COSES QUE DIUEN ELS PARDALS
Fa temps, vam rebre una crida d'Antonio Pestana, un investigador que estava fent un llibre sobre la forma que la gent ha tingut, tradicionalment, d'interpretar els cants dels pardals. El seu títol, "Las aves en la cultura popular ibérica". No li vam poder ajudar massa però sí que li'n vam poder aportar algun, com aquets que citem a continuació. El llibre es va acabar publicant en Tundra Ediciones. Si en coneixeu alguna més, feu-nos-ho saber i l'afegirem. Recordeu que la nostra adreça és portellweb@yahoo.es.
Ací a Portell, tenim les següents:
Potser no la vorem mai però si anem a prop d'un bancal de blat potser la sentirem cantar:
"Blat claret, blat claret..."
La guatla quan arriba estan els cultius encara poc crescuts, cosa que dóna la impressió de què la guatla es mou fàcilment pel sembrat.PERDIU
Quan ens trobem de cara amb una perdiu i la fem alçar espantada, ella diu:"Pillo! pillo! pillo!"
Com volent dir: "què 'pillo' eres, m'has descobert!"El cuquello, quan canta, diu:
"Cu cuc, no puc; cu cuc, no puc..."I això sembla ser per la fama que té de malfainer, perquè es passa el dia cantant i no és capaç ni de cobar els seus propis ous...
A més, una dita ens marca molt bé el moment de tornada des de terres africanes:
"El cuquello, si el 3 d'abril no ha vingut, o s'ha mort o s'ha perdut"
"Tita i Pere, Tita i Pere..."
Es una forma ingeniosa de dir, com qui no vol la cosa, que entre la tal Tita i el tal Pere hi deguera haver alguna cosa, o no?A l'estiu, al ple de la calor canta sense parar la mateixa estrofa una vegada i una altra, i diu:
"Figa figa figa figa flor!"I no cal dir que això de 'figa-flor' es refereix a persona, així, "ser una figaflor" no és molt diferente a "ser una bleda" o "ser una carxofa", aplicable també al masculí, òbviament.
Antigament, diuen que quan hi havien corbs volant i fent veus per damunt de les cases o al campanari mateix donava la sensació de què no portava res bo i era com si anara cridant a la mort per endur-se a algú. La qüestió és que el corb deia:
"Mort, mort, mort..."De les falcies, ací falceiges; a Vilafranca, falcilles, ens marquen els nostres avantpassats que venen el 3 de maig, i, encara que se'n veu passar alguna abans, les que es quedaran al poble solen ser bastant puntuals. I marxen abans de les festes d'agost. A Vilafranca es diuen 'falcilles' i diuen:
"Per Santa Ana, les falcilles a la Plana."Sobre els noms, cada poble té el seu; al web de Comarques Nord, de fet, trobem aqueta mateixa dita, amb la variant 'falditxes'.