Segle VIII aC: de l'1 de gener de l'any 800 aC fins al 31 de desembre de l'any 701 aC

Segle VII aC: de l'1 de gener de l'any 700 aC fins al 31 de desembre de l'any 601 aC

Segle VI aC: de l'1 de gener de l'any 600 aC fins al 31 de desembre de l'any 501 aC

Segle V aC: de l'1 de gener de l'any 500 aC fins al 31 de desembre de l'any 401 aC

Segle IV aC: de l'1 de gener de l'any 400 aC fins al 31 de desembre de l'any 301 aC

Segle III aC: de l'1 de gener de l'any 300 aC fins al 31 de desembre de l'any 201 aC

Segle II aC: de l'1 de gener de l'any 200 aC fins al 31 de desembre de l'any 101 aC

Segle I aC: de l'1 de gener de l'any 100 aC fins al 31 de desembre de l'any 1 aC

Segle I dC: de l'1 de gener de l'any 1 fins al 31 de desembre de l'any 100

*Els documents que trobeu escrits en blau són els que s'han afegit a la secció recentment.

[NOTA IMPORTANT: No hi ha "segle zero" entre el segle I aC i el primer segle dC. A més, no hi ha 0 dC El calendari gregorià "salta" d'1 aC a 1 dC. El segle I abans de Crist inclou l'any 100 aC fins a l'1 aC. D'altres segles abans de Crist segueixen el mateix patró.)

ANY

REFERÈNCIA BIBLIOGRÀFICA

Un astrònom, geògraf i matemàtic romà, Claudi Ptolomeu (Klaudios Ptolemaios), nascut a Pelusium a la desembocadura del Nil (Egipte), va escriure la famosa obra titulada "Geografia". Els mapes que inclou són d'un geògraf grec, natiu d'Alexandria, anomenat Agatòdemon (Agathodemon). Fa servir un sistema de latitud i longitud que li permet donar una imatge del món conegut prou bona, això sí, poc fiable quan volem desxifrar les ciutats que hi apareixen. I, encara que amb els seus errors, servirà d'exemple als cartògrafs durant molts anys.

Geografia. Claudio Ptolomeo (circa 100 - circa 170), conocido como Tolomeo, fue un astrónomo, matemático y geógrafo de origen griego que vivió y trabajó en la ciudad egipcia de Alejandría. En su 'Geografía', Tolomeo reunió el conocimiento geográfico disponible en el mundo greco-romano. Utilizó un sistema de líneas de la cuadrícula para representar la latitud y longitud de unos 8.000 lugares en un mapa que abarcaba el mundo conocido en el apogeo del Imperio romano. La obra de Tolomeo era desconocida en Europa en la Edad Media, pero, alrededor de 1300, los eruditos bizantinos comenzaron a introducir copias de sus mapas y escritos en Italia. En 1406, el italiano Jacopo d'Angelo tradujo el original al latín. La primera edición impresa apareció en Roma en 1477 seguida, un año después, por la edición que aquí se presneta, que contiene algunos de los primeros y más finos grabados en cobre. El alemán Konrad Sweynheym comenzó a hacer los grabados en Roma; [...] La 'Geografía' de Tolomeo tiene datos inexactos serios, atribuibles en parte al error en el cálculo del tamaño de la Tierra, que él creía más pequeña de lo que es. [...]

(full 144)

Fem un extracte dels llocs que cita per la nostra zona. Primer, els topònims des del punt de vista mariner (full 32):

[...] Post Betice finem. Bassitanorum / Baestitanorum / Bastianorum qui in ora ipsius pelagi sunt. [Omitim les coordenades, ja que presenten moltes errades, a més de que varien segons el llibre que consultem]

Urci / Urce [per Murcia)

Contestanorum qui in ora maritima etiam sunt

Lucentum

Carthago nova

Scombraria / Scombraia Promont.

Staberis / Terebris flumen ostia

Alone / Alonae

Setabis / Saetabis flu. ostia

Illicitatus portus

Sucronis flu. ostia [desembocadura del riu Xúquer]

Edetanorum

Pallantie / Pallantiae flu. Ostia [riu Palància]

Turulis / Turis flu. Ostia [riu Turia)

Dianium

Ilercaonum / Illercaonum littus [litus o littus significa 'costa']

Tenebrium promont.

Tenebris / Tenebrius portus

Iberi / Liberi flu Ostia

Medium ipsius fluvii

Fontes fluvii

Cosetanarum / Cossetanorum / Cosetanorum littus

Tarracon

Subur

Leitanorum / Laetanorum litus

Barcinon

Rubricati flu. ostia

Betulon / Baetulon

Lunarium Promont.

Diluron

Blanda

Indigetorum litus

Sambroce / Sambrocae flu. Ostia

Emporie / Emporiae

Clodiant  / Clodiani flu. ostia

Rhoda Civitas

Post hanc dictum Veneris templum / veneris dictum Templum [significa "temple de Venus"]

Montes in Tarraconensi insignes sunt.

Unindius / Vindium / Vindius cuius fines [...]

Edulius mons. / Edulion cuius fines [...]

Iubeda / Egdubeda mons. cuius fines [...] [sembla la Serra d'Espadà]

Ortospeda mons. cuius fines [...]

Tenent autem circa Nerium / onerium promont. Artabri Quorum Oppida [ja per Finisterre i la costa gallega] [...)

Ciutats 'insinges' i altres que situa per la nostra zona (fulls 34-35):

Post hos versus mare habitant Contestani. Quorum mediterranee civitates.

Menlaria

Valentia

Setabicula / Saetabicula

Setabis / Setabia / Saetabis

Illicis / Illicias

Iaspis

Iis et Bassetanis / Bastitanis / Bassitani atque Celtiberis magis orientales sunt Edetani. Quorum civitates mediterranee insignes.

Cesarea augusta / Caesarea augusta / Caesaraugusta

Bernava / Bernaba

Ebora

Bellia / Belia

Arsi

Damania

Leonica

Osicerda / Osicorda

Etobesa

Lassira

Edeta que etiam leria dicitur / Edeta & Leria

Saguntum

Iis magis orientales sunt Ilercaones. Quorum civitates mediterranee

Carthago vetus

Biscargis

Theava

Adeba

Tiariulia

Sigarra

Lercosa / Lertosa / Dertosa

Inter Iberum fluvium et Pyrenem partem autrigonibus [Autrígons, a l'actual país basc] quos medios interluit fluvius adiacent versus solis ortum Caristi. Quorum mediterranee [al nord, vora vàrduls -Varduli- i vascons -Vascones-, que enumera a continuació] [...)

Més endavant (fulls 35 i 36), nombra els de l'altra banda de l'Ebre, la nord:

Et post hos etiam Ilergetes. In quibus civitates

Bergusia / Bergousia

Celsa / Celea

Bergidium / Bergidum

Erga / Eraga

Succosa

Osca / Oscha

Burtina

Gallica flavia

Oreia / Orcia

Ilerda

Sub us maxime orientales sunt Cerretani / cerritani. Quorum civitas

Iulia libica / Iulia libyca [sembla que és Llivia, al Pirineu]

Iis ab occasu herent authetani. Quorum civitates

Aque calide / Aquae calidae

Ausa

Becula

Gerunda

Post hos Castellani / Castelani. Quorum civitates

Sebellunum / Sebevunum / Sebendunum [Sabadell?)

Bassi

Egosa

Beseda

Iis magis etiam occidentales sunt Accetani / Aecetani. Quorum civitates

Lesa

Udura

Ascertis

Setelsis

Telobis / Tebolis

Cerressus / Ceressus

Bacasis

Iessus / Iespus

Anabis

Cinna

Indigetum Civitates mediterranee

[..]ana / Detiana / Deciana

Iuncaria

Leitanorum Civitates mediterranee

Rubricata

Insule adiacent Terraconensi. In Cantabrico quidem oceano que nominantur scopuli Trileuci insule. [...)

(full 150)

[PTOLOMEO: Geografia. Claudii Ptolemaei Alexandrini Philosophi Geographiam Arnoldus Buckinck e Germania Rome tabulis ae neis: In picturis formatam imparessit. Sempiterno ingenii artificii que monumento anno dominici natalis M. CCCC. LXXVIII (1478). VI idus octobris. Sedente Sixto IIII Pont. Max. Anno eius VIII.] loc.gov   Versió de 1507: books.google.es   Versió de 1584: books.google.es

En el segle XV trobem una altra interpretació d'aquest mapa de Ptolomeu:

[ANGELI, Iacopo: Descriptio Secundae Tabulae Europae (Claudius Ptolomaeus). s.XV.] bdh.bne.es

Geza Alföldy fa un mapa amb les dades de Ptolomeu: [Revisar el text]

[ALFÖLDY, Geza (1977): Res Publica Leserensis (Forcall, Castellón). Servicio de Investigación Prehistórica. Diputación Provincial de Valencia. Serie de trabajos varios, núm.55. Valencia] mupreva.org