MIQUELO I TOMASA

PRIMERA PART

Vaig a contar, senyores,
un cas que ha passat
de una viudeta honrada,
i açò és veritat,
lo que dic ací,
que esta viuda tenia un fadrí,
i este anava en pena,
que al pobret li picava l'esquena;
estava trencat,
geperut, coixo i estevat¹,
i a sa mare indica:
"Pronte, pronte, busque'm una xica,
perquè em vull casar,
i si no, la vida a mi em va a costar".

Com la mare volia tant a Miquelet
li torna de resposta: "Fill, estate quiet,
deixat, de casar,
perquè ara està el pa molt car
i molt poc es guanya,
perquè és temps que gruny molt la canya,
i si pa no hi ha,
bastonades i rinyes hi haurà.
i sarpa a la grenya,
i s'endurà les culpes la pobra vella.
Ell li digué a sa mare, molt desesperat:
"Busque'm pronte una xica,
si no perdré el cap,
perquè el tinc calent.
Pronte, pronte, busque'm de repent
com acomodar-me,
perquè jo ja no puc aguantar-me
sense tindre dona,
que el casar-se és cosa molt bona,
i si vivim quiets
passarem una vida com dos angelets.
Com la mare mirava que el fill està mal
i és per falta de dona, salta del portal,
i entra en una casa
a on havia una tal Tomasa,
i esta és fadrineta,
de vint anys, i era donzella,
sense ningun mal,
només quatre voltes criಠen l'hospital;
i li diu: "Tomasa,
tu no saps a mi, en lo meu Miquel, lo que em passa
ell està que li salta la fel
perquè es vol casar,
i jo ací t'he vingut a parlar
a ta casa a posta,
i de tu espero ací la resposta".
I respongué Tomasa molt agraïda:
ací té una criada, senyora tia;
sols jo vull saber
si Miquel és un bon faener,
que açò dels fadrins,
solament conseguisquen sos fins,
tot fàcil ho troben,
i enganyar a les fadrines proven;
i si és 'mal trabaja',
el ruido mai s'acaba en casa;
i si anem parlant,
bastonada, puntapeu i avant.
I respongué la viuda: "Sabràs Tomasa
que Micalet governa tota la casa;
és molt faener,
i a mi em guanya moltíssim diner,
adobant³ llibrells,
plats de polla⁴, cànters, cossis vells,
i també ven palletes⁵,
i en agulles, busca sabatetes;
també és cisteller,
i si no li està a conte, fa de foguerer⁶,
i pela rossins⁷,
i si no té faena, va a vendre malvins⁸
I respongué Tomasa, fent els seus quefers:
"Pronte, senyora tia, a treure els papers,
no gastem raons,
lo que falten són amonestacions
si s'ham de casar,
i no darem que parlar.
Que vinga Miquel,
perquè tinc unes coques de mel
per a berenar,
que les coses s'han de raonar,
i si hi ha diners,
es casarem en una, i valdrà per tres.

Anà la mare a casa i diu a Micalet:
"Ves a veure la xica, que això ja està fet";
es posà el capot,
i calent així com un foc
se n'entra en la casa,
i s'assenta al costat de Tomasa
fent el borinot,
que Miquel parlava molt poc,
que era tartamut,
en un cap com un micharmut^?;
i allí s'arreglaren
pues al cap de tres dies ja se casaren.

Celebraren les bodes en hora bona
i corrent a Mislata anà la sogra;
tres tandes⁹ portà
cap a casa, i les va guisar
al dret i al revés;
convidaren a molts palleters⁵,
i en grans mocadors
acudiren molts adobadors
a honrar la paella
i d'açò està molt contenta ella,
la sogra i la nora,
perquè tots li donaven la enhorabona.

Com sabem que són nobles tota aquesta gent,
de Mislata portaren molt de vi i aiguardent,
i bevent, brindaven
tan de pressa que els gots se tocaven,
i en la carabassa
tots brindaren per la tal Tomasa;
ballaren la jota,
i ballant s'empinaven la bota,
hasta que els fumets
de tan forts, agarraven grans pets,
que en terra es tombaren,
i en tres dies d'allí no s'alçaren.
Passaren la tormenta de vi i aiguardent,
i respongué Tomasa: "Açò és mala gent".
Per fi, cistellers,
adobadors³ de cosis, també fogueters⁶,
allí s'enredaren;
tinc entés que s'abastonejaren,
i la tal Tomasa,
açò ho causà el vi,
i renyint se n'ixqueren d'allí,
tots bruts, plena de cendra,
i a fer pau se n'anaren a la taberna.

Açò és lo que passà
en la boda de Quélo i Tomasa,
i en atra segona part
donaran lo que ací falta.

SEGONA PART

Els que en la primera part
me hagen escoltat,
vinguen, que en la segona
els daré explicat
el bon casament
que Miquelo arreglà de repent
entre ell i sa mare,
en Tomasa, la de la comare^x,
filla del sereno,
que a la sogra li donà veneno,
neta d'un fosser¹⁰,
que es feu loco i ara és cisteller.
De esta tal Tomasa,
morí la mare,
i al cap de quinze dies,
també son pare;
es va retirar a una tia
que ajuda a pelar pardals
per la ploma;
des d'allí va dependre la broma,
de allí va passar, com dalt diu,
que va anar a criar².

De l'hospital se'n tornà,
no tenint crià,
a auxiliar-se a la casa
que està a sa tia,
i allí s'arreglà com hem dit,
i en Miquelo es casà,
i portà de dot
vint-i-quatre ungüents en un pot:
el u, ora tu tia^?,
la trisca¹¹, bàlsem Maria^?,
mercurio^?, i els tals tots juntets,
en lo dels minerals,
són per curar lo que vostés no ignoren
ni jo em vull explicar.

Deixem-se estar de cuentos,
i anem a casa,
a veure com ho passen
Quelo i Tomasa;
com ho han de passar
sense tindre un mos que menjar?
Quelo suspirava
i Tomasa en gran aire parlava:
"Ves a fer faena,
pillo, guanya per a una sisena¹²,
i pronte, afaram¹³,
i no aguardes a que em muiga de fam".

Quan va oir Miquelo
aquella expressió,
demanant pa Tomasa,
digué: "Tens raó".
Se'n va pels carrers,
i cridava: "Qui vol fer foguers⁶?"
i anava en tal pena,
en bonyigos i fang a la esquena,
hasta que els tirà,
ni un diner tan solament guanyà.
Algo calent de orella,
se'n torna a casa,
i en temps de entrar en ella
el veu Tomasa;
com tenia fam, li digué:
"Trau diners, vegem
lo que hui has guanyat";
i Miquel, un poc enfadat,
va dir: "Esta gossa,
si vol pa, agarre una filosa¹⁴".

A l'instant que Tomasa
oí nomenar
a la gossa i filosa,
mal li va a pegar,
i en un calbissó¹⁵
a Miquelo el fa anar de cantó,
i ell, veent-se calent,
de Tomasa s'agarrà corrent,
i mal li estigué
perquè pronte en terra caigué,
i ella damunt,
quan divisà la trompa¹⁶, i al punt
ella l'agarrà
i en lo cap tal trompà li pegà
al pobre Miquel
que és miracle com no feu fel.

Com diu la mala raça,
de que en la trompa¹⁶
li ha de pegar trompades
hasta que es rompa,
s'espasmà Miquel,
gepa en terra, i els ulls posà al cel;
cridava a sa mare,
i no estava; pero un compare
que ell té palleter⁴,
i passava entonces per lo carrer,
sentint el ruido,
entrà a veure què és
tal alarido;
i s'agarrà en ella,
i ella al punt ja li tirbà¹⁷ una orella,
li tirà tal mos,
que en les dents li va arrancar un tros;
soltà a d'ella, i se'n va corrent,
en lo cap per terra,
tirant sang com qui ve de la guerra,
no se a on ha pegat,
lo que sé, que molt prop no ha parat.
A penes que Miquelo
es pogué escapar
de les mans de Tomasa,
corrents se'n va anar
a casa de l'amic
de l'orella tallada, com dic.
Mentrestant, Tomasa,
veent-se a soles, saquejà la casa.
Primer va agarrar
a la trompa¹⁶, que és d'adobar³,
martell i alicates,
fil de ferro, perol de les Ilaques^?,
i com no té caixes,
de un forat va traure les navaixes
de pelar rossins⁶
i la eixada de arrancar malvins⁷,
i en una sarieta
de palletes⁴,
que havia noveta,
tot ho va ficar,
i a la esquena la va carregar;
també s'agarrà
de la estora que novia es gità.

Carregada Tomasa,
oh, rara història!,
tornà a casa la tia
de a on ixqué nòvia;
sa tia la veu,
i asombrada es feu una creu,
i diu: "Filla meua,
la primera que siga la teua;
que tu i Tallabolses¹⁸
s'heu partit hui la pallada a coces?"
I ella li contestà
lo que passà i la causa que hi ha.

Ja no té por Miquelo,
més d'ara en avant,
que s'ha fet camarada
de Pixa-xillant,
que és de els cajetons¹⁹,
el més majo que es para als cantons,
i el que en les tavernes,
de abadejo, allioli i cuernes^?,
i vi i aiguardent,
i almendrados, diu que està debent
més de trenta lliures,
i ell no paga sinó en trons i piules,
perquè és coeter,
i no poden treure-li un diner.

Quan un dia Miquelo
plegà raonant
a la seua Tomasa,
en Pixa-xillant
digué: "En bona hora
que raones en la teua dona";
i aquell ho arreglà,
que Tomasa a Miquelo tornà,
entonces, de allí a sa casa;
i a la nit parí,
i m'han dit que una xica,
les faccions són de molt bonica,
té el color rosset,
semblant al fil de coet,
ampleta i curteta,
estevada¹ i geperudeta,
semblant a Miquelo,
tot cabota, com un nap de Ayelo;
naixqué en dos dentetes,
i Miquelo li dia ajonetes²⁰,
i està molt content
i a Tomasa li diu clarament,
"Per mig de este clau,
in octernum²¹, hem de viure em pau".

FI

Imprenta de Manuel Palau, calle García, número 3, Morella