Portell: usos y costumbres,
desde el siglo XIX al XX (1990) LOS APODOS [pp.192-196]
Apodos [malnoms] son los nombres que, sin haber
pasado por la pila bautismal, han tenido la fuerza suficiente,
transmitida por herencia, de generación en generación. Toda persona que
sus antepasados hayan vivido en un pueblo podrá encontrar, si se lo
propone, el apodo de su familia.
Los apodos desplazaron a los nombres
propios. En el siglo XIX y principios del XX, los nombres eran todos
casi iguales; rara era la casa que no tenía un Antonio, un José, un
Manolo, etc, etc. Como dice el refrán: "de Joans, Joseps i ases n'hi ha
a totes les cases".
Se preguntarán cómo se adquiría ese
apodo. (Pues) eran otros los que se encargaban de imponerlo, por su
gesto, una palabra o alguna cosa que lo caracterizaba.
No se inscribían en ningún registro,
pero todos conocían el apodo de todos los vecinos.
Doy una relación de los que yo he
conocido y los que me han contado:
Els Saboners
Els
Morenos
Els
Pelats
Els
Suqueros
Els
Xurros
Els
Campanes
Els
Coixos
Pilatos
Els
Cristos
Medollos
Els
Forners
Els
Rafelins
El
Sastre
Pere l'agüela
La
Rolot
Xulets
Trunfo
Kilos
El
Roig de les Clafisses [Clapisses?]
L'agüela Saina
Baldim Baldom
Els
Coies (Ramonet de Coia era Ramon Molinos Bono)
Els
Moliners
Xorrante
Palmero
Moncófar
Campaneta
Damaso
Els
Placetes
Casa Lina
Pataquetes
Capador
Els
Conills
Els
Estudiantes
Els
Peluques
Casa la Rosa
Els
Pardaleros
Quixalet
Rabosa
El
Regallero
Els
Cames
Els
Serranets
Tirajo
Xerolito
Els
Miambres
Els
Rafials [Els Rafiales?]
Camanyetes
Roque
Els
Colorats
L'Armero (l'abuelo Armero, avi de José Camañes; sembla que vivia a
l'Albareda i feia olles i demás)
Clapicero
Panxa
Pelegrí
Toneros
Minguillón
Rumba
Solera
La
Curreta
Palmeta
Roiset [Roget]
Els
Norascos [Nolascos]
Casa Seset
Les
Mones [Les Monges? Mongeres?]
Els
Romaldos
Llonguero
Els
Xambors
Pitralet
Pexorull
Unyeta
La
Sembradora
La
Celenciera
La
Boxorna
Missió
Tacó
Xufa
Mistero
El
Roig de Tanasia
Palomo (el tio Palomo, Tomás Chiveli Marín)
Casa Duendo
Figueta
Cabila
Malfaràs
La
Porcasa (Tomás de la Porcassa)
Muxarra
Cubero [al grup de facebook de l'Arxiu fotogràfic de Portell,
Concepción Monfort Garcia diu que un que es veu a la foto portant la
peanya de Sant Antoni és el seu "abuelo Manuel Cubero".]
El
Pito
Casa Xato [José Bono Pallarés; la dona, Antonia Royo Monfort,
nascuda al mas de Casarú de Castellfort; van tenir cinc o sis
filles; va ser retratiste, van portar el forn i també una
ferreteria; vivien davall del bar de la Plaça i la casa tenia porta
tant al carrer que baixa de la plaça com al carrer Estefania.]
Pantaro
Florentino
Maroto
Cubereta
Hortet
Mijapresa
El
Morellano
Biramba
Sencio
Xabico
Raquena
Pollets
Saranyana
Minguilla
Mijafiga [Mitjafiga]
Serreta
La
Guitarrona
El
fusteret
Els
Peregustins
Les
Pardes
Espuelas
Els
Severinos
Zoncarro [Sucarro]
Ferrericos
Casa Cuca
El
Tejedor
El
Aspirante
El
Sordo
El
Borde
Casa Caballero
El
Gorrinero
[Jeremías]
[Botxornet] (Enrique Monfort García; tenia problemes en les mans i
va acabar a la residència de Morella)
[Lucero]
[Barrón] (Barrón sembla que era Juan Castell Dalmau, que diuen que
va fer d'home-orquestra per Argentina, però va acabar de pastor amb
els Claretes)
[de
Cal Retó]
[Rosso]
[Valentí]
[Pesseta] (de Mirambel)
[Maso] (de Cinctorres)
[Els Montserrates] (de Cantavieja)
[El
Rubio]
[La
Monforta]
[Els Marianets]
[Fresca]
[Ratafia]
[Els Claretes]
[Els Maginets]
[El
Tío Sierra]
[Pere Cabota] (sembla que dos van apostar-se a vore qui pujava mès
ràpid des del placet de l'església a les campanes, un per fora, amb
una corda, i l'altre per les escales; va guanyar el de fora; Pere
Cabota sembla que n'era un d'aquells dos)
[El
Tio Asturcia] (Antonio Eixarch, l'home d'Ana Maria)
[Barbereta]
[De
Rosaster]
[El
Tord de l'Albareda?]
[Els Embiales]
[María de la Torre] (o de Florentino)
[Torreta]
[Fresquero] (Amador Segura)
[De
la Viuda]
[Catalino]
[Les Mosques]
[Arabogues (de la Todolella)]
[CAMAÑES, Luisa (1990):
Portell. Usos y costumbres, desde el siglo XIX al XX. Impr. en Gráficas
Aparici. Castellón.)
|