En aquesta secció fem un recull de paraules utilitzades tradicionalment per la gent del poble. La majoria d'elles encara les fem servir la majoria de nosaltres però d'altres, per desgràcia, es perdran amb els nostres pares i avis. La nostra llengua (la de Portell) ha anat evolucionant al llarg del temps, d'ençà que els primers colons van venir a repoblar les terres que van deixar els àrabs en fer-los fora Jaume I i les seues tropes. Així, des del 1234 que és quan sembla ser que es dóna carta de poblament als primers pobladors cristians del poble, tots aquells que van anar venint a viure ací progressivament es van haver d'entendre parlant, fos quin fos el seu origen. Els nostres avis solien dir-nos que veníem de terres de Lleida i, potser tenien raó perquè molts dels nostres noms familiars venen de noms de pobles catalans com per exemple Vinaixa, Bono, Estopinyà, Querol, Segura, Solsona, i també són pobles altres cognoms coneguts de la comarca: Guimerà, Balaguer, Prades, Conesa, Rabassa...

     No és d'estranyar, doncs, que la nostra manera de parlar siga més semblant al català de Lleida i el de les terres de l'Ebre que al que es parla a l'Horta o la Ribera de València. Està clar que la política li ha fet molt mal a la nostra llengua i no ens posem d'acord de si parlem "valencià" o "català". Avui vivim en una era multimèdia i en les nostres ràdios i televisions escoltem parlar en diverses variants de la mateixa llengua. Ací ni parlem com ho fan a Canal 9 ni com ho fan a TV3 sinó que tenim una mica de totes dues. I escoltant als nostres pares trobem paraules que són autèntiques joies que només de tant en tant podem sentir en un o altre canal. Però pensem que abans que Jaume I conquerís València ací no es parlava valencià sinó àrab, barrejat amb paraules mossàrabs, i a la majoria dels habitants de les nostres terres, o els van matar o els van fer fugir més cap al sud, i els qui van ocupar el buit que ells van deixar eren famílies de més al nord, catalans i aragonesos. Ací, al contrari que als pobles veïns aragonesos o d'altres valencians de més al sud, van ser més els catalans i per això va dominar la seua llengua. Què parlaven? català, òbviament, perquè era la llengua dels seus pares. I aquella llengua va ser la que van ensenyar als seus fills i als seus néts, i així successivament fins arribar a nosaltres, que la majoria som hereus directes seus. En fi, tant se val com li diguem a la nostra llengua, però no la deixem perdre.

     La selecció de les paraules d'aquest vocabulari ha estat totalment subjectiva i el criteri ha estat: 1) Paraules "rares", es a dir, les que ja no se senten normalment per enlloc, com "galifate". 2) Paraules que pronunciem d'una manera diferent a altres pobles, com 'caramialo', 'corriau' o 'siat'. 3) Paraules a les que donem un significat diferent a la resta de catalanoparlants, com 'om' (quan en realitat ens referim al que els altres diuen 'xop' o 'pollancre'), 'oliba' (per 'xot', 'autillo' castellà). Algunes potser les diem malament però hi ha d'altres en les que això és discutible. Per exemple una 'llastra' per nosaltres és un bancal llarg i estret, en canvi, per altres llocs és una llosa.  4) Altres paraules que creiem interessants per la seua etimologia o per qualsevol altre motiu. Evidentment, no cal dir que si teniu qualsevol aportació, ens ho podeu fer arribar per mitjà del correu de la web o com cregueu més oportú.

     Per analitzar les paraules que hem anat recollint al llarg dels anys a Portell hem utilitzat el Diccionari Català Valencià Balear Alcover Moll i el Diccionari Valencià de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana que va coeditar amb la Generalitat Valenciana (ed. Bromera), a més de consultar en la web del Centre de Terminologia (termcat). Per l'etimologia de les paraules fem servir el Diccionari Etimològic i Complementari de la Llengua Catalana de Joan Coromines. A més, tenim en compte altres vocabularis com el de Francesc Mestre i Noé, del català de Tortosa. Les paraules que hem trobat al diccionari les posem en negreta, encara que moltes d'elles són derivades d'altres etimològicament més correctes.