Portell i els Ports: Llibre Nou d'Establiments

Moltes de les versions manuscrites de llibres d'establiments de les comarques dels Ports de Morella i del Maestrat, que han arribat als nostres dies, no són les originals sinó còpies més o menys tardanes, ja que amb el pas del temps i un ús constant, aquests originals es feien malbé, en estar habitualment escrits en paper, que era un suport més assequible econòmicament parlant, tot i que la seua fragilitat era significativament major que la d'un suport llavors també molt utilitzat per escriure, el pergamí, però prou més car. Aqueixa és precisament una circunstància, però no la única, que va motivar la confecció del "Llibre Nou d'Establiments de la vila i aldees de Morella". Al pròleg i en boca dels jurats, hi podem llegir el següent respcte de l'estat d'un hipotètic original que podria estar en ús en aquell moment i des de la segona mitat del segle XIV. [...]

Per sort el manuscrit consultat per Valls Taberner en 1926 continua conservant-se actualment a l'arxiu municipal de Castellfort (Caixa 143) i no fa molts anys encara que va ser degudament tractat pels Serveis de Restauració de la Diputació de Castelló, amb la qual cosa el seu estat ha millorat de manera considerable, en haver-se netejat, neutralitzats els efectes causats per corrosió de tinta, reintegrades les pèrdues de paper, i enquadernat de nou. [...]

[Llibre Nou d'Establiments de la vila i aldees de Morella] [El títol i la menció al pròleg no figuren al manuscrit.]

[Pròleg]. En nom de Déu omnipotent e de la gloriosíssima e intermerada Verge Maria, e del benaventurat Sent Julià patró de la present vila de Morella, y de tots los sants [e] santes de la cort celestial. Dimecres, qui contàvem XIII dies del [mes de] abrill, any de la Nativitat de Nostre Senyor Déu Jesuchrist M. [D.XI]X, los magnífichs en Francés Ricart, donzel, en Berthomeu [de Vila]nova, cavaller, mestre March Sancho, mestre en arts y en [medici]na, y en Pere de Agostí Sancho, mercader, jurats de la vila d[e Morella] e aldeyes de aquella en lo corrent e sobredit any. [E per quant] lo Libre dels Stabliments Generals e Particulàs de les dites vila e [aldey]es e lochs de òrdens e cavallés dins lo terme general de la dita vila constituïts, costodit e reservat per registre en lo archiu de la dita vila, està molt vell e tot descuernat y squarterat, e tal que ab molta dificultat se poden aprofitar de aquell [per al] que és menester; e com los dits Establiments sien le[ys princi]palls observadores en totes les dites vila y aldeyes e lochs de òrdens e [caval]lés, e de aquells hi haja molta necessitat, sens lo bon [re]gi[ment] en les dites universitats y particulàs de aquelles no pot haver; per ço desigant lo bon regiment e tot bé de dites universitats, ab decret e autoritat del magnifich en Pere Gavaldà, justícia major de la dita vila e aldeyes de aquella e terme general de aquella, y encara procehint determinació e deliber de ajust, manaren scriure e posar en bell los dits Stabliments, los quals són sèrie e tenor següent:

1. Rúbrica de juradós de Déu. Primerament fonch stablit e ordenat, per observança dels divinals manaments e dels Furs e Privilegis del present regne de València, que no sia ninguna persona estranya ni privada, de qualsevol ley, stat, condició e preheminència sia, que gose ni presomexqua jurar ni renegar de Nostre Senyor Déu ni de la sua sacratíssima mare, nostra Senyora [Santa Maria], ni de sants ni de santes de Paraýs, ni de denguna [par]t del cos de aquells, ço és cap, ventre, fetge, cull e altres [me]mbres; sots les penes en Furs e Privilegis del present regne statuïdes, de les qualls gràcia alguna no puga ésser feta.

2. Rúbrica [de] servar e tenir los diumenges [e festes]. Ítem, stabliren [e ordenaren] que denguna persona stra[nya] [ni] privada gose ni p[resomex]ca en los dies del sant [diumenge, ni los dies] de altres festes [de servar e tenir p]er Senta Mare Sglésia, [manades ni] votades per les dites [vila e aldeyes] e lochs de òr[dens e cavallés], públicament ni amagada, fer fahena ni tractar [de mir]ar de neguns negocis temporalls oe profans e il·lícits [en sem]blants dies, so pena de sexanta sous. [...]

3. Que botigués e altres menestrals no venen los diumenges e festes. Ítem, obviant als molts abusos dels botigués, çabatés, cordérs e [alt]res qualsevol menestrals de qualsevol ofici, los qualls postposat [la te]mor divinal e la corecció temporal, los dies dels salnts diu[men]ges e festes, públicament e ab les portes ubertes, com acostumen [fer lo]s dies faynés, compren, venen, tracten e comercien de lurs mer[cade]ries e obres, en gran deservey de la divina magestat e càrech e vergonya dels oficials; per ço establexen e ordenen que nengun botiguer, çabater, corder ni altre menestral de qualsevol ofici que sia, gose ni presomexca el los dits dies del sant diumenge e festes, vendre de les mercaderies e obres de lurs botigues e cases, palesament ni amagada, ans les botigues hajen a tenir tanquades talment que de aquelles res no puxen vendre. Emperò, si alguna persona per alguna molt urgent necesitat tenia necesitat de comprar alguna cosa de les dites botigues e cases de menestralls, que demanada e obtesa licència del magnífich justícia de la dita vila, e dels justícies dels altres lochs, conexent deure's donar aquella e ab dita licència, e no en altra manera, puxen vendre de allò que·lls serà donada licència. E axí matex que los botigués, e·n altres persones en los dies de la Quaresma y dies de dejunis, puxen vendre congre e merlusa, sardines, tonyna, ous e altres coses de mengar, per al ús e obs de aquell dia tan solament. E los çabatés e altres menestrals, axí matex ab les portes tanquades, puxen vendre çabates, plantofes, borzeguins, spardenyes y altres coses de son ofici, fins que hajen aturat de tocar a misa major; y que aturant a missa, de alí avant no puixen res vendre fins tocades les oracions de la nit. E tocada dita oració, puxen vendre de dites coses de mengar per a obs e ús de aquel dia, sots pena de sexanta sous per quiscuna volta que contrafaran. [...]

4. Rúbrica de les armes. Ítem, stabliren e ordenaren que ninguna persona estranya ni privada sia tant gosada, que gose ni presomexca portar nengunes armes ofensives, ni porres, ni bastons desonests, ni pilotes de plom, ni de ferro, en la dita vila ne en les aldeyes de aquella, ni lochs de òrdens e cavallés; e qui les aportarà perde aquelles, e que de dia encórega en pena de .X. sous, los quals sien aplicats al senyor rey. [...]

5. Que negú gos traure armes en brega sinó per a departir aquella. Ítem, stabliren e ordenaren que negun home estrany o privat no sia tan gosat que gose traure de casa spasa, lança, o altres armes contra altri en la dita vila de Morella ni en los lochs de la general contribució de aquella, sinó per a departir. E qui contrafarà, encórega en pena de .LX. sous. [...]

6. En qual manera sia donada licència de tallar fusta. (Al marge esquerre es pot llegir una anotació coetània incompleta, però suficient per poder ajudar a fixar la datació del text dels Establiments: "Lisènsia, sia donada lisènsia a forastés. XXVIII de maig MDXX, fonch per lo jústícia, jurats y consell, ab actoritat [de Diago], notari, Miquel Anthoni Sancho, stablit [... ...] en llibre de consells dit establiment...") Ítem, establiren y ordenaren que a negun home estrany ni privat, gose ni presomexca tallar ni fer tallar fusta en los boschs comuns de la dita vila ni en aldeyes de aquella, sens licència dels jurats de la dita vila, fent sagrament [jurament] que aquella fusta volràper a obs dels vehins dela dita vila o aldeyes, o lochs de la general contribució de aquella. E que haje a nomenar aquells vehins e mostrar aquells davant los dits jurats, e que dedita licència prenga albarà e fasa sagrament que aquella fusta que tallarà, o tallar farà, no la traurà del terme general de la dita vila ni farà ni consentirà frau algú, ans si ho sabia que algú lo·y fes, o volgués fer, ho descobrirà. E qui contrafarà encórega en pena de [.LlX.] sous per cascuna vegada e perda la fusta que tallada ha[urà]. [...]

7. Que aquell qui tallarà fusta sie tengut de obrar-la dins un mes. Ítem, asò entés e declarat al desús dit establiement, que aquell que obtindrà licència e albarà de tallar o fer tallar fusta, que aquella haja a obrar dins hun mes aprés que la haja tallada o derocada, sots la pena en lo dit establiment contenguda. E que de açò los dits vedalers e tot altre vehí ne pugue ésser ausador, e que·l justícia y pugue enquerer per son ofici. E res no menys, que passat lo dit mes, qualsevol vehí de les dites vila e aldeyes se puga pendre la dita fusta e obrar aquella, sens nenguna pena e contrast de aquell qui la haurà derocada.

8. Que tot hom qui tallarà fusta haja a donar o mostrar author que la ha feta. Ítem, asò entés e declarat al desús dit stabliment, que si lo fuster o altre vehí que haurà licència e albarà de fer la dita fusta, no porà mostrar aquella fusta ésser mesa en obra, o ésser venuda, que pach la pena en lo establiment contenguda. [...]

9. Que no pugue ésser donada licència de tallar carasques ni teix de calç, ni roures, sinó per a vexells. Ítem, açò entés encara que aquells que obtendran licéncia e albarà de fer fusta en los dits boschs comuns, que aquella no puguen fer ne·ls puga ésser dada licència de arbres de nodriment, excepat de roures, dels quals pugue ésser dada licència per a fer vexells e obres necesàries de molí, per obs [per ops, per a profit] dels vehins de les dites vila e aldeyes e no en altra manera; exceptat que pugue ésser dada licència segons la forma dels altres albarans, de fer dentals, corbes, e tota fusta, a obs de [a ops, per a] aladres; emperò, no tallant de calç, carrasca ni tex [sic, teix], mas solament dels cimals de les carasques, dexant en los cimals principals dos palms de brocada. E qui contrafarà que pach la pena en lo damunt dit establiment contenguda. [...]

10. En qual manera deuen ésser fetes les acusacions per los veladés o guardians o per altres persones. Ítem, açò entés encara e declarat que, si los dits veladés o guardians faran alguna acusació de clams de fustes, de carbó, de cendres, de oli de ginebre, o de alquitrà, o de altres coses, que aquella hajen a fer sots virtut del sagrament [jurament] que fet hauran al principi de son ofici, que aquells fraus ells hauran vist fer. E si vist no·u hauran, que aquells proven per testimoni dignes de fe; en altra manera que les dites acusacions no sien rebudes ni admeses. E si [per] ventura les dites seran fetes acusacions per alguns vehins de les dites vila e aldeyes, que aquelles hajen a provar per testimonis; en altra manera que les dites acusacions no sien rebudes.

11. Que nengú no gos fer artiga ni rompre terra erma dins los boschs comuns. Ítem, establiren e ordenaren que nenguna persona es[tranya] ni privada gose ne presomeixca fer artiga, o tallada, ni rompre ter[ra] herma dins los boschs comuns de la dita vila de Morella ni aldeyes de aquella, ni de dites coses puga ésser donada licència. E qui contrafarà, axí aquell qui farà la dita tallada o romprà la dita terra com aquells qui la dita licència donaran, encórreguen en pena de .LX. sous. [...]

12. Que nengú no gos fer forn de calç [ni raig] dins los boschs comuns. Ítem, establiren y ordenaren que nenguna persona stranya ni privada gose ni presomeixca fer forn de calç, ni raig, o forn de pega, dins los dits boschs comuns, ni de açò puga ésser donada licència. E qui conrafarà, axí aquell qui obtindrà dita licència com aquell qui la donarà, encórreguen en pena de .CC. sous. [...]

13. [Que aquell que haurà obtesa licència de tallar fusta, hage] de tallar ab hòmens de Morella. Ítem, establiren y ordenaren que si algú obtesa licència o albarà de tallar fusta, en los boschs y amprius [lloc dels que es té un dret] comuns de la dita vila, que aquell qui dita licència haurà obtesa hage a fer obrar o tallar la dita fusta ab hòmens, o fustés, que sien vehins de la dita vila o aldeyes de aquella, e no ab nengunes persones estrangeres sinó que tinguessen licència dels jurats. E qui contrafarà, axí de les dites persones estrangeres com aquells qui la dita fusta tallar faran, encórreguen en les penes contengudes en los stabliments parlants del tall de la fusta. [...]

14. Que negú no gos traure bellota del terme. Ítem, establiren e ordenaren que ninguna persona estranya ni privada gose ni presomexca traure ni fer traure belotes [sic] del terme de la dita vila ni aldeyes de aquella, per vendre a denguna persona estranya, sots pena de .XX. sous e les bellotes perdudes. De la qual pena haga lo senyor rey lo terç, e lo terç lo comú, e lo altre terç lo acusador. [...]

15. Que negú no gos parar ni tallar, ni abatre roure ni carasques en heretat d'altri. Ítem, statuïren y ordenaren que ninguna persona estranya ni privada gose ni presumexca tallar ni scorçar roure, ni carasca, ni altre arbre de nodriment, ni levar los fruyts de aquells en heretat de altri laurada, o que sien en devesa o en marge de laurats, sens voluntat e licència de aquell de qui és. E qui contrafarà encórrega en pena de deu sous de dia e .XX. sous de nit. [...]

16. Rúbrica dels coredós de orella. Ítem, statuïren e ordenaren que, com sia útill y profit a la cosa pública en los negocis de aquella haver-hi corredós de orella, per què per migà de aquells moltes persones, axí stranyes com de la terra, sien endreçades en sos negocis; que corredós de orella sien fets en la dita vila e aldeyes de Morella, tants en cada universitat com los serà ben vist, segons són los negocis són en cada uniersitat. Los quals dits corredós sien elets per los jurats e consell de cada universitat, los quals en lo principi de sa administració juraran en poder || del justícia de la vila o loch, que bé e lealment se hauran e usaran son offici, a bé y egualtat dels contractants. E que los dits corredós no puguen haver part per ells ni per interposada persona en les mercaderies que per migà de ella se tractaran. E que als sobredits corredós, per sos treballs e corredories, sia donat per venda o contracte que clouran, de cinquanta lliures en avall a rahó de un diner per liura, pagadós la mitat per lo comprador e la altra mitat per lo venedor. E si lo contracte o venda que clouran serà de cinquanta lliures en amunt, fins en cent liures, hajen los dits corredós sinch sous pagadós segons és dit. E si serà lo contracte o venda que clouran amjor de cent lliures en amunt, per molt que excedixca, hajen tan solament deu sous pagadós per dits venedós e compradós mig per mig. E que los dits corredós, al temps que prestaran lo sobredit jurament, hajen a jurar que no pendran més dels sobredits salaris, hans hajen de dir e notificar als contrahents lo just salari que·lls han de donar; emperò, aprés que seran certificats dels dits salaris, sei voldran donar o estrenar als dits corredós alguna cosa, ultra dits salaris, ho puguen fer y en tal cas los dits corredós rebre, e no en altra manera. E si cas serà que en una mateixa venda o contracte entrevindran dos corredós o més, que entre tots no puguen haver més de hun salari, lo qual se hajen a partir per eguals parts. E si lo contari serà fet per algú o alguns, que aquell o aquells sien privats de dit offici y encórreguen en pena de cent sous. [...]

17. Que nengú no gos traure fusta del terme, ne vexells de vi, ne cendres ne carbó. Ítem, establiren y ordenaren que nenguna persona stranya ni privada gose ni presumexca traure ni fer traure fusta nenguna, tea, lenya, ne ve[xell] de vi del terme general de la dita vila, ni cendres, ni carbó, que sien fets en los boschs comuns, sots pena de .LX. sous, e de perdre les dites coses e les bèsties que aquelles portaran. [...] Açò entés e declarat que tota fusta obrada, salvo de vexells per a tenir vi [botes grans, de fusta, semblant en forma als carretells], puga ésser treta del dit terme general ab licència e albarà dels jurats de la dita vila. Quant és de vexells de vi, per nenguna manera puga ésser dada licència sots la dita pena, pagadora per aquells qui la dita licència donaran, partidora segons que desús. E açò encara entés e declarat que si fusta alguna serà portada a la dita vila o aldeyes de aquella, o a qualsevol de aquelles fora terme general de la dita vila, de aquells lochs en los quals los vehins de les dites vila e aldeyes tenen ampriu, o de altres lochs fora la contribució, e aquella serà aportada ab intenció e voluntat de traure aquella del terme, e portar-la en altres parts, que açò puga fer aquell qui la dita fusta portarà, fent sagrament [jurament] en poder dels jurats de cascun loch que aquella fusta és estada tallada fora dle terme general e que no·y [a nengun frau].

18. [Que nengú no gos fer carbó de nengun fust vert] ne sech, de què pogués exir cabiró o lindar que agués VIII pams de larch. Ítem, stabliren e ordenaren que nenguna persona estranya ni privada gose ni presomexca fer carbó dins los boschs comuns de la dita vila ni de les aldeyes de aquella, de negun fust vert ne sech de què se pogués fer cabiró o lindar que agués VIII pams de larch. Emperò puguen fer carbó de tota altra lenya o fusta, que per los fustés o altres que hauran obtés licència de fer fusta en los dits boschs comuns serà dexada per obrar, ab què de aquella no pogués exir lindàs o cabirons que haguessen VIII pams de larch, segons és dit. E qui contrafarà que perda lo carbó e encórega en pena de .LX. sous. [...]

19. Que nengun no gos fer cendres dins los boschs comuns. Ítem, stabliren e ordenaren que nenguna persona estranya ni privada gose ni presumexca fer cendra en los boschs comuns de la dita vila ni aldeyes de aquella. E qui contrafarà que perda la cendra y encórega en pena de .LX. sous, partidós segons que desús. [...]

20. Que nengú no gos fer forn de oli de ginebre ne de alquitrà en los boschs comuns. Ítem, stabliren e ordenaren que nenguna persona estranya ni privada gose ni presomexca dins los boschs comuns de la dita vila ni aldeyes de aquella, fer forn de oli de ginebre, ni de alquitrà, sots pena de perdre lo oli de ginebre e alquitrà, e de .LX. sous partidós segons que desús. [...]

21. Que aquel que haurà obtengut licència de tallar fusta, si serà atrobat que haje fet frau que ja més no li sie donà, y si li serà donada que no li valgue. Ítem, statuïren e ordenaren que si algú de les dites vila e aldeyes, axí fuster com altre qualsevol, lo qual haurà obtesa licència e albarà de tallar fusta en los dits boscos comuns, serà trobat haver fet frau algú contra forma del sagrament [jurament] per él prestat al temps li fonch atorada la licència e albarà, que a d'aquell tal per nengun temps li puga ésser donada licència de tallar fusta. E si per ventura per los jurats de la dita vila, a importunació de aquell o per no saber o no recordar-se del dit frau, o del present establiment, li serà donada licència de tallar fusta en los dits boschs comuns, que aquell albarà o licència no li valgue, ans de aquell tall puxa ésser levada e executada la dita pena, axí com si no tingués albarà ni hagués obtesa licència.

22. Que nengú no gos tallar rama en los boschs comuns, sinó ab coltell. Ítem, stabliren y ordenaren que nenguna persona gose tallar rama de roures ni carrasques per a obs [per al us o profit] de bestiars dins los boschs comuns de la vila de Morella ni aldeyes de aquella, sino tan solament ab coltell o punyal, dexant en los cimals principals dos pams de brocada, sots pena de deu sous pagadós segons que desús. [...]

23. Que nengú no gos tallar ni acimalar nengun arbre per rahó de bellota, ni metre·y foch en los bòschs comuns. Ítem, stabliren y ordenaren que nenguna persona estranya ni privada gose ne presumexca en los dits boschs comuns tallar ni acimalar roure [ni] carrasca per rahó de bellota, ni metre·y foch, sinó que tingués licència e albarà, sots pena de .LX. sous. [...]

24. De bestiar que entre en devesa d'altri. Ítem, stabliren e ordenaren que aquel qui metrà ramat de bestiar que vaga a tresnuyta [que passa la nit al ras], o hi ent[r]arà per sí en devesa de les vinyes, o en deveses de masos, o en cerrades, o en forments, vinyes, axí de albarda e laurada com altres, encórreguen en pena, ço és de deu sous de dia e .XX. sous de nit per ramat; e tres dinés de dia e .VI. dinés de nit per bèstia grosa; e hun diner de dia e dos dinés de nit per cap de bestiar menut de ramat en avall. E sia entès per ramat de bèstia grosa o de bestiar major, cinch, e de cinch en amunt, e de bestiar menut XXX, e de XXX en amunt. [...]

25. Que nengú no mete bestiar en guareyts ni rostoll mentres que sie moll. Ítem, stabliren e ordenaren que nenguna persona gose posar (bestiar) per péixer ni en altra manera en guareyts ni en restols, dementre que seran molls, si ja no·ls hi metrà ab consentiment e voluntat del senyor de la heretat, sots pena de sinch sous de dia e deu sous de nit. E si lo bestiar serà de pasada, seguint son camí degut, que no pague res. [...]

26. Que nengú no mete bestiar en rostoll que sie pedregat, puix sie mollonat. Ítem, stabliren e ordenaren que nengú gose mete bestiar gros ni menut en rostoll que hans que·s segàs sia estat pedregat, puix sia mollonat o senyalat. E qui contrafarà encórrega en pena de sinch sous de dia per bestiar menut de XXX en amunt, e deu sous de nit; e per bèstia grosa, de sinch en amunt, sinch sous de dia e de nit .X. sous. Emperò, si losenyor del rostoll hi metrà son bestiar, o vendrà o donarà aquell a altri, que nengu y puga metre fins passar tot lo mes de agost. Axí emperò entés que si seran de XXX en avall de bestiar menut, que paguen un diner de dia e dos dinés de nit; e si serà bestiar gros de sinch en avall que paguen tres dinés de dia e .VI. dinés de nit. [...]

27. Que negú no mete bestiar dins la devesa de les vinyes ni en altres heretats plantades, exceptat en la fia e mercat, ni en era orts ne safranar. Ítem, stabliren e ordenaren que nenguna persona estranya ni privada gose ne presomeixca metre bestiar gros ni menut, ni porchs, en vinya, orts, safranar, ni en eretat, en hera, ni heretat de altri, dins la devesa de les vinyes de la dita vila de Morella, ni dells carés [carrers] ni aldeyes de aquella, sinó camí caminant per los camins deguts e permesos. E qui contrafarà o, si lo bestiar per si matex hi entrarà, lo senyor del dit bestiar encórrega en pena per bèstia grosa, de sinch avall, en .VI. dinés de dia e .XII. dinés de nit per cap, e de bestiar menut de XXX en aval, tres dinés de dia e .VI. dinés de nit per cap. E si seran bèsties groses, cinch o de cinch amunt, o bestiar menut XXX, o de XXX en amunt, que paguen .X. sous de dia e .XX. sous de nit, smenada primerament la tala. [...] Asò entés e declarat que quiscú en sa heretat pròpia puga metre ses bèsties e son bestiar de dia tan solament, e no de nit, sots la dita pena. E si los dits bestiàs entraren en vinyes, orts, safranars, pesolades, mollonades, que sien fora les dites deveses de les vinyes, ab què en les dits heres no hajen cesat de batre per dos anys, que encórreguen en la desús dita pena. Emperò si les vinyes o plantes seran restades per quatre anys continuos per cavar e podar, que no córreguen ni cometen pena alguna.

28. De bestiar que serà atrobat sens esquelles o ab les esquelles tanquades. Ítem, stabliren e ordenaren que bestiar serà atrobat que si de X caps en amunt, ab què no sie generall, sens esquelles o ab les esquelles tanquades, que lo senyor del dit bestiar pague per pena per cascuna vegada que atrobat serà .XXX. sous. [...]

29. Dell bestiar que entra sens erbatge. Ítem, stabliren e ordenaren que tots e qualsevol bestiars grosos e menuts de persones estrangeres, que seran atrobats dins lo terme general de la dita vila, dins lo quall no puguen entrar sens erbatge, que sien penyorats e faltegats segons és acostumat, ço és .VII. (sous) per de dia e .XIIII. (sous) per de nit de bestiar menut; e de bestiar gros fins en X caps, dos sous per cap, e de aquí amunt .XXX. sous de dia e .LX. sous de nit. E que en la dita vila e en quiscuna aldeya, o loch situat dins lo terme general de la dita vila, los jurats de aquelles o aquell puguen e hajen asignat e elegir guardians, los qualls ab sagrament hajen e sien tenguts faltegar, carnegar e acusar qualsevol bestiàs grosos e menuts que atrobats seran dins lo terme general, contra forma acostumada; de la qual falta o pena haja un terç lo nostre rey, e l'altre terç del comú de la vila de Morella e de quiscun loch on serà faltegat, e la terça part dels acusadós o faltegadós. [...]

30. De les deveses, en qual manera sien fetes. Item, stabliren e ordenaren que de les deveses e cerrades antigues de qualsevol masos de la dita vila de Morella e aldeyes de aquella, romanguen e estiguen en sa forma e fermetat, confirmant aquelles si e segons que hantigament los senyors dells dits masos han possehit aquells. Revocant emperò, cassant e anul·lant totes e qualsevol deveses e cerrades fetes fins al dia de huy per persones no havents poder ni autoritat de donar ni atorgar aquelles. E venint al modo e forma en que manera sien fetes deveses e cartades (errada de l'escrivà per 'cerrades') [de] así avant, ordenaren que los jurats de la dita vila e aldeyes de aquella als qualls devesa o cerrada serà demanada, que no puguen anar a donar aquelles sens que primer reporten al consell de la dita vila e lochs de les aldeyes als quals devesa serà demanada, que no puguen anar a donar aquelles sinó ab deliber o voluntat del dit consell. E havent-y de anar los dits jurats, vagen ab aquells sdos pròmens per lo interés de les dites vila e aldeyes, les quals deveses hajen a donar havent-hi cinch cafisades (al marge: so és cinch jornals, per so que cadacafissada es un jornal) de terra que bonament se puguen laurar, en axí que la major part de les dites cinch cafisades estiguen en laurahó. E que la granària de la dita devesa e cerrades sia e reste a albitre dels dits jurats e pròmens que seran elets, segons la granària e valor de la dita heretat, en la qual heretat haja de haver casa cuberta e tenguda en condret. Axí emés e declarat de les dites deveses e cerrades antigues, que si la heretat o heretats se partiran entre hereus, o desmenuiran en tal manera que a cascú dels posehidós no romangués tanta terra que bastàs a les dites cinch cafisades, que en tall cas la dita devesa o cerrada sie perduda.

31. De créixer devesa. Ítem, stabliren e ordenaren que si algú [... ... ...] devesa o cerrada, e mudarà los mollo[ns ... ... ...] cerrada sia partida. E qui la dita de[vesa ... ... ...] encórrega en la pena o penes en furs [statuïdes.] [...]

32. Dells camins generals. Ítem stabliren e ordenaren que qualsevol persona qui tindrà heretat o heretats confrontant ab camins reals o vehinals, haja e sia tengut tenir en condret [en bon estat] y escombrar y tenir nets aquells en sa encontrada, sots pena de .XX. sous. [...]

33. Que nengú no gos gitar les seues aygües en los camins. Ítem, stabliren e ordenaren que nenguna persona gose lançar les aygües de la sua heretat en los camins per aygüeres, solchs o rases, en nenguna manera, ans cascú hage a rebre en les sues heretats les dites aygües. E qui contrafarà que pague per cascuna vegada o per cascuna aygüera, sollc o rasa, .X. sous de pena. [...]

34. Que nengú no gos abcegar ni estrényer camins, antuxans ni abeuradòs. Ítem, stabliren e ordenaren que nenguna persona no gose ni presomeixca pendre ni estrényer camins ni carreres publiques, ni antuixans [el pas vora els recs (DCVB)] que sien del comú, ne absegar aygüeres, fonts o abeuradós que sien comuns, o en antuxans comuns, o que lo comú hi haga ampriu [tinga dret], sots pena de .LX. sous. [...]

35. Dells cens del forment ab carta de gràcia, com se deuen pagar. Ítem, stabliren e ordenaren que qualsevol veHíns de la vida de Morella, aldeyes e lochs de la general contribució de aquella, los quals facen e responguen forment de pensió de censal a quelseualla vehí de la dita vila, aldeyes e lochs de dita contribució, lo qual censal sia ab carta de gràcia, puguen aquells qui lo dit cens fan o faran pagar en forment, o en diés, a rahó de .XXX. sous per cafís, restant la elecció a d'aquell qui lo dit cens farà de pagat, en forment o en dinés, a la dita rahó de .XXX. osus per cafiç. E los senyors [amos] dels dits censals no puguen constrényer per justicia ni en altra manera a d'aquells qui lo dit [cens] fan o faran, de donar o pagar lo forment, ans tos temps reste a elecció [... ... ... d'aqu]ells qui los dits censos fan y responen, de donar forment [o dinés ... ... ...]. Encara establiren e ordenaren que nenguna persona [contra lo present] establiment pugue fer alguna pacte o altra manera de avinença per ninguna colorada [dissimulada o fingida] o ficta rahó, sots pena de .LX. sous per quiscuna vegada que contrafaran. [...]

36. Que nengú no gos jugar ni prestar en joch sobre penyora ni en altra manera. Ítem, establiren y ordenaren que tot hom qui jugarà a gresca, ni a rifa, ni a barlet, ni a papa rexinfla, ni a nengun algun altre joch de daus, ni escaquets, ni a naïps, exceptat taules aschachs, e de les taules no sien gosats de jugar sots pena per cascuna vegada de dia .XX. sous e de nit .XXX. sous. E aquell qui prestarà a joch que perda ço que haurà prestat, que pague .XX. sous de pena per quiscuna vegada que prestarà a joch. E aquell qui prestarà sobre penyora de altri, que lo justícia face tornar franquament a aquelles en continent, sens nengun altre salari o preu aquell de qui seran. E si lo prestador l'aurà venuda, alienada per sí o per altri, o transportada de son poder, que torne lo preu de ço que valrà aquell la penyora o penyores, a estimació del justícia. E si tornat no·n porà, axí que agués béns, que estiga deu dies en la presó. E encara lo senyor [amo] del alberch o casa hon jugaran, que pague per la pena vint sous de dia e trenta sous de nit per cascuna vegada que aculiran a jugar. [...]

37. Que negú no gos rifar carn ni peix ni denguna cosa. Ítem, stabliren e ordenaren que nenguna pesona gose ni presomexca jugar, ni rifar carn, ni peix, ni nenguna manera de volateria, sots pena de dos sous per cascuna vegada. [...]

38. Que negú no gos jugar ab daus falsos ni gos jugar sinó en terra e sens armes. Ítem, establiren y ordenaren que nengun hom no sie tan gosat que gos metre a degun joch daus falsos, ni portar-los ab sí, ço és portadora (nota: 'pantidura' en la primera edició del text) de plom, ni de cera [podria posar 'pastadora', pasta de plom i pasta de cera?], ni de alguna cosa per (què) lo dau puxa ésser [dau] fals, ni gos jugar de ronch ni capinofle, ni en nenguna manera falsa, ni gos salar [amagar] los dinés. E qui contrafarà que pach per pena cinch-cents sous. [...] E aquell o aquells qui la dita pena pagar no porà, que córreguen la vila açotant e sien exelats per totstemps de la vila de Morella, e dels térmens de aquella; e si de alí avant seran atrobats en la dita vila e terme de Morella, que perde lo puny dret. E que·l justícia que y puxe enquerer sobre·l dit fet per son offici, sens acusador. E si per algun temps per lo justícia, per qualsevol causa o rahó, era donada licència de poder jugar, que nengú gose ni presomexca jugar sinó en lochs públichs, e no per cases ni altres lochs amagats ni apartats, sots la pena en lo pròxim segon establiment desús, ans de aquest, contenguda. [...]

39. Que negú no gos anar de nit sens lum. Ítem, establiren y ordenaren que nenguna persona estranya ni privada, gose ni presomexca anar de nit sens lum dins la dita vila de Morella, aldeyes y lochs de la contribució de aquella, aprés que la campana del seny serà toquada [campana de campanar destinada a tocar les hores, etc. (DCVB)], fins que l'alba sie clara, sots pena de cinch sous los quals sien del senyor rey.

40. Que negú no gos anar de nit ab la cara cuberta. Ítem, establiren y ordenaren que algun hom o dona no gos anar de nit, ço és del post fins al sol exit, per la vila de Morella, aldeyes y lochs de sa contribució, ab la cara cuberta, sots pena de cinch sous. [...]

41. Que negú no·s gos jugar ab la cara cuberta ne vestir-se en àbit estrany. Ítem, establiren y ordenaren que algun home o dona no gosen dins la vila de Morella començar ne fer nengun joch, ne anar a ballar ab les cares cubertes, ne vestir-se en hàbit estrany, e açó sens licència del justícia, de tots los quatre jurats de la dita vila e/o de cascun loch, que ara són o per temps seran, sots pena de .LX. sous. [...]

42. Que negú no gos tenir amagats hòmens estranys. Ítem, establiren y ordenaren que null hom sie tant gosat, que gos acollir ni tenir amagats en son alberch hòmens estranys ni privats, los quals aparegue que vinguen mà armada e ab armes vedades per a dampnificar algú, sens que aquell les notifich de continent al justícia de Morella o de la aldeya on estarà. E qui contrafarà que pach per pena cinch-cents sous. [...]

43. Que aquell que·s clamarà de sa heretat, que·n sie cregut per son sagrament [jurament]. Ítem, establiren y ordenaren que tot clam que serà posat de malefeyta o tala que serà feta en heretats o en arbres de altri, axí de tallar com de levar-ne los fruyts, que·l senyor de les heretats siguen creguts per lur propi sagramet, e los misatgés, o la guarda, o·ls vinyògols, o qualsevol d'els. Emperò axí entés que, si la tala serà feta, que aquella sie jutgada e coneguda de dos pròmens per lo justícia o tauleger elegidós.

44. Que lo clam se haja a posar dins un mes aprés que se serà feta la tala, e que no puguen sinó un clam en un dia de una rahó. Ítem, establiren y ordenaren que tot hom que·s clamarà de malefeyta o tala que·s feyta dins la sua heretat, que s'haje a clamar dins un mes que la dita tala li serà feta, si, emperò, lo senyor de la heretat ho sabrà. E si no·u sabrà, se age a clamar dins lo mes après que·u sabrà. E que de açò sie tengut fer sagrament en poder del justícia o del tauleger, quan tlos clams posarà, que aquells pose dins lo mes que la tala serà feta o parès que o a sabut; en altra manera que los clams no sien rebuts si lo dit sagrament [jurament] fer no volrà. Axí entés e declarat que nengú en un diapuga posar de una matexa cosa, e contra una matexa persona, sinó un clam tan solament, e si més ne volrà posar que no li sien rebuts. E si aquell qui·s clamarà enviarà preadós [avaluadors] a la sua heretat, e aquells no·y trobaran tala que·s puga estimar o prear, que lo salari de aquells pague lo senyor de la heretat, e que de dit clam no·y haga ban algú [pena alguna].

45. Que si tala serà feta [fer danys o destrucció] a algú, que aquel de qui se tindrà sospita ne haje a escusar, e si no·u volrà fer que pague la smena [compensació del dany] e lo ban [pena]. Ítem, establiren e ordenaren que si malfeyta o tala serà atrobada en vinyes, en deveses, en blat, o en qualsevol altra heretat, e lo senyor de la heretat no sabrà qui·u haurà fet mas haurà sospita en algú, que en aytall cas pugue fiar sagrament [jurament] de aquell en qui haurà sospita si haurà edat; e si no ab sagrament de son pare o de aquell ab qui estarà, o senyor del bestiar serà, si bestiar haurà fet a la tala. [...]

46. Que si tala serà feta y la esmena no bastarà a mig almut, que lo senyor de la heretat pague los preadós y perde lo ban y la esmena. Ítem, establiren e ordenaren que si alguns bestiàs grossos [o menuts] faran alguna tala, a la qual seran tramesos los preadós, e aquells [no] poran prear [la] dita tala que baste a mesura de mig almut, que lo [sen]yor de la heretat pague los dits preadós e no pugue haver ban ni esm[ena]. Emperò, lo senyor dels dits bestiàs puxa ésser forçat de sagrament que [sci]entalment ell ni altri per ell no·n à mès ni dexat entrar los dits bestiàs per fer la dita tala. E si jurar no·u volrà, que pague lo ban y la esmena.

47. Que nengú no entre en heretat d'altri, ni·n trague fruyt ne flor ne lenya. Ítem, establiren e ordenaren que nenguna persona gose ni presomexca entrar en vinya ni en ort, ni en nengun altra posesió que sie de altri, contra voluntat de aquell de qui serà la possesió, de mentre que·y haurà fruiyts ne ortalisa, ne trague d'aquí fruyta, ortaliça, flòs, lenya, ne altres coses. E qui contra açò farà, pach per pena per cascuna vegada deu sous, e de nit .XX. sous. [...]

48. Que negú no trague de heretat d'altri barbats, sarments, plexels o altra lenya. Ítem, establiren e ordenaren que nenguna persona no gos traure sarments ni plexeles de vinya, ne barbats ni altra lenya de clausura de vinya o de altra possesió, sots pena de deu sous per de dia e de nit .XX. sous, pagadós la tercera part al seyor rey, e lo terç al acusador, e lo terç al senyor de la heretat. E si acusador no·y haurà, que sie entre lo senyor rey e·l senyor de la heretat. Axí entés e declarat que si alguna persona serà trobada que porte fruyta o flòs, sarments, çoques o altra lenya, que aquella persona sie tenguda de donar autor e de manifestar de quina heretat ho ha agut, pux aparegue que sien fruyts o lenya de orts o de camps. E si manifestar no·u voldrà, o dona autor d'on o ha agu als vinyògols o guardians del terme, o al justícia de la vila o loch on se esdevindrà, que pague la pena desús contenguda.

49. Que negú no gos dexar anar son ca sens gancho en temps que les vinyes són madures. Ítem, establiren y ordenaren que nenguna persona estranya ni privada gose ni presomexca dexar anar son ca sens gancho o esquella, depuix les vinyes començaran a madurar fins que seran veremades, sots pena de cinch sous de dia e .X. sous de nit, per cascuna volta que atrobat serà en heretat hon hage plantes. De la qual pena hage lo senyor rey lo terç, e lo altre terç lo senyor de la heretat, e lo restant terç lo acusador. Emperò, si lo senyor del ca voldrà donar lo dit ca, o malfactor, que en tal cas no pague la dita pena, sinó tan solament la esmena.

50. Que nengú no gos casar en heretat ni en devesa d'altri. Ítem, establiren y ordenaren que nengú no gos casar de nit ni de dia en camps, ni en vinyes ni devesa de altri, ni hi entre ab dengun art o giny de casar, ne ab furó ne ab cans. E qui contrafarà que pach per pena de dia .V. sous, e de nit .X. sous. [...]

51. Que nengú no gos casar perdius ni conills, de Pasqua de Flor fins a Senta Maria de setembre. Ítem, establiren y ordenaren que nenguna pesona gose casar perdius de Pasqua Florida fins al dia de la Verge Maria de setembre, ni traure los ous ni afollar ningún niu de perdius, ni tampoch gosen casar conills ni afollar lorigueres de conills, sots pena de deu sous. [...]

52. Que nengú no gos matar coloms ab negun giny o art. Ítem, establiren y ordenaren que nenguna persona estranya ni privada, gose ni presomexca pendre ne matar coloms, en algun loch del terme de Morella o aldeyes de aquella, ab algun engin ara o ab alguna paransa o filat, ni ab balesta, ni ab l'am, ni ab nenguna altra manera, sots pena de .LX. sous, pagadós la terça part al senyor rey, lo terç al acusador (i faltal'assignació d'un terç de la pena). E que tot hom pugue ésser acusador, e que lo justícia ne puge enquerer per son ofici. Axí emperò entés, que aquells qui mataran coloms ab balesta, que no cometen pena alguna, si ja donchs no tiraven cent pases prop los colomés.

53. De casar todons. Ítem, establiren y ordenaren que nenguna persona del terme general de la dita vila de Morella, ni deguna altra persona estranya o privada, no sia tant gosada que gose ni presomexca casar todons de nit, a la jocha, en los boschs comuns de la dita vila e aldeyes de aquella, ni en nenguna altra, ni posar foch en los dits boschs, ni gosen matar lo rey. Emperò que tot hom puixa casar todons en sa heretat ab balesta, de dia tan solament. Encara entés y declarat que aquella persona o persones a les quals serà atorgada licència de casar todons ab filat que, en continent que haga presa casa ab filat o ab altre qualsevol enginy o art, que aquella caça sia tengut portar, o fer portar, la mitat a la dita vila e l'altra mitat uga vendre en aquell terme o loch ahon se caçaran, si bonament los y poran vendre. En altra manera que la vene dins lo terne general de la dita vila, e no en altra part. Encara, que aquells qui la dita licència hauran obtesa, sien tenguts de continent fer sagrament [jurament] en poder dles jurats de la dita vila, o de aquel loch hon pendran albarà de licència, que portaran o portar faran la dita caça a la dita vila de Morella, ço és ala plaça on és acostumat vendre. Axí emperò entés e declarat que, los jurats de la dita vila hagen a donar licència en los boschs comuns e terme general de Morella, e los jurats de les aldeyes puxquen donar licència quiscú per a son terme. E qui contrafarà, ço és que caçarà dits todons sens licència y jurament e albarà, encórega en pena de .LX. sous, y qui posarà foch en dits boschs o matarà lo rey, encórega en pena deu liures, de la qual pena haga lo senyor rey lo terç, e lo altre terç lo comú, e lo restant terç lo acusador. E que lo justícia ne puga fer inquisició per son offici.

54. De no traure conills, perdius, todons, gallines, polastres ni altra volateria dels térmens. Ítem, establiren e ordenaren que nenguna persona estranya noi privada, de qualsevol estat e condició que sie, goes ni presomexca traure ni fer traure del terme general de la vila de Morella, pe[rd]ius, gallines, polastres, todons, conills, ni nenguna altra natura de caça, axí de volateria com altra, sens licència dels jurats de la dita vila e ab albarà de mà de hú dels escrivans de la sala de la dita vila, sots pena de .LX. sous e la volateria e caça perduda. [...]

55. Que negú no gos metre letrera ni matapoll en los rius, la hon haje peix. Ítem, establiren y ordenaren que nenguna persona gose ni presomexca metre ni fer metre letrera, ni martapoll, en ningun loch dels rius del terme general de la dita vila hon haja peix, sots pena de .V. sous. [...]

56. Que aquells qui seran elets en alguna misatgeria, que·n puguen ser forçats. Ítem, establiren y ordenaren que qualsevol persona que serà elegida per lo consel de la vila de Morella o aldeyes de aquella, o lochs de la contribució de la dita vila, de anar en alguna misatgeria, que sia tengut de anar en aquella, si ja doncs no tindrà justa escusació, sots pena de docents sous. [...]

57. Que aquells qui seran elets en alguns officis, que·n puguen ser forçats. Ítem, establiren y ordenaren que qualsevol persona ue serà eleta a justícia, jurat, o mustaçaff, o altre qualsevol offici o administració de la dita vila de Morella, aldeyes e lochs de la contribució de aquella, que aquel sia tengut de rebre, acceptat, tenir aquell dit offici o administració sots pena de mil sous. [...]

58. Que los consellés puguen ésser forçats de vinir a consell. Ítem, establiren y ordenaren que tots aquells qui seran consellés, axí en la dita vila e aldeyes o lochs de la contribució de aquella, que sien tenguts de anar al consel quant hoyran cridar consel e tocar la trompeta. E si no·y iran, que (a)prés que·l dit consel serà cridat e serà cremat mig pam de candela, que paguen cinch sous de pena. [...]

59. Que los jurats hajen de entendre en los feyts de la vila, e que anant-se'n hajen a dexar loctinent. Ítem, establiren y ordenaren que los jurats de la dita vila, aldeyes, e lochs de la contribució de aquella, qui ara són e per temps seran, sien tenguts tostemps que la vila o loch seran, entendre continuament en los fets de la comunitat mentres que n'i haurà. E que si algú dels dits jurats haurà a exir de la vila o loch per lurs fets propis o de altri, que en lo dit cas haga a dexar son loctinent hàbil e soficient, e per a regir en loch de aquell lo dit offici. E aquells loctinents que dexaran, sien tenguts notificar al justícia de la dita vila o loch, e aquells facen-i semblant sagrament que los dits jurats hauran fet al principi de son offici. E si açò fer no curaran o negligens seran, que sien encorreguts en pena de cent sous per quiscuna vegada que contra les dites coses vindran, e ngeligents atrobats seran. [...]

60. De aquells qui injuriaran a peytés. Ítem, establiren y ordenaren que denguna persona sia tant gosada, que gose ni presomexca desonrar, vituperar, escarnir, ne dir nenguna paraula desonesta ne enjuriosa, de fet ni de dit, a degun peyter, granerer, ni impusador de la dita vila o altres lochs, colint ne plegant la peyta, forment o imposicions que acomanades, o arendades los seran, sots pena de cent sous. [...]

61. De aquells qui desonren jurats e consellés de la vila e aldeyes. Ítem, establiren y ordenaren que qualsevol persona que dirà als jurats estants en la casa del consel, o de fora, fent actes al dit consel e regint lo dit offici, o per actes ja fets de dit son offici, paraules desonestres o enjurioses de dit ne de fet, o menaçarà aquells per les dites causes o rahons, que sia en e per tostemps privat, que no sie ni puxa entrar en consell, ni rebut a dengut offici, ni anar en misatgeria; e que no res menys encóregue en pena de mil sous. E axí matex, si alguna persona per pròpia temeritat estant en la casa del consell, tenint consel, dirà o farà alguna de les dites coses a algun conseller, parlant o donant consel als dits jurats o justícia, que encórrega en les penes de privació damunt dites e ordenades.

62. Que nengú no gos dexalar [descobrir] los secrets del consell, ni negú gos procurar contra lo rey ni la vila. Ítem, establiren y ordenaren que dengun conseller de la vila de Morella o aldeyes o lochs de la contribució de aquella, no sie tant gosat ni presomexca dexalar ni publicar algunes coses que en consel seran dites o determenades, pux que per lo justícia o per los jurats serà dit o comanat en consell, que tinguen en segret les dites coses, axí tractar o ordenar algunes coses que fossen o poguessen venir contra los drets del senyor rey, o del comú de la dita vila e aldeyes e ordinacions de aquelles, ni donen favor, consell, socòs, e ajuda, de tot ni de paraula ni patrocini ni advocasíó en enguna manera, a algunes persones en alguns fets que contra los drets del dit senyor rey, ni del dit comú, o deliberació del consell de les dites vila e aldeyes poguesen venir, sots pena de mil sous. [...] E ultra la dita pena, que aquell qui contrafarà que sia cridat per la vila o aldeyes públicament, amb tormpeta, dient la crida: "Aquell é aquell qui ha dexalat contra son sagrament, ço que en consell li és estat acomanat en segret, y és vengut contra los drets del senyor rey e de la vila". E no res menys, que sia privat per tostemps de tot ofici e benefici públich de vila e aldeyes. [...]

63. Que nengú no gos comprar imposicions que dege res a la vila o lochs, ni sien admesos a degun offici. Ítem, establiren y ordenaren, que nenguna persona no gos ni puxa per sí ni per interposada perosna, comprar ni dir en les imposicions de la vila de Morella e carés [les aldees més menudes] de aquella, fins hage acabat de pagar éntegrament tot ço e quant deurà a la dita vila de imposicions per los anys passats, sots pena de cinch-cents sous per quiscuna vegada que serà contravengut. [...]

64. De aquells qui seran demanats a tachar [taxar] sos béns. Ítem, establiren y ordenaren que tota persona que haga de tachar sos béns dins la dita vila de Morella ne en les aldeyes de aquella, sien tengudes anar a tachar sos béns en lo loch hon los tachadós seran per tachar, dins huyt dies aprés que ab crida o cara a cara lo serà intimat tachar sos béns. En altra manera, pasats dits huyt dies, puxen ésser tachats per dies tachadós en absència de aquells, a conexença e arbitració dels jurats e pròmens elets a la dita taxáció, e hagen de estar a la dita taxació que en contumàcia los serà feta per temps de tres anys, sens alguna gràcia o remissió.

65. Que nengú no gos fer tancada ab laor sembrant en sa heretat. Ítem, establiren e ordenaren que si algú haurà camp ho eretat en lo terme de Morella e en los térmens de les aldeyes de aquella, que no gos aquel sembrar del tot entorn, axí que senbre entorn entorn [sic] e que enmig lex guareyts o rostol, o terra erma, per estalviar erba. E qui contrafarà, si per ventura algú li metrà son bestiar en la dita heretat e tancament de erba, que de açò no sia tengut de pagar alguna pena ne esmena, ni aquell de qui és la heretat -si clamar se'n voldrà- no sia hoÿt ni li sia fet dengun dret, ans aquell de qui és la heretat pach per pena .XX. sous, dels quals haga lo senyor rey lo terç, lo terç lo comú, lo terç lo acusador.

66. Que lo pastor puga metre bestiar fins en XXX caps, là hon lo de son amo porà entrar. Ítem, establiren e ordenaren que to thom estrany qui·s afermarà a pastor o a servent, ab qualsevol vehí de la vila de Morella e aldeyes de aquella, que estant ab aquell senyor puga metre e tenir tro en trenta cabeces de bestiar, e no pus, ab lo bestiar de son senyor [amo], en les deveses de la dita vila e aldeyes e en tots altres lochs hon a fora senyor sie legut de metre son bestiar, sens nenguna pena ni carnatge. Emperò, si més de trenta cabeces de bestiar aurà ni y serà atrobat, que puixque ésser carnegat si cdonchs en veÿnat no seran més, exceptat lo pastor del carnicer lo qual no sia entés en lo present establiment.

67. Que los sagristans e bacinés sien tenguts retre compte dins un mes. Ítem, establiren e ordenaren que tot segristà e baciner de la església e esglésies de la dita vila e aldeyes, sia tengut retre compte cascun any en poder dels jurats de la dita vila e aldeyes, qui lavòs seran en presència del rector o vicari de la dita església, dins trenta jorns aprés que serà finida la administració dels dits segristans o de qualsevol de aquells, sots pena de cinch-cents sous. [...]

68. Que negun segristà o acaptador puga anar primer que lo sagristà de la Verge Maria. Ítem, establiren e ordenaren que nengun acaptador de algun sant, no gos acaptar separadament per la església de Senta Maria de la vila de Morella, ni per nengunes esglésies de les aldeyes, exceptat lo bací e seg[ristà] dels ciris de la Mare de Déu de la dita vila, sinó en aquesta manera: qu[e lo] segristà de Sen[ta] Maria vaga primer, e aprés lo dels pobres vergonyans, e aprés lo segristà de Sent Johan y de Sent Miquell, los quals vaga lo hu [un d]ia primer e l'altre altre dia aprés del acaptador dels pobres vergonyans, e aprés vaga lo de Sent Francés, e aprés lo de les Ànimes de Purgatori, e aprés lo de Sent Anthoni, e aprés lo de Senta Lúcia, e aprés lo de Senta Bàrbera del castell, e los altres vagan axí com an acostumat. Salvo, emperò, que nenguns acaptadós gosen anar a acaptar per la església, entrò lo segristà major de Senta Maria sia pasat primer. E qui contrafar[à pa]c de pena .X. sous. [...]

69. Que aquells qui tindran feramentes o altres coses del consell, que o hajen a retre al caxoner. Ítem, establiren e ordenaren que tota persona que tindrà feramentes, fustes, e altres coses sien del consel de la dita vila de M[orella] o manobreria, o aldeyes de aquella, que aquelles e aquells hagen [de re]tre, donar, e restituhir al clavari e caxoner de la dita vila e aldeyes, o jurat de aquelles de hon seran, dins un mes aprés que publicat serà en la dita vila e en qualsevol loch. En altra manera, tot hom sia cert que si alguna de les dites coses serà trobada en lur poder, sia encorregut en pena de .LX. sous. [...]

70. Que nengú no gos fer legea en la cort. Ítem, establiren y ordenaren que nengun hom no sia tant gosat que gos fer legea en la casa on lo justícia de Morella, o de les aldeyes, acostuma tenir cort o acostumarà, sots pena de .V. sous. [...]

71. Que dengú no gos deroquar casses. Ítem, establiren e ordenaren que nengun hom estrany o privat, no sia tant gosat que gos ni presomexca enderocar cases ni denguns edifficis per roÿnosos que sien, feyts o començats per rahó de edificació o començament de casses, dins la vila de Morella, o aldeyes de aquella, si donchs licència no havie de tots los quatre jurats de la dita vila o de les aldeyes, la qual li fos atorgada per tos los quatre e no per los uns sens los altres. E qui contrafarà que pach per pena .LX. sous. [...]

72. Que forn de calç no puga ésser fet en devesa alguna. Ítem, establiren e ordenaren que dengun hom no sie tant gosat, que gos fer forn de calç en alguna devesa del terme de Morella e aldeyes de aquella, ni gos tallar, ni esmochar, ni acimalar denguna carasca ni algun altre arbre, per a fer ni cremar forn de calç, sens licència del senyor de qui serà la devesa. E qui contrafarà, que encórega en pena per cascuna vegada que contrafarà de .LX. sous. [...]

73. Que los ostalés sien tenguts acollir dones públiques. Ítem, establiren e ordenaren que to ostaler de la vila e aldeyes de Morella, sient tenguts de acollir en sos ostals e cases qualsevol fembra o fembres mondàries que aribaran en lurs ostalls. Axí emperò entés que si un ostaler tindrà la dita dona o dones per dos o tres dies, e no la voldrà pus tenir, que lo altre ostaler tenint casa o ostal ins la dita vila o loch, haga de tenir la dita dona o dones altres dos o tres dies. E si lo contrari faran, que encórreguen en pena de .XX. sous, dels quals haga lo terç lo senyor rey, lo terç lo comú, e lo terç lo acusador. E si acusador no·y haurà, que sia la mitat del senyor rey e l'altra mitat del comú. E que qualsevol persona ne pugue ésser acusador. E que les dites fembres no puguen guanyar en dits ostals, sots la dita pena pagadora per dit ostaler qui donarà loch a dit pecat.

74. Que dengun ostaller gose vendre sinó palla, civada e candeles. Ítem, establiren e ordenaren que nengun ostaler o ostalera de la dita vila o aldeyes, ne companyes lurs, ne per interposada persona, puguen ni gossen vendre dengunes mercaderies sinó tan solament candeles, palla e civada, en axí que hagen a mesurar l'ordi a son depart a ras, e la avena a son depart a corrent. E qui contrafarà, que pach per pena .X. sous per cascuna vegada que contrafarà. [...]

75. Que nenguna persona gose dexar scala fora cassa de nit. Ítem, establiren e ordenaren que no sia denguna persona tan gosada que gos lexar de nit, fora les sues portes de casa, alguna escala de escalons, o de gat, que sia de quatre escalons avant, per la qual se pogués pugar a algun terrat o bastar o atènyer a finestres, o entrar en alberch de altri. E açò sots pena de .V. sous e de perdre la escala. [...]

76. Que nenguna dona gose portar or, fres, ni perles sobre les robes. Ítem, establiren e ordenaren que nenguna dona de la dita vila ne aldeyes de aquella no gos portar sobre si denguns [orn]aments, ne en vestiments, or, fres [teixit passamà], perles, segons forma del establi[ment] antich parlant de aquesta matèria. E qui contrafarà, pach la [pena] en lo dit establiment antich contenguda, segons lo tenor [e conti]nència de aquell. Manantas, sots vigor del present establiment, [que qual]sevol dona portants los damunt dits or, fres, perles, en [sos vesti]ments, que aquells leve de dits vestiments de ací a diumenge primer vinent, sots les dites penes en dit establiment antich contengudes.

77. Que les fembres scuseres [prostitutes] hajen anar al bordell, dins deu dies aprés que per lo justícia los serà manat. Ítem, establiren e ordenaren que tota dona que sia mala de son cos, sia tenguda de anar alà hon les fembres públiques estan, dins deu dies aprés que per lo justícia de la vila de Morella, o per lo justicia de les aldeyes, de manament de dit justícia de Morella los serà manat, sots pena de cent sous, dels quals haga lo senyor lo terç, e los altre terç lo comú, e l'altre terç al acusador. La qual acusació no puxa ésser feta sinó tan solament per los vehins. E lo justícia ne pugue enquerre per son offici, exceptat que·l justícia ne pugue enquerre ne·s pugue entremetre per son offici, ne acusació dels vehins ne de nenguna altra persona. De dona maridada, jatsie que sia mala de son cos, sinó solament a acusació de marit de la dita dona. Ni tampoch puga fer lo dit manament desús contengut, per son offici ni per acusació de denguna persona, a denguna dona mala de son cos, encara que no sia maridada, si donchs per sumària deformació rebedora ab sagrament [jurament] lo dit justícia no trobarà aquella dita dona se sia liurada a dos hòmens o més, en lo qual cas, si axí serà atrobada que la dita dona haurà liurat son cos a dos hòmens més, lo dit justícia li puga fer lo dit manament, [e] si la dita dona no·n complirà, que cometa la dita pena.

78. Que nengú gosse traure seu ne candeles de seu del terme general [sèu: greix d'animals remugants (DCVB)]. Ítem, establiren e ordenaren que nenguna persona no sia tant gosada que gos traure seu per obrar fora los térmens generals de la dita vila, e qui contrafarà que pague de pena per cascuna vegada que contrafaran .LX. sous, e que per[den] lo seu. [...]

79. Del vet dels forments. Ítem, establiren e ordenaren que tota ora e quant que quant que quant [sic] los forments valdran comunament, a trenta e cinch sous per cafís de forment en la vila de Morella, que sia vedat e prohibit que nenguna persona estranya ni privada no gos traure ne fer traure dels tèrmens generals dela dita vila d[it]s forments farinés ne altres grans, sots pena de .LX. sou per quiscuna vegada que contrafeyt serà, e de perdre los grans e farines que trauran e traure voldran, e les bèsties que·l portaran.

80. Dels porchs. Ítem, establiren e ordenaren que no sia denguna [perso]na, vehí o habitador de la dita vila ne de les aldeyes, ne de [altres l]ochs dels térmens generals de aquella, que gos ne presomeixca [metr]e ne fer metre denguns porchs grans ne chichs en los boschs c[omuns] de la dita vila, ni en denguns altres boschs dels térmens g[ener]als de la dita vila, sinó tan solament aquells que (paguen) ab dinés seus propis o ab dinés de algun singular de la dita vila o aldeyes o térmens generals de aquella. E si seran atrobats que algú o alguns metran porchs que no seran pagats de dinés propis dels vehins de la dita vila e aldeyes e térmens generals de aquella, realment e de fet, sens ficció e altre colorat acte, que en tal cas los contrafahents encórega e encóreguen en pena de cinch-cens sous per cada volta que contravindran, e que los dits porchs sien perduts 'ipso facto', e lo preu de aquells sia per al comú e no puxa ésser feta gràcia alguna. E si per los dits justícia e jurats de la dita vila, o per lo altre de aquells serà feta gràcia, que aquell qui haurà feta la gràcia o haja de pagar de sons béns propis. E si algú qui contra vindrà al dit establiment e·s mostrarà legitimament haver c[comé]s frau, segons és dit, e los porchs no·s poran haver ni éser pre[so]s per les guardes, sinó que serà sabut lo frau, segons desús se conté. De la qual pena pecuniària e porch, haga lo terç lo senyor rey, lo altre terç lo comú, e lo altre terç lo acusador, e que lo dit justícia ne puga enquerre per son offici. E que ningú puga comprar porchs alguns a spera ni a mig guany, ni en denguda altra manera de hòmens fora la dita contribució, e que tot açò sie tengut jurar quan metran los porchs en dits boschs comuns, e ans de posar los dits porchs hajen de manifestar aquells al justícia o jurats de la dita vila, sots la dita pena.

81. De les oques. Ítem, establiren e ordenaren que si per ventura ara [ni] per null temps, per qualsevol heretat, axí de la dita vila com de les dites aldeyes, seran atrobades (oques), aquells fahents mal en les dites heretats e blats e altres fruyts de les heres, que paguen per calònia sis di[né]s, per cap o per oca, e la esmena. De la qual pena haga lo senyor r[ey] lo terç, lo terç lo acusador, e lo altra terç lo senyor dela h[er]etat. E si acusador no·y haurà, que sia mig per mig del senyor rey e del senyor de la heretat, e la esmena sia restituïda a la part a coneixença del justícia e jurats.

82. Dells pintes. Ítem, establiren e ordenaren que tot manyà o altra persona qui farà pintes, sia tengut fer los dits pintes bons e leals, ço que en la primera tira davant del pinte hage dotze parells de pues, e en la tira detràs honze parells, e que y [sia l]a mida de larch segons que antigament és acostumat de fer. E axí matex que nengun manyà ne altre oficial no gos metre pua vella per nova, sots pena de deu sous, dels quals haja lo senyor rey lo terç, lo acusador altre terç, lo comú altre terç. E que tot hom ne puixa ésser acusador.

83. Que en lo dia de Tots Sants ni lo dia de Sobre Fosses, que negú gosse portar de dos antorches avant. Ítem, establiren e ordenaren que ningun estran[y ni] privat no sie tan gossat que gos portar, ne adur offi[cia]r la vespra de 'Omnium Sanctorum', ni lo solempnial dia, ne l'[ffici] que·s acostuma de exir a absoldre e partir lo pa sobre les fo[sses], de dos ciris o entorches avant, que pesen avant de mig aliura de cera cascú. E açò sots pena de .X. sous e de perdre la cera; de la qual pena e cera haja lo terç lo senyor rey, lo terç lo comú e lo terç lo mustaçaff.

84. De no plorar sobre fosses. Ítem, establiren e ordenaren que la muller del mort, ne mare, filla, ne germana, no gossen anar al soterar. E si aniran, a les misses de terç dia e cap d'any, (no) gosen plorar ne cridar ab alta veu, ne ficar lo cap sobre la fossa, sots pena (de) .LX. sous per quiscuna vegada que contrafaran; de la qual pena haja lo senyor rey lo terç, lo terç lo comú, lo terç lo acusador

85. De hom mundanari que porta dona. Ítem, establiren e ordenaren que null hom mundanari, o altri que tinga fembra o amiga al públich en la dita vila o en les dites aldeyes, no gos aturar en la dita vila ne aldeyes de un dia havant, si donchs no's logarà a fer faena volenterosament a tots dies de faena, sots pena de .X. sous per cascun dia que m[és y] aturará.

86. Que a viudes ni a altres no sien feyts squellots. Ítem, com per causa de alguns mals nodrits en fer brogit d'esqueles e de corns, en les celebracions de alguns matrimonis que·s fan de hòmens viudos e de dones vídues, se acostumen de seguir e són seguides noves bregues e malenconies, e·s porien seguir en esdevenidor; per ço establiren e ordenaren que, de ací avant, no sia denguna persona estranya ni privada que gos ne presomexca en núbcies algunes ser faran, de hòmens viudos e de dones viudes, ne altres, gos sonar ne fer brogit d'esquelles ne corns ne trompetes, ne campanetes ne altres estruments vituperosos, ne altres brames e crites vituperoses, contra voluntat de aquells qui les dites coses faran, sots pena de .XX. sous per cascuna vegada que contrafaran. [...]

87. A qualls persones és vedat acaptar per la vila. Ítem, establiren e ordenaren que ninguna persona estranya ni privada, no gos acaptar en la dita vila ne en les altres aldeyes ne altres lochs, ans e primeramentse sien representades davant dos jurats de la dita vila o aldeyes, e ab licència dels dits e ab sen[yal] de la dita vila, que per los dits jurats li serà donat, puga acaptar, e no en altra manera. E si lo contrari serà fet, sia encoregut en pena de .X. sous. [...]

88. Dells vehins, com se deuen rebre. Ítem, establiren e ordenaren no puxque ésser [rebut n]ull hom estrany per vehí, a menys de huyt anys, e que sia [rebut a] vint lliures de moble peyteres; axí emperò, que si lo [hom] estrany que farà lo vehinatge en la dita vila o aldeyes, jura[rà que] son moble no vall les dites vint lliures, fent de trecents so[us per] lliura, que en tal cas aquell tall haja de jurar e tachar com un v[ehí] e altre, segons tacharan los propis vehins de la dita vila o aldeyes [hon] farà son vehinat. E que lo tal que serà rebut per vehí, [dins] quatre meoss o aprés que haurà fet son vehinatge e haurà jurat [l]a fealtat del senyor rey e de la dita vila e aldeyes, e fer ost de cav[al]cada ab la dita vila, haga a tenir sa cassa e habitació en la dita vi[la] o aldeyes. E aquells huyt anys passats, reste vehí comú e altre. E si lo tal no mudarà sa casa e habitació, que no hage ni·s puixa alegrar del privilegi del erbatge, ni altres franqueses de la dita vila e aldeyes; e ultra açò pague lo que haurà promés del vehinatge. Axí emperò entés, que menestrals, estranys, pastós, guardians, misatgés, e aquells qui es[ta]ran ab altri, puixen ésser rebuts a aquell temps que els jurats [de la] dita vila o aldeyes plaurà, e altres vehins no·y puguen ésser rebuts. Encara fonch establit e ordenat, que si alguns se exien del vehinatge de alguna de les aldeyes per venir a fer vehinatge de la dita vila, o se'n volrà exir de la dita vila per fer vehinatge en alguna de les aldeyes, o se'n volrà exir de una aldeya per anar en altra, que los talls no puxen ésser rebuts en la vila ni en nenguna aldeya, ab pacte nengú, sinó que lo tall fent vehinatge alí hon lo farà en la vila o aldeyes, haja a peytar tots sos béns mobles e setis, segons los prois vehins de la dita vila o aldeyes tacharan. E lo tall, axí matex, dins quatre mesos haja a mudar sa casa e habitació, e haja a estar la major part del any en la vila o aldeya hon farà e mudarà sa habitació. E si lo contrari serà fet, que lo tal vehinatge sia nul·le e aquell haja a pagar tots sos càrechs en la vila o aldeya de on se exirà vehí. Encara fonch establit e ordenat, que los tals exints de vehinatge de la dita vila o aldeyes, o de alguna de aquelles, no puga exir del dit vehinatge, si ans e primer no contave ab la dita vila o aldeya de tos los càrechs vehinals, e pagar e descaregar aquells per sou e per lliura de ço que li tocarà. E si lo contrari era fet, que l otal exint de vehinatge encórrega en pena de mil sous. [...]

89. Que nengú gosse veremar ans de Tots Sants. Ítem, establiren e ordenaren que nengun hom no sie tant gossat, que gosse veremar les vinyes que ha e haurà dins lo terme de la vila de Morella e aldeyes de aquella nengun any, per fer-ne vi, si donchs no ere planta blanca o dolç que·s degués perdre o affollar dins de la festa de Tots Sants, sots pena de .XX. sous, pagadós la terça part al senyor rey, lo terç al comú, e lo terç al acusador. E que tot hom ne puixque ésser acusador, e que lo justicia y pugue enquerre per son offici. Axí emperò entés, que si algú volrà veremar planta blanca o dolç per temença que no·s affollàs o·s gastàs per rahó de pluges e altra rahó, que allò hage a fer ab licència dels jurats e no en altra manera, sots la dita pena. Encara axí entés e declarat, que tota persona pugue collir verema o raÿms en sa heretat per·a obs de mengar, o de pengar o de vendre, ab què no·u face per obs de fer vi, sinó en la manera desús dita, sens nenguna pena.

90. Que nengú gosse matar ca ne gat. Ítem, establiren e ordenaren que nenguna persona no gos matar ca ne gat, dins la vila de Morella ne aldeyes ni altres lochs de la contribució de aquella, sots pena de .V. sous. [...]

91. De aquells qui estan en casa d'altri afermats. Ítem, establiren e ordenaren que tot hom, o dona, qui estarà ab altri per servir a cert temps e a cert loguer, que sie tengut de servir lo temps que haurà promés de servir o serà afermat o afermada, sots pena de docents sous. [...]

92. Que clams no sien rebuts en diumenge. Ítem, establiren e ordenaren que nengun clam o acusació no sien rebuts per lo tauleger de la vila de Morella o per los lochtinents de justícia o en les aldeyes, en los dies del diumenge ni en los dies de les festes cotenguts en lo fur de València, en los quals no deu hom pledegar. E si lo contrari serà feyt, que·lls dits clams o acusacions sien nul·les e que aquells contra qui seran feyts se puguen scusar per la dita rahó de no pagar nenguna multa, per rahó dels dits clams o acusacions que contra aquells seran feyts en les festes desús dites. [...]

93. Que lo tauleger no fasa penyorar. Ítem, establiren e ordenaren que lo tauleger [taulatger: encarregat d'una taula de cobrances (DCVB)] o loctinent de justícia de les dites aldeyes no gosen enviar nengun saig [funcionari de justícia encarregat de fer lescitacions, embargaments, etc. (DCVB)] a nenguna presona [sic] que davant ell serà acusada de tala o de malfeyta que haurà feyta, entrò e hans e primerament per aquell qui·ll clam o acusació haurà posat, o per sos misatgés serà adverat ab sagrament [jurament] ço de que·s clame o de que acuse a altri, o haurà provat per testimonis. E si lo dit tauleger o loctinent, ans que les dites coses sien feytes, trameten saig a denguna persona, que aquell qui lo dit saig trametrà no sie tengut de pagar nengun salari, ans aquell salari hagen a pagar lo dit tauleger o lochtinents. Axí entés, emperò, que·l tauleger o loctinent facen pagar lo ban e la esmena al senyor de la heretat, abans que no [a] si matex per los drets del rey, ne al acusador.

94. Que si prohòmens seran tramesos Ítem, establiren e ordenaren que si s'esdevendrà algun cas que agen a ésser tramesos prohòmens de fora la dita vila de Morella, per a veure alguna tala o malfeta que serà feta en los boschs comuns de la dita vila e aldeyes, o en antuxans, beuradós, camins, o en altres qualsevol lochs comuns, que aytal cas ans que·lls dits prohòmens ixquen de la vila, les parts qui o requiren sien tenguts de fermar les messions en poder del tauleger, ab bones fermances e ab bones penyores. E axí los acusats com los acusadós, si·s vol sien veladés, vinyògols o altres qualsevol; e si per los dits pròmens sirà vist (que la acusació no és feta justament), los acusadós paguen les messions que per la dita rahó seran fetes; e si serà vist que la acusació és feta justament, que lo acusat pach les dites misions e les penes en los establiments parlants de la rahó de què serà acusat contengudes.

95. De aquells que no han de què pagar les penes. Ítem, com sie digna cosa que aquell que fa algun malefici, que si no ha béns que sostingue pena de sa persona, per ço establiren e ordenaren que tota persona que cometrà per qualsevol manera les penes contengudes en los Establients de la vila de Morella, aldeyes e lochs de la contribució de aquella, fets e fahedós, que si no li serà trobat béns en los qualls puga ésser feta execució de dites penes, que en aytal cas sie presa e mesa en la presó comuna de la dita vila [Morella], si la dita pena serà criminal. En altra manera, si serà pena pecuniària e civill, estiga presa en la presó de cascuna aldeya o loch hon haurà comesa la dita pena, e que estigue aquí presa per aytants sous com haurà comesos de pena aytants dies en la cadena, ço és a saber, per cascun sou que jague un dia en la cadena.

96. De bestiar que entra en rostoll o en blat. Ítem, establiren e ordenaren que to bestiar que vage a tresnuyta o en altra manera, que entre en blat, sie en erba o en gra o en rostol on haje sellars, que pach per pena lo senyor del bestiar .X. sous de dia e .XX. sous de nit. E si entraran trenta cabeces de bestiar menut, e de aquí avall, per cascuna cabeça pac de ban un diner de dia e dos dinés de nit, per cascuna vegada. E tota bèstia grosa que sie de cinch avall, tres dinés de dita e sis dinés de nit, que no vage a trenuyta, e de cinch amunt, de dia .V. sous, e de nit .X. sous, emenada principalment la tala. De les quals penes haja lo senyor rey la mitat, e lo senyor de la heretat l'altra mitat. Enadins, emperò, al dit establiment, que nengú no gos metre bèsties ni bestiars en rostolls de altri, encara que no·y haje garbes, no sie passat lo mes de agost quiscun any, sots les dites penes, partidores segons desús.

97. Que bans y smenes se hajen a demanar dins un any. A XXVI de març any M.CCCC.LVIIII. Ítem, fonch stablit y ordenat per lo dit honorable consell, lo honorable en Jaume Matheu, justícia major de la vila e aldeyes de Morella, prestant-hi sa auctoritat e decret, que tot hom qui·s clamarà de altri, del qual clam dega o haja de haver ban o smena o part de aquell, o ço que li·n pertanyerà, haje haver executat dins un any continuament contador aprés que lo clam serà posat. En altra manera, que passat lo dit termini no sia hoÿt en juhí [de]l dret que per rahó del clam que posat haurà, ans de tot en tot sia prescrita sa acció. [...]

98. Que nengú no gos metre bestiar en lo bovalar de Talagó, sinó lo carnicer. Ítem, establiren e ordenaren que null hom estrany o privat no sie tant gossat, que gos tenir ni metre bestiar en lo bovalar de Talagó. E qui contrafarà si són .XXX. o d'allí avall, que pach per pena .VI. diners per cabesa, e si són bèsties groses .V. o d'alí avall que pach dos sous per cabeça. E si són de bestiar menut de .XXX. amunt, o de bèsties groes de .V. amunt, que pach sexanta sous. [...] E no res menys, que·lls vedalés o·ls carnicés o macips lurs, si atrobaran bestiar dins lo rdit bovalar de Talagó, encorent la dita pena ne puguen degollar una cabeça per obviar a les malícies de aquells qui los dits bestiàs en los dits bovalars metran, per ço que no puguen al·legar que·l dit bestiar no·y és entrat. La qual cabeça de bestiar sie partida entre·l justícia e·ls jurats, e aquel qui la haurà degollada. Les coses emperò desús dites, alí on és dit que nengun hom estrany ni privat no gos tenir ni metre bestiar en lo bovalar de Talagó no sien entesos als carnicés que hauran asegurades taules de carneceria per a tallar carn dins la vila de Morella, ans y puguen metre bestiar segons la forma dls capítolls ab los quals les dites taules hauran arendades.

99. Que lo carnicer no gos tenir bestiar en Talagó, del dia de Pasqua Florida fins al dia de Sent Miquel. Ítem, establiren e ordenaren que nengun carnicer no sie tant gossat que gos metre ni tenir bestiar nengú dins lo bobalar de Talagó, del primer dia de abrill entro al dia de Sent Miquel del mes de setembre, per ço que la erba del dit bovalar en lo dit temps pugue multiplicar per fer servey en l'ivern al bestiar de carn. E qui contrafarà que pach per pena sexanta sous. [...]

100. Que negú gos traure lenya vert ne sequa de Talagó. Ítem, establiren e ordenaren que null hom no sie tan ossat que gos fer ni traure lenya vert ne seca del bovalar de Talagó, sots pena de vint sous. [...] Emperò que en açò no sien entesos los carnicés ne lurs misatgers, ans aquells puguen fer lenya per obs de lur fogar dins lo dit bovalar, ço és de la seca e no en altra manera.

101. Rúbrica del prat, e dels chets, cabres, e de les bèsties. Ítem, establiren e ordenaren que de ací avant no sia denguna persona tan ossada que gos metre en lo prat de la dita vila, dels singles ensús, ni en lo fossar ni en atuxans de la dita vila, ni dels singles de la dita vila et ensús, porchs, ni bous, ni dengún bestiar gros ni menut, ni dengunes bèsties cerreres ni de revenedós, sinó camí caminant entrant o exint de la dita vila, sió tan solament durant lo temps de la fira de Senta Maria de setembre. Emperò, tothom en tot l'altre temps del any y puixen metre bèsties de arada e de albarda, salvo que en bèsties de arada no sien entesos bous. [...]E qui tindrà chets [anyells, xais (DCVB)] en lo dit prat, que no n'i puga tenir sinó hu o dos e no més; e si serà atrobat que de dos chets ensús tindrà una persona, e seran atrobat en lo dit prat, que li'n puixca ésser degollat hu. E los dits chets qui tindran en lo dit prat los haguen a vendre e mengar dins lo terme propi de la dita vila, e per aquells, menifestament ni amagada, no·ls puixen vendre per traure aquells de la dita vila. Et qui contrafarà perda los dits chet, chets o lo preu de aquells. [...] Et encara, los vehins de la dita vila puixen tenir una cabra, o dues, que tinguen en casa per dides o leyteres, emperò que aquelles hagen de tenir fermades o ab guarda. E que si voldran trametre les dites cabres o cabrits a pasturar (al prat o) fora lo prat, (o puxen fer) ab què les tinguen fermades o ab guarda. E qui contrafarà, que pac per cascuna vegada dos sous de pena per cabesa. [...]

102. Rúbrica que nengú no gos tenir porchs en lo prat. Ítem, establiren e ordenaren que denguna persona no gos tmetre ni tenir porchs en lo prat dins los cingles de la vila de Morella, sots pena de dotze diners per cada cabeça. [...]

103. De les heres. Ítem, establiren e ordenaren que no sie nul·la persona tan osada que en dengunes heres de la dita vila gos posar garbes ni fer sellàs e garberes, sinó de les fites i térmens e senyals feyts e fahedós per manament del consel de la dita vila. E açò en pena de sexanta sous per quascuna vegada que contrafeyt serà. [...]

104. Rúbrica que nengú no gos trencar los canons de la aygua que ve a Morella, ni obrir los duels. Item, establiren e ordenaren que null hom ne fembra no gos trencar, en negun loch, l'aygua dels canons que ve a Morella, ne obrir los duells en nengun loch dels canons de la dita aygua [l'aqüeducte], sots pena de .LX. sous. [...]

105. Rúbrica que aquells que han heretats prop [alí] on passen los canons de la aygua que ve a Morella, que no·y gossen acostar a laurar de IIII palms de cada part. Item, establiren e ordenaren que null hom que ha[urà] heretat là on los canons de la aygua que ve a la vila de Morella passen, no gos laurar ni fer laurar la terra prop dels dits canons, ans sien tenguts de sexar spay de III palms de cada part. E qui contra açò farà, que pach per pena per cascuna vegada .LX. sous. [...]

106. Rúbrica que porchs no gossen estar dins la devesa de la vila del Vinyet. Ítem, establiren e ordenaren que null hom no gos metre porchs dintre la devesa de la vila de Morella, sinó lo dia del mercat, camí caminant, e aytant poch per lo regall de les Calder(e)s [com és en femení, li afegim una 'e' que li donaria concordància], e del camí o pontaró de València amunt [pontarró és pontet, segons el DCVB]. E si·u faran, que pach per pena per cada cabeça dotze diners. [...]

107. Rúbrica que aquelles que tenen porchs que·ls hagen a tenir encolats. Ítem, establiren e ordenaren que tota persona que [tin]gue porchs de past en la vila de Morella, que hage aquells tenir [en]colats [encollats, amb collar?] o tanquats, sots pena de .V. sous, pagadós la terça part al senyor rey, e lo terç al comú, e lo terç al acusador, e [qu]e·l justícia y pugue enquerre per son offici. Açò emperò sie ent[és], si·ls porchs seran atrobats sen(s) guarda dins la vila vila que co[me]ten la dita pena. Emperò, si aquells seran treyts de la vila p[er] péxer ab guarda, ab què no·ls menen a péxer al prat dins los singles de la dita vila, que no cometen alguna cosa.

108. Stabliment de les oques, de les bases, e dels cuyros e vímens. Ítem, establiren e ordenaren que no sie nul·la per[son]a tan osada que gos metre, o lexar entrar, en les bases de la dita vila e del prat degunes oques ne ànedes, sots pena de perdre les d[ite]s oques e ànedes; de la qual pena haje lo terç lo senyor rey, e lo terç lo comú de la dita vila, e lo terç lo acusador. E que tot hom [ne] puixque ésser acusador, e lo justícia y puixe enquerre per son offici. E més, establiren e ordenaren que no sie nul·la persona tan osada, que gos metre ni remullar en les dites basses, círquolls, víments, ni cuyros, ni dengunes suzietats, sots pena de .X. sous per quiscuna vegada que contrafeyt serà, partidora segons desús. E que tot hom [ne p]uixque ésser acusador, y lo justicia y puixe enquerre per son off[ici].

109. Rúbrica en quals lochs puguen ésser tengudes palices [pallisses]. Ítem, establiren e ordenaren que null hom str[any n]i privat, no sie tan gossat que gos tenir palices dins la vila de Morella, sinó en aquesta forma, ço és: En la parròquia de Sent Michel, axí com partex de la casa que solie ésser d'en Montón, anant ferrir al cantó de la sglésia de Sent Miquel, de alí avant ves lo prat de la dita vila, e d'aquí avant, seguint la dita parròquia, ne puxen tenir en les pus [fo]ranes cases aprés del cingle, e no en altre loch. E en la paròquia de [Se]nt Johan puixen tenir palices, axí com partex de la bassa desús [la] era de consell, e ve per la fontanella e passe per la placeta d'en [M]onestrol, e va al portall de Sent Matheu, e d'allí avant seguint lo [ci]ngle del carer del Moro, no puxen tenir sinó en los alberchs pus fo[ran]s envés lo dit cingle. E en la paròquia de Senta Maria, partint del portal d'en Camarasa, hajen a tenir lurs pallices en los alberchs pus forans de la dita paròquia. E que tot hom ne puixe tenir en sa casa dins la vila, per obs de les bèsties, una exàvega e no pus [aixàvega o xàvega: xarxa de cordes per traginar palla (DCVB)]. E qui contra les dites coses farà, pach per pena deu solidos, dels que hage lo terç lo senyor rey. [...]

110. Que to drap [de qual]sevol pinte sie tengut pesar entre lana y estam XXXXVI liures, o d'alí amunt, e que lo texidor no·l gosse texir de menys. Ítem, establiren e ordenaren que tot drap de qualsevol pinte sie, sie tengut pesar entre estam e lana XXXXVI [liures] o d'alí amunt. E lo texidor que texirà lo drap menys del pes en lo present stabliment contengut, pach .XX. sous de pena. Axí entés emperò, que pus que·l s[enyo]r del drap darà lo compliment de pes de lana e de estam al [tex]idor, al compliment del nombre de quaranta sis liures, e lo dit texi[dor] no lo·y metrà, que en aytal cas lo drap no sie agut per fals, ans sie venut per drap mercader, e la pena desús dita haje a p[ag]ar lo dit texidor, e no lo senyor del drap. Et encara axí entés que, si per aventura, lo drap pesarà menys del nombre desús dit de XXXXVI liures miga liura, que en aytal cas lo senyor del drap no pach la pena ni lo texidor, ans sie a conexença dels jurats e dels veheedós del offici, si lo dit drap serà ben texit o no, partidora la dita pena segons desús és contengut.

111. Que no sie feta d'ací avant |m| [sic, mida] en los draps. Ítem, establiren e ordenaren que de ací avant no sie feyta |m| en dengun drap, e encara encórreguen en los dits stabliments parlant del alnar dels draps [possiblement d'un reglament específic per a teixidors]. E que sie entés axí e feyt, que si lo comprador o compradós los volran lexar, que no·ls [pre]ne, que allò sie a elecció del comprador des que haurà comprat, p[er]ò ans de la compra no s'i puixe fer denguna condició ni empremisi[ó, an]s se hajen a vendre segons en los dits establiments és cont[eng]ut. E feyta la venda, romangue la dita elecció als compra[dós].

112. Rúbrica que vinyogols sien elets cascun [an]y, e que aquells puguen fer les acusacions sens voluntat de aquells de qui són les dites heretats. Ítem, establiren e ordenaren que cascun any, per [los] jurats de la vila de Morella sien elets e creats vinyògolls e guardadors de les deveses de les vinyes de la dita vila, los quals facen sagrament [jurament] que [be] e lealment guardaran e faran les acusacions de aquells que mal faran, e sien c[re]guts per lurs sagraments de les acusacions que faran de ço que ells v[eur]an, y de ço que no veuran que·u puguen provar per testimonis dignes de fe, [e] que·lls dits vinyogolls o guardadors puixen posar clams o acusacions, contra qualsevol persones qui contra prohibició dels establiments de la dita vila faran, no sperada licència del senyor de la heretat, ans ne puixen posar clam o acusació sens que·l senyor de la heretat no·ls o puixe vedar. Emperò que posat lo clam o acusació, los dits vinyògolls o guardadós ó sien tenguts notificar al senyor de la heretat, e que·ll dit senyor haje la part a ell pertanyent de la dita calúmnia, e·n puixe fer gràcia si fer-la'n volrà. Axí emperò entés e declarat, que en açò no sien enteses domèstiques persones, ne pares ne mares, ne fills ne filles, ne germans de germanes, ni nets ne avis, ne sogres, ne gendres, ne nores de aquell de qui són les heretats, o de lurs mullers; ans la acusació de aytalls persones agen a proposar los dits vinyògols o guardadós, ab voluntat e licència de aquell de qui serà la dita heretat, e no en altra manera.

113. Rúbrica que·lls manobres dels murs no gossen fer forn de calç, ni haver part en aquells. Ítem, establiren e ordenaren que los jurats e manobres de les obres comunes de la dita vila, que ara són o per temps seran, no sien tan ossats que gossen fer forn de calç per a obs de les ob[res] comunes que comanades los seran, ni si altri-u farà no hagen en a[quell] los dits jurats e manobres part alguna, ni gossen trame[tre] o tenir a loguer algunes bèsties, feramentes ni companyes sues pròpies en les dites obres comunes. Y los dits jurats, encara tostemps no puguen ésser manobres de algunes de les dites obres comunes ni collidós o plegadós de peytes, talles o ajudes, que per la dita vila se agen a levar a collir, regint e durant lo dit offici de juradesch. E si contrafaran, que sien encoreguts en pena de cinch-cents sous dinés reals, encoredós per cascuna vegada per cascuna de les dites coses. [...]

114. De les armes vedades. Ítem, establiren que denguna persona estranya o pri[vada] no gos portar en la dita vila dengunes armes, sinó tan solament pu[ny]al. E qui contrafarà que perda totes quantes armes tindrà, e com[ete] pena de .C. sous per quiscuna vegada que contrafarà. [...]

115. De les coquelleres et de forns. Ítem, establiren e ordenaren que com algunes d[ones] coquelleres [coquiller/coquillera: criat o criada del forn, que va a les cases a cercar pasta i els el torna cuit (DCVB)] sien estades atrobades en los forns de la dita vila, q[ue] usasen mal en los dits forns en damnatge dels habitants en la dita vila, ordenaren que nenguna coquellera no gos ajudar en los dits forns ni en altre de aquells en nenguna manera, sinó tan solament una en cada un dels dits forns, la qual y sie sebuda a conexença del mustaçaff. E qui contrafarà que pach per cascuna vegada .LX. sous de pena, e si pagar no·ls porà, que córrega la vila tota nua ab açots. E que aquella coquellera sia tenguda lavar les taules del dit forn y tenir net aquell y portar-y aygua, los establiments parlants de la dita rahó en totes les altres coses romanents en sa força e valor. E que·l dit mustaçaff, sots aquelles penes que a ell serà ben vist, puixe destrènyer als senyors e arendadós del dit forn de alenyar e fer coure aquells, segons que·s pertany. Lo qual dit establiment fonch feyt ab autoritat e consentiment del dit honrat justícia.

116. Rúbrica que dona àvoll e pública haja de seure en la sglésia major fora lo cor, en lo pati davant la gàrgola. Ítem, establiren e ordenaren los damunt dits honrats jurats, que no sie denguna dona àvoll de son cos [àvol: de mala moral (DCVB)], que gos seure ne estar mentre se dirà missa anjús [davall] del cor de Senta Maria, ves la gàrgola de la sglésia major de la vila de Morella, ans sien tengudes estar dels dits pilars ensús, en lo pati davant la gàrgola. E qui contrafarà sie encorreguda e cayguda en pena de .X. sous per quiscuna vegada qui contrafarà. [...]

117. De posar bestiar en lo vinyet [primer dels deu establiemtents afegits després dels de la versió de 1515]. En lo any M.D.LVI, stabliren e ordenaren que ninguna persona goze ni presumeixca posar ni tenir bestiar algú, gros ni menut, en lo vinyet de la present vila ni en nenguna part de aquell, sots pena, ço és per bèstia grossa tres sous de dia e sis sous de nit; e per bestiar menut, de cinch en amunt fins a trenta, cinch sous de dia e deu de nit; e de trenta en amunt deu de dia e vint sous de nit; de cinch e de aquí avall, sis diners per res. E ultra la dita pena, de cinch en amunt y haja degolla, la qual puga fer axí lo senyor de la heredat com les guardes, axí ab ballesta com scopeta com en altra qualsevol manera; de la qual degolla y pena que per lo amo de la heretat o altri per ell serà feta, haja aquella part segons li cabrà de les altres penes peccuniàries. E que tot hom ne puge ésser accusador. En la qual degolla sia entès se pugua fer en los porchs, ara sien hun ara sien molts. E açò s'és determinat per obviar als grans desordes y abusos que de cascun dia se fan, poch temen a Déu y les penes imposades per establiments y ordinacions antigues, y a la speriència és conegut molt clarament la gran destrucció de tot lo vinyet, per obviar la qual axí mateix se a treballat en fer força en arrendar les carniceries de la present vila, ab pacte y condició que no puguen tenir lo bestiar en lo dit vinyet.

118. Maranyades. Ítem, stabliren e ordenaren que com lo stabliment antich parlant e disponent sobre lo fet de les maranyades estigués confús, com digués que de qui del tot en tot tancaria sa heretat cometés la pena en dit stabliment contenguda, com la malícia de les persones y astúcia de aquelles sia augmentada en tanta manera que lo an sabut provehir moltes persones, que sens encórrer en la pena del dit stabliment tanquen e acostumen de tancar les erbes dels seus masos y heretats que·lls los pareix guardar, per hon fa ningú no pot péxer ningunes herbes fora de ses heretats matexes, sens tenir moltes malenconies los huns ab los altres, y ab preparació d'escàndels e danys prop lo dit consell. Y encara per lo ajust últimament celebrat és stat stablit e hordenat, per stabliment general, que qualsevol persona que sa heretat clamant tancarà tota aquella ho part de aquella, a fi de tancar e guardar erbes, que·n córeguen en les penes en los stabliments sobre dites maranyades disponents contengudes, restant a arbitre e conexença dels dits magnífics justícia e jurats determinar e declarar, si le stals o semblants tancades seran fetes més prest a compte de tancar herbes, que no a profit del sementer que·n tal tancada collir se porà. E perquè ignorància et cetera.

119. Bovalar de Tal·lagó. Més estat establit y hordenat, que ningú gosse posar bèsties grosse en lo bovalar de Tal·lagó; per bèsties grosses de dia .V. sous e deu sous de de nit, e guart-se etc.

120. [Argolla]. Die XIII augusti anno a Nativitate Domini M.D.XXVI. Ítem, fonch determinat per lo dit consell, addent als stabliments parlants del vinyet, vinyet y orts [sic], que sia feta una argolla de ferro en lo costell de la present vila, y que tots aquells que seran atrobats o acusats, axí per vista com per prova, furtant fruytes e altres coses, que sien posats en la dita argolla y estiguen allí públicament per dos hores. Y ultra axò, paguen la pena dels stabliments, y si algú no volrà consentir de estar en dita argolla, que ultra dita pena o penes dels stabliments, paguen .XX. sous per rebre dita vergonya de la argolla, la qual pena de dits .XX. sous sia partida segons les altres en los dits stabliments contengudes. E que tot hom ne puxa ésser acusador.

121. [Vinyet]. Diem prima marcii anno M.D.XXV. Ítem, més fonch determinat per lo dit magnífich consell, e addent al stabliment del vinyet, ultra la pena en aquell contenguda, y sia ajustada pena de degolla, segons en los stabliments antichs lo és que, ultra la pena pecuniària, que los senyors de les heretats e los guardians puguen fer degolla.

122. Vinyet. Die XX mensis marcii anno M.D.XXXII. Ítem, stabliren que si ningun hom serà atrobat de nit en vinya o heretat d'altri, sia punit corporalment conforme los Furs e Privilegis y Stabliments de la vila.

123. [Porchs]. Die XXIII augusti M.D.XXXVI. Ítem, fonch stablit y hordenat que si porch o porchs seran atrobats solts per la dita vila y heretats del vinyet y en lo prat, per la guarda los puga matar. E axí mateix que quiscú en sa casa y heretat los puga matar sens pena alguna, restant les penes dels altres stabliments en sa força, y que la degolla sia partida segons altres degolles.

124. [Porchs]. Die III junii anno M.D.L.X. Ítem, fonch stablit e hordenat per dit consell, que ajustant e declarant lo stabliment parlant dels porchs que entraran en la devesa de Valivana, sens manifestar que sien perduts, que sien compresos tots los porchs strangers y fora la contribuició.

125. [De festa manada per la església]. Die XXII de maig any M.D.L.XXX. Ítem, establim e ordenam que ninguna persona no sie gosada de trencar dimenge [sic] ni festa manada per la església, ni votada, que no gose albardar ningun gènero de animals per a portar càrregues, ni fer ningun gènero de trebal, ni anar a casar que per o casar se perde la misa, sots pena de cinch sous y dos dies en la presó, y estar al peu del altar en la oferta fins acabada la misa conventual.

126. [Devesa y serrada]. Die XXVIII mensis maii anno a Nativitate Domini M.D.L.XXXIº. Ítem, establim e ordenam que, atès y conciderat los abusos y danys que·s feien en la devesa y en la serrada, ab voluntat y consentiment del consell general, establim e ordenam que ningú gose posar bestiar menut ni gros, ni de nengun gènero que sie, ço és lo bestiar menut té de pena de trenta en amunt trenta sous de dia, y de nit seyxanta sous, y una degola de dia y dos de nit; de trenta en avall sis diners perrés de dia y de nit un sou perrés. Y si cas serà que los guardians veuran dits bestiars de rabera, que no tingue fogida, y que deseguida puguen pendre degolla o degolles allà on les alcançarà, sols sie de vista, y si cas serà que lo pastor se amague, que lo guardià o guardians puxen portar lo bestiar en poder del justícia, o a son amo si·l coneyxeran, y si no·l coneyxeran al fustícia. Y del bestiar gros, bèsties, bous, àsens, someres y vaques y porchs, dos sous de dia y quatre de nit per animal, entés d'esta manera: que tots temps que trobaran tala en la devesa o serrada y no tindran notícia qui haurà fet lo dit dany, que en tal cas vol lo consell que los jurats la façen prear, y que·n facem escusar a tots aquells que tindran sospita que auran fet dit dany, y si escusació no poran, en tal cas vol lo consell que paguen la esmena y la pena segons que dita. Y to tlo dit establiment ha de val·ler per la devesa o serrada, y tot home que derrocarà la paret de dita serrada o devesa, que caygue en pena de cinch sous.

[GARCIA EDO, Vicent (2021): Llibre Nou d'Establiments de la vila i aldees de Morella: 1519-1581. Publicacions de la Universitat Jaume I. Col·lecció LANVAL. Castelló de la Plana.]