(Document d'Adelaida Moles) NOTA: Tant aquest romanç com "La reconquista del Gurugú" són de quan, després de perdre les colònies de Puerto Rico (1897), Cuba (1898) i Filipines (1898), els governs d'Alfonso XIII s'embarquen en una prolongada, sagnant i impopular guerra per establir el control espanyol sobre les terres del Rif, dominat en aquell moment pel sultà de Marroc. Espanya va signar en 1904 un tractat secret amb França on es fixaven els límits de tots dos protectorats al nord d'Àfrica. La guerra contra els rifenys, "Guerra del Marroc" o "Guerra del Rif", es va prolongar, amb una intensitat variable, de 1909 a 1927. Un dels moments més tràgics va ser quan el 22 de juliol de 1921 l'exèrcit espanyol pateix prop de la localitat marroquí d'Annual el conegut com a "Desastre d'Annual". Els general Silvestre, que estava al comandament, va desaparéixer i les seves restes mai van ser trobades, i els qui van sobreviure van retrocedir fins al campament de Monte Arruit, al sud de Melilla, baix el comandament del general Navarro però el 9 d'agost es va veure obligat a rendir-se. Diuen les cròniques que els rifenys van entrar al campament i van matar molts soldats i van apresar al general Navarro i a 600 soldats més. En total diu que van morir entre 10.000 i 20.000 espanyols i uns 1.000 rifenys. El 10 d'octubre, les tropes del general Berenguer, des de Melilla, reconquisten el Gurugú (encara que el romanç diu que va ser el 10 de setembre) i arriben al Monte Arruit el 24 d'octubre que és quan confirmen l'holocaust que deixarà commocionada a Espanya. Trobat un exemplar a la Biblioteca d'Olot: consultar |