Habituada i privada a tot fadrí que vullgue caçar sense ratera

Tota fadrina que es determine
en arramblar-se propet de mi,
tindrà alegria perquè soc jove,
preciós, guapo i molt bon fadrí.

I quan faig compte de parlar amb ella
me se subleva lo meu gafarró,
que em vaig comprar a la Plaça Nova,
allà a la fira de Castelló.

Vaig fer una compra en pocs quartos,
sense pensar-m'ho aquell matí,
que vaig comprar-me per divertir-me
una clavilla de violí.

I si la perdo, ja sé lo que em toca,
que a mi la broma me s'haurà acabat,
perquè les xiques d'avui en dia
sense clavilla no en volen cap.

És menester, gràcia i sal
per a tocar l'instrument,
i apretar fort la clavilla,
lo que sigue intel·ligent.

I en la clavilla apretà,
lo tornillo ben posat,
lo goig mai se li acaba
a un matrimoni casat.

Haurem de matinar molt
si a la plaça volem anar
per ajustar una ratera
si a cas la podem comprar.

Que sigue bona i bonica
i valgue poquets diners,
i en qüestió d'agarrar rates
que tingue tot l'interés.

Quan un s'enviuda, sap què li toca:
los primers dies, sempre pensa
quan disfrutava de la barraca
que en poques xapes se va comprar.

Allí xalava i es divertia
perquè ell ere algo aficionat
en passar un rato fent la cacera
dintre del seu terme, sense filat.

Tot fadrí jove que en pocs quartos
a la cacera tingue afició,
ja es pot comprar una ratera
i agarrar rates en precaució.

I quan estiguen dins la ratera,
que no les deixe mai escapar,
hasta que acaben de fer la seua
en sortir lliures sense chillar.

La filla de Clava-tatxes
d'allí del carrer del Pont
per obrir tant la ratera
la va despreciar tothom.

A compte de dur sabates
duia botes de muntar,
i tan de pressa pujava
que no sabia baixar.

Quan la ratera s'obri i es tanca,
allavons xalen los ratolins,
i quan se solten, van per les cases
donant enfado a tots los veïns.

Jo no voldria que a casa meua,
mai en la vida se'n soltés cap,
més que s'estessen dins la ratera
i així estarien salves del gat.

La meua rata quan era jove
sempre buscava engabiar-se bé,
i ara que és vella, allí a on se troba
busca i desitja també estar bé.

Perquè la rata si està oprimida
quasi bon llustre mai lo tindrà,
i així, quan jugue i face la seua,
tothom procura en deixar-la estar.

Vamos, anem al final,
perquè això s'ha d'acabar,
la masurca ratera
que ja l'hau sentit cantar.

Después farem palmateo,
quan això s'haigue acabat,
i en direm si està bonica
la masurca del filat.

Dono un consell per final
als fadrins dels vint-i-dos:
"Que si no tenen ratera
no poden ser caçadors.

I si a cas se'n compren una,
l'han de saber conservar,
perquè això de la ratera
és lo millor que avui hi ha".

FI

*   *   *

Imprenta de M. Palau. D. Blasco de Alagón, 53, Morella.. Editat amb "AMERICANA".