOE), núm. 257. 26 octubre 1964. Página 14002.] boe.es (pdf)


 

 2a.- Feldkirch

(Vorarlberg, Àustria/Österreich)

Xaveriushaus (1923?)


 
1917. Agost. Johann Rinderer, germà gran del P. Roberto, es va unir a la congregació de la Puríssima Sang (C.PP.S), en Schellenberg (Liechtenstein). Son germà ho va fer també, però no sabem el moment exacte.  [Fragment d'un document més llarg. Consultar en 1930.]

H.H. P. Johann Rinderer. [...] Trat im August 1917 in Schellenberg, Liechtenstein, in der Kongregation vom kostbaren Blute. [sic, Blut]

H.H. P. Johann Rinderer. [...] Es va unir a la Congregació de la Preciosíssima Sanga Schellenberg, Liechtenstein, l'agost de 1917.

[Vorarlberger Volksblatt. Núm.46. Bregenz. Dienstag, den 25. Februar 1930. Seite 5.] Österreichische Nationalbibliothek. anno.onb.ac.at


1923? Aquest any, més o menys, entra a formar part de la C.PP.S. [Fragment d'un document més llarg. Consultar en 2009.]

[1923?] Missionar von Kostbaren Blut (missioner de la Preciosa Sang)
Eintritt in die Kongregation der Missionare vom Kosbaren Blut (entrada a la Congregació de Missioners de la Preciosa Sang)

[Son germà gran s'uneix al C.PP.S en 1917 (a Schellenberg, Liechtenstein), abans de fer els 13 anys d'edat; Roberto no sabem quan; si segueix les seues passes, cosa que és probable, podria haver-ho fet en 1923, qui sap si també a Schellenberg.]

[NÄSCHER, Franz (2009): Beiträge zur Kirchengeschichte Liechtensteins. Band 1. Seelsorger in den Pfarreien. p.282. Historischer Verein für das Fürstentum Liechtenstein. Vaduz. Tres volums.] Liechtensteinische Landesbibliothek. Accès al llibre: eliechtensteinensia.li


Un membre alemany del C.PP.S, el P. Adalbert  Stummbillig, nascut en 1901, que també va estudiar a Feldkirch amb qui va coincidir a Vila Viçosa (Portugal), va entrar a la congregació (eintritt) el dia 30 d'agost de 1921 (als 20 anys), i va fer el jurament el 1925 (als 24). Potser ens serveix per saber quan ho va fer el pare Robert. [Fragment d'un document més llarg. Consultar en l'autobiografia de Stummbillig]

[...] Que va estudiar a Feldkirch i a Innsbruck. Que va entrar a la Congregació de la Preciosíssima Sang (entritt) el 30.8.1921 [a la biografia del pare Roberto no posa data], i que va fer el jurament d'eterna lleiatat en 1925 [per l'autobiografia sabem que va ser a la capella de la xaveriushaus, en Feldkirch]. [...]

[BURG, Peter (2013): Georg Leo Adalbert Stummbillig (17.11.1901 - 10.12.1990). Biographie. Peter Burg Werke.] peter-burg.de


El ritual d'entrada a la Congregació sabem, per l'autobiografia de Stummbillig, que es feia a la capella de l'internat de la Xaveriushaus. Era nou anys major que ell, però podem pensar que es continuava fent d'igual manera. [Fragment d'un document més llarg. Consultar en l'autobiografia de Stummbillig]

Nun bog der Weg noch um eine Ecke – man hörte schon das Rauschen der nahen III – und siehe da: wir standen vor dem Xaveriushaus.

Ara el camí feia una corba –ja sentim el soroll del III allà a la vora [Klasse 3?]– i vet aquí: estàvem davant de la Xaveriushaus.

[...]

Natürlich war das Zentrum des Hauses, außer Speise- und Studiensaal, vor allem die Kapelle. P. Jussel hatte dafür gesorgt, daß sie ein Schmuckkästchen sei. Dort sollten seine Studenten als Missionäre ausgeweiht, von dort aus sollte der Segen auf die ganze Provinz ausströmen. Darum haben wir hier alle auch das Rosenkränzlein vom Kostbaren Blute und die “Sieben Aufopferungen“ gebetet. Am Abend bei der Andacht marschierten die einen als des Herrgotts stramme Ministranten zum Altar und die andern ließen mit der Weihrauchwolke ihre Melodien zum Himmel steigen. Wir waren zwar nicht gerade “die zweite Garnitur der Wiener Sängerknaben “, aber immerhin … man hat uns gerne gehört.

Per descomptat, el centre de la casa, a part del menjador i de la sala d'estudi, era per damunt de tot, la capella. El pare Jussel s'havia assegurat que fos "la joia de la corona" [trad. literal, joier]. Allà els seus alumnes s'havien d'ordenar missioners, i d'allà la benedicció fluiria per tota la província. És per això que tots resem aquí el Rosari de la Preciosíssima Sang i els “Set Sacrificis”. Al vespre, durant l'ofici, uns anaven cap a l'altar d'escolanets, i d'altres deixaven pujar les seves melodies al cel amb un núvol d'encens. No érem exactament "el segon equip del Cor de xiquets de Viena", però almenys... a la gent li agradava escoltant-nos.

[...]

[BURG, Peter (2013): Georg Leo Adalbert Stummbillig (17.11.1901 - 10.12.1990). Autobiographie. Peter Burg Werke.] peter-burg.de


NOTA: Comparativa entre Johan Rinderer i Robert Rinderer:

1.- Un naix en 1904 i l'altre en 1910. Tots dos al mateix poble de Suïssa.
2.- El primer s'uneix al C.PP.S en 1917 (a Schellenberg, Liechtenstein), abans de fer els 13 anys d'edat; l'altre no sabem quan (si també era abans de fer els 13, hauria de ser en 1923; i podria haver sigut també a Schellenberg).
3.- Un fa estudis humanístics a l'escola universitària d'Einsieldeln (Suïssa) i l'altre fa batxillerat a Feldkirch (Vorarlberg, Àustria).
4.- Un estudia teologia a la Universitat de Friburg i l'altre també, però a Klagenfurt (Kärnten).
5.- El primer és ordenat sacerdot a Feldkirch en 1927 (amb 23 anys) i l'altre en Klagenfur en 1934 (amb 24 anys).
6.- El primer comença a treballar a Schellenberg, a la Xaveriushaus, mentre que el segon ho fa a Portugal.


 

2b.- Feldkirch

(Vorarlberg, Àustria/Österreich)

Xaveriushaus, Institut/Gymnasium (1925-1930)


 
1925-30. Entre els 15 i 20 anys, està en un internat de Feldkirch. Més tard estudiarà teologia.  [Fragment d'un document més llarg. Consultar en 2009.]

1925-1930 Gymnasium (4.-6. Klasse)* in Feldkirch (Vorarlberg) (* 5. Klasse repetiert). (institut d'educació secundària, graus 4 a 6*) en Feldkirch (Vorarlberg)

[En una nota a peu de pàgina diu que va repetir 5è grau.] Se suposa que eren 8 nivells.

[NÄSCHER, Franz (2009): Beiträge zur Kirchengeschichte Liechtensteins. Band 1. Seelsorger in den Pfarreien. p.282. Historischer Verein für das Fürstentum Liechtenstein. Vaduz. Tres volums.] Liechtensteinische Landesbibliothek. Accès al llibre: eliechtensteinensia.li


Quan és ordenat sacerdot surt el seu currículum escolar juntament amb altres deu.  [Fragment d'un document més llarg. Consultar en 1934.]

Pater Robert Rinderer, C. P. P. S., geb. am 17. März 1910 in Degersheim, Schweiz. Gymnasialstudien in Feldkirch, Vorarlberg; theologische Studien an der theologischen Lehranstalt in Klagenfurt. Primiz am 1. Juli in Annabichl bei Klagenfurt. Primizprediger: Hochwürden Präses Klaas, Klagenfurt.

El pare Robert Rinderer, C. P. P. S., nascut el 17 de març de 1910 a Degersheim, Suïssa. Estudis de batxillerat (o secundaria?) a Feldkirch, Vorarlberg; estudis teològics a l'escola teològica de Klagenfurt. Ordenat l'1 de juliol a Annabichl prop de Klagenfurt. Predicador de la primera missa: Molt Honorable President Klaas, Klagenfurt.

Centres on els nous capellans fan els estudis secundaris/batxillerat:

- Gymnasialstudien am Bundesgymnasium in Klagenfurt als Zögling des f.b. (fürstbischöfliche) Knabenseminars Marianum, 6
- Gymnaslalstudien in Hall in Tirol,
1
- Gymnasialstudien dortselbst,
1
- Gymnasialstudien am Bundesgymnasium in Feldkirch, Vorarlberg,
1
Gymnasialstudien in Feldkirch, Vorarlberg,
2 (Rinderer CPPS i Kaiser CPPS)

[Kärntner Tagblatt. Núm.147. Klagenfurt. Freitag, 29. Juni 1934. Seite 4.] Österreichische Nationalbibliothek. alex.onb.ac.at


Per tal d'entendre com era la vida en aquest internat, és imprescindible llegir el que diu en la seua autobiografia un altre membre del C.PP.S, Adalbert Stummbillig, nou anys més gran, amb qui, per cert, acabarà coincidint en Vila Viçosa, Portugal. [Fragment d'un document més llarg. Consultar en l'autobiografia de Stummbillig]

… und dann wurde ich Missionär vom Kostbaren Blute, in: Herold 34. Jg., H. 11/12, Mai-Juni 1960, S. 19f. (2. Fortsetzung).
… und dann wurde ich (2. Fortsetzung)

… i després em vaig convertir en missioner de la Preciosíssima Sang, en: Herold 34th any, número 11/12, maig-juny 1960, p. 19s. (2a continuació).
… i després em vaig convertir (2a continuació)

MISSIONÄR vom Kostbaren Blute

MISSIONER de la Preciosíssima Sang

Ich war also glücklich in Feldkirch angekommen.

Així que vaig arribar feliç a Feldkirch.

Wie ich den Bahnhof verließ – meinen Koffer hatte P. Paul auf sein Rad geschwungen – durchwanderte ich nun an der Seite dieses Missionärs zum ersten Male dieses Studierstädtchen, das in der Geschichte unserer Deutschen Provinz wie eine große Eingangstür steht.

En sortir de l'estació de tren -el pare Paul havia col·locat la meva maleta en la seva bicicleta- caminava per primera vegada al costat d'aquest missioner per aquesta petita ciutat d'estudiants, que destaca com una gran porta d'entrada a la història de la nostra província alemanya.

[Més avall ens aclareix que es tracta de Paul Ahr]

Natürlich war ich sehr interessiert an allen Schilderungen und Erklärungen meines priesterlichen Freundes. Er erzählte mir von der trutzig alten Schattenburg, dem Wahrzeichen Feldkirchs, vom dicken Katzenturm der ehemaligen Stadtmauer, in der heute die mächtigste Glocke Vorarlbergs hängt. Er sagte mir, Feldkirch sei eine Studentenstadt, in deren Schulen schon Tausende der männlichen und weiblichen Jugend ihre Ausbildung fanden. Hier sei auch eine kleine frischfröhliche Schar von Gymnasiasten, die sich vorgenommen haben, Missionäre vom Kostbaren Blute zu werden.

Per descomptat, em van interessar molt totes les descripcions i explicacions del meu amic sacerdot. Em va parlar de l'antic i desafiant castell Schattenburg, el símbol de Feldkirch, i de la enorme torre Katzenturm de l'antiga muralla de la ciutat, d'on ara penja la campana més poderosa del Vorarlberg. Em va dir que Feldkirch es un poble estudiantil, on milers de nois i noies joves havien rebut la seva educació. Aquí també hi ha un petit i alegre grup d'alumnes de batxillerat que han decidit convertir-se en Missioners de la Preciosíssima Sang.

Nun bog der Weg noch um eine Ecke – man hörte schon das Rauschen der nahen III – und siehe da: wir standen vor dem Xaveriushaus.

Ara el camí feia una corba –ja sentim el soroll del III allà a la vora [Klasse 3?]– i vet aquí: estàvem davant de la Xaveriushaus.

Zum ersten Male sah ich nun jenes Haus, das gleichsam das erste Tor unserer Provinz ist. Auf dem Giebel der Vorderfront ist ein Bild mit zwei Hirschen an einer Wasserquelle. – Das Xaveriushaus war nämlich zuvor das “Gasthaus zum Hirschen”, ehe P. Jussel es käuflich erworben hatte. Dann wurde es nach und nach innen umgebaut und im Herbst 1919 als Schülerheim C. PP. S. eröffnet. Unter den ersten sieben Schülern war auch ein recht lebhafter, namens Erich, der heute Generalvikar unserer Xingumission ist.

Per primer cop vaig veure la casa que és, diguem-ne, la porta d'entrada a la nostra Província [del C.PP.S.]. Al frontó del la façana frontal hi ha una imatge de dos cérvols en una font d'aigua. – La Xaveriushaus era anteriorment la “Gasthaus zum Hirschen” (La Posada dels Cèrvols) abans que el pare Jussel la comprés. Després es va anar remodelant per dins i a la tardor de 1919 va obrir com a residència d'estudiants del C.PP.S. Entre els set primers estudiants hi havia un home molt animat anomenat Erich, que ara és el vicari general de la nostra missió Xingu.

[Serà Erich Kräutler; Gregor Jussel va ser el fundador i primer provincial de la Província Teutònica]

Meinen Koffer vom Rad genommen, den Mantel in Ordnung wieder fest zugeknöpft, schritten P. Paul und ich zur Tür. Die öffnete sich wie von selbst, denn dahinter hatte ein vorwitziges Bubengesicht gewartet. Dieser Willi, ein Factotum des Hauses, war ein Spätberufener, der die Leiter des Latein und der anderen Wissensfächer nach und nach noch zu erklimmen hoffte. Er hat es, wenn auch mit Mühe, erreicht und ist heute wohlbestallter Pfarrer in Osterreich.

Després d'haver tret la maleta de la bicicleta i de tornar a botonar-me l'abric, el pare Paul i jo vam caminar fins la porta. Es va obrir sola, perquè darrere hi havia una cara de nen descarat esperant. Aquest Willi, un factòtum de la casa [el factòtum d'una casa és el que fa de tot], era un nouvingut que esperava pujar a poc a poc l'escala del llatí i les altres assignatures. Ho va aconseguir, encara que amb dificultats, i ara és un pastor consolidat a Àustria.

Nun führte man uns hinauf in den Speisesaal, wo die langen Tische stehen. Ein fröhliches “Grüß Gott – herzlich willkommen!” kam aus freudigem Herzen von Präfekt und Studenten. Kaum, daß wir Platz genommen, da, rasselte auch schon der Küchenaufzug und gleich standen ein paar dampfende Schüsseln vor uns auf dem Tisch. Zwar verspürte man noch damals den ver lorenen Krieg selbst bis in den Suppenteller hinein. Doch Studentenfutter schmeckt immer gut. Ein fröhliches Geplauder über Reise und Speise, über Studium und Heimat war natürlich das am meisten gefragte. Mir war da jedes Gesicht neu und interessant, angefangen vom Präfekten P. Hermann bis zum damals noch so kleinen Otto Flück.
19

Després ens van guiar fins al menjador on les llargues taules estaven preparades. Un alegre "Grüß Gott - herzlich willkommen!" [trad. aprox: Salut i una forta benvinguda!] provenien dels alegres cors del prefecte i dels estudiants. A penes ens havíem assegut quan es va sentir el montacàrregues de la cuina i van aparéixer uns quants bols fumejants damunt de la taula que teníem davant. Fins i tot aleshores, la sensació de la guerra perduda encara se sentia fins i tot en els nostres bols de sopa. Però el menjar d'estudiants sempre té bon gust. Una xerrada alegre sobre viatges i menjar, sobre estudis i ma casa va ser, per descomptat, la més sol·licitada. Totes les cares eren noves i interessants per a mi, des del prefecte P. Hermann fins a Otto Flück, que era encara tan petit en aquell moment.

[Seran el pare Hermann Hegger i, efectivament, Otto Flück]

Zum Schluß erschien noch ein Herr, der mir etwas müde und abgekämpft vorkam. Die Bügelfalte seiner grauen Hose war schon längst “verblaßt” , aber um so mehr Freude zeigte sein braunes Gesicht. Es war der Instruktor des Hauses, Otto Jutz, der später als einer der ersten Xingumissionäre zu den Indianern zog und heute im Schatten der Palmen ruht. – Wie er sich zu uns setzte, erzählte er von seinem damaligen Tageserlebnis: er sei endlich nach vierstündigem, ermüdendem Marsch auf die drei Schwestern gekommen und beim Abmarsch habe er die linke Sohle verloren. Mir schien diese Sprache “auf die drei Schwestern kommen” doch ein komischer Dialekt Osterreichs zu sein. Erst am Abend erfuhr ich, daß diese drei Damen, auf die man kommen kann, nichts anderes sind als die große Alpenkette, “Die Drei Schwestern”, die die Grenze zwischen Osterreich und Liechtenstein bildet.

Finalment, va aparèixer un senyor que em va semblar una mica cansat i desgastat. El plec dels seus pantalons grisos feia temps que s'havia "esvaït", però la seva cara morena es mostrava encara d'allò més alegre. Era l'instructor de la House, Otto Jutz, que després esdevingué un dels primers missioners Xingu als indis i que avui descansa a l'ombra de les palmeres. – Quan es va asseure amb nosaltres, ens va explicar la experiència del dia: finalment havia arribat a Les Tres Germanes després d'una marxa esgotadora de quatre hores i quan baixava va perdre la sola del peu esquerre. A mi, aquesta frase "arribant a les tres germanes" em va semblar un estrany dialecte austríac. No va ser fins al vespres que em vaig assabentar que aquestes tres dames amb que un es pot trobar no són altres que la gran cadena alpina, “Les Tres Germanes”, que fa de frontera entre Àustria i Liechtenstein.

[Efectivament, Otto Jutz va morir en 1938 a Brasil; i les Tres Germanes (Drei Schwestern), efectivament, és un grup de tres muntanyes que ha en Liechtenstein i fan de frontera entre aquests dos països; ara les fan servir per escalada]

Das Leben im Xaveriushaus war so, wie es in jedem Studentenkonvikt üblich ist.

La vida a la Xaveriushaus era com la de qualsevol internat d'estudiants.

Morgens rief die Glocke – ach, wie so früh! – zum Aufstehen und zur heiligen Messe, dann zum Kaffee und schließlich zum Abmarsch ins Gymnasium. Mittags brachte man einen tüchtigen Hunger mit, der aber bald gestillt wurde.

Al matí sonava la campana - oh, què prompte! – per alçar-se i assistir a la santa missa, després cafè i finalment marxar a l'institut. A l'hora de dinar tots teníem força fam, però aquesta gana aviat quedava satisfeta.

Natürlich war das Zentrum des Hauses, außer Speise- und Studiensaal, vor allem die Kapelle. P. Jussel hatte dafür gesorgt, daß sie ein Schmuckkästchen sei. Dort sollten seine Studenten als Missionäre ausgeweiht, von dort aus sollte der Segen auf die ganze Provinz ausströmen. Darum haben wir hier alle auch das Rosenkränzlein vom Kostbaren Blute und die “Sieben Aufopferungen“ gebetet. Am Abend bei der Andacht marschierten die einen als des Herrgotts stramme Ministranten zum Altar und die andern ließen mit der Weihrauchwolke ihre Melodien zum Himmel steigen. Wir waren zwar nicht gerade “die zweite Garnitur der Wiener Sängerknaben “, aber immerhin … man hat uns gerne gehört.

Per descomptat, el centre de la casa, a part del menjador i de la sala d'estudi, era per damunt de tot, la capella. El pare Jussel s'havia assegurat que fos "la joia de la corona" [trad. literal, joier]. Allà els seus alumnes s'havien d'ordenar missioners, i d'allà la benedicció fluiria per tota la província. És per això que tots resem aquí el Rosari de la Preciosíssima Sang i els “Set Sacrificis”. Al vespre, durant l'ofici, uns anaven cap a l'altar d'escolanets, i d'altres deixaven pujar les seves melodies al cel amb un núvol d'encens. No érem exactament "el segon equip del Cor de xiquets de Viena", però almenys... a la gent li agradava escoltant-nos.

Jeden Sonntag sind wir nach Liechtenstein auf den Schellenberg marschiert, weil wir dort den Kirchenchor stellten. Dieser Marsch – sechs bis sieben Kilometer – wurde Sommer wie Winter ausgeführt, im stärksten Regen, im tiefsten Schnee. Darum gaben uns die Leute den Namen “Spartaner”. Wir waren immer gesund und studierten drauflos mit frischem Mut.

Tots els diumenges caminàvem fins a Schellenberg de Liechtenstein perquè hi formàvem el cor de l'església. Aquesta marxa – de sis a set quilòmetres – es feia a l'estiu i a l'hivern, amb la pluja més intensa, amb la neu més fonda. És per això que la gent ens va posar el nom de "espartans". Sempre estàvem sans i seguíem estudiant amb les forces renovades.

Natürlich betrieben wir auch gehörig Sport, im Sommer Fußball, im Winter Rodeln. Gurtis und Fellengatter, Mariaschnee und Frastanz haben unsere Schneewolken gesehen, wenn wir xaverianisches Rudel beim Rodeln unsere Olympia austrugen. – Und die Sommer waren nicht minder schön. Denn diese Maiausflüge, manchmal per Omnibus, zum Bodensee oder in die Berge, waren die herrlichen Feiertage in unserem büffelnden Studentenleben. – So hatte jeder Tag sein eigenes Wohl und Weh.

Naturalment, també jugavem a molts esports: futbol a l'estiu, trineus a l'hivern. Gurtis i Fellengatter, Mariaschnee i Frastanz van veure el núvol de neu (dels nostres trineus) quan nosaltres, l'equip xaverià, vam fer els Jocs Olímpics de trineus. – I els estius no van ser menys bonics. Perquè aquestes excursions de maig, de vegades amb autobús, al llac Constança o a la muntanya, eren les meravelloses vacances de la nostra atapeïda vida estudiantil. – Així que cada dia tenia les seves coses bones i dolentes.

[Gurtis, Fellengatter i Frastanz són pobles, i Maria Schnee és una capella de Halden, tots del Vorarlberg]

Wenn der Abend kam, und jeder von uns In Stillschweigen in sein warmes Bettchen stieg, mochte vielleicht doch der eine oder andere aus Heimweh verstohlene Tränen vergossen haben. – Die ersten Tage fern der Heimat sind halt immer die schwersten. – Doch gar rasch hat die Pflicht des täglichen Studiums und das Frohsein aller Kameraden jedes Heimweh schnell hinweggewischt. Wir waren ja schließlich jetzt schon alle Brüder und vom gleichen Gedanken beseelt, wir strebten alle dem gleichen Ziele zu: ein würdiger Missionär vom Kostbaren Blute zu werden. Das tröstete alle. Und Gott hat uns immer geholfen.
20

Quan va arribar el vespre i cadascun de nosaltres ens enfilavem silenciosament al caliu dels nostres llits, potser un o altre de nosaltres deixava caure en secret unes poques llàgrimes d'enyorança. – Els primers dies fora de casa sempre són els més durs. – Però el deure de l'estudi diari i l'alegria de tots els meus companys van esborrar ràpidament qualsevol enyorança. Al cap i a la fi, ara tots érem germans, inspirats per la mateixa idea, tots lluitant pel mateix objectiu: convertir-nos en dignes missioners de la Preciosíssima Sang. Això consolava a tothom. I Déu sempre ens ha ajudat

… und dann wurde ich Missionär vom Kostbaren Blute, in: Herold 35. Jg., H. ½, Juli-August 1960, S. 19f. (3. Fortsetzung).
… und dann wurde ich (3. Fortsetzung)

… i després em vaig convertir en missioner de la Preciosíssima Sang, en: Herold 35è any, número ½, juliol-agost de 1960, p. 19s. (3a continuació).
… i després em vaig convertir (3a continuació)

MISSIONÄR vom Kostbaren Blute

MISSIONER de la Preciosíssima Sang

Der Chef des Xaveriushauses war H. P. Gregor Martin Jussel, der Gründer der Deutschen Provinz, der sich damals noch Superior nannte. Die Studenten hatten ihm aber noch einen eigenen Titel zuerkannt: sie nannten ihn »Deddi”, ein Vorarlberger Ausdruck, der „Vater” bedeutet. Er war auch wirklich ein Vater, er war stolz auf seine vielen Buben. Geld hatte er fast nie in Händen, aber um so mehr viele Schulden. Mich wunderte es immer, daß er dennoch so herzhaft lachen und so ruhig schlafen konnte: Der gesegnete Appetit so vieler Jungens greift schließlich doch tief in die Geldbörse. Zwar waren die Mahlzeiten den damaligen Zeiten entsprechend einfach: oft Rübel, dieses Vorarlberger Nationalgericht (aus Mais gekocht), so daß P. Paulus zum Nikolaustag als Parodie zum Liedertext dichten konnte:

Die Lonie steht am Ofenrohrund die Frau Lins davor,
sie seufzen sich ins Ohr:
„Ist das jetzt eine böse Zeit – was soll man kochen heut?
Nur eine Möglichkeit:
Nur immer Rübel – so n’ ganzen Kübel,
da wird man dick und fett,
daß kracht das ganze Bett!”

Daß die Jungens diesen Refrain mit Begeisterung sangen, läßt sich leicht denken.
19

El cap de la Casa Xaverius era HP Gregor Martin Jussel, el fundador de la Província alemanya, que en aquella època encara s'autonomenava Superior (pare superior). Però els estudiants li havien donat un títol propi: l'anomenaven "Deddi", una expressió del Vorarlberg que significa "pare". Ell realment va ser un pare; estava orgullós de tota la seva tropa de nens. Gairebé mai disposava de diners i tenia, en canvi, molts deutes. Sempre em sorprenia que pogués riure encara de tot cor i dormir tan profundament: al capdavall, els beneït apetit de tants nois pot arribar a fer un bon forat a les seves carteres. Els àpats eren realment senzills, el que era típic d'aquells temps: sovint "Rübel", el plat nacional del Vorarlberg (cuit amb blat de moro), de manera que el pare Paulus va poder escriure una paròdia del text de la cançó per a la diada de Sant Nicolau:

Lonie està dreta vora el tub de l'estufa
i la senyora Lins davant seu,
Es xiuxiuegen a l'orella:
"És un mal moment ara: què hauríem de cuinar avui?
Solament tenim una opció:
Només "Rübel", una galleda sencera,
t'engreixaràs i et faràs fort,
i llit sencer acabarà cruixint!"

És fàcil imaginar que els nois cantaren aquesta tornada amb entusiasme.

[H.P. = Herr Pater, com H.H. = Hochwürdigen Herrn i R.D. = Reverendus Dominus; quan al "Rübel", podria ser un derivat de "Rübe", nap, però també trobem que hi ha uns recipient rodons de fusta que es diuen així.]

Aber wenn Gott mal wieder unserem Deddi ein hübsches Sümmchen Geld zukommen ließ – selbst aus Amerika von seinen früheren Freunden -, so hat er es gleich zur Vergrößerung des Hauses und zum Aufbau der Provinz verwendet. So ist es nicht zu verwundern, daß oft, besonders in den Ferien, im Xaveriushaus die Sprengschüsse krachten, um aus dem Felsen hinter dem Haus Platz zur Erweiterung des Heimes zu gewinnen. Wenn es also wieder knallte und die Steine flogen – so manche Scheibe und Dachziegel vom benachbarten Gasthaus hat unser Deddi zahlen müssen -, dann wußten die Feldkircher: P. Jussel vom Xaveriushaus hat wieder Geld bekommen, das nun gleich rasch “verpulvert” wird. Wenn dann die Studenten mit Schulbeginn wieder eintrafen und die umgebauten und neugewonnenen Räume erblickten, dann strahlten die Buben und es strahlte der Deddi.

Però cada vegada que Déu tornava a donar al nostre Deddi una bona quantitat de diners - fins i tot des d'Amèrica dels seus antics amics - immediatament els utilitzava per expandir la casa i construir la Província (Teutona). Per tant, no és d'estranyar que sovint, sobretot durant les vacances, es dispararen explosius a la Xaveriushaus per tal de fer-se espai on hi havia roca darrere de la casa i ampliar la casa. Així, quan hi havia una altra explosió i les pedres volaven – el nostre Deddi va haver de pagar per moltes teules i finestres de la posada veïna – la gent de Feldkirch ho sabia: el pare Jussel de la Xaveriushaus havia tornat a rebre diners, que ara serien ràpidament “malbaratats”. Quan els alumnes tornaven a l'inici de curs i veien les habitacions remodelades i acabades de fer, els nois estaven radiants i Deddi també.

Zwar hat er immer leidenschaftlich gern Häuser gekauft oder neu gebaut; er sah darin das Entstehen und Wachsen seiner Provinz. – In welch fröhlicher Stimmung war er, als er zum Beispiel nahe bei Feldkirch den Gutshof St. Corneli erwerben konnte. Selbst die Studenten halfen da gerne mit als Handlanger, um das Haus würdig herzurichten. Dann kamen ein paar flotte Pferdchen in den Stall, die dann jeden Morgen die frische Milch ins Xaveriushaus hinabbrachten. – Am Sonntagnachmittag wallfahrteten die Xaverianer selber hinauf nach Corneli, um zuerst eine würdige Andacht im dortigen alten Kirchlein zu halten. Dann ging es gleich zum Fußball in den Wald neben der Burgruine. Der Schluß war eine wohlverdiente Jause mit Knackwürsten und Limonade. – Corneli blieb der angenehme Ruhepunkt im angestrengten Leben der Studenten.

Sempre li va apassionar comprar i construir cases; veia en elles l'aparició i el creixement de la seva província. – En quin bon estat anímic estava quan, per exemple, quan va poder comprar la finca de St. Corneli prop de Feldkirch. Fins i tot els estudiants van estar encantats d'ajudar com a peons per preparar la casa d'una manera digna. Llavors a l'estable va arribar una parella d'animosos cavalls que cada matí portaven la llet fresca a la Casa Xaverius. – Diumenge a la tarda, els mateixos "xaverians" pelegrinaven fins a Corneli, primer per fer un digne ofici a l'antiga església d'allà. Després anava directe un partit de futbol al bosc vora les runes del castell. La tarda acabava amb un merescut berenar amb embotits i llimonada. – Corneli va seguir sent un respir en la vida estressant dels alumnes.

Neben dem Kirchlein steht eine uralte Eibe, die über tausend Jahre gesehen haben soll. Doch diese Eibe rauschte nicht nur zu unseren fröhlichen Stunden des jungen Lebens, sie rauschte auch zu dem ersten Toten, den wir dort begruben. Das kam so:

Al costat de l'església s'alça un vell teix mil·lenari que diuen que té més de mil anys. Però aquest teix no només s'estremia durant les nostres feliços hores de vida jove, sinó que també es va estremir quan la primera persona que vam soterrar allí. Va passar així:

Eines Tages erhielten wir Besuch. Ein junger und leider doch so kranker Mann war zu uns eingekehrt. Es war ein Amerikaner, ein Pater C. PP. S. aus der Amerikanischen Provinz. In Rom, wo er sich eben das Doktorat erworben hatte, wurde er schwer krank. Nun kam er aus dem heißen Süden zu uns herauf in der Hoffnung auf Genesung. Hing er doch so sehr an seinem Priestertum und an seiner lieben Kongregation C. PP. S. Was hatte er doch noch für große Zukunftspläne erdacht für sein weites Amerika! Nun kam er zu uns. Im oberen großen Zimmer, im Bischofszimmer, legte er sich zu Bett, und kurze Zeit darauf trugen wir ihn nach Corneli, um ihn, den Mitbruder P. Lejeune, im Schatten der 1000jährigen Eibe zu begraben. So fern der weiten Heimat – so nah dem weiten Himmel! – P. Paul hat ihm die Totenpredigt gehalten.

Un dia vam rebre un visitant. Un home jove i, malauradament, molt malalt, va venir a quedar-se amb nosaltres. Era un americà, un pare C.PP.S. de la Província Americana. A Roma, on acabava de doctorar-se, va emmalaltir greument. Des del calent sud havia pujat on érem nosaltres amb l'esperança de poder-se recuperar. No en va, estava tan lligat al seu sacerdoci i a la seva estimada Congregació C.PP.S. Quins grans plans de futur tenia per a la seva vasta Amèrica! Ara havia vingut amb nosaltres. Es va gitar a la gran sala de dalt, la cambra del bisbe, i poc temps després el vam portar a Corneli per enterrar-lo, el nostre germà pare Lejeune, a l'ombra del teix de 1.000 anys. Tan lluny de la seva pàtria, tan a prop de la immensitat del cel! – El pare Paul va fer el seu sermó del funeral.

[Era Charles Lejeune i va morir en 1927. Segons la biografia de Stummbillig, en aquell any ja era capellà a Schellenberg.]

Dort neben der mächtigen stillen Eibe hatte auch P. Gregor Jussel – wie er des öftern zu uns sich äußerte – sein zukünftiges Ruheplätzchen sich ausgesucht. Dort in St. Corneli hoffte er sich ewig auszuruhen von seinem großen Werk.

Doch es sollte anders kommen.
20

El pare Gregor Jussel - com ens solia dir - també havia escollit el seu futur lloc de descans allà, al costat del teix poderós i tranquil. Allà a Sant Corneli esperava descansar de la seva gran obra per sempre més.

Però les coses van anar d'una altra manera.

… und dann wurde ich Missionär vom Kostbaren Blute, in: Herold 35. Jg., September-Oktober 1960, S. 8-10 (4. Fortsetzung).
… und dann wurde ich (4. Fortsetzung)

… i després em vaig convertir en missioner de la Preciosíssima Sang, en: Herold 35è any, setembre-octubre 1960, pàgs. 8-10 (4a continuació).
… i després em vaig convertir (4a continuació)

MISSI0NÄR vom Kostbaren Blute

MISSIONER de la Preciosíssima Sang

Wer Priester werden will, muß die steilen Höhen eines langen Studiums erklimmen. Der erste Ruhepunkt auf dieser Wanderung ist das Abitur, in Österreich Matura (Reife) genannt. Wohl keine Prüfung löst eine solche befreiende Erlösung aus wie die Reifeprüfung am Schlusse der Gymnasialzeit. Aus den Halbschwachen fühlt man sich plötzlich zu den Ganzstarken versetzt. Die Welt steht nun offen.

Qualsevol que vulgui convertir-se en capellà ha d'escalar els turons costeruts d'una carrera d'estudi. El primer punt de descans d'aquest viatge és el diploma del batxillerat (Abitur), anomenat "maduresa" (Matura) a Àustria. Probablement cap altre examen resulta tan alliberador com l'examen de finalització de l'escola al final del batxillerat. De sobte et sents com si t'haguessin mogut del grup dels més febles al dels més forts. Ara tenies el món obert.

Diese frohe Entspannung tut sich nun in den verschiedensten Studentenstreichen kund, aus denen man sogar die zukünftige Laufbahn des Studiosus einigermaßen vermuten kann. Zur Zeit der Maturaprüfung hatte von jeher die Polizei in Feldkirch immer viel zu tun. Ausgehängte und dann kunstvoll aufgehängte Fensterläden, ebenso Türklinken mit Schwachstrom und andere Einfälle deuten auf den Erfindungsgeist eines werdenden Ingenieurs hin. Die Preisschilder der Feldkircher Kaufleute zeigten über Nacht einen Preissturz, wie er noch nie dagewesen: die kluge Hand des zukünftigen Ökonomierates hat die Kommas um eine Stelle verschoben. – Nächtliche Liederklänge ohne Sperrstunde sind die Gesetzesübertretung des nun angehenden Juristen. – Die alten Blechdeckel am Hundeschweif mögen die Tat des heute so tüchtigen Veterinärs gewesen sein. – Wer die Hebamme damals in tiefer Nacht justament zum Lateinprofessor gerufen, konnte kein anderer als der Mediziner sein,

Aquest feliç relaxament s'expressa ara en les més diverses bromes dels estudiants, a partir de les quals fins i tot es pot endevinar fins a cert punt la futura carrera professional de l'estudiant. En el moment de l'examen de "Matura", la policia de Feldkirch sempre tenia molta faena. Els finestrons retirats i tornats a penjar de manera artística, així com les manetes de les portes amb circuits de baix voltatge i altres idees, apunten a la inventiva d'un futur enginyer. Les etiquetes de preus dels comerciants de Feldkirch mostraven una caiguda de preus d'un dia per l'altre, com mai s'havia vist abans: la intel·ligent mà del futur economista havia mogut els decimals un lloc. – Cantar per la nit sense toc de queda és el delicte que comet l'aspirant a advocat. – Les tapadores velles de llauna en la cua del gos poden haver estat obra del que ara és un hàbil veterinari. – Aquell que va cridar a la llevadora pel professor de llatí en plena nit no podia ser altre que el metge.

Und wie sollte nun ich, der beginnende Theologe, meinen Übermut der Freude kundtun? War ich doch noch obendrein der erste Maturant des Xaveriushauses, der erste der Deutschen Provinz, der die lange Reihe der nun kommenden eröffnete! Sollte ich ein mächtiges nächtliches Glockengeläut anstimmen? Schade – alle Glockentürme und -türmchen der Stadt waren fest verschlossen. So mußte ich warten, bis der Morgen kam. Aber dann hinauf auf die Orgel, um mit allen Registern, Posaunen und Mixturen, mit Händen und mit Füßen der so wild gewordenen Freude freien Lauf zu lassen! (Schade nur, daß man von solch spontanen Ergüssen der so ehrlichen Freude damals noch keine Tonbandaufnahmen machen konnte. Welch liebe Erinnerung wäre es mir heute!) Das waren herrliche Tage!

I jo, un teòleg novancell, com hauria d'expressar la meva alegria exuberant? Al cap i a la fi, vaig ser el primer graduat de la Xaveriushaus, el primer de la Província Germànica, encapçalant la llarga cua dels que vindrien! Se suposava que hauria d'haver tocat una poderosa campana per la nit? Mala sort: tots els campanars i torres de la ciutat estaven fermament tancats. Així que vaig haver d'esperar fins que arribés el matí. Llavors escalaria per damunt de l'orgue i, per donar via lliure a l'alegria que s'ha tornat tan salvatge, amb tots els registres, trombons i mescles, amb mans i peus! (És una llàstima que aleshores no fos possible fer enregistraments en cinta d'una efusió tan espontània d'alegria genuïna. Quin record més bonic tindria avui!) Van ser dies meravellosos!

Doch schließlich: Jede Blume verblüht und jede Hitze verglüht. So kommen auch für den Studenten nach getaner Arbeit die ruhigen Tage des stillen Ausruhens. Es sind jene Wochen, die zwischen Abitur und Beginn des Hochschulstudiums liegen, die sogenannten “Mulitage” (Mauleseltage).

Però finalment, cada flor es panseix i cada foc s'acaba apagant. Així, també, per als estudiants, un cop acabada la feina, venien els dies tranquils de descans i tranquil·litat. Aquestes són les setmanes que van entre la graduació de batxillerat i l'inici dels estudis universitaris, els anomenats “dies de mula” (mulitage).

Ich wanderte nach Liechtenstein, nach Schellenberg.
8

Vaig anar a Liechtenstein, a Schellenberg.

[BURG, Peter (2013): Georg Leo Adalbert Stummbillig (17.11.1901 - 10.12.1990). Autobiographie. Peter Burg Werke.] peter-burg.de


NOTA sobre Feldkirch: En un article de l'any 2013, sobre la història de la congregació de la Preciosíssima Sang (C.PP.S.), que no són altra cosa que extractes del llibre "Historical Sketches of C.PP.S" d'Andrew J. Pollack, parlen de Feldkirch. [Fragment d'un document més llarg. Consultar en 2013 de C.PP.S.]

LA PROVINCIA TEUTÓNICA: 1922

LOS ORÍGENES DE LA PROVINCIA TEUTÓNICA. [...] Antes de fundar en 1844 la Provincia americana de Ohio, en 1842 Franz Sales Brunner c.pp.s. (1795-1859) había enviado misioneros desde Suiza (Löwenberg) a Trois Épis (Alsacia), los cuales en 1871 fueron a Maria Baumgärtle (Alemania). En 1858, envió el primer misionero desde Ohio a Schellenberg (Liechtenstein), con la misión de reclutar y preparar candidatos para la Provincia americana, y de ser el director espiritual de las Hermanas [sic] que él mismo había mandado allí. En 1905, Gregor Jussel c.pp.s (2871-1958) viajó desde la Provincia americana a Schellenberg con la intención de fundar allí una nueva Provincia. Se dedicó a la formación de misioneros y estableció casas que sirvieron de base para que en 1922 pudiera crearse la Provincia teutónica. La nueva Provincia consistió de 12 miembros, 2 estudiantes y 40 alumnos, distribuidos en cuatro casas: Schellenberg, en Liechenstein (1858), Maria Baumgärtle, en Alemania (1871), Feldkirch, en Austria (1919) y Lindenberg, en Alemania (1922). La Provincia teutónica adoptó la constitución de la C.PP.S y la Praxis americana. Las décadas siguientes se caracterizan por un sólido crecimiento de la Provincia. Se establecieron nuevas casas: Kufstein, en Austria (1923), St. Korneli, en Austria (1926), Klagenfurt, en Austria (1929), el Vicariato de Xingu (Vikariat Xingu), en Brasil (1930), Leitmeritz, en Checoslovaquia (1934), Salzburgo (Salzburg), en Austria (1934), Villaviciosa (Vilavicosa en la versió alemanya), en Portugal (1934), Friburgo (Fribourg), en Suiza (1938), y el Vicariato Ibérico (Iberisches Vikariat) de España y Portugal (1939). Cuando estalló la Segunda Guerra Mundial (1939-1945), la Provincia teutónica tenía alrededor de 150 miembros y 14 casas en diferentes países. [...]

En el Capítulo Provincial de 22 de junio de 1958, se eligió como nuevo Provincial al P. German Koch. Él era un fruto sazonado de la Provincia, pues había comenzado sus estudios como adolescente en el internado de Feldkirch [com el Pare Roberto]. Como Provincial, su idea fija eran las vocaciones. La casa de Baumgärtie y el internado de Feldkirch fueron reestructuradas y renovados. Fue ampliado y totalmente remodelado el Colegio de S. Francisco Javier, del Vicariato Ibérico, en Fuente de Cantos (España) [municipi de Badajoz d'uns 4.500 habitants]. [...] El sucesor del P. Müller Koch, P. Anton Lipfinger, fue elegido en el Capítulo Provincial celebrado en la Casa de Ejercicios de Kufstein-Kleinholz, el 5 de noviembre de 1968. Fue confirmado en el cargo por la Asamblea Provincial reunida en Salzburg-Aigen en los días 16 y 17 de abril de 1974. Dado que el "Hausbote" se había tornado más o menos trimestral, el P. Loipfinger creó un nuevo instrumento de comunicación para la Provincia bajo el nombre de "Mitteilungen" (Comunicaciones), para mantener los miembros actualizados sobre lo que sucede en la Provincia y en la Congregación. [...] El 21 de diciembre de 1975 fue inaugurada la nueva Casa de Misión de Schellenberg, con la construcción de la nueva Iglesia y Casa Parroquial, que sirve también como casa de Formación Especial (noviciado) del a Provincia y Casa de Retiros para toda clase de grupos, de categorías y edades. Un gran énfasis se dio también a la Formación de los candidatos y a la actualización permanente de los miembros.

[C.PP.S. (2013): Selecciones hechas por P. Mark Miller, C.PP.S, P. Willi Klein, C.PP.S., P. José Luis Morgado, C.PP.S., Michael Rohde, C.PP.S. y otros, de: POLLACK, P. Andrew, C.PP.S. (2002): Historical Sketches of C.PP.S.] versió castellana (pdf) versió alemanya (pdf)


En un article escrit en 1881, sobre la història dels missioners de la Preciosíssima Sang (C.PP.S.), es parla de Feldkirch. [Fragment d'un document més llarg. Consultar en 1981 de C.PP.S.]

4. LA PROVINCIA TEUTÓNICA. [...]

4.2 Estabilización: 1905-1922. Cuando el P. Marte renunció a la Parroquia de Schellenberg en 1905, el P. Gregorio Jussel, de la Provincia Americana, vino para substituirlo. P. Jussel había nacido el 14 de noviembre de 1871, en el pueblo de Gampelûn, arrabal de la parroquia de Frastanz, ciudad cercana a Feldkirch. [...] Shellenberg gozaba de una posición privilegiada. Durante la primera guerra mundial había servido de refugio para sacerdotes y seminaristas con los que ya había compartido sus ideas sobre la Congregación. Hermann Egger, su pariente, ya tenía planes de entrar en la CPPS, y él también motivó a otros. La urgencia ahora era tener una residencia y un Centro de Formación para los estudiantes. En 1919 compró un pequeño hotel-restaurante (Gasthhaus "Zum Hirschen" - Casa de los ciervos) en Feldkirch [ciutat on estudiarà batxillerat el nostre Pare Roberto], que después de algunas adaptaciones sirvió como residencia para los estudiantes y la bautizó con el nombre de "Xaveriushaus" (Casa Javier). Esta casa comenzó a funcionar en septiembre de 1919 con seis estudiantes. En febrero de 1921 el P. Koffer, que era vicario parroquial de Zell (Kufstein, Austria), compró una propiedad en Kleinholz (Kufstein), anexa al santuario de la Madonna de Kleinholz, transformándola en Casa de Ejercicios Espirituales. Teniendo los pies firmemente asentados en Schellenberg, en Feldkirch y en Kufstein, el P. Jussel está en el rumbo adecuado para ver realizado el sueño de la Provincia Teutónica. [...]

[C.PP.S. (1981): Breve historia de los Misioneros de la Preciosa Sangre. Los inicios de nuestros fundadores. Misioneros de la Preciosa Sangre - C.PP.S. Autores varios. Traductor: P. Lucas Rodríguez. Compilador: P. Juan Carlos Barajas. Abril de 2013.] cppsmissionaries.org (pdf)


 

 2c.- Feldkirch?

(Vorarlberg, Àustria/Österreich)

Xaveriushaus? (1929)


 
1929. Desembre, 29. Als 19 anys, quan estava a punt d'acabar els estudis secundaris a Feldkirch, es va comprometre amb la congregació de la Precissíssima Sang. No sabem el lloc. [Fragment d'un document més llarg. Consultar en 2009.]

1929 29. Dezember: ewiges Treueversprechen.  (promesa eterna de fidelitat -al C.PP.S.-)

[NÄSCHER, Franz (2009): Beiträge zur Kirchengeschichte Liechtensteins. Band 1. Seelsorger in den Pfarreien. p.282. Historischer Verein für das Fürstentum Liechtenstein. Vaduz. Tres volums.] Liechtensteinische Landesbibliothek. Accès al llibre: eliechtensteinensia.li


Un membre alemany del C.PP.S, el P. Adalbert  Stummbillig, nascut en 1901, que també va estudiar a Feldkirch amb qui va coincidir a Vila Viçosa (Portugal), va entrar a la congregació (eintritt) el dia 30 d'agost de 1921 (als 20 anys), i va fer el jurament el 1925 (als 24). [Fragment d'un document més llarg. Consultar en l'autobiografia de Stummbillig]

[...] Que va estudiar a Feldkirch (com el pare Roberto uns anys més tard) i a Innsbruck. Que va entrar a la Congregació de la Preciosíssima Sang (entritt) el 30.8.1921 (a la biografia del pare Roberto no posa data), i que va fer el jurament d'eterna lleiatat en 1925. [...]

[BURG, Peter (2013): Georg Leo Adalbert Stummbillig (17.11.1901 - 10.12.1990). Biographie. Peter Burg Werke.] peter-burg.de


El ritual de la promesa de lleialtat al C.PP.S. anava lligada a l'entrega del vestuari. Era el moment en el que afegien aquestes sigles darrera del nom. Ens ho explica el pare Stummbillig en la seua autobiografia. I ja no va ser a Feldkirch, sinó a Shellenberg. No sabem si el pare Roberto va fer el mateix itinerari o si ho fa fer en el mateix Feldkirch. [Fragment d'un document més llarg. Consultar en l'autobiografia de Stummbillig]

Wohl jeder Priesteramtskandidat wartet mit heiliger Ungeduld auf den Tag seiner Einkleidung, da er das Kleid des katholischen Priesters für immer anlegen darf.

Gairebé tots els candidats al sacerdoci esperen amb santa impaciència el dia de la vestimenta, quan se li permetrà portar la túnica del sacerdot catòlic per sempre.

Diese glückliche Stunde hat auch mir geschlagen; es war am Tage, da der gute alte P. Jakobus seine Primiz feierte, die erste Primiz im Xaveriushaus. Wir beide hatten darum unseren großen Festtag. Einkleidung und Primiz gehören eigentlich zusammen: sie sind wie ein Anfang und sein Ende, wie der Beginn und die Vollendung zum Priestertum,
Das priesterliche Kleid, der Talar, war mir, neben der Stola, immer der Inbegriff des außerordentlich Schönen und Begehrenswerten. Seit frühester Jugend wartete ich darauf. Und nun kam eines Tages eine geschickte Hand und verfertigte mir mein erstes Priesterkleid. Die Freude darüber hat mich bis in die Träume hinein verfolgt.

Aquesta hora feliç també em va arribar a mi; va ser el dia que el vell bon pare Jakobus celebrava la seva primera missa, la primera missa a la Xaveriushaus. Així que tots dos vam tenir el nostre dia especial de celebració. La vestimenta i la primera missa estan en realitat juntes: són com un principi i el seu final, com l'inici i la consumació del sacerdoci. Per mi, la vestimenta sacerdotal, la sotana, juntament amb l'estola, van ser sempre l'epítom d'una cosa extraordinàriament bella i desitjable. He estat esperant això des de nen. I llavors, undia va venir una mà experta i em va fer la meva primera peça de sacerdot. La joia d'aquell moment m'ha seguit, fins i tot en els meus somnis.
 

So trat ich nun an jenem Tage an die Stufen des Altars, noch bevor das Primizamt begann. Nun segnete P. Superior Jussel – damals wurde er noch Superior genannt – Talar und Gingulum und überreichte sie mir mit den Worten: “Nimm hin das geweihte Kleid und trage es würdig, damit du einst zu den Auserwählten Gottes eingereiht werdest.” Dann nahm er mir noch das Versprechen der Treue zur Kongregation ab. So war ich ein anderer Mensch geworden und mit keinem in der Welt hätte ich getauscht. Das Tedeum laudamus, das dann alle sangen, war die Grundstimmung meiner Seele.

Així que aquell dia vaig apropar-me a les escales de l'altar, fins i tot abans de començar la Primera Missa. El Pare Superior Jussel –en aquella època encara s'anomenava Superior– va beneir la sotana i el "cíngol" (gingulum) [una mena de faixa que porta a la cintura] i me'ls va entregar amb les paraules: "Preneu la vestimenta consagrada i porteu-la dignament, perquè un dia siguis comptat entre els escollits de Déu". Llavors em va fer prometre la meva lleialtat a la congregació. M'havia convertit en una persona diferent i no m'hauria intercanviat amb ningú de tot el món. El "Te Deum Laudamus" [trad.: Et lloem Déu. Youtube], que tothom va cantar després, era la base de l'estat d'ànim de la meva ànima.

Nun war ich Mitglied der Kongregation und malte mit ganzer Bedächtigkeit die Buchstaben C. PP. S. hinter meinen Namen. Ich glaube, es war ein Brief in die Heimat, auf dem zum ersten Male diese Zeichen prangten. Nicht minder froh war P. Gregory Jussel auf den neuen Zuwachs seiner werdenden Provinz: wieder ein Priester und wieder ein Theologe für seine kleine Schar des Anfangs. – An den Werktagen der Sorgen hatte P. Gregory immer einen hinkenden Gang. Sein linker Fuß war nämlich seit vielen Jahren durch irgendeinen Unfall ein wenig verkürzt. Aber an diesen Festtagen hat die Freude ihm den Fuß so sehr beflüge1t, daß alles Hinken plötzlich verschwunden war.

Ara ja era membre de la congregació i vaig pintar amb cura les lletres C.PP.S. darrere del meu nom. Crec que va ser en una carta a casa quan aquests símbols van aparèixer per primera vegada. El pare Gregory Jussel no estava menys content de la nova incorporació a la seva província en desenvolupament: un altre sacerdot i un altre teòleg per al grupet que estava formant. – Els dies que estava preocupat, el pare Gregori sempre caminava coixejant. El peu esquerre se li havia escurçat una mica durant molts anys a causa d'algun accident. Però en aquests dies de festa, l'alegria li donava tantes ales al peu que tota la coixesa li desapareixia de cop.

Nun begann für mich auch ein neues Studium, die Wissenschaft der Hochschule.

Ara començava per a mi una nova fase estudiantil, les ciències universitàries.

[...]

[BURG, Peter (2013): Georg Leo Adalbert Stummbillig (17.11.1901 - 10.12.1990). Autobiographie. Peter Burg Werke.] peter-burg.de


 

3a.- Klagenfurt (en Annabichl?)

Klagenfurt am Wörthersee (Caríntia/Kärnten, Àustria/Österreich)

Universitat de Teologia/Theologie (1930-1934)


 
1930-34. Quan és ordenat sacerdot surt el seu currículum escolar juntament amb altres deu.  [Fragment d'un document més llarg. Consultar en 1934.]

Pater Robert Rinderer, C. P. P. S., geb. am 17. März 1910 in Degersheim, Schweiz. Gymnasialstudien in Feldkirch, Vorarlberg; theologische Studien an der theologischen Lehranstalt in Klagenfurt. Primiz am 1. Juli in Annabichl bei Klagenfurt. Primizprediger: Hochwürden Präses Klaas, Klagenfurt.

El pare Robert Rinderer, C. P. P. S., nascut el 17 de març de 1910 a Degersheim, Suïssa. Estudis de batxillerat (o secundaria?) a Feldkirch, Vorarlberg; estudis teològics a l'escola teològica de Klagenfurt. Ordenat l'1 de juliol a Annabichl prop de Klagenfurt. Predicador de la primera missa: Molt Honorable President Klaas, Klagenfurt.

Centres on els nous capellans fan els estudis de teologia:

- Theologische Studien an der f.b. (fürstbischöfliche) theologischen Diözesanlehranstalt in Klagenfurt, 7
-Theologische Studien in Klagenfurt an der theologischen Lehranstalt,
4 (Rinderer CPPS, Kautzky 'caputxí', Beuke CPPS i Kaiser CPPS)

[Kärntner Tagblatt. Núm.147. Klagenfurt. Freitag, 29. Juni 1934. Seite 4.] Österreichische Nationalbibliothek. alex.onb.ac.at


Entre els 20 i els 24 anys, un cop graduat a Feldkirch, estudiarà teologia a Klagenfurt. El 29 de juny de 1934 serà ordenat sacerdot. Dos dies més tard, cantarà missa i el mateix any ja marxa a Portugal. [Fragment d'un document més llarg. Consultar en 2009.]

[1929-1934?] Theologiestudium in Klagenfurt (Kärnten) (estudiant de teologia a Klagenfurt) [la ciutat de Klagensfurt am Wörthersee (Klagensfurt al llac de Wörter) es la capital de l'estat austríac de Kärnten (Caríntia). Està per sobre dels 100.000 habitants.]

1934 29. Juni: Priesterweihe in Klagenfurt (ordenat sacerdot en Klagenfurt)

[la ciutat de Klagensfurt am Wörthersee (Klagensfurt al llac de Wörter) es la capital de l'estat austríac de Kärnten (Caríntia). Està per sobre dels 100.000 habitants.]

[NÄSCHER, Franz (2009): Beiträge zur Kirchengeschichte Liechtensteins. Band 1. Seelsorger in den Pfarreien. p.282. Historischer Verein für das Fürstentum Liechtenstein. Vaduz. Tres volums.] Liechtensteinische Landesbibliothek. Accès al llibre: eliechtensteinensia.li


NOTA sobre Annabichl: En un article escrit en 1881, sobre la història dels missioners de la Preciosíssima Sang (C.PP.S.), es parla de la casa d'Annabichl, en Klagenfurt. [Fragment d'un document més llarg. Consultar en 1981 de C.PP.S.]

4. LA PROVINCIA TEUTÓNICA. [...]

4.3 Desarrollo 1922-1979. El período de provincialato del P. Gregorio Jussel, que duró 14 años (1922-1936), fue marcada por una expansión vertiginosa en miembros y en casas. En 1925 la Provincia comenzó la publicación de un Boletín mensual llamado "Herold des Kostbaren Blutes" (Mensajero de la Preciosa Sangre), y poco tiempo después adquirió una tipografía. En 1926 se compró en Feldkirch (St. Cornely) una modesta hacienda agrícola en la cual surgía un Santuario. Allá se fueron un sacerdote y algunos hermanos legos, de manera que el Seminario Menor, Xaveriushaus, tenía así garantizada la verdura y lacticinios [sic, lácteos] para el consumo de los estudiantes. El lugar se prestaba muy bien como lugar de recreo y de deporte de los estudiantes. En 1929 se abrió otra casa en Klagenfurt (Annabichl) [on fa la primera missa el Pare Roberto] con parroquia anexa. Este local, hasta 1935 servía como casa de estudio para los teólogos. [...]

[C.PP.S. (1981): Breve historia de los Misioneros de la Preciosa Sangre. Los inicios de nuestros fundadores. Misioneros de la Preciosa Sangre - C.PP.S. Autores varios. Traductor: P. Lucas Rodríguez. Compilador: P. Juan Carlos Barajas. Abril de 2013.] cppsmissionaries.org (pdf)


En un article de l'any 2013, sobre la història de la congregació de la Preciosíssima Sang (C.PP.S.), que no són altra cosa que extractes del llibre "Historical Sketches of C.PP.S" d'Andrew J. Pollack, parlen de Klagenfurt. [Fragment d'un document més llarg. Consultar en 2013 de C.PP.S.]

LA PROVINCIA TEUTÓNICA: 1922

LOS ORÍGENES DE LA PROVINCIA TEUTÓNICA. [...] Antes de fundar en 1844 la Provincia americana de Ohio, en 1842 Franz Sales Brunner c.pp.s. (1795-1859) había enviado misioneros desde Suiza (Löwenberg) a Trois Épis (Alsacia), los cuales en 1871 fueron a Maria Baumgärtle (Alemania). En 1858, envió el primer misionero desde Ohio a Schellenberg (Liechtenstein), con la misión de reclutar y preparar candidatos para la Provincia americana, y de ser el director espiritual de las Hermanas [sic] que él mismo había mandado allí. En 1905, Gregor Jussel c.pp.s (2871-1958) viajó desde la Provincia americana a Schellenberg con la intención de fundar allí una nueva Provincia. Se dedicó a la formación de misioneros y estableció casas que sirvieron de base para que en 1922 pudiera crearse la Provincia teutónica. La nueva Provincia consistió de 12 miembros, 2 estudiantes y 40 alumnos, distribuidos en cuatro casas: Schellenberg, en Liechenstein (1858), Maria Baumgärtle, en Alemania (1871), Feldkirch, en Austria (1919) y Lindenberg, en Alemania (1922). La Provincia teutónica adoptó la constitución de la C.PP.S y la Praxis americana. Las décadas siguientes se caracterizan por un sólido crecimiento de la Provincia. Se establecieron nuevas casas: Kufstein, en Austria (1923), St. Korneli, en Austria (1926), Klagenfurt, en Austria (1929), el Vicariato de Xingu (Vikariat Xingu), en Brasil (1930), Leitmeritz, en Checoslovaquia (1934), Salzburgo (Salzburg), en Austria (1934), Villaviciosa (Vilavicosa en la versió alemanya), en Portugal (1934), Friburgo (Fribourg), en Suiza (1938), y el Vicariato Ibérico (Iberisches Vikariat) de España y Portugal (1939). Cuando estalló la Segunda Guerra Mundial (1939-1945), la Provincia teutónica tenía alrededor de 150 miembros y 14 casas en diferentes países.

[C.PP.S. (2013): Selecciones hechas por P. Mark Miller, C.PP.S, P. Willi Klein, C.PP.S., P. José Luis Morgado, C.PP.S., Michael Rohde, C.PP.S. y otros, de: POLLACK, P. Andrew, C.PP.S. (2002): Historical Sketches of C.PP.S.] versió castellana (pdf) versió alemanya (pdf)


 

3b.- Annabichl (Klagenfurt)

Klagenfurt am Wörthersee (Caríntia/Kärnten, Àustria/Österreich)

Canta missa en l'Església del Sagrat Cor de Jesús/Pfarrkirche Klagenfurt-annabichl (1934)


 
1934. Abril, 12. Placa commemorativa que va fer posar el pare Roberto a l'església de Portell quan celebrava els 25 anys de sacerdoci. Però curiosament, la data que posa és del 12 d'abril i no del 29 de juny (quan va ser ordenat sacerdot) o el 1 de juliol (quan canta missa).

ALTAR EN MEMORIA DE MIS BODAS DE PLATA
P. ROBERTO RINDERER C.PP.S.
CURA, NATURAL DE AUSTRIA
1934 - 12 ABRIL - 1959

[Foto de Víctor Manuel Sorolla.]


1934. Juny, 29. Dia de de sant Pere i sant Pau. El P. Roberto és ordenat sacerdot, juntament amb altres deu capellans. Dos dies més tard, cantarà missa. Trobem la notícia a les pàgines 4 i 9 del "Kärntner Tagblatt", un diari publicat a Klagenfurt (Àustria) entre els anys 1893 al 1938. Segons una altra font, però, va ser el dia 19 d'aquell mes. Diuen que venia d'una família obrera i que un germà seu va morir l'any 1930 quan estava de misioner a l'Amazònia de Brasil (es deia Johann).

Primera menció al diari, a la pàgina 4:

Die Neupriester unserer Diözese.- Am Feste Peter und Paul werden in der Domkirche zu Klagenfurt nachfolgende Kandidaten zu Priestern geweiht:

Els nous sacerdots de la nostra diòcesi.- En la festa de Pere i Pau, els següents candidats seran ordenats sacerdots a l'església catedral de Klagenfurt:

Dollinger Josef, geb. (geboren) amb 8 Juli 1908 in Kirchbach im Gailtal, Kärnten. Gymnasialstudien am Bundesgymnasium in Klagenfurt als Zögling des f.b. (fürstbischöfliche) Knabenseminars Marianum; theologische Studien an der f.b. (fürstbischöfliche) theologischen Diözesanlehranstalt in Klagenfurt. Primiz am 8. Juli in Kirchbach im Gailtal; Primizprediger: Pfarrer Johann Fellner von Sachsenburg im Drautal, Kärnten.

Kirchner Franz, geb. amb 19. Jänner 1910 in Marling bei Meran, Italien, zuständig in Friesach in Kärnten. Gymnasialstudien am Bundesgymnasium in Klagenfurt als Zögling des f.b. (fürstbischöfliche) Knabenseminars Marianum; theologische Studien an der f.b. (fürstbischöfliche) theologischen Diözesanlehranstalt in Klagenfurt. Primiz amb 8. Juli in Friesach, Kärnten. Primizprediger: Kanonikus Pfarrer Josef Czermak von Friesach.

Komar Josef, geb. am 1. März 1910 in Bleiburg in Kärnten. Gymnasialstudien am Bundesgymnasium in Klagenfurt als Zögling des f.b. (fürstbischöfliche) Knabenseminars Marianum; theologische Studien an der f.b. (fürstbischöfliche) theologischen Diözesanlehranstalt in Klagenfurt. Primiz am 8. Juli in Bleiburg. Primizprediger: Pfarrer Franz Fertala von Pokkersdorf [Poggersdorf], Kärnten.

Lackner Christian, geb. am 5. Dezember 1909 in Kleblach, Pfarre Lind [Kleblach-Lind, Kärnten] in Oberkärnten. Gymnasialstudien am Bundesgymnasium in Klagenfurt als Zögling des f.b. (fürstbischöfliche) Knabeseminars Marianum; theologische Studien an der f.b. (fürstbischöfliche) theologischen Diözesanlchranstalt in Klagenfurt. Primiz am 15. Juli in Steinfeld im Drautal. Primizprediger: Domkapitular Direktor Heinrich Hopfgartner, Klagenfurt, Kärnten.

Malle Adolf, geb. am 26. Mai 1907 in Klein-St. Veit [Klein St. Veit] bei Feldkirchen in Kärnten. Gymnasialstudien am Bundesgymnasium in Klagenfurt als Zögling des f.b. (fürstbischöfliche) Knabenseminars Marianum; theologische Studien an der f.b. (fürstbischöfliche) theologischen Diözesanlehranstalt in Klagenfurt. Primiz am 8. Juli in Radweg bei Feldkirchen, Kärnten. Primizprediger: Dechant Kaponig von Feldkirchen.

Sabitser Johannes, geb. am 15. Mai 1910 in Straßburg in Kärnten. Gymnasialstudien am Bundesgymnasium in Klagenfurt als Zögling des f.b. (fürstbischöfliche) Knabenseminars Marianum; thelogische Studien an der f.b. (fürstbischöfliche) theologischen Diozesanlehranstalt in Klagenfurt. Primiz am 1. Juli in Straßburg in Kärnten. Primizprediger: Pfarrer Telesphor Maier aus Dellach im Drautal, Kärnten.

Steinwender Anton, geb. am 22. September 1908 in Treffen bei Villach, Kärnten. Gymnaslalstudien in Hall in Tirol [en Innsbruck-Land]; theologische Studien an der f.b. (fürstbischöfliche) theologischen Diözesanlehranstalt in Klagenfurt. Primiz am 1. Juli in Treffen bei Villach. Primizprediger: Professor Guido Zernatto aus Spittal an der Drau, Kärnten.

Pater Hugo Kautzky O. Min. Cap., geb amb 30. Dezember 1910 in Reichenberg [actual Liberec], Tschechoslowakei. Gymnasialstudien dortselbst; theologische Studien in Klagenfurt an der theologischen Lehranstalt. Primiz amb 8. Juli in Reichenberg, Tschechoslowakei. Primizprediger: Pater Albin Felzel O. Min. Cap., Provinzial der österreichischen Kapuzinerordensprovinz in Wien.

Pater Heinrich Beuke* C. P. P. S., geb am 12. Oktober 1909 in Twistringen bei Bremen, Deutschland. Gymnasialstudien am Bundesgymnasium in Feldkirch, Vorarlberg; theologische Studien an der theologischen Lehranstalt in Klagenfurt. Primiz am 15. Juli in Twistringen b. Bremen. Primizprediger: Pater Hermann Egger C. P. P. S., Regens in Annabichl, Kärnten. [Beuke va morir el 24.11.1974 a la Província Teutònica; Egger, el 6.4.1977, també a la Teutònica]

Pater Edwin Kaiser* C. P. P. S., geb. am 14. Mai 1908 in Schellenberg in Liechtenstein, Deutschland [sic]. Gymnasialstudien in Feldkirch, Vorarlberg; theologische Studien an der theologischen Lehranstalt in Klagenfurt. Primiz am 15. Juli in Schellenberg, Liechtenstein. Primizprediger: Pater Markus Schawalder* C. P. P. S. [Kaiser va morir el 16.09.1984 a la Província de Cincinnati; Schawalder, el company de Johann Rinderer al Xingu, va morir a Brasil el 30.12.1960]

Pater Robert Rinderer, C. P. P. S., geb. am 17. März 1910 in Degersheim, Schweiz. Gymnasialstudien in Feldkirch, Vorarlberg; theologische Studien an der theologischen Lehranstalt in Klagenfurt. Primiz am 1. Juli in Annabichl bei Klagenfurt. Primizprediger: Hochwürden Präses Klaas*, Klagenfurt.

El pare Robert Rinderer, C. P. P. S., nascut el 17 de març de 1910 a Degersheim, Suïssa. Estudis de batxillerat (o secundaria?) a Feldkirch, Vorarlberg; estudis teològics a l'escola teològica de Klagenfurt. Ordenat l'1 de juliol a Annabichl prop de Klagenfurt. Predicador de la primera missa: Molt Honorable President Klaas, Klagenfurt.

Von den 11 Primizianten der Diözese Klagenfurt stammen alle aus Familien mit durchwegs mehreren Kindern. Dem Berufe nach stammen: 6 aus dem Bauernstande, 3 aus dem Beamtenstande, 2 aus dem Arbeiter respekt, Kunsthandwerkerstande.

Els 11 nous capellans de la diòcesi de Klagenfurt provenen de famílies amb diversos fills. Segons la seva professió, 6 provenen del sector agrícola, 3 del sector de funcionaris, 2 de la classe obrera, respectivament, artesans.

Segona menció al diari, a la pàgina 9, és de quan anuncien que cantarà missa el dia 1 de juliol. [Veure a continuació]

[Kärntner Tagblatt. Núm.147. Klagenfurt. Freitag, 29. Juni 1934. Seite 4 und seite 9.] Österreichische Nationalbibliothek. alex.onb.ac.at


NOTA sobre Klaas: Sobre aquest Fr. Klaas, predicador de la primera missa (Primizprediger) del P. Roberto, investiguem què implicava el seu càrreg de president (Landespräses) i trobem la pàgina web de la "Kolpingsfamilie Klagenfurt-Zentral".

Verein (Associació)

Den Menschen ein zu Hause geben! In seiner langjahrigen Geschichte der Kolpingsfamilie Klagenfurt-Zentral, war dies immer der Auftrag und Inhalt, die Aufgabe und das Ziel des Vereines. Uns besonders heute sind wir aufgefoldert die Zeichen der Zeit zu erkennen und das Morgen mitzugestalten. Gerade unter diesem Aspekt sind die Entwicklungen immer wieder auch granz intensiv mit den Präsides und nunmehr auch den Vorsitzenden verbunden gewesen.

Dóna una llar a la gent! En la llarga història de la família Kolping Klagenfurt-Zentral, aquesta ha estat sempre la missió i el contingut, la tasca i l'objectiu de l'associació. Avui, en particular, estem cridats a reconèixer els signes dels temps i ajudar a donar forma al demà. Justament sota aquest aspecte, els desenvolupaments han estat sempre molt intensament vinculats amb els presidents i ara també amb els presidents de junta.

[Citem només els que ocupen el càrreg entre 1906 i 1969.]

1949-1969 Paul Glanzer
1948-1949 Johannes Koch
1946-1947 Franz Steiner
[1931-1946 se'l salten, imaginem que per la guerra]
1931-1938 Franz Klaas
1924-1931 Franz Zündorf
1923-1924 Heinrich Hopfgartner
1906-1923 Johann Unterluggauer

[Kolpingsfamilie Klagenfurt-Zentral.] kolpingsfamilie.at.


NOTA sobre Klaas i Stummbillig: En un diari de 1932, llegim el següent sobre una obra de teatre amateur on van coincidir Klaas i Stummbillig:

Nachrichten aüs Kärnten (Notícies de Caríntia). Umgebung Klagenfurt (Voltants de Klagenfurt)

Annabichl. (Familienabend.) Mancher Theaterdirektor größerer Städte, würde sich heutzutage ins Fäustchen lachen, wenn er immer so vollbesetzte Häuser hätte, wie dies beim Kath. (Katholisch) Burschenbund bei jenem Familienabend am Staatsfeiertag der Fall war. H. H. Präses Pater A. Stummbillig begrüßte unter den Anwesenden H. H. Landespräses Klaas und Frau Gräfin von St. Georgen a. S. Nach einem einleitenden Chor.- "Hab' Sonne im Herzen", vorgetragen vom Kirchenchor, sprach H. H. Landespräses in seiner begeisternden Art kernige Worte über die Nächstenliebe und beschloß seine Rede mit der Aufmunte rung: "Hab' Sonne im Herzen, ob's stürmt oder schneit..." Nun begannen die Burschen ihren Fünfakter; alle Spieler ernteten mit ihrem Dargebotenen reichsten Beifall. Bei der Dreingabe (Einakter) lachten Männlein und Weiblein, daß die Wände Widerhallten. Die Zwischenpausen waren ausgefüllt durch prächtige Lieder unseres Kirchenchors. Im Namen der Zuschauer dankt nachträglich allen, die zum Gelingen des Familienabends beigetragen, ein stiller Kritikus.

Annabichl. (Vetllada familiar). Alguns directors de teatre de ciutats més grans se'n riurien avui dia si tinguessin sempre els locals tan plens com els que va tenir el Burschenbund Catòlic en aquella vetllada familiar durant el dia de la festa nacional. H. H. Pare A. Stummbillig va donar la benvinguda entre els presents al H. H. President Regional, Klaas,  i a la comtessa de St. Gerogen a. S. Després d'un cor introductori, "Tinc sol al cor", interpretat pel cor de l'església, H. H. Landespräses va parlar amb el seu estil apassionat sobre l'amor al pròxim i va concloure el seu discurs amb l'ànim: "Tinc sol al cor, faci tempesta o nevi..." Ara els joves van començar els seu cinc actes; tots els actors van rebre els més grans aplaudiments per la seva actuació. En l'obra addicional (un acte) els homes i les dones van riure tant que les parets ressonaven. Les pauses es van omplir amb magnífiques cançons del nostre cor de l'església. En nom dels espectadors, un crític silenciòs agraeix posteriorment a tots els que han contribuït a l'èxit de la vetllada familiar.

[Kärntner Tagblatt. Núm.266. Klagenfurt. Dienstag 22 November 1932. Seite. 4] Österreichische Nationalbibliothek. anno.onb.ac.at


Nota sobre Shawalder, Beuke, Kaiser i Egger: Del llistat de noms anteriors, ens interessen tres membres de la C.PP.S. Dos son sacerdots de la mateixa promoció, Beuke i Kaiser, amb els que va coincidir a les escoles de Feldkirch i Klagenfurt. L'altre és Schawalder, que a banda de ser el company amb el que va anar Johann Rinderer a les missions del Brasil, va fer el sermó de la primera missa del citat Kaiser. [Fragment d'un document més llarg. Consultar en 2017 de C.PP.S.]

Daily List 2017:

March, 24. Father Robert Rinderer - 2002 (T)
April, 6. Father Hermann Egger - 1977 (T)
September, 16. Father Edwin Kaiser - 1984 (C)
November, 24. Father Heinrich Beuke - 1974 (T)
December, 30. Father Markus Schawalder - 1960 (B)

Alphabetical List 2017:

Priest: Beuke, Heinrich. Nov. 24, 1974
Priest: Egger, Hermann (Kufstein, Austria). Apr. 6, 1977
Priest: Kaiser, Edwin. Sep. 16. 1984
Priest: Rinderer, Robert. Mar. 24, 2002
Priest: Schawalder, Markus. Dec. 30, 1960

Chronological List 2017:

1974: 24 November. Father Heinrich Beuke (T)
1977: 6 April. Father Hermann Egger (T)
1984: 16 September. Father Edwin Kaiser (C)
1991: 19 September. Father Paul Baussmann (T)
2002: 24 March. Father Robert Rinderer (T)

(T): Teutonic Province; (C): Cincinnati Province; (B): Brazilian Vicariate

[C.PP.S. (2017): Necrology CPPS. December 31, 2016. Daily List 2017. Misioneros de la Preciosa Sangre - C.PP.S.] Daily List (pdf); Alphabetical List (pdf); Chronological List (pdf)


1934. Juliol 1. El dia 29 de juny, el P. Roberto era ordenat sacerdot, juntament amb altres deu capellans. Trobàvem la notícia a l pàgina 4 del "Kärntner Tagblatt", un diari publicat a Klagenfurt (Àustria) entre els anys 1893 al 1938. Però a la pàgina 9 ja s'adelantaven a l'acte del dia 1 de juliol, on el P. Roberto cantaria missa. Llegim que venia d'una família obrera i que un germà seu va morir l'any 1930 quan estava de misioner a l'Amazònia de Brasil (es deia Johann).

Nachrichten aüs Kärnten (Notícies de Caríntia). Umgebung Klagenfurt (Voltants de Klagenfurt).

Annabichl. (Primizfeier). Der hochwürdige Herr Primiziant Robert Rinderer aus dem Missionshause der Missionäre vom kostbaren Blute [sic, Blut] wird am Sonntag den 1. Juli in der Herz-Jesu-Kirche sein erstes heiliges Meßopfer [eucaristia] feiern. Der hochwürdige Herr Primiziant entstammt einer kinderreichen Arbeiterfamilie, wohnhaft in der Schweiz. Ein Bruder des Primizianten starb vor vier Jahren als Missionär in Brasilien, woselbst die Kongregation der Missionäre vom kostbaren Blute [sic, Blut] am Amazonenstrom ein neues Missionsgebiet übernahm. Wir wünschen dem Primizianten, den wir als langjährigen eifrigen Mesner der Herz-Jesu-Kirche kennen und der uns diese seltene Festesfreude bereitet, Glück und Gottessegen!

Voltants de Klagenfurt.- Annabichl (Celebració de la primera missa). El reverend Sr. Primiziant Robert Rinderer de la casa misionera dels Missioners de la Preciosíssima Sangcelebrarà la seua primera Eucaristia el diumenge 1 de juliol a l'Església del Sagrat Cor. El reverend Sr. Primiciant prové d'una família obrera que viu a Suïssa [si parla en present indicaria que encara viuen allà]. Un germà del Primíciant va morir fa quatre anys com a missioner al Brasil, on la Congregació dels Missioners de la Preciosíssima Sanges va fer càrrec d'una nova zona de missió al riu Amazones. Desitgem al Primiciant, a qui coneixem com un sagristà zelós des de fa molt temps de l'Església del Sagrat Cor i que ens regala aquesta rara alegria festiva, sort i la Benedicció de Déu!

[Kärntner Tagblatt. Núm.147. Klagenfurt. Freitag, 29. Juni 1934. Seite 4 und seite 9.] Österreichische Nationalbibliothek. alex.onb.ac.at


Juliol, 1. El P. Roberto canta missa. En la pàgina 8 del "Kärntner Tagblatt" del dia 10, diu com va anar aquella primera missa, on no va acompanyar massa el temps, diuen, però que va ser molt emotiva:

Katholische Bereinsede. (Consideracions catòliques)

Annabichl. (Primizfeier*.) Eine noch nie erlebte Freude bereitete uns am 1. Juli H. H. (Hochwürdiger Herr) Pater Robert Rinderer C. PP. S. vom Missionshaus durch die Feier seines Erstlingsopfers in der Herz-Jesu-Kirche. Leider hat das Wetter der äußeren Festesstimmung etwas Einhalt geboten, aber trotzdem schien die Freude an diesem Ereignis nicht getrübt, denn die Kirche konnte die Menschenmassen nicht fassen. Zum feierlichen Einzug hatten sich ausgestellt die Schuljugend unter Führung des derzeitigen Schulleiters M. Sihler*, die Musikkapelle Jäger*, gefolgt vom geistlichen Bräutchen* Emmy Tschuk, der Kranzeljungfer Dori Wakonig, von der geistlichen Mutter und dem Vater sowie den Mitbrüdern des Primizianten und dem H. H. Landespräses Klaas.

Voltants de Klagenfurt.- Annabichl (Celebració de la primera missa).

Una alegria mai viscuda ens va preparar el 1 de juliol el Honorabilísim Senyor (H.H.) Pare Robert Rinderer C. PP. S. de la casa de missions, a través de la celebració de la seva primera missa [literalment, sacrifici] a l'Església del Sagrat Cor de Jesús. Malauradament, el temps va limitar una mica l'ambient festiu exterior, però tot i així, l'alegria per aquest esdeveniment no es va veure afectada, ja que l'església no podia acollir la multitud de gent. Per a l'entrada solemne, es van presentar els joves de l'escola sota la direcció de l'actual director M. Sihler*, la banda de música de Jäger*, seguida de la "núvia espiritual" (Bräutchen) Emmy Tschuk, la dama d'honor [Kranzelmaid, literalment, donzella amb corona de flors] Dori Wakonig, la mare espiritual i el pare, així com els germans del primizant  [sembla que s'està referint als germans missioners] i el Honorabilíssim Senyor (H.H.) President regional Klass [Landespräses, literalment, president de Land].

Pater A. Stummbillig* und die kleine Emmy entboten dem Neupriester vor der Kirche den ersten Willkommgruß und Glückwunsch. Nach dem "Veni Creator" sprach H. H. Landespräses Fr. Klaas ein feuriges Kanzelwort, das in den Herzen der Zuhörer einen tiefen Eindruck hinterließ. Besonders erhebend wirkte im Rahmen des Primizamtes die erste heilige Kommunion der kleinen Emmy. Ein ewiger Gedenktag für das kleine Bräutchen in secklischer Verbundenheit mit dem Primizianten. Dem hochw. (hochwürdiger) Herrn Primizianten wünschen wir Gottes Segen und danken ihm für dieses schöne Familienfest in der Herz-Jesu-Kirche. Vielleicht hat es beigetragen zur Grundsteinlegung eines künftigen Priesterberufes. Großes Volk, das Altäre baut und Priester hervorbringt.

El Pare A. Stummbillig* i la petita Emmy van donar la benvinguda i les felicitacions al nou sacerdot davant l'església. Després del "Veni Creator" Honorabilíssim Senyor (H.H.)  President Regional, Fr. Klaas va pronunciar un discurs ardent des del púlpit que va deixar una profunda impressió en el cor dels oients. Especialment edificant va ser, en el marc de la missa de primícia, la primera comunió de la petita Emmy. Un dia de record etern per a la petita "núvia" en un vincle espiritual amb el primiciant (primizianter). Al Honorabilíssim Senyor (hochw.  Herrn, que vindria a ser H.H.) primiciant (Primizianter) li desitgem la benedicció de Déu i li agraïm pe raquesta bonica festa familiar a l'església del Sagrat Cor de Jesús. Potser ha contribuït a la col·locació de la primera pedra d'una futura vocació sacerdotal. Gran poble, que construeix altars i fa néixer sacerdots.

[Kärntner Tagblatt. Núm.155. Klagenfurt. Dienstag, 10. Juli 1934. Seite 8.] Österreichische Nationalbibliothek. alex.onb.ac.at


NOTA sobre els conceptes "Primiz" i "Primizbraut":

Una primera missa (Primiz) és bàsicament la primera santa missa (heilige Messe o hl. Messe) celebrada per un sacerdot catòlic romà com a celebrant principal. A l'Església catòlica romana, la primera missa (Primiz) se celebra habitualment pocs dies després de l'ordinació al seminari (Priesterweihe). [...] Per regla general, un dels diumenges que venen a continuació, segueix una primera missa solemne a la parròquia on té la casa el sacerdot (die Heimatprimiz). Habitualment, hi són presents altres sacerdots o bisbes. Normalment, el sacerdot acabat d'ordenar (Priester Zelebrant) celebra la missa, i el sermó el fa un altre sacerdot (normalment un amic). El tema d'aquest sermó sol ser el ministeri del sacerdot o el lema de la primera missa. Per a la primera missa, els sacerdots recentment ordenats reben una primera vestimenta de missa, un primer calze i una patena (bol per a les hòsties). [...]

Fins al segle XX, les primeres misses es celebraven de manera semblant als casaments, implicant tota la comunitat parroquial. El nou capellà anava de casa dels seus pares a l'església en processó. Una "núvia" (Primizbraut), també anomenada "núvia espiritual" (geisliche Braut) vestida de blanc, portava una "corona" (Primitzkrone), o un calze, sobre un coixí elegant. De vegades és costum que la comunitat aixequi un "arc de triomf" (Triumphbogen) decoratiu per on el nou sacerdot entra al lloc o a l'església. Sovint, els sacerdots reben regals per a la seva primera missa relacionats amb el seu futur ofici, com ara un calze o vestidures litúrgiques. També eren habituals els equipaments i els mobles per a la nova llar, sempre que el sacerdot no fos també memebre d'una orde.

[de.wikipedia.org - Primiz. Consulta, amb traducció de Google, del 07.03.2025]


Completem aquest part final segons una de les fonts citades en l'entrada anterior de la versio germànica de la Wikipèdia:

Antigament, quan un sacerdot recent ordenat celebrava la "Primiz" (prima missa = erste Messe) a la seva ciutat natal, aquest dia se celebrava com un segon dia de fira (zweiter Kirtag). Els antincs costums eclesiàstics dels celebrants de la primera missa (Primizen) eren semblants als dels casaments de poble. Com en els casaments habituals, el sacerdot acabat de fer (frischgebackene Priester) és conduït en una processó festiva des de casa dels seus pares fins a l'església. Els rams habituals als casaments també s'enganxaven a la roba dels convidats. Com era costum als casaments ordinaris, la "núvia" del nou sacerdot (Primizbraut) anava vestida completament de blanc i embolicada amb un vel fi. La "núvia" portava un calze daurat sobre un coixí de seda, que portava a l'altar de l'església. La "núvia" solia ser la germana del jove sacerdot o un altre parent, i per tal d'evitar malentesos, gairebé sempre s'escollia una noia petita o adolescent per a aquest paper.

Segons això, Emmy Schuk, hauria de filla d'algú molt proper al P. Roberto. Tal vegada una neboda, que podria ser perfectament, ja que les dones, en casar-se perdien el cognom; o podria ser la filla d'algun bon amic seu o qui sap si d'alguna casa important del poble.

[WERFRING, Johann (2012): Der Seidenpolster für die "Priesterhochzeit". Wiener Zeitung (magazine). Vom 16.05.2012 / Update: 22.07.2015. tagblatt-wienerzeitung.at


L'article de la revista anterior està gairebé calcat a un altre que també enllacem ací. Si en el primer, la xiqueta portava un calze sobre un coixí i estava envoltada d'altres xiquetes també vestides de blanc, ara, se'n veu una que porta una corona, i a la vora del nou mossèn.

[Gedenkmesse für Altpfarrer Johann Koller. sankt-gertrud.at


Finalment, trobem una col·lecció de fotos on es poden veure diferentes escenes on apareix el nom sacerdot amb una xiqueta o adolescent, vestida de blanc i amb una corona o calze com a ofrena sobre un coixí. Un exemple:

[Objects: Primizbraut. Museum-digital. Baden-Württemberg. bawue.museum-digital.de


NOTA sobre Sihler i Jäger: Un dels noms que apareixen en la primera missa del pare Roberto és el del "director M. Sihler". Tractem de buscar altres notícies on aparega. Era professor. Un altre es deia Hoser i una altra, la senyora Ibounig. Jäger, el de la banda, ha resultat que era d'un dels organitzadors. La "musikkapelle" és una banda de música tradicional. Ací se'n pot vore una del Tirol: youtube

Nachrichten aüs Kärnten (Notícies de Caríntia). Umgebung Klagenfurt (Voltants de Klagenfurt)

Annabichl. (Kirchtag.) Unser Herz-Jesu-Fest nahm auch heuer einen schönen und würdigen Verlauf, begleitet von schönstem Wetter. Herr Fr. Jäger, der in freundlichster Weise die Tradition seines jüngst verstorbenen Vaters übernommen, vergaß trotz der dringenden Erntearbeiten nicht, den Festgedanken durch kräftige Böllerschüsse zu wecken. Nach dem feierlichen Hochamt zog die Prozession aus der Kirche und die Prozession wies eine Teilnehmerzahl wie noch nie seit dem Bestand der Kirche auf. Voran die Schuljugend, begleitet von den Herren Lehrern Hofer, Sihler und Fr. Jbounig. Anschließend die Vereine: Jung-Kärnten (in schmucker Kärntner Tracht), Reichsbund, 50 St. Georgs-Pfadfinder aus Klagenfurt, die Musikkapelle Jäger und die Freiw. (Freiwillige)  Feuerwehr St. Georgen.

Annabichl. (Dia de l'Església.) També aquest any, la nostra festa del Sagrat Cor va tenir un curs preciós i digne, acompanyat del temps més bonic. El Sr. Jäger, que es va fer càrrec amablement de la tradició del seu pare recentment difunt, no va oblidar, malgrat la feina urgent de la collita, despertar l'esperit de festa amb petards potents. Després de la missa solemne, la processó va sortir de l'església i el nombre de participants a la processó va ser més gran que mai des de la fundació de l'església. Al capdavant hi havia els joves de l'escola, acompanyats pels professors Hofer, Sihler i la senyora Jbounig. A continuació, les associacions: Jung-Kärnten (literalment, joves de Carintia) (amb un bonic vestit regional), Reichsbung [associació del Reig? de caracter nacionalista]*, 50 escoltes (o Boy Scouts) de St. George de Klangenfurt, la banda de música Jäger i el cos de Bombers Voluntaris de St. Georgen.

Die Ehrenwache der Feuerwehr beim Allerheiligsten sowie die blumenstreuender Mädchen belebten das Zentrum der Prozession, das Allerheiligste. Diesem folgte Herr Bürgermeister Schmid sowie Vertreter der Gemeinde. Allen lieben Teilnehmern, besonders Herrn Bürgermeister, den genannten Korporationen und Mitwirkenden, den herzlichsten Dank. Besonders dankbare Anerkennung auch unseren eifrigen Kirchenchor-Mitgliedern, die nicht bloß heute, sondern auch während der Vorbereitung auf das Fest dem Herzen Jesu stimmungsvolle Lieder sangen. Herzlichen Dank auch den rührigen Frauenhänder für den Dienst in der Kirche und das Winder der Kränze.

La guàrdia d'honor dels Bombers al Santíssim Sagrament i les noies escampant flors van amenitzar el centre de la processó, el Santíssim. A continuació, l'alcalde Schmid i representants de la comunitat. Moltes gràcies a tots els participants, especialment al Sr. Alcalde, a les corporacions i col·laboradors esmentats. Un reconeixement particularment agraït també va als nostres ansiosos membres del cor de l'església, que han cantat  cançons evocadores al Cor de Jesús no només avui, sinó també durant la preparació de la festa. Moltes gràcies també a les mans de les dones actives pel seu servei a l'església i per enrotllar les corones.

* Sobre el "Reichsbung", no ens acaba de quedar clar à què s'estaven referint. Associació al Reich? Veure: pin conmemoratiu

[Kärntner Tagblatt. Núm.151. Klagenfurt. Dienstag den 4. Juli 1933. Seite. 5] Österreichische Nationalbibliothek. alex.onb.ac.at


NOTA sobre el "Rechsbung" i l'esport en l'Alemània dels anys trenta. Buscant informació sobre "Rechsbung", trobem una publicació de 1937 sobre l'educació física en Alemanya Nazi. L'article parla de la importància de l'esport en les escoles i la societat alemanya. En Àustria és possible que no fos massa diferent. Si en realitat era semblant, és una possible explicació de perquè el pare Roberto va repetir curs.

Educación Física en Alemania (de "Tiro y Gimnasia"). Trabajo presentado por el Dr. Heinz Spranger al Primer Congreso Médico de Kinesiología, realizado en Buenos Aires, el 10 y 11 de diciembre de 1937.

En Alemania, la educación física empieza por lo general en la escuela. El anhelo de algunos médicos de iniciar los ejercicios con los recién nacidos y con los pequeñuelos, tendría solamente sentido desde el punto de vista médico, en los casos en que se trate de anomalías que necesitan concreción. Por fortuna, la naturaleza ha dado a las criaturas bastante vitalidad en sus movimientos naturales, suficientes para el crecimiento en esta edad. Dentro del plan de la educación física en la escuela, nuestro objeto es: gimnasia diaria y natación obligatoria en aquellas escuelas donde sea posible, siempre garantizando una educación física unificada según los principios corrientes, válidos para los primeros cuatro años escolares, o sea para la escuela primaria. Este reglamento único se pondrá en vigor en todo el Reich. Así, en cada discípulo, al final de la primera enseñanza debe comprobar por un examen, al menos, cierta competencia en algunos ejercicios, se en carreras, saltos, etc.

A la enseñanza en la escuela se añade la educación de la juventud hitlerista para ambos sexos, que empieza a los 10 años. La ley de la juvntud hitlerista de 1.º de diciembre de 1936, dice que todos los jóvenes alemanes, además de la educación de la familia y en la escuela, deben someterse a una educación suplementaria, física, espiritual y moral para el servicio y en beneficio del pueblo y de la comunidad. Una oficina propia de deporte de la juventud hitlerista durante horas obligatorias dentro del servicio regular, cuida de la educación física fundamental de los muchachos y muchachas alemanes. Además de estas lecciones obligatorias se dan facilidades a los jóvenes para que puedan tomar parte voluntariamente en el deporte de las asociaciones deportivas, sea en un club náutico, en un club de foot-ball, etc., adquiriendo de este modo una superioridad deportiva. De esta forma se crea un traspaso natural del joven alemán de la juventud hitlerista -en cuyas filas se queda hasta los 18 años- a las asociaciones deportivas a las que es más aficionado. Así queda asegurada la conscripción orgánica de socios, para los clubs deportivos, de gimnasia, natación, incluso para el cuerpo aeronáutico y las escuelas de aviación a vela.

Cumplidos los 19 años, el joven alemán tiene que afiliarse por medio año al servicio de trabajo que para los muchachos es obligatorio y paralas muchachas facultativo. Semestralmente, 200.000 jóvenes sirven a la Patria con la pala, símbolo de la conquista pacífica de la tierera, roturando los parajes facultativos del país. En el servicio obligatorio del trabajo del Reich, niño mimado del pueblo alemán, tanto el hijo de un ministro como el hijo de un labrador o un obrero, trabajan juntos, cultivando la tierra en que han nacido con pala  y hacha, al mismo tiempo que se entrenan sistemáticamente, sobre todo en gimnasia y natación, para continuar la educación física.

Terminado el servicio de trabajo, el joven entra en filas por dos años: tropa, aviación o armada. Naturalmente, la educación física forma parte integral de la instrucción militar, existiendo para la tropa y la aviación asociaciones deportivas, dando ocasión a los aficionados de efectuar toda clase de deportes. Resulta, pues, que el joven alemán, después de esta larga educación física en la escuela, en la juventud hitlerista, en el servicio de trabajo y militar, nunca olvidará y dejará de seguir fiel a las costumbres deportivas tan estimadas porque ofrecen múltiples diversiones y un ambiente de franca camaradería. Los numerosos clubs deportivos - 47.000 están asociados al "Deutscher Reichsbund für Leibersübungen" [Associació del Reich alemany per amor a l'esport?] - así como las organizaciones del partido nacional-socialista dan al joven facilidades y ocasión para su deporte favorito. Dirige el "Reichsbund für Leibesübungen" el jefe del deporte nacional. En la "Casa del deporte alemán" en el "Reichssportfeld" de Berlín, bajo las órdenes de la jefatura del deporte del imperio se han instalado las oficinas téctincas de las distintas ramas del deporte, cada una capitaneada por un experto. Las oficinas técnicas son las siguientes: gimnasia, juegos veraniegos, foot-ball, rugby, criquet, atletismo, baseball, natación, atletismo pesado, boxeo, esgrima, hockey, tennis, remos, deportes en la nieve y esquíes, patín de ruedas.

Todo el territorio alemán, a los fines de la organización, está dividido en 16 regiones del "Reichsbund für Leibesübungen", y estas en 188 distritos. A la cabeza de cada región y de cada distrito figura un jefe, cuyo cargo es honorífico. Los jefes disponen de colaboradores tanto de carácter deportivo técnico, consejeros técnicos para las distintas ramas deportivas, como de carácter general, prensa, jurisdicción, cultura femenina, cuidados de juventud, etc. En los distintos distritos del "Reichsbund" están reunidos los clubs particulares de deporte ygimnasia, etc. [...]

[SPRANGER, Heinz (1938): Educación Física en Alemania (de "Tiro y Gimnasia")] Revista de Marina. Núm. 3. Mayo y Junio. pp.305-310. Editada en la Escuela Naval del Perú. La Punta, Callao. Perú.] books.google.es


NOTA sobre Stummbillig: Aquest missioner el trobem també al llistat de defuncions dels membres de la C.PP.S. Posa en Kufstein, però a la seua biografia consta que mor a Rankweil (Vorarlberg). [Fragment d'un document més llarg. Consultar en 2017 de C.PP.S.]

Priest: Stummbillig, Adalbert (Kufstein, Austria). Des. 10, 1990

[C.PP.S. (2017): Necrology CPPS. December 31, 2016. Daily List 2017. Misioneros de la Preciosa Sangre - C.PP.S.] Daily List (pdf); Alphabetical List (pdf); Chronological List (pdf)


NOTA sobre Stummbillig: Per saber sobre ell, llegir la biografia i autobiografia. Ací un resum: [Fragment d'un document més llarg. Consultar en l'autobiografia de Stummbillig]

[...] Que va nàixer a Differten (Alemanya), que va estudiar a Völklingen (Alemanya), Feldkirch (com el pare Roberto uns anys més tard) i a Innsbruck. Que va entrar a la Congregació de la Preciosíssima Sang (entritt) el 30.8.1921 (a la biografia del pare Roberto no posa data), i que va fer el jurament d'eterna lleiatat en 1925. Del 27 de desembre de 1923 al 18 d'abril de 1926, li fan la tonsura i altres coses, per les que també deuria passar, ben segur, el nostre P. Roberto: que en alemany es diuen: "tonsur, ostiarat, lektorat, akolytat, subdiakon, diakonat, presbyteriat i primiz". Va fer la primera missa al poble natal, Differten, en 1926. Sabem que tenia l'assegurança de salut a Àustria. I del seu currículum, que va estar de viari a Möntlingen (Suïssa), capellà a Gaisbühel/Dalaas, pastor a Schellenberg (1927-29), prefecte i catequista a Annabichl (1929-34), rector a Viena, rector i professor a Leitmeritz (Bohèmia), del 1939 a 1947: vicari provincial per Portugal, rector a Lisboa, director espiritual i professor a Vila Viçosa (on va coincidir de nou amb el P. Roberto). Després a Salzburg, a Kleinholz-Kufstein de missioner i editant l'Herold, i jubilat a Kleinholz (al Tirol austríac), després a Salzburg i mor en 1990 a Rankweil (Àustria). [...]

[BURG, Peter (2013): Georg Leo Adalbert Stummbillig (17.11.1901 - 10.12.1990). Biographie. Peter Burg Werke.] peter-burg.de


 

4.- Vila Viçosa

(Évora, Alentejo, Portugal)

Parroquia de S. Bertomeu? (1934-1942)


 
1934-42. Amb 24 anys i ja ordenat sacerdot, se'n va de rector i sacerdot a Vila Viçosa, Portugal. Hi estarà vuit anys, fins que surt una llei que impedeix als extrangers exercir de capellans. En aquell moment és cridat a files per lluitar a la Segona Guerra Mundial. [Fragment d'un document més llarg. Consultar en 2009.]

1934-1942 Rektor und Pfarrer in Vila Viçosa (Portugal) (rector i sacerdot en Vila Viçosa)

[municipi del districte d'Évora, amb uns 8.000 habitants]

[NÄSCHER, Franz (2009): Beiträge zur Kirchengeschichte Liechtensteins. Band 1. Seelsorger in den Pfarreien. p.282. Historischer Verein für das Fürstentum Liechtenstein. Vaduz. Tres volums.] Liechtensteinische Landesbibliothek. Accès al llibre: eliechtensteinensia.li


NOTA sobre Vila Viçosa: En un article escrit en 1881, sobre la història dels missioners de la Preciosíssima Sang (C.PP.S.), es parla de Portugal i Vila viçosa. [Fragment d'un document més llarg. Consultar en 1981 de C.PP.S.]

En 1934 tres misioneros de la Provincia se fueron a Portugal, para afrontar la urgente necesidad de sacerdotes en aquel país [el Pare Roberto en seria un, perquè marxa aquell any a Villa Viçosa]. En agosto de 1936, el número de sacerdotes de la Provincia había pasado de 12 a 75 [provincia teutónica].

El padre Lorenz Winiger, de nacionalidad suiza, fue el sucesor del P. Gregorio Jussel como Director de la Provincia. Su elección acaeció el 25 de agosto de 1936, en el Capítulo Provincial, presidido por el P. Antonio Velardi, Moderador General. Ciertamente no era entonces un oficio envidiable. La persecución nazista de la iglesia, la anexión de Austria a Alemania y la Segunda Guerra Mundial le hicieron exclamar como a Job: "El Señor lo ha dado, el Señor lo ha quitado, bendito sea el nombre del Señor". Cincuenta sacerdotes de la Provincia fueron llamados a las armas, y no como capellanes militares, sino como combatientes. Entre ellos, 5 sacerdotes, un estudiante y un hermano lego perdieron la vida. Varias propiedades fueron confiscadas, excepto las de Baumgärtle y Lindenberg. Los sacerdotes que no habían sido acuartelados para las armas, se insertaron en las Diócesis y parroquias. El provincial tuvo que asilarse en Suiza (país neutral), y los miembros del Consejo fueron nombrados sus delegados en varia spartes de la Provincia. En 1938, el P. Winiger hizo construir el colegio S. Rafael, lugar de estudio para los que se veían imposibilitados de retornar a la Provincia. El mismo, siempre en Suiza, continuó la publicación del "Herold" ("Herold des Kostbaren Blutes"). En 1938 comenzó la publicación del "Husbote" (Mensajero de la Casa). El 23 de marzo de 1939 se informó al P. Winiger que el vicariato ibérico, que desde 1898 había estado bajo la tutela de la Curia generalicia, caía ahora bajo la jurisdicción de la Provincia Teutónica. Por eso, un buen número de sacerdotes de la Provincia se transfirieron a aquel vicariato, aunque ya había algunos residentes en Portugal desde 1934 [com el Pare Roberto]. Durante este período no existía prácticamente ningún contacto con el vicariato del Brasil.

A pesar de todas esas dificultades, en este período, en 1946, el número de sacerdotes había pasado de 75 a 129, dado el alto número de teólogos existentes en 1936. Sin embargo, ya comienza la baja de vocaciones, de manera que el número de seminaristas mayores en ese año 1946 es de apenas 10. [...]

5. EL VICARIATO IBÉRICO - PROVINCIA IBÉRICA (ESPAÑA Y PORTUGAL) [...]

En 1930, el P. Varrone envió de Italia a Portugal al P. Carinci, que aceptó la fundación de una casa en Vila Viçosa, con iglesias y capellanías anexas. En 1934 llegaron algunos misioneros de la Provincia Teutónica [un d'ells, el P. Roberto, que precisament arriba aquell any i estarà fins a 1942], y después de algún tiempo en la casa parroquial, aceptaron seminaristas menores, que luego llegaron a ordenarse sacerdotes: el P. Joaquim Farinha y el P. Edmundo Fernández Alves.

5.2 Bajo la dirección de la Provincia Teutónica, 1939-1979: En carta del 23 de marzo de 1939, el Moderador General, Lorenzo Colagiovanni, informaba al Provincial de la Provincia Teutónica, P. Winiger, que a partir de aquella fecha, el Vicariato Ibérico pertenecía a la Provincia Teutónica. El primer Director del Vicariato Ibérico fue el P. Otto Grundwald (1939-1946). Pero estaba claro que los años posteriores a la Guerra Civil no eran aptos a ningún desarrollo de la CPPS. Aunque arribaron casi una docena de Misioneros de la Provincia Teutónica, la mayor parte de ellos se ocupó de la pastoral en las parroquias o capellanías donde la mitad del clero había sido diezmada por la guerra civil.

Después de la visita canónica del Procurador General, en 1946, P. Otto Flück, flue nombrado Vicario el P. Pablo Bausmann, que permaneció en el cargo hasta 1960. La preocupación primera del P. Pablo fue la apertura del seminario menor en Cáceres, que llegó a tener más de 100 alumnos menores, de los cuales llegaron a ordenarse, 20 sacerdotes para el Vicariato. De estos, el primero fue el P. José Outeiriño, ordenado sacerdote en 1957. En 1950 comenzó a publicarse el Boletín "El Heraldo de la Preciosa Sangre", publicación mensual que duró hasta 1968. [just quan el P. Roberto està en Portell] [...]

[C.PP.S. (1981): Breve historia de los Misioneros de la Preciosa Sangre. Los inicios de nuestros fundadores. Misioneros de la Preciosa Sangre - C.PP.S. Autores varios. Traductor: P. Lucas Rodríguez. Compilador: P. Juan Carlos Barajas. Abril de 2013.] cppsmissionaries.org (pdf)


En un article de l'any 2013, sobre la història de la congregació de la Preciosíssima Sang (C.PP.S.), que no són altra cosa que extractes del llibre "Historical Sketches of C.PP.S" d'Andrew J. Pollack, parlen de Vila Viçosa. [Fragment d'un document més llarg. Consultar en 2013 de C.PP.S.]

LA PROVINCIA TEUTÓNICA: 1922

LOS ORÍGENES DE LA PROVINCIA TEUTÓNICA. [...] Antes de fundar en 1844 la Provincia americana de Ohio, en 1842 Franz Sales Brunner c.pp.s. (1795-1859) había enviado misioneros desde Suiza (Löwenberg) a Trois Épis (Alsacia), los cuales en 1871 fueron a Maria Baumgärtle (Alemania). En 1858, envió el primer misionero desde Ohio a Schellenberg (Liechtenstein), con la misión de reclutar y preparar candidatos para la Provincia americana, y de ser el director espiritual de las Hermanas [sic] que él mismo había mandado allí. En 1905, Gregor Jussel c.pp.s (2871-1958) viajó desde la Provincia americana a Schellenberg con la intención de fundar allí una nueva Provincia. Se dedicó a la formación de misioneros y estableció casas que sirvieron de base para que en 1922 pudiera crearse la Provincia teutónica. La nueva Provincia consistió de 12 miembros, 2 estudiantes y 40 alumnos, distribuidos en cuatro casas: Schellenberg, en Liechenstein (1858), Maria Baumgärtle, en Alemania (1871), Feldkirch, en Austria (1919) y Lindenberg, en Alemania (1922). La Provincia teutónica adoptó la constitución de la C.PP.S y la Praxis americana. Las décadas siguientes se caracterizan por un sólido crecimiento de la Provincia. Se establecieron nuevas casas: Kufstein, en Austria (1923), St. Korneli, en Austria (1926), Klagenfurt, en Austria (1929), el Vicariato de Xingu (Vikariat Xingu), en Brasil (1930), Leitmeritz, en Checoslovaquia (1934), Salzburgo (Salzburg), en Austria (1934), Villaviciosa (Vilavicosa en la versió alemanya), en Portugal (1934), Friburgo (Fribourg), en Suiza (1938), y el Vicariato Ibérico (Iberisches Vikariat) de España y Portugal (1939). Cuando estalló la Segunda Guerra Mundial (1939-1945), la Provincia teutónica tenía alrededor de 150 miembros y 14 casas en diferentes países. [...]

LA C.PP.S. EN ESPAÑA Y PORTUGAL: desde 1898

ESPAÑA. [...] En 1930 Varrone envía al padre Carinci a Portugal, que aceptó una fundación en Vila Viçosa, con parroquia y capellanía. Allá fueron enviados padres de la Provincia Teutónica. La casa se convirtió en residencia de seminaristas menores que estudiaban en el seminario de Évora. De allí surgieron los primeros sacerdotes portugueses: Joaquín Farinha y Edmundo Alves. [...]

PORTUGAL. En 1922 fue nombrado Arzobispo de Évora D. Manuel Mendes da Conceição Santos, encontrando una situación eclesial a nivel del clero caótica, cuya renovación sería condición necesaria para hacer renacer la vida cristiana en la Arquidiócesis. Va buscando Congregaciones que quieran trabajar en la Diócesis que le fue confiada. Entre los Institutos contactados se encontraba el de los Misioneros de la Preciosa Sangre. El P. Carinci fue el gran abogado de la fundación, pues pide al P. General que tome muy en serio aquella fundación debido a que se trata de una Diócesis con falta de clero. El P. Carinci llegó a Portugal el 9 de Enero de 1930 y el 11 de Agosto del mismo año es nombrado coadjutor, con plena jurisdicción, del P. Isidoro Ribeiro, asumiendo las parroquias de S. Bartolomeu en Vila Viçosa y S. Romão, a unos 5 km de esta ciudad. El 8 de Diciembre de 1931, el P. General de los Misioneros de la Preciosa Sangre, envía al Arzobispo de Évora el decreto de la Santa Sede, con fecha de 6 de Noviembre del mismos año, autorizando a D. Manuel Mendes da Conceição Santos a conceder 'ad nuntum Sanctae Sedis' [a disposció de la Santa Seu] la parroquia de S. Bartolomeu (die Pfarrei von St. Bartholomäus) a la Congregación de la Preciosa Sangre (der Kongregation vom Kostbaren Blut). Estaba así consumada la presencia de los Misioneros en la Diócesis de Évora con su primera comunidad en Portugal. D. Luis Carinci, alma impulsora de la Congregación en Portugal, soñaba con la nueva Provincia Portuguesa. Por ello era necesario formar nuevos miembros, por lo que, en Octubre de 1936, se desplazó al Arciprestado de Proença-a-Nova para predicar, donde ha reclutado un grupo de nueve chicos que fueron los primeros alumnos C.PP.S. en Vila Viçosa. En 1938 la responsabilidad de esta fundación ha pasado de la Provincia italiana a la Provincia Alemana. Se encontraba trabajando en Vila Viçosa el padre alemán [sic] Roberto Rinderer (Der deutsche Missionar P. Robert Rinderer war in Vila Vicosa seelsorglich tätig.)  [efectivament, ja estava el 1934, i va marxar el 1942], al cual es han juntado el 28 de Octubre de 1938 otros dos misioneros alemanes, el P. Adalberto Stummbillig (P. Adalbert Stummbillig) [que va estar present a la seua primera missa] y el P. Pablo Baussman (P. Paul Baussman). Del grupo inicial de seminaristas, tres estudiaron en el Seminario Mayor Diocesano en Évora, aunque pertenecientes a la C.PP.S., hasta la octava clase de entonces. Dos de ellos han sido los primeros misioneros portugueses, los Padres Edmundo Alves y Joaquín Farinha Cardoso. Con la firma de la Concordata en 1940, los extranjeros han quedado imposibilitados de ejercer el oficio de párroco en Portugal (Nach der Unterzeichnung des Konkordates im Jahr 1940 war es ausländischen Priestern nicht mehr erlaubt, in Portugal das Amt eines Pfarrers auszuüben.). Así, el P. Adalberto dejó las responsabilidades de la parroquia. Ha quedado por pedido del Arzobispo como profesor y director espiritual del seminario diocesano de S. José en Vila Viçosa. El Sr. Arzobispo prometió que la parroquia de S. Bartolomeu sería entregada, de nuevo, a los misioneros, cuando surgieran padres portugueses. Solamente en Septiembre de 1955, los misioneros de la Preciosa Sangre asumieron la parroquia de S. Bartolomeu, la Casa Parroquial y las parroquias de S. Romão y Bencatel (die Pfarreien von St. Romao und Bencatel). El P. Adalberto se mantuvo en funciones en el seminario de Vila Viçosa hasta 1948. Con la noticia de que su madre se encontraba muy enferma, abandonó Portugal en 1948. Hasta 1954 no hubieron misioneros C.PP.S. en Portugal. En 1954, el P. Edmundo Alves se mudó de España a Vila Viçosa y admitió tres alumnos. Vivían con los seminaristas diocesanos, lo que también había ocurrido con el grupo de seminaristas al inicio. La comunidad C.PP.S de Vila Viçosa en ese tiempo estaba compuesta por tres sacerdotes, dos portugueses (Joaquín Farinha y Edmundo Alves) y un alemán (Cristovão Mulbhauer Mühlbauer) (Christoph Mühlbauer en la versió alemanya]. Esta comunidad dio inicio a la presencia permanente de los Misioneros de la Preciosa Sangre en Vila Viçosa hasta nuestros días. [...]

[C.PP.S. (2013): Selecciones hechas por P. Mark Miller, C.PP.S, P. Willi Klein, C.PP.S., P. José Luis Morgado, C.PP.S., Michael Rohde, C.PP.S. y otros, de: POLLACK, P. Andrew, C.PP.S. (2002): Historical Sketches of C.PP.S.] versió castellana (pdf) versió alemanya (pdf)


 

5.- Europa?

(Segona Guerra Mundial)

soldat de l'exèrcit (1942-1945)


 
1942-45. Quan estava al voltant dels 32 anys, va ser cridat per a formar part de l'exèrcit. Li va tocar la part final de la Segona Guerra Mundial (1939-45). Fins aleshores havia estat a Portugal. En acabar la guerra, va haver de passar-se un any, junt a altres combatents de la congregació, rehabilitant-se en Kufstein, al Tirol austríac. En realitat, en va passar quatre, entre aquesta ciutat i la capital, Viena. [Fragment d'un document més llarg. Consultar en 2009.]

1942-1945 Wehrdienst (servei militar)

m'imagino que per l'exèrcit d'Àustria, encara que hagués tingut nacionalitat suïssa; però en aquell moment ja estaven dominats per Alemanya...

[NÄSCHER, Franz (2009): Beiträge zur Kirchengeschichte Liechtensteins. Band 1. Seelsorger in den Pfarreien. p.282. Historischer Verein für das Fürstentum Liechtenstein. Vaduz. Tres volums.] Liechtensteinische Landesbibliothek. Accès al llibre: eliechtensteinensia.li


NOTA sobre el C.PP.S. i la Segona Guerra Mundial: En un article escrit en 1881, sobre la història dels missioners de la Preciosíssima Sang (C.PP.S.), es parla del temps de la Segona Guerra Mundial. [Fragment d'un document més llarg. Consultar en 1981 de C.PP.S.]

El padre Lorenz Winiger, de nacionalidad suiza, fue el sucesor del P. Gregorio Jussel como Director de la Provincia. Su elección acaeció el 25 de agosto de 1936, en el Capítulo Provincial, presidido por el P. Antonio Velardi, Moderador General. Ciertamente no era entonces un oficio envidiable. La persecución nazista de la iglesia, la anexión de Austria a Alemania y la Segunda Guerra Mundial le hicieron exclamar como a Job: "El Señor lo ha dado, el Señor lo ha quitado, bendito sea el nombre del Señor". Cincuenta sacerdotes de la Provincia fueron llamados a las armas, y no como capellanes militares, sino como combatientes. Entre ellos, 5 sacerdotes, un estudiante y un hermano lego perdieron la vida. Varias propiedades fueron confiscadas, excepto las de Baumgärtle y Lindenberg. Los sacerdotes que no habían sido acuartelados para las armas, se insertaron en las Diócesis y parroquias. El provincial tuvo que asilarse en Suiza (país neutral), y los miembros del Consejo fueron nombrados sus delegados en varia spartes de la Provincia. En 1938, el P. Winiger hizo construir el colegio S. Rafael, lugar de estudio para los que se veían imposibilitados de retornar a la Provincia. El mismo, siempre en Suiza, continuó la publicación del "Herold" ("Herold des Kostbaren Blutes"). En 1938 comenzó la publicación del "Husbote" (Mensajero de la Casa). El 23 de marzo de 1939 se informó al P. Winiger que el vicariato ibérico, que desde 1898 había estado bajo la tutela de la Curia generalicia, caía ahora bajo la jurisdicción de la Provincia Teutónica. Por eso, un buen número de sacerdotes de la Provincia se transfirieron a aquel vicariato, aunque ya había algunos residentes en Portugal desde 1934 [com el Pare Roberto]. Durante este período no existía prácticamente ningún contacto con el vicariato del Brasil.

A pesar de todas esas dificultades, en este período, en 1946, el número de sacerdotes había pasado de 75 a 129, dado el alto número de teólogos existentes en 1936. Sin embargo, ya comienza la baja de vocaciones, de manera que el número de seminaristas mayores en ese año 1946 es de apenas 10. [...]

[C.PP.S. (1981): Breve historia de los Misioneros de la Preciosa Sangre. Los inicios de nuestros fundadores. Misioneros de la Preciosa Sangre - C.PP.S. Autores varios. Traductor: P. Lucas Rodríguez. Compilador: P. Juan Carlos Barajas. Abril de 2013.] cppsmissionaries.org (pdf)


En un article de l'any 2013, sobre la història de la congregació de la Preciosíssima Sang (C.PP.S.), que no són altra cosa que extractes del llibre "Historical Sketches of C.PP.S" d'Andrew J. Pollack, parlen de Kufstein. [Fragment d'un document més llarg. Consultar en 2013 de C.PP.S.]

LA SEGUNDA GUERRA MUNDIAL Y SUS EFECTOS EN LA C.PP.S. La Segunda Guerra Mundial (1939-1945) interrumpió bruscamente el desarrollo de la Provincia. Cincuenta miembros se incorporaron a las fuerzas armadas alemanas, y todas la casas de Austria fueron expropiadas. Para evitar el servicio militar muchos de los sacerdotes ejercían la función de párrocos, sustitutos o capellanes de hospitales; la comunicación entre las casas no expropiadas se hizo muy difícil. En el volumen titulado "In Memory of the Centenary of Papal Confirmation 1841-December-17 - 1941" ("Zum hundertjährigen Gedenken an die Päpstlische Genehmigung 1841 17. Dezember - 1941"), publicado en 1941 durante la guerra, se lee la siguiente declaración: "Veíamos cómo todo lo que lo había realizado con gran esfuerzo el primer Director Provincial en un período de 30 años, lo estábamos perdiendo en un lapso de cinco años, después de haber logrado en cierta medida fortalecer sus cimientos. No nos quedaba más que decir simplemente: Dios lo dio, Dios lo quitó... El consuelo mayor era de que todos los miembros habían podido hacer un enorme aporte a las diócesis que carecían de sacerdotes, ya que en un número mayor se hicieron cargo de parroquias, cosa que antes no se había podido hacer". Otros comentarios pueden encontrarse en una publicación de 1965, titulada "150 years: Missionaries of the Precious Blood" ("150 Jahre Missionare vom Kostbaren Blut", 1965): "El período del régimen nacional socialista y la segunda guerra mundial causaron una merma en nuestra Provincia así como en otras comunidades eclesiales, cuyos efectos se sienten todavía hoy. Cincuenta miembros de nuestra Provincia se incorporaron a las fuerzas armadas... Nuestros seminarios fueron expropiados, y su mobiliario y equipo quedaron en un estado de abandono. En 1945, las únicas casas que conservábamos eran las de Baumgärtle y Lindenberg. Los miembros fueron distribuidos en diversas diócesis, donde se los debía nombrar como suplentes para que pudieran realizar actividades pastorales. [...]

[C.PP.S. (2013): Selecciones hechas por P. Mark Miller, C.PP.S, P. Willi Klein, C.PP.S., P. José Luis Morgado, C.PP.S., Michael Rohde, C.PP.S. y otros, de: POLLACK, P. Andrew, C.PP.S. (2002): Historical Sketches of C.PP.S.] versió castellana (pdf) versió alemanya (pdf)


1942-45. Entre el 23 d'agost de 1942 i el 2 de febrer de 1943 va tenir lloc la batalla de Stalingrad. El pare Roberto els contava als seus coteros que hi va participar. Que Hitler, en persona, l'havia saludat, cosa de la que estava molt orgullòs; i que una vegada, tenien molts ferits i els van haver de carregar com van poder a un avió per fugir i ell va haver d'anar agafat a una de les rodes. També els dia que era d'Innsbruck, la capital de l'estat federal del Tirol i, de moment, no hem trobat cap document que ho puga confirmar. D'aquella ciutat sembla que li arribava també molta propaganda, la qual van cremar en la seva totalitat abans de marxar del poble. No va quedar cap pamplet i, per tant, no sabem del cert de què es tractava. També sabem que enviava moltes cartes, però tampoc sabem on ni a qui ni per què.

V. S., que va ser 'cotero' seu a Portell.


 

6.- Kufstein

(Tirol, Àustria/Österreich)

La casa de los ejercicios (1945-c.1947)


 
1945-c.1949Quan estava al voltant dels 32 anys, va ser cridat per a formar part de l'exèrcit. Li va tocar la part final de la Segona Guerra Mundial (1939-45). Fins aleshores havia estat a Portugal. En acabar la guerra, va haver de passar-se un any, junt a altres combatents de la congregació, rehabilitant-se en Kufstein, al Tirol austríac. En realitat, en va passar quatre, entre aquesta ciutat i la capital, Viena. [Fragment d'un document més llarg. Consultar en 2009.]

1945-1949 in Kufstein (Tirol) und in Wien (en Kufstein, Tirol, i en Viena)

[Kufstein és una ciutat de l'estat austríac de Tirol, d'uns 19.000 habitants, és on van acudir els que havien estat a la guerra per tal de rehabilitar-se i renovar-se, almenys un any sencer.]

[NÄSCHER, Franz (2009): Beiträge zur Kirchengeschichte Liechtensteins. Band 1. Seelsorger in den Pfarreien. p.282. Historischer Verein für das Fürstentum Liechtenstein. Vaduz. Tres volums.] Liechtensteinische Landesbibliothek. Accès al llibre: eliechtensteinensia.li


NOTA sobre Kufstein: En un article escrit en 1881, sobre la història dels missioners de la Preciosíssima Sang (C.PP.S.), es parla del període de recuperació a Kufstein. [Fragment d'un document més llarg. Consultar en 1981 de C.PP.S.]

Después de todos esos años terribles de sufrimiento, el P. Winiger pidió para ser relevado en el cargo de Provincial, alegando motivos de salud. Dimitió el 23 de junio de 1946 y se retiró a la casa de Cáceres, España. Dos años después, agotado, abandonó la Congregación y se incardinó en su Diócesis, en Suiza.

Frente a la imposibilidad de convocar un Capítulo Provincial, la Santa Sede consintió que fuese nombrado un Provincial y su Consejo. La indicación cayó en el P. Joseph Norbert Müller, que había sido durante seis años uno de los delegados del P. Winiger. En el Capítulo Provincial de 1952 fue reelegido para otro período de seis años. Después de la Segunda Guerra Mundial, la Provincia Teutónica necesitaba ser totalmente reestructurada. Había que recuperar las casas confiscadas; abrir otras nuevas; reagrupar los más de 100 sacerdotes envueltos en la guerra y ahora dispersos por doquier en Austria y Alemania. Un primer comienzo fue reunir en la casa de Ejercicios de Kufstein [el Pare Roberto entre 1945 i 1949 va estar entre Viena i aquella ciutat], que ya había sido recuperada por la Provincia, a esos sacerdotes destrozados física, moral y espiritualmente. Para esta recuperación fue programado un año entero de rehabilitación y actualización. Pero algunos de estos sacerdotes tuvieron que ayudar en las diócesis, de manera que no fue posible reagruparlos a todos en las casas de la Provincia. Esta coyuntura creaba otros problemas para la Provincia, porque después, ellos tendrían dificultades de adaptarse a la vida comunitaria y terminarían por abandonar la Congregación. [...]

En 1949 fue recuperado el Seminario Menor de Feldkirch, pero no la hacienda agrícola de S. Cornely. [...]

[C.PP.S. (1981): Breve historia de los Misioneros de la Preciosa Sangre. Los inicios de nuestros fundadores. Misioneros de la Preciosa Sangre - C.PP.S. Autores varios. Traductor: P. Lucas Rodríguez. Compilador: P. Juan Carlos Barajas. Abril de 2013.] cppsmissionaries.org (pdf)


En un article de l'any 2013, sobre la història de la congregació de la Preciosíssima Sang (C.PP.S.), que no són altra cosa que extractes del llibre "Historical Sketches of C.PP.S" d'Andrew J. Pollack, parlen de Kufstein. [Fragment d'un document més llarg. Consultar en 2013 de C.PP.S.]

LA PROVINCIA TEUTÓNICA: 1922

LOS ORÍGENES DE LA PROVINCIA TEUTÓNICA. [...] Antes de fundar en 1844 la Provincia americana de Ohio, en 1842 Franz Sales Brunner c.pp.s. (1795-1859) había enviado misioneros desde Suiza (Löwenberg) a Trois Épis (Alsacia), los cuales en 1871 fueron a Maria Baumgärtle (Alemania). En 1858, envió el primer misionero desde Ohio a Schellenberg (Liechtenstein), con la misión de reclutar y preparar candidatos para la Provincia americana, y de ser el director espiritual de las Hermanas [sic] que él mismo había mandado allí. En 1905, Gregor Jussel c.pp.s (2871-1958) viajó desde la Provincia americana a Schellenberg con la intención de fundar allí una nueva Provincia. Se dedicó a la formación de misioneros y estableció casas que sirvieron de base para que en 1922 pudiera crearse la Provincia teutónica. La nueva Provincia consistió de 12 miembros, 2 estudiantes y 40 alumnos, distribuidos en cuatro casas: Schellenberg, en Liechenstein (1858), Maria Baumgärtle, en Alemania (1871), Feldkirch, en Austria (1919) y Lindenberg, en Alemania (1922). La Provincia teutónica adoptó la constitución de la C.PP.S y la Praxis americana. Las décadas siguientes se caracterizan por un sólido crecimiento de la Provincia. Se establecieron nuevas casas: Kufstein, en Austria (1923), St. Korneli, en Austria (1926), Klagenfurt, en Austria (1929), el Vicariato de Xingu (Vikariat Xingu), en Brasil (1930), Leitmeritz, en Checoslovaquia (1934), Salzburgo (Salzburg), en Austria (1934), Villaviciosa (Vilavicosa en la versió alemanya), en Portugal (1934), Friburgo (Fribourg), en Suiza (1938), y el Vicariato Ibérico (Iberisches Vikariat) de España y Portugal (1939). Cuando estalló la Segunda Guerra Mundial (1939-1945), la Provincia teutónica tenía alrededor de 150 miembros y 14 casas en diferentes países.

[C.PP.S. (2013): Selecciones hechas por P. Mark Miller, C.PP.S, P. Willi Klein, C.PP.S., P. José Luis Morgado, C.PP.S., Michael Rohde, C.PP.S. y otros, de: POLLACK, P. Andrew, C.PP.S. (2002): Historical Sketches of C.PP.S.] versió castellana (pdf) versió alemanya (pdf)


NOTA sobre els efectes de la Segona Guerra Mundial en el C.PP.S.: En un article de l'any 2013, sobre la història de la congregació de la Preciosíssima Sang (C.PP.S.), que no són altra cosa que extractes del llibre "Historical Sketches of C.PP.S" d'Andrew J. Pollack, parlen de Kufstein. [Fragment d'un document més llarg. Consultar en 2013 de C.PP.S.]

LA SEGUNDA GUERRA MUNDIAL Y SUS EFECTOS EN LA C.PP.S. [...] Otros comentarios pueden encontrarse en una publicación de 1965, titulada "150 years: Missionaries of the Precious Blood" ("150 Jahre Missionare vom Kostbaren Blut", 1965): "El período del régimen nacional socialista y la segunda guerra mundial causaron una merma en nuestra Provincia así como en otras comunidades eclesiales, cuyos efectos se sienten todavía hoy. Cincuenta miembros de nuestra Provincia se incorporaron a las fuerzas armadas... Nuestros seminarios fueron expropiados, y su mobiliario y equipo quedaron en un estado de abandono. En 1945, las únicas casas que conservábamos eran las de Baumgärtle y Lindenberg. Los miembros fueron distribuidos en diversas diócesis, donde se los debía nombrar como suplentes para que pudieran realizar actividades pastorales. La vida comunitaria quedó interrumpida, y rara vez podíamos reunirnos para retiros. La comunicación entre los miembros era muy limitada... Terminada la Segunda Guerra Mundial, hubo que reconstruir la Provincia desde las bases... Durante varios años pudimos contar con el apoyo (financiero, observa el autor) de la Provincia americana. Sin su ayuda, nos hubiera sido muy difícil sobrevivir..." (páginas 13-15). En su charla sobre "La Congregación de los Misioneros de la Preciosa Sangre" ("Die Kongregation der Missionare vom Kostbaren Blut") dada en el taller C.PP.S celebrado en 1980 en Roma, A. Pollack c.pp.s. decía: "La Provincia teutónica tuvo que ser reconstruida totalmente: hubo que recuperar las casas confiscadas, establecer casas nuevas, y congregar nuevamente a unos cien sacerdotes incorporados en el ejército en distintas partes de Austria y Alemania. Lo primero que se hizo para los sacerdotes que volvían del ejército fue organizar en la casa de retiros recuperada de Kufstein [el P. Roberto va estar allà] un curso de un año de rehabilitación y renovación. Pero después tuvieron que ser cedidos en préstamo a las diócesis, porque no había trabajo para todos en las casas que habían quedado en poder de la Provincia, en el sentido de que esos hombres ya no se adaptaron a la vida comunitaria y tuvieron que dejar la Sociedad" (C.PP.S. - Studien, Bd.5, Beiträge zur Geschichte der C.PP.S., seite 297). Después de 1945, el número de los miembros se redujo ya que algunos murieron en la guerra (5 misioneros) y muchos otros abandonaron la Provincia y pasaron a la diócesis. Se nos devolvieron algunas de la casas y se fundaron otra nuevas. Las nuevas fueron las de Traunstein (Alemania), 1949; Sprockhövel (Alemania), 1949; Salzburg-Parsch (Austria), 1955; Stadl Paura (Austria), 1955; Neuenheerse (Alemania), 1957.

[C.PP.S. (2013): Selecciones hechas por P. Mark Miller, C.PP.S, P. Willi Klein, C.PP.S., P. José Luis Morgado, C.PP.S., Michael Rohde, C.PP.S. y otros, de: POLLACK, P. Andrew, C.PP.S. (2002): Historical Sketches of C.PP.S.] versió castellana (pdf) versió alemanya (pdf)


 

7.- Viena/Wien

(Viena/Wien, Àustria/Österreich)

? (c.1947-1949)


 
Com hem dit abans, quan estava al voltant dels 32 anys, va ser cridat per a formar part de l'exèrcit. Li va tocar la part final de la Segona Guerra Mundial (1939-45). Fins aleshores havia estat a Portugal. En acabar la guerra, va haver de passar-se un any, junt a altres combatents de la congregació, rehabilitant-se en Kufstein, al Tirol austríac. En realitat, en va passar quatre, entre aquesta ciutat i la capital, Viena. [Fragment d'un document més llarg. Consultar en 2009.]

1945-1949 in Kufstein (Tirol) und in Wien (en Kufstein, Tirol, i en Viena)

[Viena es la capital, amb prop de dos milions.]

[NÄSCHER, Franz (2009): Beiträge zur Kirchengeschichte Liechtensteins. Band 1. Seelsorger in den Pfarreien. p.282. Historischer Verein für das Fürstentum Liechtenstein. Vaduz. Tres volums.] Liechtensteinische Landesbibliothek. Accès al llibre: eliechtensteinensia.li


 

8.- Geroldswill

(Sankt Gallen, Suïssa/Schweiz)

? (1949 aprox.?)


 
Quan escriuen la seua biografia, des del punt de vista de Liechtenstein, diuen que el P. Roberto era de Gerodswil, una comuna Suïssa, gens prop del poble de naixement.  [Fragment d'un document més llarg. Consultar en 2009.]

Rinderer P. Robert CPPS
von Geroldswil (SG) (de Geroldswil)

[Geroldswil és una comuna suïssa de quasi 5.000 habitants, al cantó de Zurich]

Per què diu que era d'alla? aquesta dada apareix quan parla de la seva estada a Ruggell (Liechtenstein), cosa que fa pensar que en aquell moment estigués empadronat allà; va treballar allà? va ser un intent d'estar empadronat allà per tal d'escaquejar-se de l'exèrcit? va empadronar-se allà per tal de fugir de represàlies i demés?

[NÄSCHER, Franz (2009): Beiträge zur Kirchengeschichte Liechtensteins. Band 1. Seelsorger in den Pfarreien. p.282. Historischer Verein für das Fürstentum Liechtenstein. Vaduz. Tres volums.] Liechtensteinische Landesbibliothek. Accès al llibre: eliechtensteinensia.li


A la pàgina 47 del llibre de Näscher, també el cita entre la resta dels rectors de Ruggell. Transcrivim els del segle XX (dates del càrreg, nom i lloc d'on se suposa que era). El cas és que ni venia d'allà (ho feia des de Schellenberg), ni era nascut allà (era de Degersheim).

1949. Rinderer P. Robert CPPS (Provisor). Geroldswil (SG)

[NÄSCHER, Franz (2009): Beiträge zur Kirchengeschichte Liechtensteins. Band 1. Seelsorger in den Pfarreien. p.49. Historischer Verein für das Fürstentum Liechtenstein. Vaduz. Tres volums.] Liechtensteinische Landesbibliothek. Accès al llibre: eliechtensteinensia.li


 

9.- Schellenberg

(Unterland, Liechtenstein)

? (1949)


 
1949. Febrer. Alois Ospelt, en un llibre sobre els capellans de Ruggell, Liechtenstein, fa una breu ressenya del nostre pare Roberto. Diu que va anar des de Schellenberg i després, torna. [Fragment d'un document més llarg. Consultar en 1949, Ruggell.]

Die Seelsorger [...] (nº 176) "Robert Rinderer, am 17. März 1910 geboren; Priesterweihe am 29. Juni 1934; kommt von Schellenberg vom 7. Februar 1949 bis 19. Juni 1949 als Pfarrverweser nach Ruggell; dann zurück nach Schellenberg; später als Missionar nach Spanien."

Els Pastors. [...] Robert Rinderer, nascut el 17 de març de 1910; ordenació sacerdotal el 29 de juny de 1934; prové de Schellenberg, del 7 de febrer de 1949 al 19 de juny de 1949 com a administrador parroquial a Ruggell; després torna a Schellenberg; més tard, com a missioner a Espanya.

[OSPELT, Alois (1974): 100 Jahre Pfarrei Ruggell 1874-1974 (100 anys de la parròquia de Ruggell 1874-1974). Ein Beitag zur Pfarreigeschichte. Herausgeber von der Gemeinde Ruggell. Druck: Gutenberg AG, Schaan.] Liechtensteinische Landesbibliothek. Accès a la pàgina: eliechtensteinensia.li


Nota sobre Schellenberg: En un article escrit en 1881, sobre la història dels missioners de la Preciosíssima Sang (C.PP.S.), es parla de Schellengerb. [Fragment d'un document més llarg. Consultar en 1981 de C.PP.S.]

4. LA PROVINCIA TEUTÓNICA.

4.1 Comienzos: 1857-1870-1905. El P. Brunner, que vivía en los EEUU, volvió cuatro veces en busca de vocaciones y apoyo financiero, obteniendo buenos resultados. Durante la cuarta y última visita, en 1858, abrió en Schellenberg, Principado de Liechtenstein [el pare Roberto va passar per allà en 1942-43], un convento para aspirantes del ramo femenino de la Congregación CPPS. La casa serviría también como residencia para los padres de la CPPS encargados de la capellanía del convento y, contemporáneamente, párrocos (o título equivalente) de Shellenberg. [...]

[C.PP.S. (1981): Breve historia de los Misioneros de la Preciosa Sangre. Los inicios de nuestros fundadores. Misioneros de la Preciosa Sangre - C.PP.S. Autores varios. Traductor: P. Lucas Rodríguez. Compilador: P. Juan Carlos Barajas. Abril de 2013.] cppsmissionaries.org (pdf)


En un article de l'any 2013, sobre la història de la congregació de la Preciosíssima Sang (C.PP.S.), que no són altra cosa que extractes del llibre "Historical Sketches of C.PP.S" d'Andrew J. Pollack, parlen de Schellengerb. [Fragment d'un document més llarg. Consultar en 2013 de C.PP.S.]

LA PROVINCIA TEUTÓNICA: 1922

LOS ORÍGENES DE LA PROVINCIA TEUTÓNICA. [...] Antes de fundar en 1844 la Provincia americana de Ohio, en 1842 Franz Sales Brunner c.pp.s. (1795-1859) había enviado misioneros desde Suiza (Löwenberg) a Trois Épis (Alsacia), los cuales en 1871 fueron a Maria Baumgärtle (Alemania). En 1858, envió el primer misionero desde Ohio a Schellenberg (Liechtenstein), con la misión de reclutar y preparar candidatos para la Provincia americana, y de ser el director espiritual de las Hermanas [sic] que él mismo había mandado allí. En 1905, Gregor Jussel c.pp.s (2871-1958) viajó desde la Provincia americana a Schellenberg con la intención de fundar allí una nueva Provincia. Se dedicó a la formación de misioneros y estableció casas que sirvieron de base para que en 1922 pudiera crearse la Provincia teutónica. La nueva Provincia consistió de 12 miembros, 2 estudiantes y 40 alumnos, distribuidos en cuatro casas: Schellenberg, en Liechenstein (1858), Maria Baumgärtle, en Alemania (1871), Feldkirch, en Austria (1919) y Lindenberg, en Alemania (1922). La Provincia teutónica adoptó la constitución de la C.PP.S y la Praxis americana. Las décadas siguientes se caracterizan por un sólido crecimiento de la Provincia. Se establecieron nuevas casas: Kufstein, en Austria (1923), St. Korneli, en Austria (1926), Klagenfurt, en Austria (1929), el Vicariato de Xingu (Vikariat Xingu), en Brasil (1930), Leitmeritz, en Checoslovaquia (1934), Salzburgo (Salzburg), en Austria (1934), Villaviciosa (Vilavicosa en la versió alemanya), en Portugal (1934), Friburgo (Fribourg), en Suiza (1938), y el Vicariato Ibérico (Iberisches Vikariat) de España y Portugal (1939). Cuando estalló la Segunda Guerra Mundial (1939-1945), la Provincia teutónica tenía alrededor de 150 miembros y 14 casas en diferentes países.

[C.PP.S. (2013): Selecciones hechas por P. Mark Miller, C.PP.S, P. Willi Klein, C.PP.S., P. José Luis Morgado, C.PP.S., Michael Rohde, C.PP.S. y otros, de: POLLACK, P. Andrew, C.PP.S. (2002): Historical Sketches of C.PP.S.] versió castellana (pdf) versió alemanya (pdf)


 

10.- Ruggell

(Unterland, Liechtenstein)

Parròquia de Sant Fridolin/Pfarrei zum heiligen Fridolin (1949)


 
1949. Febrer-Juny. Alois Ospelt, en un llibre sobre els capellans de Ruggell, Liechtenstein, fa una breu ressenya del nostre pare Roberto.

Die Seelsorger [...] (nº 176) "Robert Rinderer, am 17. März 1910 geboren; Priesterweihe am 29. Juni 1934; kommt von Schellenberg vom 7. Februar 1949 bis 19. Juni 1949 als Pfarrverweser nach Ruggell; dann zurück nach Schellenberg; später als Missionar nach Spanien."

Els Pastors. [...] Robert Rinderer, nascut el 17 de març de 1910; ordenació sacerdotal el 29 de juny de 1934; prové de Schellenberg, del 7 de febrer de 1949 al 19 de juny de 1949 com a administrador parroquial a Ruggell; després torna a Schellenberg; més tard, com a missioner a Espanya.

[OSPELT, Alois (1974): 100 Jahre Pfarrei Ruggell 1874-1974 (100 anys de la parròquia de Ruggell 1874-1974). Ein Beitag zur Pfarreigeschichte. Herausgeber von der Gemeinde Ruggell. Druck: Gutenberg AG, Schaan.] Liechtensteinische Landesbibliothek. Accès a la pàgina: eliechtensteinensia.li


A la pàgina 47 del llibre de Näscher, també el cita entre la resta dels rectors de Ruggell. Transcrivim els del segle XX (dates del càrreg, nom i lloc d'on se suposa que era):

Ruggell, Pfarrei zum heiligen Fridolin (Ruggel, parròquia de Sant Fridolin)

Ruggell gehörte zur Großpfarrei Bendem. (Ruggell pertanyia a la gran parròquia de Bendem) [...]

Pfarrer und Pfarr-Provisoren: (Pastors i provisionals parroquials) [...]

1901-1905. Baumgartner Johann. Mörschwil (SG)
1905-1906. Jussel P. Gregor (Provisor von Schellenberg aus). Frastanz (Vorarlberg)
1906-1937. Kloo Martin. Litzldorf (Bayern)
1937-1948. Rütsche Karl Johann. Kirchberg (SG)
1948-1949. Moon Callist (Provisor). Rueras (GR)
1949. Rinderer P. Robert CPPS (Provisor). Geroldswil (SG)
1949-1974. Hubert Philipp. Vals (GR)
1974-1985. Seidel P.Albert CPPS. Bregenz (Vorarlberg)
1985-1987. Schmid P. Anton CPPS. Tuntenhausen (Bayern)
1987. Lins P. Daniel CPPS (Provisor). Satteins (Vorarlberg)
1987-1988. Zech P. Ferdinand CPPS (Provisor). Ósterreich
1988-... Jopek Josef. Spytkowice (Polen)

[NÄSCHER, Franz (2009): Beiträge zur Kirchengeschichte Liechtensteins. Band 1. Seelsorger in den Pfarreien. p.49. Historischer Verein für das Fürstentum Liechtenstein. Vaduz. Tres volums.] Liechtensteinische Landesbibliothek. Accès al llibre: eliechtensteinensia.li


La mateixa taula l'inclouen en un article de 2011 que caldrà revisar per si ens aporta res de nou.

[GASSMANN, Jens et al. (2011): Ruggell] Historisches Lexikon des Fürstentums Liechtenstein online. historisches-lexikon.li


També ens deixa un fragment d'un diari de Liechtenstein:

Liechtenstein Volksblatt (1949)


1949. Quan escriuen la seua biografia, des del punt de vista de Liechtenstein, diuen que el P. Roberto era de Gerodswil, una comuna Suïssa, gens prop del poble de naixement. [Fragment d'un document més llarg. Consultar en 2009.]

1949 Pfarr-Provisor in Ruggell* (provisor o administrador parroquial provisional en Ruggell)
7. Februar bis 19. Juni 1949

 (* Ospelt: Pfarrei. S. 67)

[Ruggell és una localitat de Liechtenstein d'uns 2.000 habitants; i, en nota a peu de pàgina, posa la referència bibliogràfica d'on ho treu: un llibre d'Alois Ospelt que es titula "Pfarrei" (parròquia), pàgina -seite- 67.]

[NÄSCHER, Franz (2009): Beiträge zur Kirchengeschichte Liechtensteins. Band 1. Seelsorger in den Pfarreien. p.282. Historischer Verein für das Fürstentum Liechtenstein. Vaduz. Tres volums.] Liechtensteinische Landesbibliothek. Accès al llibre: eliechtensteinensia.li


 

11.- Schellenberg

(Unterland, Liechtenstein)

? (1949)


 
1949. Juny. Alois Ospelt, en un llibre sobre els capellans de Ruggell, Liechtenstein, fa una breu ressenya del nostre pare Roberto. [Fragment d'un document més llarg. Consultar en 1949, Ruggell.]

Die Seelsorger [...] (nº 176) "Robert Rinderer, am 17. März 1910 geboren; Priesterweihe am 29. Juni 1934; kommt von Schellenberg vom 7. Februar 1949 bis 19. Juni 1949 als Pfarrverweser nach Ruggell; dann zurück nach Schellenberg; später als Missionar nach Spanien."

Els Pastors. [...] Robert Rinderer, nascut el 17 de març de 1910; ordenació sacerdotal el 29 de juny de 1934; prové de Schellenberg, del 7 de febrer de 1949 al 19 de juny de 1949 com a administrador parroquial a Ruggell; després torna a Schellenberg; més tard, com a missioner a Espanya.

[OSPELT, Alois (1974): 100 Jahre Pfarrei Ruggell 1874-1974 (100 anys de la parròquia de Ruggell 1874-1974). Ein Beitag zur Pfarreigeschichte. Herausgeber von der Gemeinde Ruggell. Druck: Gutenberg AG, Schaan.] Liechtensteinische Landesbibliothek. Accès a la pàgina: eliechtensteinensia.li


1949. Agost, 13. Trobem una esquela en un diari on es cita al P. Roberto. No diu el nom, però per les dates i els llocs citats, queda clar que és ell. Ja havia deixat de treballar a Ruggell i tornava a estar en Schellenberg:

Danksagung

Für die vielen Beweise herzlicher Anteilnahme während der langen Krankheit sowie beim Ableben und für das zahlreiche Geleite zur letzten Ruhetätte unserer geliebten, freubesorgten Mutter, Schwägerin, Tante und Patin.

Frau KRESZENTIA KIEBER geb. Brendle

Sprechen wir allen Freunden, Verwandten und Bekannten unsern innigsten Dank aus. Besonders möchten wir danken der ehrw. Krankenschwester Josefa vom hiesigen Kloster, dem HH. P. Rinderer, den lieben Nachbarn und allen Spendern von hl. Messen, Kränzen und Blumen sowie auch für die schriftlichen Kondolenzbezeugungen. Wir bitten für die liebe Verstorbene um ein Gedenken im Gebete. Schellenberg, den 13. August 1949. Die Trauerfamilie Kieber.

Esquela (literalment, 'acció de gracies') . Per les nombroses manifestacions de sincera simpatia durant la llarga malaltia i durant la defunció, i pel nombròs acompanyamet al lloc de descans final de la nostra estimada i alegre mare, cunyada, tieta i padrina. Sra. KRESZENTIA KIEBER, de soltera Brendle. Expressem el nostre més profund agraïment a tots els amics, familiars i coneguts. Ens agradaria donar-vos les gràcies especialment a la honorable infermera Josefa del monestir local, el HH pare Rinderer, els estimats veïns i tots els donants de santes misses, flors i corones de flors, així com condols escrits. Demanem que els difunts siguin recordats en la pregària. Shellenberg, 13 d'agost de 1949. L'afligida família Kiebel.

[Liechtensteiner Volksblatt. Vaduz, Donnerstag, den 25. August 1949. seite 4.] Liechtensteinische Landesbibliothek. Accès a la pàgina: eliechtensteinensia.li


 

12.- Portell

(Portell de Morella, els Ports, País Valencià, Espanya/Spanien)

Parròquia de l'Assumpció (1949-1964)


 
1949-64. En un llibre publicat a Liechtenstein publiquen una petita biografia. Ens diu que l'any 1945 va ser quan va vindre a Portell. Tindria en aquell moment uns 39 anys i l'últim lloc on sabem que havia estat, va ser Schellenberg (Liechtenstein). La data d'arribada exacta a Portell no ens consta (caldria investigar en els llibres de l'església i de l'ajuntament). Sobre la seua marxa, devia ser per 1964 perquè hi ha sobre ell, una requisitòria judicial al BOE. Aquell mateix any 1964, ja sabem que torna a estar a Schellenberg. [Fragment d'un document més llarg. Consultar en 2009.]

1949-1964 Pfarr-Provisor in Portell (Spanien) (administrador parroquial provisional en Portell, Espanya)

[NÄSCHER, Franz (2009): Beiträge zur Kirchengeschichte Liechtensteins. Band 1. Seelsorger in den Pfarreien. p.282. Historischer Verein für das Fürstentum Liechtenstein. Vaduz. Tres volums.] Liechtensteinische Landesbibliothek. Accès al llibre: eliechtensteinensia.li


1951. Quan tenia uns 40 anys, arriba a Portell. Ho sabem perquè en les festes de Sant Antoni de 1961 es conmemora el 10è aniversari al poble. De fet, va ser el majoral d'aquell any. Ho especifica al final del programa, imprés l'octubre de l'any anterior.

"P. Roberto Rinderer, C. PP. S., Cura (natural de Áustria). PORTELL DE MORELLA (Castellón) (España). EN SU DÉCIMO ANIVERSARIO EN PORTELL." [C.PP.S. vol dir "Congregación de la Preciosísima Sangre"]


1954. Gener, 1. En la guia comercial de Castelló i província de 1954, diu de Portell:

Portell de Morella. [...] Elemento oficial: [...]

Iglesia Parroquial de Ntra. Sra. de la Asunción. Cura, Rdo. Don Roberto Rinderer.

[DE LA TORRE, Victorianol (Dir.): Carnet Castalia. Guía del Turista, Industria, Comercio y profesonales de Castellón de la Plana y su Provincia. Segunda Edición. Imp. MIALFO. Mayo MCMLIV [1954].] repositori.uji.es


1956. Apareix en el cens electoral del poble d'aquell any. Tenia 46 anys, vivia al carrer de l'església i, òbviament, era home, solter i estava instuït. El seu segon cognom era Hollenstein (ací posa Hollstein, però al BOE, en 1964 està ben escrit; i al seu poble de naixement, Degersheim, Suïssa, encara és un cognom popular). Aquest és el darrer cens electoral que hem pogut consultar online.

"Rinderer Hollstein Roberto. Cabeza. V. 46. S. Iglesia. Sacerdote. Sí."

En l'anterior cens electoral que trobem, de 1951, encara no apareix, i el capellà que consta és un altre:

"Roig Juan Antonia [sic, Antonio]. Cabeza. V. 45. C [sic, casado]. Iglesia, 17. Sacerdote. Sí."


1957. Abril, 17. En el recordatori a un tal Juan Mariscal, que moria en 1971, apareix una inesperada referència al capellà de Portell, que en aquell moment era el pare Roberto Rinderer.

EL MENSAJE DE JUAN MARISCAL. Me gustaría no caer en el tópico fácil. Me encantaría escribir con la sencillez con que hablan los niños. Juan ha muerto. Ha muerto en olor de multitudes, como los santos. [...] El mensaje de tu hondo sentido de la justicia. Ayer, cuando unos camaradas y amigos revisábamos tu correspondencia, encontramos una carta tuya, fechada el 17 de abril de 1957, dirigida al Rvdo. Sr. Cura Párroco de Portell de Morella, a la que estaba cosido el resguardo de un giro de 300 pts., importe aproximado de un obsequio -que aceptaste por no herir al donante- y que devolvías, por creer habías cumplido tan sólo con tu deber. Las pesetas las ponías a disposición del Sr. Cura Párroco "con el fin de que dispusiera de ellas como mejor le pareciese".

[Mediterráneo: Prensa y Radio del Movimiento. Año XXXIII. Núm.10112. Pàg.3. Domingo, 16 Mayo 1971.] (hemeroteca: prensahistorica.mcu.es)


1954. Desembre, 8. Placa commemorativa que va fer posar el pare Roberto a l'ermita del poble.  Com a detall, cal fixar-se en que, encara que diga que és austríac, inclou un símbol amb la bandera de Suïssa.

ALTAR PINTADO POR EL RED, O P. ROBERTO RINDERER C. PP. S., CURA, NAT. DE AUSTRIA Y SUS AMIGOS EN ETERNA MEMORIA DEL PRIMER CENTENARIO DEL DOGMA DE LA INMACULADA CONCEPCIÓN DE LA SS VIRGEN
1854 8, DIC, 1954.

[Foto de Víctor Manuel Sorolla.]


1959. Abril, 12. Plaques commemoratives que va fer posar el pare Roberto a l'església de Portell. Una està datada, però l'altra no. Celebra els 25 anys de sacerdoci. Però curiosament, les dates que apareixen en la premsa del moment i demés, ens diuen que va ser ordenat el 29 de juny i va cantar missa dos dies més tard, l'1 de juliol, això sí, d'aquell any 1934.

ALTAR EN MEMORIA DE MIS BODAS DE PLATA
P. ROBERTO RINDERER C.PP.S.
CURA, NATURAL DE AUSTRIA
1934 - 12 ABRIL - 1959

 La segona placa està dedicada al Sagrat Cor de Jesús, a qui ell devia tenir especial devoció. Si mirem el lloc on canta missa, veurem que s'estrena en l'església del Sagrat Cor d'Annabichl (Klagenfurt, Àustria).

EN HONOR DEL SAGRADO CORAZÓN
EL CURA P. ROBERTO RINDERER C.PP.S.
NATURAL DE AUSTRIA
Y ALGUNOS DEVOTOS

[Fotos de Víctor Manuel Sorolla.]


1960 aprox. Dia de Reis. Va baixar gent de l'Anglesola en dos o tres cotxes amb la rondalla, convidats pel pare Roberto. M'ho explica un capellà nascut allà i que en aquell moment tenia quinze anys i tocaba la pandereta. Diu que els reis i els patges no podien ser del poble i per això van baixar ells. Comenta que sabien que era un rector estranger perquè parlava espanyol però malament. I li va fer gràcia que tingués regals per a tots, "ni que fuera una remolacha". Pel que sento a casa, es veu que sí, que fins i tot amagava roba estesa d'alguna casa i després els la portaven els Reis i, si no, un grapat d'ametles, un tros de carbassa, un tros de cansalasa, etc. I als que se portaven malament, una bonyiga de matxo.
1961. Gener, 17-23. Quan té 50 anys, és majoral de les festes de Sant Antoni. Aquest va ser el programa:

"ANUNCIO Fiestas solemnes en honor de SAN ANTONIO ABAD. Portell de Morella (Castellón) 17 de Enero de 1961 hasta el día 23 del mismo mes. Y Conmemoración del DÉCIMO aniversario de su estancia en Portell de Morella (Castellón) -España- del Rvdo. Sr. D. Cura Roberto Rinderer, C. PP. S." [C.PP.S. vol dir "Congregación de la Preciosísima Sangre"]

"PROGRAMA. Las fiestas más solemnes que se celebraron en honor de San Antonio Abad, D. M.

DÍAS FESTIVOS.

Primera parte. Fiesta de la Iglesia.

Martes, día 17: Fiesta litúrgica del Santo. Misa cantada en su altar. Levantar el Mayo a las diez. Sesión de cine, a las cinco de la tarde. Ensayo general del teatro: La vida del Santo, a las nueve de la noche.

Miércoles, día 18: Misa cantada en su altar. Repetición de la misma película, a las cinco y a las nueve de la noche.

Segunda parte. Fiesta Externa. Orquestina de Traiguera.

Jueves, día 19: Misa cantada por la mañana. A las seis de la tarde, la excepcional y única, nunca vista, Burricada. Uno de los actos más grandiosos y emocionados de la Fiesta Antontonina [sic], ideada por el Sr. Mayoral, cura , P. Roberto Rinderer, conservando las costumbres de siempre. A las nueve y media de la noche: LA VIDA DEL SANTO. Escenificada como sencillo drama. Llevada a escena al aire libre, en la Plaza. La decoración y presentación, mostrará el buen gusto del Sr. Cura Mayoral. A las once de la noche, los bailes según la costumbre. A la una de la noche: Los diablos queman la choza del Santo, y continuación de los bailes. NOTA: Para ver la vida del Santo, hay que dar una LIMOSNA VOLUNTARIA que no sea inferior a tres pesetas.

Viernes, día 20: DÍA DE LA FIESTA. Orquestina de Traiguera. Todo según la costumbre. La Misa, tal día será a las diez y media. Sermón del Sr. Cura de Iglesuela del Cid, D. m. (¿Dios mediante?) Misa con órgano. Procesión por la tarde. Bailes típicos.

Sábado, día 21: Misa cantada en su altar. Orquestina de Traiguera. Diversiones populares y tranzas durante el día. Bailes hasta la una de la noche.

Domingo, día 22. SAN ANTONET. Banda (de) música de Villafranca del Cid. Solemnísimo día festivo. La segunda y solemne Procesión del Santo. Grupo folklórico de chicas. Baile Pla. Los restantes actos hasta la una de la noche, tocará la dicha Banda de Villafranca del Cid.

Lunes, día 23: Misa por los difuntos devotos de San Antonio Abad. Misa de Requiem cantada en su altar. Tanza del Mayo y de la leña. NOTA: Por favor, respetar la decoración, escenario y la choza. La campanilla de la choza del Santo erigida en la Plaza, se puede tocar durante los seis días de fiesta.

"Portell de Morella (Castellón) -España- Octubre, 1960. El Mayoral Mayor de la Fiesta y organizador P. Roberto Rinderer, C. PP. S., Cura."


1964. Octubre, 26. Al BOE apareix en una requisitòria per un tema judicial. Es confirma que era originari de Degersheim, Suïssa (no Àustria, com posa al BOE), com trobem a les fonts dels anys trenta als diaris austríacs, i també a les fonts de Liechtenstein. I es confirma també el segon cognom que tenia a Espanya, Hollenstein (Hollstein al cens de 1956).

REQUISITORIAS. Bajo apercibimiento de ser declarados rebeldes y de incurrir en las demás responsabilidades legales de no presentarse los procesados que a continuación se expresan en el plazo que se les fija, a contar desde el día de la publicación del anuncio en este periódico oficial, y ante el Juzgado o Tribunal que se señala, se les cita, llama y emplaza, encargándose a todas las autoridades y Agentes de la Policía Judicial procedan a la busca, captura y conducción de aquéllos, poniéndolos a disposición de dicho Juez o Tribunal, con arreglo a los artículos correspondientes de la Ley de Enjuiciamiento Criminal. [...]

Juzgados civiles

RINDERER HOLLENSTEIN, D. Roberto; natural de Degersheim (Austria), soltero, sacerdote, domiciliado últimamente en Portell de Morella (Castellón); procesado en la causa número 28 de 1964 por daños; comparecerá dentro del término de diez días ante el Juzgado de Instrucción de Morella.- (3.176)

[Boletín Oficial del Estado (BOE), núm. 257. 26 octubre 1964. Página 14002.] boe.es (pdf)


NOTA sobre la C.PP.S. en Espanya: En un article escrit en 1881, sobre la història dels missioners de la Preciosíssima Sang (C.PP.S.), es parla tangencialment de la situació d'Espanya. [Fragment d'un document més llarg. Consultar en 1981 de C.PP.S.]

5. EL VICARIATO IBÉRICO - PROVINCIA IBÉRICA (ESPAÑA Y PORTUGAL) [...]

5.2 Bajo la dirección de la Provincia Teutónica, 1939-1979: En carta del 23 de marzo de 1939, el Moderador General, Lorenzo Colagiovanni, informaba al Provincial de la Provincia Teutónica, P. Winiger, que a partir de aquella fecha, el Vicariato Ibérico pertenecía a la Provincia Teutónica. El primer Director del Vicariato Ibérico fue el P. Otto Grundwald (1939-1946). Pero estaba claro que los años posteriores a la Guerra Civil no eran aptos a ningún desarrollo de la CPPS. Aunque arribaron casi una docena de Misioneros de la Provincia Teutónica, la mayor parte de ellos se ocupó de la pastoral en las parroquias o capellanías donde la mitad del clero había sido diezmada por la guerra civil. [...]

[C.PP.S. (1981): Breve historia de los Misioneros de la Preciosa Sangre. Los inicios de nuestros fundadores. Misioneros de la Preciosa Sangre - C.PP.S. Autores varios. Traductor: P. Lucas Rodríguez. Compilador: P. Juan Carlos Barajas. Abril de 2013.] cppsmissionaries.org (pdf)


 

13.- Schellenberg

(Unterland, Lienchenstein)

? (1964-c.1965)


 
1964-65 aprox. Després de marxar de Portell, pressumptament en 1964, ja el trobem treballant entre Liechtenstein i Àustria. Va estar per allà uns tres anys, entre els 55 i els 57 anys. No ens queda clar el temps que va estar en Shellenberg i el que va estar a St. Anton im Montafon. [Fragment d'un document més llarg. Consultar en 2009.]

1964-1967 Aushilfen in Schellenberg und in St. Anton im Montafon (Vorarlberg)  (treball temporal a Schellenberg i St. Anton im Montafon)

[Schellenberg és una comunitat de Liechtenstein d'uns 1.000 habitants]

[NÄSCHER, Franz (2009): Beiträge zur Kirchengeschichte Liechtensteins. Band 1. Seelsorger in den Pfarreien. p.282. Historischer Verein für das Fürstentum Liechtenstein. Vaduz. Tres volums.] Liechtensteinische Landesbibliothek. Accès al llibre: eliechtensteinensia.li


 

14.- St. Anton im Montafon

(Vorarlberg, Àustria/Österreich)

? (c.1966-1967)


 
1966-67 aprox. Després de marxar de Portell, pressumptament en 1964, ja el trobem treballant entre Liechtenstein i Àustria. Va estar per allà uns tres anys, entre els 55 i els 57 anys. No ens queda clar el temps que va estar en Shellenberg i el que va estar a St. Anton im Montafon.  Després entra de capellà a Fischingen, Àustria. [Fragment d'un document més llarg. Consultar en 2009.]

1964-1967 Aushilfen in Schellenberg und in St. Anton im Montafon (Vorarlberg)  (treball temporal a Schellenberg i St. Anton im Montafon)

[St. Anton im Montafon és localitat d'uns 650 habitants, de l'estat austríac de Vorarlberg]

[NÄSCHER, Franz (2009): Beiträge zur Kirchengeschichte Liechtensteins. Band 1. Seelsorger in den Pfarreien. p.282. Historischer Verein für das Fürstentum Liechtenstein. Vaduz. Tres volums.] Liechtensteinische Landesbibliothek. Accès al llibre: eliechtensteinensia.li


 

15.- Fischingen

(Thurgau, Suïssa/Schweiz)

Bürgerheim Buhwil (1967-1977)


 
1967-77. Després del breu pas per Shellenberg i St. Anton im Montafon, entra de capellà a Fischingen, Àustria, concretament, al centre comunitari de Bürgenheim Buhwil, a un minut en cotxe de Fischingen, a l'est. Va estar allà uns deu anys, on va passar de tenir 57 a 67 anys d'edat. [Fragment d'un document més llarg. Consultar en 2009.]

1967-1977 Hausgeistlicher in Fischingen (TG)  (capellà a Fischingen)
im Bürgerheim Buhwil*
(* Das Bürgerheim wurde getragen durch die Kirchgemeinden von Au (TG)
[que no Auw], Bichelsee, Dussnang und Fischingen. Ende der 1970er Jahre wurde der Betrieb eingestellt und das Gebäude im Jahre 1980 durch den Luftschutz abgerisen.)

El centre comunitari va ser sostinguda per les comunitats eclesiàstiques d'Au (Turgau), Bichelsee, Dussnag i Fischingen. A finals dels anys 70, l'activitat es va aturar i l'edifici va ser enderrocat el 1980 pel servei de defensa aèria.

[Fischingen és una comuna suïssa d'uns 2.500 habitants del cantó de Thurgrau =TG. Buhwill queda a un minut en cotxe de Fischingen, direcció est.]

[NÄSCHER, Franz (2009): Beiträge zur Kirchengeschichte Liechtensteins. Band 1. Seelsorger in den Pfarreien. p.282. Historischer Verein für das Fürstentum Liechtenstein. Vaduz. Tres volums.] Liechtensteinische Landesbibliothek. Accès al llibre: eliechtensteinensia.li


 

16.- Auw

(Thurgau, Suïssa/Schweiz)

Altersheim (1977-1978)


 
1977-78. Als 67 anys d'edat va deixar de treballar al centre comunitari de Bürgenheim Buhwil (Fischingen) i va estar uns mesos de capellà a Auw, a la residència de jubilats. D'ahí va passar a una residència d'avis de Lucerna, on va morir. [Fragment d'un document més llarg. Consultar en 2009.]

1977-1978 Hausgeistlicher in Auw
im Altersheim; nur einige Monate (AG) (capellà a Auw, a la residència de jubilats; només uns mesos)

[Auw és una comuna suïssa que no arriba als 2.000 habitants, al cantó d'Aargau (Argovia). Altersheim Alberschwende o Versorgungsheim Alberschwende es una residència de jubilats i centre de vida assistida del municipi d'Alberschwende, d'uns 3.200 habitants de l'estat austríac de Vorarlberg.

[NÄSCHER, Franz (2009): Beiträge zur Kirchengeschichte Liechtensteins. Band 1. Seelsorger in den Pfarreien. p.282. Historischer Verein für das Fürstentum Liechtenstein. Vaduz. Tres volums.] Liechtensteinische Landesbibliothek. Accès al llibre: eliechtensteinensia.li


1978 aprox. Quan estava a la residència de jubilats d'Auw, va participar en un famòs Exorcisme que va tenir lloc a Suïssa. A la pàgina 5 del llibre apareix el llistat dels religiosos que van ser testimonis. Hi ha molta informació per internet, però ens quedem en un parell de llibres publicats, com aquest de 1978:

Témoignages.- Les prêtes dont les noms suivent témoignent que, se fondant sur leur connaissance personnelle du cas de possession, ils ont l'intime conviction de l'authenticité des révélations faites par les démons, sur l'ordre de la Sainte Vierge:

Abbé Albert d'Arx, Niederbuchsiten,
Abbé Arnold Egli, Ramiswil,
Abbé Ernest Fischer, missionnaire, Gossau,
R.P. Pius Gervasi, o.s.b., Disentis,
Abbé Karl Holdener, en retraite, Ried,
R.P. Grégoire Meyer, Trimbach,
R.P. Robert Rinderer, c.p.p.s., Auw,
Abbé Louis Veillard, en retraite, Cerneux-Péquignot.

Note (éd. française). Les huit prêtres our religieux ci-dessus cités sont tous de nationalité suisse, sauf le Père Fischer, qui est alemand; ils ont tous participé aux exorcismes, sauf le Père Grégoire Meyer, qui fut un temps le directeur spirituel de la possédée, et la connaît donc bien. Deux autres prêtres, de nationalité française, ont aussi participé aux exorcismes.

p.39: Premiere Partie des avertissements de l'Au-delà. Texte littéral des revélations faites par les démons Akabor, Allida, Judas Iscariote, Véroba et Béelzéboul, au cours d'Exorcismes (du 14 août 1975 au 30 mars 1976).

p.155: Deuxieme Partie des avertissements de l'au-delà. Texte littéral des révélations faites par le démon Béelzéboul au cour d'Exorcismes (25 avril, 13 juliet et 8 décembre 1977)

p.229: Troisieme Partie des avertissements de l'au-delà. Texte littéral des révélations faites par les démons Béelzéboul et Verdi-Garandieu au cours d'Exorcismes (8 décembre 1977, 25 mars et 5 avril 1978)

p.239: Exorcisme du 5 avril 1978. Exorciste: Père Ernest Fischer, ancien missionnaire, Gossau (Saint-Gail - Suisse). Démon: Verdi-Garandieu, démon humain.

Message aux prêtres. Exhortations à revenir à la vie de l'Evangile.

L'abbé Verdi-Garandieu, démon humain, prêtre du diocèse de Tarbes au XVIIe siècle, adresse, par l'entremise de la possédée, ce message pathétique à ses frères, dans le Sacerdoce, pour les adjurer - sur l'ordre de la Très Sainte Trinité et de la Vierge Marie - de reprendre la voie êtroite de l'Evangile, et leur éviter ainsi de subir à leur tout dans l'Enfer éternel, le sort horrible qui est devenu le sien, à raison de ses infidélités à la grâce.

A la suite de l'exorcisme de Léon XIII, utilisé, dans le cas présent, par le P. Fischer, furent prononcées de nombreuses invocations, dont celle de Saint Vicent Ferrier, le grand missionaire dominicain espagnol du XIVe-XVe siècle; il parcourut l'Espagne, l'Italie, la Suisse et la France, où il mourut à Vannes en 1419. If fut redoutable au démon, auquel il arracha beaucoup d'âmes, par sa vie d'amour et de pénitence, et ses prédications enflammées.

En somme: Saint Vincent Ferrier, un modèle à imiter; l'abbé Verdi-Garandieu, un exemple à ne pas suivre. [...]

p.257: Exorcisme du 1er mai 1978, en la fête de Saint Joseph. Aveu du démon angélique Allida. [...]

(Puis, en poussant des cris lamentables, il s'écrie, faisant se dresser la possédée): Pourquoi me suis-je laissé aller ainsi, mais pourquoi? Pourquoi ai-je accepté de recevoir le sacerdoce, cette change très lourde, puisque je n'étais pas capable

[MARTY, Jean (1978): Avertissements de l'au-dela à l'Eglise Contemporaine. Aveux de l'Enfer. Texte littéral des révélations faites par des Démons au cours d'exorcismes. p.xxx. Editions Jean Marty, auteur-éditeur. Association "Tout restaurer dans le Christ" (Omnia restaurare in Christo). Saint-Germain-en-Laye Cédex. France.] archive.org


Com el llibre anterior resulta una mica caòtic, posem un fragement d'un altre llibre posterior:

Revelations From Switzerland Exorcisms.- The following revelations are from a solemn exorcism that took place in Switzerland from 1975-1978 in which the demons under constraint were forced to reveal certain things about the Church. The session below is from June 18, 1977, and concerns John XXIII and the Second Vatican Council. Speaking through a possessed woman, the demons were forced by the Holy Virgin to tell the truth under the Solemn Church Exorcism, which was witnessed by several priests (listed below) who all expressed their conviction of the authenticity of the revelations made by the fallen spirits by the order of the Blessed Virgin. The exorcisms are recorded in a book by Jean Marty (translated from French by Nancy Knowles Smith) entitled "Avertissements de l'Au'dela à l'Eglíse Contemporaine - Aveux de l'Eufer. The revelations have been edited slightly.

Exorcists: Abbot Albert d'Arx, Niederbuchorten; Abbot Arnold Elig, Ramiswil; Abbot Ernest Fischer, Missionary, Gossau (St.-Gall); Rev. Father Pius Gervasi, O.S.B., Disentis; Abbot Karl Holdener, Ried; Rev. Father Gregoire Meyer, Trimbach; Rev. Father Robert Rinderer, C.P.P.S., Auw; Abbot Louis Veillard, Cerneux-Pequignot. (Two other French priests also participated in the exorcisms.)

[MARTIN, David (2011): Vatican II: A Historic Turning Point. The Dawning of a New Epoch. AuthorHouse. Bloomington, Indiana, US.] books.google.es (només fragments)


 

17.- Lucerna/Luzern

(Thurgau, Suïssa/Schweiz)

Residència/Einem Pflegeheim (1978-2002)


 
1978-2002. Als 68 anys d'edat va deixar va entrar en una residència d'avis de Lucerna i ja no l'abandonaria fins la seua mort, amb 92. [Fragment d'un document més llarg. Consultar en 2009.]

1978-2002 Ruherstand in Luzern
in einem Pflegeheim, jahrelang krank (jubilat a Lucerna en una residència d'avis, malalt des de fa anys)

[Luzern (Lucerna) és la capital del cantó del mateix nom; té una mica més de 80.000 habitants.]

[NÄSCHER, Franz (2009): Beiträge zur Kirchengeschichte Liechtensteins. Band 1. Seelsorger in den Pfarreien. p.282. Historischer Verein für das Fürstentum Liechtenstein. Vaduz. Tres volums.] Liechtensteinische Landesbibliothek. Accès al llibre: eliechtensteinensia.li


 

18.- Steinen

(Schwyz, Suïssa/Schweiz)

Felsberg (c.1985)


 
1985 parox. En una pàgina web que ja no està activa, podem llegir que continuava "treballant", un cop jubilat, a la Casa Felsberg de Steinen, prop d'Auw i de la residència on el van acullir a Luzern o Lucerna.

Gottesdienstgemeinde Felsberg/Seewen (Comunitat de culte Felsberg/Seewen)

Im Jahr 1977 hat Pfr. Alfred Marty, seit 1949 Pfarrer in Morschach, infolge der nachkonziliaren Neuerungen seine Pfarrei abgegeben. Den zahlreichen Gläubigen aus der näheren und ferneren Umgebung, die bislang zu ihm nach Morschach gingen, fehlte nun die geistige Heimat. Deshalb baten die Herren Paul Hediger-Bürgler, Paul Inderbitzin-Trütsch, Martin Reichlin und Gustav Herger den Bischof von Chur, Pfr. Marty eine Kirche oder Kapelle für die Zelebration der überlieferten Messe zur Verfügung zu stellen. Schließlich konnte Pfr. Marty mit seiner Köchin, Frl. Mathilde Fässler, bei Herrn August Budmiger-Schwarzentruber in Hochdorf wohnen, der zu diesem Zweck seine eigene Wohnung räumte und selbst in Miete ging. Ab dem Gut-Hirt-Sonntag hielt er für zweieinhalb Jahre regelmäßige Gottesdienste in einem von Herrn Wendelin Imhof-Bürgler zur Verfügung gestellten ehemaligen Werkstattraum in Goldau. Die Kirchgänger schlossen sich zur „Katholischen Kirchengemeinde St. Pius X. Urschweiz“ zusammen und wählten als Präsidenten des Vereins Herrn Paul Hediger-Bürgler aus Seewen. Die Zahl der Gottesdienstbesucher nahm zu, und die räumliche Enge drängte zu einer besseren Lösung. Man brachte in Erfahrung, dass das Restaurant „Felsberg” in Steinen SZ zum Verkauf stand. Um es zu kaufen, wurde am 8. September 1979 der „Pius-Verein” gegründet, der sich an den Statuten des im August in Baar gegründeten OPUS PRO SACERDOTE orientierte.

El 1977, el pastor Alfred Marty, pastor a Morschach des del 1949, va abandonar la seva parròquia com a conseqüència dels canvis postconciliars. Els nombrosos creients de prop i de lluny que abans havien anat a veure'l a Morschach ara no tenien una llar espiritual [Morschach està 12 km al sud de Steinen]. És per això que els senyors Paul Hediger-Bürgler, Paul Inderbitzin-Trütsch, Martin Reichlin i Gustav Herger van demanar al bisbe de Coira, reverend Marty, que donés una església o capella per a la celebració de la missa tradicional. Finalment, el pastor Marty i la seva cuinera, la senyoreta Mathilde Fässler, van poder viure amb el senyor August Budmiger-Schwarzentruber a Hochdorf, que va desallotjar el seu propi pis amb aquesta finalitat i el va llogar ell mateix. Des del Diumenge del Bon Pastor [segon diumenge de Pasqua, ací anomenat antigament diumenge de Quasimodo], va celebrar serveis regulars durant dos anys i mig en una antiga sala de tallers de Goldau [6 km a l'oest de Steinen] proporcionada pel Sr. Wendelin Imhof-Bürgler. Els fidels es van unir per formar la “Parròquia Catòlica de Sant Pius X. Urschweiz” i van escollir el senyor Paul Hediger-Bürgler de Seewen [3 km al sudest de Steinen] com a president de l'associació. El nombre de persones que assistien als serveis de l'església va augmentar i l'espai limitat va impulsar una millor solució. Es va saber que el restaurant "Felsberg" de Steinen SZ estava a la venda. Per tal de comprar-lo, el 8 de setembre de 1979 es va fundar l'"Associació Pius", que es basava en els estatuts de l'OPUS PRO SACERDOTE, fundada l'agost a Baar.

Die Liegenschaft „Felsberg“ wurde am 16. Oktober 1979 erworben und dann mit viel Eifer umgebaut. Am 1. Februar 1980 feierte Pfr. Marty seine erste heilige Messe in der neuen Hauskapelle. Nach seinem baldigen Tod am 10. März 1980 beschloss der Vorstand, sich der seit etwa 10 Jahren bestehenden Priesterbruderschaft St. Pius X. mit Sitz in Ecône zuzuwenden. Diese sah sich aber nicht im Stande, einen Priester zur Verfügung zu stellen, versprach jedoch, so gut wie möglich auszuhelfen.

La propietat “Felsberg” va ser adquirida el 16 d'octubre de 1979 i després reformada amb gran entusiasme. L'1 de febrer de 1980, el pastor Marty va celebrar la seva primera missa a la capella de la nova casa. Després de la seva imminent mort, el 10 de març de 1980, la junta va decidir recórrer a la Societat Sacerdotal de Sant Pius X, que feia uns 10 anys que existia i que tenia la seu a Ecône. No obstant això, no van poder proporcionar un sacerdot, però van prometre ajudar-los el millor possible.

In den folgenden Jahren waren folgende Priester am „Felsberg“ tätig: (Durant els anys següents van treballar al "Felsberg" els següents sacerdots:)

Pfr. Johannes Arbogast, Hochdorf/LU (Pfr. = mossèn)
Pfr. Alfred Betschart, Staad/SG
Pfr. Ferdinand Bucher, Luzern
P. Fidelis Friedrich OSB, Sulgen (P. = pare)
Pfr. Karl Holdener, Schwyz
Kpl. Felix Jeker, Basel (Kpl. = kaplan = capellà)
Pfr. Alban Kalberer, Thalwil
Pfr. Franz-Xaver Mehr, Zug
Pfr. Nicodemus Petermann, Sempach
P. Robert Rinderer

Die Glaubensunterweisung der Kinder übernahm bis im März 1987 Pfr. Mehr aus Zug. Obgleich ohne ständigen Seelsorger, nahm das Messzentrum „Felsberg” einen bemerkenswerten Aufschwung. Am 20. September 1987 übernahm Kpl. Charlier das Amt des Religionslehrers auf dem „Felsberg”. Daraufhin entstanden Spannungen mit der Piusbruderschaft, die den „Felsberg“ ganz für sich übernehmen wollte. Anlässlich einer ausserordentlichen Generalversammlung des Pius-Vereins wurde am 14. Februar 1988 mit grosser Mehrheit die Übergabe an die Piusbruderschaft abgelehnt, worauf diese den völligen Rückzug vom „Felsberg“ erklärte.

Fins al març de 1987, el pastor Mehr de Zug era l'encarregat d'instruir els nens en la fe. Encara que sense pastor permanent, el centre de mesurament "Felsberg" va experimentar un creixement notable. El 20 de setembre de 1987, el capellà Charlier va assumir el càrrec d'instructor religiós al "Felsberg". Aleshores van sorgir tensions amb la Germandat de Pius X, que volia fer-se càrrec del "Felsberg" totalment per a ella mateixa. En una assemblea general extraordinària de l'Associació Pius el 14 de febrer de 1988, el lliurament a la Germandat Pius X va ser rebutjat per una àmplia majoria, amb la qual cosa, aquesta va declarar la seva completa retirada del “Felsberg”.

Durch den Einsatz von Kpl. Alfred Betschart und Generalvikar Walter Niederberger gelang es, den Status des Messzentrums „Felsberg” mit dem Bistum Chur zu klären. Im Jahr 1990 zogen P. Michael Kulig und P. Andreas Bröckling im Haus Felsberg ein und übernahmen die Seelsorge. Da P. Andreas Bröckling 1996 nach Meisterswil ging, kamen am „Felsberg“ neben P. Michael Kulig auch P. Dietmar Aust und P. Daniel Eichhorn von der Priesterbruderschaft St. Petrus zum Einsatz. Nachdem P. Michael Kulig am 21. Mai 2002 tödlich verunglückt war, übernahm P. Martin Ramm von Thalwil aus die hl. Messen [Heilige Messe] und auch den Unterricht der Kinder. Auf seine Initiative hin kam es am 11. September 2002 zu einer Übereinkunft mit der Gemeinde Seewen, welche die regelmässige Nutzung der ‚Alten Kapelle‘ in Seewen ermöglichte. Dort hat P. Ramm am 10. November 2002 die erste Sonntagsmesse zelebriert. Von 2003 bis 2009 war P. Engelbert Recktenwald FSSP als Seelsorger auf dem Felsberg. Ihm folgte bis 2016 P. Vitaly Leontyev FSSP. Seit Sommer 2016 stehen der Felsberg und Seewen unter der vollen Verantwortung der Personalpfarrei Maria Immaculata.

Gràcies als esforços del capellà Alfred Betschart i del vicari general Walter Niederberger, va ser possible aclarir l'estat del centre "Felsberg" amb la diòcesi de Coira. El 1990, el pare Michael Kulig i el pare Andreas Bröckling es van traslladar a la Casa Felsberg i es van fer càrrec de la cura pastoral. Des que el P. Andreas Bröckling va marxar a Meisterswil l'any 1996, van arribar el P. Michael Kulig, el P. Dietmar Aust i el P. Daniel Eichhorn de la Fraternitat Sacerdotal de Sant Pere. Després que el P. Michael Kulig tingués un accident mortal el 21 de maig de 2002, el pare Martin Ramm de Thalwil es va fer càrrec de les misses i també de les classes infantils. Per iniciativa seua, es va arribar a un acord amb el municipi de Seewen l'11 de setembre de 2002, que va permetre l'ús regular de la "Capella Vella" de Seewen. El pare Ramm hi va celebrar la primera missa dominical el 10 de novembre de 2002. Del 2003 al 2009, el P. Engelbert Recktenwald FSSP (Fraternitat Sacerdotal de Sant Pere) va ser pastor a Felsberg. El va seguir P. Vitaly Leontyev FSSP fins al 2016. Des de l'estiu de 2016, Felsberg i Seewen estan sota la total responsabilitat de la parròquia de Maria Immaculata.

Si mirem el mapa, ens adonem que el radi per on es movia durant els darrers anys de la seua vida era curt: Auw, Steinen i Lucerna.

[Gottesdienstgemeinde Felsberg/Seewen. Personalpfarrei Maria Immaculata. Parochia Personalis Maria Immaculata.] Lloc web on estava, ara perdut: https://personalpfarrei.org/Pfarrei/geschichte.php - Caché de 2022 recuperat amb: archive.org


 

19.- Friedental (Lucerna/Luzern)

(Lucerna/Luzern, Suïssa/Schweiz)

Cementerio/Friedof (2002)


 
2002. Març, 24. Mor a Lucerna (Luzern) i és soterrat al cementiri de Friedental. Tenia 92 anys. [Fragment d'un document més llarg. Consultar en 2009.]

2002 24. März: gestorben in Luzern (va morir a Lucerna)
dort beigesetzt, Friedhof Friedental -que no Friedenstal- (enterrat allà, cementiri de Friedental)

[El cementiri de Friedental està a les afores de Lucerna, cap al nord]

P. Robert entschied sich, zeitlebens die HI. Messe in Tridentinischen Ritus zu feiern.* (Roberto va decidir celebrar al llarg de la seva vida, la Santa Missa, en el ritu tridentí)
(* Vermerk auf dem Sterbebildchen.) (nota al certificat de defunció)

[aquest rite implicava que les oracions foren només en llatí, que els capellans la celebraren en veu baixa i d'esquena a la gent; es va començar a usar al Concili de Trento, de 1570 i es va deixar de fer en 1969, amb Pablo VI]

[NÄSCHER, Franz (2009): Beiträge zur Kirchengeschichte Liechtensteins. Band 1. Seelsorger in den Pfarreien. p.282. Historischer Verein für das Fürstentum Liechtenstein. Vaduz. Tres volums.] Liechtensteinische Landesbibliothek. Accès al llibre: eliechtensteinensia.li


2002 Març, 24. Mor a Suïssa amb 92 anys acabats de fer. Sabem que va passar els seus darrers anys en aquell país, per una comunicació que vam rebre a l'ajuntament on les monges que el cuidaven, ens demanaven si teníem constància dels seus anys cotitzats al nostre país. I ara sabem que la seva tomba està a Luzerne. Li van posar una placa on es pot llegir:

"HOCHWÜRDEN PATER ROBERT RINDERER 1910 - 2002" (que vindria a ser: "Reverend pare Robert Rinderer, 1910-2002")

Registres adicionals que posava en la primera consulta: Friedhof Luzern (Friedental). Ibachstrasse 2. 6002 Luzern, Amtsbezirk Luzern-Stadt, Kanton Luzern. Switzerland.

Registres adicionals que posava en una consulta posterior (i en la actualitat): Friedhof Luzern (Friedental), 6004 Luzern, Amtsbezirk Luzern-Stadt, Kanton Luzern. Switzerland, Europe.

[billiongraves.] billiongraves.com


 

Currículum de Robert Rinderer

"Beiträge zur Kirchengeschichte Liechtensteins"

NÄSCHER, Franz (2009)


 
L'any 2009 es publica un llibre on s'inclou ha una fitxa biografia fantàstica del nostre Pare Roberto. Primer trobem la transcipció del text en un web de Liechtenstein, però resultava una mica caòtic. Finalment, tenim accès a la pàgina del llibre, en format png. En obrir-lo ens trobem una grata sorpresa: la seva foto de gran. Està a la àgina 383 del primer dels tres volums.

Beiträge zur Kirchengeschichte Liechtensteins (Contribucions a la història de l'església de Liechtenstein)

Rinderer P. Robert CPPS
von Geroldswil (SG) (de Geroldswil)
 [Geroldswil és una comuna suïssa de quasi 5.000 habitants, al cantó de Zurich] per què diu que era d'alla? aquesta dada apareix quan parla de la seva estada a Ruggell (Liechtenstein), cosa que fa pensar que en aquell moment estigués empadronat allà; va treballar allà? va ser un intent d'estar empadronat allà per tal d'escaquejar-se de l'exèrcit? va empadronar-se allà per tal de fugir de represàlies i demés?

1910 17. März: geboren in Degerscheim (SG) (nascut a Degerscheim) [municipi d'uns 4.000 habitants del cantó suís de Sankt Gallen]

[1923?] Missionar von Kostbaren Blut (missioner de la Preciosa Sang)
Eintritt in die Kongregation der Missionare vom Kosbaren Blut (entrada a la Congregació de Missioners de la Preciosa Sang)
[Son germà gran s'uneix al C.PP.S en 1917 (a Schellenberg, Liechtenstein), abans de fer els 13 anys d'edat; Roberto no sabem quan; si segueix els seus passos, cosa que és probable, podria haver-ho fet en 1923, qui sap si també a Schellenberg.]

1925-1930 Gymnasium (4.-6. Klasse)* in Feldkirch (Vorarlberg) (* 5. Klasse repetiert). (institut d'educació secundària, graus 4 a 6*) en Feldkirch (Vorarlberg) [En una nota a peu de pàgina diu que va repetir 5è grau.] Se suposa que eren 8 nivells.

1929 29. Dezember: ewiges Treueversprechen.  (promesa eterna de fidelitat -al C.PP.S.-)

[1929-1934?] Theologiestudium in Klagenfurt (Kärnten) (estudiant de teologia a Klagenfurt) [la ciutat de Klagensfurt am Wörthersee (Klagensfurt al llac de Wörter) es la capital de l'estat austríac de Kärnten (Caríntia). Està per sobre dels 100.000 habitants.]

1934 29. Juni: Priesterweihe in Klagenfurt (ordenat sacerdot en Klagenfurt)

1934-1942 Rektor und Pfarrer in Vila Viçosa (Portugal) (rector i sacerdot en Vila Viçosa) [municipi del districte d'Évora, amb uns 8.000 habitants]

1942-1945 Wehrdienst (servei militar) [m'imagino que per l'exèrcit d'Àustria, encara que hagués tingut nacionalitat suïssa; però en aquell moment ja estaven dominats per Alemanya...]

1945-1949 in Kufstein (Tirol) und in Wien (en Kufstein (Tirol), i en Viena) [Kufstein és una ciutat de l'estat austríac de Tirol, d'uns 19.000 habitants, és on van acudir els que havien estat a la guerra per tal de rehabilitar-se i renovar-se, almenys un any sencer; Viena, la capital, amb prop de dos milions.]

1949 Pfarr-Provisor in Ruggell* (provisor o administrador parroquial provisional en Ruggell)
7. Februar bis 19. Juni 1949

 (* Ospelt: Pfarrei. S. 67) [Ruggell és una localitat de Liechtenstein d'uns 2.000 habitants; i, en nota a peu de pàgina, posa la referència bibliogràfica d'un ho treu: un llibre d'Alois Ospelt que es titula "Pfarrei" (parròquia), pàgina -seite- 67.]

1949-1964 Pfarr-Provisor in Portell (Spanien) (administrador parroquial provisional en Portell, Espanya)

1964-1967 Aushilfen in Schellenberg und in St. Anton im Montafon (Vorarlberg)  (treball temporal a Schellenberg i St. Anton im Montafon) [Schellenberg és una comunitat de Liechtenstein d'uns 1.000 habitants; St. Anton im Montafon és localitat d'uns 650 habitants, de l'estat austríac de Vorarlberg]

1967-1977 Hausgeistlicher in Fischingen (TG)  (capellà a Fischingen)
im Bürgerheim Buhwil*
(* Das Bürgerheim wurde getragen durch die Kirchgemeinden von Au (TG)
[que no Auw], Bichelsee, Dussnang und Fischingen. Ende der 1970er Jahre wurde der Betrieb eingestellt und das Gebäude im Jahre 1980 durch den Luftschutz abgerisen.)

El centre comunitari va ser sostinguda per les comunitats eclesiàstiques d'Au (Turgau), Bichelsee, Dussnag i Fischingen. A finals dels anys 70, l'activitat es va aturar i l'edifici va ser enderrocat el 1980 pel servei de defensa aèria.

[Fischingen és una comuna suïssa d'uns 2.500 habitants del cantó de Thurgrau =TG. Buhwill queda a un minut en cotxe de Fischingen, direcció est.]

1977-1978 Hausgeistlicher in Auw
im Altersheim; nur einige Monate (AG) (capellà a Auw, a la residència de jubilats; només uns mesos)
[Auw és una comuna suïssa que no arriba als 2.000 habitants, al cantó d'Aargau (Argovia). Altersheim Alberschwende o Versorgungsheim Alberschwende es una residència de jubilats i centre de vida assistida del municipi d'Alberschwende, d'uns 3.200 habitants de l'estat austríac de Vorarlberg.

1978-2002 Ruherstand in Luzern
in einem Pflegeheim, jahrelang krank (jubilat a Lucerna en una residència d'avis, malalt des de fa anys)
[Luzern (Lucerna) és la capital del cantó del mateix nom; té una mica més de 80.000 habitants.]

2002 24. März: gestorben in Luzern (va morir a Lucerna)
dort beigesetzt, Friedhof Friedental -que no Friedenstal- (enterrat allà, cementiri de Friedental)
[a les afores de Lucerna, cap al nord]

Lebenslauf: Provinzarchiv der Missionare vom Kostbaren Blut in Salzburg-Aigen. (Biografia o currículum: Arxiu provincial dels Missioners de la Preciosíssima Sanga Salzburg-Aigen) [Aigen és un districte al sudest de Salzbur]

P. Robert entschied sich, zeitlebens die HI. Messe in Tridentinischen Ritus zu feiern.* (Roberto va decidir celebrar al llarg de la seva vida, la Santa Missa, en el ritu tridentí)
(* Vermerk auf dem Sterbebildchen.) (nota al certificat de defunció)

[aquest rite implicava que les oracions foren només en llatí, que els capellans la celebraren en veu baixa i d'esquena a la gent; es va començar a usar al Concili de Trento, de 1570 i es va deixar de fer en 1969, amb Pablo VI]

[NÄSCHER, Franz (2009): Beiträge zur Kirchengeschichte Liechtensteins. Band 1. Seelsorger in den Pfarreien. p.282. Historischer Verein für das Fürstentum Liechtenstein. Vaduz. Tres volums.] Liechtensteinische Landesbibliothek. Accès al llibre: eliechtensteinensia.li


 
Aprofitant que ens anem trobant en els diaris austríacs dels anys vint trenta cançons que es cantaven en el entorn del pare Roberto i la societat on ell va passar la joventud, sobretot per la regió de Vorarlberg, les anem recopilant ací. Com va dir el pare Summbillig, de quan estava a l'internat de Feldkirch pocs anys abans de que hi anés el nostre: "No érem exactament "el segon equip del Cor de xiquets de Viena", però almenys... a la gent li agradava escoltant-nos." Cada diumenge, la coral anava a cantar a Schellenberg de Liechtenstein, que era una passejada de sis o set km.

1.- "Veni Creator": Youtube
2.- "Hab' Sonne im Herzen": Youtube
3.- "Weißst Du, wieviel Sternlein stehen" (Saps quantes estrelles hi ha?): Youtube
4.- "Grüß Gott - herzlich willkommen!" (Salut i una forta benvinguda!) [?]
5.-  [?] Cançó per a la diada de Sant Nicolau
6.- "Argonnerwald um Mitternacht, ein Pionier steht auf der Wacht" (Bosc d'Argonne a la mitjanit, un pioner està de guàrdia): Youtube
7.- “In dem schönen Land Chinesien” (A la bella terra de la Xina)
8.- “0 Isabella, bella Margerita” (Podria ser una versió de "Oh, mia bella, bella Margarita"): Youtube
9.- “Die Uhr” (El rellotge): Youtube
10.- "Te Deum laudamus" (Et lloem Déu): Youtube
11.- “Zillertal, du bist mei Freud …” (Zillertal, tu eres la meva alegria): Youtube
12.- "Die Tiroler sind lustig …" (Els tirolesos són divertits): Youtube
13.  “Tirol, du bist mein Heimatland … “ (Tirol, ets la meva pàtria): Youtube
14.- Si no hagués sigut pels amants del cant de Zillertal, "Stille Nacht, heilige Nacht" (en català: Santa nit; en castellà: Noche de paz) Youtube
15.- "Andres-Hofer-Lied" (Cançó d'Andreas Hofer", també anomenada "Zu Mantua in Baden", himne del Tirol): Youtube
16.- "Mein shönes Innsbruck amb grünen Inn". (Bell Innsbruck en un Inn verd) Youtube


 

portell.es  -  portellweb@yahoo.es

Recopilació bibliogràfica i transcripcions de Jacint Cerdà