Johann Rinderer

(germà gran de Robert Rinderer)

(Degersheim, Sui., 1904 - Manaus, Bra. 1930)


Hemeroteca d'Àustria, Liechtenstein i Suïssa. Totes les publicacions en alemany, per anys: Jahresübersicht. Per cercar fragments, "entre cometes", en: anno.onb.ac.at o adt.arcanum.com; o activant la pestanya "Genau diese Wortfolge" en eliechtensteinensia.li; la de suïssa no ens ha aportat res, de moment e-newspaperarchives.ch


 

Família Rinderer-Hollenstein, congregació i retalls de premsa

Pare Roberto: Robert Rinderer
Germà gran: Johann Rinderer
Congregació: C.PP.S.
Missioner C.PP.S.: Adalbert Stummbillig
Retalls de premsa: Zeitungen


 
Un germà del nostre Pare Roberto, també de la congregació de la Preciosíssima Sang (C.PP.S.) mor a Brasil, quan estava de missions. Sabem que és germà perquè un diari alemany de 1934 ho especifica quan el pare Roberto celebra la seva primera missa. Aquest document publicat al Voralberger Volksblatt del 25 de febrer de 1930, a més de donar-nos una versió directa del que va passar, ens confirma que va néixer al mateix poble suís que el nostre pare Roberto i ens aporta un parell de dades noves: que era sis anys major que ell i que, almenys, des del 29 de gener de 1904 al 17 de març de 1910, els pares van viure de manera més o menys estable a Degersheim.
 

1.- Degersheim

(Sankt Gallen, Suïssa/Schweiz)

Residència familiar (1904-?)


 
1904. Gener, 29. Va néixer a Degersheim (St. Tallen, Suïssa), al mateix poble que el P. Roberto, que naixeria sis anys més tard. Després va viure a Bürserberg (Vorarlberg, Àustria). Ho llegim en dos notícies, quan el fan sacerdot, en 1927, i quan arriba la notícia de la seua mort, en 1930.

H.H. P. Johann Rinderer. [...] Derselbe war geboren am 29. Jänner 1904 zu Degersheim (Kanton St. Gallen, Schweiz), zuständig in Bürserberg.

H.H. P. Johann Rinderer. [...] Va néixer  el 29 de gener de 1904 a Degersheim (cantó de Sankt Gallen, Suïssa), encarregat responsable a Bürserberg. [Bürserberg (Vorarlberg, Österreich)]

[Vorarlberger Volksblatt. Núm.46. Bregenz. Dienstag, den 25. Februar 1930. Seite 5.] Österreichische Nationalbibliothek. anno.onb.ac.at


 

2.- Burserberg

(Vorarlberg, Suïssa/Schweiz)

Residència familiar? (?)


 
1904. Gener, 29. Va néixer a Degersheim (St. Tallen, Suïssa), al mateix poble que el P. Roberto, que naixeria sis anys més tard. Després va viure a Bürserberg (Vorarlberg, Àustria). Ho llegim en dos notícies, quan el fan sacerdot, en 1927, i quan arriba la notícia de la seua mort, en 1930. [Fragment d'un document més llarg. Consultar en 1927.]

H.H. Johann Rinderer, gebürtig von Burserberg, Priester der Kongregation vom kostbaren Blute [sic, Blut], im altehrwürdigen Kirchlein zu St. Korneli sein erstes hl. Meßopfer.

H.H. Johann Rinderer, natural de Burserberg, sacerdot de la Consagració de la Preciosa Sang, va celebrar la seva primera missa a la venerable església de Sant Corneli.

[Vorarlberger Volksblatt. Núm.211. Bregenz. Mittwoch, den 14. September 1927. Seite 4.] Österreichische Nationalbibliothek. alex.onb.ac.at


En un altre diari posterior, també apareix citat aquest poble. [Fragment d'un document més llarg. Consultar en 1930.]

H.H. P. Johann Rinderer. [...] Derselbe war geboren am 29. Jänner 1904 zu Degersheim (Kanton St. Gallen, Schweiz), zuständig in Bürserberg.

H.H. P. Johann Rinderer. [...] Va néixer  el 29 de gener de 1904 a Degersheim (cantó de Sankt Gallen, Suïssa), encarregat responsable a Bürserberg. [Bürserberg (Vorarlberg, Österreich)]

[Vorarlberger Volksblatt. Núm.46. Bregenz. Dienstag, den 25. Februar 1930. Seite 5.] Österreichische Nationalbibliothek. anno.onb.ac.at


 

3.- Schellenberg

(Unterland, Liechtenstein)

? (1917)


 
1917. Agost. S'uneix a la congregació de la Puríssima Sang (C.PP.S), en Schellenberg (Liechtenstein). El seu germà ho va fer també, però no sabem el moment exacte.  [Fragment d'un document més llarg. Consultar en 1930.]

H.H. P. Johann Rinderer. [...] Trat im August 1917 in Schellenberg, Liechtenstein, in der Kongregation vom kostbaren Blute. [sic, Blut]

H.H. P. Johann Rinderer. [...] Es va unir a la Congregació de la Preciosíssima Sanga Schellenberg, Liechtenstein, l'agost de 1917.

[Vorarlberger Volksblatt. Núm.46. Bregenz. Dienstag, den 25. Februar 1930. Seite 5.] Österreichische Nationalbibliothek. anno.onb.ac.at


 

4.- Einsiedeln

(Schwyz, Suïssa/Schweiz)

Escola universitària/Stifsschule (?)


 
És ordenat sacerdot a Feldkirch, després d'estudiar, primer, a l'escola d'Einsiedeln (Suïssa) i teologia, després, a la Universitat de Friburg (Suïssa).  [Fragment d'un document més llarg. Consultar en 1930.]

H.H. P. Johann Rinderer. [...] Absolvierte die humanistischen Studien an der Stiftsschule in Einsiedeln und die Theologie an der Universität in Freiburg in der Schweiz.

H.H. P. Johann Rinderer. [...] Va completar estudis humanístics a l'escola universitària d'Einsiedeln [internat popular, especialment per als catòlics, en Einsiedeln (Schwyz, Suïssa)] i teologia a la Universitat de Friburg, a Suïssa.

[Vorarlberger Volksblatt. Núm.46. Bregenz. Dienstag, den 25. Februar 1930. Seite 5.] Österreichische Nationalbibliothek. anno.onb.ac.at


 

5.- Friburgo/Freiburg

(Schwyz, Suïssa/Schweiz)

Universität -Theologie-/Universidad de Teología (?)


 
És ordenat sacerdot a Feldkirch, després d'estudiar, primer, a l'escola d'Einsiedeln (Suïssa) i teologia, després, a la Universitat de Friburg (Suïssa).  [Fragment d'un document més llarg. Consultar en 1930.]

H.H. P. Johann Rinderer. [...] Absolvierte die humanistischen Studien an der Stiftsschule in Einsiedeln und die Theologie an der Universität in Freiburg in der Schweiz.

H.H. P. Johann Rinderer. [...] Va completar estudis humanístics a l'escola universitària d'Einsiedeln i teologia a la Universitat de Friburg, a Suïssa.

[Vorarlberger Volksblatt. Núm.46. Bregenz. Dienstag, den 25. Februar 1930. Seite 5.] Österreichische Nationalbibliothek. anno.onb.ac.at


 

6.- Feldkirch

(Vorarlberg, Àustria/Österreich)

Ordenat sacerdot a St. Corneli (1927)


 
1927. Agost, 28. És ordenat sacerdot a Feldkirch. Després treballarà com a interí a la Xaveriushaus de Schellenberg (Liechtenstein) i també a la presó de Saxerriet (Suïssa).  [Fragment d'un document més llarg. Consultar en 1930.]

H.H. P. Johann Rinderer. [...] Zum Priester geweiht in Feldkirch am 28. August 1927.

H.H. P. Johann Rinderer. [...] Ordenat sacerdot a Feldkirch el 28 d'agost de 1927.

[Vorarlberger Volksblatt. Núm.46. Bregenz. Dienstag, den 25. Februar 1930. Seite 5.] Österreichische Nationalbibliothek. anno.onb.ac.at


Trobem la notícia en premsa:

Nofels, 13. September. (Verschiedenes.) Letzte Woche feierte H.H. Johann Rinderer, gebürtig von Burserberg, Priester der Kongregation vom kostbaren Blute [sic, Blut], im altehrwürdigen Kirchlein zu St. Korneli sein erstes hl. Meßopfer. Die Primizpredigt hielt der als Prediger wohlbekannte H.H. M. Steinhäuser. In Tosters muß es keine oder doch schon recht wässerige Tinte geben, daß gelegentlich solcher Begebenheit nicht einmal eine Notiz im Volksblatt erscheinen mag. Oder ist vielleicht der alte Burgzauber über die Leute gekommen, so daß sie überhaupt nicht merkten, was in ihrer Nähe vorging. — Das Wasser in der neuen Leitung beginnt allmählich seinen Teergeschmack zu verlieren, so daß es bald ganz im Haushalt verwendet werden kann. Sobald einmal die in Aussicht gestellten Laufbrunnen in Tätigkeit sein werden, dürfte das Wasser auch die oft noch etwas gelbliche Färbung gänzlich verlieren. — Da und dort verschwinden schon Pumpbrunnen, darunter sehr alte charakteristische Typen. Da nun ein Stelldichein mit den üblichen leeren Wasserkübeln und Gelten bei den Hydranten doch zu auffällig wäre, könnte jetzt das Gemeindeblättle da und dort einen neuen Abnehmer finden. — Das Vieh, das die Liechtensteiner von ihren Alpen durch unser Dorf in ihre Heimat treiben, sieht durchschnittlich wohlgenährt aus.

Nofels, 13 de setembre. (Diversos.) La setmana passada, H.H. Johann Rinderer, natural de Burserberg, sacerdot de la Consagració de la Preciosa Sang, va celebrar la seva primera missa a la venerable església de Sant Corneli. El primer sermó el va fer H.H. M. Steinhäuser, un conegut predicador. A Tosters [un dels set districtes de Feldkirch] no deu haver tinta, o si més no, ha d'estar molt aigualida, de manera que de, sovint, ni una nota apareix al Volksblatt [diari] quan es produeix un incident d'aquest tipus. O potser la màgia del vell castell s'ha apoderat de la gent, perquè ni tan sols es va adonar del que passava al seu voltant. - L'aigua de la canonada nova comença a anar perdent el seu gust alquitranat, de manera que aviat es pot utilitzar íntegrament a la llar. Tan bon punt estiguin en funcionament les fonts previstes, probablement l'aigua perdrà completament el seu color una mica groguenc. - Aquí i allà estan desapareixent els pous de bombeigs, entre ells tipus molt antics i característics. Com que ara una trobada amb els habituals cubells d'aigua i gots buits als hidrants seria massa visible, el diari comunitari (Gemeindeblättle) podria ser-hi i comprar un nou comprador. - El bestiar que els de Liechtenstein porten des de les seves muntanyes a través del nostre poble cap a la seva terra natal, sembla mitjanament ben alimentat.

[Vorarlberger Volksblatt. Núm.211. Bregenz. Mittwoch, den 14. September 1927. Seite 4.] Österreichische Nationalbibliothek. alex.onb.ac.at


 

7.- Schellenberg

(Unterland, Liechtenstein)

Casa Javier/Xaveriushaus (1927-1928?)


 
1927. Agost, 28. És ordenat sacerdot a Feldkirch i despréstreballarà com a interí a la Xaveriushaus de Schellenberg (Liechtenstein) i també a la presó de Saxerriet (Suïssa).  [Fragment d'un document més llarg. Consultar en 1930.]

H.H. P. Johann Rinderer. [...] Zum Priester geweiht in Feldkirch am 28. August 1927, wirkte er als Aushilfspriester im Xaveriushaus, in Schellenberg und als Gefangenhausseelsorger in Saxerriet (Schweiz).

H.H. P. Johann Rinderer. [...] Ordenat sacerdot a Feldkirch el 28 d'agost de 1927, va treballar com a capellà interí a la Xaveriushaus, a Schellenberg i com a capellà de la presó de Saxerriet [aquesta presó "Strafanstalt Saxerriet" està en Sennwald (St. Gallen, Suïssa)].

[Vorarlberger Volksblatt. Núm.46. Bregenz. Dienstag, den 25. Februar 1930. Seite 5.] Österreichische Nationalbibliothek. anno.onb.ac.at


 

8.- Saxerriet (Sennwald)

(Sankt Gallen, Suïssa/Schweiz)

Presó/Gefangnis (1928?-1929?)


 
1928-29 aprox. És ordenat sacerdot a Feldkirch i despréstreballarà com a interí a la Xaveriushaus de Schellenberg (Liechtenstein) i també a la presó de Saxerriet (Suïssa).  [Fragment d'un document més llarg. Consultar en 1930.]

H.H. P. Johann Rinderer. [...] Wirkte er als Aushilfspriester im Xaveriushaus, in Schellenberg und als Gefangenhausseelsorger in Saxerriet (Schweiz).

H.H. P. Johann Rinderer. [...] Va treballar com a capellà interí a la Xaveriushaus, a Schellenberg i com a capellà de la presó de Saxerriet [aquesta presó "Strafanstalt Saxerriet" està en Sennwald (St. Gallen, Suïssa)].

[Vorarlberger Volksblatt. Núm.46. Bregenz. Dienstag, den 25. Februar 1930. Seite 5.] Österreichische Nationalbibliothek. anno.onb.ac.at


 

9.- Le Havre - Belém do Pará

(Normandia/Normandie, França/Frankreich - Pará, Brasil)

Vicariato de Xingu/Vikariat Xingu (1929)


1929. Octubre, 29. Marxa amb el seu company Markus direcció Brasil. Van arribar allà el 21 de novembre. [Fragment d'un document més llarg. Consultar en 1930.]

H.H. P. Johann Rinderer. [...] Am 20. Oktober 1929 reiste er mit seinem Mitbruder H.H. P. Markus Schawalder in die Missionen nach Brasilien und langte am 21. November in Belem do Para an, um sich hier zunächst die Kenntnis der portugiesischen Sprache anzueignen.

H.H. P. Johann Rinderer. [...] El 20 d'octubre de 1929 va viatjar amb el seu cofrare H.H Pare Markus Schawalder a les missions i va arribar a Belém do Pará el 21 de novembre per adquirir primer coneixement de la llengua portuguesa.

[Vorarlberger Volksblatt. Núm.46. Bregenz. Dienstag, den 25. Februar 1930. Seite 5.] Österreichische Nationalbibliothek. anno.onb.ac.at


També en una publicació posterior.  [Fragment d'un document més llarg. Consultar en 1930 de C.PP.S.]

Los dos primeros misioneros, de la Provincia Teutónica, los Padres Marcus Schawalder y Johann Rinderer, zarparon del Puerto de Le Havre, en Francia, para el nuevo mundo, el 22 de Octubre de 1929, y llegaron a la ciudad de Belém el 11 de noviembre. [sic, segons altres versions, arriben el 21] [...]

[C.PP.S. (2013): Selecciones hechas por P. Mark Miller, C.PP.S., P. Willi Klein, C.PP.S., P. José Luis Morgado, C.PP.S., Michael Rohde, C.PP.S. y otros, de: POLLACK, P. Andrew, C.PP.S. (2002): Historical Sketches of C.PP.S.] cppsmissionaries.org (pdf)


 

10.- Belém do Pará - Santarém - Manaus

(Pará - Amazones/Amazonas, Brasil)

Vicariato de Xingu/Vikariat Xingu (1929-1930)


 
1929. Octubre, 29. Marxa amb el seu company Markus direcció Brasil. Van arribar allà el 21 de novembre. [Fragment d'un document més llarg. Consultar en 1930.]

H.H. P. Johann Rinderer. [...] Am 20. Oktober 1929 reiste er mit seinem Mitbruder H.H. P. Markus Schawalder in die Missionen nach Brasilien und langte am 21. November in Belem do Para an, um sich hier zunächst die Kenntnis der portugiesischen Sprache anzueignen.

H.H. P. Johann Rinderer. [...] El 20 d'octubre de 1929 va viatjar amb el seu cofrare H.H Pare Markus Schawalder a les missions i va arribar a Belém do Pará el 21 de novembre per adquirir primer coneixement de la llengua portuguesa.

[Vorarlberger Volksblatt. Núm.46. Bregenz. Dienstag, den 25. Februar 1930. Seite 5.] Österreichische Nationalbibliothek. anno.onb.ac.at


1930. Febrer, 21. Mor a Brasil, quan estava de missions. Sabem que és germà perquè un diari alemany de 1934, quan parla de l'ordenació del P. Roberto com a sacerdot, diu que un germà seu va morir en 1930 a Brasil. El present document, publicat al Voralberger Volksblatt del 25 de febrer de 1930, a més de donar-nos una versió directa del que va passar, ens confirma que va néixer al mateix poble suís que el nostre pare Roberto i ens aporta un parell de dades noves: que era sis anys major que ell i que, almenys, des del 29 de gener de 1904 al 17 de març de 1910, els pares van viure de manera més o menys estable a Degersheim.

Kirchliche Nachrichten. (Notícies de l'Església)

Feldkirch, 24. Februar. (Tod eines Missionärs vom kostbaren Blute [sic, Blut] in Brasilien). Gestern, 23. Februar, kam aus Manaos in Brasilien die telegraphische Nachricht, daß dort am 21. Februar H.H. P. Johann Rinderer an Typhus gestorben sei. Es ist dies der erste Pater, den der Tod aus der deutschen Provinz geholt und zugleich der zweitjüngste. Derselbe war geboren am 29. Jänner 1904 zu Degersheim (Kanton St. Gallen, Schweiz), zuständig in Bürserberg; trat im August 1917 in Schellenberg, Liechtenstein, in der Kongregation vom kostbaren Blute [sic, Blut], absolvierte die humanistischen Studien an der Stiftsschule in Einsiedeln und die Theologie an der Universität in Freiburg in der Schweiz. Zum Priester geweiht in Feldkirch am 28. August 1927, wirkte er als Aushilfspriester im Xaveriushaus, in Schellenberg und als Gefangenhausseelsorger in Saxerriet (Schweiz). Am 20. Oktober 1929 reiste er mit seinem Mitbruder H.H. P. Markus Schawalder in die Missionen nach Brasilien und langte am 21. November in Belem do Para an, um sich hier zunächst die Kenntnis der portugiesischen Sprache anzueignen. Vor etwa Monatsfrist begab er sich mit HH P. Markus nach Manaos, um von da aus dann seine Tätigkeit im umfangreichen Missionsgebiet am Xungu zu beginnen. Nun ist er unerwartet schnell dem Typhus erlegen. Ein herber Verlust für die deutsche Provinz der Missionäre von kostbaren Blute [sic, Blut], wie auch für die Mission. Möge der Opfertod dieses Missionärs der Same sein, aus dem durch die Kraft des kostbaren Blutes tausendfältige Frucht hervorwächst. R. I. P.

Feldkirch, 24 de febrer. (Mort d'un missioner de la Preciosíssima Sangal Brasil). Ahir, 23 de febrer, va arribar el missatge telegràfic des de Manaos al Brasil que el 21 de febrer, H.H. Pare Johann Rinderer va morir de tifus. Aquest és el primer sacerdot que la mort va prendre de les províncies alemanyes i alhora el segon més jove. Va néixer  el 29 de gener de 1904 a Degersheim (cantó de Sankt Gallen, Suïssa), encarregat responsable a Bürserberg [poble de Vorarlberg, Àustria]; es va unir a la Congregació de la Preciosíssima Sanga Schellenberg, Liechtenstein, l'agost de 1917; va completar estudis humanístics a l'escola universitària d'Einsiedeln [internat popular, especialment per als catòlics, en Einsiedeln (Schwyz, Suïssa)] i teologia a la Universitat de Friburg, a Suïssa. Ordenat sacerdot a Feldkirch el 28 d'agost de 1927, va treballar com a capellà interí a la Xaveriushaus, a Schellenberg i com a capellà de la presó de Saxerriet [aquesta presó, "Strafanstalt Saxerriet", està en Sennwald (St. Gallen, Suïssa)]. El 20 d'octubre de 1929 va viatjar amb el germà H.H Pare Markus Schawalder i va arribar a les missions del Brasil el 21 d'octubre i a Belém do Pará el 21 de novembre per adquirir primer coneixement de la llengua portuguesa. Fa aproximadament un mes, va anar a Manaus amb HH P. Markus per tal de començar la seva feina a l'extensa àrea de missió al Xingu. Ara va sucumbir ràpidament al tifus inesperadament. Una amarga pèrdua per a la província alemanya de missioners de la Preciosa Sang, així com per a la missió. Que la mort sacrificial d'aquest missioner sigui la llavor de la qual creixin mil fruites gràcies al poder de la Preciosa Sang. R.I.P.

Comparativa entre ell i el pare Roberto:

1.- Un naix en 1904 i l'altre en 1910. Tots dos al mateix poble de Suïssa.
2.- El primer s'uneix al C.PP.S. en 1917 (a Schellenberg, Liechtenstein), abans de fer els 13 anys d'edat; l'altre no sabem quan (si també era abans de fer els 13, hauria de ser en 1923; i podria haver sigut també a Schellenberg).
3.- Un fa estudis humanístics a l'escola universitària d'Einsiedeln (Suïssa) i l'altre fa batxillerat a Feldkirch (Vorarlberg, Àustria).
4.- Un estudia teologia a la Universitat de Friburg i l'altre també, però a Klagenfurt (Kärnten).
5.- El primer és ordenat sacerdot a Feldkirch en 1927 (amb 23 anys) i l'altre a Klagenfur en 1934 (amb 24 anys).
6.- El primer comença a treballar a Schellenberg, a la Xaveriushaus, mentre que el segon ho fa a Portugal.

[Vorarlberger Volksblatt. Núm.46. Bregenz. Dienstag, den 25. Februar 1930. Seite 5.] Österreichische Nationalbibliothek. anno.onb.ac.at


Nota sobre la Regió del Xingu : En un article escrit en 1881, sobre la història dels missioners de la Preciosíssima Sang (C.PP.S.), es parla sobre les misions al Xingu. [Fragment d'un document més llarg. Consultar en 1981 de la pàgina C.PP.S.]

Marcada por una profunda confianza en Dios, la provincia aceptó un inmenso territorio al margen del río Xingu , de 330.000 Km2, en el Norte de Brasil. Allí, en 1936 trabajaban 5 sacerdotes y 4 hermanos legos. [...]

14. EL VICARIATO BRASILEÑO

"Infierno Verde". Es este el nombre que se atribuye frecuentemente a un inmenso y palúdico territorio, cortado por inmensos ríos y abarcando una extensión de 4 millones de millas cuadradas, al norte de Brasil. En este territorio se desarrolló una intensa, y a veces heróica, actividad misionera, desconocida por mucha gente.

En el corazón de este enorme territorio se ubica la Misión del Xingu , confiada al Vicariato Brasileño de la Provincia Teutónica CPPS. Los pioneros, P. Markus Chawalder Schawalder y Johannes Rinderer [germà del P. Roberto, segons llegim quan es fa capellà], de la Provincia Teutónica, desembarcaban en Belém do Pará el día, procedentes de Alemania, Europa, hospedándose en la casa del obispo local D. Jofili, permaneciendo durante dos meses en el Arzobispado de esta ciudad, para aprender los primeros rudimentos de portugués. En la segunda mitad del mes de enero de 1930, subieron por barco el río Amazonas, llegando a la Capital de Amazonia, Manaus, donde continuaron el estudio de la lengua de Camões, y se prepararon para su futuro trabajo misionero. Se establecieron en la parroquia. de Nuestra Señora de los Remedios. Luego, después de su llegada a Manaus, el P. Rinderer se enfermó de Fiebre Amarilla y falleció en los brazos de su compañero, P. Marcus, el día 21 de febrero de 1930. P. Rinderer fue el primero de una cadena de 9 misioneros víctimas de la aventura misionera y apostólica en tierras brasileñas (dos de ellos murieron después de haber contraído la lepra). Dos meses y medio más tarde, el 17 de mayo de 1930, el P. Schawalder dejó Manaus, y por barco (único medio de transporte de aquel entonces), llegó a Santarém, donde pasó tres días, tiempo necesario para comprar algunos alimentos y recibir órdenes precisas del Obispo local, D. Amando Bahiman, con quien fue concertada toda esta empresa, por el entonces Provincial de la Provincia Teutónica, P. Gregorio Jussel.

El P. Marcus zarpó de Santarém el 22 de mayo, y el 24 de mayo del mismo año 1930 siguiente, desembarcó en Porto de Moz, después de un viaje muy tranquilo. Allí se estableció, y por eso la fecha 24 de mayo, fiesta de María Auxilio de los Cristianos, es considerada como la fecha de la fundación de la Misión de la CPPS en Brasil. En esta pequeña ciudad ribereña, en nombre de la Congregación CPPS, el P. Marcus, solo, asumía oficialmente los cuidados pastorales de la Misión del Xingu, que abarcaba una inmensa área de 330.000 km2, desde el estado de Mato Groso al Río Amazonas, entre cuyos árboles de la gran floresta amazónica serpenteaban los ríos mayores del Xingu e Iriri con una infinidad de afluentes. En esta área vivían algunos millares de católicos de quien nadie aún se había preocupado. A lo largo del río Xingu, entre Altamira y San Félix, se encontraban también muchas tribus indígenas con quien nadie aún había entrado en contacto. El P. Schawalder comenzó a preparar el ambiente para acoger a los otros misioneros que más tarde llegarían de Alemania. [...]

14.1 Un pequeño resumen: El Vicariato Brasileño comenzó con la llegada al Brasil del P. Marcus Schawalder y Johannes Rinderer a la ciudad de Porto de Moz [el germà del P. Roberto ja no va arribar], el día 24 de mayo de 1930. Los dos habían llegado a Belém, Pará, el 11 de noviembre de 1929. [...]

[C.PP.S. (1981): Breve historia de los Misioneros de la Preciosa Sangre. Los inicios de nuestros fundadores. Misioneros de la Preciosa Sangre - C.PP.S. Autores varios. Traductor: P. Lucas Rodríguez. Compilador: P. Juan Carlos Barajas. Abril de 2013.] cppsmissionaries.org (pdf)


En un article de l'any 2013, sobre la història de la congregació de la Preciosíssima Sang (C.PP.S.), que es un extracte del llibre "Historical Sketches of C.PP.S" d'Andrew J. Pollack, parlen de la regió del Xingu. [Fragment d'un document més llarg. Consultar en 2013 de la pàgina C.PP.S.]

EL VICARIATO BRASILEÑO: 1929

PRIMEROS PASOS. ¡"Infierno Verde"! Es este el nombre que fue dado a una región de más de 4 millones de kilómetros cuadrados, ubicada en el norte de Brasil. Es una región llena de ríos y arroyos, una región de selva virgen y verde. En esta región de la Amazonia, en el Estado de Pará, nació el Vicariato de los Misioneros de la Preciosa Sangre. La iniciativa fue una respuesta a la petición del obispo de la diócesis de Santarém, Mons. Amando Bahlmann (Armando Balman en la versió alemanya) [Amandus Bahlmann, alemany], amigo del P. Gregorio Jussel (Gregor Jusel), fundador de la provincia madre. El Obispo solicitó la ayuda de los Misioneros de la Preciosa Sangre para atender pastoralmente a una parte de su diócesis llamada "Región de Xingu". Los dos primeros misioneros, de la Provincia Teutónica, los Padres Marcus Schawalder (P. Markus Schawalder) y Johann Rinderer, zarparon del Puerto de Le Havre, en Francia, para el nuevo mundo, el 22 de Octubre de 1929, y llegaron a la ciudad de Belém el 11 de noviembre. Se alojaron en el arzobispado durante dos meses, para aprender la lengua portuguesa y conocer la ciudad de Belém, su entorno y su gente. Desde allí siguieron su viaje por el río más grande del mundo. Después de una breve escala en Santarém, llegaron a Manaus el día 23 de enero de 1930. Pocos días después, el P. Rinderer amaneció con fiebre y dolor de cabeza. Su condición empeoró. El 4 de febrero celebró la Santa Misa por última vez. Falleció en la mañana del 22 de febrero. Después de la muerte de su compañero, el P. Marcus quedó solo en Manaus hasta el 17 de mayo. En Mayo se dirigió hasta Porto de Moz, su destino final, y llegó allí el 24 de mayo, fiesta de Nuestra Señora Auxilio de los Cristianos, Protectora de la Congregación. El Padre Schawalder fue le único sacerdote en un área inmensa de un radio de más de 800 km. En seguida, escribió una carta a su Provincial en Europa solicitando el envío de nuevos misioneros. Sólo a principios del año 1931 llegaron el P. Clemente Geiger (P. Clemens Geiger) y el hermano laico, Francisco Keil (Br. Franz Keil). Ellos viajaron hasta Altamira, donde el 17 de enero se fundó la primera casa de la misión en esa ciudad. La Provincia Teutónica no midió esfuerzos para dar lo mejor de sí a la Misión de Xingu (Mission am Xingu). Los misioneros que llegaron al Xingu soportaron grandes obstáculos y dificultades. [...]

[C.PP.S. (2013): Selecciones hechas por P. Mark Miller, C.PP.S., P. Willi Klein, C.PP.S., P. José Luis Morgado, C.PP.S., Michael Rohde, C.PP.S. y otros, de: POLLACK, P. Andrew, C.PP.S. (2002): Historical Sketches of C.PP.S.] versió castellana (pdf) versió alemanya (pdf)


 

11.- Feldkirch

(Vorarlberg, Àustria/Österreich)

Cementeri de St. Corneli/Pfarrkirche St. Corneli (1930)


 
1930. Uns anys més tard, concretament, en 1937, el mateix diari fa un extens reportatge, i ens aporta una dada interessant: que està soterrat al cementiri de l'església parroquial de St. Corneli, a Feldkirch (Vorarlberg); La mateixa on va ser ordenat capellà.

Kirchliche Nachrichten. (Notícies de l'Església)

Drei Missionäre von Feldkirch reisen nach Brasilien.- Der H.H. Provinzial der Missionäre von Kostbarsten Blute [sic, Blut], P. Lorenz Winiger, ist seit seinem Regierungsantritt ständig bemüht, Kräfte für das ausgedehnte Missionsgebiet der Genossenschaft am Xingu (Brasilien) zu gewinnen. Im Oktober 1929 sind die ersten Missionäre, P. M. Schawalder und P. Johann Rinderer in die Xingu-Mission geschickt worden. P. Rinderer ist schon im Februar 1930 als Opfer seines Missionsberuses gestorben. Aus dem stillen Friedhof im Schatten der alten Pfarrkirche "St. Corneli" bei Feldkirch haben fromme Hände dem Erstlingsopfer unserer Mission in Brasilien ein Gedenkkreuz ausgestellt. Am 16. April 1934 wurde die Xingu-Mission mit den Hauptstationen Porto de Moz und Altamira zu einer eigenen Prälatur Xingu erhoben. Im Juli 1935 wurde P. Klemens Geiger C. PP. S. vom Heiligen Vater zum Apostolischen Administrator ernannt. Es wirken zur Zeit fünf Patres und drei Brüder in den ungeheueren Urwäldern Brasiliens. Am 15. Oktober 1936 sind vier Schwestern "Anbeterinnen des Kostbarsten Blutes" vom Mutterhaus Schaan in die Mission am Xingu abgereist. Die Seelforgsnot am Xingu ist riesig groß. P. Schawalder C. PP. S. schrieb vor Jahren über Brasilien: "Riesenfeld - Riesenarbeit! Werde unser Mitarbeiter. Noch fehlt alles: die Mittel für Kapellen, Schulen, Krankenhäuser, Sakramentenspendung in Baracken und unter freiem Himmel, 80 bis 90 Prozent Analphabeten, Kranke in menschenunwürdiger Lage, ohne Obdach, ohne ärztliche Hilfe." Am 10. Jänner reisen die Herren Julius Müller C. PP. S., Carl Borromäus Ebner C. PP. S. und Anselm Mehrle C. PP. S. in die Mission nach Brasilien ab. [...]

Tres Missioners de Feldkirch viatgen al Brasil.- El provincial dels Missioners de la Preciosíssima Sang, el P. Lorenz Winiger, ha estat constantment intentant reclutar forces per a l'extensa zona de missió de la cooperativa a Xingu (Brasil) des que va prendre possessió. L'octubre de 1929 els primers missioners, P. M. Schawalder i P. Johann Rinderer, van ser enviats a la Missió Xingu. El pare Rinderer va morir el febrer de 1930 com a víctima de la seva obra missionera. Des del tranquil cementiri a l'ombra de l'antiga església parroquial de "St. Corneli" prop de Feldkirch, unes pietoses mans han posat una creu commemorativa a la primera víctima de la nostra missió al Brasil. El 16 d'abril de 1934, la Missió Xingu amb les principals estacions de Porto de Moz i Altamira va ser elevada a la seva pròpia Prelatura de Xingu. El juliol de 1935, el P. Clemens Geiger esdevingué C.PP.S. nomenat Administrador Apostòlic pel Sant Pare. Actualment hi ha cinc sacerdots i tres germans treballant a les vastes selves del Brasil. El 15 d'octubre de 1936, quatre germanes "Adoradores de la Preciosa Sang" van partir de la casa mare de Schaan [ciutat del districte d'Oberland, Liechtenstein] cap a la missió a Xingu. El malestar psicològic al Xingu és enorme. El P. Schawalder C.PP.S. va escriure fa anys sobre el Brasil: "Camp enorme, gran feina! Converteix-te en el nostre empleat. Encara falta de tot: els fons per a capelles, escoles, hospitals, l'administració dels sagraments a les barraques i a la intempèrie, entre el 80 i el 90 per cent d'analfabets, malalts en situació inhumana, sense habitatge, sense ajuda mèdica". El 10 de gener, els senyors Julius Müller C.PP.S., Karl Borromeus Ebner C.PP.S. i Anselm Mehrle C.PP.S. [segons el llistat de membres difunts, només hi ha un Mehrle i es diu Ferdinand Mehrle, mort el 1964, precisament a Brasil] marxen cap a la missió al Brasil. [...])

[Vorarlberger Volksblatt. Núm.1. Bregenz. Samstag, den 2. Jänner 1937. Seite 5.] Österreichische Nationalbibliothek. anno.onb.ac.at


NOTA sobre St. Corneli: En un article escrit en 1881, sobre la història dels missioners de la Preciosíssima Sang (C.PP.S.), es parla de St. Corneli. [Fragment d'un document més llarg. Consultar en 1981 de la pàgina C.PP.S.]

En 1949 fue recuperado el Seminario Menor de Feldkirch, pero no la hacienda agrícola de S. Cornely. [...]

[C.PP.S. (1981): Breve historia de los Misioneros de la Preciosa Sangre. Los inicios de nuestros fundadores. Misioneros de la Preciosa Sangre - C.PP.S. Autores varios. Traductor: P. Lucas Rodríguez. Compilador: P. Juan Carlos Barajas. Abril de 2013.] cppsmissionaries.org (pdf)


En un article de l'any 2013, sobre la història de la congregació de la Preciosíssima Sang (C.PP.S.), que es un extracte del llibre "Historical Sketches of C.PP.S" d'Andrew J. Pollack, parlen de St. Corneli. [Fragment d'un document més llarg. Consultar en 2013.]

LA PROVINCIA TEUTÓNICA: 1922

LOS ORÍGENES DE LA PROVINCIA TEUTÓNICA. [...] Antes de fundar en 1844 la Provincia Americana de Ohio, en 1842 Franz Sales Brunner C.PP.S. (1795-1859) había enviado misioneros desde Suiza (Löwenberg) a Trois Épis (Alsacia), los cuales en 1871 fueron a Maria Baumgärtle (Alemania). En 1858, envió el primer misionero desde Ohio a Schellenberg (Liechtenstein), con la misión de reclutar y preparar candidatos para la Provincia Americana, y de ser el director espiritual de las Hermanas [sic] que él mismo había mandado allí. En 1905, Gregor Jussel C.PP.S. (1871-1958) viajó desde la Provincia Americana a Schellenberg con la intención de fundar allí una nueva Provincia. Se dedicó a la formación de misioneros y estableció casas que sirvieron de base para que en 1922 pudiera crearse la Provincia Teutónica. La nueva Provincia consistió de 12 miembros, 2 estudiantes y 40 alumnos, distribuidos en cuatro casas: Schellenberg, en Liechtenstein (1858), Maria Baumgärtle, en Alemania (1871), Feldkirch, en Austria (1919) y Lindenberg, en Alemania (1922). La Provincia Teutónica adoptó la constitución de la C.PP.S. y la Praxis americana. Las décadas siguientes se caracterizan por un sólido crecimiento de la Provincia. Se establecieron nuevas casas: Kufstein, en Austria (1923), St. Korneli, en Austria (1926), Klagenfurt, en Austria (1929), el Vicariato de Xingu (Vikariat Xingu), en Brasil (1930), Leitmeritz, en Checoslovaquia (1934), Salzburgo (Salzburg), en Austria (1934), Villaviciosa (Vilavicosa en la versió alemanya), en Portugal (1934), Friburgo (Fribourg), en Suiza (1938), y el Vicariato Ibérico (Iberisches Vikariat) de España y Portugal (1939). Cuando estalló la Segunda Guerra Mundial (1939-1945), la Provincia Teutónica tenía alrededor de 150 miembros y 14 casas en diferentes países.

[C.PP.S. (2013): Selecciones hechas por P. Mark Miller, C.PP.S., P. Willi Klein, C.PP.S., P. José Luis Morgado, C.PP.S., Michael Rohde, C.PP.S. y otros, de: POLLACK, P. Andrew, C.PP.S. (2002): Historical Sketches of C.PP.S.] versió castellana (pdf) versió alemanya (pdf)


 

portell.es  -  portellweb@yahoo.es

Recopilació bibliogràfica i transcripcions de Jacint Cerdà