En aquesta secció fem un recull de
paraules utilitzades tradicionalment per la gent del poble.
La majoria d'elles encara les fem servir la majoria de
nosaltres però d'altres, per desgràcia, es perdran amb
els nostres pares i avis. La nostra llengua
(la de Portell) ha anat evolucionant al llarg del temps, d'ençà que els primers
colons van venir
a repoblar les terres que van deixar els àrabs en fer-los
fora Jaume I i les seues tropes. Així, des del 1234 que
és quan sembla ser que es dóna carta de poblament als primers
pobladors cristians del poble, tots aquells que van anar
venint a viure ací progressivament es van haver
d'entendre parlant, fos quin fos el seu origen. Els
nostres avis solien dir-nos que veníem de terres de Lleida
i, potser tenien raó perquè molts dels nostres noms
familiars venen de noms de pobles catalans com per
exemple
Vinaixa, Bono, Estopinyà, Querol, Segura, Solsona, i
també són pobles altres cognoms coneguts de la comarca: Guimerà,
Balaguer, Prades, Conesa, Rabassa...
No és d'estranyar,
doncs, que la nostra manera de parlar siga més semblant
al català de Lleida i el de les terres de l'Ebre que al
que es parla a l'Horta o la Ribera de València. Està
clar que la política li ha fet molt mal a la nostra
llengua i no ens posem d'acord de si parlem "valencià" o
"català". Avui vivim en una era multimèdia i en les
nostres ràdios i televisions escoltem parlar en diverses
variants de la mateixa llengua. Ací ni parlem com ho fan
a Canal 9 ni com ho fan a TV3 sinó que tenim una mica de
totes dues. I escoltant als nostres pares trobem
paraules que són autèntiques joies que només de tant en
tant podem sentir en un o altre canal.
Però
pensem que abans que Jaume I conquerís València ací no
es parlava valencià sinó àrab, barrejat amb paraules
mossàrabs, i a la majoria dels
habitants de les nostres terres, o els van
matar o els van fer fugir més cap al sud, i els qui van
ocupar el buit que ells van deixar eren famílies de més al nord,
catalans i aragonesos. Ací, al contrari que als pobles
veïns aragonesos o d'altres valencians de més al sud, van ser més els catalans i
per això va dominar la seua llengua. Què parlaven?
català, òbviament, perquè era la llengua dels seus
pares. I aquella llengua va ser la que van ensenyar als
seus fills i als seus néts, i així successivament fins
arribar a nosaltres, que la majoria som hereus directes
seus. En fi, tant se val com li diguem a la nostra llengua, però no
la deixem perdre.
|
La selecció de les paraules d'aquest vocabulari ha estat
totalment subjectiva i el criteri ha estat: 1) Paraules
"rares", es a dir, les que ja no se senten normalment
per enlloc, com "galifate". 2) Paraules que
pronunciem d'una manera diferent a altres pobles, com
'caramialo', 'corriau' o 'siat'. 3) Paraules a les
que donem un significat diferent a la resta de
catalanoparlants, com 'om' (quan en realitat ens
referim al que els altres diuen 'xop' o 'pollancre'),
'oliba' (per 'xot', 'autillo'
castellà). Algunes potser les diem malament però hi ha
d'altres en les que això és discutible. Per exemple una
'llastra' per nosaltres és un bancal llarg i estret,
en canvi, per altres llocs és una llosa. 4)
Altres paraules que creiem interessants per la seua
etimologia o per qualsevol altre motiu. Evidentment, no
cal dir que si teniu qualsevol aportació, ens ho podeu
fer arribar per mitjà del correu de la web o com cregueu
més oportú.
|
Per analitzar les paraules
que hem anat recollint al llarg dels anys a Portell hem
utilitzat el Diccionari Català Valencià Balear Alcover
Moll i el Diccionari Valencià de l'Institut
Interuniversitari de Filologia Valenciana que va
coeditar amb la Generalitat Valenciana (ed. Bromera), a
més de consultar en la web del Centre de Terminologia
(termcat).
Per l'etimologia de les paraules fem servir el
Diccionari Etimològic i Complementari de la Llengua
Catalana de Joan Coromines. A més, tenim en compte
altres vocabularis com el de Francesc Mestre i Noé, del
català de Tortosa. Les paraules que hem trobat al
diccionari les posem en negreta, encara que moltes d'elles són derivades
d'altres etimològicament més
correctes.
|